REFERENTS HISTÒRICS DE LA PROVA D'HEPTATLÓ

A LA RECERCA DEL SEU ORIGEN HISTÒRIC

 

A diferència dels homes, que ja tenien programat el pentatló en els “Jocs de l'Antiguitat”, la participació de les dones era inexistent, no només en aquesta disciplina, sinó en totes aquelles que es referien a aquests Jocs i no només com a participants, sinó fins i tot com a simples espectadores. Posteriorment aquesta prohibició es va aplicar exclusivament a les dones casades.

 

La seva presència a l'estadi estava estrictament prohibida, amb el risc de terribles i severes sancions que podien incloure el brutal acte de ser tirades pel penya-segat de la muntanya Tipeo, situat al marge oposat de la vall on es disputaven els Jocs, a pesar que no existeix cap dada històrica que confirmi la certesa d'aquest brutal càstig.

 

Malgrat aquestes terribles amenaces, elles també van tenir les seves pròpies competicions, com eren els “Jocs de la Hera”, que se celebraven durant l'anomenat mes de les Verges  conformats per una sola prova atlètica, la carrera de 162 metres Aquests Jocs es disputaven el mateix any que els de els homes, sempre entre els mesos de juny i juliol però deixant un prudencial espai de temps, abans o després de les proves masculines.

 

La creació d'aquestes competicions s'atribueix, segons la llegenda a Hipodamia, a la filla del rei de Pisa, conegut com Enomaos, la qual les va establir en honor de la deessa Hera com a reconeixement a aquesta, per haver permès el seu matrimoni amb Pelops.

 

Les participants competien descalces amb els cabells deixats anar i portaven com a únic vestit una curta faldilla que les tapava des de la cintura fins els genolls. A la vencedora se li atorgaven els honors de poder dedicar la seva imatge a Hera, de rebre la corona d'olivera salvatge i de poder menjar la carn de la vaca que era sacrificada en honor a la deessa. Aquest és el pròleg dels antecedents de l'atletisme femení, datat al voltant de 472 anys a.c.. quan ja s'havien dut a terme 77 olimpíades sense la presència de les dones.

 

L'any 393 de la nostra Era, des del mateix moment que els romans envaeixen Grècia i el seu emperador, l'hispà romà Teodosi I, prohibeix totes les competicions olímpiques per considerar-les paganes, desapareixen totes les activitats esportives fins a mitjans Segle XIX.

 

ON ACABA LA HISTÒRIA I COMENÇA L'ACTUALITAT

 

Amb la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna d'Atenes el 1896, les dones encara queden al marge del programa olímpic tot i que comencen la seva activitat amb esporàdics festivals que es desenvolupen a diferents països, sense el control federatiu, fins que apareix l'any 1921 la Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI) liderada per la dama francesa Alice Melliat, una assídua practicant esportiva i defensora a ultrança de tota l'activitat esportiva de les dones.

 

És a partir d'aquí, quan aquest col·lectiu, sempre al marge de la IAAF, que presidia el Baró Pierre de Coubertín, contrari acèrrim a l'activitat esportiva femenina, comença la seva marxa a la recerca del lloc que elles creuen merèixer, dins  l'entorn atlètic mundial.

 

L’equip americà a París l’any 1923

Les seves primeres decisions no deixen lloc a dubtes. La seva lluita a la recerca de la paritat amb els homes acabava de començar. Molt ràpid van crear les pròpies competicions i els seus calendaris de proves. I així, organitzen els primers campionats mundials femenins, amb un èxit espectacular de participació i marques. Aquest esdeveniment seria el gran precedent  que, després de  d’unes quantes dècades, imitaria la pròpia IAAF. 

 

Quan el Comitè Olímpic Internacional (CIO), assetjat per tots costats, decideix donar el seu beneplàcit perquè la presència femenina en els Jocs Olímpics de Ámsterdam de1928 sigui un fet incontestable,  es marca la primera etapa de la consolidació de la dona en l’esport . En aquell moment la presidència del CIO l'ostentava el belga Henri de Baillet-Latour, substituint a Pierre de Coubertín, afligit per seriosos problemes de salut.

 

Cal assenyalar que la primera campiona olímpica va ser la nord-americana Elizabet Robinson, guanyadora dels 100 metres llisos, amb una marca de 12,2 seg., tan sol dues dècimes inferior al temps assolit pel seu compatriota Tom Burke en els I Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, en vèncer amb un temps de 12 segons justos.

 

ELS PRIMERS MOVIMENTS EN PROVES COMBINADES

 

Centrant-nos en les proves combinades, les primeres actuacions, com queda dit, van començar sota el control de la FSFI a la ciutat de Magdeburg, on l'alemanya Annelise Jacks aconsegueix una puntuació de 3480 punts, els dies 30 de juny i l'1 de juliol de 1928. En aquesta primera fase, el programa de proves no cessava de canviar el seu ordre i puntuació la qual cosa parla per si mateix, de la precària estructura organitzativa que existia en aquella època. Però el que privava per sobre de tot, era començar a actuar.

 

L'ordre de proves del pentatló en aquesta primera etapa amb la FSFI, era el llançament de pes, salt de longitud el primer dia, i els 100 metres llisos, alçada i javelina, en el segon.

 

L'alemana Gisela Maurmaier última campiona amb l'ESFI l'any 1934

L’última competició d’aquesta efímera federació, abans d'integrar-se a la IAAF, es desenvolupa a Londres el 9 i 11 d'agost de 1934 on la també alemanya Gisela Mauermayer, aconsegueix un registre de 4155 punts.

 

Abans de continuar amb la cronologia d'aquesta competició, és obligat assenyalar que la prova del pentatló va constituir el primer pas i el referent a seguir perquè dècades més tard, pogués aparèixer l'actual heptatló, la disciplina que motiva la confecció d'aquest històric de les proves combinades.

 

En aquesta mateixa dècada, la IAAF canvia una vegada més la taula de puntuació de 1912 i 1920, cosa que repetiria anys mes tard, en 1934, 1948, 1954, 1964, 1981 i 1985, així com també el canvi i l'ordre de proves i la inclusió d'altres disciplines. En aquest laberint de canvis, cal assenyalar que es va arribar a realitzar fins a onze nous formats.

 

QUAN LA IAAF ASSUMEIX EL CONTROL DE LES DONES

 

 

És a partir dels Jocs Olímpics de Tòquio, de 1964, on la Federació Internacional estableix una altra nova normativa per a aquestes cinc proves, que contempla participar el primer dia en els 80 metres tanques, pes i alçada i en el segon, la llargada i els 200 metres llisos.

 

En aquest esdeveniment olímpic, seria on apareixeria la primera campiona olímpica de l'especialitat, quan l'atleta de la URS, Irina Press aconsegueix la victòria amb un registre de 5246 punts, nova plusmarca olímpica i mundial.

 

La Federació Internacional estableix una altra nova normativa per aquestes cinc proves, que preveu participar el primer dia en els 80 metres tanques, pes i alçada i en el segon, la longitud i els 200 metres llisos, que substitueix la javelina.

 

La soviètica Irina Pres primera campiona olímpica

Però no tot el tràfec de canvis i noves proves acabaria aquí, atès que una altra vegada la IAAF continuava endurint-les, la qual cosa no va ser obstacle perquè l'alemanya oriental, Burglinde Pollak,  aconseguís a Bonn, millorar la plusmarca mundial amb 4932 p. el dia 22 de setembre de 1973, però amb el canvi dels 80 metres tanques, pels 100 metres tanques

                         

L'última gran marca del pentatló, abans d'entrar de ple en l'actual heptatló, l'aconsegueix, després d'anteriors plusmarques mundials establertes per altres atletes, la russa Nedezhda Tkachenko, quan culmina a Moscou el dia 24 de agost de 1980, el cicle de la prova del pentatló, amb una puntuació de 5083 punts, amb un altre nou format que inclou els 800 metres, en substitució dels 200 metres.

 

Des de l'any 1977 es va emprar aquest nou model que es disputava en una sola jornada fins al 1980 en què la soviètica Irina Press, tornaria als seus orígens de sempre, en ser la primera campiona olímpica amb aquest nou format.

  

UNA ALTRA NOVA NOMRATIVA DE COMPETICIÓ

 

Com es pot comprovar, la incorporació de noves proves i canvis de jornades no dona a l’abast i, novament la IAAF aplica una altra formula diferent que inclou la javelina, que havia estat  programada sota el mandat de la FSFIen 1928, i continuar amb les dues jornades d'antany, per disputar les set i definitives proves del  que, a partir de l'1 de gener de 1981  ja podem anomenar com l'actual heptatló.

Ramona Neubert, primera plusmarquista  d'heptatló l'any 1981

Aquesta programació que sembla definitiva, contempla disputar el primer dia les proves dels 100 metres tanques, pes, alçada i els 200 metres i en el segon, la llargada, javelina i els 800 metres.

La primera plusmarquista mundial de heptatló, sota aquest nou format, ho aconsegueix l'atleta del Alemanya Oriental GDR, Ramona Neubert, amb un registre de 6716 punts, a la ciutat de Kíev, el 27 i 28 de Juny de1981, marca que la mateixa atleta tornaria millorar en dues ocasions, fins els 6836 punts, en el Mundial de Moscou els dies 18 i 19 de juny de de 1983.

Novament amb un nou quadre de puntuació en 1985, que sembla ser definitiu, és quan apareix la figura de l'emblemàtica i qüestionada atleta americana, Jackie Joyner-Kersee, la qual en el curs dels Jocs de Seül de 1988, aconsegueix en els dies 23 i 24 de setembre, una nova plusmarca mundial, amb l'estratosfèrica marca de 7291 punts, un registre anomenat a roman, segons alguns tècnics, com un topall inamovible durant molts anys, en la taula de plusmarques mundials.

 

D'aquesta gran atleta ha de dir-se que va tenir una infància molt traumàtica vivint en el si d'una família molt humil, amb la desgràcia afegida, de contemplar a l'edat d'11 anys, com assassinaven a un home a la porta del seu domicili. Una tràgica escena, que tornaria a repetir-se davant dels seus ulls, quan el seu avi,  en estat d’embriaguesa total, va matar d'un tret a la seva àvia.

 

ELS INICIS D'UNA COMPLICADA HISTÒRIA ATLÈTICA

Als 18 anys gràcies a una beca, va ingressar a la Universitat de UCLA a Seattle, on canvi per complet la seva vida, en prendre contacte per primera vegada amb l'atletisme, sota l'adreça de Bob Kersee, alhora entrenador de l'espectacular Florence Griffith, demostrant les seves enormes qualitats per a la pràctica d'aquest esport. Molt poc temps després, Jackie va contreure matrimoni amb Bob del qual va adoptar el seu cognom.

 

Alhora el seu germà Al Joyner, guanyador del triple salt en els Jocs de Los Angeles de 1984, es va casar Florence Griffith, amb la qual cosa va néixer el clan més famós de la història atlètica, en convertir-se ambdues en cunyades.

Jackie Joyner-Kersee l'actual plusmarquista mundial

Aquesta circumstància va afectar greument, la trajectòria atlètica de Jackie Joyner-Kersee, la imatge de la qual va quedar esquitxada, pel sospitós dopatge de Florence Griffith , en els Jocs de Seül de 1988, la qual que va un final de la seva vida molt tràgic. Va morir sobtadament el 21 de setembre de 1998 als 38 anys, víctima d'una apoplexia cerebral.

 

Cal fer constar que en aquests mateixos jocs, Jackie Joyner-Kersee, també va guanyar la medalla d'or en salt de llargada amb una marca de 7.40 metres, que representava una nova plusmarques olímpica, amb la qual cosa van augmentar els rumors gens favorables per a ella, d'una presumpta presa de fàrmacs, que no va poder confirmar-se, però que sí van motivar la seva decisió de romandre inactiva durant un any. Passat aquest temps va reaparèixer a Seattle, guanyant una heptatló amb un total de 6783 punts.

 

Com ve succeint en gairebé totes les proves de perllongat esforç, l'heptatló esta actualment assumit en un aparent estancament, a l'espera de les noves practicants, que han de prendre el relleu, que sempre al llarg de la història han tingut totes les disciplines femenines. Una dada que assevera aquesta tesis son les grans  marques que figuren entre els “All Time” internacionals, daten des dels anys 1980 i 1990.

 

EL PENTATLÓ AL NOSTRE PAÍS

 

Els primers indicis a Espanya es remunten al final de la dècada de 1950, concretament el 1959, quan a Barcelona se celebra una Tricathlón, (longitud, pes i 80 metres llisos) el 22 de novembre, que va guanyar Maruja Cajal, pertanyent al club esportiu Hispano Francès, amb una puntuació de 606 punts, en competència amb onze atletes.

 

Pocs dies més tard el 29 del mateix mes, també a Barcelona, ​​es disputa el “I Trofeo Sirvent "de pentathón amb les proves de 100 metres llisos, pes, alçada, longitud, i el disc i on novament Maruja Cajal, guanya amb un registre de 697 punts amb la presència de deu atletes participants.

Ana Maria Molina

 

Però no seria fins a la dècada de 1960, quan amb l'aparició de la gironina Anna Maria Molina, en l'encara anomena pentatló, comença a remuntar posicions en els rànquings del nostre país, com així mateix a incrementar la presència de les nostres noies.

 

Afortunadament, l'aparició d'atletes va ser enriquint aquest col·lectiu, que superant tots els obstacles i problemes van aconseguir ocupar un lloc preferent, des del qual els aficionats en general, van començar a conèixer els noms de Sagrario Aguado, Nativitat Astray, Montserrat, Pujol, Blanca Miret, Carolina Nolten, Ana María Molina, Susana Cruz, Rosa Maria Colorado, María Luisa Orobia, Maria Isabel Siles que van ser entre altres destacades atletes, les veritables pioneres d'aquesta disciplina.

 

Amb la seva tenacitat, el seu coratge, e l seu treball i la seva entrega total, van ser l'exemple a imitar per totes les atletes i un referent espanyol, que no trigaria molts anys a donar els seus fruits alhora que van captar, l'admiració i l'acceptació de tots els aficionats.

 

La complexitat d'aquesta prova, pels mols ts factors que encara restaven per decidir per part de la IAAFamb un continu canvi de proves i puntuacions, fa molt deficil elab   orar una llista global de les que van ser les millors. Cal assenyalar que al llarg de la seva història, la Federació Internacional arribaria a modificar el seu format en infinitat de vegades.

 

Actualment al nostre país aquest llistat l'encapçalen Maria Pentinat, la nostra actual plusmarquista, que amb Cristina Bárcena i Imma Clopés, són les úniques per sobre dels 5800 punts, les quals van donar peu al seu moment, a la creença que aquesta prova, estava cada vegada mes a prop dels límits internacionals, cosa que no va ser així, ja que des de principis de la dècada del 2000, encara estan totes inalterables, sense que enlluerni el relleu generacional que tots esperaven.

 

Sagrario Aguado un referent d’aquesta especialitat

Com l'esperança no es perd mai, sorprenentment va aparèixer una atleta nascuda i resident a l'Hospitalet de Llobregat anomenada María Vicente, tot un prodigi de lluita, superació i sacrifici en la categoria Sub-20, proclamant-se Campiona Mundial Juvenil, en aconseguir a la localitat húngara de Györ, 6221 punts. el dia 06 de juliol de 2017, proclamant-se igualment “Plusmarquista Mundial”.

 

Amb només 16 anys d'edat, Maria es va proclamar Campiona Juvenil en la prova de Heptatló a Nairobi, i l'any següent amb 17 anys, a Buenos Aires va guanyar la Medalla de Plata en els “Jocs Olímpics de la Joventut”.

 

Però va ser a la ciutat sueca de Böros, en el curs dels Campionats Europeus Sub-20, quan es va convertir en la primera atleta espanyola a superar els 6000 punts. amb un registre de 6115 punts, per damut de totes les plusmarquistes espanyoles. Aquesta joia del nostre esport, atresora un total de 57 plusmarques entre totes les seves proves predilectes, que són les que comporta l'actual programa del Heptatló.

 

Cal fer constar que afortunadament, amb l'aparició de noves atletes, sembla que comença a enlluernar un nou horitzó, on es pot esperar una nova etapa d'esplendor en aquesta disciplina. Els noms d'Estefania Fortes, Bàrbara Hernando, Laura Gines, Ana Capdevila, Ruth Unzu, pot ser una garantia de relleu del llegat que van deixar les seves antecessores, que anys més tard va saber aprofitar positivament Carmen Ramos, establint una nova plusmarca espanyola.

 

 

Les 10millors atletes mundials “All Time”

 

Jackie Joyner Kersee	7291 Punts	EUA	24-09-1988	Seúl
Carolina Kluft	7052     “	SWE	26-09-2007	Osaka
Larisa Nikitina	7007     “	URS	11-06-1989	Bryansk
Sabine Braun	6985     “	GER	31-05-1992	Götzis
Sabine Paetz	6946     “	GDR	06-05-1984	Potsdam
Ghada Shouaa	6942     “	SYR	26-05-1996	Götzis
Ramona  Neubert	6935     “	GDR	19-06-1983	Moscou
Eunice Barber	6889     “	FRA	05-06-2005	Arlés
Tatyana Chernova	6880     “	RUS	30-08-2011	Daegu
Natalia  Shubenkova	6859     “	URS	21-06-1984	Kiev

  

       

Les 10 millors marques espanyoles "All Time”

Böros SWE	2019	María Vicente	Spain      6115 p
Soria	2018	Carmen Ramos	Spain      5905 p.
Castellón	2019	Cristina Bárcena	Spain      5860 p
Barcelona	2012	Laura Ginés	Spain       5860 p.
Alhama de Murcia	2019	Cristina Bárcena	Spain       5850 p.
Barcelona	2000	Imma Clopés	Spain       5843 p.
Azusa USA	2018	Patricia Ortega	Spain       5782 p.
Riviera Brava P.	2014	Estefania Estrella	Spain       5660 p.
Getafe	2018	Paula Hernando	Spain      5649   p.
Gijón	2016	Andrea Marina	Spain      5645 p.
Arona	2016	Yanira Soto	Spain      5644 p.

 

( Llistats actualitzats el dia 3 de setembre de 2019 )  

         

LES TRES ATLETES QUE ENCAPÇALEN EL RÀNKING ESPANYOL

Maria Viencte en 2019

Maria Peinado 2002

Cristina Barcena 2002

 

Fonts d’ informació:

Cerca per Internet
Arxius de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme AEEA
Llibre d'Irene Szewinska
Llibre "Els Jocs Olímpics de l'Antiguitat", de Conrado Durántez
Llistes de la Foundation Athletic International IAF
Arxius de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme RFEA
Documentacio própia

Agost de 2019