REFERENTS HISTORICS DE LLANÇAMENT DE DISC FEMENÍ
UNA BREU I OBLIGADA INTRODUCCIÓ
Com ha succeït en totes les anteriors cronologies atlètiques de les dones, aquestes mai ho han tingut fàcil. Des de els cims de comandament del propi Comitè Olímpic Internacional CIO, on el seu President Pierre de Frédy Baró de Pierre Coubertin, sempre negant rotundament, qualsevol activitat femenina, va començar un aspre i llarg camí ple d'obstacles, difícils de solucionar i també molt difícil d'entendre.
Des dels mitjans de comunicació, fidels portadors de les decisions del CIO, aquestes eren enlairades als quatre vents, perquè tothom sabés, que l'espectacle que suposava contemplar les evolucions d'una dona, competint en un estadi, juntament amb els homes, no tenia raó de ser.
Costava assimilar, que elles haguessin de realitzar els mateixos esforços, amb el vigor i la força que requereixen algunes proves, per la qual cosa segons algunes opinions, els deures de les dones, haurien de ser molt diferents i allunyats dels estadis, y si eren en la seva pròpia llar, molt millor
L'aparició de la dama francesa Alice Milliat, coneguda com la apassionaria de l'esport femení, que es va convertir com a líder del sufragistes esportiu, no tenint massa dubtes en constituir la Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI) a la capital francesa, l'any 1921, la qual des d'un principi, va ser un incordi continu, tant pel CIO com per a la pròpia federació internacional (IAAF)
Aquesta nova federació, exclusivament creada per a les dones, va tenir una vigència que va durar fins a 1938, una vegada que la IAAF, decidís acollir sota el seu mandat, tot el control de l'atletisme femení, una vegada acceptada prèviament la seva participació en “Els Jocs de Amsterdam” de 1928. Aquest era el repte, que des d'un principi va tenir en ment, Alice Milliat.
(Per entendre en el seu més mínim detall, lo que va representar aquesta nova federació, per a l'activitat de la dona, entreu en l'índex d'aquesta mateixa pàgina de NOTÍCIES, de data 14-11-2006 )
EL COMENÇAMENT DE LA ERA OLÍMPICA PER LES DONES
La primera actuació olímpica , va tenir com a escenari els “Jocs Olímpics de Amsterdam” de 1928, quan el Comitè Olímpic Internacional, va programar amb molta subtilesa i un premeditat estudi de les possibilitats atlètiques per a les dones, en uns Jocs, amb cinc proves, que segons els seus criteris, podrien ser les de 100 metres llisos, salts d'alçada i llargada, considerades com a proves més idònies per a elles, a les quals s'afegiria un llançament, que recordant el seu origen i el seu passat històric, seria la de disc, per la bellesa de la seva execució i la plasticitat dels seus moviments, que ajustava més, al que segons les seves opinions, podia realitzar una dona, en una prova de força.
Però el comitè organitzador, tenia reservada una carta amagada per completar les cinc proves assenyalades. Ni més ni menys que un 800 metres, prova de la qual amb prou feines existien referents, quant a registres i competicions, amb la qual cosa l'espectacle i el fracàs més rotund estava assegurat, a la vista de tot el món..
Efectivament així va succeir. Moltes atletes no especialistes d'aquesta prova, es van inscriure en ella, entre les quals estava, la mítica campiona japonesa Kinue Hitomi, especialista en disciplines de salts i tanques, que impulsades per l'oportunitat de ser considerades com atletes olímpiques, la màxima aspiració de tot esportista, no van volguer perdre aquesta oportunitat.
Halina Konopacka, de Polonia primera campiona olímpica |
I amb això, va arribar el drama esperat per molts membres del COI com de l’IAAF, atès que per la seva falta d'experiència i preparació, gairebé totes van arribar extenuades a meta, caient la majoria d’elles al sòl, una vegada superada la meta, mentre unes altres van haver d'abandonar abans d'arribar a ella. Es va tenir que requerir els auxilis sanitaris per ajudar-les a la seva recuperació. Tot un patètic espectacle, que va donar la volta al món, donant peu a tot tipus d’opinions
Aquesta escena va ser un pas en fals, que mai va haver de realitzar-se. Amb ella es van allunyar totes les aspiracions que tenia l'atletisme femení, per a la seva participació en proves de mig fons i fons. Aquest trist episodi, va provocar molts comentaris gens favorables a aquests esforços femenins, la qual cosa va donar a ales a la federació internacional, per fer valer les seves opinions, sobre les actuacions atlètiques de la dona, en proves de llarg resistència.
Immediatament la IAAF, escoltant als entesos de l'època, carregats de raons segons ells, van suspendre aquestes proves, per uns fets ja previstos. No seria fins a “Jocs Olímpics de Roma” de 1960, quan aquesta espectacular disciplina, tornaria a veure la llum verda, en una cita olimpíada.
ELS PRIMERS LLANÇAMENTS DE DISC I ELS SEUS REFERENTS
La primera aparició d'una dona llançant el disc, correspon al nom de l'americana Marian Connelly quan a la ciutat de Painesville, aconsegueix una distància de 16.64m, el dia 16 de maig de 1914, a la qual seguirien altres atletes, durant aquest mateix decenni amb marques bastant discretes, fins que l'austríaca Hilda Muller llança a Viena fins als 23.09m, el 19 de setembre de 1920.
A partir d'aquest instant, ja en l'etapa prèvia a la fundació de la nova federació de la (FSFI), la millora de registres és constant i cada vegada de més qualitat, com ho demostra el registre de l'americana Catherine Prise, quan en un festival organitzat en l'estat de Florida, amb motiu del Fiel Day del College de Tallahassee, sobrepassa per primera vegada dels 30 metres, amb un tir de 30.69m el 18 d'abril de 1923.
Ja en plena activitat i sota el control de la nova federació de l'esport femení, l'atleta de Polònia, Halina Konopacka, supera per diverses vegades la barrera dels 30 metres, fins que finalment en “Els Jocs Olímpics de Amsterdam” de 1928, aconsegueix la glòria, en proclamar-se com la primera atleta Campiona Olímpica, el dia 31 de juliol de 1928, en llançar 39.62m, amb la qual cosa encapçala, la cronologia de millors marques mundials, marcant el camí, pel qual transitarien en el futur, les grans campiones d’aquesta espectacular disciplina.
Una etapa molt interessant i curiosa, començaria en la dècada dels anys 1930, precisament en l’avanç sala de la Segona Guerra Mundial, on l’activitat atlètica, després dels Jocs de Los Angeles de 1932 i Berlín en 1936, es concentra als països de la part oriental d'Europa, on s'estableix una positiva rivalitat entre grans atletes, que alternant-se en els llistats de millors mundials, atreuen tota l'atenció de l'entorn atlètic. Aquest aquesta seria, la segona assignatura pendent d'aprovar per la part de la (FSFI), la qual trobaria la recompensa pel seu positiu treball.
L’americana Lilian Copeland, medalla d’or als Jocs de Los Angeles de 1932 |
En aquesta primera part de la història del llançament de disc, cal assenyalar els noms de la polonesa Jadwiga Wais, cinc vegades millor marca mundial, amb un registre de 43.79m, aconseguit a Londres el 1 d'agost de 1934, a la qual seguiria l'alemanya federal, Gisela Mauermayer, posseïdora també en el seu moment, d'altres set millors marques mundials, amb un millor registre personal de 48.31m, aconseguit a Berlín el 11 de juliol de 1936. Aquesta última plusmarca mundial, seria reconeguda per la IAAF, com la primera oficial, de la cronologia d'aquesta prova sota el seu control.
Ja dins d'aquest nou cicle, i una vegada finalitzada la contesa bèl·lica mundial, segueixen apareixent noves especialistes, gairebé totes procedents de la Unió Soviètica, on sobresurt en primer lloc la Nina Dumbadze, que per tres vegades millora el record mundial, amb un millor tir de 57.04m a Tbilissi, el dia 18 d'octubre de 1952, la qual dóna pas, a una de les grans especialistes de tots els temps, la seva compatriota Tamara Press.
Faina Melnik, de la GDR |
Aquesta atleta possiblement, una de les primeres qüestionades, quant es parla de la sexualitat esportiva d'algunes llançadores de l'Est europeu, va ser posseïdora per sis vegades consecutives, de la plusmarca mundial, amb un millor assoliment de 59.70m aconseguit a Moscou el 12 d'agost de 1965.
Però la progressió no es deté en cap instant. Solament dos anys després de l'última gesta de Tamara Press, una atleta de la Alemanya Federal, Liesel Westermann, rebaixa per quatre vegades, el millor topall mundial, amb un llançament de 63.96m. a Hamburg, el 27 de setembre de 1969. Aquesta gran especialista va ser la primera atleta de la Europa de l'Oest, a passar dels 60 metres, quan a la ciutat de Sao Paulo, aconsegueix un tir de 61.26m el 5 de maig de 1967.
Aquesta època d'or del disc, la culmina, la que sens dubte ha estat la millor llançadora de tota la història, la russa Faina Melnik, que rebaixa tots els topalls aconseguits fins avui, en aconseguir en dotze vegades, la màxima marca mundial, amb un millor registre de70.50m, assolit a la ciutat Sochi, el dia 24 d'abril de 1976, sent alhora també la primera dona a llançar més enllà dels 70 metres. Als Jocs de Munic de 1972, aconsegueix la Medalla d’Or.
A partir d'aquest moment, ja en plena dècada dels anys 1980, amb l'aparició de noves atletes, procedents de diversos països d'Europa de l'Est, especialment de l'Alemanya Oriental, comença una nova era. Igual com va succeir amb els homes, totes les seves marques són molt qüestionades, com així mateix, els seus sistema de preparació i altres aspectes de la progressió dels seus atletes. No és gratuït dir, que va ser el final d'una brillant etapa i el començament d'una altra, que va tenir molt a desitjar.
Si realitzem un repàs, al llistat de marques “All Time”, inserit al final d'aquest històric, veurem en la taula de les 10 millors marques internacionals, que totes elles van ser realitzades en la dècada de 1980, sent la més destacada la de l'actual plusmarquista mundial Gabriele Reinsch, de la República Democràtica d'Alemanya, (GDR), que amb una fabulosa marca de 76.80m aconseguida el 9 de juliol de 1988 en Neubranderburg, posa per davant seu una barrera infranquejable, per a totes les actuals especialistes, que encara perdura després de més de 23 anys de vigència.
ESPANYA CONTÍNUA AMB EL SEU LÒGIC RETARD
Mentre fora de les nostres fronteres l'activitat era cada vegada major, al nostre país l'avanç era molt lent, malgrat que ja al final de la dècada de 1920 i mitjans de la de 1930, Margarita Moles realitzava els seus primers assajos, aconseguint en un festival organitzat a Lisboa, el dia 20 de maig de 1934, una distància de 35.84m, marca molt acceptable en aquell temps, i que feia presagiar una bona progressió. Però com va succeir en moltes altres proves del nostre esport, tot va quedar enfosquit pels avatars de la nostra trista Guerra Civil Espanyola.
Una vegada finalitzat el nostre conflicte armat, tot tornava a començar de zero, sent les dues dècades següents, especialment per a l'atletisme femení, d'un total oblit. Solament algunes esporàdiques competicions, d’un reduït grup de noies, a Barcelona encapçalades per Maria Teresa Baylina, ens deixaven el testimoni, de que encara havien dones al nostre país, que volien practicar el nostre esport. Estem parlant dels anys de 1950.
Aquesta lentitud va anar minvant i ja als finals 1959, renéixer dins de l'atletisme femení espanyol, aquest històric llançament. Les normes de la Secció Femenina, encara eren molt rigoroses, quant a la competitivitat de les dones i més en llançaments.
Margarita Moles, a Madrid l’any 1929 |
Però a mesura que anaven progressant, els avanços en tots els sectors de la nostra ciutadania, l'esport no podia ser menys, per la qual cosa entre tots, tant les federacions, clubs, universitats, militars, institucions i Frente de Juventudes, van seguir abonant un terreny, en el qual molt aviat, anirien apareixent els nous referents d'aquesta prova.
Un nom que va començar a ser conegut per tots els afeccionats va ser el de l'atleta gallega, Maria Luisa Pena que l'any 1967, ja dominava aquesta parcel·la del disc, alhora que establia una forta i esportiva competència amb atletes, com a l’ Encarna Gambús, Margarita Ramos, Sonia Godall, Olga Riera, Irache Quintanal, Alicia Matejková, intercalant-se entre elles una altra atleta gallega, Angeles Barreiro, dominadora absoluta durant dues dècades, i actualment plusmarquista espanyola, amb un llançament de 60.56m, aconseguida en El Ferrol, el 10 de juny de 1994.
El futur més immediat per a la superació d'aquests registres, com succeeix en totes les especialitats del nostre esport, radicarà en l'aparició de les noves practicants, on en aquests moments, ja sobresurten els noms de Savina Asenjo i Mercedes do San Osorio, com l’avançada, de lo que molt aviat, apareixerà darrera d’elles.
Entranyable foto de María Teresa Baylina, una de les primeres pioneres d’aquesta especialitat, a l’estadi de Montjuic l’ any 1960 |
Grans referents històrics del segle XIX y XX |
1ª Campiona Olímpica | Halina Konopacka | 39.62 | POL | Amsterdam | 31-7-1928 |
1ª Campiona Mundial | Martina Hellmann | 68.94 | GDR | Hèlsinki | 10-8-1983 |
Millor atleta del Segle XX | Gabriele Reinsch | 76.80 | GDR | Neubrandenburg | 06.7.1988 |
1º Record olímpic | Halina Konopacka | 39.62 | POL | Amsterdam | 31-7-1928 |
1ª Record Mundial | Gisela Mauermayer | 44.34 | GER | Ulm | 04-6-1935 |
Plusmarcas olímpiques, mundials i continentals |
Record Olímpic | Martina Hellmann | 72.30 | GDR | Seúl | 29-09-1988 |
Record Mundial | Gabriele Reinsch | 76.80 | GDR | Neubrandenburg | 06-07-1988 |
Record d’Europa | Gabriele Reinsch | 76.80 | GDR | Neubrandenburg | 06-07-1988 |
Record d’América | Hilda Ramos | 70.88 | CUB | La Habana | 06-05-1992 |
Record d’Àfrica | Elizna Naude | 64.87 | RSA | Stellenbosch | 02-03-2007 |
Record d’Àsia | Yanling Xiao | 71.68 | CHN | Pequin | 14-03-1992 |
Record d’Oceania | Daniela Costian | 68.72 | NZ | Auckland | 22-01-1994 |
Cronologia de totes les campiones olímpiques |
Amsterdam - 1928 | Halina Konopacka | 39.62 | POL |
Los Angeles - 1932 | Lilian Copeland | 40.58 | EUA |
Berlín - 1936 | Gisela Mauermayer | 47.63 | GER |
Londres - 1948 | Micheline Ostermeyer | 41.92 | FRA |
Hèlsinki - 1952 | Nina Romashrová | 51.42 | URS |
Melbourne -1956 | Olga Fikotová | 53.69 | CZE |
Roma - 1960 | Nina Romashková | 55.10 | URS |
Toqui -1964 | Tamara Press | 57.27 | URS |
Méjico-1968 | Lia Manoliu | 58.28 | ROM |
Munic - 1972 | Faina Melnik | 66.62 | RUS |
Montreal-1976 | Elekin Schlaak | 69.00 | GDR |
Moscou-1980 | Evelin Jahl | 69.96 | GDR |
Los Angeles - 1984 | Ria Stalman | 65.36 | NED |
Seul-1988 | Martina Hellmann | 72.30 | GDR |
Barcelona - 1992 | Maritza Martén | 70.06 | CUB |
Atlanta - 1996 | Ike Wyludda | 69.66 | GER |
Sydney - 2000 | Ellina Zvereva | 68.40 | BLR |
Atenes - 2004 | Natalia Sadova | 67.02 | RUS |
Pequin- 2008 | Stepahnie Browm | 64.24 | EUA |
Totes les campiones mundials |
Hèlsinki - 1983 | Martina Hellmann | 68.94 | GDR |
Roma - 1987 | Martina Hellmann | 71.62 | GDR |
Toqui - 1991 | Tsvetanka Khristová | 71.02 | BUL |
Stuttgart -1993 | Olga Burova | 67.40 | RUS |
Göteborg - 1995 | Ellina Zvereva | 68.64 | BLR |
Atenes . 1997 | Beatrice Faumuina | 66.82 | NZ |
Sevilla - 1999 | Franka Dietzsch | 68.14 | GER |
Edmonton -2001 | Ellina Zvereva | 67.10 | BLR |
París . 2003 | Irina Yachenko | 67.32 | BLR |
Hèlsinki - 2005 | Franca Dietzsch | 66.56 | GER |
Osaka - 2007 | Franca Dietzsch | 66.61 | GER |
Berlín - 2009 | Daniele Samuels | 65.44 | AUS |
Les 10 millors atletes internacionals “All Time” sota el mandat de la IAAF |
Gabriele Reinsch | 76.80 | GDR | Neubrandenburg | 06-07-1988 |
Luz Marina Aguier | 76.80 | GDR | Neubrandenburg | 09-07-1988 |
Zdenka Silhavá | 74.56 | CZE | Nitra | 26-08-1984 |
Ilke Wyludda | 74.56 | GDR | Neubrandenburg | 23-08-1989 |
Diana Sachse - Gansky | 74.08 | GDR | Chemnitz | 20-06-1987 |
Daniela Costán | 73.84 | ROM | Bucarest | 30-04-1988 |
Irina Meszynski | 73.36 | GDR | Praga | 17-08-1984 |
Tsvetanka Khristová | 73.20 | BUL | Kazanlak | 19-04-1987 |
Gisela Beyer | 73.10 | GDR | Berlín | 20-06-1984 |
Martina Hellmann | 72.92 | GDR | Potsdam | 20-08-1997 |
Les 10 millors marques internacionals “All Time” sota el mandat de la (FSFI) |
Gisela Mauermeyer | 47.99 | GER | Munic | 14-06-1936 |
Jadwiga Wajs | 44.19 | POL | Brussel-les | 25-08-1934 |
Grete Heublein | 40.84 | GER | Hagen | 19-06-1932 |
Halina Konopacka | 39.62 | POL | Amsterdam | 31.07-1928 |
Emilie “Milly” Reuter | 38.34 | GER | Braunschweig | 22-08-1926 |
María Vidlaková | 31.15 | CZE | Praga | 11-10-1925 |
Luciente Velu | 30.22 | FRA | París | 14-09-1924 |
Lucie Petit-Daigre | 28.32 | BEL | Brussel-les | 21-07-1924 |
Lucie Petit | 27.70 | FRA | París | 14-07-1924 |
Ivonne Tembouret | 27.39 | FRA | París | 2-09-1923 |
Les 10 millors atletes espanyoles “All Time” |
Angeles Barreiro | 60.56 | El Ferrol | 10-06-1994 |
Alice Matejková | 59.25 | Barcelona | 03-09-2000 |
Irache Quintanal | 59.16 | Castelló | 24-07-2004 |
Sonia Godall | 57.88 | Barcelona | 19-03-1995 |
Rita Lora | 57.20 | Málaga | 28-07-2001 |
Maria Carmen Solé | 56.36 | A Coruña | 06-06-1999 |
Sabina Asenjo | 54.95 | Gijón | 10-07-2010 |
Mercedes do Santo Ossorio | 54.55 | Alicante | 30-07-2008 |
Margarita Ramos | 54.20 | Valencia | 26-06-1992 |
Olga Riera | 51.82 | Dole | 28-07-1990 |
Les dues millors llançadores espanyoles de la història |
Angeles Barreiro |
Alice Metejková |
---|
Les millors atletes espanyoles per dècades |
1920 - 1929 | Margarita Moles | 25.51 | 23.06-1929 | Madrid |
1930 -1939 | Margarita Moles | 35.84 | 20-05-1934 | Lisboa |
1940 - 1949 | Ana María Arcusa | 22.20 | 27-06-1948 | Barcelona |
1950 - 1959 | María Teresa Baylina | 26.39 | 15-11-1959 | Barcelona |
1960 - 1969 | Maria L.Garcia Pena | 46.70 | 11-06-1967 | Madrid |
1970 - 1979 | Encarna Gambús | 47.60 | 30-06-1979 | Sofia |
1980 - 1989 | Angeles Barreiro | 56.10 | 30-06-1989 | Vigo |
1990 - 1999 | Angeles Barreiro | 60.56 | 10-06-1994 | El Ferrol |
2000 - 2009 | Alice Matejková | 59.25 | 03-09-2000 | Barcelona |
Fonts d'informació:
Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme (AEEA).
Llistats de l’Association of Athletics Federation.
Recerca per Internet.
Arxius de la Real Federación Espanyola de l’Atletisme (RFEA).
Documentació personal.
Llibres de la International Athletic Foundation
LINKS
Federacions i Associacions | ||
|
||
|
||
|
Clubs | |
|
Altres |
Aragón - Atlestismo - Pedestrismo
|
elatleta.com |
El Marcador de J. M. Sumarroca
|
http://historiatletismo.blogspot.com/ |
Annuaire du Sport vive-le-sport.ch
International Athletes vive-le-sport.ch/athletes |
Perarnau Magazine |
LA MARATÓ DE BCN – FISONOMIES DE CURSES
Miquel Pucurull http://historialdelamaratdebarcelona.blogspot.com/ http://fisonomies.blogspot.com |