REFERENTS HISTÒRICS DE 10.000 METRES- HOMES

 

ELS SEUS ANCESTRALS ORÍGENS

 

La primera actuació pública, que posteriorment passaria, gairebé com a anècdota, als arxius de les associacions o clubs locals, consta actualment en els arxius històrics de la IAAF, però amb tots els dubtes que pot portar amb si, la mesura i cronometratge de la distància exacta..

 

La primera marca correspon al corredor professional anglès, William Jackson quan en un dels nombrosos desafiaments, que s'efectuaven per molts comtats en aquella època, aconsegueix un temps de 32:35,0 en la població de Peckham, el 5 d'abril de 1847.

 

Aquesta marca romandria imbatida durant 17 anys, fins que un compatriota seu Jack White, també professional, la supera amb un registre de 31:00,0 a Londres, l'11 de maig de 1863. Aquests temps, com queda dit, no es poden certificar com a oficials, pels dubtes que encara existien, i per manca, d'una federació oficial.

 

La veritat és, que gràcies a aquests moviments, els rectors atlètics de l'època, hagut d'en part per l'èxit d'assistència d'espectadors, no van dubtar a incloure-la en els seus calendaris oficials, amb lo qual al llarg dels anys, tindria un lloc de privilegi, a tots calendaris internacionals.

 

 William Jackson en 1847
William Jackson en 1847

Va ser un altre atleta anglès James Gibb, el que va tenir l'honor, de ser el primer amateur, a obrir els llistats d'aquesta prova, quan registra a la capital anglesa, un temps de 33:37,0 el dia 28 de novembre de 1877.

 

Aquesta marca no seria superada fins a la dècada de 1880, quan un altre corredor de les Illes Britàniques, Walter G. George rebaixa aquest temps per tres vegades consecutives, fins a fixar-ho en un crono de 31:40,0 el dia 28 de juliol de 1884 també a la capital anglesa. Aquest registre seria catalogat, com a millor marca del Segle XIX.

 

S'ha d'assenyalar, que aquests temps van ser cronometrats en proves de 6 milles, ( 9656,07m.) objectiu principal de la prova, però allargant- la, fins als 10.000 metres, per conèixer realment, el temps que s'emprava a recórrer aquesta distància mètrica.

 

De Walter G. George s'hauria de dir, que una vegada proclamant com el millor atleta del Segle XIX, va tenir problemes amb la federació, en ser-li negat el permís per poder competir amb atletes professionals. Davant d'aquesta impossibilitat, va decidir passar al professionalisme, on va mantenir molts reptes, que varen marcar fets històrics.

 

Walter G.George guanyant a W.Cummings 
Walter G. George guanyant a W.Cummings
en la milla de Londres, el 23 d'agost-1886

Aquest llegendari atleta, era un home procedent de les curses de mig-fons, amb un registre de 4:12,3/4 en la milla, obtinguda a Londres el 23 d'agost de 1886. Ell, no va tenir masses problemes, per adaptar-se a curses de distancies més llargues.

 

La bonança d'aquest registre queda avalada, si tenim en compte que el primer atleta amateur en superar-la, va trigar 29 anys, quan l'americà John Paul Jones, aconsegueix a Cambridge/MA, un temps de 4:14,4 el 31 de maig de 1913, a Harvard, ja sota el mandat de l' IAAF.

 

Com es pot observar, el domini en els 10000 m. per part dels atletes anglesos va ser aclaparant, fins a arribar als Jocs d'Estocolm-1912, on l'aparició de nous especialistes de fons, de tots els països del món, van anar apagant gradualment, aquesta indiscutible hegemonia dels atletes britànics, alhora que donaven pas als atletes nòrdics.

 

LA PRESENCIA DEL MÍTIC ATLETA FRANCÈS JEAN BOUIN

 

Malgrat els seus ancestrals històrics, aquesta prova, com queda dit, no va aconseguir la seva acceptació oficial, fins els Jocs Olímpics Estocolm de 1912 o sigui, 16 anys més tard, de la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna , celebrats a Atenes l'any 1896.

 

En aquests Jocs, es va contemplar per primera vegada, la coronació d'un campió olímpic, en la figura del finlandès Hennes Kolehmainen, amb un temps de 31:20,8 amb el qual va establir, la Primera Plusmarca Olímpica.

 

Una vegada oficialitzada aquesta disciplina, en tot l'àmbit atlètic internacional, no es va trigar molt, en aparèixer grans fondistes, sobre tot pels països nòrdics, on Finlàndia, va asseure càtedra al marcar la pauta, amb la presència de gran quantitat d'atletes, amb marques que enriquirien tots els ránkings mundials, tant en pista, com en ruta o camp a través.

 

 Jean Bouin, en Cross - 1911
Jean Bouin, en Cross - 1911

No en va, se'ls coneixia, pel sobrenom dels "finlandesos voladors", el domini dels quals va ser absolut des d'aquests Jocs d'Estocolm de 1912, fins als de Los Angeles de 1932. Solament va haver-hi un atleta francès, Jean Bouin que es va avançar a ells, quan el dia 16 de novembre de 1911, va establir el primer record mundial, en l'estadi de Colombes, en marcar un temps de 30:58,8.

 

Aquest mític atleta, que es va allistar en el Batalló francès d'Infanteria, durant la Primera Guerra Mundial, va morir tràgicament, als 25 anys d'edat, en el front de batalla de Marne, en els marges del riu Argona, el 29 de setembre de 1914, en esclatar-li un obús, en la seva pròpia trinxera, a un dels seus companys de l'exèrcit.

 

Sobre aquest sensacional atleta, cal assenyalar que la seva desaparició, va causar una enorme commoció en tot el país francès, que li recorda com un heroi nacional. Molts recintes esportius de França, porten actualment adossats en les seves façanes, el seu nom, com així mateix, en nombrosos festivals atlètics, que li recorden, com un dels mes grans, de tota la història atlètica de França.

 

De la bondat de la seva plusmarca mundial dels 10000 metres, parla per si sols, el fet de haver de passar més deu anys, per ser superada, pel fabulós finlandès Paavo Nurmi , considerat en aquell temps com "el més gran de tots", amb un registre de 30:40,2 aconseguit a Estocolm el 22-06-1921.

 

Jean Bouin malgrat la seva joventut, va deixar darrere seu, gestes esportives, molt difícils de superar en aquella època. Bastarà dir, que a més d'encapçalar el llistat mundial dels 10000 metres, va inscriure el seu nom per tres vegades consecutives, com a guanyador del famós "Cross de les Nacions" el precedent de l'actual Campionat del Món de Camp a Través, en els anys de 1911-1912-1913 .

 

Un altre dels assoliments que va deixar, va ser la plusmarca mundial d'una hora, amb 19.021 km., aconseguida a Estocolm el dia 06-07-1913, registre que va romandre imbatida, fins al dia 07-10-1928, quan una altra vegada, el "finlandès volador" Paavo Nurmi, ho va superar a Berlín, cobrint en una hora, un total de 19.210 km.

 

Una altra, de les seves gestes, és esmentar el fet únic, de batre en una sola cursa, fins a 7 records nacionals del seu país; les 3 milles, 5000 metres, 1 hora, els 10000 metres, els 15 klms, les 10 milles, i el d'una hora (18.588 km).

 

Actualment al nostre país, concretament a Barcelona, se li rendeix anualment un homenatge a la seva memòria, des de l'any 1920, amb la celebració de la prova pedestre més emblemàtica i possiblement, mes antiga d' Espanya en ruta, la "Jean *Bouin" que organitzada pel degà dels periòdics esportius de la Ciutat Comtal, "El Mundo Deportivo" constitueix sempre, un espectacular èxit d'organització i assistència de públic.

 

DESPRÉS DEL PARÈNTESIS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

 

Paavo Nurmi, amb boina a la marató de Turku en 1932 
Paavo Nurmi, amb boina a la marató de Turku en 1932

Els estralls que aquest cruenta guerra va ocasionar en tots àmbits socials d 'Europa, va ser enorme, no estant aliè a això, tot l'esport en general. Particularment en el nostre, van desaparèixer molts atletes, altres van quedar invàlids per de vida, i molts, en la més profunda misèria. La paralització de dues olimpíades consecutives, va comportar el començar gairebé de nou, en la història d'aquesta prova.

 

Seria a partir dels Jocs d'Anvers de 1920, quan es va començar a caminar de nou, amb l'objectiu, de recuperar tots els valors olímpics, alhora que germanar a tots els països del món, recordant-los, que el que no aconsegueixen les guerres, ho aconsegueix l'esport.

 

Aquest transcendental esdeveniment de la capital belga, encara afectada per les seqüeles d'aquesta atroç guerra, amb ruïnes per tots costats, i amb edificis encara derruïts, que conjuntament, amb una economia molt precària, va constituir un èxit total d'organització, d'assistència de públic, i amb la presència dels millors esportistes mundials.

 

Era patètic contemplar els limítrofs de l'estadi olímpic, totalment desbastats per tots costats. Per conèixer els detalls, d'aquest caos, post-bèl·lic, entreu a veure l'(índex general de Notícies d'aquesta mateixa pàgina) amb data 27-03-2010

 

COMENÇA L'ENLAIRAMENT DEFINITIU A NIVELL MUNDIAL

 

 Ville Ritola en 1928
Ville Ritola en 1928

Després d'aquests Jocs d'Anvers, va començar la imparable aparició de nous practicants, amb una superació contínua, en tots els llistats de millors marques mundials.

 

Com queda dit, també la hegemonia del famosos "Finlandesos voladors", una saga de grans valors del mig fons i fons mundial, es veuria molt aviat superada, a partir de la dècada de 1930, fins a la de 1980, que es veuria assetjada, per la continua l'aparició de noves promocions de l'Europa de l'Est i altres països.

 

A partir dels anys 1990, comença un nou relleu generacional com sempre a succeït, al llarg d'aquesta històrica prova. Aquesta vegada procedents, d'un atletisme emergent, del continent africà, del que ningú en aquells períodes de domini altern a Europa, podia sospitar fos tan aclaparant.

 

En principi la correlació de noms és infinita, per part dels finlandesos, Paavo Nurmi, Ville Ritola, Albin Stenroos, Ilmari Salminen, Hennes Kolehmainen, Taisto Mäki, Viljo Heino,.... van ser un fidel exemple, del domini que van exercir durant 27 anys ( des de 1921 fins a 1949) els atletes procedents dels països nòrdics, sobre la resta de nacions i el referent inequívoc de les proves de fons.

 

L'APARICIÓ DEL TXEC EMIL ZÁTOPEK

 

 Emil Zátopek a Hèlsinki en 1952
Emil Zátopek a Hèlsinki en 1952

Aquest aclaparant domini ho va trencar l'inoblidable atleta txecoslovac Emil Zátopek , conegut, com a "La locomotora Humana" per la seva agònica forma de córrer, amb un impuls constant, del seu cos contorsionan-lo constantment, el qual va anar polvoritzant tots els records universals, fins a aconseguir la seva millor marca personal, amb l'increïble marca, per aquella època, de 28:54,2. assolit a Brussel·les, el dia 1 de juny de 1954, lo qual representava tanmateix, ser el primer atleta en trencar la barrera per sota dels 29 minuts.

 

Aquest gran atleta va arribar a aconseguir fins a18 plusmarques mundials. En els Jocs de Londres de 1948, va aconseguir una medall d'or i una de plata. En els Campionats d'Europa de Brussel·les en 1950 i més tard a Berna en 1954, tornaria a sorprendre al món atlètic, amb altres tres medalles d'or i una de bronze.

 

Però si això no fos suficient, el zenit de la seva carrera atlètica, ho va aconseguir en els Jocs d'Hèlsinki en 1952, on va aconseguir entrar en la "Gloría Olímpica", quan en el curs d'una setmana, va ser capaç no solament de guanyar els 5000 i 10000 metres en pista, sinó també, fent el propi en la marató. Cal fer constar, que fins avui cap atleta ha estat capaç, de realitzar aquesta gesta.

 

Amb aquest fets, va aconseguir obrir les portes, per a tots els especialistes de proves de fons, demostrant-los, que era possible simultanejar ambdues proves, si la preparació era l'adequada.

 

L'australià Ron Clarke a Oslo en 1965 
L'australià Ron Clarke a Oslo en 1965

La seva ùltima competició, la va disputar a Sant Sebastià, l'any 1958, vencent en el famós "Cros de Lasarte", en la seva primera i última participació a Espanya.

 

Aquesta victòria, va enriquir el rànquing de guanyadors, d'aquesta fantàstica competició de camp a través, on es troben els millors atletes mundials de L'especialitat. No hi ha cap dubte que Guipúscoa, sempre recordarà a aquest mític i irrepetible campió, com el més gran de tots, que han passat per aquest incomparable hipòdrom de Lasarte.

 

Emil Zátopek, que va ésser un autèntic heroi al seu país, va ser vilipendiat i expulsat posteriorment, del partit comunista i de l'exèrcit, on va arribar a aconseguir el grau de coronel, en adherir-se en la recordada "Primavera de Praga de 1968" al polític Alexandre Dubcek.

 

Desposseït de tots els seus càrrecs, va haver d'exercir d'escombriaire, per poder subsistir en la més profunda misèria. Anys més tard en retractar-se, va poder alleugerir una mica la seva pobresa i tenir una vida mes assequible en alguns aspectes. Aquest grandíssim atleta va morir a Praga, la seva ciutat natal, el 22 de novembre de l'any 2000.

 

Amb tots aquests històrics antecedents, i totalment consolidada aquesta prova, en tots els grans esdeveniments internacionals, la successió d'atletes procedents de tots els països va ser constant.

 

LA APORTACIÓ DELS ATLETAS AFRICANS A LES PROVES DE FONS

 

Els noms de l'hongarès Sándor Iharos , dels soviètics Vladimir Kuts i Pyotr Bolotnikov, de l'australià Ron Clarke, del finlandès Lasse Vireen.... van ser el trampolí ideal, per incentivar als atletes africans, a donar el salt definitiu a Europa.

 

Per primera vegada, apareix en la taula plusmarques mundials, un atleta de color, procedent de Kenya , un gairebé desconegut del gran públic, que respon al nom de Samson Kimobwa , en batre a Hèlsinki , el 30-06-1977 el record mundial de l'anglès David Bedford , amb 27:30,5 tant sol per 3 dècimes, però suficients per donar l'avís, del que molt aviat, vindria darrere d' ell, procedent del continent africà.

 

 El gran Haile Gebrselassie
El gran Haile Gebrselassie

Prou donar repàs dels millors atletes "All Time" al final d'aquest document, per comprobar que els 10 primers, provenen de diferents països d'aquest continent, el límit del qual, sens antoja inassolible, pels atletes d'altres nacionalitats.

 

Es pot citar alguns noms, com a exemple d'aquesta gran superioritat, perquè la llista seria interminable, però crec que no es pot obviar, al més gran d'aquesta època, com és el etíop Haile Gebrselassie, dues vegades campió olímpic a Atlanta-1996 i Sydney-2000.

 

Tanmateix, aquest gran campió, va assolir quatre entorxats de campió mundial, a Stutgart-1993, Göteborg-1995, Atenes-997 i Sevilla-1999.

 

Tot això va donar peu, per l'aparició d'un altre gran atleta i compatriota seu, Kenenisa Bekele, actual plusmarquista mundial d'aquesta prova, amb un temps de 26:17,53 assolit a Brussel·les, el dia 26 d'agost de 2005.

 

Tanmateix, Haile Gebrselassie es posseïdor del record mundial de marató, amb un temps de 2h.03,59 assolit a Berlín el 28 de septiembre de 2008, configurant al costat d'altres èxits internacionals, els mes que suficients actius, per poder cualificar-ho, com el més gran d'aquesta època, a la mateixa alçada, com va succeïr en el seu moment, amb els mítics Jean Bouin, Paavo Nurmi, i Emil Zátopek.

 

LA PRESENCIA DELS FONDISTES ESPANYOLS EN AQUESTA PROVA

 

Quan es pretén aprofundir, en els orígens de les proves de fons a Espanya, molt aviat ens adonem, que aquesta prova, a diferències de moltes d'altres, ja va comptar des d'un principi, amb una gran massa de seguidors, sobre tot a les zones rurals de la nostra península.

 

 José Molins en 1959
José Molins en 1959

Les competicions de "korrikolaris" al País Basc, les curses de "pollastres" a l' Aragó, els "desafiaments" constants a Catalunya, com així mateix, en alguns altres racons d' Espanya, portaven sempre aparellada, la gran l'admiració de tots els afeccionats. No és per tant estrany, que sempre els millors fondistas espanyols, siguin procedents de petites ciutats espanyoles i dels seus entorns rurals.

 

Els noms que jalonen la història, dels 10000 metres al nostre país, com així mateix del camp a través, marató, i altres proves de gran fons, responen, entre d'altres, als de Pere Prat, Diodoro Pons, Jesús Diéguez, Arturo Peña, Miguel Cialceta, Jesús Oyarbide, Manuel Cutié, Antonio Gómez Urtiaga, Constantino Miranda, Gregorio Rojo, José Coll, Pedro Sierra, Buenaventura Baldomà, Antonio Amorós, Dimas Ramos, Luis García Serna, Francisco Guardia, Alejandro Gómez, Francisco Aritmendi, Jesús Hurtado, Fernando Aguilar, Javier Alvarez Salgado, Mariano Haro, José Molins, Carlos Pérez, Santiago de la Parte.... que són considerats unànimament, com els atletas que van marcar una època, i els referents dels actuals especialites d'aquesta prova.

 

Aquest selecte grup de grans atletes, són l'exemple de l'empenta que sempre ha tingut aquesta prova al nostre país i els artífexs dels primers èxits espanyols, en el famós "Cross de las Naciones" l'antecedent de l'actual Campionat del Món de Camp a través, i d'altres proves internacionals.

 

ELS 10.000 METRES EN EL NOU ENTORN DE L'ATLETISME ESPANYOL

 

Atenint-nos a l'històric dels 10000 metres, és interessant ressaltar, que el mes complet fondista espanyol, segons la meva opinió, de l'actual època, i potser de tots els temps, encara que els condicionaments siguin diferents, Fabián Roncero, va accedir a les competicions d'alt nivell, procedent de les "Curses Populars" la qual cosa justifica amb escreix, l'organització d'aquestes competicions, obertes a tots els amants de córrer a peu.

 

El seu gran historial, està avalat amb les seves excepcionals plusmarques absolutes d' Espanya, amb l'extraordinari registre de 27:14,44 en els 10.000 metres llisos, com així mateix, per una altra fenomenal marca aconseguida en la 1/2 marató, de 59:52.0 la qual cosa representa no solament el record espanyol, sinó tanmateix, la millor marca d'un atleta europeu, en aquesta, cada vegada més arrelada prova, de ruta.

 

Fabián Roncero , igualment ha estat, tres vegades Campió Absolut d'Espanya de Cros, en els anys 1999- 2001 - 2003, i ha posseït durant anys, la plusmarca espanyola de la marató amb la marca de 2h.07,23. Per marques sens dubte, el més gran tots. Tant sols li va faltar, aconseguir una medalla, en una competició d'alt nivell internacional.

 

Fabián Roncero, el fondista espanyol més complet 
Fabián Roncero, el fondista espanyol més complet

Actualment aquestes registres, bastant difícils de superar, poden estar a l'abast d'alguns atletes, procedents de les noves promocions, però a mitjà termini. Sempre es diu que els records s'estableixen per ser superats per uns altres. Els noms de Ayad Lamdassem, Juan de la Ossa, o del mateix José Ríos,... poden ser els últims referents positius, perquè no decaigui el nivell d'aquesta prova, i siguin l'estímul, per a la incorporació de nous practicants.

 

Repassant tots els llistats actuals, no solament s'albira un ampli desert, sinó ni tan sols, un sol nom, per substituir als actuals atletes, que ja han donat de si, tot lo molt i bo, que podien aportar al nostre esport.

 

Solament algun atleta nacionalitzat, procedent del continent africà, pot tenir accés a uns registres, que estan anomenats, a romandre inaccessibles durant molts anys. Però no és aquesta, la solució desitjada

Grans referents dels Segles XIX – XX - XXI
Millor marca Segle XIX Walter G.George ENG 31:40,0 Londres 28-07-1884
Millor marca Segle XX Haile Gebrselassie ETH 26:22,75 Hengelo 01-06-1998
Millor marca Segle XXI Kenenisa Bekele ETH 26:17,53 Brussel·les 26-08-2005
Primer campió olímpic Hannes Kolehmainen FIN 31:20,8 Estocolm 08-07-1912
Primer record mundial Jean Bouin FRA 30:20,8 C olombes 16-11-1911
           

Cronologia de tots els Campions Olímpics
Atenes - 1896 No es va disputà ------- -----
París - 1900 "          " ------- -----
Sant Louis - 1904 "          " ------- -----
Londres - 1908 "          " ------- -----
Estocolm - 1912 Hannes Kolehmainen 31:20,8 FIN
Anvers - 1920 Paavo Nurmi 31:45,8 FIN
París - 1924 Ville Ritola 30:23,2 FIN
Amsterdam - 1928 Paavo Nurmi 30:18,8 FIN
Los Ángele.1932 Janusz Kusocinski 30:11,4 POL
Berlín - 1936 Ilmari Salminen 30:15,4 FIN
Londres - 1948 Emili Zátopeck 29:29,6 CZN
Hèlsinki - 1952 Emili Zátopeck 29:17,0 CZE
Melbourne - 1956 Vladimir Kuts 28:45,6 URS
Roma - 1960 Pjotr Bolotnikov 28:32,2 URS
Tokio -1964 William Mills 28:24,4 EUA
Méjico - 1968 Naftali Temu 29:27,4 KEN
Munic - 1972 Lasse Viren 27:38,4 FIN
Montreal - 1976 Lasse Viren 27:40,4 FIN
Moscú - 1980 Miruts Yifer 27:42,69 ETH
Los Ángeles -1984 Alberto Cova 27:47,54 ITA
Seül -1988 Brahim Boutayeb 27:21,46 MAR
Barcelona - 1992 Khalid Skah 27:46,70 MAR
Atlanta - 1996 Haile Gebrselassie 27:07,34 ETH
Sydney - 2000 Haile Gebrselassie 27:18,20 ETH
Atenes - 2004 Kenenisa Bekele 27:05,10 ETH
Pequín - 2008 Kenenisa Bekele 27:01,17 ETH
Londres - 2012 Mohamed Farah 27:30,66 GBR
Rio de Janeiro-2016 Mohamed Farah 27:05,17 GBR

 

ELS ACTUALS DOMINADORS DE LESCURSES DE FONS                             

                                                                             

Una imatge molt repetida, en una prova de fons, a on els atletes africans, quasi sempre marcant la pauta a seguir

Una imatge molt repetida, en una prova de fons, a on els atletes africans, quasisempre marcant la pauta a segu

Els 10 millors atletes internacionals " All Time "
Kenenisa Bekele ETH 26:17,53 Bruselas 17-08-2005
Haile Gebrselassie ETH 26:22,75 Hengelo 01-06-1998
Paul Tergat KEN 26:27,85 Brussel·les 22-08-1997
Nicholas Kembol ETH 26:30,03 Brussel·les 05-09-2003
Abebe Dinkesa ETH 26:30,74 Hengelo 29-05-2005
Micah Kogo KEN 26:35,63 Brussel·les 25-08-2006
Paul Koech KEN 26:36,26 Brussel·les 22-08-1997
Zersenay Tadesse ERI 26:37,25 Brussel·les 25-08-2006
Salah Hissou MAR 26:38,08 Brussel·les 23-08-1996
Ahmad H. Abdullah QAT 26:38,76 Brussel·les 05-09-2003

Els 10 millors atletes espanyols " All Time "
Fabían Roncero 27:14,44 Lisboa 04-04-1998
José  Rios 27:22,20 Gijón 12-08-2000
Juan Carlos de la  Ossa 27:27,80 Barakaldo 02-04-2005
Juan Manuel Martínez 27:30,56 Pontevedra 20-07-2003
Teodoro Cuñado 27:36,90 Gijón 12-08-2000
Antonio Prieto 27:37,49 Oslo 14-07-1990
Alejandro Gómez 27:39,38 Oslo 10-07-1993
Carlos Castillejos 27:39,79 Vigo 12-07-2008
Bruno Toledo 27:43,29 Barakaldo 01-07-1998
José  Manuel Albentosa 27:45,10 Oslo 14-07-1990

Liistats tancats el dia 10 de setembre de 2016)

 

L'ACTUAL PLUSMARQUISTA MUNDIAL DELS 10.000 METRES

L'etiop Kenenisa Bekele, desprès de batre la plusmarca mundial a Brussel•les, el dia 28 d'agost de 2005

L'etiop Kenenisa Bekele, desprès de batre la plusmarca mundial a Brussel•les, el dia 28 d'agost de 2005

 

 Fonts d'informació: 

Arxius de
Recerca per Internet
Assessorament de Jose Maria Garcia
Llibres de l' Asociación Española de Estadísticos de Atletismo  
AEEA
Arxius de la Real Federación Española de Atletismo  
RFEA
Traduccions per Anna Martí

Documentació pròpia

 

                                                                                                                                                      Desembre de 2010