PERFIL ESPORTIU DE TOMAS BARRIS 

L'atleta que va obrir les portes d'Europa per l'atletisme español d'alt nivell internacionals

 

                                                                               Tomás Barris l'any de 1959

Durant molt anys Tomàs Barris va ser considerat com a la figura estel·lar de l'atletisme espanyol. No eren temps en que l'esport atlètic tingués grans mitjans. Les figures tenien menys contactes internacionals i no existia aquesta dedicació rigorosa d'avui en dia.

 

Molt s'ha escrit d'ell, des de que es va iniciar en el món de l'atletisme, amb el en el seu debut a la Jean Bouin en categoria escolar de l'1 de gener de 1.947. La seva trajectòria atlètica ha mantingut una constant ascendent, malgrat els alts i baixos que semblaven denotar una moral feble en els seus primers anys de contacte amb les pistes de competició.

 

Guanyador de la prova de la Jean Bouin de Barcelona
a de categoria debutants, a l'any de 1947

 

La transformació de Tomàs Barris en un atleta de nivell mundial, no va ser fruit de l'atzar, sinó de la seva voluntat i tenacitat en posar-se a disposició de l'entrenador finlandès Olli Virho, que va estar vuit mesos a Barcelona per tal de preparar als atletes catalans per als II Jocs del Mediterrani, que es van disputar al vell Estadi de Montjuïc a l'estiu de 1.955.

 

Al costat de J. A. Samaranch

a Laussanne 

 

L'arribada d'Olli Virho fou una gestió directa de l'Ajuntament de Barcelona i de Joan Antoni Samaranch, que van ser els qui van costejar l'estada del tècnic finlandès, que va introduir entre nosaltres l'entrenament intensiu i controlat. Quan se'n va anar  a Finlandia Olli Virho va seguir mantenint contacte amb Barris, a qui va inculcar la confiança en les proipies forces.

 

 Però el tècnic de mès prestigi mundial de l'epoca es trobava a la Institud d' educaci   Física  de la Universitat alemana  de Friburg.  A  Woldemar Gerschler, sel coneixia  llavors pel fabricant de rècordmans del mòn i campions olimpics, tals com Rudolf Harbig, el luxemburgués Josy Barthel, l'angles Gordon Pirie, el belga Roger Moens, entrd'altes grands campions internacionals. Amb Gerschler treballava el cardiòleg  doctor Hans Reindell, que realitazaba estudis sobre la capacitat de resistència de l' esser humà.

 

Completava el grup el conegut psicoanalista DrSchilge. Obtenien grans resultats, però també foren molts els atletes que es  a Laussane l'any vancremar a Friburg. Intel·ligentment, Barris sempre va saber adaptar a la seva persona l'ensenyament rebut.

 

Guanyant al plusmarquista mundial de 1500 m. Werner Lueeg
l'any 1957  a les pistas universitarias de Madrid

 

La gran explosió de Tomàs Barris mai s'hagués produït sense l'ajuda de Joan Antoni Samaranch, qui sempre va confiar en ell, donant-li el seu suport personal per tal de realitzar tants viatges com fossin necessaris a la bella capital de la Selva Negra. Els èxits no es van fer esperar...

 

Fou a partir de l'any 1.957 quan a les Pistes Universitàries de Madrid, es va disputar l'encontre Espanya-Alemanya, i on Tomàs Barris va aconseguir l'única victòria espanyola, vencent en els 1.500 metres al plusmarquista mundial Werner Luegg, fet queli  va suposar per obrir les portes  dels més acrerditatsestadis d''Europa,  com tamateix dels païsosnòrdics, considerats com el bressol de l' atletisme mundial.

 

Va a actuar junt a l'equip nord-americà i d'altres figures mundials en les seves participacions estiuenques per Europa, vencent a plusmarquistes mundials i a campions olímpics. La seva popularitat va ser enorme i en els informes que remetien les ambaixades espanyoles al Ministeri d'Assumptes Exteriors, Tomàs Barris figurava en un primer pla. Aquell any 1.957, la Delegació Nacional d'Esports li va concedir la Copa Baró Güell com a millor esportista espanyol a nivell internacional. Posteriorment, el govern espanyol li va concedir la Cruz al Mérito Civil i la Federació Internacional (IAAF) li va atorgar la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu.

 

Les participacions europees de Tomàs Barris van continuar durant molts anys, però el cim de la seva trajectòria atlètica la va assolir a la ciutat finlandesa de Turku quan el cronòmetre es va aturar, al final d'una memorable cursa de 1.500 metres, en 3'41.7'', la 13ª millor marca mundial de l'any i la 20ª de tots els temps. Era un rècord d'Espanya en aquells moments, superior al de països de gran tradició atlètica com Alemanya, França, Noruega, Itàlia, Romania, Bèlgica, Iugoslàvia, etc. Sols 12 països al món tenien en el seu llistat de rècords nacionals un temps millor que el rècord espanyol.

 

Corretejant amb nens finlandessos al Estadi de Turku

on entrenaba en les seves estades a Escandinavia

 

En parlar als nostres dies dels progressos del mig-fons espanyol, aconseguint títols olímpics i brillants actuacions als campionats mundials, no podem oblidar el precursor de la distància: Tomàs Barris, que es va retirar de l'atletisme de competició sense conèixer les pistes sintètiques, corrent amb sabatilles de claus llargs sobre pistes de cendra, sense comptar amb atletes llebre, sense ajudes ADO, ni sponsor, etc. que feia que s'hagués d'assegurar el seu futur fora de l'ambient esportiu.

 

Tomàs Barris ha sigut una figura brillant a la història de l'esport espanyol, en una època on va destacar també Joaquim Blume com a estrella mundial. 

 

El fer comparacions  entre l'ahir i l'avui no és aconsellable donat que les circumstàncies no són les mateixes. Han passat a prop de 60 anys de la gesta de  Tomàs Barris i en tot moment se li recorda que va obrir les portes a Europa per l' atletisme d'alta competició espanyol.                                                                                                                                   

Amb Joaquin Blume a Sabadell, dies abans de la seva tràgica
desapariciò en un accident aeri l'any 1959   

            

                   Aquest perfil és una col·laboració de Francesc Castelló, historiador de l'atletisme català.