REFERENTS HISTÒRICS DE 400 METRES TANQUES FEMENÍ

 

ELS SEUS ANTECEDENTS

 

Com en gairebé totes les disciplines del calendari femení, la prova de 400 metres tanques, també va tenir les seves dificultats per poder trobar el lloc que li corresponia, igual que els homes, que ja el tenien programat en tots els esdeveniments olímpics, des de l'any de 1900.

 

Els 400 metres tanques femení, també van tenir un complicat pròleg, com ho van tenir les de 80 i 100 metres tanques, que dècades més tard, van incidir positivament perquè aquesta prova fos reconeguda en el calendari atlètic internacional.

 

Però abans es van haver de superar molts inconvenients, a causa de la tossuderia de la Federaciò Internacional d’ atletisme  l’ IAAF per decidir-acceptar-la. Finalment davant la pressió exercida per tot l'àmbit atlètic internacional., no va tenir més remei que claudicar assumint-la sota la seva pròpia tutela.

 

Les al·legacions esgrimides per la IAAF eren bàsicament, la seva protecció perquè les dones pels problemes que algunes proves podien provocar contra la seva salut. especialment en el moment estel·lar de ser mares. Aquestes paraules van ser pronunciades en el seu moment, pel mateix president del CIO, Pierre de Coubertín.

 

Pierre de Frédy, nom de naixement del Baró Pierre de Coubertín, sempre va considerar que l'únic heroi en un estadi, era l'atleta masculí musculós, fort i vigorós, convençut que les dones tenien altres missions que complir en la vida. Si aquestes volien practicar esport, els havia de més assequible per a elles, però mai amb la pràctica de proves atlètiques, que des de temps immemorials només estaven destinades per als homes.

 

És veritat que amb el pas del temps, aquest sempre posa cada cosa al seu lloc, i encara que amb un excessiu retard, certes disciplines femenines es van anar introduint, de mica en mica en molts festivals juntament amb els homes.

 

La primera de les proves que es podien catalogar com difícils d'assumir en aquesta faceta "protectora" de la Federació Internacional, va ser la dels 80 metres tanques, quan pocs anys abans dels Jocs d'Amsterdam de 1928, una atleta txecoslovaca, Ludmila Sychová , va aconseguir, en el curs d'un festival organitzat a Varsòvia, el dia 6 de juliol, de 1926, un temps de 13,0 seg. sota les sigles de la FSFI que representaven encara a la Federació Internacional Femenina.

 

Aquesta mateixa prova dels 80 metres tanques femenina, sota els auspicis de la IAAF que va acceptar oficialitzar, va ser quan l'alemanya Ruth Engelhard, va obtenir a Londres, el 11 d'agost de 1934 el temps de 11,6 seg., Però no va ser possible validar com plusmarca mundial, per motius que només la IAAF havia de saber. Però. el primer pas ja estava fet, tot i que encara quedava un llarg camí per recórrer.

 

LA MILLOR  ATLETA DE LA HISTORIA OLIMPICA

 

L'atleta holandesa, Fanny Blankers- Köen, considerada com la millor del Segle XX, va ser el referent indiscutible de totes les especialistes mundials.

 

Així més tard, la mítica holandesa Fanny Blankers-Koen, considerada com la millor atleta del Segle XX, va competir en aquesta mateixa distància aconseguint un temps de 11,0 seg. a Amsterdam, el dia 20 de juny de 1948, en plena vigília dels "Jocs Olímpics de Londres" de 1948, amb el beneplàcit de la IAAF, que a poc a poc no va tenir més remei que anar assumint el que ja era inevitable. La introducció de la resta de proves femenines, en els seus programes olìmpics.

 

A partir d'aquest moment, la Federació Internacional, va haver d'anar modificant els seus propis reglaments per acceptar, no només aquesta disciplina, sinó totes aquelles altres que seguien fora del seu control, perquè tinguessin la mateixa actualització que les dels homes.

 

Retornant als 400 metres tanques, una de les seves primeres decisions va ser canviar els 80 metres tanques, per la de 100 tanques, distància en la qual el referent seria l'atleta alemanya oriental Marín Balder, quan a Varsòvia va aconseguir el temps de 13,3 seg . el dia 20 de juny de 1969.

 

Un cop vista l'acceptació mundial que va tenir aquesta especialitat, la IAAF, va decidir que igual que els homes, també les dones haurien de tenir les seves pròpies dues proves de tanques, de manera que al costat de la dels 100 metres, es va acceptar incloure la de els 400 metres tanques.

 

Serà a partir d'aquest instant, quan els 400 metres tanques femenins ja eren una realitat, després de reconèixer la Federació Internacional de manera oficial, la marca de la polonesa Danuta Piecyk amb un temps de 56,7seg. durant el curs d'una competició a Varsòvia el 11 d'agost de 1973.

 

Però encara es va haver d'esperar fins que el dia 13 de juliol de 1974, quan a la ciutat de Ausburg, l'atleta de Polònia, Krystyna Kacperczyk, amb un registre de 56,51 seg. seria acceptada oficialment com la primera plusmarquista mundial.

 

LA PROGRESSIÓ DELS 400 METRES TANQUES

 

Nawal El Moutawakel  la más grande del continente africano

Un cop exposada aquesta introducció, la primera plusmarca mundial acceptada per la IAAF, com queda reflectit anteriorment, correspondria, a l'atleta Kyistyna Kacperczyk, la qual va obrir pas perquè altres atletes, foren cimentant un camí, amb marques de rellevant valor, les quals queden reflectides al llistat inserit final d'aquest document, entre les quals apareix l'atleta russa Yuliya Pechonkina, qui amb una marca de 52,34 seg, lidera l'actual rànquing mundial.

 

Així mateix, en els “Jocs de Los Angeles de1984”, apareix de forma inesperada, una atleta del Marroc, Nawal El Moutawakel considerada com l’atlete mès grand de tots els temps del continent africà amb l’honor de ser la primera dona a conseguir assolir  una medalla d’or en un esdeveniment olímpic amb un registre de 54,61 seg.

 

Avui aquesta grand campiona es membre delComitè Olimpic Internacional com a responsable del sector d’avaluació esportiva, al costat dels mítics ex-atletes el ucraïnès Sergei Bukka i l'anglès Sebastian Coe, entre d'altres antics i destacats atletes olímpics.

 

Actualment aquesta disciplina està totalment consolidada dins de tots els calendaris internacionals, però el seu límit encara es troba una mica llunyà, com en moltes altres proves femenines, la qual cosa també vol dir que es disposa a noves sorpreses com va passar en els inoblidables "Jocs de Barcelona "de 1992, quan contra tots els pronòstics, la britànica Sally Gunnell, es va proclamar campiona olímpica. Aquesta atleta que fins aquest moment tot de tenir unes prometedores marques, apareixia una lluny per aconseguir la medalla d'or, va aconseguir aquest guardó amb un temps de 53,23 seg.

 

Actualment la plusmarca mundial pertany a l'atleta de Rússia, Yuliya Pechonkina, amb una marca de 52,34 seg., assolida a la ciutat de Tula, el 8 d'agost del 2003.

 

LA INCIDÈNCIA D'AQUESTA PROVA A ESPANYA

 

Així mateix al nostre país, les nostres novells noies van saber assumir molt aviat, la possibilitat d'arribar destacades marques en aquesta gairebé desconeguda prova en el nostre entorn atlètic. Una de les primeres va ser l'atleta de Sabadell Montserrat Pujol, que entrenada per José Molins, ràpidament va encapçalar tots els rànquings espanyols, aconseguint el dia 17 de juny de 1978, a la ciutat de Sittard, la plusmarca mundial júnior amb 57,94.seg.

 

La seva ascensió va ser impressionant i ràpida, representant internacionalment a Espanya, en diverses oportunitats, per arribar molt aviat el record absolut del nostre país, amb un temps de 57,29 seg. assolida a Maribor el 24 de juliol de 1982, rècord que es va mantenir imbatible durant bastants anys.

 

Altres noms, que van començar a destacar darrere d'ella, van ser Rosa Maria Colorado, Eva Paniagua, Esther Lahoz, Maria José Martínez, atletes que sens dubte van donar el pas definitiu, per l'aparició de Miriam Alonso, Cor Olivero i Laia Forcadell.

 

Totes elles, han anat engrandint el llistat de marques del nostre país, tenint sense cap mena de dubte, digui el que es digui, el referent de l'actual recordwomen absoluta d'Espanya, Cristina Pérez, la qual va aconseguir el seu rècord a Seül el dia 26 de setembre de 1988, amb un temps de 55,23 seg. havent ostentat anteriorment, vuit rècords en la mateixa prova i cinc títols com a campiona absoluta d'Espanya.

 

Esther Lahoz	Laia Forcadell

 

Actualment aquesta disciplina, com en la majoria de les proves femenines al nostre país, té un evident retard si comparem els seus llistats de marques, amb les de gairebé tots els rànquings internacionals. No obstant, també és cert que la recuperació de les nostres noies és cada vegada més ferma.

 

Aquesta ascensió, després de tants anys sense saber gairebé res del nostre atletisme, femení, més aviat motivat per motius polítics que no esportius, ens està passant ara la seva factura, que sens dubte no trigarà massa temps a ser amortitzada, com  ja o confirma aquesta l'aparició de les primeres medallistes, en els més importants esdeveniments internacionals

 

Els grans refrents del Segle XX

1a Campeona Olímpica	Naval El Moutawakel	MAR	54,61	Los Angeles	1984
1a Campeona Mundial	Yekaterina Fesenko	URS	54,14	Helsinki	1983
1er Record Olímpico	Naval El Moutawakel	MAR	52,61	Los Angeles	1984
1er Record Mundial	Kristyna Kacperczyk	POL	56,51	Ausburg	1974

 

Campiones olímpiques dels Jocs de l'“Era Moderna”

Los Ángeles	1984	Naval El Moutawakel	54.61	MAR
Seül	1988	Debbie Flintoft-King	53,17	AUS
Barcelona	1992	Sally Gunnell	53,23	GBR
Atlanta	1996	Deon Hemmings	52,82	JAM
Sidney	2000	Irina Priválova	53,02	RUS
Atenas	2004	Fani Halkia	52,77	GRE
Pekín	2008	Melaine Walker	52,64	JAM
Londres	2012	Natalia Antiuj	52,70	RUS
Rio de Janeiro	2016	Dalilah Muhammad	53,13	EUA

 

L'ACTUAL PLUSMARQUISTA MUNDIAL

 

L'atleta russa Yuliya Pechonkina, actual recordwomen mundial, d'aquesta espectacular, prova de 400 metres tanques.

 

Les 10 millors marques mundials “All Time” a l'aire lliure

Yuliya Pechonkina	RUS	52,34	Tula	08-08-2993
Melanie Walker	JAM	52,42	Berlín	20-08-2009
Lashinda Demus	EUA	52,47	Daegu	01-09-2011
Kim Batten	EUA	52,61	Göteborg	11-08-1995
Tonja Bufort-Baikey	EUA	52,62	Götemburgo	11-08-1995
Natalya Antyuku	RUS	52,70	Londres	08-08-2012
Sally Gunnell	GBR	52,74	Stuttgart	19-08-1993
Fani Halkia	GRE	52,77	Atenas	22-08-2004
Sandra Farner-Patrich	EUA	52,79	Stuttgart	19-08-1993
Kaliese Spencer	JAM	52,79	Londres	05-08-2011

Les 10 millors marques espanyoles “All Time" a l'aire lliure

Cristina Pérez	55,23	Seül	26-09-1988
Coro Olivero	55,27	Almeria	29-06-2005
Mirian Alonso	55,45	Monachil	10-07-1996
Eva Paniagua	56,11	Monochil	10-07-1996
Laia Forcadell	56,24	Jerez de la Frontera	24-06-2008
Laura N. Sotomayor	57,06	Huelva	12-06-2014
Sara Gallego	57,11	Tampere    FIN	13-07-2018
A. Celía Medina	57,16	Soria	2-07-2004
Montserrat Pujol	57,29	Barcelona	17-07-1982
Esther Lahoz	57,40	Lisboa	18-07-1999

                ( Llistats actualitzats el dia 28 de Juliol de 2018 ) 

  

LA INDISCUTIBLE PLUSMARQUISTA I CAMPIONA D'ESPANYA

 

 

L'atleta canaria Cristina Pérez, recordwomen absoluta d'Espanya, i el referent actual, de totes les especialistes espanyoles.

Fonts de Informaciò:

Recerca per Internet

Arxiua de la Asociación Española de Estadísticos de Atletismo   AEEA

Documentació de la Real Federación Española de Atletismo   RFEA

Traduccions per Anna Marti

Documentació própia

Llibres de la International Athletic Foundation    IAAF

Juliol de 2009