Miscel·lànies

T. Barris a la seva primera cursa de cros l'any 1.948 a Manresa, amb la samarreta del Club Hispano Francès de BarcelonaAbans de la seva primera prova oficial, Barris, quan encara no havia complert els tretze anys d'edat, era un habitual participant de les proves pedestres que es celebraven en tots els barris de Barcelona amb motiu de les festes majors. El seu circuit d'entrenament transcorria per la plaça del Pi, carrer Petritxol, carrer Portaferrisa, carrer del Pi i plaça de Sant Josep Oriol amb un perímetre aproximat de 700 metres en ple barri gòtic de Barcelona. El seu control sempre era, quantes més voltes millor. Aquí és on va començar la seva trajectòria atlètica.

 

A més dels mèrits ja exposats en anterior apartats, Tomàs Barris té igualment en el seu historial, grans gestes dins de l'atletisme català. Com a atleta va pertànyer al C.D. Hispano-FrancèsR.C.D. Espanyol i F.C. Barcelona. Com a entrenador va estar un any en el R.C.D. Espanyol fins a la dissolució de la seva secció atlètica; i en el C.A. Laietània de Mataró un període de vuit anys.

Fou seleccionat en diverses ocasions per a representar a la Federació Catalana en events interregionals i internacionals, essent la seva primera actuació, l'encontre celebrat a la ciutat italiana de Gènova contra la selecció de Liguria l'any 1.950 a la prova dels 1.500 m.

Barris encapçalant la Jeaun Bouin de 1.959 amb Amorós, Alonso, Molins i el portuguès Faria.Va participar en totes les proves de cros i curses pedestres més tradicionals del calendari català, les quals farien una llista inacabable. Es va proclamar campió i rècordman de Catalunya de la categoria júniors a les proves de 800 i 1.500 metres. Així mateix va conquerir els títols de campió de Barcelona i Catalunya absoluts de 800 metres, els anys 1.951-52-55-56-58-60-62 i 64 i, dels 1.500 metres, els anys 1.952-54-55-56-61-62 i 64, disputats a diferents localitats de la geografia catalana.

Entre d'altres molts fets que Barris va marcar per a l'atletisme espanyol, està també l'haver estat l'introductor al nostre país de l'Interval Training, sistema d'entrenament fraccionat. Encara que alguna cosa semblant ja es practicava a Espanya, la meticulositat d'execució que requereix aquest sistema era totalment desconegut entre nosaltres. La seva experiència en aquest tipus de treball, juntament amb els descobridors del mateix, Woldemar Gerschler i el doctor Reindall, a Friburg durant diversos anys, va fer què l'implantés a Espanya celebrant tot tipus de col·loquis amb tècnics i atletes.

Barris saludant al públic després del seu rècord d'Espanya de 800 m. a MontjuïchMalgrat el seu dilatat historial, Barris solament va competir una vegada en pista coberta. Fou a la inauguració del Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid l'any 1.960 a la prova dels 1.000 metres llisos, que va guanyar establint el primer rècord d'Espanya amb el temps de 2'29"2. Aquesta prova organitzada per la Federació Espanyola, es va desenvolupar sobre el perímetre de la pista de fusta de ciclisme. S'ha d'assenyalar que tots els atletes participants van córrer amb les clàssiques "bambes" de goma, sense claus ni cap tipus d'adherència amb el terra.

Barris, guanyador de la primera carrera de pista coberta al Velòdrom del   Enaquells temps encara no hi havia a Espanya les pistes sintètiques quant a pista coberta ens referim, sent aquesta especialitat pràcticament desconeguda dins del nostre entorn atlètic. No hi havia campionats estatals ni res que fos semblant, sols alguna prova experimental com podrien ser el Campionats de Catalunya en pista de formigó. Aquests es van celebrar en un dels pavellons de l'actual Fira de Mostres de Barcelona, amb un perímetre de pista d'escassos 150 metres de corda, totalment plana, sense peralts i amb unes corbes una mica atípiques, voltejades de columnes per tot arreu. Però tot era començar.

La presentació de Tomàs Barris a Escandinàvia va ser un altre fet històric dins de l'atletisme espanyol. Fou a la ciutat de Göteborg el dia 4 de juliol de 1.957, quan guanyant contra pronòstic, la prova dels 2.000 metres llisos als millors especialistes nòrdics, es va convertir en el primer atleta espanyol que va guanyar una prova atlètica en un míting internacional d'alta competició, en pista a l'aire lliure.

Barris guanyador dels 800 m llisos davant del finalista olímpic Arnold Sowell (USA) l'any 1.958 a Estocolm, batent el rècord d'Espanya en 1'49''6El seu rècord de 1.500 metres de 3'41"7 aconseguit a la ciutat finlandesa de Turku el 1.958, li va significar ser l'atleta espanyol que més a prop va estar mai de batre un rècord mundial absolut en pista a l'aire lliure, del que sols el van separar menys de 3 anys. Aquest rècord, que va conservar durant 27 anys, el va superar José Luis González l'any 1.985 quan a la ciutat de Niça va batre el rècord espanyol amb el temps de 3'30"92 que l'apropaven en 2 anys a aquest límit universal. Actualment, en els començaments del segle XXI, 42 anys després d'aquell memorable rècord de Turku, Barris és el segon espanyol en aquest singular rànking, compartint-lo amb J. M. Abascal Antonio Campos.

Tomàs Barris va obrir les portes d'Europa a molts atletes espanyols, sortint a competir amb ell, als més famosos estadis del continent Pep Molins, Antonio Amorós, Carlos Pérez, Manuel Augusto Alonso, José Luis Martínez, Luis Felipe Areta, José Luis Albarrán, Sergio Vázquez, Luis Mª Garriga, José Mª Isasa, Cesareo Marín, Francisco Celaraín, Luis GarciaAtilano Amigó, entre molts d'altres. Tots ells campions o plusmarquistes espanyols, que van saber aprofitar molt bé la seva oportunitat per tal de deixar constància de la seva gran qualitat atlètica. Es pot afirmar que va ser a partir d'aquest moment, quan va començar l'enlairament de l'atletisme espanyol a nivell internacional.

Encara que Barris mai va poder baixar dels 50 seg. als 400 metres llisos, va poder aconseguir malgrat aquesta manca de rapidesa natural, el rècord espanyol de 800 metres amb 1'48"7, gràcies a la seva duresa de ritme i la seva força terminal, que sempre acabava imposant en la segona fase d'aquesta prova a atletes molt més ràpids que ell.

 

Entrant guanyador dels 800 m. del Espanya-Portugal de Lisboa l'any 1.956Un dels rècords, no per tots conegut de Tomàs Barris, encara que millor seria dir millor marca, és el temps que va aconseguir a la prova de 800 metres llisos de 1'50"3 a Mainz el 26 de juny de 1.963 o la marca també de 1'50''3 aconseguida a Madrid el dia 7 de juny de 1.964 i que li va suposar ser el millor atleta mundial per a majors de 33 i 34 anys respectivament. Aquest temps es va mantenir fins l'any 1.971 en que el neozelandès George Scott el va superar amb 1'49"8. També va aconseguir amb 32 anys la millor marca europea de 800 amb 1'49''8, realitzada a Burdeos el 22 de juliol de 1.962 i que va mantenir fins el 1.965 quan l'anglès R. Tutin va fer 1'49''6.

Barris als 1.500 m. als Jocs del Mediterrani de NàpolsUna altra gesta dins de l'entorn espanyol del mig-fons que encara conserva, és l'haver estat l'atleta que més àmpliament va rebaixar el rècord espanyol d'aquesta especialitat. Des del 1'54"5 de Manuel Macias l'any 1.954 en la distància de 800 metres fins el 1'48"7 de l'any 1.959 de Barris, trobem una millora de 5 seg. i 8 dècimes. De la mateixa manera, en els 1.500 metres, els 3'54"5 del mateix Macias de l'any 1.954, el rebaixa en 12 seg. i 8 dècimes deixant-lo en un crono de 3'41"7 l'any 1.958.

Tomàs Barris va poder realitzar tota la seva intensa activitat atlètica gràcies a les facilitats que sempre va trobar per part de la Diputació Provincial de Barcelona i de la qual era funcionari de plantilla. Destinat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, va ocupar un càrrec de responsabilitat en el Gabinet de Serveis Tècnics Industrials en el qual es va dedicar totalment en finalitzar la seva activitat atlètica.

Barris guanyador dels 1.500 m. a EstocolmEn el transcurs de les seves freqüents gires per Europa, Barris va tenir l'oportunitat de conviure amb atletes i entrenadors de diferents nacionalitats, en les més importants escoles esportives. Friburg, Ruit, Jonville, Verömekki, Volodalen, entre d'altres, foren oportunitats que va saber aprofitar molt bé per tal de recopilar dades de diferents sistemes de preparació que sempre va saber adaptar amb l'Interval Training de l'escola de Friburg i transmetre'l a l'atletisme espanyol.

La seva victòria més important per la transcendència que va tenir a Europa, fou l'aconseguida a Madrid el mes de maig de 1.957, quan en el transcurs de l'encontre entre les seleccions d'Espanya i Alemanya, disputat a les pistes universitàries de la capital d'Espanya, va vèncer malgrat tot pronòstic i aconseguint l’única victòria d'Espanya, al ex-rècordman mundial Werner Luegg a la prova dels 1.500 metres. Aquest triomf va tenir una gran repercussió a tot Europa i on se li van obrir les portes dels més famosos estadis .

Barris aconseguint el rècord d'Espanya de 800 m. a Sant SebastiàLa seva major frustració esportiva va ser la seva participació en els Jocs Olímpics de Roma el 1.960, on va tenir una de les seves pitjors actuacions de la seva vida atlètica. Una lesió en el tendó d'Aquil·les en una de les seves actuacions nòrdiques, li va suposar interrompre tota la seva preparació per a la cita olímpica. Quan semblava superada se li va tornar a reproduir als 900 metres de carrera, la qual va acabar en llastimoses condicions.

El domini de Barris a Espanya, concretament en la seva prova preferida dels 1.500 metres llisos, fou tan ampli i absolut que va marcar una gesta no superada encara per cap altre atleta espanyol. Durant deu anys seguits, des del 1.955 fins al 1.965, cap atleta hispà va aconseguir superar-lo en aquesta emblemàtica distància. Va haver de ser en el campionat d'Espanya, disputat a l'estadi Vallhermoso de Madrid, el dia 18 de Juliol de 1.965, quan en veure's superat en la final dels 1.500 metres pel guipuscoà Aguilar i el madrileny Morera, quan Barris va perdre aquesta imbatibilitat que amb tant d'empeny sempre va defensar. Fou el moment de la seva retirada definitiva de l'atletisme. Havia acabat un cicle i s'havia de deixar pas a noves generacions d'atletes. Es va retirar conservant en el seu poder tots els rècords absoluts d'Espanya de mig-fons, des dels 800 metres fins els 3.000 metres llisos.

Tomàs Barris a l'aeroport de Göteborg amb el seu mànager Sven Strömberg i el grup d'atletes USA del qual formava part a les seves gires europeesRetirat ja de tota la competició, Barris fou requerit per la Federació Espanyola d'Atletisme per tal de capitanejar la selecció espanyola en el seu encontre contra TurquiaEstambul. Era desig de la Federació que el seu comiat tingués el marc digne que el seu historial atlètic mereixia. Fou un acte celebrat a la mateixa Ambaixada d'Espanya de la capital turca, on Barris va rebre de mans del President de la Federació i del propi Ambaixador, dues distincions que recordaven la seva trajectòria atlètica.

Tomàs Barris i Alberto Esteban a l'estadi Riazor de A Corunya, al finalitzar la cursa dels 1.500 metres del Campionat d'Espanya l'any 1.962Com que el rècords s'estableixen perquè d'altres els millorin, també els de Tomàs Barris van tenir el seu successor. Va ser un jove atleta aragonès, Alberto Esteban, el contrincant més difícil de vèncer que Barris va trobar en els últims anys de la seva trajectòria esportiva, el digne successor d'uns registres que es van mantenir inamovibles durant tota una dècada a la taula de rècords espanyols. El primer d'ells va ser el de 800 metres, quan a París, l'any 1.966, va finalitzar aquesta prova amb un temps de 1'48''0, sent més tard a Estocolm, ja l'any 1.968, quan amb una marca de 3'41''3 rebaixà el dels 1.500 metres, precisament al mateix Estadi Olímpic de la capital sueca, a on Tomàs Barris va cimentar la seva credibilitat internacional amb importants victòries i rècords espanyols durant el curs dels anys cinquanta.

Un cop finalitzada la seva etapa competitiva, Barris es va casar amb Mila, la filla del que va ser el seu entrenador en el R.C.D. Espanyol, de Barcelona, Manel Cutié i amb la que té 4 fills: Anna, Marta, Josep Mª i Víctor.

En el transcurs de les seves contínues gires atlètiques, Barris es va veure obligat a utilitzar l'avió en 512 ocasions, amb un total de 1.003 hores de vol, experimentant moltes incidències i anècdotes no recomanables per a ningú. S'ha de comentar que tenia autèntic pànic als viatges en aquest medi de locomoció, però, o voles o et quedes a casa.

 

Tomàs Barris guanyador dels 1000 metres del Espanya-Sarre a Madrid l'any 1956Durant 5 anys Tomàs Barris va desenvolupar el càrrec de vice-president de la Federació Catalana d'Atletisme sota la presidència d'en Romà Cuyàs en el seu primer període de govern. Una vegada guanyades les eleccions per una segona etapa, la qual es presentava molt prometedora per acabar d'estructurar els fonaments de l'atletisme català, va tenir que presentar la seva dinissió, per entendre que aquest president i la seva manera de conduir aquest segón periode, no era la més adequada per tirar cap andavant aques nou projecte, que al seu entendre, tenia una altre lectura d'execuió diferent a l'anterior.

 

PREFERENCIES PERSONALS

 

  • Personalitat esportiva espanyola més universal del Segle XX: Juan Antonio Samaranch
  • Atleta internacional que més va admirar: Herbet Elliott.
  • Atleta internacional femenina que més va admirar: F. Blankers-Koen.
  • Mig-fondista espanyol més complet: José Luís González.
  • Mig-fondista espanyola més completa: Maite Zúniga.
  • Millor atleta espanyol de tots els temps: Fermín Cacho.
  • Millor atleta espanyola de tots els temps: Marta Domínguez.
  • Atleta espanyol més difícil de vèncer: Alberto Esteban.
  • Millor atleta espanyol de marató: Abel Antón y Martín Fiz.
  • Millor atleta espanyol de cros: Mariano Haro.
  • Millor atleta espanyola de cros: Carmen Valero.
  • Millor atleta de marxa atlètica: Ángel Jesús García Bragado.
  • Millors atletas femeninas de marxa atlètica: Mari Cruz Díaz y María Vasco.
  • Millor record esportiu: Jocs Olímpics de Roma de 1.960.
  • Els seus millors amicsPep Molins y Antonio Sabugueiro.
  • El seu millor club: C. A. Laietània de Mataró.
  • La seva millor victòria atlètica: Els 1.500 m. a l'Espanya-Alemanya a Madrid.
  • Persones que més el varen ajudar en els seus inicis: Gerardo García y José Mir.
  • Els seus millors entrenadors: Manel CutiéOlli Virho i Woldemar Gerschler.
  • Millor estadista atlètic espanyol del segle XXJosé Mª García.
  • La millor ciutat que ha conegut: després de Barcelona, Londres.
  • La seva cançó preferida: My Way interpretada per Frank Sinatra.

 

Tomàs Barris guanyador del Trofeo Teresa Herrera al vell Estadi de Riazor d'A Corunya, l'any 1.959 a la prova de 3.000 m llisos

 Tomàs Barris guanyador del Trofeo Teresa Herrera al vell Estadi de Riazor d'A Corunya, l'any 1.959 a la prova de 3.000 m llisos