REFERENTS HISTÒRICS DE 3000 METRES OBSTÀCLES FEMENINS

UNS JOVES I RECENTS REFERENTS

Una bella imatge del pas de la ría d'aigua

LES SEVES PRIMERES DIFICULTATS

Si tenim en compte, que l'atletisme femení sempre a estat vetat per figurar en els calendaris olímpics, tant per part de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), com pel propi Comitè Olímpic Inetranacional  (CIO), arribem a la conclusió que la perspectiva de la dona per aconseguir la paritat de gènere, no ha estat precisament un camí de roses.

Si els homes ja van tenir aquesta oportunitat en els Jocs d'Anvers de 1920, les dones van haver d'esperar fins als Jocs de Pequín del 2008. O sigui, ni més ni menys de 88 llargs anys, plens amb tota mena de vexacions, que si les ments pensants de aquelles èpoques contemplessin avui, veurien amb estupor i vergonya, del que és capaç de realitzar actualment la dona.

No només són capaços de practicar totes les proves olímpiques, sinó també capaç de practicar el rugby, pujar a l'Everest, boxejar, participar en un París-Dakar, jugar a futbol, ​​practicar ciclisme, la lluita olímpica, l'halterofília, les dures triathlones i tot el que se'ls posi per davant, al que jo afegiria, amb molta més intensitat, lliurament i empenta que els homes.

EL PRINCIPI DE LA OFICIALITAT PER PART DELS ORGANISMES

Per trobar al primer referent dels 3000 metres obstacles, prova que com la majoria d'esports, va tenir el seu bressol a les Illes Britàniques, on ja els homes que ho practicaven muntats en cavalleries, van decidir posteriorment fer-ho a peu com una prova pedestre, on els aficionats tan donats a les apostes varen trobar en aquesta modalitat, un camp abonat per acollir amb satisfacciò,  però també amb expectació.

Aquest preàmbul, és un punt obligat de referència, per conèixer el naixement d'aquesta prova en els Països Britànics, per explicar amb el pas del temps, els ancestres dels 3000 metres obstacles, que forçosament haurem de refererirnos amb aquestes belles històries.

COMENCEN LES PROVES ESPORTIVES

Si volem esmentar a la primera dona i pionera d'aquesta especialitat, ens hem de referir a l'atleta norteamerica Sara Heeb quan a la ciutat de Walnut registra un temps de 10: 34,5m. el dia 20 d abril de de 1996.

Ja en ple Segle XXI, l'impuls de les dones per reclamar la seva inclusió en el calendari olímpic no cessa un moment i la seva millor arma per a això no és altra que la contínua participació en aquesta disciplina, amb registres que van apareixent sense parar per tots els països. Una marca que corrobora aquesta ambició, és la de l'atleta de Rússia, un cop extingida l'antiga URS, Yelena Motolova la qual en registrar un temps de 9:48,88m. a la ciutat de Tula, el dia 31 de juliol de1999 es proclama com la millor especialista del Segle XX.

LES TRES CAMPIONES OLÍMPIQUES

Ja en els inicis del Segle XXI, comença la dansa per part d'altres grans especialistes, com la romanesa Cristina Cassandra amb 9:40,20m. a l'any 2000, la polonesa Justyna Bak amb 9:22,29m. el 2002, i la bielorussa Alesya Turova amb 9:6,51m. l'any 2008, entre altres destacades figures de l'especialitat, fins a l'arribada de l'atleta d'origen kenyà Ruth Jebet nacionalitzada  per Baurein que marca el límit universal amb l'extraordinària marca de 8:52,78m. aconseguida a la localitat francesa Sant Denis el 27 d’agost de 2016.

El mèrit d'aquesta gesta el trobem també, en el fet de rebaixar el topall mundial que tenia la russa Gulnara Samitova-Galkina, amb un crono de 8:58,0m. amb el qual es va proclamar com a primera campiona olímpica de la historia, en aquesta espectacular disciplina.

Aquesta gesta va succeir solament set dies més tard, després d'haver-se coronat com a campiona olímpica en els Jocs de Rio de 2016.

Com sempre es diu que els rècords s'estableixen, per a que altres ho superin, no hi ha dubte que el límit d'aquesta prova, donada la seva experiència i qualitat, pot arribar a uns límits impensables.

ESPANYA PER NO SER MENYS TAMBÉ TÉ ELS SEUS REFERENTS

Per primera vegada el nostre esport femení, part en igualtat de condicions amb els altres països, per aprofundir en el seu recent i jove historía, per elevar fins a les cotes més altes dels llistats espanyols i internacionals.

La mes allunyada participació en els 3000 obstacles al nostre país, es remunta al dia 11 de gener de 1987, quan a València en una prova de exbición, sense ratificació oficial, Tamara Sanfabio venç a les quatre atletes que es van alinear al costat ella a la sortida . El primer pas ja estava donat, tot era començar.

TRES PILARS DE L'ESPECIALITAT

Però si volem saber qui va aconseguir el primer títol espanyol, homologat per la nostra federació, aquesta és Zulema Fuentes Pila amb un registre de 10:15,17m. en l'any de 2002. Pel que fa a la primera plusmarca absoluta, la detenta l'atleta del Bages, Maria Rosa Morato, quan a Sabadell arriba a un temps de 10:57,6m. el dia 25 d'octubre de 1998.

D'altra banda una vegada exposats aquestes dades oficials, el nostre entorn femení té per davant un futur molt esperançador, per seguir enfortint ests prova al nostre país i fora d'ell.

Noms com Ava Arias 9:25,14m., Diana Martín 9:30,70m., María José Pérez 9:48,9m., Teresa Urbina 9:41,95m., Teresa Sanfabio 9:51,05m. Irene Sánchez Escribano amb 9:53,65m. són una garantia de superació constant, a les que aviat sens dubte, se'ls s'uniran noves i joves atletes.

UNA LAMENTABLE EQUIVOCACIÓ

Sempre cal tenir present el record d'una gran atleta Marta Domínguez, que en el seu moment de màxima esplendor, va proporcionar al nostre esport moltes dies de glòria, que van contribuir en el seu moment  per elevar el nivell d'aquesta especialitat, però que actualment es allunyada de les competicions, per unes presumptes infraccions, que atemptaven a espírit de la “Carta  Magna” de l’olimpisme.

 ( Llistats actualitzats el dia 28 de Juliol de 2018 ) 

Fonts d’ Informació.

Recerca per Internet

Llibres de la Asociación Española de Estadísticos de Atletismo   AEEA

Referèncias de la Real Federación Española de Atletismo  RFEA

Apunts del llibre de la International Athletic Foundatión  IAAF

Asessorament  José María García, Presidente de Honor de la  AEEA

Traduccions per Anna Martí

Documentació própia  

                                                                                                                                         Febrer de 2017