REFERENTS HISTÒRICS DELS 400 METRES LLISOS FEMENÍ

      UN ALTRE INICI COMPLICAT  PER A LES DONES

Com sempre ha succeït, les dones tornen a trobar infinitat d'obstacles quan  intenten convertir en realitat el desig de poder compartir, igual que els homes, el calendari olímpic de  competicions, espai que, des de feia segles, era un terreny exclusivament reservat per els homes.

Després  d'infinits intents i concentracions públiques, reclamant el  seu espai natural en l'esport, sempre trobaven la negativa més rotunda, atès que des dels Jocs de l'Antiguitat, la  presència femenina estava prohibida i fins i tot exposada a severes sancions, que  en alguns casos podien incloure la pena de mort.

Amb la recuperació  dels Jocs en l'Era Moderna, el seu primer president i impulsor d'aquesta recuperació,  el francès Pierre de Coubertin, es va negar des d'un principi a modificar res que canvies  els esdeveniments de  segles enrere. Dones a l'esport sí, però a l'atletisme olímpic, no.

Elles,  no obstant això, i impulsades per tot el seu entorn atlètic, no  van dubtar a establir els seus propis calendaris de competicions i fins i tot els seus propis Jocs  Mundials. La fundació de la "Federació Internacional de l'Esport Femeni"  ESFI  era un fet natural que a ningú va sorprendre, excepte pels  setciències dirigents del CIO.

Pierre de Coubertin

La  seva fundadora i presidenta va ser la francesa Alice  Milliat, al final de la dècada de 1920 tenint ubicada la seva seu social a París.  La seva presència i les seves mobilitzacions, eren un veritable assot per al Comitè Olímpic Internacional,  que finalment va donar el seu braç a torçar, quan per fi, amb el canvi del seu president,  es van adonar que era un fet irreversible que tots desitjaven.  La primera aparició de les dones en uns Jocs  Olímpics, es va produir en els "Jocs de Amsterdam de1928", amb la programació  de cinc disciplines, 100 metres llisos, 800 metres, alçada, disc i relleus 4 x 100.

A partir d'aquest moment, es diu que cada vegada que una dona aconsegueix  el seu entorxat olímpic, no deixa de ser una flor de record per a Alice Milliat, morta en  1936 i enterrada en el cementiri de la seva ciutat natal, Nantes en 1936.

Aquestes  històriques etapes es van dividir en tres fases. Abans d'aparèixer  les federacions, la seva integració a la FSFI en 1920, la qual va suposar el seu veritable  punt de llançament, per arribar finalment a la seva integració a la Federació Internacional l'any 1928 i posteriorment al Comitè Olímpic Internacional.

De  totes maneres centrant-nos en la prova de 400 metres llisos, cal fer constar,  que aquesta, no va veure la seva aparició en uns Jocs Olímpics, fins a 40 anys més tard.  Aquest fet històric va tenir com a marc els Jocs Olímpics de Mèxic el 1968, on la francesa  Collete Bessón aconsegueix la primera medalla daurada amb una marca de 52,0.seg.

Kinue Hitomi

Però  abans d'arribar a aquest moment històric, va haver-hi molt moviment  en aquesta disciplina. Des de la japonesa Kinue Hitomi, primera dona a baixar del minut  amb un temps et 59,0 a Tòquio el dia 9 de maig de1928, fins a l'atleta polonesa Irena  Szewinska que ho va fer dels 50 seg,. amb un temps de 49,9 aconseguit a Varsòvia el  22-06-1974.

Un llarg llistat de brillants atletes, marquen la històrica  d'aquesta duríssima disciplina Els noms de Mary Lines, Nellié Halstead,Ursula Juvewitk, Marlene Mathews,  Zoya Petrova, María Itkina, Marise Chamberlain, Polina Solopova entre unes altres, van ser l’avantguarda  de l'època moderna, on les noves tecnologies i les pistes sintètiques van fer possible aconseguir  registres que molt pocs anys abans eren impensables.

Els  nous noms destacats d’aquesta segona part del Segle XX van ser entre d’altres la soviètica  Polina Solopovalk.les australianes “Betty” Cuthbert i Cathy Freeman,  les franceses Collete Bessón i Marie José Pérec, la txeca Jarmila Kratochvilová  i l'actual plusmarquista mundial, l'alemanya de l'Est, Marita Koch  que amb una marca de 47,60 aconseguida a Camberra el dia 06-10-1985, encara persisteix  com la millor marca de tots els temps.

     REFERENTS ESPANYOLES

Sempre a l'ombra del que succeïa a Europa, el nostre país  no es va aturat mai fins a trobar el seu objectiu d’aconseguir un lloc en l'elit i el reconeixement internacional.  Però els problemes en el nostre esport van ser molt diferents, si tenim en compte que el nostre atletisme  va estar, a diferència de l'europeu, en una situació de paràlisi a causa de les precarietats que va haver-hi  després del nostre conflicte bèl·lic.

Quan en la  dècada de 1930 començava a conformar-se un grup femení, format entre altres per Rosa Castelltort, Aurora  Vila, María Luisa Oliveras, Emilia Trepat i Rosa Raventós, que feia  presagiar que l'atletisme  per a les dones al nostre país començava a consolidar-se, va venir l'obligat atur, on tot quedava barrat ,  com totes les il·lusions, que un reduït grup de persones, amants del nostre esport, havia dipositat en aquest  projecte.

Una vegada estabilitzat el nostre país,  els  diferents vessants socials que gairebé van paralitzar al nostre esport, l'activitat atlètica femenina torna  a donar senyals de vida amb l'aparició a Barcelona, Madrid i Guipúscoa, dels primers resultats.  Però no seria fins a la dècada de 1960 quan veritablement comencen a aflorar els primers noms i referents.

La primera campiona nacional de 400 metres llisos fou   María Luisa Millán amb una marca de 71,6 el dia 19 de març de 1964  aconseguida en la població  tarragonina de Reus. D'altra banda la primera a baixar del minut va ser María  José Alvarez amb 59,7 a Madrid el dia 18 de juny de 1966. Era l'època de María  Rosa Sierra, María Aranzazu Vega, Ana María Gilbert, María Elena Souto que entre d’ altres es  van convertir en les primeres referents espanyoles de l'especialitat.

Rosa María Colorado	Blanca Lacambra

Però no seria fins a les dècades de 1970 i 1980 quan els noms de María  Coro Fuentes, Josefina Salgado Rosa María Colorit, Esther Lahoz, Montserrat Pujol, Blanca  Lacambra i Sandra Myers, les quals una vegada recollit el relleu, van donar el llustre que aquesta  prova tant necessitava, així com el reconeixement internacional, amb l'extraordinària gesta de Sandra  Myers, en aconseguir en els Bislett - Games d'Oslo, un temps de 49, 67 el dia  6 de juny de 1991, actual plusmarca nacional.

Actualment  és una de les poques disciplines de l'atletisme femení espanyol, que està immersa en una etapa d'una certa  precarietat, doncs malgrat l'obstinació i el treball dels nostres entrenadors, no es pot oblidar l'etapa  daurada d'aquesta especialitat, de les últimes dècades, on es recullen la gairebé totalitat de les millors marques  dels nostres rànquings. Actualment l'aparició d'Aauri Lorena Bokesa, pot ser una pilota  d'oxigen per a la resta d'especialistes i retornar a aquesta especialitat als nivells que va aconseguir no  fa massa dècades.

                                                        L' EXTRAORDINARIA ATLETA SANDRA MAYERS

                    Sandra Myers actual recordwomen d'Espanya amb un temps de 49,67 assolit                      en els "Bislett-Games de Oslo, el día 6 de juny de 1991

 LA ACTUAL PLUSMARQUISTA MUNDIAL

L’alemnya de l’Est, Marita Koch, posseïdora de la plusmarca mundial amb un temps galàctic de 47, 60 seg. assolit el dia 6 de juny de 1985 a Camberra

     ( Llistats tancats el día 27 de Juliol de 2018  ) 

Fonts d'informació:

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  RFEA

Llibres de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme  AEEA

Correccions de català per Anna Martí

Recerca per Internet

Llibres de l’IAAF World Records

Llibres de l’International Athletic Foundation

Documentació pròpia

                                                                                                                                                                   Setembre de 2013