|
REFERENTS HISTÒRICS DE 20 KM. MARXA FEMENÍ ELS SEUS ORÍGENS
Els primers indicis de la marxa atlètica, se situen entre els anys 1226 i 1482 a Anglaterra i França, específicament en proves de gran fons, on s'explicaven per centenars, els quilòmetres de distància de cada competició.
Aquests espectacles despertaven una gran curiositat entre els afeccionats, que induïts per les apostes acudien en massa a contemplar aquestes competicions de gran resistència. Un exemple ho podem tenir l'any 1876 quan la nord-americana Elsa Von Blumen cobreix la distància de cent milles (161 km).en tan sol 27 hores a la ciutat de Albany (Nova York)
Aquesta gesta d'Elsa Von Blumen, era una més, de les moltes que habitualment venien desenvolupant-se en aquests inicis. Això de caminar de pressa no va tenir grans problemes en aquesta època, atès que qualsevol afeccionat podia fer-ho, mitjançant una senzilla i prèvia preparació que solament consistia a caminar més de pressa del normal.
Mentre tot això succeïa, noves practicants se sumaven als entrenaments per imitar a aquestes predecessores, organitzant gairebé d'amagat de les seves respectives associacions, algunes proves de tanta duresa com els homes. Podia valer com a referent la gesta de l’anglesa Bellast Clairla qual des dels dies del 25 de juliol al 31 d'agost de 1876 va realitzar la gesta o aventura, de recórrer una distancía de 1000 milles (1.609 klm.) en North Woolwhich en l'increïble temps de 38 dies i 14 hores Igualment pot considerar-se, com una altra prova de fortalesa de les dones, la gesta de Madame Anderson que va cobrir durant els dies 19 al 25 d'agost de 1878 un recorregut 695.239 km, en una competició emmarcada com els 6 dies, molt habitual en aquella època.
Aquestes dues gestes solament són una mostra de la puixança que ja tenia en aquells temps la marxa femenina a nivell mundial, amb un front molt sòlid compost per una gran quantitat de països i noms de gran relleu, les quals se succeïen contínuament a marcar i superar les seves pròpies plusmarques. Sens dubte aquests són els referents de la marxa femenina.
A partir de la dècada de 1950, coneguda com l'època moderna d'aquesta especialitat, el domini continua en poder dels països escandinaus on sobresurten nous talents com les daneses Anna Likke Kristiansen, Jytte Rasmussen, Karin Moller les quals es van anar intercalant en la taula de rècords del seu país, fins a mitjans 1970.
Aquesta gran quantitat de competicions, a la qual cada vegada accedeixen més països i atletes, van fet i fet exercint una certa pressió sobre la Federació Internacional, (IAAF) que al final, davant l'evidència dels fets consumats, no té més remei que donar el seu braç a torçar, acceptant no solament el control de la marxa femenina, sinó també recomanant a totes les federacions i membres de la mateixa, per incloure-la en els seus calendaris oficials.
LA CONSOLIDACIÓ DE LA MARXA ATLÈTICA
Malgrat que en els Jocs Olímpics de Londres de 1908, es va incloure la marxa atlètica per als homes, la presència olímpica de les dones, no es va produir fins als Jocs de Barcelona de 1992, la qual cosa ja diu per si sola, les grans dificultats que van haver de solventar per fer realitat aquella anhelada aspiració.
Al principi una vegada oficialitzada la marxa, aquesta es desenvolupava sobre la distància de 10.000 metres, tant en els jocs olímpics com en campionats mundials i esdeveniments nacionals. Serà a partir dels Jocs de Sidney de l'any 2000 quan de forma definitiva, aquesta prova es desenvolupa sobre la distància de 20 km.en ruta.
La primera marca oficial reconeguda per la IAAF correspon a l'atleta russa Olimpíada Ivanova amb un temps de 1h 26:52,3 aconseguida en Brisbane el dia 6 de setembre de 2001. Però les grans plusmarques no es van produir fins a principis del segle XXI on les atletes del bloc soviètic, acaparen absolutament totes les millors marques del rànquing internacional, encapçalades per les campiones olímpiques Olga Kaniskina i Elena Lashmanova, que confirmaven la gran supremacia de les especialistes russes, en aquesta primera dècada, la qual cosa pot observar-se en la taula de llistats inserida en aquest document.
LA MARXA A ESPANYA
En relació amb el que venia succeint a tot el món, al nostre país aquesta prova estava totalment marginada per un entorn polític, que res volia saber de les dones practicant marxa atlètica. Es van haver de solucionar moltíssims problemes, fins a la dècada de 1970 quan un club barceloní, el Club de Marxa Mare Nostrum, es decideix, contra vent i marea, organitzar les primeres proves, la qual cosa comporta a una situació molt conflictiva on la Federació Espanyola res volia saber del tema.
Segons el seu President, les dones podien practicar qualsevol especialitat, però mai la marxa, prohibint fins i tot accedir a les pistes per entrenar. Elles no obstant això, encara que fos clandestinament, tampoc van voler donar el seu braç a torçar i van continuar amb les seves proves extraoficials.
La primera competició, dins del marc de el “Gran Premi Internacional Ciutat d'Hospitalet” es disputa l'any 1971, quan els organitzadors desobeint les ordenances de la Federació Espanyola, inclou dins del seu programa una prova per a dones, que va tenir una gran acceptació per part dels espectadors. En la mateixa participen les atletes Pilar Montesinos, Esther Nolla, Rosana Cals i Carmen Sierra, sent per a aquesta última la victòria en una emocionant prova.
Però van haver de passar prop de deu anys, per organitzar per primera vegada, un Campionat d'Espanya oficial, cosa que va succeir a Saragossa en 1982 on Teresa Palacios del F.C. Barcelona, guanyés el primer títol sobre una distància de 10 km. amb un temps de 53:46
A partir d'aquest moment les coses van anar millorant, i un any més tard en 1983, un grup de noies, conformat per la pròpia Teresa Palacios, Mari Cruz Díaz, Iolanda Fernández i Begoña Miranda, van sortir per primera vegada a l'estranger per competir a Eschborn (Alemanya) en la Copa del Món de Marxa sobre la distància de 5000 metres, classificant-se en onzena posició per equips
. El primer èxit internacional individual, va succeir en 1986 durant el Campionat d'Europa sobre la distància de 10 km. disputat a Stuttgart, on Mari Cruz Díaz, de fet una de les millors atletes espanyoles de tots els temps, va aconseguir la Medalla d'Or amb un temps de 46:09,0 El primer avís ja estava donat. Molt ràpid van aparèixer les grans especialistes Reyes Nebot, María Vasco, Beatriz Pascual, Eva Pérez, María José Poves, Julia Takacs, que entre unes altres, van aconseguir el reconeixement internacional, culminat amb la Medalla de Bronze de María Vasco en els Jocs Olímpics de Sidney del 2000, que venia a fer justícia a tots els mal moments patits per les seves antecessores.Cal esmentar que aquesta emblemàtica atleta fins avui, és la primera i única medalla assolida per una dona espanyola en uns Jocs.
* Sobre la distancia de 10000 metres en pista
* Sobre la distancia de 10 km. en pista
L’ACTUAL RECORDWOMEN MUNDIAL
LA MILLOR ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS
Fonts d'informació:
Novembre de 2013 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||