LA SECCIÓ ATLÈTICA DEL F. C. BARCELONA

 

   Aquest històric està realitzat per Tomàs Barris, atleta olímpic del F. C. Barcelona

 

 

LA HISTÒRIA QUE TOT EL BARCELONISME HAURIA DE CONÈIXER 

 

INTRODUCCIÓ

 

Un dels majors actius que atresora el Club Blaugrana, és la seva actual secció d'atletisme, la qual des de la seva aparició, mai ha deixat d'estar present en el club. És actualment l'esport més antic, de tots els que ha tingut fins ara l’entitat barcelonista, que va aparèixer solament l'endemà passat, d'haver-ho fet el fútbol, el dia 10 de novembre de 1899.

 

 

ELS ORÍGENS DE L'ATLETISME BLAUGRANA

 

Tot va començar amb l'arribada de Hans Gamper a Barcelona el1899, enamorant-se de la nostra ciutat, amb la idea de fundar un club futbolístic. Això va succeir el dia 29 de setembre de 1899, triant els colors blaugrana, en honor de Winterthur, la seva ciutat natal a Suïssa, que tenia com a emblema aquests colors.

 

Com queda explicat, la primera carrera a peu a Catalunya, va tenir efecte dos diesdesprés del primer partit de futbol del F. C. Barcelona que va disputar contra una selecció de membres de la “confraria anglesa” a la ciutat comtal, disputat el 10 de setembre de1899.

 

El dia 12 de desembre de 1899, després d'aquest partit, s'organitza en uns terrenys on estava situat el velòdrom de la Bonanova, avui ocupat per l'Hospital de Sant Pau, una prova de resistència al voltant de l'Hotel Casanovas, situat aquells anys fora de la ciutat, el vencedor de la qual va ser Francisco Cruzate, seguit molt a prop per Hans Gamper, que va arribar en segona posició. En ella van participar uns altres sis corredors, dels quals tres d'ells, van haver d'abandonar per fatiga.

 

Aquesta prova que des d'un principi, es considerava festiva i testimonial, va tenir la particularitat de ser organitzada per la persona que amb el pas del temps seria president del F.C.Barcelona, amb la qual li atorgava el segell històric que ningú pot discutir.

 

Però la prova, que veritablement va obrir la història oficial d'una carrera a peu, va ser la de velocitat sobre una distància de 100 metres que va guanyar Miguel Valdés, amb una marca de 12,0 seg. seguit per Hans Gamper, que va arribar segon. Aquesta prova es va disputar el 18 de novembre de 1900, en un descampat situat davant de l'Hotel Casanovas, on es va habilitar una llarga recta per conformar el traçat de la prova.

 

QUAN NEIX OFICIALMENT LA SECCIÓ DE ATLETISME

 

Aquesta competició ha estat considerada com la primera competició oficial organitzada pel F.C.Barcelona, donant peu per oficialitzar-la anys més tard, com a secció, sent el propi Miguel Valdés, amb l'ajuda de l'alemany Udo Steinberg, els qui van realitzar aquesta gestió el 2 de setembre de 1915, data en que es va fundar la Federació Catalana d'Atletisme.

 

S'ha de recordar que Valdés, un home polifacètic i emblemàtic, va practicar a més del futbol i atletisme, altresdisciplines esportives, destacant sempre per la seva enorme vitalitat, que el feia destacar en totes elles. Ell va ser el fundador de “Loteries Valdés” situada en plena Rambla de les Flors de la ciutat comtal, que regenta en l'actualitat un dels seus néts.

 

S'ha de conèixer, que Hans Gamper estava tan identificat amb la nostra ciutat, que al moment que va decidir arrelar-se a Barcelona, va canviar el seu nom pel de Joan Gamper. És a dir no havia dos Gamper, sinó sols un.

 

Miquel Valdés a la seva faceta futbolística Al fons l’Hotel Casanovas
Miquel Valdés a la seva faceta futbolística Al fons l’Hotel Casanovas

 

Un altre nom clau per a la grandesa d'aquest esport, va ser la incorporació del mític atleta Pere Prat. Però això té una llegenda, que mereix un capitulo a part.

 

LA CURIOSA HISTÒRIA DEL FITXATGE DE PERE PRAT

 

Un directiu barcelonista Miquel Gibert, al qual li agradava molt l'excursionisme, es va trobar en una de les seves sortides al Pirineu Català amb un espectacle insòlit, veient com una parella de carabiners perseguia un jove, que amb un paquet sota el braç corria com una gasela sortejant la seva detenció.

 

Era tal la seva rapidesa i agilitat que ràpidament va perdre de vista als seus perseguidors, traspassant la frontera sense cap problema. Era evident que el paquet contenia contraban, fet molt habitual en aquells temps.

 

Tan impressionat va quedar aquest directiu, que no va parar fins a localitzar-Lo i fer-li tornar a Barcelona per fitxar-ho per al seu club. Però Pere Prat no solament es va limitar a batre tots els rècords d'Espanya, de carreres a peu, sinó que es va lliurar a divulgar l'atletisme des del seu Barça creant molt ràpid una escola anomenada, el “Club Barceloní”, dedicada totalment a l'esport atlètic.

 

El gran Pere Prat
El gran Pere Prat

Cal recordar que Pere Prat, era parent del president de la Mancomunitat, Pere Prat de la Riba, impulsor de la modernitat en tots els seus aspectes

 

L’APARICIÓ D’UN PRESIDENT FRANQUISTA

 

Amb el pas dels anys la secció atlètica barcelonista, no ha cessat de créixer acaparant títols de tot tipus. Al principi de la dècada de 1940 el règim franquista va imposar per decret al Marquès de la Mesa d'Asta, com a president del club, cessant a tots els directius.

 

Però molt ràpid el nou president, es va adonar del que representava el Club Català entre la ciutadania barcelonina i catalana, per la qual cosa va decidir donar un nou impuls a l'esport blaugrana, fruit del qual, amb el pas del temps, es va oficialitzar ales acaballes de 1960, l'actual secció femenina que d'una forma una mica vetllada, ja va tenir la seva aparició a les dècades de 1930 i 1950, quan algunes atletes van participar en diverses competicions, amb els colors blaugrana del Barça.

 

Símbol olímpic
Símbol olímpic

El seu pas per aquest insigne club en contra de l'esperat, donada la seva procedència franquista, va deixar un grat record guanyant-se la simpatia dels afeccionats, que encara deuen recordar tots aquells, que van viure les vicissituds d'aquella d'època.

 

No estarà de més, deixar patent que la secció masculina com la femenina, sempre han estat presents en tots els grans esdeveniments internacionals, aconseguint podi de vencedors olímpics, mundials i europeus, entre altres esdeveniments d'alt nivell, en els quals he pogut estar present.

 

Una secció que compta, tant en homes com en dones, amb 49 atletes olímpics en l'esport més llegendari i universal de tots, és un actiu que cap altra club espanyol pot presentar, en un esport genuïnament individual. L'esport atlètic, mai ha deixat d'estar present des de 1899 en l'entitat barcelonista. És un patrimoni històric del club, que tots els aficionats han de conèixer.

 

EL COMENÇAMENT D'UNA COMPLICADA ETAPA

 

Si fins a aquest instant la secció atlètica del F. C. Barcelona ha estat el model i el referent a imitar pels altres equips espanyols, és hagut d'en gran part, a tenir darrere a uns llegendaris i històrics valors, que no solament acaparaven l'atenció i admiració de tots, sinó que representaven el referent a imitar.

 

A partir de la década de 1980, tots els esports olímpics, eren considerats amateurs, per la qual cosa en aquells anys, la paraula professional no existí excepte, quan un esportista percebre diners per competir, que segons els dictats de la Carta Magna de l’Olímpica, comportava la desqualificació a perpetuïtat.

 

No seria fins al mandat de Juan Antonio Samaranch (1980 – 2001), després de ser triat de forma unànime, com a nou president del Comitè Olímpic Internacional, quan es va eliminar el caràcter amateur, element essencial fins llavors de l'esperit olímpic, permetent la participació de professionals, que va millorar el nivell de qualitat i participació.

 

Joan Antoni Samaranch amb la torxa de Barcelona - 1992

Joan Antoni Samaranch amb la torxa

     de Barcelona - 1992

A partir d’aquest instant, la paraula amateur jno existeix i per descomptat, la de no professional tampoc. Tots els esports olímpics i no olímpics, poden ser actualment professionals.

 

Si mirem el llistat d'atletes d'aquesta secció de les ultimes dècades, observaren que els millors espanyols, tant homes, com a dones, procedents de totes les regions espanyoles, així com d’altres excel·lents atletes estrangers, que han pertangut a la secció blaugrana, no tots, però si una majoria, no ha estat per casualitat, ni per amor a uns colors, sinó simplement per diners, i això es diu professionalitat tant abans com ara.

 

A partir d'aquest instant, la paraula amateur solament existeix, si tant un esportista com un club, no han percebut ajuda econòmica per motivar les seves evolucions esportives. Quan aquests reben ajudes monetàries, per millorar els seus nivells competitius, són considerats automàticament com a professionals.

 

Si contemplem el llistat d'atletes d'aquesta secció de les últimes dècades, observarem que els millors espanyols, tant homes com a dones, procedents de totes les regions espanyoles, com així mateix d'altres excel·lents atletes estrangers, que han pertangut en la secció blaugrana, no tots, però si una majoria, no ha estat per casualitat ni per amor a uns colors, sinó simplement per diners, i això es diu professionalitat, tant abans com ara.

 

Dins d'aquests contrasentits, tenim l'atletisme del F. C. Barcelona, que no es promociona pels seus continuats èxits, com sembla ser, es comenta en l’entorn atlètic nacional. Els seus llistats d’èxits, a les més importants competicions del calendari internacionals, no foren possible sense el suport econòmic que percep del propi club, per fitxar als millors atletes. Està molt clar que la entitat, molt encertadament ha sabut adaptar-se a les noves normatives del Comitè Olimpic Internacional. CIO

 

Els seus incomptables triomfs en totes les competicions que participa, no solament acaparen els titulars dels més importants mitjans de comunicació, sinó que justifiquen sobradament aquesta ajuda, per enlairar cada cop més a la nostra secció.

 

Lo anecdòtic be donat per considerar-la encara avui, como secció amateur o no professional, la qual cosa pot confondre als aficionats,

 

Queda molt clar que aquests desequilibris, podia haver-se evitat amb la intervenció directa, d'algun dels responsables que han tingut fins ara la direcció de la secció, concretament durant l'última dècada.

 

Cal recordar que quan es designa a una persona, per poder exercir aquest important càrrec, se li ha de exigir una mínima experiència i coneixement de la història de l'esport que té sota la seva direcció, que ara si coneixeran, després de llegir aquest document.

 

Si és cert, que de portes endins el nostre esport té un tracte exquisit. Però la història sempre s'escriu cap l'exterior, que és la via adequada, perquè arribi a coneixement de tots els afeccionats, cosa que recentment a si ha estat.

 

Cal conèixer, que mai un esport totalment individual, podrà comparar-se amb un esport d’equip conformat per diversos jugadors, atès que el poder d'atracció de l'afeccionat, sempre es decantés cap aquests últims, per lo que comporta veure, qui fa més punts o qui fa més gols.

 

En contrapartida l'individual, en aquest cas l'atletisme, sols pot aportar per la grandesa del club, el llegat històric de l’esport més universal. Un esport sense historia mai pot ser un referent a imitar.

 

LA MEVA PRESENCIA A LA SECCIÒ ATLÈTICA DEL C. F. BARCELONA

 

Des de l'any 1959 que es va produir la meva incorporació al Futbol Club Barcelona, fins a la meva retirada definitiva de l'atletisme, en 1965, va estar presidida per un continu carrusel de satisfaccions i grans vivències personals.

 

Igual que la trajectòria de famosos futbolistes, amb les seves anades i vingudes, entre els dos grans clubs catalans Español i Barcelona, també vaig tenir la sort i el privilegi a realitzar el mateix trajecte per poder dir amb orgullo, l'haver estat en ambdues entitats, amb uns records jalonats tots ells,de grans moments i actuacions atlètiques, que van contribuir per obrir les portes dels estadis més importants d'Europa, per enlairar l'atletisme espanyol i català d'alt nivell internacional.

 

AL CIM DEL CAMP A TRAVÉS EUROPEU

 

L'equip del F. C. Barcelona, format per Arizmendi, Alonso i Barris, a la dreta de la foto, preparats per pujar al pòdium per recollir les medalles de plata, en el Campionat Europeu per Equips, en Pontivi (Fra) l'any 1964.
L'equip del F. C. Barcelona, format per Arizmendi, Alonso i Barris, a la dreta de la foto, preparats per pujar al pòdium per recollir les medalles de plata, en el Campionat Europeu per Equips, en Pontivi (Fra) l'any 1964.

 

Un dels assoliments més anhelats per tots els esportistes, no és un altre que merèixer els entorxats d'Olímpic, i molt més en una època de total precarietat, política, social, esportiva que va patí el nostre país, pels conflictes bèl.lic de dues guerres, la mundial i espanyola, Aquest objectiu el vaig aconseguir durant la meva estada, amb el F. C. Barcelona, en els Jocs de Roma de 1960.

 

És molt gratificant per mi, poder justificar després de molts anys de plena activitat, un palmarès atlètic que encara fins avui, cap altre atleta espanyol ha pogut superar.

 

Aquesta fita ho testifiquen, entre més de 500 competicions, els 34 rècords absoluts d'Espanya a l'aire lliure en pista de cendra, els 16 títols com a campío absolut d'Espanya a l'aire lliure en pista de cendra, com així mateix les 196 internacionalitats i meetings d'alt nivell, en pista de cendra a l'aire lliure amb un percentatge del 80 % de pódium de vencedors, fet que fins avui, cap atleta espanyol ha pogut superar..

Aquests és el meu retorn i el meu record, per a totes aquelles persones que van confiar en mi.

 

GALERIA D'ATLETES OLIMPICS QUE HAN PERTANGUT AL BARÇA EN EL CURS DE LA SEVA HISTÒRIA

 

Diodoro Pons, primer atleta espanyol, català i barcelonista, en uns Jocs Olímpics (Anvers de 1920)

Diodoro Pons, primer atleta espanyol, català i barcelonista,

  en uns Jocs Olímpics (Anvers de 1920)

 

Miquel Palau - París 1924 Gregorio Rojo - Londres 1948 Tomás Barris - Roma 1960 José Molins Roma 1960

Miquel Palau

Paris - 1924

Gregorio Rojo

Londres – 1948

Tomás Barris

 Roma - 1960

José Molins

Roma – 1960

       
Fco. Arizmendi - Tokio 1964 Antonio Corgos Moscú 1980 Javier Moracho- Moscú 1980 Benjamín Gonzalez - Moscú 1980

Fco. Arizmendi

Tokio - 1964

Antonio Corgos

Moscú - 1980

Javier Moracho

Moscou - 1980

Benjamín Gonzalez

Moscú- 8019

       
J. .García Chico - Barcelona 1992 María Vasco - Sydney 2000 Eva Pérez - Sydney 2000 Irache Quintanal - Atenes 2004

J. .García Chico

Barcelona.1992 

María Vasco

Sydney - 2000

Eva Pérez

Sydney - 2000

Irache Quintanal

Atenes - 2004

       
José M.Abascal - Los Angeles 1984 Alessandra Aguilar - Pequín 2008 Coro Olivero - Pequín 2008 Angel D.Rodriguez - Pequín 2008

José M.Abascal

Los Angeles - 1984

Alessandra Aguilar

Pequín - 2008

Coro Olivero

Pequín – 2008

Angel D.Rodriguez

Pequín - 2008

       
Jakson Quiñones - Pequín 2008 Javier Castillejos - Pequin 2008 Juan C. Higuero - Sydney 2000 Manuel Olmedo - Pequín 2008

Jakson Quiñones

Pequín - 2008

Javier Castillejos

Pequin - 2008

Juan C. Higuero

Sydney – 2000

Manuel Olmedo

Pequín - 2008

 

Cal deixar constància, que a més d'aquest bloc fotogràfic, aquesta secció atlètica compta amb altres 29 grans atletes olímpics, entre els quals sobresurten els noms de Marti Perarnau, Javier Bermejo, Angel Heras, Carlos Sala, Manuel Soriano, als quals se li adhereixen, els no menys famosos de Jesús Dieguez, Joan Junqueras, Carlos Pajarón, Jordi Garcia, Joan Torres, Emili Ferrer, Andreu Ballvè, Carles Sala, Jaime Barroso, Rubén Palomeque, Luis Flores, Miguel Quesada, Alfonso Abellán, Manuel Alcaide, Jon Junquera, Daniel Martí, Joaquín Miguel Casas, Jesús Font i Alfonso Abellán.

 

 Aquestes dades d' informacio per configurar aquestes estadístiques, provenen del llistas d'atletes olìmpics de la "Asociación Española de Estadísticos de Atletismo"  AEEA,  de la qual soc Soci d'Honor, des de l'any 1920 fins al 2012, en les quals hi consten 151 homes i 88 dones, com atletes olìmpics espanyols   

  

 Fonts d’informació

Llistats de atletes olimpics de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme. AEEA

Recerca per Internet.

Correcció de càtala per gentileza d’Anna Martí.

Apunts del lliure de l’International Athetic Foundation.

Apunts del llibre “El comienzo de nuestro deporte en España.” de Francisco Ascorbe, que es pot visionar en el link de NOTICIAS, de www.barris.org, editad en 18-10-2007

Estadístiques de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  RFEA

Documentacio pròpia.

                                                                                                                                                                       Juliol de 2016