REFERENTS HISTÒRICS DE LLANÇAMENT DE PES FEMENÍ

UNA BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

 

Peso F Atleta EspartaAtleta d'Esparta

L'aparició de l'activitat atlètica de les dones, es remunta, segons certes evidències, de la Grècia Clàssica, a l'any  396 a. de c. quan segons la llegenda, ja tenien programada les seves pròpies competicions, que se celebraven, pocs mesos després, de finalitzar els Jocs dels homes, ja en plena estació tardorenca.

 

Dins del programa de competicions, existia una carrera a peu, d'uns 170 metres, de la qual es conserven en l'actualitat, algunes il·lustracions i figures esculpides en bronze, on es pot apreciar, la silueta d'una dona corrent.

 

Segons els historiadors de l’època, La Princesa espartana Cinisca, va ser la primera dona campiona olímpica, als voltants del segle 470 a. de c. Però tot va ser molt breu. Els canvis polítics i socials d'aquells temps, van prohibir tallantment, que la dona realitzés competències d'esforç, pel convenciment que hi havia de que solament els homes, podien ser capaços de realitzar-ho.

 

Això va succeir en el curs de l'any 550 juntament amb un decret, que prohibia a les dones assistir a les competicions, fins i tot com a meres espectadores. Ignorar aquesta normativa, era exposar-se a severes sancions, que podien incloure la pena de mort. A partir d'aquí, el silenci més absolut, sobre l'activitat esportiva de les dones.

 

ELS ANTECEDENTS DE L'ÈPOCA MODERNA

 

Van haver de passar molts segles fins a trobar nous vestigis, que ens parlessin d'una nova aparició femenina en una prova atlètica. Això va succeir en el Vassar College, a la fi del segle XIX, exactament l'any 1895, on els professors i historiadors d'aquells ancestrals Jocs de l'Antiguitat, Dr.Vadonar Lewis’s i L. J. Moore, van idear la possibilitat d'introduir algunes disciplines, a la seva festa anual del Field Day, o Día de Camp, dedicat a tot tipus d'activitats lúdiques i esportives.

 

Peso F Actividades Vassar

Una imatge de les primeres activitats   

atlètiques, del Vassar College el 1895

Aquest acreditat centre escolar, dedicat exclusivament a la formació integral de senyoretes, situat en la població de Poughkeepsie, en l'estat de Nova York, va ser el bressol, on es van desenvolupar les primeres experiències atlètiques femenines, sempre basades en proves de fàcil assimilació, bàsicament, amb salt d'alçada, llargada i alguna prova de velocitat. Peró gens  encara de llançaments.

 

Des d' aquí va començar tot, encara que hauria de dir-se, que sense ordre ni concert en aquests inicis. Solament per l iniciativa d'alguna societat privada, o per iniciativa personal de moltes persones que ja creien fermament, que l'atletisme femení tenia per davant seu, un ampli camí a recórrer.

 

És veritat que es va començar a caminar molt lentament, amb la tímida organització d'algunes esporàdiques competicions, que amb el pas dels anys, serien reconegudes, com l'inici de l'atletisme femení, per la pròpiaFederació Internacional (IAAF).

 

 Peso F Encendido antorcha

Encesa de la torxa

Però aquesta trajectòria, no va ser res fàcil. El primer escull a salvar, va ser la del propi Comitè Olímpic (CIO)que res volia saber d'aquests moviments atlètics de la dona, i menys incloure els seus moviments, en uns Jocs Olímpics

 

L'aparició de la dama francesa, Alice Milliat, coneguda, com la "Pasionaría” de l' Esport Femení, va ser decisiva per reconduir les seves activitats, fundant l'any 1919Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI), a la qual va conduir amb mà mestra fins a aconseguir la paritat amb els homes, solament una dècada més tard.

 

Aquesta històrica gestió, va ser com a aigua beneïda caiguda del cel, per a la consolidació definitiva de l'atletisme femení, a nivell olímpic i mundial.

 

A partir d'aquest moment, la presència i força de la FSFI , que ja tenia els seus propis Jocs Mundials per a les dones, com així mateix els seus propis ránkings mundials, va ser tan gran i decisiva, que la IAAF, no va trigar massa temps per assumir sota el seu control, totes les seves activitats.

 

(Per conèixer en profunditat aquesta història, entreu en l'índex general de Notícies d'aquesta pàgina, de data 14-11-2006)

EL COMENÇAMENT DE L'ERA OLÍMPICA FEMENINA

 

Això va succeir, en els Jocs de Amsterdam de 1928, on l'atletisme femení, ja va tenir el seu lloc natural, com a participants olímpiques, conjuntament amb els homes, amb una programació de cinc proves, però encara sense el llançament del pes.

 

Però malgrat que l'objectiu ja estava aconseguit, encara quedaven per davant, molts anys de constants reivindicacions, per integrar-se totalment al calendari internacional, la qual cosa es van aconseguir amb la prova dels 20 km marxa, quan l'atleta xinesa, Wang Yan va assolir a la ciutat de Guangzhow, la primera marca mundial oficial, el día 19 de novembre de 2001.

 Peso F Amsterdam 1928

Jocs d'Ámsterdam de 1928. Per fi, l' atletisme femení,

va poder celebrar el seu reconeixement olímpic.

 

COMENÇA L'HOMOLOGACIÓ OFICIAL DE PLUSMARQUES

 

El primer reconeixement oficial de llançament de pes, per part de la IAAF, es va produir quan l'alemanya Gisela Mauermayer, va llançar la bola fins als 14.38 metres, el dia 15 de juliol de 1934, a Varsòvia, en el curs d'una trobada internacional entre les seleccions de Polònia i Alemanya. D'altra banda el primer titulo i plusmarca olímpica, no es va produir fins als Jocs de Londres de 1948, pocs anys després de finalitzada la Segona Guerra Mundial.

 

Cal assenyalar que aquesta disciplina, encara no estava inclosa, en els anteriors Jocs Los Angeles en 1932Berlín en 1936. La nova i primera campiona olímpica en els esmentats Jocs de 1948, responia al nom de Micheline Ostermeyer, atleta representant de Franca,que amb un llançament de 13.75 metres, marcant una fita històrica, en la cronologia d'una especialitat, que seria a partir d'aquest moment,  propietat exclusiva de les poderoses llançadores de l'Europa Oriental, que dominarien tots els llistats internacionals, fins als nostres dies d'avui.

 

Peso F Micheline Ostermayer

La francesa Micheline Ostermayer, primera

campiona olímpica a Londres 1948 

Els noms de les soviétiques Galina Zybina, vuit vegades plusmarquista mundial, de Tamara Press, amb altres sis,Nadezhda Chizhova, amb set, van ser les primeres abanderades d'aquest aclaparador domini, que finalment van poder trencar les llançadores de la Alemanya  Oriental, igual que ho ferien la txeca, Helena Fibingerová i la búlgara Ivanka Khristova.

 

Peró molt aviat tornaria aquesta supremacía, al país soviètic quan Natalia Lisovskaya, actual posseïdora del topall mundial, va llançar un tir de 22.63 metres, a Moscou, el 7 de juny de 1987.

 

Com pot observar-se, totes aquestes marques van ser aconseguides en les últimes tres dècades del segle passat, la qual cosa amb el pas del temps, ja en ple segle XXI, apareixen novament tots aquells dubtes i rumors que qüestionaven els tipus de preparació, com així mateix els mètodes, empleats per gairebé totes les llançadores, de la part oriental del nostre continent.

 

Repassant els registres, de les 10 millors marques internacionals “All Time” a l'aire lliure inserides al final d'aquest document, es pot observar clarament, que en ella no apareix cap atleta després de l'any 1990, quan la xinesa Xinmei Sui , va llançar a Pequín, les seus 21.66 metres, el dia 9 de juny de 1990, marca amb la qual es tanca el llistat de les millors llançadores mundials de tots els temps.

 

APAREIXEN LES PRIMERES LLANÇADORES ESPANYOLES

 

Els primers símptomes d'activitat de les nostres atletes, es van produir, com en gairebé totes les disciplina, a les regions de Guipúscoa, Madrid Barcelona, on els estadis de Berazúbi Montjuïc, els únics que teníem en aquella època, van començar a veure incrementada la seva precària d'assistència d'atletes amb nous practicants, on la presència de la dona en aquella època encara que també escassa, era real.

 

 

Peso F Ana Tugas

Ana Tugas, primera campiona

d'Espanya a Barcelona-1936

Aquestes primeres evolucions, van donar molt ràpid els seus fruits amb la consecució de la primera plusmarca espanyola a càrrec de la catalana, Anna Tugas, aconseguida en el curs dels Campionats de Catalunya, celebrats en l'estadi de Montjuïc de Barcelona, quan va llançar fins a una distància de 9.77 metres, el dia 28 de juny de 1936. Aquesta marca no seria superada, fins a començaments de la dècada de 1960.

 

Però lamentablement, tot va quedar trencat amb el trist episodi de la nostra cruenta Guerra Civil. Amb ella, desapareixent totes les il·lusions i tot el trebalrealitzat.Van ser cinc anys de total silenci de l’esport espanyol,que no va poder reprendre les seves activitats. fins al començament de la dècada de 1940.

 

Com en molts altres esports, els primers passos de les nostres atletes, també van estar plegats de grans dificultats. No cal oblidar, que acabem d’entrar en una post guerra, plena de grans dificultats, tant polítiques, com a socials, que lo que menys importava era l’esport amateur.

 

Però el treball es va reprendre, amb noves persones, nous entrenadors i antics atletes, buscant entre tots, conformar una mínima estructura que ens portés a recuperar l'espai perdut. Però el més important, va ser que mai es va llançart la tovallola, continuant-se caminant cap endavant, a la recerca d'aquest objectiu.

 

Com es pot imaginar, la presència de les nostres noies, sobretot en llançaments, era gairebé inexistent en els anys de 1940 i 1950. En la primera de les citades dècades, va aparèixer un nou club a Barcelona, el Hispano Francès, per iniciativa del centre escolar del Liceu Francès, que seria on se centrarien, totes les activitats atlètiques d'aquells temps.

 

Va ser en el curs, d'un d'aquests festivals, organitzats en les seves pistes del carrer Sardenya, de la ciutat Comtal,  quan una de les seves alumnes, Denise Huet, aconseguiria la millor marca de la dècada de 1940, amb un registre de 7.44 metres, el dia 17 de juny de 1948.

 

Però si parlem de la dècada següent de 1950, haurem d'assenyalar, que gairebé tota ella, va ser nul·la, referent a l'activitat femenina. Solament en l'últim any d'aquest decenni, es van començar a realitzar alguns moviments, quan un club del districte de Gracia de Barcelona el C.A. Linterna Roja, organitza una trobada contra l' Hispano - Francès, on en la prova del pes, apareix el nom de Maruja Cabal, la qual guanya amb un tir, de 8.52m. el dia 4 d'octubre de 1959.

 

Un mes més tard, els dies 8-15-22 i 29 de novembre, i 5 de desembre, que són els mesos on es centra tota l'activitat atlètica femenina, Maruja Cabal, torna a millorar el seu registre personal, quan durant el curs de la prova del Pentaló, llança fins a la distancia de 8.60 metres, el dia 29 de novembre de 1959, assolint la millor marca d'aquesta dècada

 

GRANS REFERENTS D'AQUESTA PROVA A ESPANYA

Peso F Margarita Ramos

 Margarita Ramos en 1997

Peso F Ana Maria Molina

Ana María Molina en 1968

 

Seguint amb la cronologia, ens situem en la dècada dels anys 1960, on cada vegada és més ferm la presència femenina. Seria una guipuscoana, Maria Concepción Laso, la que aconsegueix el dia 22 de maig de 1968Pamplona, rebaixar la llegendària plusmarca espanyola d’Anna Tugas, amb un llançament d'11.56m., marca que un any més tard, milloraria la inoblidable Anna Maria Molina, tot un autèntic referent, de l'època moderna de l'atletisme al nostre país, en llançar a Girona, fins als 13.12 metres, el 5 d'octubre de 1968.

 

Per fer-nos una idea, del lluny que encara estàvem de la èlit europea, bastarà dir, que igual que els homes és a partir d'aquest punt, quan es comença a reduir l'abismal distància, que ens separava, en relació amb les millors llançadores europees.

 

Cal assenyalar que en aquell moment, la millor marca mundial, estava en poder de la soviètica Tamara Press , amb 17.42 metres, aconseguida a Moscou, el 13 d'agost de 1960, quan encara la nostra màxima nacional, era de 9.77 metres, en poder de la catalana Anna Tugas, aconseguida en aquella llunyana data de l'any de 1936, a Barcelona.

 

Es a partir de principis de 1970, quan apareixen les primeres atletes, encarregades d’obrir el camí definitiu, per conduir-nos, a millorar el llistats de marques al nostre país amb registres, que ja començaven a tenir, una certa valoració.

 

Els noms de Concepción Laso, Anna María Molina, Angeles Barreiro, Rita Lora, Margarita Ramos, van ser entre d’altres, les que van donar el testimoni d'aquesta progressió, a les emblemàtiques Martina de la Puente Irache Quintanal, que van saber situar el nivell d'aquesta disciplina, en el lloc natural que li corresponia, d'acord amb la valoració global del nostre atletisme.

 

De la incorporació de noves especialistes, entre les quals destaca, Úrsula Ruiz, tercera millor marca espanyola de tots els temps, es poden esperar-se noves superacions, per a consolidar aquesta prova, després de tants anys de retard.

LES TRES MILLORS LLANÇADORES D'ESPANYA 

 Peso F Irache Quintanal

Irache Quintanal

Peso F Ursula Ruiz

Úrsula Ruiz

Peso F Martina de la Puente

Martina de la Puente

                

Les 10 millors marques, sota el mandat de la (FSFI ) 1919 - 1931
Grete Heublein

GER

13.70
Bielefeld
16 –08- 1931
Ottlile “Tily” Fleischer GER 12.88 París 21 –07- 1929
Gerda Kink GER 12.06 Bielefeld 24 –08- 1930
Olga Jungkunz GER 11.61 Frankfurt 21 –07- 1929
Ruth Lange GER 11.54 Berlín 15 –07- 1928
Ellen Braumüller GER 11.17 Frankfurt 21 –07- 1929
Erika Lehmann GER 10.88 Berlín 15 –07- 1928
Violette Gouraud FRA 10.68 Colombes 12 –07- 1925
Kantorowicz GER 10.68 Berlín 03 –06-1928
Martha Jacob GER 10.66      Berlín

03 –06-1928

 

Grans referents històrics del segle XX
Millor marca Segle XX Natalia Lisovskaya

URS

22.63 Moscú 07-06-1987
1ª Campiona olímpica Micheline Ostermayer FRA 13.75 Londres J.J OO 1948
   1ª récord olímpic
Llona Briesenick
URS 22.63 Moscú 24-07-1980
Primer record mundial Gissela Mauermayer GER 14.38 Varsòvia 15-07-1934

 

Cronologia de totes les campiones olímpiques
Londres - 1948 Micheline Ostermayer FRA 13.73
Helsinki - 1952 Galina Zybina

URS

15.21
Melbourne - 1956 Tamara Tyshkevich URS 16.59
Roma - 1960 Tamara Press URS 17.32
Toquio - 1964 Tamara Press URS 18.14
Mèxico - 1968 Margitta Gummel GER 19.61
Munic - 1972 Nadezhda Chizhova URS 21.03
Montreal - 1976 Ivanka Hristova BUL 21.18
Moscou - 1980 Llona Slupianek GER 22.41
Los Angeles - 1984 Claudia Lusch GER 20.48
Seül - 1988 Natalia Lisovskaya URS 22.24
Barcelona - 1992 Svetlana Krivelyona E.Unif. 21.06
Atlanta - 1996 Astrid Kumbernuss GER 20.56
Sydney - 2000 Yanina Korolchik BLR 20.56
Atenes – 2004 Yumileidi Cumbá CUB 19.59
Pequín - 2008 Valerie Vili NZL 20.56
Londres - 2012 Valeri Adams NZL 20.70
Rio de Janeiro-2016 Micheller Carter USA 20.63

                            

Les millors atletes internacionals “All Time”
Natalia Lisovskaya

URS

22.63 Moscú 07-06-1987
Llona Slupienek GDR 22.45 Potsdam 12-05-1980
Helena Fibingerová CZE 22.32 Nitra 20-08-1977
Claudia Losch GER 22.19 Hainfeld 04-07-1976
   Ivanka Khristova BUL 21.89 Belmekeu 04-07-1976
   Marianne Adam GDR 21.86 Leipzig 23-06-1976
   Meisu Li CHN 21.76 Shijiazhuang 23-04-1988
Natalia Akhrimenko URS 21.73 Leselidze 21-05-1988
Vila Paulysh UKR 21.69 Budapest 20-08-1998
   Xinmei Sui CHN 21.66 Pekín

09-06-1990

 

LES LLANÇADORES QUE VAN MARCAR UNA ÈPOCA

 

Peso F Natalia Lisovskaya

Natalia Lisovskaya de la URSS, actual

plusmarquista mundial desde 1987

Peso F Tamara Press

Tamara Press de la URSS, doble

campiona olímpica el 1960 i 1964


Les milors atletes espanyoles “All Time”
Úrsula Ruiz 18.28 Barcelona 22.07.2017
Irache Quintanal 18.20 Barcelona 04.07.2007
Martina de la Puente 18.17 Jerez de la Frontera 16.06.1999
Margarita Ramos 17.93 Alcala de Henares 05-07-1997
María Belén Toimil 17.38 Pontevedra 15.07-2017
Magnolia Iglesias 17.07 Avilés 09-04-2005
Rita Lora 16.17 El Ferrol 13-07-1992
Alice Matejková 16.06 Pula    CRO 10-03-2002
Esperanza Orts 16.00 Léon 17-02-1996
Angeles Barreiro 15.61 Säo Jacinto  POR 20-06-1992

             ( Llistats tancats el dia 28 de Juliol de 2018 )  

Recerca per Internet.
Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme  
AEEA.
Dades històriques catalanes facilitades per Maite López.
Arxius de l’International Association ofAthletics Federation.   
IAAF
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme   
RFEA.
Traduccions i correccions de catalá per Anna Marti.
Documentació própia.

                                                                                                                  Abril de 2011

REFERENTS HISTÒRICS DE 20 KLM: MARXA MASCULÍ

UNA DE LES PROVES MÉS ANTIGUES

 

Encara que la història de la marxa atlètica es remunta a finals del Segle XVIII amb les primeres actuacions documentades de diversos atletes, que realitzaven els seus propis desafiaments caminant sense parar d'una població a una altra qualsevol que fos la seva distància, la qual cosa en aquells temps els aficionats es van sentir atrets per les seves gestes, començant fins i tot a realitzar apostes cosa que els apassionava.

 

20km M Dibujo

Tot era vàlid per caminar

Però cal assenyalar que diversos Segles abans ja existien competicions per etapes que daten des dels anys de 1226 amb recorreguts de milers de klms.

 

Aquests primers moviments com no podia ser d'una altra manera, com en la majoria d'esports, es van desenvolupar a Anglaterra, on aviat van sorgir societats i clubs, on els seus afiliats no van trigar massa temps per realitzar les seves pròpies competicions.

 

Amb el pas del temps ja al Segle XX, dins els Jocs de Londres de1908, la marxa atlètica va fer el seu debut olímpic en dues proves 3500 metres i una altra de 10 milles guanyades les dues per l'anglès George Larner amb les marques de 14:55,0 i 1h.15: 57, 4 el que va donar peu, perquè en tots els següents Jocs mai faltés una competició de marxa atlètica en el seu programa olímpic, però havent d'esperar com queda assenyalat, fins als Jocs de Melbourne de 1956 per que entrés en vigor de manera oficial, els 20 klm. marxa en ruta.

 

20km M George Larner

George Larner el 1908

 

Si anteriorment totes les proves olímpiques de 10000 metres es van desenvolupar a la pista, es va arribar a la conclusió que incloure una prova de 20 klm. a la pista a més de avorrida, monòtona i llarga, podia entorpir el bon ritme del programa.

 

 La intenció d'incloure aquesta prova venia donat per la intenció de programar-la, com l'opció curta, al costat de la més llarga com eren els 50 klm., que es disputen a ruta amb sortida i arribada dins del propi estadi, la qual cosa li donava una apoteosi espectacular en recórrer els  últims metres per la pista de cendra, que els atletes  agraïen enormement, després del dur trajecte recorregut pels carrers de qualsevol població.

 

 20km M Melbourne

                  Imatge de la primera competició olímpica de 20 klm. que es va realitzar                     Melbourne amb motiu dels seus jocs de 1956.

I així va ser quan en els Jocs Olímpics de Melbourne en 1956, els 20 klm. marxa van veure la llum verda oficial per primera vegada, prenent la sortida 21 atletes representant a 10 països, on el soviètic Leonid Spirin va tenir l'oportunitat de proclamar-se com el primer campió olímpic de la història i la seva primera medalla d'or, amb una marca de 1h .31: 27,4.con el que també aconseguia la primera plusmarca olímpica.

20km M Yusuki

El japonés Yusuki Suzuki actual

plusmarquista mundial

 

La successió de grans especialistes a estat constant, com pot observar a les taules inserides més avall, on apareixen noms il·lustres com poden ser els italians Abdon Pamich, Giuseppe Dordoni i japonès Yusuke Suzuki entre moltíssims altres, que farien una llista interminable.

                                                                                                      

   ELS PRIMERS MOVIMENTS A ESPANYA

 

Per respecta a Espanya aquesta constant es a mantingut igualment vigent fins als nostres dies . El nostre país a estat, i és considerat, conjuntament per l'escola de la regió murciana, com l'actual bressol dels nostres grans especialista, en diferents èpoques de la nostra història 

 

20km M Alberto Charlot 01

Alberto Charlot primer campió d'Espanya

de 50 klm. amb 5h.14:15, a Barcelona

el 15-10-1922

20km M Alberto Charlot 2

Principis del segle XX a Barcelona.

Els passatgers del tramvía admirats

els "bojos" de la marxa atlètica

 

Si intentem conèixer els nostres grans referents al nostre país, inevitablement s'ha de recordar a tots aquells que van sorgir en les primeres dècades del Segle XX, com els germans Charlot, Luis Meléndez, Ramon Castelltort, Gerardo García, Enrique Vilaplana, Albert Galín, José Ribas , José Colín, Pascual Aparici els quals van donar un gran impuls a aquesta especialitat, que també en aquells temps tenia la seva gran massa de seguidors.

 

20km M Luis Melendez2

 Luis Melendez en 1920

20km M Jose Marin

José Marín en 1968

 

Els grans fets històrics, són protagonitzats pel llegendari Luis Meléndez primer marxador olímpic espanyol en els Jocs d'Anvers de 1920 i el barceloní José Marín, el primer a fer el seu debut olímpic amb la nova normativa dels 20 klm. ruta que va tenir efecte en els jocs de Moscou de 1986, on va participar també en la prova dels 50 klms. amb una notable actuació.

 

QUAN ELS 20 KLM. RUTA APAREIXEN EN UNS JOCS

 

20km M Daniel Plaza

Daniel Plaza

Campió Olímpic

a Barcelona - 1992

En recordar totes aquestes gestes, no poden oblidar a grans campions com Valentin Masana, Jordi Llopart, José Marín, Francisco Javier Fernández, José Corbacho, Mikel Odrizaola que sens dubte entre d'altres, van deixar un camí molt marcat gràcies a les seves brillants actuacions en els més importants esdeveniments, com campionats mundials, europeus i en els més importants esdeveniments atlètics que jalonen el calendari internacional de competicions.

 

L'agraïment a tant d'esforç, va tenir el millor retorn que es podia esperar en contemplar amb el pas dels anys, com un marxador espanyol, aconseguia la gloria en els memorables Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, quan Daniel Plaza es coronava com a primer atleta espanyol a aconseguir un títol Olímpic, gesta no aconseguida fins ara per cap marxador espanyol.

 

L'ÈPOCA MODERNA DEL SEGLE XXI

 

Sempre ja dins el tema que motiva aquest històric, és molt gratificant contemplar com aquesta llegendària prova s'esta nodrint contínuament amb l'aparició de joves promeses amb el convenciment que aquella a generació atlètica espanyola  que tants èxits va recollir en el passat Segle XXassegurat el seu relleu generacional.

 

Cal no oblidar que noms com Francisco Argila, Luis Alberto Amezcua, Benjamí Sánchez, Álvaro Martín, Diego García entre un ramells de joves promeses que dirigits pels bons entrenadors que tenim al nostre país, la marxa atlètica espanyola té per davant un repte, que sens dubte ha de resoldre favorablement, per engrandir encara més aquesta bella disciplina.

                                             

Tots els campions olímpics
Roma - 1960 Voladimir Golubnichy 1h.34:07 URS
Tokio - 1964 Kenj Matthews 1h.29:34 GBR
México - 1968 Volodimir Golubnichy 1h.29:34 URS
Múnich - 1972 Peter Frenkel 1h.26:42 GDR
Montreal - 1976 Daniel Bautista 1h.24:40 MEX
Moscú - 1980 Mauricio Damilano 1h.23,35 ITA
Los Angeles - 1984 Renesto Canto 1h.,23:13 MEX
Seúl - 1988 Jozef Pribilinec 1h.19:57 CZM
Barcelona - 1992 Daniel Plaza 1h.21:45 SPN
Atlanta - 1996 Jefferson Pérez 1h.20:07 ECU
Sydney - 2000 Robert Korzeniowski 1h.18:59 POL
Atenas - 2004 Ivano Brugnetti 1h.19:40 ITA
Pekín - 2008 Valeri Borchin 1h.19:01 RUS
Londres - 2012 Wang Ding 1h.18:46 CHN
       Rio de Janeiro - 2016 Wang Zhen 1h.19:14 CHN

 

Els 10 millors atletes internacionals “All Time” a l'aire lliure
Yusuke Suzuki 1h. 16:36 JAP Nomi 15-03-2015
Serguél Morozov 1h.16:43 RUS Saransk 08-06-2008
Johan Piniz 1h.17:02 FRA Arlés 08-03-2015
Vladimir Knaikin 1h.17:16 RUS Saransk 29-09-2007
Jefferson Pérez 1h.17:21 COL Sant Denis 23-08-2003
Paquillo Fernándz 1h.17:22 SPN Turku 28-04-2002
Vladimir Stankin 1h.17:23 RUS Adler 08-02-2004
Alex Schwazer 1h.17:30 ITA Lugano 18-03-2012
Nathan Deakes 1h.17:33 AUS Cixi 23-04-2005
Wang Zhen 1h.17:36 C HN Taivang 30-03-2012

 

Els 10 millors atletes espanyols “All Time” a l'aire lliure
Francisco Javier Fernández 1h.17:22 Turku 28-04-2002
Miguel Angel López 1h19:14 Pekín 23-08-2015
Diego García 1h.19:18 A Coruña 02-06-2018
Juan Manuel Molina 1h.19:19 Cheboksary 10-05-2008
Valenti Massana 1h.19:25 A Coruña 06-06-1992
Alvaro Martín 1h.19:36 Roma 07-05-2016
David Márquez 1h.19:46 París 23-08-2003
Luis Alberto Amezcua 1h.19:46 Londres 13-08-2017
José Marín 1h.20:00 Hospitalet Llobregat 17-04-1983
José David Domínguez 1h.20:15 París 23-08-2003

Listats actualitzats el dia 26 de Juliol de 2018


Fonts de Informaciò

Documentació Propia
Arxius de la Asociación Española de Estadísticos de Atletismo   AEEA
Llibres de la Real Federación Española de Atletismo RFEA
Libre dels  Récords de la IAAF
Recerca  per Internet

Traduccions per Anna Marti

                                                                                                             Març de 2017

REFERENTS HISTÒRICS DE 20 KM MARXA ATLÈTICA FEMENINA 

 

MARI  CRUZ DIAZ  EN PRIMERA POSICIÓN  CON DORSAL  273  DOMINANDO LA PRUEBA

 MARI CRUZ DIAZ, EN PRIMERA POSSCIÓ AMB DORSAL 273 DOMINANT LA PROVA

ELS SEUS ORÍGENS ANCESTRALS

 

Els primers indicis de la marxa atlètica, se situen entre els anys 1226 i 1482 a Anglaterra i França, específicament en proves de gran fons, on s'explicaven per centenars, els quilòmetres de distància de cada competició.

 

Aquests espectacles despertaven una gran curiositat entre els aficionats, que induïts per les apostes acudien en massa a contemplar aquestes competicions de gran resistència. Un exemple ho podem tenir l'any 1876 quan la nord-americana Elsa Von Blumen cobreix la distància de cent milles (161 km) en només 27 hores a la ciutat d'Albany (Nova York).

 

 La marcha en el siglo XIX

 La marcha al segle XIX

Aquesta gesta d'Elsa Von Blumen, era una més, de les moltes que habitualment venien desenvolupant-se en aquests inicis. Això de caminar de pressa no va tenir grans problemes en aquesta època, atès que qualsevol aficionat podia fer-ho, mitjançant una senzilla i prèvia preparació que solament consistia a caminar més de pressa del normal.

 

Mentre tot això succeïa, noves practicants se sumaven als entrenaments per imitar a aquestes predecessores, organitzant gairebé d'amagat de les seves respectives associacions, algunes proves de tanta duresa com els homes. Podia valer com a referent la gesta de l’anglesa Bellast Clair la qual des dels dies del 25 de juliol al 31 d'agost de 1876 va realitzar la gesta o aventura, de recórrer una distancia de 1000 milles (1.609 km) en North Woolwhich en l'increïble temps de 38 dies i 14 hores.

 

Igualment pot considerar-se, com una altra prova de fortalesa de les dones, la gesta de Madame Anderson que va cobrir del 19 al 25 d'agost de 1878 un recorregut 695.239 km, en una competició emmarcada com els 6 dies, molt habitual en aquella època.

 

Aquestes dues gestes només són una mostra de la puixança que ja tenia en aquells temps la marxa femenina a nivell mundial, amb un front molt sòlid compost per una gran quantitat de països i noms de gran relleu, les quals se succeïen contínuament a marcar i superar les seves pròpies plusmarques. Sens dubte aquests són els referents de la marxa femenina.

 

A partir de la dècada de 1950, coneguda com l'època moderna d'aquesta especialitat, el domini continua en poder dels països escandinaus on sobresurten nous talents com les daneses Anna Likke Kristiansen, Jytte Rasmussen, Karin Moller les quals es van anar intercalant en la taula de rècords del seu país fins a mitjans 1970.

 

Aquesta gran quantitat de competicions, a la qual cada vegada accedeixen més països i atletes, van fet i fet exercint una certa pressió sobre la Federació Internacional, (IAAF) que al final, davant l'evidència dels fets consumats, no té més remei que donar el seu braç a torçar, acceptant no solament el control de la marxa femenina, sinó també recomanant  a totes les federacions i membres de la mateixa, per incloure-la en els seus calendaris oficials.

 

LA CONSOLIDACIÓ DE LA MARXA ATLÈTICA

 

Malgrat que en els Jocs Olímpics de Londres de 1908, es va incloure la marxa atlètica per als homes, la presència olímpica de les dones, no es va produir fins als Jocs de Barcelona de 1992, la qual cosa ja diu per si sola, les grans dificultats que van haver de solventar per fer realitat aquella anhelada aspiració.

 

Al principi, una vegada oficialitzada la marxa, aquesta es desenvolupava sobre la distància de 10.000 metres, tant en els jocs olímpics com en campionats mundials i esdeveniments nacionals. Serà a partir dels Jocs de Sidney de l'any 2000 quan de forma definitiva, aquesta prova es desenvolupa sobre la distància de 20 km en ruta.

 

La primera marca oficial reconeguda per la IAAF correspon a l'atleta russa Olimpíada Ivanova amb un temps de 1h 26:52,3 aconseguida en Brisbane el dia 6 de setembre de 2001.

 Olimpiada Ivanova, primera campeona mundial
 Olímpiada Ivanova primera campiona olìmpica

 

Però les grans plusmarques no es van produir fins a principis del segle XXI on les atletes del bloc soviètic, acaparen absolutament totes les millors marques del rànquing internacional, encapçalades per les campiones olímpiques que confirmaven la supremacia de les especialistes russes, en aquesta primera dècada, la qual cosa pot observar-se en la taula de llistats inserida en aquest document.

 

 

  

LA MARXA ATLÈTICA A ESPANYA

 

En relació amb el que venia succeint a tot el món, al nostre país aquesta prova estava totalment marginada per un entorn polític, que res volia saber de les dones practicant marxa atlètica. Es van haver de solucionar moltíssims problemes, fins a  la dècada de 1970 quan un club barceloní, el Club de Marxa Mare Nostrum, es decideix, contra vent i marea,  organitzar les primeres proves, la qual cosa comporta a una situació molt conflictiva on la Federació Espanyola res volia saber del tema.

 

Segons el seu President, les dones podien practicar qualsevol especialitat, però mai la marxa, prohibint fins i tot accedir a les pistes per entrenar. Elles no obstant això, encara que fos clandestinament, tampoc van voler donar el seu braç a torçar i van continuar amb les seves proves extraoficials.

 

La primera competició, dins del marc de el “Gran Premi Internacional Ciutat d'Hospitalet” es disputa l'any 1971, quan els organitzadors desobeint les ordenances de la Federació Espanyola, inclou dins del seu programa una prova per a dones, que va tenir una gran acceptació per part dels espectadors. En la mateixa participen les atletes Pilar Montesinos, Esther Nolla, Rosana Cals i Carmen Sierra, sent per a aquesta última la victòria en una emocionant prova.

 

Però van haver de passar prop de deu anys, per organitzar per primera vegada, un Campionat d'Espanya oficial, cosa que va succeir a Saragossa el 19 82 on Teresa Palacios del F.C. Barcelona, guanyés el primer títol sobre una distància de 10 km. amb un temps de 53:46.

 

A partir d'aquest moment les coses van anar millorant, i un any més tard en 1983, un grup de noies, conformat per la pròpia Teresa Palacios, Mari Cruz Díaz, Iolanda Fernández i Begoña Miranda, van sortir per primera vegada a l'estranger per competir a Eschborn (Alemanya) en la Copa del Món de Marxa sobre la distància de 5000 metres, classificant-se en onzena posició per equips.

 

DUES JOIES DE LA MARXA ATLÈTICA ESPANYOLA

 

 Mari Cruz Díaz en 1986  Raquel González en 2016
 Mari Cruz Díaz  Raquel González 

 

El primer èxit internacional individual, va succeir en 1986 durant el Campionat d'Europa de Juniors sobre la distància  de 10 km. disputat a Stuttgart, on Mari Cruz Díaz, de fet una de les millors atletes espanyoles de tots els temps, va aconseguir la Medalla d'Or amb un temps de 46:09,0.

 

El primer avís ja estava donat. Molt ràpid van aparèixer les grans especialistes Reyes Sobrino María Vasco, Beatriz Pascual, Eva Pérez, María José Poves, Julia Takacs, que entre unes altres, van aconseguir el reconeixement internacional, culminat amb la Medalla de Bronze de María Vasco en els Jocs Olímpics de Sidney del 2000, que venia a fer justícia a tots els mal moments patits per les seves antecessores.

 

Cal esmentar que aquesta emblemàtica atleta fins avui, és la primera i única medalla  assolida per una dona espanyola en uns Jocs Olímpics.

 

Grans referents dels segles XX-XXI
Millor marca segle XX Ailing Xue CHN 1h.37:19,1 Xiang
Millor marca segle XXI Yelena Lashmanova RUS 1h 25,02 Londres-12
Primer rècord mundial Olimpiada Ivanova URS 1h.26:52,3 Brisbane-01
Primera campíona olímpica Hen Yueling * CHN 44:32,0 Barcelona-92
Primera campiona mundial Irina Strajova * URS 44:12,0 Roma-1987

* Sobre la distància de 10.000 metres

 

Campiones olímpiques
Barcelona-1992 Hen Yueling * 44.32,00 CHN
Atlanta-1996 Yelena Nikolayeva * 41,49:00 RUS
Sidney-2000 Liping Wang 1h.29,05 CHN
Atenas-2004 Athanasia Tsoumeleka 1h.29,12 GRE
Pekín - 2008 Olga Kaniskina 1h.26,31 RUS
Londres-2012 Yelena Lashmanova 1h.25,02 RUS

* Sobre la distància de 10.000 metres a pista

L'ACTUAL RECORDWOMEN MUNDIAL 

 La atleta rusa Yelena Lashmanova
 L'atleta russa Yelena Lashmanova

  

Les 10 millors marques internacionals “All Time”
 
   Yelena Lashmanova 1h 25:02 RUS Londres 11-08-2012
 Vera Sokolova 1h 25:08 RUS Sochi 26-02-011
Anisya Kirdyaokina 1h 25,09 RUS Sochi 26-02-2011
 Olga Kaniskina 1h 25:09 RUS Londres 11-08-2012
Shenjie Qieyang 1h 25:16 CHN Londres 11-08-2012
Tatyana Gudkova 1h 25:18 RUS Moscú 19-05-2000
Olga Polyakova 1h 25:20 RUS Moscú 19-05-2000
Elmira Alembekova 1h 25:27 RUS Sochi 18-02-2012
Irina Stankina 1h 25:29 RUS Moscú 19-05-2000
   Olimpiada Ivanova 1h 25:41 RUS Helsinki 07-08-2005

  

Les 10 millors marques espanyoles “All Time” 
 
María Vasco 1h 27:25 Pekín 21-08-2008
Beatriz Pascual 1h.27:44 Pekín 21-08-2008
Julia Takacs 1h.27:58 A Corunya 02-06-2018
María José Poves 1h.28:15 Pontevedra 04-03-2012
Raquel González 1h.28:36 Taicang  (CHN) 03-05-2014
María Pérez 1h.28:50 Taiang (CHN) 05-05-2018
Laura García Caro 1h.29:29 Londres 13-08-2017
Ainhoa Pinedo 1h.29:50 A Corunya 03-06-2017
María Teresa Gargallo 1h.30:41 A Corunya 07-06-2003
Lidia Sánchez-Puebla 1h.30:51 A Coru nya 03-06-2017

               ( Llistats actualitzats el  dia 28 de Juliol de 2018 )  

 

LA MILLOR ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS 

 La gran María Vasco, con la Medalla de los Juegos de Sidney

 La gran María Vasco, amb la Medalla dels Jocs de Sidney

 

Fonts d'informació

Llibres de l’ Associació Espanyola d’ Estadístics d’ Atletisme  AEEA

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme   RFEA

Reserca per Internet

Traduccions per Anna Martí

Apunts del llibre “Catalunya marxa” d’Albert Galín

Llibre de l’ IAAF World Récords   IAAF

Documentación propia.

                                                                                                                 Novembre de 2013

REFERENTS HISTÒRICS DE LLANÇAMENT DE PES - HOMES

ELS SEUS ORÍGENS MÉS REMOTS

 

Peso M Bandera

El llançament de pes té els seus orígens en la mitologia grega, on ja es parlava, de competències de llançament de pedres, en alguns concursos de força i destresa.

 

Però buscant, com en gairebé totes les especialitats atlètiques, els seus antecedents històrics, aquests se situen a la llunyania dels Jocs de l'Antiguitat, desenvolupats als Segles IV-V-VI  a. de C. considerats pels historiadors, com els millors d'aquells remots temps.

 

En aquell llunyà període, cal significar que el llançament de pes, no figurava en cap d'aquells clàssics Jocs, encara que sí ho estaven els de javelina i disc, emmarcats en la prova del Pentatló.

 

Cal conèixer, que aquesta prova, conformada per cinc disciplines, era la més emblemàtica i valorada de totes, atès que l'objectiu fonamental era trobar el prototip, com es diu actualment, de l'atleta més complet i llaurat, que haurien de ser, tots els pretendents, per aspirar a accedir com a guerrers, en el cas d'una contesa armada.

 

Ser el més hàbil, el més ràpid, el més fort i el millor lluitador, era l'objectiu principal de tots els aspirants que pretenien integrar-se en l'exèrcit grec. És per això que habitualment s'organitzaven molts concursos populars, al marge dels Jocs. D'altra banda, aquestes opcions de fortalesa, podien donar accés, per participar en l'esmentat Pentatló, per al que es requerien unes determinades qualitats físiques.

Peso M Cartell 776

 

Seria centenars d'anys més tard, ja en ple Segle XVII d. de C. quan en el curs dels nombrosos desafiaments, que solien realitzar-se a Grècia, van començar a disputar-se concursos de tota esmena esportiva, entre els quals sobresortien, els llançaments d'artefactes pesats, en els quals, predominava el llançament de pedres de diferents grandàries i pes. Aquestes pedres en forma esfèrica, se anaven modelant per a un millor encaix a les màns del llançador.

 

Una vegada exposats aquests antecedents, entrem amb un gran salt entre èpoques, en ple període del Segle XVII, on serien una vegada més, els països britànics els qui començarien a organitzar, diferents desafiaments de demostració de força, incloent el llançament de la bala, com es denominava en els seus principis, en els típics festivals rurals, que anualment es desenvolupaven per tots els comtats d'Irlanda i Escòcia, trobant molt ràpid, el seu lloc natural en aquests tradicionals esdeveniments.

 

Peso M George Gray

 George  Gray-1898

Aquests primers moviments, es van experimentar amb bales de canó, d'un pes aproximat, als 7 quilos, que amb el pas del temps, s'anirien modelant fins a arribar als 7.257 actuals. Com en altres disciplines atlètiques, molt ràpid també, aquesta prova va traspassar l'Atlàntic, fins a arribar als Estats Units, on va ser introduïda en col·legis i universitats, amb un gran acceptació.

 

Els llançaments en els seus inicis , es realitzaven partint d'una zona quadrada, pintada en el sòl, amb unes línies de calç, sobre terra o herba, segons les característiques del terreny, però sense el contenidor frontal de fusta.

 

Aquesta plataforma de llançament, utilitzada en els Jocs deAtenes de 1896, i París de 1900, no va ser reemplaçada fins els Jocs de Sant Louis en 1904, per una d’altre de forma circular de 2.13 de diàmetre, tal com es va reglamentar, sobre pis de  terra o cendra. No seria fins als anys de 1952 i 53, quan aquesta superfície seria substituïda, per l'actual de ciment, que tots coneixem.

 

Igualment la seva tècnica amb el pas del temps, s'aniria perfeccionant amb una gran varietat d'estils, com eren els llançaments de front i parat, de torsió del tronc cap endavant, de costat amb desplaçament lateral, d'esquena amb translació cap endavant, llançament amb mig gir, llançament amb girs complet, semblants al llançament actual del disc, a més d'alguns altres assajo tècnics, com en el seu moment, va intentar realitzar, el nostre recordat compatriota, Emilio Campra, dels quals s’aprofiten alguns dels seus moviments, per aplicar-los als estils actuals.

 

LA VERSIÓ MODERNA D’AQUESTS LLANÇAMENT

 

Si hem de nomenar a un atleta del com existeix una marca, encara que sigui extraoficial, per tractar-se d'un professional, la trobarem en els llibres de la pròpia IAAF, en els quals tenen registrat el nom de l'anglès William Goodfellow, el qual va llançar el pes en la localitat de Innerleihten, fins a una distància d'11.43m. el dia 26 de setembre de 1827.

 

Durant un període de prop de 15 anys, seguirien les evolucions d'aquests atletes professionals, que aconseguirien marques que oscil·laven, entre els esmentats d'11.43m. de Goodfellow, i els 12.55m. del seu compatriota Charles Balleny, registrats en la població de Ayton, el 14 d'octubre de 1842.

 

La primera marca reconeguda d'un atleta amateur, no va arribar fins a 17 anys més tard quan un altre anglès, Hugh Williams, va aconseguir en Cambridge, la discreta marca de 10.72m. el 15 de març de 1859.

 

Sempre sota el domini dels atletes britànics, aquesta disciplina, va sofrir una certa paràlisi quant a registres de qualitat es refereix, fins que va aparèixer per primera vegada un atleta no britànic, en la figura indiscutible, del canadenc George Gray, que va ser reconegut com el millor llançador del Segle XIX amb una marca de 14.76m. aconseguida a Ottawa, el 1 d'agost de 1898.

 

Però seguint amb la cronologia d’aquest segle, no es pot silenciar el nom de l'irlandès Denis Horgan, un peculiar i genial gran atleta, que va dominar tots els llistats de millors marques d'aquest final de segle, en el qual va trobar el seu zenit en Mallow, en llançar fins als 14.88m. però que no va poder ser oficialitzar-se, pels dubtes que va generar, tant pel pes de l'artefacte, com per les característiques del lloc de llançament.

 

UN NOU CONCEPTE  DE LLANÇAMENT DE PES

 

Ja de ple en l'època moderna dels Jocs Olímpics, que es van reprendre a Atenes en 1896, aquesta especialitat es consolida definitivament, amb el primer campió olímpic d'aquesta nova època, l'americà Robert Garret. Aquest atleta procedent d'una acabalada família americana, es va costejar el seu desplaçament a la capital grega amb altres quatre compatriotes, als quals també va costejar el viatge.

 

Aquest polifacètic atleta, que en principi solament pensava participar en pes, ho va fer igualment en disc, aconseguint en ambdues proves la medalla d'or. Però si això no fos suficient, també va prendre part en els concursos d'alçada i llargada, ha on aconseguiria en ambdues, la medalla d’argent.

 

La progressió d'aquesta especialitat, que cada vegada tenia més addictes, va continuar de forma incessant amb la seva progressió, aconseguint la seva majoria d'edat, en els Jocs Olímpics de Sant Louis de 1904, on l'aparició arrasadora d'un altre americà Ralph Rose, li va permetre aconseguir el títol de campió olímpic, amb 14.81m. El seu domini absolut,  continuaria fins els propers Jocs de Londres de 1908, ha on també va assolir la medalla d’or, amb un llançament de 14.21m.. Un any més tard, aquests gran atleta, es reconegut com a primer plusmarquista mundial, en llançar a San Francisco, fins els 15.54m. el dia 21 d’agost de 1909.

 

Peso M Ralph Rose

            Ralph Rose, primer plusmarquista

              mundial, a San Francisco-1909

Peso M Robert Garret

    Robert S.Garret, primer campió

          olímpic en Atenes-1896

          

Com pot observar-se el domini dels llançadors americans, excepte unes breus aparicions de diferents atletes de l'Europa de l'Est, va ser totalment aclaparant, liderat tots els rànkings mundials, fins a la dècada de 1970, on finalitza el seu domini, quan un altre americà Terry Albritton, estableix un nou record mundial de 21.78m. el dia 21 de febrer de 1976 en Honolulu.

 

Actualment la plusmarca mundial, després d'una altra dècada, amb noves aparicions de nous llançadors europeus, torna a estar en possessió d'un altre atleta de EE.UU., “Randy” Barnes, amb un tir de 23.12m. aconseguit el dia 20 de maig de 1990, a la ciutat de Los Angeles.

 

ELS  PRIMERS MOVIMENTS A ESPANYA

Els llançaments en el nostre calendari de proves, han estat durant moltes dècades l’ assignatura pendent de millora, en relació amb altres disciplines. Com es podrà observar per les taules inserides al final d'aquest document, les marques malgrat els esforços dels tècnics de l'època, estaven totalment estancades, sense aparèixer ni tan sols a la llunyania, la figura que podria representar per als nostres atletes, el trampolí que es necessitava per donar el salt qualitatiu que tots desitjaven.

 

Peso M Alfonso Vidal Quadras

         Alfonso Vidal- Quadras en 1958

Peso M Jose Luis Torres

            José Luis Torres, en 1948

 

Si que és cert, que després del llegendari José Luis Torres 14.01m. en 1948 i Alfonso Vidal Quadras 15.12m. en 1950, aquesta especialitat comença a despertar tímidament, gràcies als noms d'Antonio Herreria 17.51m. en 1969 i de Martín Vara, dominador durant dues dècades 1970 i 1980, amb uns esperançadores 18.40m., amb la qual cosa es comença a dotar a aquesta especialitat, el nivell de qualitat que tant necessitava.

 

Però el recolzament definitiu arribaria, en les dècades de 1997 i 2002, quan apareix el nom del lleonès Manuel Martínez, pot ser que una mica tard, quan aconsegueix per fi remuntar el nivell d'aquesta especialitat. Les seves marques de 20.27m. en 1997 i 21.47m. en 2002, són els actius que necessitava aquesta prova, per recuperar l'immens retard que tenia, en relació amb els llistats internacionals

 

Una prova evident, del lluny que estàvem en aquells temps, en els ránkings d'alt nivell, bastarà comprovar, que l'any 1965 “Randy” Matson, llançava fins als 21.52m. Ho dit tot. D’una altra manera, quan el nostre actual plusmarquista, aconsegueix els seus 21.47m. l'any 2002, portava un retard de 37 anys, amb respecte al record mundial.

 

Un fil d'esperança per romandre en els llocs alts de les taules internacionals, oberta per Manuel Martínez, dependrà dels nostres actuals campions, Borja Vivas, Germán Millán, Daniel Anglés, que juntament amb uns altres que seguiran sorgint, dels reconeguts centres de tecnificació del nostre país, sàpiguen aprofitar el referent i el camí marcat, pel nostre actual plusmarquista espanyol, per seguir mantenint aquests llocs de privilegi, que tants anys de treball va costar aconseguir.

 

ELS  PILARS PER CONSOLIDAR AQUESTA PROVA A ESPANYA

Peso M Borja Vivas

              Borja Vivas, de Málaga

 Peso M German Milan

         Germán Millán, de Tenerife

 Peso M Daniel Angles

            Daniel Angles, de Castelló

 Peso M Manuel martinez

         Manuel Martínez, de Lleó

   

Els grans referents històrics dels segles XIX i XX

 

Millor marca Segle XIX George Gray 14.75

CAN

Ottawa 01-08-1898
Millor marca Segle XX Randy Barnes 23.12 EUA Westwood 20-06-1990
Primer campió olímpic Robert Garret 11.22 EUA Atenes Abril-1896
Primer record mundial Ralph Rose 15.54 EUA San Francisco 21-08-1909

 

Cronologia de tots els campions olímpics 

Atenes - 1896 Robert S. Garret 11.22 EUA
París - 1900 Richard Shekdon 14.10 EUA
Sant Louis - 2004 Ralph Rose 14.81 EUA
Londres - 1908 Ralph Rose 14.21 EUA
Estocolm - 1912 Patrick MaDonal 15.34 EUA
Anvers - 1920 Ville Pörhöla 14.81 FIN
París - 1924 Clarence Houser 14.99 EUA
Amsterdam - 1928 John Kuck 15.87 EUA
Los Angeles - 1932 Leo Sexton 16.00 EUA
Berlín - 1936 Hans Woelke 16.20 GER
Londres - 1948 Wilbur Thompson 17.12 EUA
Hèlsinki - 1952 Perry O’Brien 17.41 EUA
Melbourne - 1956 Perry O’Brien 18.57 EUA
Roma - 1960 Hill Nieder 19.68 EUA
Toquio - 1964 Dallas Long 20.33 EUA
Mèxic - 1968 Randy Matson 20.54 EUA
Munic - 1972 Wladyslaw Komar 21.18 POL
Montreal - 1976 Udo Beyer 21.05 GRD
Moscou - 1980 Wladimir Kiselyov 21.35 URS
Los Angeles - 1984 Alessandro Andrei 21.26 ITA
Seül - 1988 Ulf Timmermann 22.27 GER
Barcelona - 1992 Wike Stulce 21.70 EUA
Atlanta - 1996 Randy Barnes 21.62 EUA
Sydney - 2000 Arsi Harju 21.19 FIN
Atenes – 2004 Yurli Bilonog  21.16 UKR
Pequín - 2008 Tomasz Majewski 21.51 POL
Londres - 2012 Tomasz Majewski 21.89 POL
Rio Janeiro - 2016 Ryan Crouser 22.52. EUA

 

L'INDISCUTIBLE PLUSMARQUISTA MUNDIAL

Peso M Randy Barnes

   L’americà Randy Barnes, recordman mundial amb 23.12 metres,
        assolits el dia 20 de maig de 1990, a la ciutat de Westwood

  

Els millors atletes internacionals “All Time” a l’ aire lliure

 

Randy Barnes 23.12 EUA Westeood 20-05-1990
Ulf Timmermann 23.06 GDR Chania 22-05-1988
Alessandro Andrei 22.91 ITA Viareggio 12-08-1987
Brian Oldfield 22.86 EUA El Paso 10-05-1975
Werner Günthör 22.75 SUI Berna 23-08-1988
Kevin Toth 22.67 EUA Lawrence 19-04-2003
Udo Beyer 22.64 GDR Berlín 20-08-1986
Christian Cantwell 22.54 EUA Gresham 05-06-2004
John Brenner 22.52 EUA Nuez 26-04-1987
Ryan Croser 22.52 EUA Rio de Janeiro 18-08-2016

 

Els millors atletes espanyols “All Time” a l’ aire lliure

 

Manuel Martínez 21.47 Salamanca 10-07-2002
Borja Vivas 21. 07 Alcobendas 27-07-2014
Carlos Tobalina 20.57 Las Palmas 12-03-2017
Yloser Toledo 20.25 Alcobendas 27-07-2014
German Millán 19.34 La Laguna 14-07-2007
José Luis Martínez 19.31 Salamanca 18-07-1995
José María Peña 19.10 Sevilla 17-02-2007
José Angel Pinedo 19.09 Madrid  14-07-2017
Iker Sukia 19.05 Tolosa 07-07-1999
Daniel Anglés 19.03 Alcobendas 27-07-2013

( Llistats tancats el dia 26 de Juliol de 2018 )

Fonts d'informació:

Recerca per Internet
Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme AEEA
Apunts del llibre de Conrado Durantez Corral
Arxius de l’International Association of Athletics Federation.  IAAF
Correccions de català per Anna Marti
Arxius de
la Reial Federació Espanyola d’Atletisme   RFEA
Llibre de Josep Corominas
Documentació personal

                                                                                                                                       Març de 2011

REFERENTS HISTÒRICS DE LA PROVA D'HEPTATLÓ FEMENÍ 

A LA RECERCA DEL SEU ORIGEN HISTÒRIC

 

heptatlon fem greciaA diferència dels homes, que ja tenien programat el pentatló en els “Jocs de l'Antiguitat”, la participació de les dones era inexistent, no només en aquesta disciplina, sinó en totes aquelles que es referien a aquests Jocs i no només com a participants, sinó fins i tot com a simples espectadores. Posteriorment aquesta prohibició es va aplicar exclusivament a les dones casades.

 

La seva presència a l'estadi estava estrictament prohibida, amb el risc de terribles i severes sancions que podien incloure el brutal acte de ser tirades pel penya-segat de la muntanya Tipeo, situat al marge oposat de la vall on es disputaven els Jocs, a pesar que no existeix cap dada històrica que confirmi la certesa d'aquest brutal càstig.

 

Malgrat aquestes terribles amenaces, elles també van tenir les seves pròpies competicions, com eren els “Jocs de la Hera”, que se celebraven durant l'anomenat mes de les Verges  conformats per una sola prova atlètica, la carrera de 162 metres Aquests Jocs es disputaven el mateix any que els de els homes, sempre entre els mesos de juny i juliol però deixant un prudencial espai de temps, abans o després de les proves masculines.

 

La creació d'aquestes competicions s'atribueix, segons la llegenda a Hipodamia, a la filla del rei de Pisa, conegut com Enomaos, la qual les va establir en honor de la deessa Hera com a reconeixement a aquesta, per haver permès el seu matrimoni amb Pelops.

 

Les participants competien descalces amb els cabells deixats anar i portaven com a únic vestit una curta faldilla que les tapava des de la cintura fins els genolls. A la vencedora se li atorgaven els honors de poder dedicar la seva imatge a Hera, de rebre la corona d'olivera salvatge i de poder menjar la carn de la vaca que era sacrificada en honor a la deessa. Aquest és el pròleg dels antecedents de l'atletisme femení, datat al voltant de 472 anys a.c.. quan ja s'havien dut a terme 77 olimpíades sense la presència de les dones.

 

L'any 393 de la nostra Era, des del mateix moment que els romans envaeixen Grècia i el seu emperador, l'hispà romà Teodosi I, prohibeix totes les competicions olímpiques per considerar-les paganes, desapareixen totes les activitats esportives fins a mitjans Segle XIX.

 

ON ACABA LA HISTÒRIA I COMENÇA L'ACTUALITAT

Amb la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna d'Atenes el 1896, les dones encara queden al marge del programa olímpic tot i que comencen la seva activitat amb esporàdics festivals que es desenvolupen a diferents països, sense el control federatiu, fins que apareix l'any 1921 la Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI) liderada per la dama francesa Alice Melliat, una assídua practicant esportiva i defensora a ultrança de tota l'activitat esportiva de les dones.

 

És a partir d'aquí, quan aquest col·lectiu, sempre al marge de la IAAF, que presidia el Baró Pierre de Coubertín, contrari acèrrim a l'activitat esportiva femenina, comença la seva marxa a la recerca del lloc que elles creuen merèixer, dins  l'entorn atlètic mundial.

 

El equipo americano en París el año 1923

L’equip americà a París l’any 1923

 

Les seves primeres decisions no deixen lloc a dubtes. La seva lluita a la recerca de la paritat amb els homes acabava de començar. Molt ràpid van crear les pròpies competicions i els seus calendaris de proves. I així, organitzen els primers campionats mundials femenins, amb un èxit espectacular de participació i marques. Aquest esdeveniment seria el gran precedent  que, després de  d’unes quantes dècades, imitaria la pròpia IAAF. 

 

Quan el Comitè Olímpic Internacional (CIO), assetjat per tots costats, decideix donar el seu beneplàcit perquè la presència femenina en els Jocs Olímpics de Ámsterdam de1928 sigui un fet incontestable,  es marca la primera etapa de la consolidació de la dona en l’esport . En aquell moment la presidència del CIO l'ostentava el belga Henri de Baillet-Latour, substituint a Pierre de Coubertín, afligit per seriosos problemes de salut.

 

Cal assenyalar que la primera campiona olímpica va ser la nord-americana Elizabet Robinson, guanyadora dels 100 metres llisos, amb una marca de 12,2 seg., tan sol dues dècimes inferior al temps assolit pel seu compatriota Tom Burke en els I Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, en vèncer amb un temps de 12 segons justos.

 

ELS PRIMERS MOVIMENTS EN PROVES COMBINADES

 

Centrant-nos en les proves combinades, les primeres actuacions, com queda dit, van començar sota el control de la FSFI a la ciutat de Magdeburg, on l'alemanya Annelise Jacks aconsegueix una puntuació de 3480 punts, els dies 30 de juny i l'1 de juliol de 1928.

 

En aquesta primera fase, el programa de proves no cessava de canviar el seu ordre i puntuació la qual cosa parla per si mateix de la precària estructura organitzativa que existia en aquella època. Però el que primava per sobre de tot, era començar a actuar. L'ordre de proves del pentatló en aquesta primera etapa amb la FSFI era, llançament de pes i llargada el primer dia i els 100 metres llisos, altura i javelina, en el segon.

 

heptatlon fem iaaf

L'alemana Gisela Maurmaier última

campiona amb l'ESFI l'any 1934

L’última competició d’aquesta efímera federació, abans d'integrar-se a la IAAF, es desenvolupa a Londres el 9 i 11 d'agost de 1934 on la també alemanya Gisela Mauermayer, aconsegueix un registre de 4155 punts.

 

Abans de continuar amb la cronologia d'aquesta competició, és obligat assenyalar que la prova del pentatló va constituir el primer pas i el referent a seguir perquè dècades més tard, pogués aparèixer l'actual heptatló, la disciplina que motiva la confecció d'aquest històric de les proves combinades.

 

En aquesta mateixa dècada, la IAAF canvia una vegada més la taula de puntuació de 1912 i 1920, cosa que repetiria anys mes tard, en 1934, 1948, 1954, 1964, 1981 i 1985, així com també el canvi i l'ordre de proves i la inclusió d'altres disciplines. En aquest laberint de canvis, cal assenyalar que es va arribar a realitzar fins a onze nous formats.

QUAN LA IAAF ASSUMEIX EL CONTROL DE LES DONES

 

És a partir dels Jocs Olímpics de Tòquio, de 1964, on la Federació Internacional estableix una altra nova normativa per a aquestes cinc proves, que contempla participar el primer dia en els 80 metres tanques, pes i alçada i en el segon, la llargada i els 200 metres llisos, que substitueix la javelina.

 

En aquest esdeveniment olímpic, seria on apareixeria la primera campiona olímpica de l'especialitat, quan l'atleta de la URS, Irina Press aconsegueix la victòria amb un registre de 5246 punts, nova plusmarca olímpica i mundial.

 

heptatlon fem irina pres

La soviètica Irina Pres

primera campiona olímpica

Però no tot el tràfec de canvis i noves proves acabaria aquí, atès que una altra vegada la IAAF continuava endurint-les, la qual cosa no va ser obstacle perquè l'alemanya oriental, Burglinde Pollak,  aconseguís a Bonn, millorar la plusmarca mundial amb 4932 p. el dia 22 de setembre de 1973, però amb el canvi dels 80 metres tanques, pels 100 metres tanques

                         

L'última gran marca del pentatló, abans d'entrar de ple en l'actual heptatló, l'aconsegueix, després d'anteriors plusmarques mundials establertes per altres atletes, la russa Nedezhda Tkachenko, quan culmina a Moscou el dia 24 de agost de 1980, el cicle de la prova del pentatló, amb una puntuació de 5083 punts, amb un altre nou format que inclou els 800 metres, en substitució dels 200 metres.

 

Des de l'any 1977 es va emprar aquest nou model que es disputava en una sola jornada fins al 1980 en que es tornaria als seus orígens de sempre.

  

UNA ALTRA NOVA NOMRATIVA DE COMPETICIÓ

 

Com es pot comprovar, la incorporació de noves proves i canvis de jornades no dona a l’abast i, novament la IAAF aplica una altra formula diferent que inclou la javelina, que havia estat  programada sota el mandat de la FSFIen 1928, i continuar amb les dues jornades d'antany, per disputar les set i definitives proves del  que, a partir de l'1 de gener de 1981  ja podem anomenar com l'actual heptatló.

heptatlon fem neubert

Ramona Neubert, primera plusmarquista

 d'heptatló l'any 1981


Aquesta programació que sembla definitiva, contempla disputar el primer dia les proves dels 100 metres tanques, pes, alçada i els 200 metres i en el segon, la llargada, javelina i els 800 metres.

La primera plusmarquista mundial d'heptatló, sota aquest nou format, ho va aconsegueix l'atleta de l'Alemanya Oriental (GDR), Ramona Neubert, amb un registre de 6716 punts, a la ciutat de Kíev, el 27 i 28 de juny de1981marca  que la mateixa atleta tornaria a millorar en dues ocasions, fins als 6836 punts que aconseguiria a Moscou els dies 18 i 19 de juny de 1983.

Novament amb un nou quadre de puntuació en 1985, que sembla ser definitiu, és quan apareix la figura de l'emblemàtica i qüestionada atleta americana, Jackie Joyner-Kersee, la qual en el curs dels Jocs de Seül de 1988, aconsegueix en els dies 23 i 24 de setembre, una nova plusmarca mundial, amb l'estratosfèrica marca de 7291 punts, un registre anomenat a roman, segons alguns tècnics, com un topall inamovible durant molts anys, en la taula de plusmarques mundials.

 

D'aquesta gran atleta ha de dir-se que va tenir una infància molt traumàtica vivint en el si d'una família molt humil, amb la desgràcia afegida, de contemplar a l'edat d'11 anys, com assassinaven a un home a la porta del seu domicili. Una tràgica escena, que tornaria a repetir-se davant dels seus ulls, quan el seu avi,  en estat d’embriaguesa total, va matar d'un tret a la seva àvia.

 

ELS INICIS D'UNA COMPLICADA HISTÒRIA ATLÈTICA


Als 18 anys gràcies a una beca, va ingressar a la Universitat de UCLA a Seattle, on canvi per complet la seva vida, en prendre contacte per primera vegada amb l'atletisme, sota l'adreça de Bob Kersee, alhora entrenador de l'espectacular Florence Griffith, demostrant les seves enormes qualitats per a la pràctica d'aquest esport. Molt poc temps després, Jackie va contreure matrimoni amb Bob del qual va adoptar el seu cognom.

 

Alhora el seu germà Al Joyner, guanyador del triple salt en els Jocs de Los Angeles de 1984, es va casar Florence Griffith, amb la qual cosa va néixer el clan més famós de la història atlètica, en convertir-se ambdues en cunyades.


heptatlon fem joyner

Jackie Joyner-Kersee l'actual

plusmarquista mundial

Aquesta circumstància va afectar greument, la trajectòria atlètica de Jackie Joyner-Kersee, la imatge de la qual va quedar esquitxada, pel sospitós dopatge de Florence Griffith , en els Jocs de Seül de 1988, la qual que va un final de la seva vida molt tràgic. Va morir sobtadament el 21 de setembre de 1998 als 38 anys, víctima d'una apoplexia cerebral.

 

Cal fer constar que en aquests mateixos jocs, Jackie Joyner-Kersee, també va guanyar la medalla d'or en salt de llargada amb una marca de 7.40 metres, que representava una nova plusmarques olímpica, amb la qual cosa van augmentar els rumors gens favorables per a ella, d'una presumpta presa de fàrmacs, que no va poder confirmar-se, però que sí van motivar la seva decisió de romandre inactiva durant un any. Passat aquest temps va reaparèixer a Seattle, guanyant una heptatló amb un total de 6783 punts.

 

Com ve succeint en gairebé totes les proves de perllongat esforç, l'heptatló esta actualment assumit en un aparent estancament, a l'espera de les noves practicants, que han de prendre el relleu, que sempre al llarg de la història han tingut totes les disciplines femenines. Una dada que assevera aquesta tesis son les grans  marques que figuren entre els “All Time” internacionals, daten des dels anys 1980 i 1990.

L'ORIGEN DE LES PROVES COMBINADES A ESPANYA

EL PENTATLÓN I L'HEPTATLÓ AL NOSTRE PAÍS

Els primers indicis a Espanya es remunten al final de la dècada de 1950, concretament l'any 1959, quan a Barcelona se celebra una Tricatló, (llargada, pes i alçada) el 22 de novembre, que va guanyar Maruja Cabal, pertanyent al club esportiu Hispà Francès, amb una puntuació de 606 punts, en competència amb onze atletes.

 

heptatlon fem molina

La gironina Ana Maria Molina l'atleta més

completa d'Espanya entre 1960 i 1970

Pocs dies més tard el 29 del mateix mes, també a Barcelona, es disputa el “I TrofeuSirvent” de pentatló (100 metres llisos, pes, alçada, llargada i disc) on novament Maruja Cabal, guanya amb una puntuació de 697 punts, amb la presència de deu atletes participants.

 

Però no seria fins a la dècada de 1960, quan amb l'aparició de la gironina Anna María Molina, aquesta prova, encara denominada pentatló, comença a remuntar posicions en els rànquings del nostre país, com així mateix a incrementar la presència de les nostres dones, on destaquen atletes procedents d'altres disciplines, les quals proporcionen el llustre que necessitava  aquest prova, que des d’ principi va trobar grans dificultats en les esferes governants del nostre país, on l’acceptació de l’esport femení era pràcticament nul·la, especialment a la vessant femenina.

 

Afortunadament, l’aparició d’atletes procedents d’altres disciplines atlètiques, va anar enriquint aquest col·lectiu, que superant tots els obstacles i obrint-se call, van aconseguir ocupar un lloc preferent, des d’on, els afeccionats en general, van començar a conèixer els noms de Sagrario Aguado, Natividad Astray, Montserrat Pujol, Blanca Miret, Carolina Nolten, Ana María Molina, Susana Cruz, Rosa María Colorado, María Luisa Orobia, María Isabel, que van ésser entre d’altres destacades atletes, les veritables pioneresd’aquesta disciplina tan completa.

 

El seu lliurament, el seu coratge i la seva tenacitat van ser un exemple a imitar, que pocs  anys mes tarda donaria els seus fruits La complexitat d'aquesta prova, pels molts factors que encara restaven per decidir per part la IAAF, amb un continu canvi de proves i puntuacions, fa molt difícil elaborar un llistat global de les que  van ser les millors. Cal assenyalar que al llarg de la seva història, la Federació Internacional arribaria a modificar el seu format, fins a onze ocasions.

        DUES GRANS REFERENTS ESPANYOLS DE LA ESPECIALITAT

Heptathlon F Ana Perez

           Ana Pérez, la millor espanyola

                a l'heptatló l'any 1981

Heptathlon F Rosa Maria Colorado

    Rosa María Colorado, va marcar una

       etapa per a l'atletisme espanyol

 

 

Una solució lògica, no era una altra que fer unes taules per dècades, amb la puntuació internacional que corresponia a cadascuna d'elles, fins a arribar a l'any 1985. En aquesta última normativa, que sembla ser la definitiva fins avui, ja és possible realitzar la confecció d'un llistat All Time”, on constin totes les marques, amb les mateixes condicions per a totes.

 

Actualment al nostre país, aquest llistat  l’encapçalen María Peinado, la nostra actual plusmarquista, que amb Cristina Bárcena i Imma Clopés, són les úniques per sobre dels 5800 punts, les quals van donar motiu en el seu moment, a la creença que aquesta prova, estava cada vegada mes a prop dels topalls internacionals, la qual cosa no va ser així, atès que des de principis de la dècada del 2000, encara estan inalterables, sense que s'enlluerni el relleu generacional que tots esperaven. Però l'apariciò de Cristina Ramos amb una nova plusmarca espanyola justifica que el relleu generacional que tots esperavent.

 

LES NOSTRES GRANS ESPECIALISTES

Heptathlon F Barbara Hernando
Bárbara Hernando

Heptathlon F Estefania Fortes

Estefanía Fortes

 

Cal fer constar que afortunadament, amb l'aparició de noves practicants, sembla que comença a enlluernar-se un nou horitzó, on es pot esperar una nova etapa d'esplendor en aquest disciplina. Els noms d' Estefania Fortes, Bàrbara Hernando, Laura Gines, Ana Capdevila o Ruth Unzú, poden ser una garantia de relleu, del llegat que van deixar les seves antecessores.

 

Les 10millors atletes mundials “All Time”

 

Jackie Joyner Kersee       7291 Punts EUA 24-09-1988 Seúl
Carolina Kluft       7052     “ SWE 26-09-2007 Osaka
Larisa Nikitina       7007     “ URS 11-06-1989 Bryansk
Sabine Braun       6985     “ GER 31-05-1992 Götzis
Sabine Paetz       6946     “ GDR 06-05-1984 Potsdam
Ghada Shouaa       6942     “ SYR 26-05-1996 Götzis
Ramona  Neubert       6935     “ GDR 19-06-1983 Moscou
Eunice Barber       6889     “ FRA 05-06-2005 Arlés
Tatyana Chernova       6880     “ RUS 30-08-2011 Daegu
Natalia  Shubenkova       6859     “ URS 21-06-1984 Kiev

  

                                    Totes les campiones olímpiques

 

Tòquio 1964 Irina Press RUS 5246 p
Mèxic 1968 Ingrid Becker GER 5098 p
Múnic 1972 Mary Peters GRB 4801 p
Montréal 1976 Siegrun Siegl GDR 4777 p
Moscou 1980 Nedezhda Trachenko URS 4669 p

Los Angeles

1984

Glynis Nunn

AUS

 6390 p

Seùl

1988

Jackie Joyner- Kersee

EUA

7291 p

Barcelona

1992

Jackie Joyner-Kersee

EUA

6845 p

Atlanta

1996

Ghada Ahouaa

SYR

6780 p

Sydney

2000

Denise Lewis

ENG

6584 p

Atenes

2004

Carolina Klüft

SWE

6952 p.

Pequín

2008

Nataliya Dobrynska

UCN

6733 p.

Londres

2012

Jessica Ennis

ENG

6955 p.

Rio de Janeiro

2016

Nafisstou Thiarn Thiam

BEL

6810 p.

 

                              Les 10 millors marques espanyoles "All Time”

l                         María Vicente                          6115     Punts                    Böros SWE                           26/05/2019

                        Carmen Ramos                       5905      Punts                         Soria                                  08/07/2018

María Peinado         5860    Punts Castelló 14-07-2002
Laura Ginés     5860        “ Barcelona 03-07-2012
Cristina Bárcena     5852       “ Alhama de Murcía 31-05-2000
Inma Clopés     5843       “ Logroño 20-08-2000
Patricia Ortega     5782      " Azua   USA 2004-2018
Estefania Estrela Fortes     5660       " Ribeira Brava    POR 06-07-2014
Bárbara Hernándo    5649        " Getafe 22-07-2018
Andrea Medina    5641         " Gijón 24-07-2016
Yanira Soto   5621         " Arona 05-06-2016
Bárbara Hernándo 5583       " Kaunas (LTU) 19-07-2009

( Llistats actualitzats el dia 28 de Juliol de 2019 )  

         

LES TRES ATLETES QUE ENCAPÇALEN EL RÀNQUING ESPANYOL 

heptatlon fem peinado

Maria Peinado 2002

heptatlon fem barcena

Cristina Barcena 2002

 

heptatlon fem clopes

             Imma Clopés el 1996

Fonts d’ informació:

Recerca per Internet.

Arxius de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme    AEEA

Llibre d’Irene Szewinska

Llibre d’Conrado Durández  Los Juegos Olímpicos de la Antigüedad”

Llistats dels llibres de International Athletic Foundation   IAAF

Correccions de català, per gentilessa de Anna Marti

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme   RFEA

Documentació pròpia.

                                                                                                                                Juliol de 2019