Perfil esportiu de Tomàs Barris

L'atleta que va obrir les portes d'Europa

Durant molt anys Tomàs Barris va ser considerat com a la figura estel·lar de l'atletisme espanyol. No eren temps en que l'esport atlètic tingués grans mitjans. Les figures tenien menys contactes internacionals i no existia aquesta dedicació rigorosa d'avui en dia.

 

Molt s'ha escrit d'ell, des de que es va iniciar en el món de l'atletisme, amb el en el seu debut a la Jean Bouin en categoria escolar de l'1 de gener de 1.947. La seva trajectòria atlètica ha mantingut una constant ascendent, malgrat els alts i baixos que semblaven denotar una moral feble en els seus primers anys de contacte amb les pistes de competició.

La transformació de Tomàs Barris en un atleta de nivell mundial, no va ser fruit de l'atzar, sinó de la seva voluntat i tenacitat en posar-se a disposició de l'entrenador finlandès Olli Virho, que va estar vuit mesos a Barcelona per tal de preparar als atletes catalans per als II Jocs del Mediterrani, que es van disputar al vell Estadi de Montjuïc a l'estiu de 1.955.

Barris amb Juan Antonio SamaranchL'arribada d'Olli Virho fou una gestió directa de l'Ajuntament de Barcelona i de Joan Antoni Samaranch, que van ser els qui van costejar l'estada del tècnic finlandès, que va introduir entre nosaltres l'entrenament intensiu i controlat. Quan se'n va anar a Finlàndia, Olli Virho va seguir mantenint contacte amb Barris, a qui va inculcar la confiança en les seves pròpies forces.

Però el tècnic de més prestigi mundial de l'època, es trobava a l'Institut d'Educació Física de la universitat alemanya de Friburg. A Woldemar Gerschler se'l coneixia llavors pel fabricant de rècords del món i campions olímpics, tals com Rudolf Harbig, el luxemburguès Josy Barthel, l'anglès Gordon Pirie, el belga Roger Moens, etc. Amb Gerschler treballava el doctor Hans Reindell, que realitzava estudis sobre la capacitat de resistència de l'ésser humà. Completava el grup el conegut psicoanalista Dr. Schilge. Obtenien grans resultats, però també foren molts els atletes que es van cremar a Friburg. Intel·ligentment, Barris sempre va saber adaptar a la seva persona l'ensenyament rebut.

La gran explosió de Tomàs Barris mai s'hagués produït sense l'ajuda de Joan Antoni Samaranch, qui sempre va confiar en ell, donant-li el seu suport personal per tal de realitzar tants viatges com fossin necessaris a la bella capital de la Selva Negra. Els èxits no es van fer esperar...

Fou a partir de l'any 1.957 quan a les Pistes Universitàries de Madrid, es va disputar l'encontre Espanya-Alemanya, i on Tomàs Barris va aconseguir l'única victòria espanyola, vencent en els 1.500 metres a l'ex-plusmarquista mundial Werner Luegg, fet que li va obrir les portes dels més acreditats estadis d'Europa, com tanmateix dels països nòrdics, considerats el bressol de l'atletisme mundial..

Va actuar junt a l'equip nord-americà i d'altres figures mundials en les seves participacions estiuenques per Europa, vencent a plusmarquistes mundials i a campions olímpics. La seva popularitat va ser enorme i en els informes que remetien les ambaixades espanyoles al Ministeri d'Assumptes Exteriors, Tomàs Barris figurava en un primer pla. Aquell any 1.957, la Delegació Nacional d'Esports li va concedir la Copa Baró Güell com a millor esportista espanyol a nivell internacional. Posteriorment, el govern espanyol li va concedir la Cruz al Mérito Civil i la Federació Internacional (IAAF) li va atorgar la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu.

Les participacions europees de Tomàs Barris van continuar durant molts anys, però el cim de la seva trajectòria atlètica la va assolir a la ciutat finlandesa de Turku quan el cronòmetre es va aturar, al final d'una memorable cursa de 1.500 metres, en 3'41.7'', la 13ª millor marca mundial de l'any i la 20ª de tots els temps. Era un rècord d'Espanya en aquells moments, superior al de països de gran tradició atlètica com Alemanya, França, Noruega, Itàlia, Romania, Bèlgica, Iugoslàvia, etc. Sols 12 països al món tenien en el seu llistat de rècords nacionals un temps millor que el rècord espanyol.

 

En parlar als nostres dies dels progressos del mig-fons espanyol, aconseguint títols olímpics i brillants actuacions als campionats mundials, no podem oblidar el precursor de la distància: Tomàs Barris, que es va retirar de l'atletisme de competició sense conèixer les pistes sintètiques, corrent amb sabatilles de claus llargs sobre pistes de cendra, sense comptar amb atletes llebre, sense ajudes ADO, ni sponsor, etc. que feia que s'hagués d'assegurar el seu futur fora de l'ambient esportiu.

Tomàs Barris ha sigut una figura brillant a la història de l'esport espanyol, en una època on va destacar també Joaquim Blume com a estrella mundial de la gimnàstica. Fer comparacions entre l'ahir i l'avui no és aconsellable donat que les circumstàncies no són les mateixes. Han passat a prop de 60 anys de la gesta de Tomàs Barris a Turku, i en tot moment se li recorda que va obrir les portes a Europa a l'atletisme espanyol d'alta competició.

 

Aquest perfil és una col·laboració de Francesc Castelló, historiador de l'atletisme català.