REFERENTS HISTÒRICS DE  800 METRES LLISOS HOMESÍ

 

ELS SEUS ORÍGENS MÉS REMOTS

 

Com sempre ha succeït en gairebé totes les proves, els inicis d’aquesta prova els trobem a les illes britàniques al voltant de la dècada de 1840-1850, promoguts pels atletes professionals. La primera actuació registrada en els arxius dels estadístics de l'època, correspon al britànic John Leyland, quan va aconseguir a Londres, un temps de 2:01,0 el dia 01-11-1847. Aquestes competicions sempre es disputaven, en una distància de 880 iardes. (880 i 804,62 m).

 

No seria fins arribar a l'any 1857, quan un atleta amateur inscriuria per primera vegada el seu nom, en els llistats oficiosos de l'època. Es tracta de l'anglès J.Blackwood amb una marca de 2:05,0 en 880 iardes, el dia 25-04-1857 en la petita població de Addiscome, situada en el sector sud de Londres, sobre una precària pista de terra.

 

En general aquesta supremacia dels atletes britànics, va perdurar fins a l'any de 1867, quan un altre anglès James Nutalli, registra una marca d'1:55 ¾ a la ciutat de Manchester el dia 11-08-1867 en una prova mesurada també per iardes. A partir d'aquesta època, amb la regulació d'associacions i clubs atlètics, es van ser anar oficialitzant tant les mesures mètriques, com el estatus entre atletes professionals i atletes amateurs.

 

Charles Kilpatrick any 1895

El domini i alternança en la millora de millors marques, va ser absolut per part dels atletes britànics, fins que l'aparició de l'americà Lawrence I. Myers, a Nova York, el dia 17-07-1880 amb un registre d'1:56 1/8, es produeix el primer pas cap el canvi de la supremacia d'aquesta prova, que passa a poder dels atletes d'Estats Units, amb un domini aclaparador, que es consolida amb la millor marca del segle XIX, a càrrec de Charles Kilpatrick (USA), amb una gran marca d'1:53, 3/5 aconseguida a Nova York el 29-09-1895.

 

Les pistes de competició tant podien ser de terra dura, gespa o pels molts camins veïnals que s'escampaven entre els verds prats dels països britànics.

 

Cal fer esment que la millor marca d'un europeu, fora de la Gran Bretanya, va ser l'italìa Emilio Lunghi, al que si li va cronometrar un temps de 1:58,6 a Montreal el 12-09-1909.

 

    ELS 800 METRES EN ELS JOCS D'ATENES DE 1896

 

És a partir de l'aparició del Comitè Olímpic Internacional (COI) el dia 23-06-1894 a Atenes, quan tots els moviments atlètics troben el tutelatge oficial, que fins llavors no tenien. Va ser a instàncies del baró Pierre de Coubertín, en el seu afany per recuperar els Jocs Olímpics de l'Antiguitat, quan es tria al primer president del CIO, en la persona del grec Demetrius Vikelas, el qual cediria el seu càrrec, dos anys més tard, al propi Pierre de Cubertín una vegada finalitzats els Jocs d'Atenes de 1896.

 

L’australià Teddy Flack, primer campió olímpic a Atenes-1896

Amb l'organització d'aquests Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, de l'Era Moderna, apareix la primera prova mesurada pel sistema mètric decimal, quan l'australià Teddy Flack aconsegueix el “Primer títol Olímpic”, en imposar-se en els 800 metres llisos, amb un temps de 2:11,0, . Registre que parla per si sol de la gran diferència que existia, entre els atletes anglosaxons i els de la resta del món.

 

Com a dada anecdòtica, s'ha de dir que prèviament es van disputar dos semifinals, amb la participació de 4 i 5 atletes, en les quals solament es classificaven els dos primers de cada sèrie.

 

La primera final olímpica, com queda explicat, la va guanyar l'australià Teddy Flack amb 2:11,0, seguit per l'hongarès Nandor Dáni amb un temps de 2:11,8, i del grec Dimitros Golemis amb 2:28,0. L'altre finalista, el francès Albin Lemusiaux, es va retirar abans de començar la prova, optant per participar en la prova de la marató.

 

Aquesta pobre participació, reflecteix amb tota nitidesa la precarietat d'atletes que existia en aquell temps, en una prova que amb el pas dels anys, seria considerada com una de les més emblemàtiques del calendari olímpic. S'ha d'esmentar que, malgrat la presència de tan sol 14 països, aquests Jocs van ser considerats, com els de major participació internacional, mai coneguda en un esdeveniment esportiu.

 

LA CONSOLIDACIÓ DELS 800 METRES AL SEGLE XX

 

James Lightbody, olímpic Sant Louis, any 1904

Dins de l'històric d'aquesta disciplina, s'ha d'esmentar al primer atleta a baixar dels dos minuts, honor que va correspondre a l'americà James D.Lightbody, un gran referent d’aquesta època. en aconseguir l'or olímpic en els Jocs de Sant Louis de 1904, amb una marca d'1:56,0. Però no seria fins a l'any 1912, quan es reconeixeria oficialment per primera vegada, una plusmarca mundial, quan un altre americà, James I. Meredith, guanyava la medalla d'or, en els Jocs d'Estocolm de 1912 amb una marca d'1:51,9.

 

Cal fer esment que el millor europeu, fora de la Gran Bretanya, va ser l'italià Emilio Lunghi, al qui se li va cronometrar un temps d'1:52,8 a Montreal el dia 13-09-1909.

 

S'ha de deixar constància, que amb motiu d'aquests Jocs, es va constituir la primera Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), nomenant-se al seu primer congrés, celebrat a Estocolm el 17-07-1912, al suec Sigfried Edström, com a primer president.

 

Una vegada consolidats, tant el Comitè Olímpic COI com la Federació Internacional (IAAF) per controlar tots els moviments atlètics, aquests es van enfonsar, per l'explosió de la Primera Guerra Mundial, que va paralitzar tota l'activitat esportiva amb les conseqüències negatives que això comportava.

 

No seria fins als Jocs d'Anvers de 1920, quan aquests reprenen la seva activitat normal, on en gairebé totes les proves, s'acusa aquest obligat i trist parèntesi. En aquests Jocs va fer la seva aparició per primera vegada l'atletisme espanyol, amb un equip format per 13 atletes, entre els quals figurava Miguel García Onsalo, únic participant en els 800 metres, que va ser eliminat en una de les sèries prèvies.

 

Thomas Hampston, campió olímpic a los Angeles, any 1932

Es va haver d'esperar fins als Jocs de Los Angeles de 1932, quan els registres en els 800 metres, comencen a tenir un cert relleu, quan el britànic Thomas Hampston, es converteix en el primer home a trencar la barrera de l'1:50,0 en aconseguir un registre d'1:49,7.

 

Però tot seguit després dels Jocs de Berlín de 1936, on l'americà Jhon Woodruff aconsegueix una mediocre marca d'1:52,9, una altra vegada els Jocs sofreixen el segon parèntesi de la seva història, igualment motivat per la Segona Guerra Mundial, que aquesta vegada paralitzaria tots moviments esportius mundials, durant un període de 12 anys, fins als Jocs de Londres de 1948.

 

Possiblement aquests Jocs disputats a la capital anglesa, són considerats com un dels més brillants de la història fins a aquest moment, i el trampolí que llançaria feia més alt a l'atletisme mundial. A Londres, es va contemplar la figura del primer dels grans especialistes de 800 metres, el nord-americà Malvin Whitfield, guanyador amb un nou record olímpic d'1:49,2 , gesta que repetiria en els següents Jocs d'Hèlsinki de 1952 amb el mateix registre.

 

ELS ATLETES MÉS GRANS D’AQUESTA PROVA

 

La successió de noms en aquesta etapa històrica, encara amb pistes de cendra, va començar pels americans Thomas Courtney, Arnold Sowell i James Ryun, els australians Peter Snell i Ralph Doubell, el noruec Audun Boysen i el belga Roger Moens, que entre d’altres, van ser l’avantsala del que molt aviat vindria per darrere.

 

Els noms rellevants, ja amb les modernes pistes sintètiques, van ser el cubà Alberto Juantorena, l'italià Marcello Fiasconaro, els anglesos Sebastían Coe i Steve Ovett, el noruec Vebjorn Rodal o el brasiler Joaquín Cruz, que sens dubte van ser l'avantsala de l'època dels atletes africans, que dominarien posteriorment totes les taules de millors marques mundials, per mediació de kenyans Paul Ereng ,William Tenui, Wilson Kipketer i David Rudisha, l'actual plusmarquista mundial, des dels passats Jocs de Londres, de 2013.

 

Rudolf Harbig, récord mundial, any 1939

Quan es parla de la història d'aquesta espectacular prova, no es pot ometre el nom de l'alemany Rudof Harbig, el qual en un festival disputat a Milà el 15-07-1939 sorprèn al món amb un estratosfèric registre d'1:46,6 que es mantindria imbatible durant 16 anys, quan el belga Roger Moens, supera aquesta marca en aconseguir un temps d'1:45,7 en l'estadi Bislett d'Oslo, el 09-08-1955.

 

Es dóna la curiosa circumstància que tots dos atletes, van ser entrenats pel mateix preparador alemany Woldemar Gerschler, considerat el guru del mig fons mundial, que tan bé coneixen alguns atletes espanyols de l'època, entre els quals es troba l'autor d'aquest document, que van fer de la ciutat de Friburg, una parada obligatòria en les seves fases de preparació.

 

                    ELS PRIMERS MOVIMENTS A ESPANYA

 

Si la veritat és que els primers moviments atlètics a Espanya van començar a la fi del segle XIX, amb una carrera a peu, entre Barcelona -Sarrià - Barcelona, el dia 09-12-1898,.igualment és cert, que aquests no van tenir el control rigorós i necessari per contrastar la veracitat d'alguns registres.

 

Seria al segle XX , quan tant a Madrid, Barcelona i Euskadi, s'organitzaven diferents festivals atlètics, però amb nombrosos dubtes sobre els seus resultats. En una d'aquestes reunions celebrades a Barcelona, l'atleta Francisco Cruzate aconseguia una marca de 2:41,2 en l'hipòdrom barceloní, el dia 25-11-1907, considerada posteriorment, com la millor d'aquesta primera dècada de segle.

 

En els anys de 1910 - 1920 les coses ja van prenent una certa veracitat, amb un control de les marques més rigorós, atès que tant a les regions de Castella, Catalunya i Euskadi, comencen a proliferar les competicions atlètiques, i amb això l'aparició de nous directius com Hans Gamper, el primer president del F.C.Barcelona, Alberto Maluquer i l'Alcalde Barcelona, el Dr. Bartolomé Robert, pel que fa a Barcelona, que donen un gran impuls a les carreres a peu.

 

Pere Prat, any 1915

A la resta d'Espanya igualment segueixen apareixent personalitats que impulsen l'esport en general i l'atletisme en particular. Un home que sorgeix inesperadament va ser el gironí Pere Prat, que en moment donat va posseir tots els rècords nacionals des del 800 fins a la marató.

 

Pedro Prat no solament va ser un gran atleta, sinó també un actiu directiu, que va incentivar el nostre esport, organitzant nombroses competicions. De tots és sabut que en aquella època, encara no existia la Federació Espanyola, però si la Catalana, que va ser fundada a Barcelona el 02-09-1915, la qual va ser supervisant tot el realitzat fins llavors i donant oficialitat tant a les marques, com als festivals organitzats.

 

Però si hem de buscar la consolidació dels 800 metres al nostre país, aquesta la trobarem durant el curs de la dècada de 1920, quan l'atleta català Miquel Palau aconsegueix a Tolosa un temps d'1:58,4 marca en aquells temps d'una certa consideració.

 

Juan B. Adarraga, any 1949

Curiosament, la millor marca en els anys 1930 aconseguida per Luis Pratmarsó d'1.58,4 a Barcelona, el 09-05-1936 iguala la millor de la dècada anterior de Miquel Palau, la qual cosa evidencia una certa reculada en la cronologia d'aquesta prova. Però aquí, no hem d'oblidar els crebants ocasionats per la nostra cruenta Guerra Civil, que va tenir una incidència negativa en tot l'esport espanyol i en el nostre en particular.

 

Malgrat els greus problemes que el nostre esport tenia per davant, es va saber trobar el camí adequat , gràcies al treball i a l'entusiasme d'un reduït grup de practicants, que lluitant contra molts inconvenients, van ser capaços de crear un referent i un estímul per a les noves promocions. Els noms de José M. Pérez de Petinto, Juan Bautista Adarraga, Manuel Macías, Agustín Arxé i Enrique Piferrer, sempre seran recordats entre d’altres, com els autèntics pioners d'aquesta prova, durant la dècada de 1940.

 

L'ENLAIRAMENT DELS 800 METRES ESPANYOL

 

No seria fins a mitjans de 1955, quan es comencen a recollir els fruits que van deixar sembrats els anteriorment citats, en dècades anteriors. Amb l'estabilització de la societat espanyola, comencen a sobresortir amb marques molt notables. Els noms del gallec Julio Castro, els madrilenys Manuel Macias, Julio Gómez Almazán y Manuel G. Cabrera el biscaí Cesáreo, Marín, el guipuscoà Francisco Celarian, els salmantins Elias Reguero, Atilano Amigo, juntament amb els catalans José María Giménez, i Tomás Barris.

 

Tomás Barris any 1957

En aquesta dècada s'aconseguiria per primera vegada, una marca inferior a 1:50,0, quan Tomás Barris aconsegueix trencar aquesta barrera a Barcelona, amb un temps d'1:49,9 el dia 28- 07-1957, registre que aconseguiria millorar a Estocolm (1:49,6) en 1958 i San Sebastian (1:49,0) també en 1958, fins a deixar-la fixada en 1:48,7 a Barcelona, el dia 12-09-1959, registre que és considerat com el millor d'aquesta dècada.

 

Possiblement és en aquest moment, quan comença l'enlairament definitiu del mig fons espanyol, amb l'aparició contínua de destacats d'atletes, que milloren tots els llistats de marques i rècords. És un carrusel molt ampli de noms entre els quals destaquen, l'aragonès Alberto Esteban, Jorge González Amo, aquests dos encara (en pistes de cendra), Colomán Trabado, Roberto Parra, Fermín Cacho, José Arconada, Tomás de Teresa, Luis Javier González, Antonio Paez, Andreu Ballvé, José A.Redolat, tots ells amb rellevants marques que enriqueixen el nivell d'aquesta espectacular prova, en les últimes dècades del passat segle XX.

 

En el nou mil.lenni de 2013, la progressió de marques en el llistat nacional no es detura. Els noms d’ Antonio Reina, Eugenio Barrios, Arturo Casado, Manuel Olmedo, Luis Alberto Marco i el sevillà Kevin López entre d’altres, continuen dirigint la progressió d’aquesta prova.

 

L'espectacular plusmarca nacional d'1:43,74 de l'esmentat Kevin López, aconseguida a Mònaco el 20-07-2012, deixa l'evidència que el mig fons espanyol, és actualment admirat i respectat en tot el concert atlètic d'europeu.

 

ELS TRES DOMINADORS DELS 800 METRES A ESPANYA

 

Kevin López	Arturo Casado	Antonio Reina

Referents històrics, olímpics i mundials
Millor marca segle XIX	*Charles Kilpatrick	USA	1:53,2/5	New  York	21-09-1895
Millor marca segle XX	Wilson Kipketer	DEN	1:41,24	Zürich	13-08-1997
Millor marca segle XXI	David Rudisha	KEN	1:40,91	Londres	09-08-2012
1er. Campió Olímpic	Teddy Flack	AUS	2:11,0	Atenes	09-04-1896
1er Récord Mundial	James E. Meradith	USA	1:51,9	Estocolm	08-07-1912

*(Temps sobre 880 yardas =  804,68m)

Cronologia de tots els campions olímpics de l’ Era Moderna
Atenes	1896	Teddy Flack	AUS	2:11,0
París	1900	Alfred Tysoe	GBR	2:01,2
Sant Louis	1904	James D.Lightbody	USA	1:56,0
Londres	1908	Melvin Sheppard	USA	1:52,8
Estocolm	1912	James Meredith	USA	1:51,9
Anvers	1920	Albert Hill	GBR	1:53,4
París	1924	Douglas Lowe	GBR	1:52,4
Amsterdam	1928	Duglas Lowe	GBR	1:51,8
Los Ángeles	1932	Thomas Hampson	GBR	1:49,7
Berlín	1936	John Woodruff	USA	1:52,9
Londres	1948	Malvin Whitfield	USA	1:49,2
Helsinki	1952	Malvin Whitfeld	USA	1:49,2
Melbourne	1956	Thomas Courtney	USA	1:47,75
Roma	1960	Peter Snell	NZL	1:46,3
Tòquio	1964	Peter Snell	NZL	1:45,1
Mèxic	1968	Ralph Doubell	AUS	1:44,3
Múnic	1972	David James Wottle	USA	1:45,86
Montreal	1976	Alberto Juantorena	CUB	1:43,5
Moscou	1980	Steve Ovett	GBR	1:45,40
Los Ángeles	1984	Joaquim Cruz	BRA	1:43,00
Seúl	1988	Paul Ereng	KEN	1:43,45
Barcelona	1992	William Tanui	KEN	1:43,66
Atlanta	1996	Vebjorn Rodal	NOR	1:42,58
Sidney	2000	Nils Shumann	GER	1:45,08
Atenes	2004	Yuriy Borzakovskiy	RUS	1:44,45
Pequín	2008	Wilfred Bungei	KEN	1:44,65
Londres	2012	David Rudisha	KEN	1:40,91
Rio de Janeiro	2016	David Rudisha	DEN	1:42,15

            ELS TRES MILLORS ATLETES MUNDIALS 

David Rudisha	Sebastian Coe	Wilson Kipketer

 

Les 10 millors marques mundials de tots els temps
David  Rudisha	KEN	1:40,91	Londres	09-08-2012
Wilson Kipketer	DEN	1:41,11	Colònia	24-08-1997
Sebastian Coe	GRB	1:41,73	Florència	10-06-1981
Nijel Amos	BOT	1:41,73	Londres	09-08-2012
Joaquim Cruz	BRA	1:41,77	Colònia	26-08-1984
Abubaker K.Khamis	SUD	1:42,23	Oslo	04-06-2010
Sammy Koskei	KEN	1:42,28	Colònia	26-08-1984
Winfred Bungei	KEN	1:42,34	Rieti	08-09-2002
Mohamed Aman	ETH	1:42,37	Bruselas	06-09-2013
Yuriy Borzakovskiy	RUS	1:42,47	Bruselas	24-08-20012

Els 10 millors atletes espanyols de tots els temps
Saül Ordoñez Kevin López	1:43,65 1:43,74	Mónaco Mónaco	20-07-2018 20-07-2012
Antonio Reina Manuel Olmedo	1:43,83 1:44,56	Madrid Barcelona	21-09-2002 22-07-2011
Arturo Casado  Luis Javier González	1:44,74 1:44,84	Rieti  Salamanca	29-08-2010  27-08-2010
Eugenio Barrios	1:44,84	Rieti	27-08-2006
Roberto Parra	1:44,97	Madrid	02-06-1996
Tomas de Teresa	1:44,99	Sevilla	30-05-1990
Alvaro de Arriba	1:44,99	Huelva	08-06-2018

(Llistats tancats el día 21 de Juliol de 2018)

   

Fonts d'informació:

Llistats de la Federació Internacional d’Atletisme   IAAF
Llistats de l’Associaciò Espanyola d’ Estadístics d’Atletisme   AEEA
Traducciones per  Anna Martí
Recerca per Internet
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  RFEA 
Documentació pròpia

                                                                                                                                                                  Junio de 2018