UNA CURIOSA CRONOLOGIA DE LES MILLORS MARQUES ESPANYOLES DELS 1500 METRES A L‘AIRE LLIURE, DES DEL 1900 AL 2011

 

INTRODUCCIÓ

 

Aquesta completa exhaustiva i profunda història de la prova de 1500 metres a Espanya, té una única font d’informació : els arxius de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA) . La seva extensa col·lecció de butlletins reflecteixen tota la història de l'atletisme, no només la del nostre país, sinó també la del més enllà de les nostres fronteres.

L'extraordinari treball desenvolupat pels seus membres durant més de 30 anys és la font inesgotable de documentació d'on he extret tota la informació per poder confeccionar aquest i altres documents històrics que difícilment hagués pogut portar a terme sense ells.

La metodologia emprada per a realitzar aquesta curiosa cronologia dels 1500 metres a Espanya, es pot aplicar igualment a qualsevol altra de les disciplines que conformen el nostre calendari atlètic, però en aquesta ocasió, parlarem d'aquesta emblemàtica prova, la qual sempre he nomenat com “la meva prova.”

 

Actualment la (AEEA) està considerada com una de les associacions més documentades del món a la qual acudeixen puntualment els més acreditats estadístics mundials, quan a l’hora de confeccionar els seus documents atlètics cerquen dades que no es troben en altres fonts de documentació.

 

José Javier Etayo  Actual President de l’AEEA

José Maria García  President d’Honor de l’AEEA

José Javier Etayo 
Actual President de l’AEEA

José Maria García 
President d’Honor de l’AEEA

  

De forma molt especial he de citar a José Javier Etayo, el nostre actual President i a José María García, President d’ Honor , sense ometre els noms deJesús Aranaz, pels seus treballs que fan referència a les dècades de 1940 i 50, així com Ignacio Mansilla, per la seva meravellosa exposició de “Les 1.000 millors marques “All Time” dels 1500 metres a Espanya, editat en el butlletí de la (AEEA) nº 67 el juny del 2003 i a José Luis Hernández, que treient temps d'allà on no n’hi havia, sempre ha trobat l’estona per poder atendre i comentar els meus suggeriments sobre aquesta complicada recopilació.

                                       LA PLUSMARCA ESPANYOLA QUE VA LLANÇAR El MIG FONS                                                      ESPAÑOL ALCAPDAVANT DE L'ÈLIT MUNDIAL

 

Aquesta és sens dubte, la prova més llaurada a nivell internacional de totes les que constitueixen el calendari atlètic espanyol, sent la introductora, en l'àmbit internacional, de la sensació que el nostre atletisme podia aconseguir en un futur molt proper, el màxim guardó mundial, que no podia ser un altre que l'or en uns Jocs Olímpics.

La història mai explicada a Espanya d'aquesta històrica carrera. Això va succeir a la ciutat finlandesa de Turku el dia 29 d'agost de 1958, en una afable i tranquil nit, a les 21 hores, amb una temperatura de 22º C, una humitat de 65 º/º i una velocitat del vent gairebé nul·la. La pista de cendra estava considerada entre les millors del món. L'estadi aquesta situat entre la frondositat dels nombrosos boscos de la ciutat, tenia una capacitat per uns 5000 espectadors, que pràcticament estaven damunt de les pistes.

En aquell moment, un atleta espanyol, Tomás Barris, aconseguia en el bressol de l'atletisme mundial, una marca de 3:41,7 considerada, com la dotzena millor marca del rànquing mundial, solament superada per onze països d'un gran nivell atlètic com Austràlia, Estats Units, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Rússia, Anglaterra i Hongria, però per davant de països com Alemanya, França, Itàlia, Iugoslàvia, Romania Bèlgica, països considerats igualment, com a grans potències del mig fons mundial. Aquest fet obria totalment, les portes dels més acreditats estadis europeus, per a l'atletisme espanyol.

UNA FOTOGRAFIA HISTÒRICA INÈDITA A ESPANYA

Turku Finlàndia. Arribada de la prova dels 1500 metres, on Tomás Barris (4t a la foto) aconseguiria la marca de 3:41,7 el dia 29 d’agost de 1958

Turku Finlàndia. Arribada de la prova dels 1500 metres, on Tomás Barris (4t a la foto) aconseguiria la marca de 3:41,7 el dia 29 d’agost de 1958

En aquesta per a nosaltres històrica prova, van participar 17 atletes de diferents països, en la qual es van batre simultàniament els rècords absoluts d'Hongria,Espanya Polònia, amb la següent classificació:

 

Classificació final

Olavi Vuorisalo F .

3:40,8

Olavi Salsola F

3:41,5

L. Kovacs H

3:41,6

Tomás Barris E

3:41,7

W.Oriwald P

3.42,0

H.Hopeassari F

3:45,2

Temps parcials

400

 

metres

 

57,0

 

800

 

metres

 

1:57,8

 

1000

 

metres

 

2:28,4

 

1200

 

metres

 

2:58,6

 

1500

 

metres

 

3:41,7

 

No estant autoritzada l'actuació d'atletes llebre, la prova va ser comandada de forma alterna, pels finlandesos Salsola, Vuorisalo Salonen fins als últims 300 metres finals.

 

HOMOLOGACIÓ OFICIAL DE LA PLUSMARCA

Els temps anotats pels tres jutges de la prova van ser: Tres minuts quaranta-un segons set dècimes Tres minuts quaranta-un segons i set dècimes. Tres minuts quaranta-un segon sis dècimes: Oficialment va ser homologat per la Reial Federació Espanyola d'Atletisme Madrid ,presidida per Andrés Tuduri, el 15 de gener de 1959, constant en el foli 44, tom 7º en el Llibre de Records reglamentaris, segellat i reintegrat de Timbres.

Aquesta plusmarca es va mantenir imbatible en la taula de rècords espanyols, durant 10 anys, fins que l'aragonès Alberto Esteban la va rebaixar a 3:41,3 en el seu pas per la milla, en un Meeting internacional a Estocolm, el dia 2 de juliol de 1968. Un més després, aquesta marca seria superada a Göteborg, pel madrileny Jorge González Amo, en aconseguir un registre de 3:40,0 el dia 26 d’agost de 1968.

EL CIM DE L'ATLETISME ESPANYOL

Aquest fet memorable va succeir en els inoblidables Jocs de Barcelona del 1992, on Fermín Cacho, amb el seu triomf en els 1500 metres, va posar el fermall de l'or a una llarga i reeixida llista de noms que van tenir una incidència molt positiva perquè aquest històric moment fos una realitat.

Fermín Cacho, en el moment de proclamar-se Campió Olímpic a Barcelona de 1992

Fermín Cacho, en el moment de proclamar-se Campió Olímpic a Barcelona de 1992

LA CRONOLOGIA PER MARQUES DELS 1500 METRES A ESPANYA

Per a molts mitjans de comunicació parlar de la cronologia del 1500 metres a Espanya, és un tema més aviat fàcil, còmode i fins i tot poc documentat quan situen els recents anys 80 com el punt de partida internacional d'aquesta especialitat.

Cal fer constar, però, que la veritable història dels 1.500 metres va néixer a principis del segle XX quan a un basc anomenat Juan Muguerza, se li va homologar oficialment la primera plusmarca espanyola de la distància. És veritablement en aquest moment quan se situa el punt de partida oficial de la cronologia d'aquesta prova.

Jesús Aranaz

Jesús Aranaz

No es pot obviar una part molt important d'aquesta història que, com en tots els esports, també té els seus referents que són en definitiva els que sempre marquen el camí a seguir.

En aquests anys, considerats com a màgics dins la precarietat social que existia al nostre país, aquesta prova va anar millorant, sorgint una gran quantitat de noms anònims dels quals destacarem els millors. Els especialistes del 1500 m d’aquest lustre es nomenen en les taules inserides més avall. Serien ells, en definitiva, els que dotarien aquesta prova del llustre que tant necessitava.

Els noms dels madrilenys Daniel Poyán, Manuel Macias, Miguel Revert, Jesús Hurtado, Julio Gómez Almazán, els biscaïns Cesáreo Marín, Dimas Ramos, els gallecs, Carlos Pérez, Manuel Augusto Alonso, Sergio Vázquez i l'asturià Rufino Carpena, se'ls recordarà sempre, entre altres atletes, com els pilars d'aquesta emblemàtica prova, durant la dècada de 1940-1950, considera per molts, com les més difícil de la nostra històrica esportiva, com a conseqüència de la postguerra Civil Espanyola. Sempre en el nostre atletisme, es parlarà d'un abans i un després, d'aquestes complicades dècades.

Per cert Julio Gómez Almazán que va ser repatriat des de Rùssia en 1956, és considerat com el primer atleta espanyol que ostenta un rècord mundial absolut en la prova de relleus de 4 x 800 per clubs, formant part de l'equip de l' Universitat de Moscou, on cursava els seus estudis d'Enginyeria de Camins.

No hem d’oblidar els catalans Domingo Mayoral, José Molins, José María Giménez, entre els quals també es trobava l'autor d'aquest reportatge, considerat per molts com l’impulsor perquè l’atletisme espanyol pogués estar present en els més famosos estadis d' Europa.

 

Ignacio Mansilla

José Luis Hernández

Ignacio Mansilla

José Luis Hernández

Va ser a partir d'aquest moment quan va començar una nova època d'esplendor per a la història de la nostra prova. A tal fita no només van contribuir les noves normes oficials que permetien l’accés de les televisions amb els seus respectius espots publicitaris, si no també la professionalitat dels atletes.

Tanmateix un altre canvi decisiu per la millora global del nostre esport va ser la substitució de les pistes de cendra per les actuals de tartan, en la qual el rendiment de l'atleta és sensiblement superior degut a la impulsió que aquestes imprimeixen al seu ritme de carrera. És ben cert que els canvis han suposat sempre una millora, com a qualsevol faceta de la vida i dins l’àmbit de l’esport, per descomptat, no pot ser aliè a aquests.

José Manuel Abascal y José Luis González, en 1980

José Manuel Abascal y José Luis González, en 1980

 

Anomenar els noms il·lustres del mig fons espanyol ens portaria a confeccionar, per al nostre orgull, un llistat inacabable d’atletes on tots han posat la seva part els seus millors esforços per a fer possible aquesta autèntica realitat de convertir aquesta màgica prova en una de les més atractives del calendari espanyol i mundial.

Recordant en tot moment aquelles pioners que ens van obrir camí, hem de fer palès els noms d'Alberto Esteban, Jorge González Estimo, José María Morera, José Luis González, José Manuel Abascal, Reyes Estevéz, Isaac Viciosa, Andrés Manuel DiazJosé Antonio Redolat, Juan Carlos Higuero, Arturo Casado, que entre molts altres, sempre estaran presents a les pàgines d'or d'aquesta prova.

RESULTATS OBTINGUTS EN PISTA DE CENDRA

Dècada 1900 – 1909

 

Félix Fernández

4:45,0

Madrid

21-06-1908

Luis Bernardos

4:46,0

Madrid

21-06-1908

Juan Bello

4:48,0

Irún

13-06-1909

Guillermo Antón

4:49,8

Madrid

21-06-1908

Santiago Fernández

4:50,0

Irún

19-05-1907

 

Dècada 1910- 1919

 

Juan Muguerza

4:18,0

Barcelona

19-03-1918

Diodoro Pons

4:22,0

Barcelona

19-10-1919

Rosendo Calvet

4:29,0

Barcelona

18-08-1918

Pedro Prat

4:31,4

Barcelona

01-08-1915

Eduardo Medina

4:31,4

S. Sebastian

30-04-1916

Emilio González

4:32,0

Madrid

17-06-1917

Adrían García

4:32,2

Barcelona

13-08-1916

Leandro Iradi

4:33,0

S. Sebastían

30-04-1916

Jaime Mestres

4:31,6

Barcelona

28-02-1915

Fermín García

4:34,0

Eibar

-06-1917

 

Dècada 1920 - 1929

 

José  Reliegos

4:12,8

Barcelona

30-06-1929

Joaquin Miquel

4:13,2

Madrid

26-06-1927

Miguel Palau

4:13,4

Tarragona

05-07-1925

José  Ruiz

4:13,8

Tolosa

23-06-1929

Miguel Ciaceta

4:15,2

Tolosa

24-06-1928

Germán Campo

4:15,6

Tolosa

01-08-1926

Ricardo Ferrando

4:16,2

Madrid

26-06-1927

Amador Palma

4:16,8

Tolosa

26-07-1925

Carlos Blanco

4:19,8

Madrid

27-05-1928

Diodoro Pons

4:20,0

Barcelona

31-05-1923

 

Dècada 1930 - 1939

 

Jaime Angel

4:03,0

Barcelona

14-07-1935

Enrique Piferrer

4:07,9

Barcelona

16-06-1935

Miguel Cialceta

4:09,2

Tolosa

18-10-1933

José  Ruiz

4:10,4

Tolosa

18-10-1931

Cipriano Cilleruelo

4:13,0

Tolosa

28-06-1936

Luis Torné

4:13,2

València

28-06-1932

Blas Castillejo

4:13,6

Tolosa

17-07-1932

Francisco Montfort

4:13,6

Barcelona

28-06-1936

Manuel Vives

4:13,8

Barcelona

05-07-1930

José  Fontsere

4:14,7

Barcelona

09-06-1935

 

Dècada 1940 – 1949

 

Daniel Poyán

4: 02,1

Merano (ITA)

04-09-1949

Manuel Macías

4:02,6

Barcelona

27-07-1946

Gregorio Rojo

4:04,0

Barcelona

27-07-1946

Antonio G.Urtiaga

4:04,6

Barcelona

25-07-1943

Andrés Sánchez

4:05,6

Tolosa

31-07-1944

Juan B. Adarraga

4:06,2

Tolosa

31-07-1944

José  Manuel Petinto

4:07-1

Tolosa

31-07-1944

José  Fontseré

4:08,0

Barcelona

15-06-1941

Juan Serra

4:08,2

Barcelona

29-06-1947

Agustín Arxé

4:08,4

Barcelona

20-06-1948

 

Dècada 1950 - 1959

 

Tomás Barris

3: 41,7

Turku  (FIN)

29-08-1958

Carlos Pérez

3:50,0

Vigo

12-07-1959

Manuel Augusto Alonso

3:50,4

Barcelona

15-06-1958

Jesús Hurtado

3:51,6

S. Sebastían

25-07-1959

Rufino Carpena

3:52,7

S. Sebastían

25-07-1959

Cesáreo Marín

3:52,8

Mónaco

03-08-1958

José  Romaguera

3:54,3

Sao Paulo

16-07-1957

Manuel Macias

3:54,5

Barcelona

17-07-1954

Julio Gómez

3:54,9

La Coruña

07-10-1959

José  Molins

3:55,2

Barcelona

13-07-1958

 

Estadi Olímpic d’Estocolm l’any 1958. Tomás Barris, darrera del polonès Lewandowski i per davant del suec Dan Waern i del també de polonès Jochman, al Meeting de la capital sueca.

Estadi Olímpic d’Estocolm l’any 1958. Tomás Barris, darrera del polonès Lewandowski i per davant del suec Dan Waern i del també de polonès Jochman, al Meeting de la capital sueca.

 

Dècada 1960 –1969

 

Jorge Gonzalez Amo

3:40,0

Göteborg

26-08-1968

Alberto Esteban

3:41,3

Estocolmo

02-07-1968

José  María Morera

3,42,5

Viareggio  ITA

20-08-1967

Antonio Burgos

3:43,0

Madrid

07-07-1969

José  María Alonso

3:45,0

Madrid

08-06-1968

Javier Alvarez Salgado

3:45,0

Madrid

07-06-1969

Juan Borraz

3:45,2

Madrid

07-06-1969

Tomás Barris

3:45,6

Helsinhi

06-07-1961

Fernando Aguilar

3:46,3

Londres

16-05-1964

Carlos García Caro

3:48,9

Madrid

07-06-1969

RESULTATS OBTINUGUTS EN PISTES SINTÈTIQUES

Dècada 1970 - 1979

 

José  Luis González

3:36,32

Bruselas

04-09-1979

José  Manuel Abascal

3:37,93

Barcelona

10-09-1977

Antonio Burgos

3:40,4

Aarhus

27-06-1972

José  Antonio Campos

3:41,9

Madrid

19-07-1976

Jaime López Egea

3:42,1

Barcelona

08-09-1979

Francisco Morera

3:42,2

Helsinki

27-06-1973

Antonio Fernández O.

3:42,62

Zürich

09-07-1976

Estanislao Durán

3:43,1

Madrid

27-05-1976

José  Luis Barrios

3:43,1

Barcelona

08-09-1979

Francisco Gordillo

3:43,3

Saint Maur

01-06-1977

 

Dècada 1980 - 1989

 

José  Luis Gónzalez

3:30,92

Niza

16-07-1985

José  Manuel Abascal

3:31,13

Barcelona

16-08-1986

José  Luis Carreira

3:35,56

La Coruña

06-08-1986

Andrés Vera

3:35,86

La Coruña

06-08-1986

Fermín Cacho

3:36,23

Barcelona

13-08-1989

Manuel Pancorbo

3:36,58

Granada

17-06-1989

Teófilo Benito

3:36,96

La Coruña

06-08-1986

Victor Rojas

3:37,47

Barcelona

13-08-1989

Abel Antón

3:37,5

Zaragoza

17-09-1985

Jaime López Egea

3:37,64

Grosetto  ( ITA )

18-07-1984

 

Dècada 1990 – 1999

 

Fermín  Cacho

3:28,95

Zürich

13-08-1997

Reyes Estevéz

3:30,57

Sevilla

24-08-1999

Isaac Viciosa

3:30,94

Mónaco

08-08-1998

Andrés M. Diaz

3:31,83

Sevilla

24-08-1999

José  Luis González

3:33,87

Rieti  (ITA)

09-09-1990

Manuel Pancorbo

3:34,03

Niza

16-07-1997

Anacleto Jiménez

3:34,47

Madrid

12-06-1996

Angel Fariña

3:35,15

Barcelona

16-07-1990

José A. Redolat

3:35,65

Atenas

16-06-1999

Teófilo Benito

3:35,84

Getxo

29-06-1991

 

Dècada 2000 – 2009

 

Antonio Redolat

3:31,21

Estocolmo

17-07-2001

Andrés M. Diaz

3:31,48

Mónaco

18-08-2000

Juan C. Higuero

3:31,57

Roma

14-07-2006

Reyes Estevéz

3:32,34

Edmontón

12-08-2001

Alvaro Fernández

3:32,88

Bruselas

03-09-2004

Arturo Casado

3:33,14

Roma

11-07-2008

Sergio Gallardo

3:33,43

Roma

13-07-2007

Roberto Parra

3:35,02

París

27-08-2003

Diego Ruiz

3:35,25

Huelva

10-06-2009

Alberto García

3:35,69

Madrid

07-07-2001

 

Dècada 2010 – 2019

 

Arturo Casado

3:32,70

Berlín

22-08-2010

Diego Ruiz

3:33,18

Barcelona

22-07-2011

Manuel Olmedo

3:34,44

París

08-07-2011

David Bustos

3:34,77

Huelva

07-06-2012

Juan Carlos Higuero

3:35,10

Roma

10-06-2010

Fco. Javier Abad

3:35,55

Zagreb

13-09-2011

Álvaro Fernández

3:35,74

Barcelona

09-07-2010

Alvaro Rodriguez

3:37,15

Huelva

02-06-2011

Reyes Estévez

3:37,80

Huelva

09-06-2010

Kevin López

3:39,02

Huelva

09-06-2010

RÀNKING DE LES MILLORS MARQUES ESPANYOLES I LA SEVA APROXIMACIÓ ENANYS AL RECORD MUNDIAL ABSOLUT, EN LES RESPECTIVES ÈPOQUES

Lloc 
rànking

Retard
en anys

Atleta Atleta

Marca i any

Hagués estat record 
mundial fins ....

1

2

José  Luis González

3:30,92    (85)

Steve Ovett       GBR      3:30,77    (83)

2

3

Tomás Barris

3;41,7       (58)

Sandor Iharos   HUN      3,40,8      (55)

3

José  Manuel Abascal

3:31,13     (86)

Steve Ovett       GBR      3:30,7      (83)

4

5

Fermín Cacho

3:28,95     (97)

N. Morceli         ALG      3:28,86    (92)

5

11

Jorge Gónzalez Amo

3:40,0       (68)

S. Jungwirth     TCH       3:38,1     (57)

6

13

José  María Morera

3:42,5       (67)

John Landy       AUS       3:41,8     (54)

13

Alberto Esteban

3:41,3       (68)

Sandor Iharos   HUN       3:40,8    (55)

8

14

Reyes Estévez

3:30,57    (99)

Steve Cram       GBR       3:29,67   (85)

9

15

Antonio Burgos

3:43,0      (69)

Wes Santee          USA      3:42,8     (54)

15

Isaac Viciosa

3:30,94    (98)

Steve Ovett       GBR      3:30,77   (83)

11

18

J. Antonio Redolat

3:31,21   (01)

Steve Ovett         GBR     3:30,77   (83)

12

19

Francisco Morera

3:42,2     (73)

John Landy        AUS3     3:41,8      (54)

19

José  Luis Carreira

3:35,56   (86)

Jim Ryun            USA      3:33,1       (67)

19

Andrés M. Diaz

3:31,83      (99)

Steve Ovett          GBR      3:31,36     (80)

15

21

Antonio FernándezO

3:42,7    (75)

John Landy        AUS       3:41,8     (54)

16

22

Fernando Aguilar

3:46,3     (64)

Gunder Hägg    SWE      3:45,8    (42)

22

José  A.Campos

3:41,9     (76)

John Landy        AUS      3:41,8     (54)

18

23

Angel Fariña

3:35,15  (90)

Jim Ryun           USA      3:33,1     (67)

19

24

José  María Alonso

3:45,0    (68)

Gunder Hägg     SWE      3:43,0       (44)

20

25

Javier Alv. Salgado

3:,45,0    (69)

Gunder Hägg   SWE     3:43,0     (44)

25

Jaime López Egea

3:42,1     (79)

John Landy       AUS   3:41,8     (54)

25

Coloman Trabado

3:39,6     (82)

S. Jungwirh        TCH      3:38,1     (57)

25

Andrés Vera

3:40,2     (82)

S.Jungwirh         TCH     3:38,1     (57)

24

26

Juan Borraz

3:45,2    (69)

A. Andersson     SWE      3:45,0       (43)

26

José  Luis Barrios

3:42,5    (80)

John Landy       AUS      3:41,8     (54)

26

F. Javier Gordillo

3:42,7    (80)

John Landy      AUS      3:41,8     (54)

26

Juan José Torres

3:40,2    (83)

S.Jungwirh         TCH     3:38,1    (57)

26

Juan Carlos Higuero

3:31,57  (06)

Steve Ovett      GBR      3:31,36    (80)

29

27

Miguel A. Lindoso

3:41,3    (82)

Sandor Iharos    HUN    3:40,8     (55)

27

Benjamín Fernández

3:39,89  (84)

S. Jungwirh        TCH     3:38,1    (57)

27

Teófilo Benito

3:40,48  (84)

Olavi Salsola       FIN      3:40,2    (57)

27

Abel Antón

3:37,5    (85)

Herb Elliot         AUS     3:36,0     (58)

33

28

Manuel A.Alonso

3:50,4    (58)

J. Ladoumegue  FRA     3:49,0     (30)

28

Manuel López

3:40,45  (85)

Olavi Salsola     FIN       3:40,2     (57)

35

29

Carlos Pérez

3:50,0    (59)

L-Ladoumegue  FRA     3:49,0     (30)

29

Isidro Solórzano

3:45,0    (73)

Gunder Hägg     SWE    3:43,0     (44)

29

Manuel A. Pariente

3:42,9    (83)

Wes Santee         USA    3:42,8     (54)

29

Fco. Javier Pascual

3:41,17  (84)

Sandor Iharos    HUN   3:40,8     (55)

29

Adelino Hidalgo

3:41,57  (84)

Sandor Iharos    HUN   3:40,8     (55)

29

Antonio Fernández A

3:40,29  (86)

Olavi  Salsola     FIN     3:40,2     (57)

41

29

Anacleto Jiménez

3:34,47   (96)

Jim Ryun           USA     3:33,1    (67)

(Registres estadístics supervisats per José María García) 
* Llistats tancats el 30 de novembre de 2011

LA FONT D’INFORMACIÓ D’AQUEST DOCUMENT DEL MIG FONS ESPANYOL

Membres de l’AEEA a l’ Estadi de Montjuic de Barcelona, després de l’Assemblea celebrada el Gener de 2010

Membres de l’AEEA a l’ Estadi de Montjuic de Barcelona, després de l’Assemblea celebrada el Gener de 2010

AGRAÏMENTS

L'autor d'aquest document vol fer constar que, a l’hora de confeccionar les taules dels millors atletes per dècades, els llistats d'aquestes taules han estat extretes íntegrament dels butlletins editats en el seu moment per la (AEEA).

l el meu agraïment, una vegada més, als meus companys de l'associació perquè de tots ells,repeteixo, he recollit part del seu impagable treball en posar a disposició de l'atletisme espanyol qualsevol faceta de la història del nostre esport.

Desembre de 2011