REFERENTS HISTÒRICS DE  800 METRES LLISOS HOMESÍ

 

ELS SEUS ORÍGENS MÉS REMOTS

 

Com sempre ha succeït en gairebé totes les proves, els inicis d’aquesta prova els trobem a les illes britàniques al voltant de la dècada de 1840-1850, promoguts pels atletes professionals. La primera actuació registrada en els arxius dels estadístics de l'època, correspon al britànic John Leyland, quan va aconseguir a Londres, un temps de 2:01,0 el dia 01-11-1847. Aquestes competicions sempre es disputaven, en una distància de 880 iardes. (880 i 804,62 m).

 

No seria fins arribar a l'any 1857, quan un atleta amateur inscriuria per primera vegada el seu nom, en els llistats oficiosos de l'època. Es tracta de l'anglès J.Blackwood amb una marca de 2:05,0 en 880 iardes, el dia 25-04-1857 en la petita població de Addiscome, situada en el sector sud de Londres, sobre una precària pista de terra.

 

En general aquesta supremacia dels atletes britànics, va perdurar fins a l'any de 1867, quan un altre anglès James Nutalli, registra una marca d'1:55 ¾ a la ciutat de Manchester el dia 11-08-1867 en una prova mesurada també per iardes. A partir d'aquesta època, amb la regulació d'associacions i clubs atlètics, es van ser anar oficialitzant tant les mesures mètriques, com el estatus entre atletes professionals i atletes amateurs.

 

Charles Kilpatrick any 1895 
Charles Kilpatrick
any 1895

El domini i alternança en la millora de millors marques, va ser absolut per part dels atletes britànics, fins que l'aparició de l'americà Lawrence I. Myers, a Nova York, el dia 17-07-1880 amb un registre d'1:56 1/8, es produeix el primer pas cap el canvi de la supremacia d'aquesta prova, que passa a poder dels atletes d'Estats Units, amb un domini aclaparador, que es consolida amb la millor marca del segle XIX, a càrrec de Charles Kilpatrick (USA), amb una gran marca d'1:53, 3/5 aconseguida a Nova York el 29-09-1895.

 

Les pistes de competició tant podien ser de terra dura, gespa o pels molts camins veïnals que s'escampaven entre els verds prats dels països britànics.

 

Cal fer esment que la millor marca d'un europeu, fora de la Gran Bretanya, va ser l'italìa Emilio Lunghi, al que si li va cronometrar un temps de 1:58,6 a Montreal el 12-09-1909.

 

    ELS 800 METRES EN ELS JOCS D'ATENES DE 1896

 

És a partir de l'aparició del Comitè Olímpic Internacional (COI) el dia 23-06-1894 a Atenes, quan tots els moviments atlètics troben el tutelatge oficial, que fins llavors no tenien. Va ser a instàncies del baró Pierre de Coubertín, en el seu afany per recuperar els Jocs Olímpics de l'Antiguitat, quan es tria al primer president del CIO, en la persona del grec Demetrius Vikelas, el qual cediria el seu càrrec, dos anys més tard, al propi Pierre de Cubertín una vegada finalitzats els Jocs d'Atenes de 1896.

 

L’australià Teddy Flack 
L’australià Teddy Flack,
primer campió olímpic
a Atenes-1896

Amb l'organització d'aquests Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, de l'Era Moderna, apareix la primera prova mesurada pel sistema mètric decimal, quan l'australià Teddy Flack aconsegueix el “Primer títol Olímpic”, en imposar-se en els 800 metres llisos, amb un temps de 2:11,0, . Registre que parla per si sol de la gran diferència que existia, entre els atletes anglosaxons i els de la resta del món.

 

Com a dada anecdòtica, s'ha de dir que prèviament es van disputar dos semifinals, amb la participació de 4 i 5 atletes, en les quals solament es classificaven els dos primers de cada sèrie.

 

La primera final olímpica, com queda explicat, la va guanyar l'australià Teddy Flack amb 2:11,0, seguit per l'hongarès Nandor Dáni amb un temps de 2:11,8, i del grec Dimitros Golemis amb 2:28,0. L'altre finalista, el francès Albin Lemusiaux, es va retirar abans de començar la prova, optant per participar en la prova de la marató.

 

Aquesta pobre participació, reflecteix amb tota nitidesa la precarietat d'atletes que existia en aquell temps, en una prova que amb el pas dels anys, seria considerada com una de les més emblemàtiques del calendari olímpic. S'ha d'esmentar que, malgrat la presència de tan sol 14 països, aquests Jocs van ser considerats, com els de major participació internacional, mai coneguda en un esdeveniment esportiu.

 

LA CONSOLIDACIÓ DELS 800 METRES AL SEGLE XX

 

James Lightbody, olímpic Sant Louis, any 1904 
James Lightbody, olímpic Sant Louis, any 1904

Dins de l'històric d'aquesta disciplina, s'ha d'esmentar al primer atleta a baixar dels dos minuts, honor que va correspondre a l'americà James D.Lightbody, un gran referent d’aquesta època. en aconseguir l'or olímpic en els Jocs de Sant Louis de 1904, amb una marca d'1:56,0. Però no seria fins a l'any 1912, quan es reconeixeria oficialment per primera vegada, una plusmarca mundial, quan un altre americà, James I. Meredith, guanyava la medalla d'or, en els Jocs d'Estocolm de 1912 amb una marca d'1:51,9.

 

Cal fer esment que el millor europeu, fora de la Gran Bretanya, va ser l'italià Emilio Lunghi, al qui se li va cronometrar un temps d'1:52,8 a Montreal el dia 13-09-1909.

 

S'ha de deixar constància, que amb motiu d'aquests Jocs, es va constituir la primera Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), nomenant-se al seu primer congrés, celebrat a Estocolm el 17-07-1912, al suec Sigfried Edström, com a primer president.

 

Una vegada consolidats, tant el Comitè Olímpic COI com la Federació Internacional (IAAF) per controlar tots els moviments atlètics, aquests es van enfonsar, per l'explosió de la Primera Guerra Mundial, que va paralitzar tota l'activitat esportiva amb les conseqüències negatives que això comportava.

 

No seria fins als Jocs d'Anvers de 1920, quan aquests reprenen la seva activitat normal, on en gairebé totes les proves, s'acusa aquest obligat i trist parèntesi. En aquests Jocs va fer la seva aparició per primera vegada l'atletisme espanyol, amb un equip format per 13 atletes, entre els quals figurava Miguel García Onsalo, únic participant en els 800 metres, que va ser eliminat en una de les sèries prèvies.

 

 Thomas Hampston, campió olímpic a Los Ángeles, any 1932
Thomas Hampston, campió olímpic a los Angeles, any 1932

Es va haver d'esperar fins als Jocs de Los Angeles de 1932, quan els registres en els 800 metres, comencen a tenir un cert relleu, quan el britànic Thomas Hampston, es converteix en el primer home a trencar la barrera de l'1:50,0 en aconseguir un registre d'1:49,7.

 

Però tot seguit després dels Jocs de Berlín de 1936, on l'americà Jhon Woodruff aconsegueix una mediocre marca d'1:52,9, una altra vegada els Jocs sofreixen el segon parèntesi de la seva història, igualment motivat per la Segona Guerra Mundial, que aquesta vegada paralitzaria tots moviments esportius mundials, durant un període de 12 anys, fins als Jocs de Londres de 1948.

 

Possiblement aquests Jocs disputats a la capital anglesa, són considerats com un dels més brillants de la història fins a aquest moment, i el trampolí que llançaria feia més alt a l'atletisme mundial. A Londres, es va contemplar la figura del primer dels grans especialistes de 800 metres, el nord-americà Malvin Whitfield, guanyador amb un nou record olímpic d'1:49,2 , gesta que repetiria en els següents Jocs d'Hèlsinki de 1952 amb el mateix registre.

 

ELS ATLETES MÉS GRANS D’AQUESTA PROVA

 

La successió de noms en aquesta etapa històrica, encara amb pistes de cendra, va començar pels americans Thomas Courtney, Arnold Sowell i James Ryun, els australians Peter Snell i Ralph Doubell, el noruec Audun Boysen i el belga Roger Moens, que entre d’altres, van ser l’avantsala del que molt aviat vindria per darrere.

 

Els noms rellevants, ja amb les modernes pistes sintètiques, van ser el cubà Alberto Juantorena, l'italià Marcello Fiasconaro, els anglesos Sebastían Coe i Steve Ovett, el noruec Vebjorn Rodal o el brasiler Joaquín Cruz, que sens dubte van ser l'avantsala de l'època dels atletes africans, que dominarien posteriorment totes les taules de millors marques mundials, per mediació de kenyans Paul Ereng ,William Tenui, Wilson Kipketer i David Rudisha, l'actual plusmarquista mundial, des dels passats Jocs de Londres, de 2013.

 

 Rudolf Harbig, récord mundial, any 1939
Rudolf Harbig, récord mundial, any 1939

Quan es parla de la història d'aquesta espectacular prova, no es pot ometre el nom de l'alemany Rudof Harbig, el qual en un festival disputat a Milà el 15-07-1939 sorprèn al món amb un estratosfèric registre d'1:46,6 que es mantindria imbatible durant 16 anys, quan el belga Roger Moens, supera aquesta marca en aconseguir un temps d'1:45,7 en l'estadi Bislett d'Oslo, el 09-08-1955.

 

Es dóna la curiosa circumstància que tots dos atletes, van ser entrenats pel mateix preparador alemany Woldemar Gerschler, considerat el guru del mig fons mundial, que tan bé coneixen alguns atletes espanyols de l'època, entre els quals es troba l'autor d'aquest document, que van fer de la ciutat de Friburg, una parada obligatòria en les seves fases de preparació.

 

                                ELS PRIMERS MOVIMENTS A ESPANYA

 

Si la veritat és que els primers moviments atlètics a Espanya van començar a la fi del segle XIX, amb una carrera a peu, entre Barcelona -Sarrià - Barcelona, el dia 09-12-1898,.igualment és cert, que aquests no van tenir el control rigorós i necessari per contrastar la veracitat d'alguns registres.

 

Seria al segle XX , quan tant a Madrid, Barcelona i Euskadi, s'organitzaven diferents festivals atlètics, però amb nombrosos dubtes sobre els seus resultats. En una d'aquestes reunions celebrades a Barcelona, l'atleta Francisco Cruzate aconseguia una marca de 2:41,2 en l'hipòdrom barceloní, el dia 25-11-1907, considerada posteriorment, com la millor d'aquesta primera dècada de segle.

 

En els anys de 1910 - 1920 les coses ja van prenent una certa veracitat, amb un control de les marques més rigorós, atès que tant a les regions de Castella, Catalunya i Euskadi, comencen a proliferar les competicions atlètiques, i amb això l'aparició de nous directius com Hans Gamper, el primer president del F.C.Barcelona, Alberto Maluquer i l'Alcalde Barcelona, el Dr. Bartolomé Robert, pel que fa a Barcelona, que donen un gran impuls a les carreres a peu.

 

 Pere Prat, any 1915
Pere Prat, any 1915

A la resta d'Espanya igualment segueixen apareixent personalitats que impulsen l'esport en general i l'atletisme en particular. Un home que sorgeix inesperadament va ser el gironí Pere Prat, que en moment donat va posseir tots els rècords nacionals des del 800 fins a la marató.

 

Pedro Prat no solament va ser un gran atleta, sinó també un actiu directiu, que va incentivar el nostre esport, organitzant nombroses competicions. De tots és sabut que en aquella època, encara no existia la Federació Espanyola, però si la Catalana, que va ser fundada a Barcelona el 02-09-1915, la qual va ser supervisant tot el realitzat fins llavors i donant oficialitat tant a les marques, com als festivals organitzats.

 

Però si hem de buscar la consolidació dels 800 metres al nostre país, aquesta la trobarem durant el curs de la dècada de 1920, quan l'atleta català Miquel Palau aconsegueix a Tolosa un temps d'1:58,4 marca en aquells temps d'una certa consideració.

 

 Juan B. Adarraga, any 1949
Juan B. Adarraga, any 1949

Curiosament, la millor marca en els anys 1930 aconseguida per Luis Pratmarsó d'1.58,4 a Barcelona, el 09-05-1936 iguala la millor de la dècada anterior de Miquel Palau, la qual cosa evidencia una certa reculada en la cronologia d'aquesta prova. Però aquí, no hem d'oblidar els crebants ocasionats per la nostra cruenta Guerra Civil, que va tenir una incidència negativa en tot l'esport espanyol i en el nostre en particular.

 

Malgrat els greus problemes que el nostre esport tenia per davant, es va saber trobar el camí adequat , gràcies al treball i a l'entusiasme d'un reduït grup de practicants, que lluitant contra molts inconvenients, van ser capaços de crear un referent i un estímul per a les noves promocions. Els noms de José M. Pérez de Petinto, Juan Bautista Adarraga, Manuel Macías, Agustín Arxé i Enrique Piferrer, sempre seran recordats entre d’altres, com els autèntics pioners d'aquesta prova, durant la dècada de 1940.

 

L'ENLAIRAMENT DELS 800 METRES ESPANYOL

 

No seria fins a mitjans de 1955, quan es comencen a recollir els fruits que van deixar sembrats els anteriorment citats, en dècades anteriors. Amb l'estabilització de la societat espanyola, comencen a sobresortir amb marques molt notables. Els noms del gallec Julio Castro, els madrilenys Manuel Macias, Julio Gómez Almazán y Manuel G. Cabrera el biscaí Cesáreo, Marín, el guipuscoà Francisco Celarian, els salmantins Elias Reguero, Atilano Amigo, juntament amb els catalans José María Giménez, i Tomás Barris.

 

 Tomás Barris any 1957
Tomás Barris any 1957

En aquesta dècada s'aconseguiria per primera vegada, una marca inferior a 1:50,0, quan Tomás Barris aconsegueix trencar aquesta barrera a Barcelona, amb un temps d'1:49,9 el dia 28- 07-1957, registre que aconseguiria millorar a Estocolm (1:49,6) en 1958 i San Sebastian (1:49,0) també en 1958, fins a deixar-la fixada en 1:48,7 a Barcelona, el dia 12-09-1959, registre que és considerat com el millor d'aquesta dècada.

 

Possiblement és en aquest moment, quan comença l'enlairament definitiu del mig fons espanyol, amb l'aparició contínua de destacats d'atletes, que milloren tots els llistats de marques i rècords. És un carrusel molt ampli de noms entre els quals destaquen, l'aragonès Alberto Esteban, Jorge González Amo, aquests dos encara (en pistes de cendra), Colomán Trabado, Roberto Parra, Fermín Cacho, José Arconada, Tomás de Teresa, Luis Javier González, Antonio Paez, Andreu Ballvé, José A.Redolat, tots ells amb rellevants marques que enriqueixen el nivell d'aquesta espectacular prova, en les últimes dècades del passat segle XX.

 

En el nou mil.lenni de 2013, la progressió de marques en el llistat nacional no es detura. Els noms d’ Antonio Reina, Eugenio Barrios, Arturo Casado, Manuel Olmedo, Luis Alberto Marco i el sevillà Kevin López entre d’altres, continuen dirigint la progressió d’aquesta prova.

 

L'espectacular plusmarca nacional d'1:43,74 de l'esmentat Kevin López, aconseguida a Mònaco el 20-07-2012, deixa l'evidència que el mig fons espanyol, és actualment admirat i respectat en tot el concert atlètic d'europeu.

 

ELS TRES DOMINADORS DELS 800 METRES A ESPANYA

 

                  Kevin López  Arturo Casado Antonio Reina 
             Kevin López Arturo Casado Antonio Reina

Referents històrics, olímpics i mundials

Millor marca segle XIX

*Charles Kilpatrick

USA

1:53,2/5

New  York

21-09-1895

Millor marca segle XX

Wilson Kipketer

DEN

1:41,24

Zürich

13-08-1997

Millor marca segle XXI

David Rudisha

KEN

1:40,91

Londres

09-08-2012

1er. Campió Olímpic

Teddy Flack

AUS

2:11,0

Atenes

09-04-1896

1er Récord Mundial

James E. Meradith USA

1:51,9

Estocolm 08-07-1912
   

     

*(Temps sobre 880 yardas =  804,68m)

Cronologia de tots els campions olímpics de l’ Era Moderna

Atenes

1896

Teddy Flack

AUS

2:11,0

París

1900

Alfred Tysoe

GBR

2:01,2

Sant Louis

1904

James D.Lightbody

USA

1:56,0

Londres

1908

Melvin Sheppard

USA

1:52,8

Estocolm

1912

James Meredith

USA

1:51,9

Anvers

1920

Albert Hill

GBR

1:53,4

París

1924

Douglas Lowe

GBR

1:52,4

Amsterdam

1928

Duglas Lowe

GBR

1:51,8

Los Ángeles

1932

Thomas Hampson

GBR

1:49,7

Berlín

1936

John Woodruff

USA

1:52,9

Londres

1948

Malvin Whitfield

USA

1:49,2

Helsinki

1952

Malvin Whitfeld

USA

1:49,2

Melbourne

1956

Thomas Courtney

USA

1:47,75

Roma

1960

Peter Snell

NZL

1:46,3

Tòquio

1964

Peter Snell

NZL

1:45,1

Mèxic

1968

Ralph Doubell

AUS

1:44,3

Múnic

1972

David James Wottle

USA

1:45,86

Montreal

1976

Alberto Juantorena

CUB

1:43,5

Moscou

1980

Steve Ovett

GBR

1:45,40

Los Ángeles

1984

Joaquim Cruz

BRA

1:43,00

Seúl

1988

Paul Ereng

KEN

1:43,45

Barcelona

1992

William Tanui

KEN

1:43,66

Atlanta

1996

Vebjorn Rodal

NOR

1:42,58

Sidney

2000

Nils Shumann

GER

1:45,08

Atenes

2004

Yuriy Borzakovskiy

RUS

1:44,45

Pequín

2008

Wilfred Bungei

KEN

1:44,65

Londres

2012

David Rudisha

KEN

1:40,91

Rio de Janeiro 2016 David Rudisha DEN 1:42,15

            ELS TRES MILLORS ATLETES MUNDIALS 

David Rudisha  Sebastian Coe   Wilson Kipteker
David Rudisha Sebastian Coe Wilson Kipketer

 

Les 10 millors marques mundials de tots els temps

David  Rudisha

KEN

1:40,91

Londres

09-08-2012

Wilson Kipketer

DEN

1:41,11

Colònia

24-08-1997

Sebastian Coe

GRB

1:41,73

Florència

10-06-1981

Nijel Amos

BOT

1:41,73

Londres

09-08-2012

Joaquim Cruz

BRA

1:41,77

Colònia

26-08-1984

Abubaker K.Khamis

SUD

1:42,23

Oslo

04-06-2010

Sammy Koskei

KEN

1:42,28

Colònia

26-08-1984

Winfred Bungei

KEN

1:42,34

Rieti

08-09-2002

Yuriy Borzakovskiy

RUS

1:42,47

Bruselas

24-08-2001

Timothy Kitum

KEN

1:42,53

Londres

09-08-2012

Els 10 millors atletes espanyols de tots els temps

Kevin López

1:43,74

Mónaco

20-07-2012

Antonio Reina

1:43,83

Madrid

21-09-2002

Manuel Olmedo

1:44,56

Barcelona

22-07-2011

Arturo Casado

1:44,74

Rieti

29-08-2010

Luis Javier González

1:44,84

Salamanca

27-07-1993

Eugenio Barrios

1:44,84

Rieti

27-08-2006

Roberto Parra

1:44,97

Madrid

02-06-1996

Tomás de Teresa

1:44,99

Sevilla

30-05-1990

José Arconada

1:45,02

Sevilla

30-05-1990

Luis Alberto Marco

1:45,26

Lausana

09-07-2010

(Llistats tancats el día 10 de setembre de 2016)

   

Fonts d'informació:

Llistats de la Federació Internacional d’Atletisme   
IAAF
Llistats de l’Associaciò Espanyola d’ Estadístics d’Atletisme   
AEEA
Traducciones per  Anna Martí
Recerca per Internet
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme 
RFEA 
Documentació pròpia

                                                                                                                                                                                                     Abril de 2013