LA PROVA DE 50 KLM. MARXA ATLETICA

Prova dels 6 dies aMadison Square a Nova York l’ any 1880, que va entusiasmar al públic, significant un primer gran pas per a popularitzar les “caminades” a Amèrica.
Prova dels 6 dies al Madison Square a Nova York l’ any 1880, que va entusiasmar al públic, significant un primer gran pas per a popularitzar les “caminades” a Amèrica.


Si intentem buscar els orígens de l'actual marxa atlètica, ens hauríem de remuntar als temps en queva aparèixer a la terra l'ésser humà, atès que el caminar és la mecànica natural que s'usa per traslladar-se d'un lloc a un altre.

 

Una cosa és caminar una llarga distància, que podríem catalogar com a caminada o marxa, però no atlètica ja que en aquells remots temps encara no existia cap reglamentació ni control, que justifiqués aquesta asseveració. Existeixen gravats d'aquells temps, en què molts caminaires, s'ajudaven amb bastons i altres artefactes semblants, així com també de motxilles per al seu propi avituallament.

 

Era molt comú en aquelles èpoques, ancestrals els reptes personals per comprovar fins on arribava la resistència de l'home per aconseguir grans distàncies, que podien ser de diferent quilometratge, ja fosper mesures mètriques o per milles.

 

Un gravat de l època, del duel entre Westón i O’Learry en 1877
Un gravat de l època, del duel entre Westón i O’Learry en 1877

La primera documentació que existeix data del Segle XIII, quan es va disputar a Londres una prova de sis dies, concretament l'any 1877, en la qual els britànics Westón i O’Learry, rivalitzaren en un impressionant “colze a colze”que captivar a tots els assistents.

 

Aquestes distàncies de gran fons “caminant”, podien ser per dies, setmanes, mesos, o entre ciutats situades a molts quilòmetres de distància una de l’altra, però que la ciutadania acceptava cada vegada amb més fervor, no dubtant a inscriure’s en moltes proves populars i multitudinàries, per comprovar els seus desafiaments personals.

 

D’aquest conjuntde competicions, van néixer les ultra-maratons i altres proves similars que començaven a ser documentades, amb la intenció de donar el primer pas, amb l'objectiu d'aconseguir l'oficialitat de les federacions internacionals.

 

La primera documentació oficial d'aquesta, sempre qüestionant l’especialitat, va serelaborada als inicis del Segle XX, quan es va dictar un reglament específic per donar-li la serietat i veracitat que mereix aquesta disciplina, amb la qual cosa a partir d'aquest instant, en tots els calendaris atlètics se  la coneix com a “marxa atlètica”.

 

La seva primera aparició en uns Jocs Olímpics, data dels realitzats a Londres el 1908, amb la programació de dues proves de 3500 metres i 10 milles, guanyades ambdues pel britànic George Larner.

 

Fet aquest obligat preàmbul, ens basarem en aquest històric, únicament en la prova de 50 km de marxa atlètica, la qual va veure la llum per primera vegada en els Jocs de Los Angeles de 1932, amb la victòria d'un altre anglès Thomas Green, amb una marca de 4h.50:20.

 

LA SEVA APARICIÓ A ESPANYA

 

Un jutge observant de prop la correcció de la marxa atlètica
Un jutge observant de prop la correcció de la marxa atlètica

La marxa atlètica va arrelar al nostre país, amb l'arribada del basc francès Albert Charlot, al qual s'afegiria molt aviat, el seu germà René de nacionalitat francesa.

 

Aquests germans no solament es limitarien a participar en proves de 50 km, sinó també en altres proves del calendari atlètic. Els seus primers passos van arribar amb la participació en una prova popular per equips l'any 1917, entre les poblacions de Llinars del Vallés i Arenys de Mar, població aquesta última, situada a la seva zona marítima, que van guanyar conjuntament amb Carles Comamala, un altre destacat marxador de l'època, amb un temps de 2h.34:07.

 

Molt aviat es van adonar, que la marxa atlètica anava adquirint una certa popularitat i acceptació entre la ciutadania barcelonina, per la qual cosa no van dubtar a crear un centre de promoció i ensenyament, que va ser un referent per tots aquells que volien integrar-se en aquesta disciplina.

 

Alberto Charlot del R.C.D Español de Barcelona guanyant el primer Campionat d’España de 50 km. de marxa atlètica amb 5h.14:15 el dia 15-01-1922 Principis de la dècada 1920 a Barcelona, els passatgers del tramvia observant admirats, als “bojos” de la marxa atlètica
Alberto Charlot del R.C.D Español de Barcelona guanyant el primer Campionat d’España de 50 km. de marxa atlètica amb 5h.14:15 el dia 15-01-1922 Principis de la dècada 1920 a Barcelona, els passatgers del tramvia observant admirats, als “bojos” de la marxa atlètica


En els inicis de 1922 es va disputar a Barcelona el primer Campionat d'Espanya de fons, sobre una distància de 50 km. que va guanyar Alberto Charlot amb un temps de 5h.14:15,exactament el dia 15-01-1922.

 

Però seria a la fi de la dècada de 1910 i principis de la de 1920, quan van aparèixer les grans figures com Gerau García, Lluis Meléndez, Romá Castelltort, Enric Badía, Carles Comamala que entre uns altres, van deixar molt ben senyalitzat un camí, pel qual no van trigar molt a transitar altres grans figures, com van ser Enric Vilaplana, Albert Gurt, Albert Colín i Pascual Aparici, els quals van ser els que van donar el relleu generacional, als actuals marxadors d'Espanya i Catalunya.

 

         EL MÈS GRAN DE LA MARXA ESPANYOLA 

Ángel Jesús García Bragado, del C.A. Laietana de Mataró
Ángel Jesús García Bragado, del C.A. Laietana de Mataró

 

Si en la primera època va destacar poderosament Luis Meléndez, primer representant espanyol en els Jocs Olímpics a Anvers de 1920, en la segona el més gran sens dubte, ha estat el madrileny Jesús Ángel García Bragado, que en els Jocs de Rio de Janeiro de 2016 ja amb 47 anys, complirà la seva setena olimpíada, com a colofó a una impressionant trajectòria en les més grans competicions mundials, jalonada amb títols mundials, copes d'Europa, medalles d'or, plata i bronze, i per sobre de tot, deixar constància de que l'esport, si la salut t’ho permet, mai té edat.

 

En l'actualitat amb 6 participacions olímpiques, és l'atleta espanyol amb més presències en la gran cita de l'esport mundial, que s’ampliaràa set en els propers jocs de Rio de Janeiro.

 

Referents històrics de la marxa atlètica
     Primera   aparició Paul Sievert GER 4h.34:03 Munich 05-10-1924
      Primer campió olímp Thomas Green GBR 4h.50:10  Los Ángeles JJ.OO. 1932           
Primer campió mundial Sergéi Kirdiapkin RUS 3h.35:59    Londres 11-08-2012
Primer rècord olímpic Thomas Green GBR 4h.50:10  Los Ángeles           1932
Primer rècord mundial Sergéi Kirdiapkin RUS 3h.35:59 Londres 11-08-2012
Millor marca del Segle XX   Raúl González MEX 3h.41:38 Bergen. 25-05-1979
 
Les 10 millors marques mundials de tots els temps
Yohan   Diniz FRA 3h.32:33      Zúrich 15-08-2014
Denis   Nizhe Gorodov RUS 3h.34:14 Cheboksary 11-05.2008
Matej Tóth TCH 3h.34:38 Dudince-   Esl. 21-03-2015
Denis   Nizhe Gorodov RUS 3h.35:29 Cheboksary 13-06-2004
Nathan   Deaakes AUS 3h.35:47 Geelong.Aus 02-12-2006
Sergéi   Kirdiapkin RUS 3h.35:59 Londres 11-08-2012
Alex   Schwazer ITA 3h.36:03 Rosig-Solvay 11-02-2007
Yu Chaohohg CHN 3h.36:03 Nankin 22-10-2015
Zhao   Chengliang CHN 3h.36:13 Nankin 22-10-2005
Han   Yucheng CHN 3h.36:20 Nanning 27-02-2005

 

Campions Olímpics de l’Era Moderna
Thomas   Green GBR 4h.50:10 Los   Angeles 1932
Harold   Whitlock GBR 4h.50:10 Berlín 1936
No es va   celebrar ---- II Guerra Mundial ------- 1940
No se va   celebrar ---- II Guerra Mundial ------ 1944
Jhon   Ljunggren SWE 4h41:52 Londres 1948
Giuseppe   Dordoni ITA 4h.28:07 Helsinki 1952
Norman   Read NZL 4h.32:57 Melbourne 1956
Don   Thompson GBR 4h.25:30 Roma 1960
Abdon   Pamich ITA 4h.11:29 Tokio 1964
Chrispoh   Hohme GDR 4h.20:13 Méjico 1968
Bernad   Kannenberg GER 3h.56:11 Múnich 1972
Se   disputaron 20 klm. ---- ------- Montreal 1976
Hartwig   Gauder GDR 3h.49:2 Moscú 1980
Raúl   González MEX 3h.37:26 Los Angeles 1984
Vyacheslav   Ivanenko URS 3h.38:29 Seúl 1988
Andrey   Zmëlik CZE 3h.50:13 Barcelona 1992
Robert   Korzeniowski POL 3h.43:30 Atlanta 1996
Robert   Korzeniowski POL 3h.42:22 Sidney 2000
Robert   Korzeniowski POL 3h.38:46 Atenas 2004
Alex   Schwazer ITA 3h.37:09 Pekín 2008
Sergéi   Kirdiapkin RUS 3h.35:59   r.o Londres 2012
Matej Tóth SLV 3h.40:28 Rio de Janeiro 2016

        

Els 10 millors atletes espanyols de tots els temps
        Valenti   Massana 3h.38:43 Orense 20-03-1994
   Jesus   A.Garcia Bragado 3h.39:54 Pedebrady-CZE 20-04.1997
José Marín 3h.40:46 Valencía 13-03-1983
Fco.   Javier Fernández 3h.41:02 San Pedro   Pinatar 01-09-2009
Mikel   Odriozola 3h.41:47 El Prat   Llobregat 27-02-2005
Daniel   Plaza 3h.44:24 Palma de   Mallorca 05-03-1995
Jordi   Llopart 3h.44,43 Reus 26-08-1979
Santiago   Pérez 3h.45:55 Orense 22-02-1998
Basilio   Labrador 3h.46:46 Stuttgard 21-08-1993
Jaime   Barroso 3h.48:08 Badalona 22-03-1992

                                                                     Listats tancats el día 14 d'agost de 2017

 

Fonts d'informació:

Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme. AEEA
Recerca per Internet
Apunts del llibre “Catalunya en marxa” d' Albert Colín
Llibre de l’International Athletc Foundation   
IAAF
Correccions de català per gentilesa d'Anna Martí
Estadístiques de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme
RFEA
Documentació pròpia 

                                                                                                           Febrer de 2016