LA CURTA HISTÒRIA DE 10.000 METRES LLISOS - DONES

 

ELS SEUS ORIGENS MES RECENTS

 

Va ser pels voltants de la segona meitat de la dècada de 1960, quan van començar a sortir alguns noms, dins d'un reduït grup d'atletes, que capitanejades per la irlandesa Anne O’Brien, la italiana Paola Pigni entre altres atletes de diferents països, van ser considerades com les primeres especialistes, a obrir pas i donar vida, a aquesta dura prova dels 10000 metres llisos en pista

 

Aquestes primeres fondistes, que durant una dècada es movien amb marques molt discretes, van ser les que van donar pas a la danesa Loa Olafsson, que el dia 6 d'abril de 1978 va aconseguir a Copenhaguen, un temps de 31:45,4 considerada, fins a aquell moment, com la millor marca mundial. Aquesta marca de Loa Olafsson, la va obtenir en una carrera mixta, conjuntament amb els homes, però mai va ser reconeguda per la IAAF.

 

Aquests primeres activitats, no tenien un altre objectiu, que no fos el cridar l'atenció dels rectors de la IAAF, que sempre van rebutjar de forma unànime, l’inclusiu d’aquesta prova, en els grans esdeveniments mundials, entre els quals es troba, “Els Jocs Olímpics”, la màxima aspiració de tots els esportistes del món.

 

Solament les demostracions en proves no oficials, eren para elles l'arma infal·lible per aconseguir els seus objectius. Estava molt clar, que les desavinences entre els directius de torn, de cada època olímpica, ocasionaven seriosos problemes, a moltes federacions.

 

Una altra dada a tenir en compte, era que no sempre, l'opinió pública compartia aquest desig de les dones, la qual cosa complicava, encara una mica més, la decisió de l’ IAAF per a l'homologació oficial corresponent.

 

     LA DECISIVA PRESÈNCIA DE JUAN ANTONIO SAMARANCH

Juan Antonio Samaranch

Però amb el pas del temps, que tot ho canvia, no solament van variar les normes, sinó també els directius. Aquells presidents, que tant van lluitar en èpoques passades per conservar els valors olímpics, mai van comptar amb la presència de les dones, no solament en les pistes de competició, sinó tampoc, com a dirigents.

 

Segur que avui, més d’un d'aquells romàntics, es portaria les mans al cap si poguessin contemplar, del que són capaces les dones, al realitzar actualment, qualsevol prova atlètica del calendari olímpic

 

Prou dir, que en una marató, per exemple, no solament arriben feliçment a la meta, sinó i tot, guanyant a molts homes, amb un considerable retard, respecte d’elles.

 

L'arribada a la presidència de el “Comitè Internacional Olímpic CIO de l'espanyol Juan Antonio Samaranch, un profund coneixedor, dels greus problemes que van mantenir els seus antecessors, amb aquest tema, no li va tremolar la mà, quan va decidir realitzar, el canvi radical, que majoritàriament tots desitjaven.

 

Durant el curs de la seva gestió al capdavant del CIO, com pot observar-se, va ser dirigida amb mà mestra, no eximeix d'energia, durant més de dues dècades, 1980 a 2001.Ell va saber convèncer a tots els dirigents del món, que la presència de les dones, no solament havia de ser un fet testimonial, amb molt poques disciplines, sinó que hauria d'efectuar-se, amb totes les que contempla, l’actual calendari olímpic.

 

La seva opinió de que les dones estaven tan capacitades com els homes, per practicar les mateixes competicions, no solts atlètiques, sinó en qualsevol altra faceta esportiva, va calar molt profund en totes les esferes federatives del món. Com es pot comprovar, la intervenció de Samaranch, va ser molt decisiva, tant per trencar motlles, com per adaptar els valors olímpics, a la realitat dels temps actuals,

 

Un d'altre dels seus assoliments, va ser implantar el màrqueting esportiu en el nostre esport, professionalitzant entre uns d’altres, al nostre atletisme. Igualment va dotar al COI, d'una estructura sòlida i enèrgica, per afrontar els molts problemes, tant polítics com a econòmics, que anaven sorgir contínuament, en contraposició, dels cada vegada més deteriorats principis olímpics. El que es va trigar, gairebé 100 anys, per aconseguir l'anhelada paritat de gènere, en el nostre esport, ho va aconseguir ell, en un obrir i tancar d'ulls

 

              LES NOVES PROVES OLÌMPIQUES OFICIALS

 

Yelena Sipatova de la URS, Primera recordwomen mundial

Sota el mandat de Samaranch, es van incloure per primera vegada, les proves olímpiques femenines, del triple salt el 25-08-1990, pentathló el 28-06-1981, els 5.000 metres llisos, el 13-09-1981, els 10.000 metres llisos, el 19-09-1981, la perxa 21-05-1992, el martell 23-02-1994, els 3.000 metres obstacles el 31-07-1999 i els 20 km. marxa el 19-11-2001.

 

Avui dia la dona, no solament corre proves de gran fons i maratons, sinó fins i tot, practica, boxa, ciclisme, lluita lliure, escala cims de més de 8.000 metres d'altitud, juga al futbol, al rugbi, participa en proves de duatló, i tot el que es posi per davant, a l'igual del que pugui realitzar l'home.

 

Sols un visionari, de la seva talla, va ser capaç de convèncer a tots els estaments esportius, que el rellotge del temps mai s’atura per a ningú, sent aquest qui marca sempre les pautes, per acoblar els nous condicionats de la vida, entre elles l'esport, a les actuals normatives, a vegades obsoletes i difícils d'entendre, en els temps, que ara ens toca viure.

 

                                                     EL RECONEIXEMENT OFICIAL DELS 10.000 METRES

 

La primera recordwomen mundial, reconeguda per la IAAF, no va trigar massa temps a aparèixer. Això va succeir el dia 19 de setembre de 1981, quan la soviètica Yelena Sipatova, acredita a Moscou, una marca de 32:17, 20. És a partir d'aquest moment, quan es dispara la voràgine mundial, amb la contínua aparició de noves atletes, que no cessen de superar, tots els registres en vigor.

 

Les primeres i espectaculars actuacions, una vegada consolidada aquesta prova, van ser obra de les atletes de la URS , Yelena Sipatova, Olga Bondarenko, Lydmila Baranova, Raisa Sedreydinova, que al costat de l'americana Mary Decker, primera atleta no europea, a irrompre en els grans esdeveniments internacionals, van ser considerades com a les primeres i glorioses pioneres d'aquesta prova, i que a més, van saber motivar e impulsar amb molta força, a totes les noves promocions, que venien per darrere.

 

Gairebé seguit, tres anys més tard, van sorgir les noruegues Grete Waitz i Ingrid Kristiansen, veritables icones d'aquesta especialitat, que juntament amb les portugueses Rosa Mota i Fernanda Ribeiro i l'anglesa Paula Radcliffe, van justificar amb escreix, la seva gran qualitat, en aconseguir en el seu moment, tots els entorxats mundials de les proves de fons i gran fons.

 

    DUES ATLETES QUE VAN MARCAR UNS LÍMITS

Mary Decker, l’any 1982	Ingrid Kristiansen l’any 1985

 

Sempre és gratificant recordar, les successions i anècdotes, que comporten superar límits, que a vegades assemblant inaccessibles de millorar, però l'avanç del nostre esport, en totes les seves parcel·les, no cessa de parar.

 

En aquesta dels 10.000 metres, el primer límit a superar, era trencar la barrera per sota dels 32 minuts, gesta que va correspondre oficialment a la nord-americana Mary Decker, quan el dia 16 de juliol de 1982, a la ciutat de Eugene, va aconseguir aquesta fita, al marcar un temps de 31:35,3 registre que ja tenia una certa categoria.

 

Sobre aquesta gran atleta s'ha de dir, que igualment, va ser la primera en a proclamar-se doble campiona del món, en les proves de 1os 1500 i 3000 metres llisos, durant el primer “Campionat Mundial ”, celebrat a Hèlsinki, l'any 1983.

 

Però com queda dit, en esport els límits es creant, perquè uns altres ho superin, i en aquesta ocasió, el torn li va tocar a una altra gran atleta, la noruega, Ingrid Kristiansen, quan en la màgica pista de Bislett a Oslo , trenca el mur per sota dels 31 minuts, en aconseguir el magistral temps de 30:59,42 el dia 27 de juliol de 1985.

 

Aquesta mateixa corredora, va ser una de les més emblemàtiques figures de la marató, gairebé sempre present, en les més importants proves mundials. En el seu moment, va tenir l'honor d'aconseguir el Record Mundial, d'aquesta històrica competició.

 

              LA INCREÏBLE GESTA DE WANG JUNXIA

Wang Junxia

El tercer i potser per moltes dècades imbatible topall, per sota dels 30 minuts, ho realitza l'atleta xinesa Wang Junxia, quan en els Campionats Nacionals del seu país, celebrats a Pequín, el dia 8 de septiembre de 1993, aconsegueix l'estratosfèrica marca de 29:31,78, en una increïble carrera, que sorprèn a tot l'entorn atlètic mundial, alhora que deixa un límit, gairebé impossible de rebaixar per cap atleta de les actuals.

 

Per fer-se una idea, del ritme infernal que va imprimir en aquesta prova, bastarà dir que els seus passos intermedis, van ser increïbles, com mai ningú podia pensar, que una dona els pogués realitzar.

 

Els seus primers 5.000 metres els va cobrir amb un temps de 15: 05,7 mentre els segons, els realitza en 14:26,1. Cal recordar que la plusmarca mundial en aquell moment, corresponia a la noruega Ingrid Kristiansen amb 14:37,33.  És a dir, 11 seg. més ràpid.

 

Però encara hi ha més. En aquesta mateixa prova, els últims 3.000 metres, els va passar en 8:17,5 quan el record mundial, estava situat en 8:22,62 de l'atleta de la URS, Tatyana Kasankina. Com espot comprovar, 5 seg. igualment més ràpida. És obvi dir que aquests temps de pas, no van ser homologats, com a noves plusmarques mundials.

 

Aquests referents i el descobriment, dels entrenaments en altitud, com així mateix dels nous sistemes de preparació, comporta que la integració d'atletes de Xina i més tard de africanes, sigui massiva.

 

D'aquestes últimes, cal assenyalar, que gairebé totes, procedeixen dels països situats, en les altes planícies d'aquest continent, amb l'avantatge que això suposa, quan tenen que competir a nivell del mar.

 

Totes elles de forma relativament fàcil, van relegant dels seus llocs de privilegi, a les més rellevats atletes mundials, amb la qual cosa, el futur d'aquestes proves de llarga distància, és encara incert, donat el gran recorregut de millora, que totes tenen en per davant.

 

     LES MILLORS ATLETES PORTUGUESES DE SEMPRE

Actualment el domini de les esmentades corredores africanes, és tan arrasador, com el que va ser, en el seu moment amb els famosos “finlandeses voladors” de les dècades de 1910 a 1928, dels quals es deia, molt gratuïtament, que mai sorgirien els seus hereus naturals, donada la bondat dels seus registres. Però van sorgir i de “que quina manera”.... 

 

Fernanda Ribeiro, campiona olímpica dels 10.000 en Atlanta l’any 1996	Rosa Mota, campiona olímpica de marató en Seül l’any 1988

 

Amb les atletes africanes, es podria dir el mateix, encara que és molt probable, no haver d'esperar tant de temps, com va succeir amb els homes. Les noves fórmules de preparació, d'equipaments, professionalisme i altres ingredients, que actualment comporta l'esport universal, poden generar en el nostre atletisme, registres impensables en el dia d'avui, però ja no tant en anys esdevenidors....

 

Però parlant dels relleus generacionals, s'ha de conèixer, que ja als seus propis països, comencen apareixent les seves successores naturals, entre les quals qui sap quant temps trigarà, a sorgir, la nova heroïna d'aquesta prova, cridada a ser durant moltes èpoques, propietat exclusiva d'aquestes atletes, vingudes de les esmentades altes planícies africanes, igual com està succeint amb els homes.

 

Els noms de les xineses Zhong Huandi, Sun Yingjie, de les etiopíans Tirunesh Dibaba, Berhane Adere, la turca d'origen africà Elvan Abeylegesse, o de l'holandesa Lornah Kiplagat, són les noves líders indiscutibles, d'aquesta nova fornada, fora del continent europeu, a les quals ja els comencen a sortir les seves successores, dins dels seus propis països.

 

       ESPANYA COM SEMPRE INTENTA ACONSEGUIR UN LLOC D’ HONOR

 

Alessandra Aguilar

Al nostre país, els antecedents de les nostres actuals atletes, també són molt recents. Pot dir-se, que gairebé totes provenen de les proves de la marató, com Mercedes Calleja, Consuelo Alonso, Rocio Rios, Mónica Pont, Ana Isabel Alonso, Julia Vaquero, Nuria Pastor, Rosa Talavera. Totes elles en el seu moment, van dominar aquesta prova, entre 1985 i 1995, encara que és cert, que molt aviat es van integrar a elles, altres noms nous, com María Luisa Irizar, Carmen Brunet, María Regonesi.

 

Les seves marques que oscil·laven, entre els 33:20,68 de Mercedes Calleja en 1986 fins als 32: 28,7 d' Ana Isabel Alonso en 1988, no eren d'un gran crèdit internacional, però si van ser importants al nostre país, per consolidar aquesta dura especialitat.

 

En aquests moments, encara no podem oferir al món, els registres de qualitat que seria desitjable, però donat el caràcter i la raça de les nostres dones, no és desgavellat pensar que en un curt termini, puguin accedir als llocs de previlegi, que tots desitgem.

 

No obstant això, els noms de Marta Domínguez, Rosa Maria Morató, Dolores Checa,                             Alessandra Aguilar, Núria Fernández, Maria José Pueyo, Diana Martín o les germanes Iris i Zulema Fuentes-Pila, el dia que aquestes, decideixin pujar de distancia, estan prou preparades, per poder competir dignament, en qualsevol certamen d'alt nivell internacional.

 

Dolores Checa

Per les taules estadístiques corresponents a nostres atletes, podem comprovar, que el retard que es reflecteix en elles, després de 30 anys de vida, d'aquesta prova, encara és molt considerable, si les comparem amb la d'altres països.

 

Solament i des de la lògica, d'una bona preparació, sota les directrius dels nous i bons entrenadors, que encara els hi ha al nostre país, no els de sempre, serà possible apropar-nos lentament, però de manera ferma, als llocs d'honor que ens correspongui, d'acord amb les condicions naturals de cadascuna, i la preparació adequada. Fer-ho, per un altre camí, el millor seria no començar....

Grans referents dels Segles XX - XXI
Millor marca Segle XX	Wang Junxia	CHN	29: 31, 78	Pequín	08-09-1993
Millor marca Segle XXI	Meselech Melkamu	ETH	29: 53, 80	Utrecht	14-06-2009
1ª  Campiona Olímpica	Olga Bondarenko	URS	31: 05,21	Seül	30-09-1988
Primer Récord Mundial	Yelena Sipatova	URS	32:17,20	Moscou	19:09,1981
Primer Récord Olímpic	Olga Bondarenko	URS	31:05,21	Seúl	30-09-1988

Cronologia de totes  les Campiones Olímpiques
Seül -1988	Olga Bondarenko	URS	31: 05, 21
Barcelona - 1992	Derartu Tulu	ETH	31: 06,02
Atlanta - 1996	Fernanda Ribeiro	POR	31: 01,63
Sydney - 2000	Derartu Tulu	ETH	30: 17, 49
Atenes - 2004	Xing Huina	CHN	30: 24, 36
Pequín - 2008	Tirunesh Dibaba	ETH	29: 54, 68
Londres - 2012	Tirunesk Dibaba	ETH	30:20,75
Rio de Janeiro	Almaz Ayana	ETH	29:17,45 r.m.

          LÍDERS DE L’ATLETISME EUROPEU I AFRICA

L'anglesa Paula Radcliffe                L' etiop Tirenes Dibaba

                                             

Les 10 millors atletes internacionals “ All Time “
Almaz Ayana Wnag Junxia	29:17,45 29:31,78	ETH  CHN	Rio de Janeiro Pequín	12-08-2016 08-09-1993
Maselech Malkamu	29: 53,80	ETH	Utrecht	14-06-2009
Tirunesh Dibaba	29: 54, 66	ETH	Pequín	15-08-2008
Elvan Abeylegesse	29. 56, 34	TUR	Pequín	15-08-2008
Meseret Defar	29: 59, 20	ETH	Birmingham	11-07-2009
Paula Radcliffe	29: 59, 20	ETH	Birmingham	11-07-2009
Berhane Adere	30. 04, 18	ETH	París	23-08-2003
Werknesh Kidane	30. 07, 15	ETH	París	23-08-2003
Sun Yingjie	30: 07, 20	CHN	París	23-08-2003
Florence Kiplagat	30: 11,53	KEN	Utrecht	14-06-2009

Les 10 millors atletes espanyoles “ All Time “
Marta Domínguez	30: 51, 09	Gotemburgo	07-08-2006
Julia Vaquero	31:14, 51	Barakaldo	05-04-1997
Teresa Recio	31: 43 ,80	Sevilla	26-08-1999
Maria Luisa Larraga	31: 45, 85	Camaiore  POR	06-04-2002
Griselda González	31: 46, 40	Gijón	12-08-2000
Yesenia Centeno	31: 49, 58	Pontevedra	20-07-2003
Rosa Maria Morató	31: 54,16	Manresa	13-03-2010
Gema Barrachina	31: 54 ,64	Manresa	13-03-2010
Rocio Ríos	32:00,11	Leiria  POR	06-04-1996
Maria Abel	32:02,2	Gijón	12-08-2000

( Llistats tancats el dia 27 de Juliol de 2018 ) 

Fonts d'informació:

Recerca per Internet
Arxius de la Real Federación Española de Atletismo RFEA
Documentació própia
Ránquings dels llistats de Trach & Field News
Arxius de la  Asociación Española de Estadísticis de Atletismo  AEEA
Llistats de Juan Maria Iriondo.

Correccions de català per Anna Martí

                                                                                                             Gener de 2011