REFERENTS HISTÒRICS DE 800 METRES- DONES

 

Si hem de parlar de la prova més conflictiva que va haver d'afrontar la Federació Internacional, per a assumir-la sota el seu control, serà sens dubte la dels 800 metres femenins, on tant el president del CIO, Pierre de Coubertín, com el seu successor Henri de Baillet-Latour, els va venir com aigua vingudes del cel, les reticències del Papa Pio XI, que no veia amb bons ulls, aquests esforços físiques de les dones. La Seva Santitat, també va voler intervenir, per evitar aquesta dimensió mediàtica, que estava provocant aquesta polèmica decisió, entre tota la ciutadania mundial.

 

Una cosa tan natural, com és la participació de la dona per a la pràctica atlètica, amb un calendari de proves, igual que els homes, és un fet, que encara avui, costa d’entendre, quan veus que una dona corre més ràpid, que molts homes, en una prova tan dura, com  és la prova de la marató.

 

ELS PRIMERS JOCS OLÌMPICS, AMB PARTICIPACIÒ FEMENINA

DE ÁMSTERDAM A L’ANY 192 

            La primera prova olímpica dels 800 metres als Jocs d’ Amsterdam al 1928, al seu pas  pels primers 400 metres, amb Karoline  “Lina” Radke  guanyadora                                                                                  

 La primera prova olímpica dels 800 metres als Jocs d’ Amsterdam al 1928, al seu pas  pels primers 400 metres, amb Karoline  “Lina” Radke  guanyadora
de l’or, amb la japonesa Kinué Hitomi, argent al seu costat

 

COMENÇA UNA NOVA ERA PER A L'ATLETISME FEMENÍ

 

Davant les fortes pressions exercides, en tot l'àmbit atlètic internacional, una vegada més la IAAF, que va haver de donar el seu braç a torçar, i poc a poc, va anar introduint alguna prova femenina, en els seus programes, sempre procurant escollir, el que ells consideraven, com més suaus i correctes, com els 100 metres llisos, llargada, alçada i algun relleu curt, però mai amb distàncies superiors als 200 metres.

 

Però davant el clam general, no havia altre remei, que allargar aquesta última distància, sent la seva prova de foc, el programar per primera vegada, als “Jocs Olímpics de Amsterdam” de 1928, conjuntament amb altres cinc proves, la dels 800 metres llisos, que consideraven com una barbaritat per a la dona.

 

La presència d'onze participants de diverses nacionalitats, va ésser en certa forma, com un “boomerarang”  per elles, alhora que un sedant per a la IAAF, atès que efectivament, l'arribada d'aquesta prova, va ser molt dramàtica, amb les atletes extenuades tombades en el sòl, sent precisa l'assistència dels serveis mèdics, per a ajudar-les en la seva recuperació.

 

Una escena que mai va deure succeir, però que va anar com aigua beneïda pel cel, per als oportunistes de torn, per a tirar encara més llenya al foc, en aquest controvertit tema de la paritat de gènere A l'endemà, un acreditat periodista, el nom del qual no val la pena mencionar, va saber treure fruit d'aquesta imatge, amb un contundent comentari, del qual es seu  titular deia.

 

“Ahir, allí baix van córrer 11 desgraciades dones, cinc de les quals van abandonar abans del final i altres cinc es van desmaiar tan aviat van creuar la meta”.

 

Sens dubte aquesta va ser l'excusa perfecta, perquè els talentosos membres de la Federació Internacional, segons ells carregats de raons, decidissin treure del calendari olímpic aquesta prova, que no va tornar a veure la llum olímpica, fins a 32 anys més tard, als “Jocs Olímpics de Roma” de 1960.

 

No obstant això el temps de la guanyadora Karoline “Lina” Radke, de 2,16, 4/5 va ser homologat com primer record olímpic i mundial, que va perdurar durant 16 anys, quan va aparèixer altra gran campiona, la sueca Anna Larsson, apoderant-se d’ ell, amb un temps final, de 2,13,8 aconseguits a Estocolm, el 30 d'agost de 1945, desprès d'haver-lo batut prèviament altres tres vegades.

 

DESPRÉS DE 32 ANYS, EL MIG-FONS FEMENÍ, TORNA A ÉSSER PRESENT A UNS JOCS OLÌMPICS

 

Entre el parèntesi forçat per la II Guerra Mundial, l'atletisme femení seguia progressant contínuament, arribant fins i tot a participar en proves de marató, amb registres molt meritoris, com antany ho va fer, la britànica Violet Piercy, que el 3 d'octubre de 1926 en Chiswick, a on aconsegueix un temps de 3h. 40,22. Més tard, sota l’iniciativa de l’ americana, Merry Lepper en 1963, i la noruega Grete Waitz en 1979, s'incorporen altres atletes de tot el món, fins a aconseguir que al 1972 , aquesta prova fora admesa com una disciplina més, al calendari olímpic, trencant amb la vella teoria, de que les dones no podien competir en proves superiors als 200 metres, pel perill que això comportava, per a la seva pròpia salut.

 

Jyudmila Shevotsova, Medalla d’or als Jocs

 Jyudmila Shevotsova, Medalla d’or als Jocs
    de Roma 1960, amb nou record olímpics

 El triomf definitiu d'aquesta lluita va arribar, quan als “Jocs dels Angeles” de 1984, al costat de les proves ja oficials, de 400, 800,1500, i 5000 metres, es va poder afegir per fi, a la mes esgotadora i dura de totes les proves, com sempre ha estat considerada la de marató, que va guanyar la nord-americana Joan Benoit, amb un registre de 2h. 25,52.

 

Com dada anecdòtica ha de dir-se, que els 10.000 metres, van haver d'esperar una mica més per a ser reconeguts, pel CIO dintre de l'olimpisme. Concretament fins als Jocs de Seül de 1988, on va guanyar la soviètica Olga Bondarenko, amb 31,05,21.

 

APAREIXEN LES GRANS CAMPIONES DEL MIG FONS MUNDIAL

 

Una vegada amb la llum verda per davant, aquesta disciplina, que juntament amb els 1500 metres, sempre tenen una gran acceptació, per la seva espectacularitat, mai va deixar d'estar present, en tots els grans meetings mundials, sobresortint al principi per damunt de  totes, les atletes prominents, dels països de l'Europa Oriental, de manera molt especial, els de l'Alemanya de l'Est, Unió Soviètica, i països dels seus entorns, polítics i esportius.

 

Ja en plena dècada dels anys 1960, els noms de Dixie Willis, d'Austràlia amb 2,01,2 en Perth el 03-03-1962, de la britànica Anne Packer, amb 2,01,1 a Tokio el 20-10-1964 i la iugoslava Vera, Nikolic, amb 2,00,5 a Londres el 20-07-1968, van ser les grans dominadores, abans de que per primera vegada a la història, una atleta baixés dels 2 minuts, gesta que va correspondre a l'alemanya federal, Hildegard Falck, amb 1,58,5 a Stuttgart el 11-07-1971.

Però potser sigui la dècada de 1970, quan es va entrar a l'etapa daurada del 800 metres, amb el domini aclaparador com queda assenyalat anteriorment, de les atletes de l'Est, les quals es passen el record mundial d'unes a altres. Els noms de Svetla Zlateva de Bulgària, Valentina Gerasimova, Tatyana Kazankina, Nedezhda Olizarenko totes elles de l’ URS, aquesta ultima, ja amb una gran marca de 1,53,43 a Moscù el 27-07-1980, són les dominadores absolutes, fins a arribar a la txeca Jarmila Kratochvilová amb 1.53,28 actual record mundial, que va assolir a Mùnic el 26-07-1983.

 

Aquesta gran atleta que tanmateix, va ostentar el record del món dels 400 metres llisos, amb 47,99 a Hèlsinki el 10-08-1983, va abandonar la competició atlètica, amb una assignatura pendent d'aprovar, que no era altra, que complir el seu somni, de proclamar-se campiona olímpica.

 

L'ACTUAL CAMPIONA I RECORDWOMEN MUNDIAL

 

L'atleta txeca Jarmila Kratochvilová 

L'atleta txeca Jarmila Kratochvilová

 

LES NOSTRES FÉMINAS COMENCEN A DESPERTAR

 

Mentre tot això succeïa allèn les nostres fronteres, també a Espanya, amb totes els desavantatges, més d'una vegada exposades, de la nostra precarietat atlètica, va començar l'esperada recuperació del temps perdut.

 

Els primers moviments, van començar pocs anys abans de l’esclat del nostre conflicte bèl·lic Excepte alguna breu aparició com la de Joaquima Andreu, germana del prestigiós corredor de fons català, Manuel Andreu, que va aconseguir a Barcelona, el 31 de maig de1936, una marca de 2,36,2 la qual possiblement podia ser, l’última competició atlètica d'aquesta dècada.

 

Desprès, poc més es va saber del nostre atletisme femení. Cal conèixer que en aquells anys, la prova habitual en distàncies llargues a pista, en el nostre país, es centrava als 600 metres llisos, de la qual la millor marca de l'any, la va aconseguir a Barcelona, Rosa Raventós, amb 1,58,0. al curs de l’any 1933.

 

UN PROMETEDOR INICI DE LA NOSTRA RECUPERACIÓ

 

A partir d'aquells primers passos, l'atletisme femení en el nostre país, va caure a un estancament excessivament llarg, que va començar a despertar, en les dècades de 1960 i 1970, quan els noms de les guipuscoanes Maria Aranzazu Vega, Coro Fuentes, als que van seguir la guipuscoana Belen Azpeitia, quatre vegades Campiona d’Espanya, que conjuntament, amb Josefina Salgado, un altre gran atleta de aquella generació, encapçalant  el ranquing espanyol, amb registres molt notables, que donat per la seva empenta, eren previsibles.

 

Molt ràpid van seguir el seu exemple, Carmen Valero nostra primera atleta espanyola, participant a uns Jocs Olímpics, concretament a Montreal, en 1978, que tenint en compte, que aquesta distància no era la seva habitual, ja tenia una marca de 2,04,12. No es va trigar massa temps, quan una altra de les grans en aquesta distància, Rosa Colorado amb una marca de 2,00,33 aconseguida a Oslo el 04-07-1987, estant molt prop de ser la primera espanyola en baixar dels 2 minuts.

 

Solament es va trigar un any més, perquè aquest topall fos superat, la qual cosa va aconseguir, la nostra més completa mitja-fondista de tots els temps, Mayte Zúñiga, quan a Sevilla, el dia 1 de juny de 1988, aconsegueix la plusmarca nacional, amb l'extraordinària marca de 1,57,45, amb la qual li dóna, el toc de qualitat que tant perseguia el nostre atletisme.

 

Nuría Fernández   Mayte Martinez

Nuría Fernández

Mayte Martinez

 

Actualment aquest record aquesta resistint tots els intents de Mayte Martinez, 1,58, 29, Nuría Fernández, 2,00,35 i Irene Alfonso, 2,01,54, Margarita Fuentes Fila, Esther Desviat, entre altres destacades especialistes, que sens dubte, ho van a intentar, però que de moment, després de 21 anys, encara es manté inamovible.

 

Mai cal oblidar que els records, sempre s'estableixen, perquè unes altres ho millorin, pel que no existeix dubte, que amb aquest planter d'especialistes, que estan sorgint per totes les Autonomies espanyoles, sortirà al seu moment, la digna successora de la nostra emblemàtica campiona.

 

Referents històrics, olímpics i mundials

Millor marca segle XX

JarmilaKratochvilova

TCH

1,53,26

  Munic

26-07-1983

1ªCampiona Olímpica

  Karolina Lina Radke

GER

2,16,4/5

Amsterdam

02-08-1928

1ª  Record olímpic

 Karolina  Radke

GER

2,16,4/5

 Amsterdam

02-08-1928

1º Récord Mundial

Karolina Radke

GER   2,23,4/5         Breslau     07-08-1927

 

         

 

Cronologia de totes les campiones olímpiques de l’ Era Moderna

Amsterdam

Carolina  Radke

2,16,4/5

GER

1928

Roma

Lyudmila Shevtsova

2,04,3

URS

1960

Tokio

Ann Packer

2,01,1

GBR

1964

Mèxic

Madeleine Manning

2,00,9

EUA

1968

Munic

Hildegard Falck

1,58,6

FRG

1972

Montreal

Tatyana Kazankina

1,54,94

URS

1976

Moscú

Nadezhda Olizarenko

1,53,43

URS

1980

Los Angeles

Doina Melinte

1,57,60

ROM

1984

Seül

Sigrun Wodars

1,56,10

GDR

1988

Barcelona

Ellen van Langen

1,55,54

NED

1992

Atlanta

Svetlana Masterkova

1,59,18

RUS

1996

Sydney

María L. Mutola

1,56,15

MOZ

2000

Atenas

Nelly Holmes

1,56,38

GBR

2004

Pekín

Pamela Jelino

1,54,87

KEN

2008

         Londres                María Savinova      1,56,19 RUS      2012

Rio de Janeiro

              F.Caster Semenya           1,55,28 RSA      2016

 

Les 10 millors marques mundials de tots els temps

Jarmila Kratochvilova

TCH

1,53,28

Munic

26-07-1983

Nedezhda Olizarenko

URS

1,53,43

Moscou

27-07-1980

Pamela Jelimo

KEN

1,54,01

Zürich

29-08-2008

Ana Fidelía Quirot

CUB

1,54,44

Barcelona

09-09-1989

Olga Mineyeva

URS

1,54,81

Moscou

27-07-1980

Yelena Soboleva

RUS

1,54,85

Kazán

18-07-2008

Tatyana Kazankina

URS

1,54,94

Montreal

26-07-1976

Doina Melinte

ROM

1,55,19

Bucarest

01-08-1982

María L. Mutola

MOZ

1,55,19

Zürich

17-08-1994

Yolanda Ceplak

SLO

1,55,19

Heusden

20-07-2002

 

Les 10 millors marques espanyoles de tots els temps

Mayte Zúñiga

1,57,45

Sevilla

01-06-1988

 Mayte Martinez

1,57,62

Osaka

28-08-2007

     María R. Colorado

2,00,33

Oslo

04-07-1987

   Nuría Fernández

2,00,36

Rovereto

10-09-2000

              Montserrat Pujol          2,00,56           Sevilla             20-06-1989
              Esther Desviat          2,00,76         Lausanne              01-07-2003
              Ana Amelia Menéndez          2,00,88         Granada            29-05-1996

Irene Alfonso

2,01,54

Huelva

10-06-2009

 

     

 

     

 (Llistats tancats el dia 10 de setembre de 2016)

 

LA MILLOR MIG FONDISTA ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS

 

La nostra campiona i recordman Mayte Zúñiga

La nostra campiona i recordman Mayte Zúñiga

Fonts d'informació

Arxiu fotogràfic de Enric Plá.
Documentació pròpia
Recerca per Internet
Arxius de l' Associacio Espanyola d'Estadístics de Atletisme AEEA
Arxius de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme.  RFEA

Correccions de català per Anna Martí
Llibre de Irena Szewinska.

Llibres de l'Internationa Atlethic Foundation  IAAF 

                                                                                                                          Juliol de 2009