REFERENTS HISTÒRICS DE LA PROVA D'HEPTATLÓ FEMENÍ

 

A LA RECERCA DEL SEU ORIGEN HISTÒRIC

 

heptatlon fem greciaA diferència dels homes, que ja tenien programat el pentatló en els “Jocs de l'Antiguitat”, la participació de les dones era inexistent, no només en aquesta disciplina, sinó en totes aquelles que es referien a aquests Jocs i no només com a participants, sinó fins i tot com a simples espectadores. Posteriorment aquesta prohibició es va aplicar exclusivament a les dones casades.

 

La seva presència a l'estadi estava estrictament prohibida, amb el risc de terribles i severes sancions que podien incloure el brutal acte de ser tirades pel penya-segat de la muntanya Tipeo, situat al marge oposat de la vall on es disputaven els Jocs, a pesar que no existeix cap dada històrica que confirmi la certesa d'aquest brutal càstig.

 

Malgrat aquestes terribles amenaces, elles també van tenir les seves pròpies competicions, com eren els “Jocs de la Hera”, que se celebraven durant l'anomenat mes de les Verges  conformats per una sola prova atlètica, la carrera de 162 metres Aquests Jocs es disputaven el mateix any que els de els homes, sempre entre els mesos de juny i juliol però deixant un prudencial espai de temps, abans o després de les proves masculines.

 

La creació d'aquestes competicions s'atribueix, segons la llegenda a Hipodamia, a la filla del rei de Pisa, conegut com Enomaos, la qual les va establir en honor de la deessa Hera com a reconeixement a aquesta, per haver permès el seu matrimoni amb Pelops.

 

Les participants competien descalces amb els cabells deixats anar i portaven com a únic vestit una curta faldilla que les tapava des de la cintura fins els genolls. A la vencedora se li atorgaven els honors de poder dedicar la seva imatge a Hera, de rebre la corona d'olivera salvatge i de poder menjar la carn de la vaca que era sacrificada en honor a la deessa. Aquest és el pròleg dels antecedents de l'atletisme femení, datat al voltant de 472 anys a.c.. quan ja s'havien dut a terme 77 olimpíades sense la presència de les dones.

 

L'any 393 de la nostra Era, des del mateix moment que els romans envaeixen Grècia i el seu emperador, l'hispà romà Teodosi I, prohibeix totes les competicions olímpiques per considerar-les paganes, desapareixen totes les activitats esportives fins a mitjans Segle XIX.

 

ON ACABA LA HISTÒRIA I COMENÇA L'ACTUALITAT

 

Amb la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna d'Atenes el 1896, les dones encara queden al marge del programa olímpic tot i que comencen la seva activitat amb esporàdics festivals que es desenvolupen a diferents països, sense el control federatiu, fins que apareix l'any 1921 la Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI) liderada per la dama francesa Alice Melliat, una assídua practicant esportiva i defensora a ultrança de tota l'activitat esportiva de les dones.

 

És a partir d'aquí, quan aquest col·lectiu, sempre al marge de la IAAF, que presidia el Baró Pierre de Coubertín, contrari acèrrim a l'activitat esportiva femenina, comença la seva marxa a la recerca del lloc que elles creuen merèixer, dins  l'entorn atlètic mundial.

 

El equipo americano en París el año 1923

L’equip americà a París l’any 1923

 

Les seves primeres decisions no deixen lloc a dubtes. La seva lluita a la recerca de la paritat amb els homes acabava de començar. Molt ràpid van crear les pròpies competicions i els seus calendaris de proves. I així, organitzen els primers campionats mundials femenins, amb un èxit espectacular de participació i marques. Aquest esdeveniment seria el gran precedent  que, després de  d’unes quantes dècades, imitaria la pròpia IAAF. 

 

Quan el Comitè Olímpic Internacional (CIO), assetjat per tots costats, decideix donar el seu beneplàcit perquè la presència femenina en els Jocs Olímpics de Ámsterdam de1928 sigui un fet incontestable,  es marca la primera etapa de la consolidació de la dona en l’esport . En aquell moment la presidència del CIO l'ostentava el belga Henri de Baillet-Latour, substituint a Pierre de Coubertín, afligit per seriosos problemes de salut.

 

Cal assenyalar que la primera campiona olímpica va ser la nord-americana Elizabet Robinson, guanyadora dels 100 metres llisos, amb una marca de 12,2 seg., tan sol dues dècimes inferior al temps assolit pel seu compatriota Tom Burke en els I Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, en vèncer amb un temps de 12 segons justos.

 

ELS PRIMERS MOVIMENTS EN PROVES COMBINADES

 

Centrant-nos en les proves combinades, les primeres actuacions, com queda dit, van començar sota el control de la FSFI a la ciutat de Magdeburg, on l'alemanya Annelise Jacks aconsegueix una puntuació de 3480 punts, els dies 30 de juny i l'1 de juliol de 1928.

 

En aquesta primera fase, el programa de proves no cessava de canviar el seu ordre i puntuació la qual cosa parla per si mateix de la precària estructura organitzativa que existia en aquella època. Però el que primava per sobre de tot, era començar a actuar. L'ordre de proves del pentatló en aquesta primera etapa amb la FSFI era, llançament de pes i llargada el primer dia i els 100 metres llisos, altura i javelina, en el segon.

 

heptatlon fem iaaf

L'alemana Gisela Maurmaier última

campiona amb l'ESFI l'any 1934

L’última competició d’aquesta efímera federació, abans d'integrar-se a la IAAF, es desenvolupa a Londres el 9 i 11 d'agost de 1934 on la també alemanya Gisela Mauermayer, aconsegueix un registre de 4155 punts.

 

Abans de continuar amb la cronologia d'aquesta competició, és obligat assenyalar que la prova del pentatló va constituir el primer pas i el referent a seguir perquè dècades més tard, pogués aparèixer l'actual heptatló, la disciplina que motiva la confecció d'aquest històric de les proves combinades.

 

En aquesta mateixa dècada, la IAAF canvia una vegada més la taula de puntuació de 1912 i 1920, cosa que repetiria anys mes tard, en 1934, 1948, 1954, 1964, 1981 i 1985, així com també el canvi i l'ordre de proves i la inclusió d'altres disciplines. En aquest laberint de canvis, cal assenyalar que es va arribar a realitzar fins a onze nous formats.


  

QUAN LA IAAF ASSUMEIX EL CONTROL DE LES DONES

 

És a partir dels Jocs Olímpics de Tòquio, de 1964, on la Federació Internacional estableix una altra nova normativa per a aquestes cinc proves, que contempla participar el primer dia en els 80 metres tanques, pes i alçada i en el segon, la llargada i els 200 metres llisos, que substitueix la javelina.

 

En aquest esdeveniment olímpic, seria on apareixeria la primera campiona olímpica de l'especialitat, quan l'atleta de la URS, Irina Press aconsegueix la victòria amb un registre de 5246 punts, nova plusmarca olímpica i mundial.

 

heptatlon fem irina pres

La soviètica Irina Pres

primera campiona olímpica

Però no tot el tràfec de canvis i noves proves acabaria aquí, atès que una altra vegada la IAAF continuava endurint-les, la qual cosa no va ser obstacle perquè l'alemanya oriental, Burglinde Pollak,  aconseguís a Bonn, millorar la plusmarca mundial amb 4932 p. el dia 22 de setembre de 1973, però amb el canvi dels 80 metres tanques, pels 100 metres tanques

                         

L'última gran marca del pentatló, abans d'entrar de ple en l'actual heptatló, l'aconsegueix, després d'anteriors plusmarques mundials establertes per altres atletes, la russa Nedezhda Tkachenko, quan culmina a Moscou el dia 24 de agost de 1980, el cicle de la prova del pentatló, amb una puntuació de 5083 punts, amb un altre nou format que inclou els 800 metres, en substitució dels 200 metres.

 

Des de l'any 1977 es va emprar aquest nou model que es disputava en una sola jornada fins al 1980 en que es tornaria als seus orígens de sempre.

  

UNA ALTRA NOVA NOMRATIVA DE COMPETICIÓ

 

Com es pot comprovar, la incorporació de noves proves i canvis de jornades no dona a l’abast i, novament la IAAF aplica una altra formula diferent que inclou la javelina, que havia estat  programada sota el mandat de la FSFIen 1928, i continuar amb les dues jornades d'antany, per disputar les set i definitives proves del  que, a partir de l'1 de gener de 1981  ja podem anomenar com l'actual heptatló.

heptatlon fem neubert

Ramona Neubert, primera plusmarquista

 d'heptatló l'any 1981


Aquesta programació que sembla definitiva, contempla disputar el primer dia les proves dels 100 metres tanques, pes, alçada i els 200 metres i en el segon, la llargada, javelina i els 800 metres.

La primera plusmarquista mundial d'heptatló, sota aquest nou format, ho va aconsegueix l'atleta de l'Alemanya Oriental (GDR), Ramona Neubert, amb un registre de 6716 punts, a la ciutat de Kíev, el 27 i 28 de juny de1981marca  que la mateixa atleta tornaria a millorar en dues ocasions, fins als 6836 punts que aconseguiria a Moscou els dies 18 i 19 de juny de 1983.

Novament amb un nou quadre de puntuació en 1985, que sembla ser definitiu, és quan apareix la figura de l'emblemàtica i qüestionada atleta americana, Jackie Joyner-Kersee, la qual en el curs dels Jocs de Seül de 1988, aconsegueix en els dies 23 i 24 de setembre, una nova plusmarca mundial, amb l'estratosfèrica marca de 7291 punts, un registre anomenat a roman, segons alguns tècnics, com un topall inamovible durant molts anys, en la taula de plusmarques mundials.

 

D'aquesta gran atleta ha de dir-se que va tenir una infància molt traumàtica vivint en el si d'una família molt humil, amb la desgràcia afegida, de contemplar a l'edat d'11 anys, com assassinaven a un home a la porta del seu domicili. Una tràgica escena, que tornaria a repetir-se davant dels seus ulls, quan el seu avi,  en estat d’embriaguesa total, va matar d'un tret a la seva àvia.

 

ELS INICIS D'UNA COMPLICADA HISTÒRIA ATLÈTICA


Als 18 anys gràcies a una beca, va ingressar a la Universitat de UCLA a Seattle, on canvi per complet la seva vida, en prendre contacte per primera vegada amb l'atletisme, sota l'adreça de Bob Kersee, alhora entrenador de l'espectacular Florence Griffith, demostrant les seves enormes qualitats per a la pràctica d'aquest esport. Molt poc temps després, Jackie va contreure matrimoni amb Bob del qual va adoptar el seu cognom.

 

Alhora el seu germà Al Joyner, guanyador del triple salt en els Jocs de Los Angeles de 1984, es va casar Florence Griffith, amb la qual cosa va néixer el clan més famós de la història atlètica, en convertir-se ambdues en cunyades.


heptatlon fem joyner

Jackie Joyner-Kersee l'actual

plusmarquista mundial

Aquesta circumstància va afectar greument, la trajectòria atlètica de Jackie Joyner-Kersee, la imatge de la qual va quedar esquitxada, pel sospitós dopatge de Florence Griffith , en els Jocs de Seül de 1988, la qual que va un final de la seva vida molt tràgic. Va morir sobtadament el 21 de setembre de 1998 als 38 anys, víctima d'una apoplexia cerebral.

 

Cal fer constar que en aquests mateixos jocs, Jackie Joyner-Kersee, també va guanyar la medalla d'or en salt de llargada amb una marca de 7.40 metres, que representava una nova plusmarques olímpica, amb la qual cosa van augmentar els rumors gens favorables per a ella, d'una presumpta presa de fàrmacs, que no va poder confirmar-se, però que sí van motivar la seva decisió de romandre inactiva durant un any. Passat aquest temps va reaparèixer a Seattle, guanyant una heptatló amb un total de 6783 punts.

 

Com ve succeint en gairebé totes les proves de perllongat esforç, l'heptatló esta actualment assumit en un aparent estancament, a l'espera de les noves practicants, que han de prendre el relleu, que sempre al llarg de la història han tingut totes les disciplines femenines. Una dada que assevera aquesta tesis son les grans  marques que figuren entre els “All Time” internacionals, daten des dels anys 1980 i 1990.

L'ORIGEN DE LES PROVES COMBINADES A ESPANYA

EL PENTATLÓN I L'HEPTATLÓ AL NOSTRE PAÍS

Els primers indicis a Espanya es remunten al final de la dècada de 1950, concretament l'any 1959, quan a Barcelona se celebra una Tricatló, (llargada, pes i alçada) el 22 de novembre, que va guanyar Maruja Cabal, pertanyent al club esportiu Hispà Francès, amb una puntuació de 606 punts, en competència amb onze atletes.

 

heptatlon fem molina

La gironina Ana Maria Molina l'atleta més

completa d'Espanya entre 1960 i 1970

Pocs dies més tard el 29 del mateix mes, també a Barcelona, es disputa el “I TrofeuSirvent” de pentatló (100 metres llisos, pes, alçada, llargada i disc) on novament Maruja Cabal, guanya amb una puntuació de 697 punts, amb la presència de deu atletes participants.

 

Però no seria fins a la dècada de 1960, quan amb l'aparició de la gironina Anna María Molina, aquesta prova, encara denominada pentatló, comença a remuntar posicions en els rànquings del nostre país, com així mateix a incrementar la presència de les nostres dones, on destaquen atletes procedents d'altres disciplines, les quals proporcionen el llustre que necessitava  aquest prova, que des d’ principi va trobar grans dificultats en les esferes governants del nostre país, on l’acceptació de l’esport femení era pràcticament nul·la, especialment a la vessant femenina.

 

Afortunadament, l’aparició d’atletes procedents d’altres disciplines atlètiques, va anar enriquint aquest col·lectiu, que superant tots els obstacles i obrint-se call, van aconseguir ocupar un lloc preferent, des d’on, els afeccionats en general, van començar a conèixer els noms de Sagrario Aguado, Natividad Astray, Montserrat Pujol, Blanca Miret, Carolina Nolten, Ana María Molina, Susana Cruz, Rosa María Colorado, María Luisa Orobia, María Isabel, que van ésser entre d’altres destacades atletes, les veritables pioneresd’aquesta disciplina tan completa.

 

El seu lliurament, el seu coratge i la seva tenacitat van ser un exemple a imitar, que pocs  anys mes tarda donaria els seus fruits La complexitat d'aquesta prova, pels molts factors que encara restaven per decidir per part la IAAF, amb un continu canvi de proves i puntuacions, fa molt difícil elaborar un llistat global de les que  van ser les millors. Cal assenyalar que al llarg de la seva història, la Federació Internacional arribaria a modificar el seu format, fins a onze ocasions.

 

         DUES GRANS REFERENTS ESPANYOLS DE LA ESPECIALITAT

Heptathlon F Ana Perez

           Ana Pérez, la millor espanyola

                a l'heptatló l'any 1981

Heptathlon F Rosa Maria Colorado

    Rosa María Colorado, va marcar una

       etapa per a l'atletisme espanyol

 

 

Una solució lògica, no era una altra que fer unes taules per dècades, amb la puntuació internacional que corresponia a cadascuna d'elles, fins a arribar a l'any 1985. En aquesta última normativa, que sembla ser la definitiva fins avui, ja és possible realitzar la confecció d'un llistat All Time”, on constin totes les marques, amb les mateixes condicions per a totes.

 

Actualment al nostre país, aquest llistat  l’encapçalen María Peinado, la nostra actual plusmarquista, que amb Cristina Bárcena i Imma Clopés, són les úniques per sobre dels 5800 punts, les quals van donar motiu en el seu moment, a la creença que aquesta prova, estava cada vegada mes a prop dels topalls internacionals, la qual cosa no va ser així, atès que des de principis de la dècada del 2000, encara estan inalterables, sense que s'enlluerni el relleu generacional que tots esperaven.

 

LES NOSTRES GRANS ESPECIALISTES

 

Heptathlon F Barbara Hernando
Bárbara Hernando

Heptathlon F Estefania Fortes

Estefanía Fortes

 

Cal fer constar que afortunadament, amb l'aparició de noves practicants, sembla que comença a enlluernar-se un nou horitzó, on es pot esperar una nova etapa d'esplendor en aquest disciplina. Els noms d' Estefania Fortes, Bàrbara Hernando, Laura Gines, Ana Capdevila o Ruth Unzú, poden ser una garantia de relleu, del llegat que van deixar les seves antecessores.

 

Les 10millors atletes mundials “All Time”

 

Jackie Joyner Kersee       7291 Punts EUA 24-09-1988 Seúl
Carolina Kluft       7052     “ SWE 26-09-2007 Osaka
Larisa Nikitina       7007     “ URS 11-06-1989 Bryansk
Sabine Braun       6985     “ GER 31-05-1992 Götzis
Sabine Paetz       6946     “ GDR 06-05-1984 Potsdam
Ghada Shouaa       6942     “ SYR 26-05-1996 Götzis
Ramona  Neubert       6935     “ GDR 19-06-1983 Moscou
Eunice Barber       6889     “ FRA 05-06-2005 Arlés
Tatyana Chernova       6880     “ RUS 30-08-2011 Daegu
Natalia  Shubenkova       6859     “ URS 21-06-1984 Kiev

  

                                    Totes les campiones olímpiques

 

Tòquio 1964 Irina Press RUS 5246 p
Mèxic 1968 Ingrid Becker GER 5098 p
Múnic 1972 Mary Peters GRB 4801 p
Montréal 1976 Siegrun Siegl GDR 4777 p
Moscou 1980 Nedezhda Trachenko URS 4669 p

Los Angeles

1984

Glynis Nunn

AUS

 6390 p

Seùl

1988

Jackie Joyner- Kersee

EUA

7291 p

Barcelona

1992

Jackie Joyner-Kersee

EUA

6845 p

Atlanta

1996

Ghada Ahouaa

SYR

6780 p

Sydney

2000

Denise Lewis

ENG

6584 p

Atenas

2004

Carolina Klüft

SWE

6952 p.

Pekín

2008

Nataliya Dobrynska

UCN

6733 p.

Londres

2012

Jessica Ennis

ENG

6955 p.

Rio de Janeiro

2016

Nafisstou Thiarn Thiam

BEL

6810 p.

 

  

                              Les 10 millors marques espanyoles "All Time”

 

María Peinado     5860    Punts Castelló 14-07-2002
Laura Ginés     5860        “ Barcelona 03-07-2012
Cristina Bárcena     5852       “ Alhama de Murcía 31-05-2000
Inma Clopés     5843       “ Logroño 20-08-2000
Estefanía Fortes     5660       “ Ribeira Brava 06-07-2014
Andrea Medina     5641       “ Gijón 24-07-2016
Yanira Soto     5621       “ Arona 05-06-2016
Bárbara Hernando     5583       “ Kaunas  (LTU) 19-07-2009
Ana Capdevila     5565       “ Zaragoza 23-07-2006
Paola Sarabia     5522       “ Arona 05-06-2016

Llistats actualitzats el di 16 de juny de 2017

         

LES TRES ATLETES QUE ENCAPÇALEN EL RÀNQUING ESPANYOL

 

heptatlon fem peinado

Maria Peinado el 2002

heptatlon fem barcena

Cristina Barcena el 2002

 

heptatlon fem clopes

             Imma Clopés el 1996

 

Fonts d’ informació:

Recerca per Internet.

Arxius de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme AEEA

Llibre d’Irene Szewinska

Llibre d’Conrado Durández  Los Juegos Olímpicos de la Antigüedad”,

Llistats dels llibres de International Athletic Foundation  IAAF

Correccions de català, per gentilessa de Anna Marti

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme   RFEA

Documentació pròpia.

                                                                                                                                Febrer de 2012