REFERENTS HISTORICS DE  200 METRES LLISOS-HOMES

 

ELS SEUS ANTECEDENTS

 

Aquesta atractiva prova dels 200 metres, possiblement sigui una de les més  antigues del calendari dels Jocs Olímpics, quan ja en els primers “Jocs de l'Antiguitat”formava part al seu programa de competicions.

 

Aquesta  primera edició que es remunta a 776 anys a. de C. era una disciplina considerada com la carrera  a peu més llarga dels Jocs. Encara que la prova regna dels mateixos, era sens dubte, la prova combinada del  Pentatló.

 

L’esmentada prova, consistia  a efectuar una volta completa al perímetre de l'estadi, que segons el sistema de mesurament de l'època, tenia  un equivalent als 193 metres, i que segons els filòsofs i erudits de llavors, va ser guanyada per un atleta  de la ciutat de Elis, anomenat Korebos.

 

Curiosament,  en la inauguració dels Jocs de l'Era Moderna d'Atenes, de  1896, aquesta distància no va ser inclosa al programa dels mateixos, sent en els següents de París  de 1900, quan va fer acte de presentació, amb la victòria de l'americà John Tewksbury en  guanyar la medalla d'or amb un temps de 21,6 seg.

 

John Tewksbury
John Tewksbury

Inicialment  aquesta prova de domini absolut d'anglesos i americans, era mesurada per iardes, (220 i. =201,17 m.) desenvolupant-se gairebé sempre en línia recta, amb alternances de vegades amb pistes amb corba, segons  les disponibilitats dels estadis. No seria fins a 1958, quan la Federació Internacional  IAAF va  dictar l'obligació de realitzar-se sempre en corba.

 

Seria  a mitjan Segle XIX, quan va començar la correlació de marques sempre dominades pels  atletes britànics, en competència amb atletes professionals que en aquells temps, no estava prohibit. La  primera marca que apareix en els ránkings de aquells temps, era l’aconseguia pel britànic William Collett  amb 23,0 segons, a Londres el 24 de novembre de 1866.

 

A partir d'aquest moment, aquests llistats van contemplar un canvi continu  de noms i marques que seria llarguíssim reproduir. Si direm que el primer home a baixar dels 23,0 seg. va  ser el canadenc Robert Kerr quan va aconseguir a Nova York un temps de 21,2/5  el 25 de maig de 1878.

 

La progressió constant de marques  va continuar amb el domini britànic, fins que l'americà Bernat Wefers, va aconseguir rebaixar  aquesta marca fins a 21,1/5 a Nova York el dia 30 de maig de 1896 sent considerat com  el millor atleta del Segle XIX en aquesta especialitat.

 

El gran Jesse Owens
El gran Jesse Owens

No  hi ha dubte que quan es rebaixa un topall esportiu, aquest no deixa de ser un fet històric  i transcendental, sent en el nostre continent, una data molt puntual i significativa la relacionada amb els  Jocs de Berlín de 1936, quan el gran Jesse Owens, li va cabre l'honor de  ser el primer home a baixar dels 21,0 segons, en guanyar l'or amb una marca de 20,7 seg. que va perdurar com  a rècord mundial durant 16 anys, quan el seu compatriota Melvin Stanfield ho va rebaixar  fins als 20,6 a Hèlsinki amb motiu dels Jocs Olímpics, el 28 dejuna de 1952.

 

EL GRAN DOMINI DELS ESTATS UNITS

 

Com es pot comprovar per les taules inserides al final d'aquest document,  el domini nord-americà va ser absolut. De les 27 edicions disputades dels Jocs Olímpics de l'Era Modernaels atletes d'americans van guanyar l'or en 17 ocasions, com així mateix es van guardonar amb  la majoria de rècords mundials en les seves respectives èpoques.

 

Fins  als Jocs de Mèxic de 1968 totes les competicions es realitzaven amb pista de  terra batuda o cendra, sobre les quals es van aconseguir registres d'autèntica qualitat en diferents proves,  com van ser els 10,0 seg. aconseguits per l'alemany Armín Hary en Zurich el  dia 21 de juny de 1960 en la prova dels 100 metres llisos o els de el seu compatriota Martín Lauer  en 110 metres tanques, amb la no menys fabulosa marca de 13,2 aconseguida el dia 7 de juliol de  1959 en la mateixa pista suïssa. Marques que semblaven imbatibles, però amb l'aparició de les pistes sintètiques,  van ser superades no molts anys després.

 

Tommy Smith
Tommy Smith

Els Jocs  de Mèxic van ser el primer exemple amb el rècord mundial de 200 metres llisos, on l'americà  Tommy Smith es va convertir en el primer home a baixar dels 20,0 seg. en coronar-se campió  amb un temps de 19,83, amb cronometratge elèctric.

 

És a partir  d'aquí, quan la correlació de grans atletes per sota d'aquesta marca, era cada vegada més àmplia, incrustant-se  entre els americans, l'italià Pietro Mennea 19,72, l'atleta de Namíbia Frank  Frederichs 19,68 i els extraordinaris jamaicans Yohan Blake 19,26 i Usain  Bolt, 19,19 aquest últim actual recordmán mundial de la distància aconseguida a Berlín  el 20 d'agost de 2009.

 

Totes aquestes marques, són  documentades segons l'actual mesurament mètric, la mateixa que regeix en tot l'àmbit mundial, després que  la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), dictés al seu primer Congrés, celebrat  a Estocolm, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1912, les noves normes  per a aquesta distància, que haurien de ser amb corba o mitja corba.

 

LA PROGRESSIÓ A ESPANYA

 

Rafael Hernández Coronado
Rafael Hernández Coronado

Els primers moviments al nostre país daten de la segona dècada de 1910-1919  amb motiu de “Els Jocs Olímpics Madrilenys” on en el transcurs dels mateixos, el madrileny Sòcrates Quintana registra en la final de 200 metres, un temps de 25,6 darrere de l'alemany Lux, establint la primera marca oficial.

 

Aquest  temps seria superat repetides vegades en el transcurs de les dècades de 1920 i 1930 per atletes  com Félix Mendizábal amb 22,8 a Madrid,  Rafael Hernández Coronado amb 23,4 igualment a la capital d'Espanya el  dia 30 de maig de 1920, Juan Junquera, amb 23,2 a Barcelona, Diego  Ordóñez a Porto assenyalant 22,8 i primer espanyol en baixar dels 23 seg. aconseguint  amb aquest registre ser el millor atleta de la distància en aquesta dècada de 1920.

 

Els  anys 1930 es prometen molt actius destacant en la seva primera meitat els  noms de Miguel Arévalo amb 22,6 millor marca d'aquesta dècada, Luis SereixRamiro Cruza amb marques per sota dels 23 seg. però els successos d'Espanya de 1936 va paralitzar qualsevol activitat atlètica, quedant molta gent jove sense poder plasmar en les  pistes de competició el molt que prometien.

 

Ramón  Rodriguez
Ramón  Rodriguez

Quan l'entorn  social i esportiu tornava a la normalitat, l'atletisme espanyol, de forma lenta però sense pausa, anava buscant  el seu lloc natural. La presència de nous noms comencessin a consolidar aquesta prova amb atletes tan  destacats com Ramón” Moncho” Rodríguez, campió d'Europa de la Joventut, a MilàJuan Ruano, Ricardo Sáenz d'Heredia, Antolín García, Francisco J. Llana, Armando Roca, José María  Helguera, Rogelio Rivas, que donarien consistència als rànquing de les dècades  de 1940 i 1950.

 

Des de finals de 1950 fins a principis de  1970 són anys que estan considerats, abans d'entrar en l'època de les pistes sintètiques, com el veritable  trampolí pel que molt aviat vindria darrere d'ells. Nous atletes apareixen en l'horitzó d'aquesta bella prova,  encapçalant els llistats de millors marques, els noms Ramón “Moncho” Rodriguez Melanio Asensio,  José Luis Albarrán, Javier Pagés, José Luis Sánchez Paraiso, Ramón Magariños, en els anys 1960 i Luis  J.Sarria, J. Suárez Garrudo, Francisco Javier Navarro y Teodoro Hornillos , entre otros  en el 1970. Tots ells seran recordats sempre, com els impulsors del trànsit a la nova època d'aquesta prova.

 

AMB LES PISTES SINTETICAS COMENÇA L'ENLAIRAMENT

 

Com no podia ser menys, igual que en l'àmbit internacional, els nostres velocistes  s'adapten amb rapidesa a les noves característiques, d'un nou format que no solament afecta a les  noves pistes, sinó també als materials, sistemes de preparació i sobretot amb el professionalisme avalat per  la Federació Internacional,.la qual cosa redunda en l'aparició de nous sponsors, televisió,  managers, centres de tecnificació, més actuals que els anteriors, i una sèrie d'incentius, que pocs anys enrere  ningú podria imaginar.

 

Sergio Ruiz una realitat de la velocitat espanyol
Sergio Ruiz una realitat de la velocitat espanyol

No va passar massa temps perquè  una nova generació de velocistes, donessin el llustre que tant necessitava aquesta prova. Els enfrontaments  entre José Venancio. Jordi Mayoral ,Angel David Rodríguez, Bruno Hortelano, es va traduir  en una millora de marques de gran qualitat, sempre per sota dels 21 seg.

 

Molt recent, en aquest mateix any 2013 apareix gairebé de sorpresa el sabadellenc  Sergio Ruiz, que amb un nou rècord espanyol de 20,51 seg., marca que supera a l'anterior de José Venancio de 20,61 aconseguida a Madrid l'any 1997.

 

La  incidència d'aquesta nova perla del nostre atletisme, va tenir  la seva repercussió quan Bruno Hortelano poques setmanes més tard, rebaixa el seu temps amb  20,47 el que promet noves superacions per part de tots dos, en les properes temporades a l'aire lliure.

 

Referents històrics olímpics i mundials

Millor    marca segle XIX

Bernat  Wefers

USA

21,1/5

NovYork

30-05-1896

Millor    marca segle XX

Michael    Johnson

USA

19,32

Atlanta

01-08-1996

Millor    marca segle XXI

Usain    Bolt

JAM

19,19

Berlín

20-08-2009

1º    Record olímpic

Jhon    Tewsbury

USA

22,1

París

16-05-    1900

1º    Record mundial

Ralph    Cook Craig

USA

21,7

Estocolm

12-07-1912

 

 

       

 

         
       
Cronologia de campions olímpics de l’ Era Moderna

Atenes  - 1896

No    se disputaren

------

-----

París  - 1900

John    Tewksbury

22,2

USA

Sant    Louis - 1904

Archie    Hahn

21,6

USA

Londres  - 1908

Robert    Kerr

22,6

CAN

Estocolm - 1912

Ralhp    Craig

21,7

USA

Anvers    - 1920

Allen    Woodring

22,0

USA

París  - 1924

Jackson    Schulz

21,6

USA

Amsterdam  - 1928

Percy    Williams

21,8

CAN

Los    Ángeles - 1932

Thomas    E. Tolan

21,2

USA

Berlín  - 1936

Jesse    Owens

20,7

USA

Londres  - 1948

Melvin    Patton

21,1

USA

Hèlsinki  - 1952

Melvin    Stanfield

20,7

USA

Melbourne  - 1956

Bobby    Morrow

20,75

USA

Roma    - 1960

Livio    Berruti

20,5

ITA

Toquio  - 1964

Henry    Carr

20,3

USA

Mèxic  - 1968

Tommy    Smith

19,83

USA

Munic  - 1972

Valeri    Borzov

20,00

URS

Montreal  - 1979

Don    Quarrie

20,23

JAM

Moscou  - 1980

Pietro    Mennea

20,19

ITA

Los    Ángeles - 1984

Carl    Lewis

19,80

USA

Seúl  - 1988

Joe    DeLoach

19,75

USA

Barcelona  - 1992

Mike    Marsh

20,01

USA

Atlanta  - 1996

Michael    Johnson

19,32

USA

Sidney  - 2000

Konstantinos    Kenteris

20,09

GRE

Atenes   - 2004

Shawn    Crawfort

19,79

USA

Pequín -  2008

Usain    Bolt

19,30

JAM

Londres - 2012

Usain    Bolt

19,32

JAM

Rio de Janeiro -2016 UIsain Bolt 19,78 JAM
       
Els 10 millors atletes espanyols  “All Time” a l’ aire lliure

Bruno    Hortelano

20,12

Rio de Janeiro

15-08-2016

Sergio    Ruiz

20,51

Salamanca

12-06-2013

José    Venancio

20,59

Madrid

05-09-1997

Angel    David

20,61

Barcelona

19-07-2008

Jordi    Mayoral

20,63

Vitoria

08-07-1995

Francisco    J. Navarro

20,66

Madrid

21-07-1995

Antonio    Sánchez

20,67

Madrid

21-06-1984

David    Canal

20,68

Rivas

10-06-2004

Josué    Mena

20,75

Monachil

14-07-2007

Fco.J.García    López

20,77

Munic

03-09-1972

Miguel    Angel Gómez

20,77

Munic

03-09-1972

         
Els 10 millors atletes internacionals “ All Time “ a l’ aire lliure

Usain    Bolt

JAM

19,19

Berlín

20-08-2009

Yohan    Blake

JAM

19,26

Brussel·les

15-09-2011

Michael    Johnson

USA

19,32

Atlanta

01-08-1996

Walter    Dix

USA

19,53

Brussel·les

16-09-2011

Tyson    Gay

USA

19,58

Nova York

30-05-2009

Xavier    Carter

USA

19,63

Laussane

11-07-2006

Wallac    Spearmon

USA

19,65

Daegu

28-09-2006

Frankie    Fredericks

NAM

19,68

Atlanta

01-08-1996

Pietro    Mennea

ITA

19,72

Mèxic

12-09-1979

Michael    Marsh

USA

19,73

Barcelona

05-08-1992

 

EL MEJOR ESPAÑOL EN ESTA DISTANCIA

 

Bruno Hortelano el inqüestionable campió i recordman d’Espanya

Bruno Hortelano el inqüestionable campió i recordman d’Espanya

 

                                                                      Llistats tancats el día 10 de setembre de 2016

Fonts d'informació:

Recerca per Internet

Llibres de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme. AEE

Llibres de  José Coromines

Correccions de català per Anna Martí

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’ Atletisme. RFEA

Llibre de lInternational Athelic Foundatión  IAAF

Documentació pròpia

                                                                                                                                 Octubre de 2013