ELS "JOCS OLÍMPIC INTERCALATS" D'ATENES DE 1906

Es possible, que alguns aficionats al nostre esport així  pogut escoltar referències “Jocs Olímpics Intercalats" d'Atenes de 1906”, però tanmateix es possible, que sàpiguen poc, o quasi res respecte a ells. Es amb aquesta esta finalitat, la que m’ indueix a realitzar un breu document, d’ aquesta manifestació atlètica, que va tenir una  gran incidència, per a la supervivència dels  actuals  “Jocs Olímpics de La Era Moderna”.

Desprès del gran èxit d’ organització, dels “Jocs d’ Atenes de 1896”, el COI se les prometia molt feliços, cap un futur pels propers Jocs,  però la concessió de l’ organització d’ ells, a les ciutats de París en 1900 i mes tard a Sant Louis en 1904, els hi va fer despertar bruscament dels  seus somnis, desprès dels seus estrepitosos fracassos d’ organització, al volguer  compartir-los paral•lelament, amb les seves respectives Exposicions Universals, que impactaren negativament, per la credibilitat de tot l’ entorn atlètic mundial, entrant a una dinàmica negativa que veia venir lo pitjor.

No hi ha dubte que els organitzadors volien  utilitzar aquest Jocs, com una part secundària per embellir les seves exposicions, enfosquir quasi totalment, aquest esdeveniments olímpics. Molts ciutadans, especialment, als  Jocs de Paris, els quals, ni tan sols es van assabentar, d’aquest esdeveniment atlètic mundial, per la poca informació i divulgació, que d’ ells es va realitzar.

Al primer congrés del COI, assolit a Paris, el dia 23 de juny de 1894, es va decidir, que els Jocs es realitzarien, amb  períodes de quatre anys, però el govern grec, vist els resultats d’ aquestes anomenades  olimpíades, va tenir por, per la desaparició d’elles   desprès  de l’ esforç realitzat per la  seva  recuperació, als  “I Jocs d’ Atenes de 1896”.

Desprès de veure l’èxit que va representar l’organització d’Atenes, el govern grec  va proposar que cada quatre anys, s’intercalessin, en mitjà dels cicles establerts pel COI, altres Jocs permanents a la capital grega,  per entendre que els oficials del Comitè Olímpic, anaven perdent la seva  puresa, entrant a  una dinàmica mercantil, molt lluny dels valors reials, de lo que hauria de ésser el moviment olímpic.

Grècia que sempre ha sigut considerada, com el bressol de l’olímpisme, no estava disposada a tirar per terra, tots els esforços realitzats, en primer lloc, pel afamat home de negocis grec, Evangelios Zappas, considerat com el primer i veritable impulsor, de la recuperació dels “Jocs de la Antiguitat”, com mes tard, ho va ser Pierre de Coubertín,  que va posar tot el seu entusiasme  i experiència personal, com tanmateix la seva afinitat amb els polítics mes importants de l’ època, per a trobar el suport mundial que tant necessitava aquesta iniciativa.

El COI que no volia acceptar en principi aquesta intenció  no va tenir mes remei que claudicar i atorgar-li el suport i col·laboració, per  que aquest Jocs Intercalats, de 1906, foren un èxit, acceptant la  suggerència de celebrar-los a Atenes, pel irrefutable argument de la  commemoració del X Aniversari, del històric dia de la  recuperació, dels “Jocs de l’any 1896”, com era el desig, de tota la  població grega.

Però pel COI, lo que privava, no era altre cosa, que trobar la  taula de salvació, per a reconduir el difícil moment, en que estava immers, el  moviment olímpic. Feia molts anys que l’esport internacional estava orfe de  grans esdeveniment, donat que als últims “Jocs de Sant Louis”, donat per la seva distància, les despeses de viatge, i els pocs mitjans de transport que hi havia en aquells anys, van comportar que quasi tots els participants foren americans.

Aquest entre d’altres, foren el motiu principal pel qual, quasi tots els esportistes del mon  desitjaren participar en aquest esdeveniment de 1906, sense importar massa, la denominació del mateix, ni la negativa del Comitè Olímpic per el seu reconeixement.  Lo que vertaderament les interessava, era la seva participació en aquesta competició, per lo qual, l’èxit d’assistència, pràcticament estava assegurat.

PROFUNDITZANT A LA HISTORIA DELS JOCS  MODERNS

Se hauria de conèixer que anteriorment el país grec, per iniciativa del propi Evangelios Zappas, va organitzar a Atenes, el dia 15 de novembre de 1859, un primer assaig, de lo hauria de ser una còpia modernitzada dels Jocs de la Antiguitat, però sense la sort mediàtica ni constitucional, com mereixia aquesta iniciativa.

Desprès de la mort a Romania l’any 1865, de Evangelios  Zappas, aquest va deixar tota la seva fortuna, perquè fos invertida, per la  recuperació  d’aquests Jocs, anomenant  com administrador del seu legat olímpic, al seu cosí Konstantino Zappas,  que respectant els seus desitjós haurien de organitzar-se sempre a Atenes, com a seu permanent.

Aquesta experiència es va repetir als anys 1870 – 1875 – 1889, però malgrat el treball i l’empenta posada amb aquesta finalitat, els resultats foren tan negatius com els anteriors, però el camí ja estava assenyalat.

Des de un principi, Piera de Coubertín, coneixedor d’aquesta idea i dels problemes que va tenir Konstantino Zappas, no va dubtar a integrar-se plenament en aquest projecte, però fent preveure, després molts contactes, que els Jocs Olímpics haurien ser itinerants, per tots els continents, amb la finalitat d’internacionalitzar definitivament al moviment olímpic.

LA CERIMÒNIA  INAUGURAL DELS  JOCS  INTERCALATS

La Cerimònia d’ Obertura, a  la capital grega, es va  realitzar el 22 d’abril de 1906, per a finalitzar el 2 de maig, tenint com a  escenari el mateix estadi de marbre Panathinaiko, ha on es va celebrar  la primera olimpíada. Va presidir aquest solemne acte, el Rey Jorge I de Grècia,  davant del qual varen  desfilar les delegacions de 20 països amb més de 900 participants, entre els  quals hi havia set dones, sis d’elles gregues.

Per primera vegada a uns Jocs Olímpics, els equips varen desfilar darrera la bandera del seu respectiu país

Per primer cop tots els  participants varen desfilar darrera de la  bandera nacional del seu país, com era el desig   del Baró Pierre de Coubertín, amb la finalitat de donar més  universalitat a l’esdeveniment, al qual també per primera vegada, varen ésser  presents, esportistes dels cinc continents, donat per la assistència de Turquia per Àsia i Egipte per Àfrica, amb lo qual també complia un altre desig  del president del CIO, per atorgar la màxima internacionalitat als Jocs, simbolitzant i  donant sentit als cinc cèrcols olímpics, representant als cinc continents.

Hi ha que significar que els resultats, varen superar àmpliament totes les previsions, amb relació a les anteriors olimpíades, assolint inclòs un record mundial, a càrrec del suec Eric Lemming, un mític llançador de javelina, a l’assolir un tret fins els 53.90 metres, entre d’altres positius resultats, com els assolits pels americans Ray Ewry, a salts sense cursa d’impuls a llargada i alçada, de Archie Hahn, conegut com el “meteorit” de Milwaukee, amb 11,2 als 100 metres, de Meyers Prinsten a llargada amb 7.20 i del llançador Martín Sheridan guanyador a pes i disc, amb 12.32 i 41.46 respectivament.

Por primera vegada Finlàndia, va presentar un equip  oficial a uns Jocs Olímpics, essent Venne Järvinen el guanyador a  disc “estil grec”. Venne que va tenir quatre fills, un d’ells Mattí,  va assolir una medalla d’or a uns Jocs Olímpics, ostentant el record mundial de  javelina durant molts anys.

Un altre atleta americà  Paul Pilgrim, que no formava part de  l’ equip oficial de USA, es va tenir que pagar el seu viatge, però li varen deixar participar,  guanyant els 400  i els 800 metres llisos,  fet que no es repetiria a la història olímpica, fins 1976. Mai abans aquest  atleta havia guanyat una prova important.

Martín Sheridan, Or en pes i disc	Myers Prinstein, Or a llargada

Com un fet   anecdòtic, com a moltes altres olimpíades, es va produir a la prova de  la marató, guanyada pel canadencWilliam Sherring, amb un temps de  2h.52,23,6 al tenir que recórrer 1860 metres de més, a referència dels 40  quilòmetres de es van realitzar a Atenes a any 1896. Això venia donat  per l’ intenció  d’allargar el  recorregut, pel fet de realitzar un rodeig, i pogué passar per davant de les  tombes dels herois de la  “Batalla de  Marató”, com a homenatge a la seva memòria.

En el conjunt d’esports França va assolir un  total de 40 medalles, seguida per USA amb 33.  Si  ens centrem a l’atletisme USA va guanyar 11 i Grècia sols una, que va  ésser la del llançament de la “pedra”.

Desprès d’aquest èxit, Grècia, no va disminuir la seva intenció de volguer organitzar aquest Jocs Intercalats, cada quatre anys, convençuda de poder fer-ho amb el mateix èxit, que les anteriors, però quan va posar mans a l’obra, immediatament es va adonar, que això era una missió impossible, donada la seva complexitat d’organització, la manca de recursos econòmics i per suposat, del sopor institucional.

El seu projecte original en principi, era  organitzar-los, els  anys de 1910 i 1914,  però aquesta possibilitat sempre rebutjada pel COI,  unida pel conflicte de la primera Guerra  Mundial, va difuminar totes els seves intencions, per lo qual la  reanimació, després dels Jocs de Londres de 1908 i Estocolm a 1912,  no es va produir fins els “Jocs d’Anvers  de 1920”.

Una vegada esposada aquesta breu semblança, dels “Jocs  Intercalats de 1906” la decisió acordada al any  1901, pel el Comitè Olímpic Internacional,  amb el pas del temps, ha pogut seguir  prevalent sense cap interrupció, fins a dia d’avui. Però es de justícia  reconèixer, que aquest esdeveniment d’Atenes, va tenir una vital  importància, per enfortir al Moviment Oìmpic Internacional.

*  Salt sense cursa d’ impuls

** 24 punts (segons lloc a les 5 proves)

Medalla pels  guanyadors dels “Jocs Intercalats”

Fonts d’ informació:

Recerca per Internet

Documentació pròpia

Arxius de la AEEA

Ranking de marques de José Mª. García

Maig de 2009