LA SECCIÓ ATLÈTICA DEL F. C. BARCELONA

 

   Aquest històric està realitzat per Tomàs Barris, atleta olímpic del F. C. Barcelona

 

 

LA HISTÒRIA QUE TOT EL BARCELONISME HAURIA DE CONÈIXER 

 

INTRODUCCIÓ

 

Un dels majors actius que atresora el Club Blaugrana, és la seva actual secció d'atletisme, la qual des de la seva aparició, mai ha deixat d'estar present en el club. És actualment l'esport més antic, de tots els que ha tingut fins ara l’entitat barcelonista, que va aparèixer solament l'endemà passat, d'haver-ho fet el fútbol, el dia 10 de novembre de 1899.

 

 

ELS ORÍGENS DE L'ATLETISME BLAUGRANA

 

Tot va començar amb l'arribada de Hans Gamper a Barcelona el1899, enamorant-se de la nostra ciutat, amb la idea de fundar un club futbolístic. Això va succeir el dia 29 de setembre de 1899, triant els colors blaugrana, en honor de Winterthur, la seva ciutat natal a Suïssa, que tenia com a emblema aquests colors.

 

Com queda explicat, la primera carrera a peu a Catalunya, va tenir efecte dos diesdesprés del primer partit de futbol del F. C. Barcelona que va disputar contra una selecció de membres de la “confraria anglesa” a la ciutat comtal, disputat el 10 de setembre de1899.

 

El dia 12 de desembre de 1899, després d'aquest partit, s'organitza en uns terrenys on estava situat el velòdrom de la Bonanova, avui ocupat per l'Hospital de Sant Pau, una prova de resistència al voltant de l'Hotel Casanovas, situat aquells anys fora de la ciutat, el vencedor de la qual va ser Francisco Cruzate, seguit molt a prop per Hans Gamper, que va arribar en segona posició. En ella van participar uns altres sis corredors, dels quals tres d'ells, van haver d'abandonar per fatiga.

 

Aquesta prova que des d'un principi, es considerava festiva i testimonial, va tenir la particularitat de ser organitzada per la persona que amb el pas del temps seria president del F.C.Barcelona, amb la qual li atorgava el segell històric que ningú pot discutir.

 

Però la prova, que veritablement va obrir la història oficial d'una carrera a peu, va ser la de velocitat sobre una distància de 100 metres que va guanyar Miguel Valdés, amb una marca de 12,0 seg. seguit per Hans Gamper, que va arribar segon. Aquesta prova es va disputar el 18 de novembre de 1900, en un descampat situat davant de l'Hotel Casanovas, on es va habilitar una llarga recta per conformar el traçat de la prova.

 

QUAN NEIX OFICIALMENT LA SECCIÓ DE ATLETISME

 

Aquesta competició ha estat considerada com la primera competició oficial organitzada pel F.C.Barcelona, donant peu per oficialitzar-la anys més tard, com a secció, sent el propi Miguel Valdés, amb l'ajuda de l'alemany Udo Steinberg, els qui van realitzar aquesta gestió el 2 de setembre de 1915, data en que es va fundar la Federació Catalana d'Atletisme.

 

S'ha de recordar que Valdés, un home polifacètic i emblemàtic, va practicar a més del futbol i atletisme, altresdisciplines esportives, destacant sempre per la seva enorme vitalitat, que el feia destacar en totes elles. Ell va ser el fundador de “Loteries Valdés” situada en plena Rambla de les Flors de la ciutat comtal, que regenta en l'actualitat un dels seus néts.

 

S'ha de conèixer, que Hans Gamper estava tan identificat amb la nostra ciutat, que al moment que va decidir arrelar-se a Barcelona, va canviar el seu nom pel de Joan Gamper. És a dir no havia dos Gamper, sinó sols un.

 

Miquel Valdés a la seva faceta futbolística	Al fons l’Hotel Casanovas

 

Un altre nom clau per a la grandesa d'aquest esport, va ser la incorporació del mític atleta Pere Prat. Però això té una llegenda, que mereix un capitulo a part.

 

LA CURIOSA HISTÒRIA DEL FITXATGE DE PERE PRAT

 

Un directiu barcelonista Miquel Gibert, al qual li agradava molt l'excursionisme, es va trobar en una de les seves sortides al Pirineu Català amb un espectacle insòlit, veient com una parella de carabiners perseguia un jove, que amb un paquet sota el braç corria com una gasela sortejant la seva detenció.

 

Era tal la seva rapidesa i agilitat que ràpidament va perdre de vista als seus perseguidors, traspassant la frontera sense cap problema. Era evident que el paquet contenia contraban, fet molt habitual en aquells temps.

 

Tan impressionat va quedar aquest directiu, que no va parar fins a localitzar-Lo i fer-li tornar a Barcelona per fitxar-ho per al seu club. Però Pere Prat no solament es va limitar a batre tots els rècords d'Espanya, de carreres a peu, sinó que es va lliurar a divulgar l'atletisme des del seu Barça creant molt ràpid una escola anomenada, el “Club Barceloní”, dedicada totalment a l'esport atlètic.

 

El gran Pere Prat

Cal recordar que Pere Prat, era parent del president de la Mancomunitat, Pere Prat de la Riba, impulsor de la modernitat en tots els seus aspectes

 

L’APARICIÓ D’UN PRESIDENT FRANQUISTA

 

Amb el pas dels anys la secció atlètica barcelonista, no ha cessat de créixer acaparant títols de tot tipus. Al principi de la dècada de 1940 el règim franquista va imposar per decret al Marquès de la Mesa d'Asta, com a president del club, cessant a tots els directius.

 

Però molt ràpid el nou president, es va adonar del que representava el Club Català entre la ciutadania barcelonina i catalana, per la qual cosa va decidir donar un nou impuls a l'esport blaugrana, fruit del qual, amb el pas del temps, es va oficialitzar ales acaballes de 1960, l'actual secció femenina que d'una forma una mica vetllada, ja va tenir la seva aparició a les dècades de 1930 i 1950, quan algunes atletes van participar en diverses competicions, amb els colors blaugrana del Barça.

 

Símbol olímpic

El seu pas per aquest insigne club en contra de l'esperat, donada la seva procedència franquista, va deixar un grat record guanyant-se la simpatia dels afeccionats, que encara deuen recordar tots aquells, que van viure les vicissituds d'aquella d'època.

 

No estarà de més, deixar patent que la secció masculina com la femenina, sempre han estat presents en tots els grans esdeveniments internacionals, aconseguint podi de vencedors olímpics, mundials i europeus, entre altres esdeveniments d'alt nivell, en els quals he pogut estar present.

 

Una secció que compta, tant en homes com en dones, amb 49 atletes olímpics en l'esport més llegendari i universal de tots, és un actiu que cap altra club espanyol pot presentar, en un esport genuïnament individual. L'esport atlètic, mai ha deixat d'estar present des de 1899 en l'entitat barcelonista. És un patrimoni històric del club, que tots els aficionats han de conèixer.

 

EL COMENÇAMENT D'UNA COMPLICADA ETAPA

 

Si fins a aquest instant la secció atlètica del F. C. Barcelona ha estat el model i el referent a imitar pels altres equips espanyols, és hagut d'en gran part, a tenir darrere a uns llegendaris i històrics valors, que no solament acaparaven l'atenció i admiració de tots, sinó que representaven el referent a imitar.

 

A partir de la década de 1980, tots els esports olímpics, eren considerats amateurs, per la qual cosa en aquells anys, la paraula professional no existí excepte, quan un esportista percebre diners per competir, que segons els dictats de la Carta Magna de l’Olímpica, comportava la desqualificació a perpetuïtat.

 

No seria fins al mandat de Juan Antonio Samaranch (1980 – 2001), després de ser triat de forma unànime, com a nou president del Comitè Olímpic Internacional, quan es va eliminar el caràcter amateur, element essencial fins llavors de l'esperit olímpic, permetent la participació de professionals, que va millorar el nivell de qualitat i participació.

 

Joan Antoni Samaranch amb la torxa      de Barcelona - 1992

A partir d’aquest instant, la paraula amateur jno existeix i per descomptat, la de no professional tampoc. Tots els esports olímpics i no olímpics, poden ser actualment professionals.

 

Si mirem el llistat d'atletes d'aquesta secció de les ultimes dècades, observaren que els millors espanyols, tant homes, com a dones, procedents de totes les regions espanyoles, així com d’altres excel·lents atletes estrangers, que han pertangut a la secció blaugrana, no tots, però si una majoria, no ha estat per casualitat, ni per amor a uns colors, sinó simplement per diners, i això es diu professionalitat tant abans com ara.

 

A partir d'aquest instant, la paraula amateur solament existeix, si tant un esportista com un club, no han percebut ajuda econòmica per motivar les seves evolucions esportives. Quan aquests reben ajudes monetàries, per millorar els seus nivells competitius, són considerats automàticament com a professionals.

 

Si contemplem el llistat d'atletes d'aquesta secció de les últimes dècades, observarem que els millors espanyols, tant homes com a dones, procedents de totes les regions espanyoles, com així mateix d'altres excel·lents atletes estrangers, que han pertangut en la secció blaugrana, no tots, però si una majoria, no ha estat per casualitat ni per amor a uns colors, sinó simplement per diners, i això es diu professionalitat, tant abans com ara.

 

Dins d'aquests contrasentits, tenim l'atletisme del F. C. Barcelona, que no es promociona pels seus continuats èxits, com sembla ser, es comenta en l’entorn atlètic nacional. Els seus llistats d’èxits, a les més importants competicions del calendari internacionals, no foren possible sense el suport econòmic que percep del propi club, per fitxar als millors atletes. Està molt clar que la entitat, molt encertadament ha sabut adaptar-se a les noves normatives del Comitè Olimpic Internacional. CIO

 

Els seus incomptables triomfs en totes les competicions que participa, no solament acaparen els titulars dels més importants mitjans de comunicació, sinó que justifiquen sobradament aquesta ajuda, per enlairar cada cop més a la nostra secció.

 

Lo anecdòtic be donat per considerar-la encara avui, como secció amateur o no professional, la qual cosa pot confondre als aficionats,

 

Queda molt clar que aquests desequilibris, podia haver-se evitat amb la intervenció directa, d'algun dels responsables que han tingut fins ara la direcció de la secció, concretament durant l'última dècada.

 

Cal recordar que quan es designa a una persona, per poder exercir aquest important càrrec, se li ha de exigir una mínima experiència i coneixement de la història de l'esport que té sota la seva direcció, que ara si coneixeran, després de llegir aquest document.

 

Si és cert, que de portes endins el nostre esport té un tracte exquisit. Però la història sempre s'escriu cap l'exterior, que és la via adequada, perquè arribi a coneixement de tots els afeccionats, cosa que recentment a si ha estat.

 

Cal conèixer, que mai un esport totalment individual, podrà comparar-se amb un esport d’equip conformat per diversos jugadors, atès que el poder d'atracció de l'afeccionat, sempre es decantés cap aquests últims, per lo que comporta veure, qui fa més punts o qui fa més gols.

 

En contrapartida l'individual, en aquest cas l'atletisme, sols pot aportar per la grandesa del club, el llegat històric de l’esport més universal. Un esport sense historia mai pot ser un referent a imitar.

 

LA MEVA PRESENCIA A LA SECCIÒ ATLÈTICA DEL C. F. BARCELONA

 

Des de l'any 1959 que es va produir la meva incorporació al Futbol Club Barcelona, fins a la meva retirada definitiva de l'atletisme, en 1965, va estar presidida per un continu carrusel de satisfaccions i grans vivències personals.

 

Igual que la trajectòria de famosos futbolistes, amb les seves anades i vingudes, entre els dos grans clubs catalans Español i Barcelona, també vaig tenir la sort i el privilegi a realitzar el mateix trajecte per poder dir amb orgullo, l'haver estat en ambdues entitats, amb uns records jalonats tots ells,de grans moments i actuacions atlètiques, que van contribuir per obrir les portes dels estadis més importants d'Europa, per enlairar l'atletisme espanyol i català d'alt nivell internacional.

 

AL CIM DEL CAMP A TRAVÉS EUROPEU

 

L'equip del F. C. Barcelona, format per Arizmendi, Alonso i Barris, a la dreta de la foto, preparats per pujar al pòdium per recollir les medalles de plata, en el Campionat Europeu per Equips, en Pontivi (Fra) l'any 1964.

 

Un dels assoliments més anhelats per tots els esportistes, no és un altre que merèixer els entorxats d'Olímpic, i molt més en una època de total precarietat, política, social, esportiva que va patí el nostre país, pels conflictes bèl.lic de dues guerres, la mundial i espanyola, Aquest objectiu el vaig aconseguir durant la meva estada, amb el F. C. Barcelona, en els Jocs de Roma de 1960.

 

És molt gratificant per mi, poder justificar després de molts anys de plena activitat, un palmarès atlètic que encara fins avui, cap altre atleta espanyol ha pogut superar.

 

Aquesta fita ho testifiquen, entre més de 500 competicions, els 34 rècords absoluts d'Espanya a l'aire lliure en pista de cendra, els 16 títols com a campío absolut d'Espanya a l'aire lliure en pista de cendra, com així mateix les 196 internacionalitats i meetings d'alt nivell, en pista de cendra a l'aire lliure amb un percentatge del 80 % de pódium de vencedors, fet que fins avui, cap atleta espanyol ha pogut superar..

Aquests és el meu retorn i el meu record, per a totes aquelles persones que van confiar en mi.

 

GALERIA D'ATLETES OLIMPICS QUE HAN PERTANGUT AL BARÇA EN EL CURS DE LA SEVA HISTÒRIA

 

Diodoro Pons, primer atleta espanyol, català i barcelonista,   en uns Jocs Olímpics (Anvers de 1920)

 

Miquel Palau Paris - 1924	Gregorio Rojo Londres – 1948	Tomás Barris  Roma - 1960	José Molins Roma – 1960
Fco. Arizmendi Tokio - 1964	Antonio Corgos Moscú - 1980	Javier Moracho Moscou - 1980	Benjamín Gonzalez Moscú- 8019
J. .García Chico Barcelona.1992	María Vasco Sydney - 2000	Eva Pérez Sydney - 2000	Irache Quintanal Atenes - 2004
José M.Abascal Los Angeles - 1984	Alessandra Aguilar Pequín - 2008	Coro Olivero Pequín – 2008	Angel D.Rodriguez Pequín - 2008
Jakson Quiñones Pequín - 2008	Javier Castillejos Pequin - 2008	Juan C. Higuero Sydney – 2000	Manuel Olmedo Pequín - 2008

 

Cal deixar constància, que a més d'aquest bloc fotogràfic, aquesta secció atlètica compta amb altres 29 grans atletes olímpics, entre els quals sobresurten els noms de Marti Perarnau, Javier Bermejo, Angel Heras, Carlos Sala, Manuel Soriano, als quals se li adhereixen, els no menys famosos de Jesús Dieguez, Joan Junqueras, Carlos Pajarón, Jordi Garcia, Joan Torres, Emili Ferrer, Andreu Ballvè, Carles Sala, Jaime Barroso, Rubén Palomeque, Luis Flores, Miguel Quesada, Alfonso Abellán, Manuel Alcaide, Jon Junquera, Daniel Martí, Joaquín Miguel Casas, Jesús Font i Alfonso Abellán.

 

 Aquestes dades d' informacio per configurar aquestes estadístiques, provenen del llistas d'atletes olìmpics de la "Asociación Española de Estadísticos de Atletismo"  AEEA,  de la qual soc Soci d'Honor, des de l'any 1920 fins al 2012, en les quals hi consten 151 homes i 88 dones, com atletes olìmpics espanyols   

  

 Fonts d’informació

Llistats de atletes olimpics de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme. AEEA

Recerca per Internet.

Correcció de càtala per gentileza d’Anna Martí.

Apunts del lliure de l’International Athetic Foundation.

Apunts del llibre “El comienzo de nuestro deporte en España.” de Francisco Ascorbe, que es pot visionar en el link de NOTICIAS, de www.barris.org, editad en 18-10-2007

Estadístiques de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  RFEA

Documentacio pròpia.

                                                                                                                                                                       Juliol de 2016

ELS JOCS AFRICANS DE 1965 – 2015

UNA OBLIGADA INTRODUCCIÓ

 

Banderes nacionals africanes

La celebració dels actuals Jocs Africans, no va ser un fet d’avui per demà, sinó tot el contrari, va esdevenir una llarga i complicada trajectòria que al cap d'uns llargs anys, tindria una positiva incidència per a l'esport, no solament en el continent africa, sinó també per a l'asiàtic i fins i tot per a l'europeu i mundial.

 

S'ha de puntualitzar, que tot va començar ala dècada dels anys vint quan el propi ComitéOlímpic Internacional ( CIO ) va intentar organitzar uns Jocs Africans, impulsats pel seu propi president, el francès Pierre de Fredy, Baró de Coubertin tenint previst realitzar-los, entre els anys de 1925 i 1927, pels quals també hi havia dues candidatures preparades, que van ser Alger i Alexandria, però mai es van poder realitzar, segons es va dir, per “problemes tècnics” per no dir polítics o religiosos.

 

Poderoses nacions europees, tenien sota el seu protectorat a molts països africans, i en certa manera, tenien por d'augmentar les seves ànsies independìstes, atès que la seva participació comportava desfilar sota el seu himne i la seva bandera nacional.

 

Pierre de Fredy

Alger que en principi havia acceptat organitzar-los a l’any 1925, va renunciar a ells, pels mateixos problemes, per la qualcosael CIO va proposar ajornar-los fins a l'any 1927 amb Alexandria com a organitzadora. Però una vegada mes, també pels mateixos “problemes tècnics” la ciutat egípcia va haver de suspendre'ls per falta d'inscripcions, atès que només es van presentar, Egipte i Àfrica del Sud, per la qual cosa van haver d'ajornar-los tot esperant que arribessin millors temps.

 

Davant aquestes dificultats, es va haver de deixar passar el temps, tot esperant una nova oportunitat, que es va presentar, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial. Va ser en els històrics Jocs Olímpics de Londres de 1948, que van ser una vegada més, el punt de partida per recuperar tota la dinàmica esportiva mundial que hi havia, abans d'esclatar l’esmentat conflicte bèl·lic.

 

Va ser per una iniciativa del politòleg egipci i membre de la Casa Real, Mohamed Taher Pacha, pel seu parentesc, com a nebot del Rei Faruk, i membre tant mateix del Comitè Olímpic Internacional, al qual va proposar l'organització d'uns Jocs del Mediteráni, que podria substituir aquell frustrat projecte dels anys vint.
 

Segons la seva visió, en tractar-se d'un àrea més reduïda, es podrien afegir els països del Sud d'Europa banyats pel nostre mar, per poder compensar l'absència d'alguns països africans, que difícilment podrien accedir, entre altres motius, per la seva manca de recursos econòmics.

 

Es creia que això, podria suposar una eina més fàcil per a l'aproximació de les nacions africanes, i un diàleg més fluït, per a l'enteniment i unió d'aquests països.Aquesta coherència va ser molt ben acollida i acceptada per la comissió del CIO que en una reunió celebrada el 28 d'abril de 1949 a Roma, va proposar que fos la ciutat egípcia d'Alexandria la seu triada, atès que ja havia optat organitzar aquells Jocs Africans en 1929.

 

Davant l'evidència de l'èxit que van tenir aquests Jocs Mediterranis, la idea dels Jocs Africans va continuar molt viva en la ment del Comitè Olímpic Internacional, fins que quaranta anys més tard d'aquell llunyà projecte, van poder constatar que aquell somni no era una quimera, sinó una autèntica realitat.

 

La primera aparició va tenir efecte a la ciutat congolesa de Brazzaville l'any 1965, sent aquesta mateixa ciutat, la que organitzaria l'onzena edició, coincidint amb el “50 Aniversari dels Jocs”, la qual s’està desenvolupant-se, a l'esmentada ciutat entre els dies del 4 al 19 de setembre de 2015.

 

 

Una vegada finalitzats aquests primers Jocs que van ser un èxit total, es constitueix el Consell Superior de l'Esport a Àfrica –CSSA – que controla tota l'activitat esportiva d'aquest continent, dotant-li tota la serietat i rigor, que fins llavors, amb prou feines existia.

 

Pot dir-se, que gràcies a la idea d'aquest Jocs, es van poder organitzar els Jocs de laMediterrània, que posteriorment a causa del seu èxit, van obrir les portes de bat a bat, perquè aquest esdeveniment, fos un esdeveniment fitxe al calendari d’esports internacionals.

 

Una vegada més s'ha de recordar, que l'esport va vèncer a la política amb la constància que aquell primitiu i incipient esport rural del continent africà, vetat per tants “problemes tècnics” dels seus propis països, seria amb el pas del temps, un planter d'esportistes per a la majoria de països del món

 

MISCELÀNIES ESPORTIVES

 

Aquesta recopilaciòn es fonamenta amb l'atletisme, però sense oblidar altres esports, que també van tenir les seves anècdotes, que igualment es comenten en aquest històric dels Jocs Africans.

 

Aquestes es van repartir, entre els atletes d'Àfrica equatorial de l'Oest i els de l'Est africà. Si en el primer van destacar els especialistes de velocitat, concursos i llançaments, en la part oriental, on se situen les altes planícies, ho feien els corredors de mig fons i gran fons.

 

El keniata Kipchoge Keino

Uns noms a retenir en la primera edició, van ser els atletes de Kenya, Wilson Kiprugut, doble medalla d'or en 400 i 800 metres llisos i el seu compatriota Kipchoge Keino, igualment doble guanyador en els 1500 i 5000 metres llisos, considerats a l'altura dels millors especialistes del món, i la punta de llança del que molt aviat arribaria darrere d'ells, procedent de tot el continent africà.

 

En aquesta edició no es va disputar la prova de marató, sent substituïda per la mitja marató, resultant guanyadors en homes, el eritreu Zersenay Tadese amb un temps de 1h.03:11. mentre per a les dones ho feia l'atleta etíop Mamitu Deska, amb una marca de 1h.12:42. Ambdues proves es van celebrar el 17 de setembre de 2015.

 

La República de Sud-àfrica, que va ser expulsada del moviment olímpic l'any 1964, pel tema del “Apartheid ”, deixant d’assistir a aquests Jocs, fins a l'any 1991 a la ciutat d'Harare-Zimbabwe, una vegada solucionats els seus problemes polítics, que tant de repercussió van tenir al món.

 

Un altre país que va aconseguir participar en els Jocs, va ser la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). per una decisió unànime de la “Associació de Comitès Olímpics Nacionals d'Àfrica”ACNO, impedint alhora, la participació del Marroc, per vulneració dels drets humans del poble sahrauí.Amb aquesta decisió, que va coincidir amb el “50èAniversari d'aquests Jocs” la (RASD) deixa de ser l'únic país absent al continent africà, en el si del seu Comitè Olímpic.

Aquesta competició, gairebé desconeguda a Europa i al món, és en canvi en el continent africà, un extraordinari esdeveniment d'alt nivell, tant de participació com de registres per al seu esport. Si en els primers Jocs de Brazzaville -1965, va haver una presència de 2500 esportistes representant a 29 països, en els últims celebrats a Brazzaville-2015, aquestes mateixes estadístiques ens diuen, que es van arribar a més de 8000 participants en representació de 49 nacions.

 

En el còmput de medalles aconseguides, va destacar amb gran amplitud, la delegació d'Algèria que va aconseguir un total 761 medalles, desglossades amb 218 d'or, 243 de plata i 300 de bronze.

 

En segona posició es va classificar Angola, amb un total 59 medalles, repartides amb 15 d'or, 17 de plata i 27 de bronze, que parla per si solament, de l'abisme que existia, entre els diferents països africans en aquells temps.

 

El llançador kenià Julius Yego

Per primera vegada, els atletes de la part oriental africana, van començar a dominar en proves de llançaments amb registres d'una gran qualitat internacional, com poden ser considerats els llançaments del kenià Julius Yego amb un llançament de 92.72 en javelina, que constitueix la millor marca mundial de l'any 2015, gesta que aconsegueix per primera vegada un llançador africà.

 

Un altre atleta de la part oriental d'Àfrica, és el llançador egipci Mustafá El Gamel, guanyador en llançament de martell amb un tir de 72.92m. Aquest mateix atleta posseeix des de l'any 2014, l'actual rècord africà d'aquesta especialitat, amb una marca de 81.27m. de contrastada qualitat internacional.

 

La inestabilitat constant en aquest continent, segueix fluctuant sempre inesperadament. En la vigília de la final de futbol, que s’havia de disputar avui, entre les seleccions de Senegal i Burkina Faso, va haver-hi en aquest últim país un cop d'estat, que deixa en espera la disputa d'aquesta final. Un fet com aquest va succeir a Bamako en 1999, que va obligar a suspendre aquells Jocs.

 

Cal assenyalar que en aquest “50è Aniversari” els organitzadors van decidir facilitar l'entrada lliure a l'estadi, per tots aquells que volguessin veure aquest esdevenimen.

 

ELS MILLORS D’AQUESTS JOCS

 

L’egipci Mustafá El Gamel, guanyador a martell amb        un tret de 79.92m	L’egipci Ihlbe-Sayed guanyador a javelina amb un tret de   amb 85.37m

 

                                                      PAÏSOS ORGANITZADORS DELS JOCS

 

	Brazzaville -1965		Bamako- 1969		Lagos- 1973		Argel- 1978
	El Cairo- 1991		Harare-1995		Johannesburgo-1999		Abuja-2003
	Argel-2007		Maputo-2011		Brazzaville- 2015

La ciutat de Bamako, va haver de renunciar a organitzarels jocs de 1969 a causa d'un cop militar

 

En les taules que segueixen a continuació, es reflecteixen en primera fila, els guanyadors dels primers Jocs de Brazzaville-1965 mentre en la segona, els que ho van fer en l' última edició a Brazzaville- 2015 . En la tercera, ombrejada en color verd, es mostren als actuals plusmarquistes d'Àfrica amb el nom de les ciutats i l’any, en varen ser assolides.

 

En la primera de les columnes, amb color vermell, apareixen els noms de les ciutats i l'any en què es produeix la primera aparició noves proves, incorporades al calendari de competicions.

 

Però també és veritat, que entre aquest llarg temps existeix un ampli espai en el qual es van produir registres d'alt nivell. Però en aquest cas, la qual cosa es pretén és constatar la diferència que existeix, entre aquells anys de 1965 i els l'actual de 2015 després de 50 anys d'història d'aquests jocs.

 

   TAULA DELS HOMES

100 metres llisos

 

200 metres llisos

400 metres llisos

 

800 metres llisos

 

1500 metres llisos

 

5000 metres llisos

 

10000 metres llisos

Mitja Marató

Marató

 

3000 metres obstacles

 

110 metres tanques

 

400 metres tanques

 

Salt d’altura

 

Salt amb perxa

 

Salt de llargada

 

Triple salt

 

Llançament de pes

 

Llançament de disc

 

Llançament de martell

 

Llançament de javelina

 

Decathló

 

20km. marxa

 

Relleus 4 x 100 metres

 

Relleus 4 x 400 metres

 

TAULA DE LES DONES

100metres llisos

 

200 metres llisos

 

400 metres llisos

 

800 metres llisos

 

1500 metres llisos

5000 metres llisos

10000 metres llisos

Marató

 

3000 metros obstacles

 

100 metres tanques

 

400 metres tanques

 

Salt d’altura

 

Salt amb perxa

 

Salt de Llargada

 

Triple salt

 

Llançament de pes

 

Llançament de disc

 

Llançament de martell

 

Llançament de javelina

 

Heptahló

 

20 km. marxa

 

Relleus 4 x 100 metres

 

Relleus 4 x 400 metres

                                             LES MILLORS D’AQUESTS JOCS

 

L’atleta de Zàmbia, Kabange Mupopo	Marié-Josée Ta Lou, de Costa de Marfil

 

ABREVIATURES DE PAÏSOS

 

GHA Ghana, NGR Nigeria, CIV Costa de Marfil, NAM Namibia, KEN Kenia, RSA Sud d’Àfrica, MAR Marroc, ETH Etiopia, ZAMZ ambia, MLI Mali, UGA Uganda, EGY Egipte, ALG Argelia, TUN Tuníssia, SEN Senegal, CMR Camerun, CGO Congo, MRI Mauritania, SEI Seychelles, MIR Mauritania, BFA Burkina Faso, BOT Botswana, BUR Burundi, BEN Beni

 

Fonts d’informació:

Llibres de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA))
Recerca per Internet

Arxius de José María García, President d’ Honor de la (AEEA)
Llibres de la International Athletic Foundation (IAAF)

Apunts del bloc de Paül Martín
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí.
Llistats informàtics de la Real Federació Espanyola d' Atletisme. (RFEA)

Apunts de Wikipedia
Documentació pròpia

 

Setembre de 2015

ELS JOCS PANAMERICANS DES DE 1951 FINS 2015

Primer cartell dels Jocs

Va ser durant el curs dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1932, quan els representants del Comitè OlímpicInternacional, a Amèrica, van suggerir per mediació d'un dels seus membres, Daniel Esteban Mosquera López, la possibilitat de celebrar uns Jocs Panamericans, programables cada quatre anys, en diferents països del continent americà, intercalats entre la celebració dels Jocs Olímpics.

 

Aquesta idea va ser molt ben acceptada pel Comitè Olímpic Internacional (COI) el qual va proposar, a petició dels organitzadors, que fos Dallas la ciutat triada, durant el curs de l'any 1937. Aquest primer intent no va atreure l'atenció dels afeccionats, passant gairebé desapercebuts fins a tal extrem, que mai va ser considerada com a oficial.

 

Lluny de desanimar-se, els membres del Comitè Olímpic Panamericà, (COP) van tornar a intentar-ho, per decidir al seu Primer Congrés, celebrat a Buenos Aires l'any1940, elegir la capital argentina com la seu organitzadora dels “I Jocs Panamericans”, a celebrar durant el curs de 1942. Però una vegada més, com va passar en gairebé a tot l'esport mundial, l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va impedir la seva celebració.

 

Una vegada finalitzada la contesa bèl·lica, van ser els Jocs Olímpics de Londres de 1948, el nou punt de partida, per reprendre les converses amb tots els països membres del continent americà, que van decidir per unanimitat, que fos la ciutat Buenos Aires, l'encarregada d'organitzar-los durant el primer trimestre de l'any de 1951.

 

Primera medalla dels Jocs

En aquesta primera edició oficial que es va celebrar des del 25 de febrer al 9 de març, hi van participar2513 esportistes, en representació de 21 països, competint en 17 esports. A la celebració d'obertura van presidir l'acte, el President Juan Domingo Perón i la seva esposa Eva Duarte.

 

Referent a la participació de les dones, la seva presència va ser bàsicament testimonial, seguint el pensament de l'antic president del (COI) ,el francès “Baró de Coubertin”, mort en 1937, que sempre va rebutjar la seva presència en els Jocs Olímpics, per considerar que solament els homes, als que considerava com els “Apol·losde l'Esport”, devien ser els amos de l'estadi.

 

HISTÒRIA DE LA TORXA

 

Per primera vegada en la història d'aquests Jocs, els organitzadors van voler que aquesta primera edició, fos il·luminada des del pebeter de l'Estadi, amb la flama portada expressament des de les ruïnes de Olímpia a Grècia. Va ser un llarg i costós treball per portar-la fins a Buenos Aires, en un recorregut de 41 dies fent relleus.

 

Aquesta seria la primera i última vegada, que uns Jocs Panamericans fossin presidits per la flama encesa a Grècia. A partir d'aquest instant, l'encès de la torxa s'efectuàen terres americanes i en diferents països. Alguns indrets van ser Cerro de las Estrellas i les Ruïnes de Teodihuacán a Mèxic, excepte els celebrats a la ciutat de Sao Paulo en 1963, que va tenir lloc a l'entorn de Brasília.

 

NOTES DESTACADES DELS JOCS

 

En aquest primer esdeveniment, concretament en atletisme, l'esport en què es basa aquest document, van participar grans campions olímpics i plusmarquistes mundials, com el brasiler Ademar Ferreira da Siva en triple salt, els americans Bob Richards, conegut com el “sacerdorte volador”, vencedor en perxa amb un salt de 4.50 m utilitzant l'antiga perxa metàl·lica i el mig-fondista Malvin Whitfield, tres vegades campió olímpic, el velocista cubà Rafael Fortún, que juntament amb els argentins Ricardo Heber, vencedor en javelina i Delfo Cabrera, guanyador d'una memorable prova de marató, són entre d’altres, els que varen donar lustre a aquest primer esdeveniment panamericà.

 

LA HISTÒRICA MARATÓ

La clàssica prova de marató, va transcórrer per les avingudes més cèntriques de Buenos Aires, constituint un emocionant i emotiu duel entre els dos ídols locals Delfo Cabrera i Reinaldo Gorno.

 

La final de la prova es va resoldre molt aprop de la meta, quan l'ídol local Delfo Cabrera, es va distanciar del seu rival entre els crits emocionats dels espectadors, que abarrotaven totalment els carrers de la ciutat, per entrar vencedor a l'Estadi “Antonio Vespucio Liberti”, davant l'aclamació de tot el públic posat de peus.

 

Recordant aquesta gran victòria, de Londres -1948, no es pot oblidar unaltre grandíssim especialista argentí, com va ser Juan Carlos Zabala, que va donar una lliçó en els Olímpics de Los Angeles de 1932, pujant al pòdiumper recollir la seva merescuda Medalla d'Or, com a guanyador indiscutible de la marató i mostrant al món la saga de l'escola argentina.

 

Per la seva banda, el gran perdedor Reinaldo Gorno, va trobar a l'any següent, en els Olímpics d'Hèlsinki -1952, la glòria que li corresponia, en guanyar la Medalla de Plata, darrere del gran campió txec Emil Zatopek.

 

ELS GRANS D’UNA ÈPOCA INOBLIDABLE

 

Juan Carlos Zabala OR a Los Angeles  l’any 1932	Reinaldo Gorno PLATA a Hèlsinki l’any 1952 i Emil Zatopek OR a Hèlsinki l’any 1952	Delfo Cabrera OR a Londres l’any 1948

 

Aquests Jocs van demostrar als escèptics de sempre, que aquests tenien futur, tal com ho demostren les estadístiques irrefutables de l’actualitat. A partir d'aquest primer esdeveniment, l'èxit de cada celebració anava en augment, incrementant la participació de més països, més esports i més atletes. Si comparem les estadístiques amb Toronto de 2015, aquestes xifres es disparen com ho testifiquen els 41 països participant, els 6132 esportistes i la celebració de 36 esports.

 

En l'actualitat aquests esdeveniments panamericans són, després dels Jocs Olímpics, l’esdevenimentmés important del món, degut al gran moviment en tot el continent americà, per davant de mundials, continentals, o regionals, encara que no tothom elssegueix amb el mateix interès.

 

DESTACATS PRIMERS VENCEDORS A BUENOS AIRES 1951

 

Malvin Whitfield USA - 800 metres	Bob Richards USA - salt amb perxa	Ademar Ferreia da Silva Brasil - triple salt

                                  Posteriorment tots ells, campions olímpics i plusmarquistes mundials

 

                                 PAÏSOS ORGANITZADORS DELS JOCS

 

	Buenos Aires - 1951		México - 1955		Chicago - 1959		Sao Paulo - 1963
	Winnipeg - 1967		Calí - 1971		Mexico - 1975		San Juan - 1970
	Caracas -1983		Indianàpolis - 1987		La Habana - 1991		Mar de Plata - 1995
	Winnipeg -1999		Santo Domingo - 2003		Rio de Janeiro - 2007		Guadalajara - 2011
	Toronto – 2015

 

En les taules que segueixen a continuació, es reflecteixen en primera fila, els guanyadors dels primers Jocs de Buenos Aires -1951, i en la segona, els que ho van fer en l'última edició a Toronto -2015. En la tercera línia ombrejada en color verd, es mostren als actuals plusmarquistes d’Amèrica, conjuntament amb la ciutat i l’any de la seva consecució.

En la primera columna ombrejada en color vermell apareixen els noms de les ciutats i l'any, en què produeix la primera aparició de noves proves, incorporades al calendari de compteciones.

En la confecció d'aquestes taules, difícilment es podien realitzar, sense la col·laboració del President d'Honor, de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme, José María García, donada la manca i complexitat de dades, en uns anys que gairebé ningú creia en ells.

 

TAULA D’HONOR DELS HOMES

100 metres llisos

Buenos Aires-1951	Rafael Fortún	10, 6	CUB	28 - 02 -1951
Toronto - 2015	André De Grasse	10, 05	CAN	22 - 07 -2015
Berlín - 2009	Usain Bolt	9, 58	JAM	18 - 08 -2009

 

200 metres llisos

Buenos Aires 1951	Rafael Fortún	21, 3	CUB	02 - 03 -1951
Toronto -2015	Andre De Grasse	19, 88	CAN	24 - 07 -2015
Berlín - 2009	Usaín Bolt	19, 19	JAM	20 - 08 -2009

 

400 metres llisos

Buenos Aires 1951	Malvin Whitfield	47, 2	USA	04 - 03 -1951
Toronto - 2015	Luguelin Santos	44, 56	CAN	23 - 07 -2015
Sevilla - 1999	Michel Jonhson	43, 18	USA	26 - 08 -1999

 

800 metres llisos

Buenos Aires 1951	Malvin Whitfield	1: 53, 2	USA	01 - 03 -1951
Toronto - 2015	Clayton Murphy	1: 47, 19	E .olim	23 - 07 -2015
Colonia - 1984	Joaquin Cruz	1: 41, 77	BRA	26 - 08 -1984

 

1500 metrers llisos

Buenos Aires 1951	Browning Ross	4: 00, 4	USA	05 - 03 -1951
Toronto - 2015	Andrew Wheating	3: 41, 01	USA	24 - 07 -2015
Rieti - 2005	Bernat Lagat	3: 29, 30	USA	28 - 08 -2005

 

5000 metres llisos

Buenos Aires-1951	Ricardo Bralo	14: 51,2	ARG	01 - 03 -1951
Toronto - 2015	Juan Luis Barrios	13: 46,47	MEX	25 - 07 -2015
Zurich - 1996	Bob Kenedy	12: 58,21	USA	18 - 08 -1996

 

10000 metres llisos

Buenos Aires-1951	Curt Stone	31: 08,6	USA	27 -03 -1951
Toronto - 2015	Mohamed Ahmed	28: 49,96	CAN	21 - 07 -2015
Eugene - 2014	Galen Rupp	26: 44,36	USA	30 - 05 -2014

Marató

Buenos Aires-1951	Delfo Cabrera	2h. 35:01	ARG	06 -03 -1951
Toronto - 2015	Richer Pérez	2h.17:04	CUB	25 -07 -2015
Rotterdam-2015	Raúl Pacheco	2h.11:01	PER	12 -04 -2015

 

110 metres tanques

Buenos Aires-1951	Dick Attlesey	14, 0	USA	03 - 03 -1951
Toronto - 2015	David Oliver	13, 07	USA	24 - 07 -2015
Brussel·les - 2012	Aries Merrit	12, 80	USA	07 - 09 -2012

 

400 metres tanques

Buenos Aires-1951	Jaime Aparicio	53, 4	COL	28 -02 -1951
Toronto - 2015	Jeffery Gibson	48, 51	BHA	23 -07-2015
Barcelona - 1992	Kevín Young	46 78	USA	07 - 09 -1992

 

3000 metres obstacles

Buenos Aires-1951	Curt Stone	9: 32,0	USA	04 -03 -1951
Toronto - 2015	Matthew Hughes	8:32,18	CAN	25 - 07 -2015
Roma - 2006	Damiel Lincon	8: 08, 82	USA	14 - 07 -2006

Salt d’altura

Buenos Aires-1951	Virgil Severns	1. 95	USA	27- 02 -1951
Toronto - 2015	Derek Drouin	2. 37	CAN	25 – 07-2015
Salamanca - 1993	Javier Sotomayor	2. 45	CUB	27- 07 -1993

 

Salt amb perxa

Buenos Aires-1951	Bob Richards	4. 50	USA	01 - 03 -1951
Toronto - 2015	Shawnacy Barber	5 .80	CAN	21 – 07-2015
Eugene - 2008	Brad Walker	6. 04	USA	08 - 06 -2008

 

Salt de longitud

Buenos Aires-1951	Gay Bryan	7. 14	USA	28 -02-1951
Toronto - 2015	Jeff Henderson	8. 54	USA	22 - 07 -2015
Tokio - 1991	Mike Powell	8. 95	USA	30 - 08 -1991

 

Triple salt

Buenos Aires-1951	Ad. Ferreira da Siva	15. 1902-	BRA	02 - 0 3-1951
Toronto - 2015	Pedro Pablo Pichardo	17. 54	CUB	24- 07- 2015
Pequín - 2015	Christian Taylor	18. 21	USA	27-08-2015

 

Llançament de pes

Buenos Aires-1951	Jimmy Fuchs	17. 25	USA	02 - 03 -1951
Toronto-2015	O’dayne Richards	21. 69	JAM	21 - 07 -2015
Los Angeles -1990	Randy Barnes	23. 12	USA	20 - 05 -1990

 

Llançament de disc

Buenos Aires-1951	Jimmy Fuchs	48. 91	USA	01 - 03 -1951
Toronto - 2015	Fedrick Dacres	64. 80	JAM	23 - 07 -2015
Eugene - 1983	Ben Plucknett		USA	14 - 06 -1983

 

Llançament de martell

Buenos Aires 1951	Emilio Ortiz	48, 04	ARG	28 - 02 -1951
Toronto - 2015	Kibwe Johnson	75. 46	USA	22 - 07 -2015
Milan -1996	Lance Deal	82. 52	USA	07- 09 -1996

 

Llançament de javelina

Buenos Aires-1951	Ricardo Heber	68. 08	ARG	03 - 03 -1951
Toronto - 2015	Keshorn Walcott	83.27	TRI	24 - 07 -2015
Indianápolis-2007	Breaux Greer	91. 29	USA	21 - 06 -2007

 

Decatló

Buenos Aires-1951	Hernán Figuerola	6610 p.	CHL	05 - 03 -1951
Toronto - 2015	Damián Warner	8659 p.	CAN	23 - 07 -2015
Pequín - 2015	Ashton Eaton	9045 p.	USA	29 - 08 -2015

 

20 km. marxa

San Paulo - 1963	Alex Oakley	1h. 42:44	CAN	22 - 04--1963
Toronto - 2015	Evan Dunfee	1h.23:06	CAN	19 - 07 -2015
París - 2003	Jefferson Pérez	1h.17:21	ECU	23 - 08 -2003

 

50 km. marxa

Buenos Aires-1951	Sixto Ibañez	5h. 06:07	MEX	07 - 03 -1951
Toronto-2015	Andres Chocho	3h.50:13	ECU	26 - 07 -2015
Mar de Plata-1995	Carlos Mercenario	3h.47:55	MEX	25 - 03 -1995

 

Relleus 4 x 100 metres

Buenos Aires-1951	Equipo de USA	41, 0	USA	06 - 03 -1951
Toronto - 2015	Equipo de Canada	38, 06	CAN	25 - 07 -2015
Londres - 2012	Equipo de Jamaica	36, 84	JAM	11 - 08 -2012

 

Relleus 4 x 400 metres

Buenos Aires-1951	Equipo de USA	3 :09, 9	USA	06 - 03 -1951
Toronto - 2015	Equipo de Trinidad	2:59,60	TRI	25 -07 -2015
Stuttgart - 1993	Equipo de USA	2: 54, 29	USA	22 - 08-1993

TAULA D’ HONOR DE DONES

 

100 metres llisos

Buenos Aires-1951	Júlia Sánchez	12, 2	PEU	22-07-1951
Toronto - 2015	Sherone Sinpson	10, 95	***	22 - 07 -2015
Indianápolis-1988	Florence Griffith	10, 49	USA	10 - 07-1988

 

200 metres llisos

Buenos Aires-1951	Jean Patton	25, 3	USA	24-07-1951
Toronto - 2015	Kaylin Whitney	22, 65	USA	24 - 07 -2015
Corea del Sur-1988	Florence Griffith	21, 34	USA	29 - 09 -1988

 

400 metres llisos

Calí - 1971	Marilyn Neufvillel	52, 34	JAM	10 - 08 -1971
Toronto - 2015	Kendall Baisden	51, 27	USA	23 - 07 -2015
Atenes - 2006	Sandra Richards	48, 70	USA	16 - 09 -2006

 

800 metres llisos

San Paulo-1963	Abby Hoffman	2: 10,27	CAN	22-07-1963
Toronto - 2015	Melissa Bishop	1 : 59, 62	CAN	22 - 07 -2015
Barcelona-1989	Ana Fidelia Quirot	1: 54, 44	CUB	09 - 09 -1989

 

1500 metres llisos

Mèxic- 1975	Jan Merrill	4: 18, 32	USA	19 -10 -1975
Toronto - 2015	Muriel Coneo	4: 09, 05	COL	25 - 07 -2015
Fontvielle-2015	Shannon Rowbury	3: 56, 29	USA	17- 07 -2015

 

5000 metres llisos

Mar de Plata-1995	Adriana Fernández	15: 46,32	MEX	18 - 03 -1995
Toronto - 2015	Julia Paula dos Santos	15: 45,97	BRA	21- 07 -2015
Walnut - 2007	Shalane Flanagan	14: 44,80	USA	13 – 04-2007

 

10000 metres llisos

Indianápolis-1987	Marty Cooksey	33: 00,00	USA	07- 08 -1987
Toronto - 2015	Brenda Flores	32: 41,33	MEX	23 - 07-2015
Pequín - 2008	Shalane Flanagan	30: 22,22	USA	15 - 08-2008

 

100 metres tanques

Cali - 1971	Patricia Johnson	13, 19	USA	15 - 08-1971
Toronto - 2015	Queen Harrison	12, 52	USA	21 - 07-2015
Sacramento -2000	Gail Devers	12,33	USA	23 - 07-2000

 

400 metres tanques

Caracas - 1983	Judy Brown	56, 03	USA	16 - 08-1983
Toronto - 2015	Shamier Little	55, 50	USA	22 - 07-2015
Berlín - 2009	Melaine Walker	52, 42	JAM	20 - 08-2009

 

3000 metres obstacles

Rio de Janeiro-2007	Sabine Heitling	9: 51,13	BRA	23 - 07 - 2007
Toronto - 2015	Ashley Higginson	9: 48, 91	USA	24 - 07- 2015
Berlín - 2009	Jennifer Simpson	9: 12, 50	USA	18 - 08 -2009

 

Salt d’altura

Buenos Aires-1951	Jacinta Sandiford	1. 46	ECU	22-07-1951
Toronto - 2015	Levern Spencer	1. 94	LCA	22 - 07-2015
Des Moines-2010	Chaunté Lowe	2. 05	USA	26 - 06-2010

 

Salt amb perxa

Winnipeg -1999	Alejandra García	4. 30	ARG	23 - 08-1999
Toronto - 2015	Yarisey Silva	4. 85	CUB	23 - 07-2015
Eugene - 2008	Jennifer Suhr	4. 92	USA	06 - 07-2008

 

Salt de longitud

Buenos Aires-1951	Beatriz Krestschmer	5. 42	CHI	24-07-1951
Toronto - 2015	Christabel Nettey	6. 90	CAN	24 - 07-2015
Nueva York- 1994	Jackie Joyner-Kersee	7. 49	USA	22 - 05-1994

 

Triple salt

Mar de Plata 1995	Laiza Carrillo	14. 09	CUB	14 -03-1995
Toronto - 2015	Caterine Ibarguen	15. 08	COL	21- 07-2015
Mònaco - 2014	Caterine Ibarguen	15. 31	COL	18 - 07-2014

 

Llançament de pes

Buenos Aires-1951	Ingeborg Melo de Preiss	12. 45	ARG	22-07-1951
Toronto - 2015	Cleopatra Borel Brown	18. 67	TRI	22- 07-2015
Ciutat Mèxic 1992	Betsy Laza	20. 96	CUB	02- 05-1992

 

Llançament de disc

Buenos Aires-1051	Ingeborg Melo de Preiss	38, 55	ARG	24-07-1951
Toronto - 2015	Denia Caballero	65. 39	CUB	24 - 07-2015
La Habana- 1992	Hilda Ramos	70. 88	CUB	08 - 05 -1992

 

Llançament de martell

Winnipeg- 1999	Dawn Ellerbe	65. 36	USA	28 - 08-1999
Toronto - 2015	Rosa Rodriguez	71. 61	VEN	21 - 07-2015
Zagred-2008	Ypsi Moreno	81. 08	CUB	09 - 09 -2008

 

Llançament de javelina

Buenos Aires-1951	Hortensia García	39, 45	MEX	21-07-1951
Toronto - 2015	Elizabeth Gleadle	62. 83	CAN	21 - 07 -2015
Helsinki - 2005	Osleidys Menéndez	71. 70	CUB	14 - 08 -2005

 

Heptatló

Caracas - 1983	Conceicao Geremías	6084 p.	BRA	25-07-1983
Toronto - 2015	Jorgelis Rodriguez	6332 p.	CUB	25 - 07- 2015
Seúl - 1988	Jackie Joyner- Kersee	7291 p.	USA	24 - 09 -1988

 

20 km. marxa

Winnipep - 1999	Graciela Mendoza	1h. 34:19	MEX	24 - 07 -1999
Toronto - 2015	María González	1h. 29:24	VEN	19 - 07 -2015
Toronto - 2015	María González	1h. 29:24	VEN	19 -07 -2015

 

Marató

Indianapolis- 1987	Mari Carmen Diaz	2h. 52:06	MEX	22 - 08 -1987
Toronto -2015	Gladys Tejeda	2h. 33:03	PER	18 - 07 -2015
Berlín - 2014	Shalane Flanagan	2h.21:14	USA	28 - 09 -2014

 

Relleus 4 x 100 metres

Buenos Aires 1951	Equip d’ USA	48, 7	USA	25-07-1951
Toronto - 2015	Equip d’USA	42, 58	USA	25 - 07 -2015
Londres - 2012	Equip d’USA	40, 82	USA	10 - 08 -2012

 

Relleus 4 x 400 metres

Cali - 1971	Equip d’USA	3: 32, 45	USA	13 - 08 -1971
Toronto - 2015	Equip d’USA	3: 25, 68	USA	25 - 07 -2015
Stuttgard- 1993	Equip d’USA	2: 54, 29	USA	22 - 08 -1993

DUES PLUSMARQUISTES DELS JOCS

María González de Mèxic, en 20 km. marxa	Levern Spencer de Santa Lucia, en altura

 

ABREVIATURES DE PAÏSOS

 

MEX Mèxic, PER Perú, USA EE.UU. VEN Veneçuela, CUB Cuba, BRA Brasil, CAN Canadà, ARG Argentina, TRI Trinidad, COL Colòmbia, CHI Xile, JAM Jamaica, BHM Bahames, LCA Santa Lucia

 

Fonts d’Informaciò:

Llibres de l’ Associació Espanyola d’Estadístics d’ Atletisme. ( AEEA )
Recerca per Internet
Llibres de la International Athletic Foundation( IAAF )

Correccionsde català per gentilesa d’Anna Martí.
Llistats informàtics de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme. ( RFEA )

Documentació pròpia

 

Octubre de 2015

ELS JOCS ASIÀTICS DE 1951 – 2014

ELS SEUS COMPLICATS ORIGENS

El format d'aquest document aquesta basat en l'esport atlètic, considerat com un dels més remots i emblemàtics, com així mateix el vaixell de comandament de tots els Jocs, ja siguin olímpics, continentals, o regionals, sense que això, suposi un desmérit per altres esports, que també tenen la seva llegendària i remota història.

 

Va ser en la segona dècada del segle XX , concretament en 1912, quan es van començar a planificar-se uns jocs esportius per iniciativa del president de la Federació Atlètica de Filipines, I.S.Brown, el qual va proposar a Japó i Xina, la creació d'un campionat del Llunyà Orient, amb la finalitat d'enfortir i germanar a tots els països del continent asiàtic, mitjançant l'esport.

 

Tans un any més tard en 1913, el president de l'Associació Atlètica Amateur de Filipines William Camerón Forbes, va engegar aquest projecte després de solucionar molts temes derivats de la complexitat d'aquest continent, triant a Manila, com a seu del primer Campionat del Llunyà Orient, que es va inaugurar el 4 de febrer de 1913.

 

W. CameronForbes

En aquest primer esdeveniment van participar sis països, Filipines, Xina, Japó, La Companyia Britànica de les Índies Orientals, Tailàndia, i la colònia britànica de Honk- Kong, competint en set esports, atletisme, bàsquet, natació, tennis, futbol, voleibol, beisbol, amb l'afegit en cada edició, d'algun esportrural del país organitzador, com a esport demostratiu.

 

Aquest campionat, que en 1915va pasar a denominar-se Jocs del Llunyà Orient, se celebraba cada dos anys en diferentes països, amb un total de deu edicions organitzades fins a 1938, que motivat per la invasió de Japò a Xina, quan aquesta reivindicava com a propi,un fet històric del continent asiàtic, que ho va trencar tot.

 

A això es va unir tres anys més tard, un altre atac de Japó a la base americana de Pearl Harbour, que va determinar l'entrada d'Asia en la “II Guerra Mundial”, la qual cosa va comportar a la suspensió definitiva d'aquell projecte iniciat l'any 1913 aManila.
                                                                                                            

Com va succeir en molts altres esports, es va haver d'esperar fins a la finalització dels Jocs de Londres de 1948, que una vegada més, superat el conflicte bèl·lic, es va convertir en la base puntual, per intentar recuperar tots aquells projectes esportius, que van quedar paralitzats pel esmentat conflicte mundial. El representant de l'Índia, i alhora membre del Comitè Olímpic Internacional (CIO), Gurú Dultt Sondhi, va proposar a tots els països del continent asiàtic, recuperar aquelles competicions, amb el nou nom de Jocs Asiàtics.

Tans sols un any més tard en 1949 es va fundar la Federació d'Atletisme d'Asia amb el vist i bo de diversos països, que va canviar posteriorment, el seu nom, per el de Consell Olímpicd'Asia, el qual en la seva primera reunió, va acordar celebrar aquesta nova versió a la ciutat de Nova Delhi, l'any 1951.

 

ELS NOUS JOCS ASIÀTICS

 

Un dels Logotips d’Incheon

Com estava previst aquesta primera edició, es va organitzar a la capital índia, el dia 4 de març de 1951, amb la participació d'11 països i 489 esportistes per competir en sis esports.

 

Aquests jocs que es desenvoluparien amb una freqüència de quatre anys, en alternança amb els Jocs Olímpics, han pogut complir-se en el seu disseny, malgrat els greus problemes sorgits en el curs dels anys, per arribar fins als últims organitzats a Incheon-2014 (Corea del Sud) amb una gran participació de 45 nacions i 9550 esportistes, entre els quals figuraven 678 dones.

 

En la seva cronologia de successos negatius entre els anys de 1962 a1981, hi ha que assenyalar els greus conflictes entre Corea del Nord i Corea del Sud, que encara perduren, als quals es varen afixi un altre tema difícil de resoldre, entre les Xines Popular i Nacionalista, respecte amb Taiwan i Taipei, com així mateix la problemàtica d'Israel amb els països àrabs, i de la presència de la colònia anglesa d'Hong Kong.

 

A tot aquest conglomerat de problemes, es va afeixir l’intransigencia de Indonesia, que es va negar a organitzar alguna edició, per la por que comportaba, la presència d’alguns països que estaven en letigi amb ella.

Altres aspectes de incidencias que varen restar brillantor per aquests jocs, va ser el conflicte sobre les dones musulmanes amb les seves vestimentes, les amenaces de boicot constant d'alguns països pels seus diversos problemes, econòmics, polítics, ètnics i religiosos, que configuren el trist balanç, de les dificultats que es van haver de superar per poder seguir endavant.

 

També s'ha d'esmentar, que en 1994 van sorgir altres desavinences que el Comitè Olímpic Asiàtic va tenir que resoldre després d’aspres discussions, per acceptar a les ex_repúbliques soviètiques, quan aquestes van aconseguir la seva independència com Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Turkmenistan i Tajikistan, atès que totes elles estan situades en Asia Central.

 

Una incidència totalment legal, que va provocar les seves discussions, va ser la protagonitzada pels dos poderosos països del Golf Pèrsic, Qatar i Bahrain, en acceptar la petició de nacionalitzar-se i fins i tot canviar de nom, als grans atletes africans que buscaven un millor mitjà de vida.

 

Aquesta política que van decidir prendre aquests dos països, estava diferenciada per l'actitud entre ells, pel que fa a les dones. Mentre Qatar no volia saber gens d'elles, en canvi Bharein si va acceptar la seva presència.

 

S'ha d'assenyalar que Qatar, que en principi tenia atletes nascudes al seu país, es va adonar que des de 2006, en les tres últimes edicions d'aquests jocs, totes les medalles provenien dels seus atletes importats, per cap les dones, per la qual cosa va donar per tancat el cicle integrador de les mateixes.

 

L'únic atleta nascut a Qatar, el saltador d'altura Mutaz Essa Barshim, que a Incheron va passar el llistó situat a 2.35, justificant l’assolit set dies abans a Brussel·les, amb un salt de 2.43 segona millor marca mundial de tots els temps, el dia 5 de setembre de 2014.

Per part de Bahrain, es dóna el fet que des de 2006, de les 18 medalles d'or guanyades en diferents esdeveniments d'alt nivell, solament una, correspon a un atleta nascut en aquest país, l'especialista en 400 tanques Ali Khamis Abba, amb un millor registre personal de 49,71 seg.

 

Però si ens referim concretament, a les tres últimes edicions dels Jocs Asiàtics, el computo global de trofeus, es reparteixen amb el mateix percentatge, de nou medalles per als homes, i altres nou per part de les atletes, importades del continent Africà.

El símbol de l’esport

La procedència d'aquests atletes, eren bàsicament de Etiòpia, el Marroc, Kenya, Nigèria, que actualment acaparen l'hegemonia en totes les proves de fons i mig-fons del continent asiàtic.

 

Aquestes dades exposades, solament són un exemple del que actualment, aquesta succeint en altres esports i països del món. Les importacions d'esportistes, encara que legals i recolzades pel propi Comitè Olímpic Internacional, poden infravalorar l'autèntica realitat de l'esport de cada país, i alhora tancar les portes per a la creació de nous centres de promoció esportiva. És veritat, que ja existeixen en alguns d'ells, però cada vegada són més testimonials que efectius.

 

PRIMER I ÚLTIM LOGO DELS JOCS

 

 

Una emocionant i poc vista arribada en marató, va ser el esprint final que van protagonitzar en Incheon, l'atleta Ali Hassan Mhbood, un altre africà importat per Bharein, amb un temps de 2h.12:28, seguit del japonès Kohei Matsumura amb 2h.12:29 i del també japonès Yuki Kawauchi amb 2h.12: 42.

 

Per no ser menys Qatar, l'altre “El Dorado” del golf, va voler deixar impresa la seva petjada amb l'africà Femi Ogunode procedent de Nigèria, i un dels millors velocista mundials, posseïdor de les actuals plusmarques asiàtiques de 100 i 200 metres, amb les marques de 9, 91 i 20,06.

 

ELS MILLORS DE TOTS ELS JOCS

 

El qatarí Mutaz Essa Barshim	El xinés Liu Xiang

 

PAÏSOS ORGANITZADORS DELS JOCS ASIÀTICS

 

	Nova Delhi -1951		Manila -1954		Tokio -1958		Yakarta – 1962
	Bangkok -1966		Bangkok -1970		Teherán -1974		Bangkok -1978
	Nova Delhi -1982		Seúl -1986		Pekin -1990		Hiroshima -1994
	Bangkok -1998		Busan - 2002		Doha - 2006		Guangzhou -2010
	Incheon -2014

 

LLISTATS DELS HOMES

En aquests llistats inserits a continuació, es mostren els guanyadors dels primers Jocs de Nueva Delhi- 1951, i l’últim a Incheon- 2014. A la tercera linea en color verd es mostren els actuals plusmarquistes d’Ásia, amb els noms de les ciutats i l’any en que foren assolides.

 

En la primera de les columnes, en color vermell, apareixen els noms de les ciutats i l'any, en què es produeix la primera aparició de les noves proves, incorporades al calendari de competicions.

 

100 metres llisos

 

200 metres llisos

 

400 metres llisos

 

800 metres llisos

 

1500 metres llisos

 

5000 metres llisos

 

10000 metres llisos

 

Marató

 

110 metres tanques

 

400 metres tanques

 

3000 metres obstácles

 

Salt d’ altura

 

Salt de perxa

 

Salt de llargada

 

Triple salt

 

Llançament de pes

 

Llançament de disc

 

Llançament de martell

 

Llançament de javelina

 

Decatló

 

20 km. marcha

50 klm. marxa

Relleus 4 x 100 metres

 

Relleus 4 x 400 metres

LLISTATS DE LES DONES

 

En aquests llistats inserits a continuació, es mostren els guanyadors dels primers Jocs de Nueva Delhi-1951 i els últims a Incheon-2014. A la tercera linea en diferent color, es mostren els actuals plusmarquistes absoluts d’Asia.

 

100 metres llisos

 

200 metres llisos

 

400 metres llisos

 

800 metres llisos

 

1500 metres llisos

 

5000 metres llisos

 

10000 metres llisos

 

Marató

 

100 metres tanques

 

400 metres tanques

 

3000 metres obstàcles

 

Salt d’altura

 

Salt amb perxa

 

Salt de llargada

 

Triple salt

 

Llançament de pes

 

Llançament de disc

 

Llançament de martell

 

Llançament de javelina

 

Heptatló

 

20 km. marxa

 

Relleus 4 x 100 metres llisos

 

Relleus de 4 x 400 metres llisos

LES MILLORS DE TOTS ELS TEMPS

La xinesa Qu Yunxia	La japonesa Mizui Noguchi	La xinesa Liu Xuemei

 

Els equips participants en les proves de relleus, Sichuan i Hebei, són regions asiàtiques autoritzades oficialment, per intervenir en aquests Jocs sota la denominació de la seva pròpia regió.

 

La confecció d'aquets “llistats estadístics”, no hagués estat possible realitzar-los en la seva exactitud, sense la col·laboració de José María García, President d'Honor de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA) per la complexitat i manca de dades fiables.

 

ABREVIATURES DE PAÏSOS

 

CHN-China, JPN Japó, SYA Siria, UAE , Emiratos Arabia Saudita, KAZ Kazakhstan, UZB Uzbekistan, KSA Arabia Saudí, THA Tailandia, MAS Malasia,TJK Tayikistan PHI Filipinas, ISR Israel, QAT Qatar,INA  Indonesia, BRN Bahrein, SIN Singapur, IND India.

Fonts d'informació:

 

Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEE )
Llibre de l'Asian Athletics (ATFS)
Recerca per Internet
Llibres de l’International Athletic Foundation
Correccions de català per gentilesa d'Anna Martí.
Llistats informàtics de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)
Documentació pròpia

 

Setembre de 2015