REFERENTS HISTÒRICS DELS 1500 METRES FEMENINS

 

 L’anglesa Anne Smith

L’anglesa Anne Smith primera recordwomen mundial

Malgrat que des de la seva aparició, aquesta prova no va ser reconeguda oficialment, per les altes esferes de les federacions internacionals,“Comitè Olímpic Internacional”  COI  per a acceptar la seva inclusió en els calendaris olímpics, com així mateix, per la IAAF, per a oficialitat els seus registres com a plusmarques mundials, aquesta disciplina considerada, com una de les proves regna de tots els programes atlètics, mai va deixar d’estar present, en aquelles llunyanes èpoques, en gairebé tots els festivals que assíduament s’organitzaven, per les illes britàniques i diversos països del continent europeu.

 

Encara que tot cal dir-lo, en aquests festivals sol incloïen de tant en tant, una prova de mig-fons, degut sobre tot a la pressió i embranzida, d'un reduït grup d'atletes, que sempre van confiar poder arribar al mateix estatuts, que tenien els homes, per la qual cosa, encara que molt lentament, els seus resultats anaven apareixent, de tant en tant, per a consolidar aquest objectiu.

 

El primer resultat que la IAAF , reconeix en els seus arxius sobre aquesta prova, es remunta a la allunyada data de 28 d’agost de 1908, quan l’atleta finlandesa Siína Símola, aconsegueix a la ciutat de Lieto (Finlàndia), la marca de 5,45”0 que va ser reconeguda com la millor marca mundial, del primer decenni del Segle XX.

 

Però posats de ple a la recerca de l'origen d'aquesta prova, varen trobar, que en totes les dècades posteriors, ja existien alguns resultats, que amb el pas del temps, una vegada contrastada la seva veracitat per la Federació Internacional, serien arxivats igualment al “Llibre dels Records”. per la International Athletic Foundation  IAAF

 

Com podem comprovar, les actuacions del mig-fons femení no es detenien, apareixent cada vegada, mes atletes noves, com a Lempi Aaltonen, la qual encapçala amb una marca de 5,43”0, la dècada dels anys 91-10-1920, registre aconseguit en Harjavalta, el 06-09-1913, continuant amb aquesta progressió, l'atleta russa Anna Mushkina que amb un temps de 5,18”2 assolit a Moscou el dia 19-08-1927, es consolida com la millor del decenni de 1920-1930, essent altra compatriota seva, Yevdokija Vasilyeva, amb una marca de 4,45”2, fa el propi en la dècada dels anys 1930, concretament en la mateixa capital moscovita, el dia 19-09-1937, pel que es pot considerar a totes elles, com els referents històrics més puntuals, del mig-fons mundial femení.

 

Però com en tots els ordenis de l'esport, també en el nostre, van apareixent noves practicants i noves tècniques de preparació, que són molt bé aprofitades per les noves promocions, amb la qual cosa, aquesta especialitat es consolida cada vegada més en la seva ascensió, sent en els anys de 1940,1950 i 1960, quan la millora en els llistats de millors marques internacionals, són cada vegada mes evidents, com ho justifiquen els temps d' Olga Ovsyannikova de la URS, amb 4,37”8 a Londres el 15-09-1946, com així mateix, de l'anglesa Diane Leather, amb 4,29”7, assolit a l'estadi de White City, de la mateixa capital anglesa, el dia 19-07-1957.

 

 Diane Leather en White City de Londres en 1957

Diane Leather en White City de Londres en 1957

 

Igualment per primera vegada apareix el nom d'una atleta fora de l'òrbita europea. Es tracta de la neozelandesa, Marise Chamberlain, que amb 4,19”0 en Perth el dia 08-12-1962, va obrint camí per a internacionalitzar aquesta emblemàtica prova, per tots els entorns atlètics del món.

 

Possiblement gens de tot d'això hagués estat possible, sense la intervenció d'un grup majoritari de les millors atletes mundials, de totes les disciplines atlètiques, lìderades per l a francesa Alice Milliat, que va saber reconduir magistralment, aquest moviment del col•lectiu femení, arribant a crear la seva pròpia federació ESFI fundada a París, l'any 1921, com així mateix els seus propis “Jocs Mundials”, que es van organitzar intercalats cada quatre anys, entre els oficials que organitzava el CIO.

 

Aquests campionats van tenir fins a quatre edicions París 1922, Góteborg 1926, Praga 1930 i Londres al 1934, amb un gran èxit de participació i d'assistència de públic, que es van convertir en un autèntic turment per al COI, que no va tenir més remei, que claudicar i assumir sota el seu control, aquest atletisme femení, que tots desitjaven.

 

Una part molt interessant de tot aquest contenciós, es pot constatar, entrant en l'índex general d'aquesta mateixa pàgina, en “Notícies” amb data 14/06/2006, on es troba un detallat document, d'aquesta increïble història, que no sol afecte a aquesta prova del 1500 metres, sinó a tot l'atletisme femení en general.

 

Molts d’ aquests registres exposats anteriorment, procedeixen dels arxius de la “Federació Internacional de les Dones” ESFI, desapareguda l'any 1938, una vegada, acceptat per part del COI, la presència femenines en uns Jocs Olímpics Amsterdam de 1928, com així mateix pocs anys més tard, per part de la IAAF, al decidir assumir sota el seu mandat, tots els moviments atlètics de les dones, que era el objectiu fonamental, que des de un principi, tothom volia.

 

Però no seria fins al dia 3 de juny de 1967, quan s'homologaria, per primera vegada en la història, una plasmaria mundial absoluta, aconseguida a la ciutat de Chiswick, per l'atleta britànica, Anne Smith, una marca de 4,17”3, el que suposava el punt final d'una atípica situació, que mai hauria d'haver succeït.

 

EL COMENÇAMENT D’ UNA ETAPA MOLT CONFLICTIVA DEL MIG-FONS FEMENÌ

L’atleta de l’ Unió Soviética,Tatyana Kazankina, guanyadora als Jocs Olímpics de Montreal de 1976

L’atleta de l’ Unió Soviética,Tatyana Kazankina, guanyadora als Jocs Olímpics de Montreal de 1976

 

No trigaria a passar massa temps, quan apareixen en el cim dels llistats de marques internacionals, els noms d'atletes de l'Europa Oriental, i de la Unió Soviètica, que deixant a part, l'aparició de la italiana Paola Pigni amb un registre de 4,12”4 en 1969, van ésser, conjuntament amb l’atleta txecoslovaca Jaroslava Jehlickove, amb 4,10”7 i l'alemanya oriental Karín Burneleit, amb 4,09”6, les qui van acaparar tots els records mundials, durant un llarg període de 20 anys, com així mateix, cridar l'atenció de tot el mon atlètic, per la facilitat en arribar a aquest aclaparant domini. Això va dur a considerar aquesta etapa, com una de les més conflictives i fosques d’aquesta especialitat.

 

Durant prop de dues dècades, aquest acaparador domini de les atletes de URS, Lyudmila Bragina amb 4,01”4 en 1972, i Tatyana Kazankina, primera dona a baixar dels quatre minuts, amb un temps de 3,56”0 en la localitat de Podolsk, en aquest mateix any, registre que va enlairar fins l'increïble marca de 3,52”47, el dia 13-08-1980 a Zürich. Com es pot apreciar, el seu domini d'aquesta especialitat va ser total.

 

D’aquests registres es va parlar intensament, durant molt temps, com així mateix dels nombrosos interrogants, que es tenien de la progressió d'aquesta prova, dels quals, no sols pel sistema de preparació, si no més, per altres estímuls, que van ser els que varen provocar aquest esclat de records mundials, sempre per aquest sector d'Europa, però mai es va poder comprovar res que fos irregular, excepte la negativa de Tatyana Kazankina, de passar una anàlisi antidopatge a París, després de guanyar una prova de fons l'any 1984, ja gairebé al final de la seva trajectòria atlètica, per la qual cosa va ser sancionada per la IAAF. Això va suposar el punt final de la seva trajectòria atlètica, després de guanyar, quatre medalles d'or en els Jocs Olímpics i aconseguir quatre plusmarques mundials.

 

UN ALTRA ETAPA IGUALMENT CONFUSA PLENA DE DUBTES

 

Mentrestant, també fora del nostre continent, especialment a Xina, prenien bona nota de tot el que succeïa a Europa, en aquesta prova amb tants punts conflictius, i que encara avui, manté els seus dubtes.

 

Después del record mundial de la rusa Tatyana Kazankina de 3,52”47 logrado en Zürich el año 1980, aparecen sorpresivamente un grupo de atletas chinas, que a las ordenes de su entrenador Ma Zuren, arrasan con todo lo que se les pone por delante, en estas pruebas atléticas, para las cuales tanta fortaleza se necesita.

 

Després de 17 anys de la plusmarca establerta per la russa, Tatyana Kazankina, temps considerat, gairebé com intocable per a totes les atletes mundials, apareixen de cop i volta, un grup de mig-fondistes i fondistes del país asiàtic, que provoquen un altre aldarull, que encara en l'actualitat, molta gent no acaba d'entendre.

 

Si repassem el llistat de les deu millors marques de tots els temps, veurem que hi ha set atletes procedents d'aquest país, totes elles dins de l'entorn d'un reduït col•lectiu de mig-fondistes, que en un curt espai de temps, el que va des de els anys de 1993 al 1997, que no sols acaparen l'atenció mundial, sinó si no més, la preocupació de la Federació Internacional, per aquest rosari, increïble de marques per part d'unes atletes, de les quals tot just es tenien referències, dels seus registres anteriors.

 

DUES FIGURAS DEL MIG-FONS MUNDIAL EN ÈPOCAS MOLT DIFERENCIADES

Yunxia Qu de Xina Recordwomen mundial en 1993  Mary Decker-Slaney de EUA Primera Campiona Mundial en 1983 

Yunxia Qu de Xina Recordwomen mundial en 1993

Mary Decker-Slaney de EUA Primera Campiona Mundial en 1983

 

S'ha de saber que l'actual recordwomen mundial Yunxia Qu, tenia abans de realitzar la seva actual estratosfèrica marca de 3,50”46 a Pequín en 1993, un millor registre anterior de 3,57”08., rebaixant d'una sola tacada, ni més ni menys que set segons, gesta inèdita en la història d'aquesta distància, la qual cosa va reactivar encara més, totes les sospites relacionades amb el dopatge, que la pròpia federació xinesa va desmentir categòricament.

 

Els arguments que va esgrimir el seu entrenador Ma. Zuren, quan se li va preguntar per aquesta increïble progressió, dels seus atletes, de les quals ja emergia amb força, no solament l'actual plusmarquista mundial, sinó altra deixeble seva Wang Junxia, que pocs dies abans polvoritza la plusmarca mundial dels 10.000 metres, amb la galàctica marca de 29,31”78, que rebaixa l'anterior record de la noruega, Ingrid Kristiansen, en més de 40 segons, una marca increïble, tenint en compte la bondat de la plusmarca anterior, que tot era degut a un pla d’entrenament, molt ben estructurat, y tant fort, que molts homes no serien capaços d’assimilar.

 

Però si això no fos suficient, una altra atleta seva Bo Jiang assolia en Shanghai, un espectacular registre de 14,28”09, en els 5000 metres, i més a més, per deixar a tots amb la boca oberta, igualment s'apodera, de la segona millor marca universal en els 1500 metres, amb 3,50”98, el dia 18 d'octubre de 1997, a la mateixa ciutat asiàtica.

 

Referent a les dubtes que aquesta progressió provocava arrel de tot el món, tanmateix es va limitar a dir que l’únic “brebatge”, que solia donar a les seves atletes, que gairebé tot el món considerava com un dopatge, consistia, en un condiment, compost amb arròs amanit, amb una essències extretes d'unes plantes selvàtiques, d'un estofat de carn de gos i brou de pollastre. Tot la resta segons ell, era parlar per parlar.

 

Però la veritat és que totes les marques, de les seves alumnes van succeir en l'any 1997, sent la retirada d'alguna d’ elles, molt prematura per la seva edat, atès que encara podien competir uns quants anys més, no varen ajudar massa, per allunyar certes dubtes. Com no van existir proves contradictòries, la IAAF no va tenir altra solució, que acceptar aquests registres, i que cadascú opini el que vulgui.

 

EL MIG-FONS ESPANYOL NO ACABA D’ ENLAIRAR-SE

 

En contrast amb el masculí, que des de fa dècades sempre a estat en la part alta dels rànquings internacionals, el 1500 metres femení, potser sigui la prova femenina que menys avanços ha tingut en els últims anys. El sol fet de tenir una sola atleta, per sota dels 4 minuts, parla per si mateix de la precarietat d’aquesta disciplina. Les nostres dones tenen una gran capacitat per a la practica de les carreres a peu, com sempre ha quedat demostrat, tant en les proves de pista, de ruta i camp a través, però l'estancament esta a la vista de tots.

 Iris Fuentes – Pila

Iris Fuentes – Pila

 

És evident que per darrere de Natàlia Rodríguez, hi ha atletes, que pel motiu que sigui, no acaben de desenganxar en aquesta prova. Tanmateix és cert que els noms de Nuría Fernández, les germanes Iris i Zulema Fuentes - Pila, Mayte Martínez, Élian Pérez, Irene Alfonso, Isabel Macías, entre unes altres, gairebé sempre ens ofereixen més alegries que decepcions, si ens referim a les seves classificacions, però si parlem de marques, crec que encara els hi falta aquest punt de qualitat, que sols ho donen les marques realitzades en pista a l'aire lliure, que és on es reflecteix, tot el treball realitzat i dirigit pels seus entrenadors, els quals encara tenen per davant, un ampli camp de millora per aquesta disciplina.

 

Una mostra de la qualitat, que de sempre han tingut les nostres atletes a les curses de mig i llarg fons, la tenim, recordant els noms de Belén Azpeitia, Julia Vaquero, Mayte Zúñiga, Encarna Escudero, Coro Fuentes, Pilar Fernández, Mercedes Calleja,foren entre d’altres, les pioneres de l’època moderna d’aquesta prova al nostre país, i el referent a seguir, per totes les nostres especialistes.

 

Actualment, sempre parlant del mig-fons- espanyol, el panorama de cara als “Jocs de Londres” de 1912, no és massa optimista, però de les nostres noies, en qualsevol moment abans d'arribar a la cita londinenca, es pot esperar qualsevol cosa, entre elles l'aparició d'algun nou talent, com sempre ha succeït en el nostre esport.

 

                                        NATALIA RODRIGUEZ, LO QUE PODIA HAVER SIGUT I NO VA SER

Nostre campiona Natàlia Rodríguez, arribant guanyadora al Campionat Mundial a Berlín del 2009                     Nostre campiona Natàlia Rodriguez, arribant guanyadora  al Campionat                                                                                 Mundial a Berlín de l'any 2009

 

Va ser una autèntica llàstima, la poca sort de Natàlia Rodríguez, en un mundial que ja tenia pràcticament en la seva butxaca. La nostra campiona no es va equivocar com molts entesos han propagat per diferents entorns. L’intenta de passar per l'esquerra a l'atleta keniata, no es prohibit, ni en la recta d'arribada, ni en cap altre punt de la prova. El que si pot succeir, és que aquest avançament, pot provocar encara que sigui involuntàriament, la caiguda d’una atleta, per la qual cosa és motiu suficient, per a desqualificar. Aquest es el risc que existeix, però digui el que es digui, si no hi ha caiguda, es pot avançar per on a un li doni la gana., sempre per suposat, dins de la pista de competició.

 

El cas de Natàlia va ésser d'autèntica mala sort i punt. Ella va demostrar ser la més sencera de totes i per això va aguantar fins al final. Un que durant molts anys a participat en els mes importants “Meetings” Internacionals” d’alt nivell, ha viscut moltes d'aquestes situacions i puc repetir, que si no hi ha caiguda, i arribes primer has guanyat. El mateix Fermin Cacho, en els Jocs de Barcelona-92, que li diguin per on passar abans d'arribar a la recta final, i el que us contestarà.... La nostra campiona no es va equivocar, doncs tenia pas suficient per a intentar fer-lo per dintre, però la sort no va estar al seu costat

 

UNA ATLETA EMBLEMÀTICA QUE VA TRENCAR UNA TRADICIÓ

Hassiba Boulmerka Campiona Olímpica en Barcelona-92

Hassiba Boulmerka Campiona Olímpica en Barcelona-92

 

La celebració dels “Jocs Olímpics de Barcelona-92”, entre les grans sorpreses que ens va oferir, destaca poderosament la victòria de l'atleta algeriana Hassiba Bourmerka, una dona lluitadora i símbol de la resistència femenina enfront de l'integrisme islàmic.

 

Aquesta gran campiona algeriana, a més de l'or de Barcelona, assoleixo coronar-se com campiona mundial a Tòquio-1988 i Göteborg-1989, aconseguint a més, per dues vegades consecutives, els títols de Campiona de Àfrica en 800 i 1500 metres. No obstant això aquests grans actius representat al seu país, es va veure obligada a traslladar la seva residència a París, a causa de les amenaces que rebia dels grups fonamentalistes, que segons la seva religió prohibeix a les dones córrer en pantalons curts i acudir en actes públics sense vel.

 

Una vegada retirada de l'activitat competitiva Hassiba Boulmerka contínua amb la seva lluita per a la incorporació de dones a l'esport, com una forma de combatre el masclisme dominant dels homes.

 

Aquesta emblemàtica atleta va rebre, en l'any 1995 el “Premi Príncep d'Astúries” no solament per les seves grans qualitats com atleta, sinó també pels seus valors humans.

 

Els grans referents dels segles XX

 Millor marca del Segle XX

  1993

Yunxia Qu

CHN

3,50”46

Pequin

 1º Campiona Olímpica

  1972

Lyudmila Bragina

URS

4,01”8

Munic

  1ª Recordwomen Olímpica

  1972

      Lydmila Bragina      URS     4,01"8 Munic

 1ª Recordwomwn Mundial

  1967           Anne Smitd

GBR

    4,17"3 Chiswick

 

         
Cronologia de totes les campiones olímpiques de la “Era Moderna”

Munic

1972

Lyudmila Bragina

4,01”8

URS

Montreal

1976

Tatyana Kazankina

4,05”5

URS

Moscu

1980

Tatyana Kazankina

3,56”56

URS

Los Angeles

1984

Gabriela Dori

4,03”25

ITA

Seül

1988

Paula Ivan

3,53”96

ROM

Barcelona

1992

Hassiba Boulmerka

3,55”30

ALG

Atlanta

1996

Svetlana Masterkova

4,00”83

RUS

Sidney

2000

Nouria Mérah Benida

3,57”90

ALG

Atenes

2004

Kelly Holmes

3,57”90

GBR

Pequín

2008

Nancy Jebet Lagat

4,00”23

KEN

          Londres      2012                       Ash Cakir Alptekin        4,10"23       TUR
     Rio de Janeiro      2016            Faith Chepnegetich Kipyegon

       4,08"95

 

      KEN

Les 10 millors marques mundials de tots els temps a l’ aire lliure

              Genzebe Dibaba 3,50"07        ETH        Mónaco          17-07-2015

Yunxia Qu

3,50”46

CHN

Pequin

11-09-1993

Jiang Bo

3,50”98

CHN

Shanghai

18-10-1997

Lang Yinglai

3,51”92

CHN

Shanghai

18-10-1997

Wang Junxia

3,51”92

CHN

Pequin

11-09-1993

Tatyana Kazankina

3,52”47

RUS

Zürich

13-08-1980

Yin Lili

3,53”91

CHN

Shanghai

18-10-1997

Paula Ivan

3,53”96

ROM

Seül

01-10-1988

Lan Lixin

3,53”97

CHN

Shanghai

18-10-1997

Olga Dvirna

3,54”23

RUS

Kiev

27-07-1982

         

Les 10 millors marques espanyoles de tots els temps a l’ aire lliure

Natàlia Rodríguez

3,59”51

Rieti

28-08-2005

            Nuria Fernández    4,00"20                Barcelona            01-08-2010

Mayte Zúñiga

4,00”59

Barcelona

08-08-1992

Dolores Checa

    4,02"77                      Atenes                 13-07-2008 

 Iris María Fuentes - Pila

4,04”25

Roma

12-07-2002

            Ana Amelia Menéndez     4,04"29                      Züeich                11-08-1999

Adoración García

     4,04"64                      Roma

12-07-2002

Zulema Fuentes - Pila

     4,04"72              Saint - Denis   FRA                 23-07-2004

Marta Dominguez

     4,04,84                      Madrid                 04-07-2009

Isabel Macías

    4:04,85              Saint - Denis   FRA                 06-07-2012
       

 ( Llistats tancats el día 27 de Juliol de 2018 ) 

Fonts d’ informació:

Arxius de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme. RFEA
Recerca per Internet

Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme  AEEA

Correccions de català per Anna Martí.

Arxius dels llibres de Rècords de l’ IAAF
Documentació pròpia 

                                                                                                                                                           Octubre de 2009