REFERENTS HISTÓRICS DE 80 - 100 METRES TANQUES - DONES
REFERENTS DE 80 METRES TANQUES
Cal recordar que les proves de 80 metres tanques femenines, es van desenvolupar en els seus principis, sota les regles de la Federació Internacional de l'Esport Femení FSFI realitzant els seus primers moviments sobre aquesta distància, uns anys abans dels “Jocs Olímpics de Ámsterdam” de 1928, però no va ser acceptada en l'esmentada olimpíada, per l'ancestral rebuig del Comitè Olímpic, a la participació de les dones en les Olimpíades. Segons el seu criteri era una prova no idònia per a la dona.
Concretament l'any 1926, l'atleta txeca Ludmila Sychrová tenia contrastada una marca de 13,0 aconseguida a Praga, el dia 6 d'agost, sent un any més tard, el 12-06-1927, quan l'alemanya Eva von Bredow acredita un temps de 12,4/5 a Berlín, reconeguda com a plusmarca mundial per la FSFI.
 |
|
La llegendària “Fanny” Blankers Köen |
Molt aviat es van succeint una sèrie contínua de millores, gràcies a l'aparició de noms molt il•lustres, com l'australiana Marjorie Clark, l'americana Mildred “Babe” Didriksen, les quals entre altres destacades atletes de l'època, van aconseguir amb la seva tenacitat, exercir un cert tipus de pressió, gràcies a les seves gestes atlètiques, perquè la IAAF donés per fi el seu braç a torçar, acceptant per primera vegada, la inclusió dels 80 metres tanques, en els “Jocs de Los Angeles” de 1932, on per cert, es coronaria com a primera campiona olímpica, la mítica Mildred “Babe” Dridrikson amb un de temps de 11,7 seg.
És a partir d'aquest moment històric, quan apareixen altres noms que van deixar patent la seva vàlua, com l'alemanya Ruth Engelhard, primera plusmarquista mundial en aconseguir en el White City Stadium de Londres, el dia 11-08-1934, la marca de 11,6 seg., a la qual van seguir les italianes Claudia Testoni i Trebisonda Valla, aquesta ultima, campiona olímpica en els “Jocs de Berlín” de 1936, com així mateix, la famosa “Fanny” Blankers Köen, coneguda com l'holandesa voladora, i considerada posteriorment, com l'atleta més completa del món.
Una altra gran atleta que es va sumar a aquest llistat, va ser l'australiana Shirley Strickland, doble campiona olímpica, que juntament amb les anteriorment citades, es van encarregar de donar el relleu, a les grans especialistes de l'Europa Oriental, on sobresurten entre unes altres, les atletes de la URS, Irina Press, Galina Yermolenko, o les de l'Alemanya Oriental, Gisela Birkemeyer i Karín Balzer, totes elles plusmarquistes mundials o campiones olímpiques, en el seu moment
 |
|
La alemanya Karin Balzer, primera recordwomen mundial |
Aquesta enorme superioritat sobre els 80 metres tanques, va tenir el seu final quan una altra atleta de la URS, Vera Korsakova, tot just després de rebaixar el topall universal, amb una espectacular marca de 10,2 seg., aconseguida a Riga, el dia 16-06-1968, es quan la IAAF decideix canviar aquesta prova, per la dels 100 metres tanques, al mateix temps que homologava un registre de l'alemanya Karin Balzer, de 13,3 seg. com a nou record mundial, aconseguit a Varsòvia el 20 de juny de 1969, durant el curs de el “Memorial Kusocinski”.
Com a punt final d'aquesta difícil i brillant etapa dels 80 metres tanques, val dir que va ser en els “Jocs de Mèxic” de 1968, on l'australiana Maureen Caird va posar el tancament definitiu, a la cronologia d'aquesta disciplina, en guanyar l'or amb un temps de 13,3 seg.
ELS PRIMERS MOVIMENTS DELS 100 METRES TANQUES
La prova dels 100 tanques femení, va aparèixer per primera vegada en els llistats internacionals, a la fi de la dècada de1960 quan una atleta d'EUA Connie Pettersson, va realitzar un temps de 15,1 en la localitat de Kalispell, el dia 28-05-1966.
Molt ràpid altres atletes de diferents nacionalitats, van anar superant aquest registre fins a arribar a l'australiana Pamela Kilborn, quan aconsegueix en el curs dels Campionats d'Austràlia, celebrats a la ciutat de Brisbane, el 13-03-1969, la marca de 13,3 seg., que no obstant la bonança i la credibilitat d'aquest registre, la IAAF no va considerar oportú, atorgar-li a l'atleta australiana, l'oficialitat com a primera recordwomen mundial, la qual cosa si va fer tres mesos més tard, amb l'anteriorment esmentada Karín Balzer.
LA EPOCA DAURADA D'AQUESTA ESPECIALITAT
 |
|
Annalie Ehrhardt, primera Campiona Olímpica a Munic -1972 |
Així doncs, la cronologia oficial d'aquesta prova, comença el dia 20 de juny de 1969, sent la seva primera presència oficial en una olimpíada, en els “Els Jocs de Munic” de 1972, on una altra alemanya de l'Est, Annelie Ehrhardt, aconsegueix l'or amb un temps de 12,59 seg.
Ja en plena època del cronometratge elèctric i amb les pistes sintètiques, lògicament aquest registre es veu contínuament superat, per una gran quantitat d'atletes, molt especialment dels països de l'Est europeu.
 |
|
La americana Gail Devers |
Els noms de la polonesa Grazyna Rabsztyn, la soviètica Ludmila Narozhilenko, la ucraïnesa Natalya Grigoryevá, i de les búlgares Ginka Zagorchevá, i Yordanka Donková, són entre unes altres, fidel testimoniatge del poder de les atletes d'aquest sector del nostre continent, i on es dirigeixen totes les mirades de món, expectants per conèixer els seus mètodes de preparació.
La incursió entre aquest gran ramillet de grans atletes, de les americanes Anjanette Kirkland, Joanna Hayes i l'emblemàtica Gail Devers, enlairen la gran competència i la diversitat que necessitava aquesta disciplina, la qual cosa incideix en la consecució d'un record, considerat com a galàctic, de la búlgara Yordana Donková, actual plusmarquista mundial amb l’increïble crono de 12,21 aconseguit a la ciutat de Stara Zagora, el dia 20 d'agost de 1988, marca que encara es manté imbatuda, després de més de 22 anys.
LES PRIMERES EVOLUCIONS A ESPANYA
Els primers assajos al nostre país, evidentment es van realitzar com en la resta de tots els països, sobre la prova dels 80 metres. Va ser en la dècada dels anys de 1930, com va succeir en gairebé totes les disciplines femenines a Espanya, quan gràcies a l'impuls d'un reduït grup d'amants del nostre esport, que sense amb prou feines, tenien una base estructural, i els mínims equipaments necessari, no van dubtar, davant la indiferència general, de rellançar aquesta prova al nostre país.
Rosa Maria i Dolores Castelltort, ja van marcar el camí a seguir, en aconseguir en el recentment inaugurat estadi de Montjuïc de Barcelona, marques que oscil•lava entre els 14 i 16 segons.
Molt aviat es van veure abrigallades per altres atletes, María Lluïsa Oliveras, Carmé Ribé, Emilia Trepat, Aurora Vila, Lucinda Moles, María Morros, Carmen Sugrañes, Carmen Pérez, com així mateix per altres valentes atletes, de Madrid, Vizacaya i Guipúzcoa.
En aquesta època cal assenyalar, que tot el grup d'atletes, sempre participaven en gairebé totes les proves, buscant la més idònia per a cadascuna d'elles. Però tot aquest entusiasme i obstinació es va enfonsar, com va succeir també amb l'atletisme masculí, pel esclat de la nostra guerra civil.
Si els homes, sempre en precari, van poder reprendre les seves activitats esportives, recentment acaba la contesa bèl•lica, les dones no van poder fer-ho fins a dues dècades més tard, amb el gran inconvenient que va suposar per a elles, la intervenció de la “Seccion Femenina”, totalment poc inclinada, al principi, a l'activitat atlètica de les dones.
Fins a aquest moment, excepte les aparicions de la llegendària i gran atleta Maria Victor, en la prova pedestre de la “Jean *Bouin” i en altres carreres de camp a través, el silenci va ser gairebé absolut, sobre l'activitat femenina.
A LA RECERCA DEL LLOC QUE LI CORRESPONT A L’ATLETISME FEMENÌ
 |
|
A l’Estadi de Montjuïc de dreta a esquerra: Elvira Tort, Nadia Cánovas, Elena Fumadó, Raquel Díaz, Victoria Coy y Conchita González, considerades com a les pioneres dels 80 metres tanques, en una etapa de molta precarietat atlètica. Any 1964
|
Seria per tant a la fi dels anys de 1950 i principi de la dècada de 1960, quan novament es torna a començar de zero, a la recerca d'aquesta paritat amb els homes, dins del nostre esport. En aquella època va sorgir el club Llinterna Roja, i el Club Esportiu Hispano Francès, considerats com els introductores en aquesta segona etapa, de l'atletisme femení a Catalunya, als quals aviat es van afegir, el Gimnàstic Barceloní, F.C.Barcelona i el Club Universitari entre uns altres.
 |
|
Elena Fumadó, una de les nostres primeres pioneres, l’any 1961 |
No obstant aquesta precarietat, molt ràpid nous noms van començar a sortir a la llum pública, sent els més coneguts els de Elena Fumadó, Maria Lluïsa Consegal, Nadia Cánovas, Maria Teresa Montañá, Nuria Astray, María José Martínez Guerrero, que conjuntament amb la inoblidable Ana Maria Molina, foren les que varen tancar el cicle dels 80 metres tanques, per donar pas als 100 tanques, quan aquesta va ser inclosa, en el calendari oficial de proves, l'any 1969.
LA CONSOLIDACIÓ DEFINITIVA EN EL NOSTRE PAIS
Quan es parla del progrés d'aquesta disciplina, inevitablement cal esmentar el nom de la gironina Ana Maria Molina, possiblement l'atleta més completa d'Espanya en aquella incipient època. La recordada Ana Maria especialista de pentatlon, era una atleta super-dotada per destacar en diverses proves del programa atlètic, la qual cosa no va poder acabar de consolidar, a causa d'un fatal accident automobilístic, esdevingut el dia 17 d'agost de 1979, que prematurament li va costar la vida.
 |
|
Ana Maria Molina, una de les atletes més históriques de l’atletisme espanyol |
En el moment de la seva defunció, Ana María Molina, que comptava amb 29 anys d'edat i 15 de practica atlètica, estava en possessió del record absolut d'Espanya de llançament de pes, que havia millorat en 13 ocasions. Així mateix, va anar 18 vegades campiona absoluta d'Espanya, sent internacional en 20 oportunitats. En el seu moment, la Federació Espanyola d'Atletisme, li va concedir la Insígnia d'Or, com a reconeixement a la seva labor esportiva.
Com en totes les coses, el rellotge del temps mai es deté, per la qual cosa el nostre esport va seguir caminant cap endavant. L'aparició d'una altra gran campiona, Maria José Martinez Guerrero, 11 vegades campiona d'Espanya de 100 metres tanques, com així mateix, d'una altra destacada figura, Maria José Mardomingo, primera atleta espanyola per sota dels 13,0 seg., va portar amb si, elevar el ránquing nacional, amb marques molt prometedores, a lo qual van contribuir tanmateix, la presència entre d’altres de Rosa Colorado,Nerea Azcárate, Arantxa Lourerio o la mateixa Sandra Myers.
La nacionalització i incorporació al nostre esport de les atletes, Josephine Onyia, Glory Alozie, i Aliuska López, ha estat un gran incentiu per enriquir encara més, els nostres llistat de marques, en el qual ocupen els tres primers llocs.
LES ATLETES QUE VAN MARCAR UNA ÈPOCA
 |
 |
|
Maria José Martínez Guerrero |
Maria José Mardomingo |
| Els grans referents dels Segles XX i XXI, dels 100 metres tanques | |||||
| Millor marca Segle XX | Yordanka Donkova | BUL | 12.21 | Stara Zagoro | 20-08-1988 |
| 1ª. Campiona Olímpica | Annelie Ehrhardt | RDA | 12.59 | Munic | Agosto-72 |
| 1ª Plusmarca Mundial | Karin Balzer | GDR | 13,3 | Varsóvia | 20-06-1969 |
| 1ª Plusmarca Olìmpica | Annelie Ehrhardt | RDA | 12,59 | Mùnic | Agost-1972 |
| Millor marca del Segle XXI | Gail Devers | EUA | 12,33 | Sacramento | 23-07-2000 |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cronologia de totes les Campiones Olímpiques, dels 100 metres tanques | ||||
| Munic | 1972 | Annelie Ehrhardt | GDR | 12.59 |
| Montreal | 1976 | Johanna Shaller | GDR | 12.77 |
| Moscú | 1980 | Vera Komisova | URS | 12.56 |
| Los Angeles | 1984 | Benita Fitzgerald | EUA | 12.84 |
| Seül | 1988 | Yordana Donkova | BUL | 12.38 |
| Barcelona | 1992 | Paraskevi Potoulidou | GRE | 12.64 |
| Atlanta | 1996 | Ludmila Narozhilenko | RUS | 12.58 |
| Sydney | 2000 | Olga Shishigina | KAZ | 12.64 |
| Atenes | 2004 | Joanna Hayes | EUA | 12.37 |
| Pequín | 2008 | Dawn Harpper | EUA | 12.54 |
| Londres | 2012 | Sally Pearson | NZA | 12,35 r.o. |
| Rio de Janeiro | 2016 | Briana Rollins | USA | 12,48 |
L'ACTUAL PLUSMARQUISTA MUNDIAL DELS 100 METRES TANQUES
|
|
|
L’atleta búlgara Yordana Donková, dominadora absoluta d’aquesta prova |
| Les 10 millors marques espanyoles en 80 metres tanques, fins 1968 | |||
| Ana María Molina | 11,8 | Barcelona | 19-05-1968 |
| María Jesús Sánchez | 11,9 | Zamora | 12-09-1968 |
| María Luisa Orobía | 12,0 | Saragossa | 29-06-1968 |
| María Pilar fanlo | 12,0 | Saragossa | 29-07-1968 |
| Sagrario Aguado | 12,2 | Vigo | 22-10-1967 |
| Blanca Miret | 12,2 | Madrid | 30-05-1968 |
| Natividad Astray | 12,3 | La Coruña | 31-10-1965 |
| Esther Vegas | 12,3 | Pamplona | 23-05-1968 |
| Emma Albertos | 12,3 | Madrid | 30-05-1968 |
| Gisela Struchtemeier | 12,5 | Madrid | 18-09-1966 |
| Les 10 millors atletes espanyoles “All -Time” dels 100 metres tanques | |||
| Josephine Onyia | 12.50 | Berlín | 01-06-2008 |
| Glory Alozie | 12,57 | Gateshead | 27-06-2004 |
| Aliuska López | 12,88 | Rethymno | 23,06,2004 |
| María José Mardomingo | 12,89 | Atlanta | 31-07-1996 |
| Caridad Jerez | 12,94 | Salamanca | 06-06-2015 |
| Nerea Azkárate | 13,21 | Vitoria | 02-08-1999 |
| Raquel Fraguas | 13,33 | Sevilla | 08-06-2001 |
| Ana Torrijos | 13,33 | Barcelona | 30-07-2010 |
|
Aranza Loureiro Teresa Errandonea |
13,35 13,37 |
Madrid Lille |
03-07-2002 23-06-2017
|
LES MILLORS VALLISTES DE LA NOVA ERA ATLÈTICA A ESPANYA
 |
 |
|
Glory Alozie |
Josephine Onyia |
( Llistats tancats el dia 28 de Juny de 2018 )
Fons d'informació:
Recerca per Internet
Arxius de l'Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme AEEA
Arxius de la Reial Federació Espanyola de Atletisme RFEA
Llistats de Juan María Iriondo
Llibres de l’International Athelic Foundation IAAF
Traduccions per Anna Martí
Documentació propia
Agost de 2010