REFERENTS HISTORICS DE  200 METRES LLISOS-HOMES

 

ELS SEUS ANTECEDENTS

 

Aquesta atractiva prova dels 200 metres, possiblement sigui una de les més  antigues del calendari dels Jocs Olímpics, quan ja en els primers “Jocs de l'Antiguitat”,  formava part al seu programa de competicions.

 

Aquesta  primera edició que es remunta a 776 anys a. de C. era una disciplina considerada com la carrera  a peu més llarga dels Jocs. Encara que la prova regna dels mateixos, era sens dubte, la prova combinada del  Pentatló.

 

L’esmentada prova, consistia  a efectuar una volta completa al perímetre de l'estadi, que segons el sistema de mesurament de l'època, tenia  un equivalent als 193 metres, i que segons els filòsofs i erudits de llavors, va ser guanyada per un atleta  de la ciutat de Elis, anomenat Korebos.

 

Curiosament,  en la inauguració dels Jocs de l'Era Moderna d'Atenes, de  1896, aquesta distància no va ser inclosa al programa dels mateixos, sent en els següents de París  de 1900, quan va fer acte de presentació, amb la victòria de l'americà John Tewksbury en  guanyar la medalla d'or amb un temps de 21,6 seg.

 

John Tewksbury

Inicialment  aquesta prova de domini absolut d'anglesos i americans, era mesurada per iardes, (220 i. =201,17 m.) desenvolupant-se gairebé sempre en línia recta, amb alternances de vegades amb pistes amb corba, segons  les disponibilitats dels estadis. No seria fins a 1958, quan la Federació Internacional  IAAF va  dictar l'obligació de realitzar-se sempre en corba.

 

Seria  a mitjan Segle XIX, quan va començar la correlació de marques sempre dominades pels  atletes britànics, en competència amb atletes professionals que en aquells temps, no estava prohibit. La  primera marca que apareix en els ránkings de aquells temps, era l’aconseguia pel britànic William Collett  amb 23,0 segons, a Londres el 24 de novembre de 1866.

 

A partir d'aquest moment, aquests llistats van contemplar un canvi continu  de noms i marques que seria llarguíssim reproduir. Si direm que el primer home a baixar dels 23,0 seg. va  ser el canadenc Robert Kerr quan va aconseguir a Nova York un temps de 21,2/5  el 25 de maig de 1878.

 

La progressió constant de marques  va continuar amb el domini britànic, fins que l'americà Bernat Wefers, va aconseguir rebaixar  aquesta marca fins a 21,1/5 a Nova York el dia 30 de maig de 1896 sent considerat com  el millor atleta del Segle XIX en aquesta especialitat.

 

El gran Jesse Owens

No  hi ha dubte que quan es rebaixa un topall esportiu, aquest no deixa de ser un fet històric  i transcendental, sent en el nostre continent, una data molt puntual i significativa la relacionada amb els  Jocs de Berlín de 1936, quan el gran Jesse Owens, li va cabre l'honor de  ser el primer home a baixar dels 21,0 segons, en guanyar l'or amb una marca de 20,7 seg. que va perdurar com  a rècord mundial durant 16 anys, quan el seu compatriota Melvin Stanfield ho va rebaixar  fins als 20,6 a Hèlsinki amb motiu dels Jocs Olímpics, el 28 dejuna de 1952.

 

EL GRAN DOMINI DELS ESTATS UNITS

 

Com es pot comprovar per les taules inserides al final d'aquest document,  el domini nord-americà va ser absolut. De les 27 edicions disputades dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna,  els atletes d'americans van guanyar l'or en 17 ocasions, com així mateix es van guardonar amb  la majoria de rècords mundials en les seves respectives èpoques.

 

Fins  als Jocs de Mèxic de 1968 totes les competicions es realitzaven amb pista de  terra batuda o cendra, sobre les quals es van aconseguir registres d'autèntica qualitat en diferents proves,  com van ser els 10,0 seg. aconseguits per l'alemany Armín Hary en Zurich el  dia 21 de juny de 1960 en la prova dels 100 metres llisos o els de el seu compatriota Martín Lauer  en 110 metres tanques, amb la no menys fabulosa marca de 13,2 aconseguida el dia 7 de juliol de  1959 en la mateixa pista suïssa. Marques que semblaven imbatibles, però amb l'aparició de les pistes sintètiques,  van ser superades no molts anys després.

 

Tommy Smith

Els Jocs  de Mèxic van ser el primer exemple amb el rècord mundial de 200 metres llisos, on l'americà  Tommy Smith es va convertir en el primer home a baixar dels 20,0 seg. en coronar-se campió  amb un temps de 19,83, amb cronometratge elèctric.

 

És a partir  d'aquí, quan la correlació de grans atletes per sota d'aquesta marca, era cada vegada més àmplia, incrustant-se  entre els americans, l'italià Pietro Mennea 19,72, l'atleta de Namíbia Frank  Frederichs 19,68 i els extraordinaris jamaicans Yohan Blake 19,26 i Usain  Bolt, 19,19 aquest últim actual recordmán mundial de la distància aconseguida a Berlín  el 20 d'agost de 2009.

 

Totes aquestes marques, són  documentades segons l'actual mesurament mètric, la mateixa que regeix en tot l'àmbit mundial, després que  la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), dictés al seu primer Congrés, celebrat  a Estocolm, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1912, les noves normes  per a aquesta distància, que haurien de ser amb corba o mitja corba.

 

        LA PROGRESSIÓ A ESPANYA

 

Rafael Hernández Coronado

Els primers moviments al nostre país daten de la segona dècada de 1910-1919  amb motiu de “Els Jocs Olímpics Madrilenys” on en el transcurs dels mateixos, el madrileny Sòcrates Quintana registra en la final de 200 metres, un temps de 25,6 darrere de l'alemany Lux, establint la primera marca oficial.

 

Aquest  temps seria superat repetides vegades en el transcurs de les dècades de 1920 i 1930 per atletes  com Félix Mendizábal amb 22,8 a Madrid,  Rafael Hernández Coronado amb 23,4 igualment a la capital d'Espanya el  dia 30 de maig de 1920, Juan Junquera, amb 23,2 a Barcelona, Diego  Ordóñez a Porto assenyalant 22,8 i primer espanyol en baixar dels 23 seg. aconseguint  amb aquest registre ser el millor atleta de la distància en aquesta dècada de 1920.

 

Els  anys 1930 es prometen molt actius destacant en la seva primera meitat els  noms de Miguel Arévalo amb 22,6 millor marca d'aquesta dècada, Luis Sereix,  Ramiro Cruza amb marques per sota dels 23 seg. però els successos d'Espanya de 1936 va paralitzar qualsevol activitat atlètica, quedant molta gent jove sense poder plasmar en les  pistes de competició el molt que prometien.

 

Ramón  Rodriguez

Quan l'entorn  social i esportiu tornava a la normalitat, l'atletisme espanyol, de forma lenta però sense pausa, anava buscant  el seu lloc natural. La presència de nous noms comencessin a consolidar aquesta prova amb atletes tan  destacats com Ramón” Moncho” Rodríguez, campió d'Europa de la Joventut, a Milà,  Juan Ruano, Ricardo Sáenz d'Heredia, Antolín García, Francisco J. Llana, Armando Roca, José María  Helguera, Rogelio Rivas, que donarien consistència als rànquing de les dècades  de 1940 i 1950.

 

Des de finals de 1950 fins a principis de  1970 són anys que estan considerats, abans d'entrar en l'època de les pistes sintètiques, com el veritable  trampolí pel que molt aviat vindria darrere d'ells. Nous atletes apareixen en l'horitzó d'aquesta bella prova,  encapçalant els llistats de millors marques, els noms Ramón “Moncho” Rodriguez Melanio Asensio,  José Luis Albarrán, Javier Pagés, José Luis Sánchez Paraiso, Ramón Magariños, en els anys 1960 i Luis  J.Sarria, J. Suárez Garrudo, Francisco Javier Navarro y Teodoro Hornillos , entre otros  en el 1970. Tots ells seran recordats sempre, com els impulsors del trànsit a la nova època d'aquesta prova.

 

AMB LES PISTES SINTETICAS COMENÇA L'ENLAIRAMENT

 

Com no podia ser menys, igual que en l'àmbit internacional, els nostres velocistes  s'adapten amb rapidesa a les noves característiques, d'un nou format que no solament afecta a les  noves pistes, sinó també als materials, sistemes de preparació i sobretot amb el professionalisme avalat per  la Federació Internacional,.la qual cosa redunda en l'aparició de nous sponsors, televisió,  managers, centres de tecnificació, més actuals que els anteriors, i una sèrie d'incentius, que pocs anys enrere  ningú podria imaginar.

 

Sergio Ruiz una realitat de la velocitat espanyol

No va passar massa temps perquè  una nova generació de velocistes, donessin el llustre que tant necessitava aquesta prova. Els enfrontaments  entre José Venancio. Jordi Mayoral ,Angel David Rodríguez, Bruno Hortelano, es va traduir  en una millora de marques de gran qualitat, sempre per sota dels 21 seg.

 

Molt recent, en aquest mateix any 2013 apareix gairebé de sorpresa el sabadellenc  Sergio Ruiz, que amb un nou rècord espanyol de 20,51 seg., marca que supera a l'anterior de José Venancio de 20,61 aconseguida a Madrid l'any 1997.

 

La  incidència d'aquesta nova perla del nostre atletisme, va tenir  la seva repercussió quan Bruno Hortelano poques setmanes més tard, rebaixa el seu temps amb  20,47 el que promet noves superacions per part de tots dos, en les properes temporades a l'aire lliure.

 

Referents històrics olímpics i mundials
Millor    marca segle XIX	Bernat  Wefers	USA	21,1/5	NovYork	30-05-1896
Millor    marca segle XX	Michael    Johnson	USA	19,32	Atlanta	01-08-1996
Millor    marca segle XXI	Usain    Bolt	JAM	19,19	Berlín	20-08-2009
1º    Record olímpic	Jhon    Tewsbury	USA	22,1	París	16-05-    1900
1º    Record mundial	Ralph    Cook Craig	USA	21,7	Estocolm	12-07-1912

Cronologia de campions olímpics de l’ Era Moderna
Atenes  - 1896	No    se disputaren	------	-----
París  - 1900	John    Tewksbury	22,2	USA
Sant  Louis - 1904	Archie    Hahn	21,6	USA
Londres  - 1908	Robert    Kerr	22,6	CAN
Estocolm - 1912	Ralhp    Craig	21,7	USA
Anvers   - 1920	Allen    Woodring	22,0	USA
París  - 1924	Jackson    Schulz	21,6	USA
Amsterdam  - 1928	Percy    Williams	21,8	CAN
Los    Ángeles - 1932	Thomas    E. Tolan	21,2	USA
Berlín  - 1936	Jesse    Owens	20,7	USA
Londres  - 1948	Melvin    Patton	21,1	USA
Hèlsinki  - 1952	Melvin    Stanfield	20,7	USA
Melbourne  - 1956	Bobby    Morrow	20,75	USA
Roma    - 1960	Livio    Berruti	20,5	ITA
Toquio  - 1964	Henry    Carr	20,3	USA
Mèxic  - 1968	Tommy    Smith	19,83	USA
Munic  - 1972	Valeri    Borzov	20,00	URS
Montreal  - 1979	Don    Quarrie	20,23	JAM
Moscou  - 1980	Pietro    Mennea	20,19	ITA
Los    Ángeles - 1984	Carl    Lewis	19,80	USA
Seúl  - 1988	Joe    DeLoach	19,75	USA
Barcelona  - 1992	Mike    Marsh	20,01	USA
Atlanta  - 1996	Michael    Johnson	19,32	USA
Sidney  - 2000	Konstantinos    Kenteris	20,09	GRE
Atenes   - 2004	Shawn    Crawfort	19,79	USA
Pequín -  2008	Usain    Bolt	19,30	JAM
Londres - 2012	Usain    Bolt	19,32	JAM
Rio de Janeiro -2016	UIsain Bolt	19,78	JAM

Els 10 millors atletes espanyols  “All Time” a l’ aire lliure
Bruno    Hortelano	20,04	Getafe	22-07-2018
Sergio    Ruiz	20,51	Salamanca	12-06-2013
Venancio José Samuel García	20,59 20,59	Madrid Barcelona	05-09-1997 23-07-2017
Daniel Rodriguez	20,59	Tarragona	28-06-2018
Ángel David Rodriguez	20,61	Barcelona	19-07-2008
Jordi Mayoral	20,63	Vitoria	08-07-1995
Francisco Javier Navarro	20,66	Madrid	21-07-1995
Antonio Sánchez	20,67	Madrid	21-06-1984
David Canal	20,68	Rivas	10-06-2000

Els 10 millors atletes internacionals “ All Time “ a l’ aire lliure
Usain    Bolt	JAM	19,19	Berlín	20-08-2009
Yohan    Blake	JAM	19,26	Brussel·les	15-09-2011
Michael    Johnson	USA	19,32	Atlanta	01-08-1996
Walter    Dix	USA	19,53	Brussel·les	16-09-2011
Tyson    Gay	USA	19,58	Nova York	30-05-2009
Xavier    Carter	USA	19,63	Laussane	11-07-2006
Wallac    Spearmon	USA	19,65	Daegu	28-09-2006
Frankie    Fredericks	NAM	19,68	Atlanta	01-08-1996
Pietro    Mennea	ITA	19,72	Mèxic	12-09-1979
Michael    Marsh	USA	19,73	Barcelona	05-08-1992

 

EL MEJOR ESPAÑOL EN ESTA DISTANCIA 

Bruno Hortelano el inqüestionable campió i recordman d’Espanya

                                                                       Llistats tancats el día 24 de juliol de 2018

Fonts d'informació:

Recerca per Internet

Llibres de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme. AEE

Llibres de  José Coromines

Correccions de català per Anna Martí

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’ Atletisme. RFEA

Llibre de l’International Athelic Foundatión  IAAF

Documentació pròpia

                                                                                                                                 Octubre de 2013