REFERENTS HISTÒRICS DEL SALT D'ALTURA FEMENÍ

 

EL BRESSOL ON VA NÉIXER L'ATLETISME FEMENÍ

 Altura F Vassar College Color

Quan intentem cercar els orígens de l'atletisme femení, inevitablement hem de referir-nos al "Vassar College”, situat a la localitat de Poughkeepsie a uns 90 km al nord de Nova York, a la riba del riu Hudson, dins de l'entorn d'uns bells i frondosos boscos que envolten aquesta petita població.

 

El "Vassar College” que va ser fundat l'any 1861 per un cerveser anomenat Matthew Vassar, era un centre exclusivament dedicat a la formació i educació integral de senyoretes, en la qual l'esport tenia una parcel·la preferent, que aprofitant la festivitat del "field day” o dia del camp, es realitzaven diferents pràctiques esportives, entre elles, alguna especialitat atlètica, induïdes pel coneixement que ja tenien els seus professors, de l'activitat atlètica dels homes des de feia varies dècades.

 

APAREIXEN ELS PRIMERS RESULTATS EN SALT D'ALTURA

 

Com en moltes coses de la vida, també en l'esport les dones ho han tingut més difícil que els homes. Quan l'atletisme masculí començava a realitzar els seus primers moviments, en la dècada de l'any 1820, elles feien el propi a la fi de segle, en unes condicions de molta precarietat, referent a instal·lacions i equipaments.

 

Va ser en el curs d'un d'aquests esdeveniments, quan una jove atleta, Bessie de Graff, saltava l'altura d'1.23m. el dia12 de maig de 1900, marca que va ser reconeguda posteriorment, en el Llibre dels records, de la Internacional Athlétic Foundation, com el millor registre del Segle XIX. Per primera vegada el salt d'altura femení ja tenia marcat un camí per a cercar la seva credibilitat oficial.

 

Encara que la seva incidència mediàtica no es podia comparar amb la dels homes, no solament pel retard en anys i la indiferència dels afeccionats pels seus precaris resultats, sinó pel fet que mentre ells, realitzaven les seves evolucions en unes condicions i pistes normals, elles ho feien on podien.

 

S'ha de fer esment que aquests festivals del "Vassar College”, van tenir la seva continuïtat fins a l'any 1969. A partir d'aquesta data aquest centre va obrir les seves portes per a l'accés d'alumnes masculins, alhora que va seguir forjant nous actius esportius en diferents esports. Però sempre sent fidel al que li va donar fama universal, com a referent històric de l'atletisme femení.

 

SEGUEIX LA PROMOCIÓ ATLÈTICA EN EL “VASSAR COLLEGE”

 

Altura F Cross Vassar College

També en el cros, el “Vassar College” sigueix

promocionant l’atletisme femení en totes

les seves variants

PRESÈNCIA FEMENINA EN UNA OLIMPÍADA

Altura F Amsterdam 1928

Entrant de ple en el Segle XX la participació de la dona en festivals al costat dels homes era pràcticament nul·la. La indiferència i el rebuig del propi “Comitè Olímpic Internacional” COI fundat a París el dia 23 de juny de 1894 sota la presidència del Baró Pierre de Coubertín, així com també de la “Federació Internacional Amateur d'Atletisme IAAF constituïda el 17 de juliol de 1912 a Estocolm, sota la presidència de J.S.Edström, es van tancar totes les portes d'accés per a trobar la igualtat amb l'atletisme masculí.

 

No obstant això aquesta incomprensible actitud, rebutjant la presència femenina en proves atlètiques, dins del marc d'uns Jocs Olímpics, va ser un esperó per aincrementar la pressió internacional que s'exercia en quasi tothom, la qual cosa va motivar en gran manera, la constitució de la “Federació Internacional Femenina” FSFI l'any 1921 amb seu a París, atès que cada vegada eren més les dones que s'integraven al nostre esport, amb unes marques molt acceptables per a aquella època.

 

És a partir d'aquest moment, quan comença l'autèntica lluita de la dona cercant la paritat de gènere, en la qual la iniciativa de Madame Alice Milliat, coneguda com la “pasionaria de l'esport femení”, sempre amb el suport de les millors atletes del món, va ser decisiva. (Veure en l'índex d'aquesta pàgina primera “Les primeres actuacions femenines de l'atletisme mundial”de data 14 de novembre 2006 per a conèixer amb tots els seus detalls, la gran dimensió mediàtica que va provocar aquesta decisió.

Altura F Ethel Catherwood

La canadenca Ethel Catherwod

primera campiona olímpica



Una vegada consolidada la “Federació Esportiva Femenina Internacional”
FSFI, és quan l'atletisme femení troba el seu lloc natural, amb els seus propis calendaris, les seves plusmarques i les seves pròpiescompeticions internacionals, entre les quals destaquen les quatre edicions del “Campionat Mundial Femení” disputats a París en 1922, en Göteborg, en 1926, a Praga en1930 i finalment a Londres en 1934. És a dir amb la mateixa cadència de quatre anys, com els "Jocs Olímpics”.

 

La gran quantitat de països que van participar en aquests Campionats Mundials, van ser el gran assot per al COI, que no va tenir més remei, que claudicar davant la forta pressió exercida, acceptant la seva presència en els “Jocs de Amsterdam de l'any 1928”, amb un reduït programa de proves, malgrat la qual cosa la participació femenina va ser de més de 300 atletes el 10% global de tota la participació.

 

Entrant de ple una vegada comentada l'etapa més difícil de l'atletisme femení, ens trobem que abans de la constitució de la IAAF, la millor marca correspon a les atletes nord-americanes Isabelle Swain i Miriam Heermans, saltant ambdues el llistó situat a 1.44m. en la petita població d'Aurora en l'estat de Nova York el dia 16 de maig de 1911, sent, no obstant això, la millor marca, abans de l'aparició de FSFI, l'aconseguida per la britànica Joan Belasco, amb un salt d'1.62m. en la població de Ramsgate, el dia 27 de maig, malgrat que la col·locació del llistó, que es va dir que no era reglamentari, no va ser reconeguda.

Altura F Mildred Didrikson 02

Mildred “BABE” Didrikson

la més gran de totes

 

Per tant el primer record homologat  per la FSFI correspon a l'atleta nord-americana Nancy Vor amb un salt d’1.,46m. al festival celebrat a la ciutat de Simsbury el 20 de maig de 1922, sent l'últim abans d'assumir la IAAF el control oficial de les dones l'any 1932, el de l'holandesa Carolina Gisolf que es va elevar fins a una altura d'1.62m. a Amsterdam, el 12 de juny de 1932.

 

COMENÇA EL CONTROL SOTA EL MANDAT DE  L’IAAF

 

 Encara que sempre sota mínims i amb un restringit programa, la IAAF accepte per fi, la presència femenina en “Els Jocs Olímpics de Amsterdam de 1928”. Les proves van ser aquestes cinc: 100 m llisos, 800m llisos, salt d'altura , llançament de disc i relleus 4x100 metres.

 

Un fet rellevant que va cridar poderosament l'atenció, va ser l’absència, a aquests Jocs, del creador dels Jocs Olímpics, Pierre de Coubertín, que degut a una malaltia, no va poder estar present a la cerimònia inaugural. Això va provocar diversos comentaris atribuint-ho una majoria, a que no va voler presenciar en persona el fet que ell sempre havia rebutjat: Una dona en una pista competint en uns Jocs Olímpics juntament amb els homes.

 

És obvi dir que el primer títol i la primera plusmarca olímpica femenina en salt d'altura, correspon a l'atleta canadenca Ethel Catherwod en passar el llistó situat a 1.59m. amb un estil molt personal, tal com succeïa amb la majoria d'especialistes d'aquesta prova.

 

COMENÇA UNA NOVA ERA DEL SALT D'ALTURA

 

Altura F Iolanda Balas 02

Iolanda Balas medalla d'or en els

Jocs de Roma 1960 i Tòquio 1964

Continuant amb la cronologia d'aquesta disciplina, trobem en les dècades de 1950/ 1960 a la qual més tard seria considerada com la millor saltadora de la història, la romanesa Iolanda Balas, dues vegades campiona olímpica a Roma 1960 i Tòquio 1964, el palmarès de la qual inclou la consecució de 14 plusmarques mundials a l'aire lliure i 4 en pista coberta, sent el seu millor registre l'1.91m. aconseguit a Sofia el 16 de juliol de 1961, que va romandre inalterable com a plusmarca mundial durant deu anys.

 

Fins a l'aparició de l'estil Fosbury, quasi totes lessaltadores tenien el seu propi estil de salt, que era com o els Jocs de Roma 1960 i Tòquio 1964 mescla del Lewden i del corró ventral, amb la qual cosa era difícil definir en aquella època, com era el tipus idoni de salt.

                                      APARICIÓ D'UNA NOVA TÈCNICA

 

A partir dels “Jocs de Mèxic de 1968”, aquesta especialitat entra en una nova dinàmica per la contínua aparició de nous atletes, que en part gràcies al nou estil de salt "Fosbury-Flop”, del qual quasi totes les millors especialistes ho assumeixen com a propi, i potser també pel canvi de la pista de batuda, que passa de la cendra al tartà, amb la qual cosa les millores són evidents. No es pot fer una comparativa de les marques entre l’abans i el després del Fosbury-Flop, ja que hi ha massa variants.

 

Quan l'Alemanya Oriental, Rosemarie Ackermann, la primera atleta a passar els 2.00 metres el 26 d'agost de 1977 a Berlín-Oest, ja es comença a trillar el camí pel qual transitaran grans atletes, com la italiana Sara Simeoni, amb 2.01m. en 1978, l'alemanya Ulrike Meyfarth, amb 2.02m. en 1982, la russa Tamara Bykova amb 2.05m. en 1984, la búlgara Lyudmila Andonova, amb 2.07m. també en 1984, totes en el seu moment plusmarquistes mundials, sense oblidar a la croata Blanka Vlasic, que també amb 2.07m. l'any 2007, per a pas a l'actual recordwomen mundial, la búlgara Stefka Kostadinova, amb un salt de 2.09m., aconseguits a Roma el 30 d'agost de 1987.

 

UNA EXTRAORDINÀRIA CAMPIONA EN SALT D'ALTURA

 

Altura F Stefka Kostadinova 02

L’atleta búlgara, Stefka Kostadinova, actual

recordwomen mundial amb un prodigiós salt de

2.09m. realitzat a Roma el 30 d’agost de 1987

 

                                                             Referents històrics dels segles XIX i XX
  
Millor marca segle XIX Bessie Da Graff USA 1.23 Poughkeepsie 12-05-1900
Millor marca segle XX Stefka Kostadinova BUL 2.09 Roma 30-08-1987
Primera campiona olímpica Ethel Catherwood CAN 1.59 Amsterdam 05-08-1928
Primer récord olímpic Ethel Catherwood CAN 1.59 Amsterdam 05-08-1928
Primer récord mundial Jean Shiley USA 1.65 Los Angeles 07-08-1932
        Récord compartit amb l'atleta Mildred Didrikson USA 1.65 Los Angeles 07-08-1932

 

                            Totes les campiones olímpiques  de l’ “Era Moderna"

  

Amsterdam 1928 Ethel Catherwood CAN 1.59
Los Ángeles 1932 Jean Shiley USA 1.65
Berlín 1936 Ibolya Csák HUN 1.60
Londres 1948 Alice Coachman USA 1.68
Helsinki 1952 Esther Brand RSA 1.67
Melbourne 1956 Mildred L. MacDaniel USA 1.76
Roma 1960 Iolanda Balas ROM 1.85
Tokio 1964 Iolanda Balas ROM 1.90
Méjico 1968 Miroslava Rezkova TCH 1.82
Munich 1972 Ulrike Meyfarth GER 1.92
Montreal 1976 Rosemarie Ackermann GER 1.93
Moscú 1980 Sara Simeoni ITA 1.97
Los Ángeles 1984 Ulrike Meyfarth GER 2.02
Seúl 1988 Louise Ritter USA 2.03
Barcelona 1992 Heike Henkel GER 2.02
Atlanta 1996 Stefka Kostadinova BUL 2.05
Sidney 2000 Yelena Yelesina RUS 2.01
Atenas 2004 Yelena Slesarenko RUS 2.06
Pekín 2008 Tia Hellebaut BEL 2.05
Londres 2012 Anna Chicherova ETH 2.05
Rio de Janeiro 2016 Ruth Beitia ESP 1.97

 

                                  Les 10 millors marques mundials “All Time”

 

Stefka Kostadinova BUL  2.09 Roma  30-08-1987
Banka Vlasic CRO  2.08 Zagreb 31-08-2009
Liudmila Andonova BUL  2.07 Berlin 20-07-1984
Anna Chicherova RUS  2.07 Cheboksary 22-07-2011
Kajsa  Bergqvist  SWE  2.07   Eberstat 26-07-2003 
Hestrie Cloete RSA  2.07 París 31-08-2003
Yelena Slesarenko RUS  2.06 Atenas 28-08-2004
Ariene Friedrich GER  2.06 Berlín 14-06-1984
Tamara Bykova URS  2.06 Kiev 22-06-1984
Heike Henkel  GER  2.06 Tokio 31-08-1991

 

Les 10 millors marques espanyoles “All Time”

 

Ruth Beitia  2.02 San Sebastian 04-08-2007
Marta Mendía 1.96 Budapest 06-03-2004
Claudía García 1.90 Fayetteville 13-03-2015
Raquel Alvarez 1.90 Madrid 06-03-2016
Carlota Castrejana 1.89 San Sebastian 12-02.1995
Gemma Martin - Pozuelo 1.89 Valencia 30-01-2010
Maria del Mar Martinez 1.88 Madrid 06-02-1991
Cristina Ferrando 1.88 Castellón 012-08-2015
Isabel Mozún 1.86 Barcelona 01-07-1984
Asunción Morte 1.86 Barcelona 19-07-1986
Covadonga Mateos 1.86 Madrid 12-02-1998

Llistats  tancats el dia 24 d' agost de 2017 

 

LA MILLOR SALTADORA ESPANYOLA DE LA HISTÒRIA 

Altura F Ruth Beitia 02

Ruth Beitia, actual plusmarquista espanyola amb un salt de 2,02 m. assolit a

Sant Sebastià el 4 de juliol de 2007 i primera atleta espanyola guanyadora d’una medalla

d’or a uns Jocs Olímpics

  

Fonts d'informació

Recerca per Internet
Llibre dels récords de la International Athetic Foundation  IAAF
Arxius de l’Asociación ·Española de Estadísticos de Atletismo  AEEA
Documentacin propia
Traduccions per Anna Martí
Llistats de la Real Federación Española de Atletismo  RFEA

                                                                                                                                                                                     Desembre de 2009