REFERENTS HISTÒRICS DE LLANÇAMENT DE PES FEMENÍ
UNA BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
|
L'aparició de l'activitat atlètica de les dones, es remunta, segons certes evidències, de la Grècia Clàssica, a l'any 396 a. de c. quan segons la llegenda, ja tenien programada les seves pròpies competicions, que se celebraven, pocs mesos després, de finalitzar els Jocs dels homes, ja en plena estació tardorenca.
Dins del programa de competicions, existia una carrera a peu, d'uns 170 metres, de la qual es conserven en l'actualitat, algunes il·lustracions i figures esculpides en bronze, on es pot apreciar, la silueta d'una dona corrent.
Segons els historiadors de l’època, La Princesa espartana Cinisca, va ser la primera dona campiona olímpica, als voltants del segle 470 a. de c. Però tot va ser molt breu. Els canvis polítics i socials d'aquells temps, van prohibir tallantment, que la dona realitzés competències d'esforç, pel convenciment que hi havia de que solament els homes, podien ser capaços de realitzar-ho.
Això va succeir en el curs de l'any 550 juntament amb un decret, que prohibia a les dones assistir a les competicions, fins i tot com a meres espectadores. Ignorar aquesta normativa, era exposar-se a severes sancions, que podien incloure la pena de mort. A partir d'aquí, el silenci més absolut, sobre l'activitat esportiva de les dones.
ELS ANTECEDENTS DE L'ÈPOCA MODERNA
Van haver de passar molts segles fins a trobar nous vestigis, que ens parlessin d'una nova aparició femenina en una prova atlètica. Això va succeir en el Vassar College, a la fi del segle XIX, exactament l'any 1895, on els professors i historiadors d'aquells ancestrals Jocs de l'Antiguitat, Dr.Vadonar Lewis’s i L. J. Moore, van idear la possibilitat d'introduir algunes disciplines, a la seva festa anual del Field Day, o Día de Camp, dedicat a tot tipus d'activitats lúdiques i esportives.
|
Una imatge de les primeres activitats atlètiques, del Vassar College el 1895 |
Aquest acreditat centre escolar, dedicat exclusivament a la formació integral de senyoretes, situat en la població de Poughkeepsie, en l'estat de Nova York, va ser el bressol, on es van desenvolupar les primeres experiències atlètiques femenines, sempre basades en proves de fàcil assimilació, bàsicament, amb salt d'alçada, llargada i alguna prova de velocitat. Peró gens encara de llançaments.
Des d' aquí va començar tot, encara que hauria de dir-se, que sense ordre ni concert en aquests inicis. Solament per l iniciativa d'alguna societat privada, o per iniciativa personal de moltes persones que ja creien fermament, que l'atletisme femení tenia per davant seu, un ampli camí a recórrer.
És veritat que es va començar a caminar molt lentament, amb la tímida organització d'algunes esporàdiques competicions, que amb el pas dels anys, serien reconegudes, com l'inici de l'atletisme femení, per la pròpiaFederació Internacional (IAAF).
|
Encesa de la torxa |
Però aquesta trajectòria, no va ser res fàcil. El primer escull a salvar, va ser la del propi Comitè Olímpic (CIO)que res volia saber d'aquests moviments atlètics de la dona, i menys incloure els seus moviments, en uns Jocs Olímpics.
L'aparició de la dama francesa, Alice Milliat, coneguda, com la "Pasionaría” de l' Esport Femení, va ser decisiva per reconduir les seves activitats, fundant l'any 1919, Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI), a la qual va conduir amb mà mestra fins a aconseguir la paritat amb els homes, solament una dècada més tard.
Aquesta històrica gestió, va ser com a aigua beneïda caiguda del cel, per a la consolidació definitiva de l'atletisme femení, a nivell olímpic i mundial.
A partir d'aquest moment, la presència i força de la FSFI , que ja tenia els seus propis Jocs Mundials per a les dones, com així mateix els seus propis ránkings mundials, va ser tan gran i decisiva, que la IAAF, no va trigar massa temps per assumir sota el seu control, totes les seves activitats.
(Per conèixer en profunditat aquesta història, entreu en l'índex general de Notícies d'aquesta pàgina, de data 14-11-2006)
EL COMENÇAMENT DE L'ERA OLÍMPICA FEMENINA
Això va succeir, en els Jocs de Amsterdam de 1928, on l'atletisme femení, ja va tenir el seu lloc natural, com a participants olímpiques, conjuntament amb els homes, amb una programació de cinc proves, però encara sense el llançament del pes.
Però malgrat que l'objectiu ja estava aconseguit, encara quedaven per davant, molts anys de constants reivindicacions, per integrar-se totalment al calendari internacional, la qual cosa es van aconseguir amb la prova dels 20 km marxa, quan l'atleta xinesa, Wang Yan va assolir a la ciutat de Guangzhow, la primera marca mundial oficial, el día 19 de novembre de 2001.
|
Jocs d'Ámsterdam de 1928. Per fi, l' atletisme femení, va poder celebrar el seu reconeixement olímpic. |
COMENÇA L'HOMOLOGACIÓ OFICIAL DE PLUSMARQUES
El primer reconeixement oficial de llançament de pes, per part de la IAAF, es va produir quan l'alemanya Gisela Mauermayer, va llançar la bola fins als 14.38 metres, el dia 15 de juliol de 1934, a Varsòvia, en el curs d'una trobada internacional entre les seleccions de Polònia i Alemanya. D'altra banda el primer titulo i plusmarca olímpica, no es va produir fins als Jocs de Londres de 1948, pocs anys després de finalitzada la Segona Guerra Mundial.
Cal assenyalar que aquesta disciplina, encara no estava inclosa, en els anteriors Jocs Los Angeles en 1932 i Berlín en 1936. La nova i primera campiona olímpica en els esmentats Jocs de 1948, responia al nom de Micheline Ostermeyer, atleta representant de Franca,que amb un llançament de 13.75 metres, marcant una fita històrica, en la cronologia d'una especialitat, que seria a partir d'aquest moment, propietat exclusiva de les poderoses llançadores de l'Europa Oriental, que dominarien tots els llistats internacionals, fins als nostres dies d'avui.
|
La francesa Micheline Ostermayer, primera campiona olímpica a Londres 1948 |
Els noms de les soviétiques Galina Zybina, vuit vegades plusmarquista mundial, de Tamara Press, amb altres sis, i Nadezhda Chizhova, amb set, van ser les primeres abanderades d'aquest aclaparador domini, que finalment van poder trencar les llançadores de la Alemanya Oriental, igual que ho ferien la txeca, Helena Fibingerová i la búlgara Ivanka Khristova.
Peró molt aviat tornaria aquesta supremacía, al país soviètic quan Natalia Lisovskaya, actual posseïdora del topall mundial, va llançar un tir de 22.63 metres, a Moscou, el 7 de juny de 1987.
Com pot observar-se, totes aquestes marques van ser aconseguides en les últimes tres dècades del segle passat, la qual cosa amb el pas del temps, ja en ple segle XXI, apareixen novament tots aquells dubtes i rumors que qüestionaven els tipus de preparació, com així mateix els mètodes, empleats per gairebé totes les llançadores, de la part oriental del nostre continent.
Repassant els registres, de les 10 millors marques internacionals “All Time” a l'aire lliure inserides al final d'aquest document, es pot observar clarament, que en ella no apareix cap atleta després de l'any 1990, quan la xinesa Xinmei Sui , va llançar a Pequín, les seus 21.66 metres, el dia 9 de juny de 1990, marca amb la qual es tanca el llistat de les millors llançadores mundials de tots els temps.
APAREIXEN LES PRIMERES LLANÇADORES ESPANYOLES
Els primers símptomes d'activitat de les nostres atletes, es van produir, com en gairebé totes les disciplina, a les regions de Guipúscoa, Madrid i Barcelona, on els estadis de Berazúbi i Montjuïc, els únics que teníem en aquella època, van començar a veure incrementada la seva precària d'assistència d'atletes amb nous practicants, on la presència de la dona en aquella època encara que també escassa, era real.
|
Ana Tugas, primera campiona d'Espanya a Barcelona-1936 |
Aquestes primeres evolucions, van donar molt ràpid els seus fruits amb la consecució de la primera plusmarca espanyola a càrrec de la catalana, Anna Tugas, aconseguida en el curs dels Campionats de Catalunya, celebrats en l'estadi de Montjuïc de Barcelona, quan va llançar fins a una distància de 9.77 metres, el dia 28 de juny de 1936. Aquesta marca no seria superada, fins a començaments de la dècada de 1960.
Però lamentablement, tot va quedar trencat amb el trist episodi de la nostra cruenta Guerra Civil. Amb ella, desapareixent totes les il·lusions i tot el trebalrealitzat.Van ser cinc anys de total silenci de l’esport espanyol,que no va poder reprendre les seves activitats. fins al començament de la dècada de 1940.
Com en molts altres esports, els primers passos de les nostres atletes, també van estar plegats de grans dificultats. No cal oblidar, que acabem d’entrar en una post guerra, plena de grans dificultats, tant polítiques, com a socials, que lo que menys importava era l’esport amateur.
Però el treball es va reprendre, amb noves persones, nous entrenadors i antics atletes, buscant entre tots, conformar una mínima estructura que ens portés a recuperar l'espai perdut. Però el més important, va ser que mai es va llançart la tovallola, continuant-se caminant cap endavant, a la recerca d'aquest objectiu.
Com es pot imaginar, la presència de les nostres noies, sobretot en llançaments, era gairebé inexistent en els anys de 1940 i 1950. En la primera de les citades dècades, va aparèixer un nou club a Barcelona, el Hispano Francès, per iniciativa del centre escolar del Liceu Francès, que seria on se centrarien, totes les activitats atlètiques d'aquells temps.
Va ser en el curs, d'un d'aquests festivals, organitzats en les seves pistes del carrer Sardenya, de la ciutat Comtal, quan una de les seves alumnes, Denise Huet, aconseguiria la millor marca de la dècada de 1940, amb un registre de 7.44 metres, el dia 17 de juny de 1948.
Però si parlem de la dècada següent de 1950, haurem d'assenyalar, que gairebé tota ella, va ser nul·la, referent a l'activitat femenina. Solament en l'últim any d'aquest decenni, es van començar a realitzar alguns moviments, quan un club del districte de Gracia de Barcelona el C.A. Linterna Roja, organitza una trobada contra l' Hispano - Francès, on en la prova del pes, apareix el nom de Maruja Cabal, la qual guanya amb un tir, de 8.52m. el dia 4 d'octubre de 1959.
Un mes més tard, els dies 8-15-22 i 29 de novembre, i 5 de desembre, que són els mesos on es centra tota l'activitat atlètica femenina, Maruja Cabal, torna a millorar el seu registre personal, quan durant el curs de la prova del Pentaló, llança fins a la distancia de 8.60 metres, el dia 29 de novembre de 1959, assolint la millor marca d'aquesta dècada
GRANS REFERENTS D'AQUESTA PROVA A ESPANYA
|
Margarita Ramos en 1997 |
Ana María Molina en 1968 |
Seguint amb la cronologia, ens situem en la dècada dels anys 1960, on cada vegada és més ferm la presència femenina. Seria una guipuscoana, Maria Concepción Laso, la que aconsegueix el dia 22 de maig de 1968 a Pamplona, rebaixar la llegendària plusmarca espanyola d’Anna Tugas, amb un llançament d'11.56m., marca que un any més tard, milloraria la inoblidable Anna Maria Molina, tot un autèntic referent, de l'època moderna de l'atletisme al nostre país, en llançar a Girona, fins als 13.12 metres, el 5 d'octubre de 1968.
Per fer-nos una idea, del lluny que encara estàvem de la èlit europea, bastarà dir, que igual que els homes és a partir d'aquest punt, quan es comença a reduir l'abismal distància, que ens separava, en relació amb les millors llançadores europees.
Cal assenyalar que en aquell moment, la millor marca mundial, estava en poder de la soviètica Tamara Press , amb 17.42 metres, aconseguida a Moscou, el 13 d'agost de 1960, quan encara la nostra màxima nacional, era de 9.77 metres, en poder de la catalana Anna Tugas, aconseguida en aquella llunyana data de l'any de 1936, a Barcelona.
Es a partir de principis de 1970, quan apareixen les primeres atletes, encarregades d’obrir el camí definitiu, per conduir-nos, a millorar el llistats de marques al nostre país amb registres, que ja començaven a tenir, una certa valoració.
Els noms de Concepción Laso, Anna María Molina, Angeles Barreiro, Rita Lora, Margarita Ramos, van ser entre d’altres, les que van donar el testimoni d'aquesta progressió, a les emblemàtiques Martina de la Puente i Irache Quintanal, que van saber situar el nivell d'aquesta disciplina, en el lloc natural que li corresponia, d'acord amb la valoració global del nostre atletisme.
De la incorporació de noves especialistes, entre les quals destaca, Úrsula Ruiz, tercera millor marca espanyola de tots els temps, es poden esperar-se noves superacions, per a consolidar aquesta prova, després de tants anys de retard.
LES TRES MILLORS LLANÇADORES D'ESPANYA
|
Irache Quintanal |
Úrsula Ruiz |
Martina de la Puente |
| Les 10 millors marques, sota el mandat de la (FSFI ) 1919 - 1931 |
| Grete Heublein |
GER |
13.70 |
Bielefeld |
16 –08- 1931 |
| Ottlile “Tily” Fleischer | GER | 12.88 | París | 21 –07- 1929 |
| Gerda Kink | GER | 12.06 | Bielefeld | 24 –08- 1930 |
| Olga Jungkunz | GER | 11.61 | Frankfurt | 21 –07- 1929 |
| Ruth Lange | GER | 11.54 | Berlín | 15 –07- 1928 |
| Ellen Braumüller | GER | 11.17 | Frankfurt | 21 –07- 1929 |
| Erika Lehmann | GER | 10.88 | Berlín | 15 –07- 1928 |
| Violette Gouraud | FRA | 10.68 | Colombes | 12 –07- 1925 |
| Kantorowicz | GER | 10.68 | Berlín | 03 –06-1928 |
| Martha Jacob | GER | 10.66 | Berlín |
03 –06-1928 |
| Grans referents històrics del segle XX |
| Millor marca Segle XX | Natalia Lisovskaya |
URS |
22.63 | Moscú | 07-06-1987 |
| 1ª Campiona olímpica | Micheline Ostermayer | FRA | 13.75 | Londres | J.J OO 1948 |
| 1ª récord olímpic |
Llona Briesenick |
URS | 22.63 | Moscú | 24-07-1980 |
| Primer record mundial | Gissela Mauermayer | GER | 14.38 | Varsòvia | 15-07-1934 |
| Cronologia de totes les campiones olímpiques |
| Londres - 1948 | Micheline Ostermayer | FRA | 13.73 |
| Helsinki - 1952 | Galina Zybina |
URS |
15.21 |
| Melbourne - 1956 | Tamara Tyshkevich | URS | 16.59 |
| Roma - 1960 | Tamara Press | URS | 17.32 |
| Toquio - 1964 | Tamara Press | URS | 18.14 |
| Mèxico - 1968 | Margitta Gummel | GER | 19.61 |
| Munic - 1972 | Nadezhda Chizhova | URS | 21.03 |
| Montreal - 1976 | Ivanka Hristova | BUL | 21.18 |
| Moscou - 1980 | Llona Slupianek | GER | 22.41 |
| Los Angeles - 1984 | Claudia Lusch | GER | 20.48 |
| Seül - 1988 | Natalia Lisovskaya | URS | 22.24 |
| Barcelona - 1992 | Svetlana Krivelyona | E.Unif. | 21.06 |
| Atlanta - 1996 | Astrid Kumbernuss | GER | 20.56 |
| Sydney - 2000 | Yanina Korolchik | BLR | 20.56 |
| Atenes – 2004 | Yumileidi Cumbá | CUB | 19.59 |
| Pequín - 2008 | Valerie Vili | NZL | 20.56 |
| Londres - 2012 | Valeri Adams | NZL | 20.70 |
| Rio de Janeiro-2016 | Micheller Carter | USA | 20.63 |
| Les millors atletes internacionals “All Time” |
| Natalia Lisovskaya |
URS |
22.63 | Moscú | 07-06-1987 |
| Llona Slupienek | GDR | 22.45 | Potsdam | 12-05-1980 |
| Helena Fibingerová | CZE | 22.32 | Nitra | 20-08-1977 |
| Claudia Losch | GER | 22.19 | Hainfeld | 04-07-1976 |
| Ivanka Khristova | BUL | 21.89 | Belmekeu | 04-07-1976 |
| Marianne Adam | GDR | 21.86 | Leipzig | 23-06-1976 |
| Meisu Li | CHN | 21.76 | Shijiazhuang | 23-04-1988 |
| Natalia Akhrimenko | URS | 21.73 | Leselidze | 21-05-1988 |
| Vila Paulysh | UKR | 21.69 | Budapest | 20-08-1998 |
| Xinmei Sui | CHN | 21.66 | Pekín |
09-06-1990
|
LES LLANÇADORES QUE VAN MARCAR UNA ÈPOCA
|
Natalia Lisovskaya de la URSS, actual plusmarquista mundial desde 1987 |
Tamara Press de la URSS, doble campiona olímpica el 1960 i 1964 |
| Les milors atletes espanyoles “All Time” |
| Úrsula Ruiz | 18.28 | Barcelona | 22.07.2017 |
| Irache Quintanal | 18.20 | Barcelona | 04.07.2007 |
| Martina de la Puente | 18.17 | Jerez de la Frontera | 16.06.1999 |
| Margarita Ramos | 17.93 | Alcala de Henares | 05-07-1997 |
| María Belén Toimil | 17.38 | Pontevedra | 15.07-2017 |
| Magnolia Iglesias | 17.07 | Avilés | 09-04-2005 |
| Rita Lora | 16.17 | El Ferrol | 13-07-1992 |
| Alice Matejková | 16.06 | Pula CRO | 10-03-2002 |
| Esperanza Orts | 16.00 | Léon | 17-02-1996 |
| Angeles Barreiro | 15.61 | Säo Jacinto POR | 20-06-1992 |
( Llistats tancats el dia 28 de Juliol de 2018 )
Recerca per Internet.
Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme AEEA.
Dades històriques catalanes facilitades per Maite López.
Arxius de l’International Association ofAthletics Federation. IAAF
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme RFEA.
Traduccions i correccions de catalá per Anna Marti.
Documentació própia.
Abril de 2011