REFERENTS HISTORICS DE 100 METRES LLISOS-DONES

 

UNA PROVA MESURADA PER DOS SISTEMES DIFERENTS

 

Encara que molts analistes atlètics de l'època moderna del nostre esport, situen l'aparició d'aquesta prova en l'any 1902, la veritat és que a la fi del Segle XIX, ja s'havien desenvolupat competicions sobre aquesta distància, però sempre mesurades per iardes (91.44m).

 

La cronologia de les 100 iardes va començar quan l'atleta americana Mamie Hubbard, va recórrer aquesta distancia en 17,0 seg. a Nova York, el dia 11 d'agost de 1890, marca que molt aviat milloraria la britànica Eva Francisco, amb un més que acceptable temps de 13,0 seg.a Dublín el 8 d'agost de 1891, a la qual seguirien una correlació d'atletes americanes i del Regne Unit, que any darrera d’any, anirien millorant les seves marques, fins a arribar al dia 16 de juliol de 1920, quan l'anglesa Mary Lines amb 12,0 seg. aconseguiria la primera plusmarca mundial, sota el control de la nova “Federació Internacional de l'Esport Femení” FSFI  fundada a París l'any 1919, però no reconeguda per la IAAF, que encara trigaria uns anys per oficialitzar-la la qual cosa va succeir, quan la atleta sud-africana Barbara Burke,  aconsegueix el dia 20 d'abril de 1935 a Pretoría, la marca de 11,seg.

 

 “Fanny” Blankers-Köen La millor atleta del Segle XX

“Fanny” Blankers-Köen

 La millor atleta del Segle XX

Com es pot deduir la prova que predominava eren les mesurades per iardes, on sobresortien en les seus ránkings, els noms més emblemàtics d'aquella època com els de l'holandesa “Fanny” Blankers-Köen, les australianes Marjorie Jackson, “Betty” Cuthbert, Marlene Mathews, l'americana Wyomia Tyus, entre altres destacades figures d'aquell temps, fins a arribar a l'any de 1970, quan l'atleta de (TPE) Chi Cheng, amb una marca de 10,0 seg. aconseguida en Pòrtland, el 13 de juny de 1970, la qual es considerada com la millor marca de tots els temps.

 

Amb aquesta nova plusmarca, es tanca gairebé per complet el llistat d'aquesta prova, que des de feia anys ja havia perdut tot el seu carisma, donant pas als 100 metre amb mesura pel sistema mètric, com desitjaven quasi tots els països de l’entorn atlètic  mundial.

 

                                      ELS  ORÌGENS DE LA PROVA  DELS  100 METRES LLISOS

 

Curiosament en contrast, amb el que gairebé sempre era creença general, que el bressol del nostre esport, eren les Illes Britàniques, aquesta dels 100 metres, va néixer en els països nòrdics, concretament a Finlàndia, on una atleta d'aquest país, Aino Rannanpaa va guanyar una prova, amb un temps gairebé testimonial de 17,4 a Hèlsinki, el dia 16 de maig de 1902, que molt aviat altres vuit compatriotes seves, anirien millorant lentament, amb temps molt discrets, fins que l'aparició de l'alemanya María Kiessling, assenyalant una marca de 12,8 seg., el 3 d'agost de 1918 a Frankfurt, atorga a aquesta incipient prova, el to de qualitat que tant necessitava.

 

De totes maneres aquesta disciplina va haver de conviure durant bastants dècades, amb la mesurada per iardes, però la presència, de la nova federació FSFI, com va fer anteriorment amb les 100 iardes, reconeix com a primera plusmarca mundial amb  mesures mètriques, el temps assolit per la txecoslovaca Marie Mejzliková de 13,3/5 seg. a Praga el 5 d'agost de 1922. Mentre tot això succeïa, la IAAF, que gens volia saber de les evolucions de les dones, sota el seu control, es mantenia al marge de tot tipus de plusmarques mundials.

 

izabeth Robinson al 1928 La primera campiona olímpica de la historia 

Elizabeth Robinson al 1928

La primera campiona olímpica de la historia

Pressionada per diferents estaments esportius de molts països, i pel propi col•lectiu atlètic mundial, encapçalat per les seves figures més il•lustres, com l'americana Mildred “Babe” Didrikson i la japonesa Kinue Hitomi, autèntiques lluitadores al costat de la presidenta de la FSFI la francesa Alice Milliat, per a la recerca de la paritat amb els homes en esdeveniments esportius, l’IAAF no va tenir més remei que donar el seu braç a torçar, acceptant com un gest de bona voluntat, la presència femenina en els  “Jocs Olímpics de Ámsterdam de 1928”, incloent en el seu calendari de proves cinc competicions, entre les quals figura la de l00 metres llisos, de la qual la guanyadora va ser l'americana Elizabeth Robinson, assolint la primera medalla d'or, amb un temps de 12,2 seg., marca que va compartir amb altres dos atletes canadenques, que la van acompanyar al pòdium, el qual representava un nou record olímpic, però no mundial.

 

Cal significar que aquesta marca solament va ser dos dècimes inferior a la del guanyador dels primers “Jocs d'Atenes de 1896”, el també americà Tom Burke, que va guanyar l'or olímpic amb la marca de 12,0 seg. Aquestes marques de Ámsterdam, no desmereixien de les assolides pels homes, alhora que deixava palès, del que en un futur podrien arribar a fer les dones, en altres proves atlètiques.

 

    L'ENLAIRAMENT DEFINITIU D'AQUESTA EMBLEMÀTICA PROVA

 

Una vegada exposats tots els inconvenients que van precedir a aquesta estranya discrepància per a oficialitzar de manera definitiva aquesta disciplina, la Federació Internacional l’IAAF va acceptar a partir de l'any 1934, responsabilitzar-se de tot el control de les dones, però assumint des d'un principi, solament algunes disciplines del calendari olímpic.

 

Una vegada arribada aquesta llegendària pretensió, la “Federació Internacional de l'Esport Femení” FSFI es va dissoldre en l'any 1938. Alice Milliat, l'ànima i fundadora de la mateixa, va morir a París l'any 1957. sent enterrats les seves restes en Nantes. Es diu que cada nova atleta, que arriba a participar a uns Jocs Olímpics, és un homenatge a la seva memòria.

 

Però no seria fins a l'any l'any 2001, quan l'atletisme femení, va tenir per fi incorporades en el seu calendari, totes les mateixes disciplines que els homes, sent l'última prova incorporada, la dels 20 klms. marxa, quan es va reconèixer la marca de l'atleta de Xina, Wang Yan, amb un temps de 1h.26,22 el dia 19 de novembre de 2001 en la ciutat de Guangzhov.

 

Stanislawa Walasievicz Primera recordwomen del món 

Stanislawa Walasievicz

Primera recordwomen del món

La primera marca mundial oficial reconeguda per la IAAF va correspondre a l'atleta txecoslovaca, Stanislawa Walasievwicz, quan va assolir a Varsòvia, un temps de 11,7 seg., el dia 26 d'agost de 1934, que obria el camí per a altres noves atletes, entre les quals va sobresortir per damunt de totes, l'americana Wilma Rudoph, coneguda com la “gasela negra” guanyadora de tres ors en els “Jocs de Roma de 1960”, que juntament amb la seva compatriota Wyomia Tyus i les polacas Irena Kirszenstein i Irena Szewinska, mantindrien intacte fins a finals dels anys 1960, tots els valors olímpics, que sempre va mantenir aquesta prova.

 

Però el pas del temps, com succeeix amb moltes cosa de la vida, també el nostre esport va tenir les seves innovacions i les seves variants, que poques èpoques  abans, ningú podia  preveure, la qual cosa va canviar tots els hàbits fins a llavors coneguts.

 

                                                             EL COMENÇAMENT D'UN ATLETISME DIFERENT

 

Una de les primeres novetats ho va constituir la fabricació de les pistes de tartán, homologades per la Federació Internacional, seguida de l'acceptació per part de totes les Institucions atlètiques mundials, del professionalisme  en tots els seus aspectes, la qual cosa varen saber aprofitar positivament, totes les televisions del món, que van saber imposar les seves normes a tots els organitzadors dels grans esdeveniments internacionals, inclosos els Jocs Olímpics.

 

Tot aquest conjunt de novetats, van portar amb si, unes altres ja no tan lògiques novetats, com poden ser la permissió dels “atletes llebres professionals” fins a llavors terminantment prohibit, com així mateix la intromissió de la farmacologia, amb els problemes que aquesta comporta, que desgraciadament tots coneixem.

 

A partir d'aquestes noves perspectives, l'aparició de noves atletes, com així mateix la contínua successió de grans plusmarcas mundials, encapçalades, per una gran majoria  d’atletes de la part oriental del nostre continent, a on la mirada de tots els ulls del món, es dirigeixen a un punt molt concret, que no era altre, que l’Alemanya de l'Est, on a partir de l’any 1970, neix una nova versió del nostre esport, quan atletes d’aquests països sorprenen a l'univers atlètic, amb marques impensables d'igualar per les velocistes d'altres nacionalitats.

 

Marlies Görh al 1983 Primera campiona mundial 

Marlies Görh al 1983 Primera campiona mundial

Els noms de Renate Meissmer, Renate Stecher, Ellen Strophí, Marlies Oeisner, Marlies Görh són la punta de llança d'aquesta nova era de la velocitat femenina, les quals acaparant tots els records mundials. Tot aquest domini, va acabar gairebé al mateix temps, quan es van unificar les dues Alemanyes, apareixent entre uns altres, els noms, els de les americanes Evelyun Ashfort i l'actual plumarquista mundial Florence Grifftifh, que amb marques de 10,79 i 10,49 seg. aconseguides els anys 1983 i 1988, van trencar definitivament aquest domini tan qüestionat de les  atletes d'Alemanya de l'Est.

 

El progrés després d'aquesta fosca etapa, és imparable com ho testifica el fet, que prop de 50 atletes han rebaixat fins a avui, la mítica marca dels 11,0 seg, entre les quals destaquen poderosament, les atletes de Jamaica, Marlene  Ottey amb 10,74, Kerron Stewart amb 10,75 Shally-Ann Fraser amb 10,73, sent aquesta l'última, la doble campiona olímpica a Pequín de 2008 i mundial a Berlín de 2009, a les quals se’ls adjunta en els llistats mundials, el nom de l'americana Carmelita Jefer, amb una gran marca de 10,64 seg, la segona millor a la història d’aquesta cursa, assolida a el dia 10 de juliol de 2009 en Xangai.

 

            LES ATLETES AMERICANES QUE VAN TRENCAR LA HEGEMONIA

           DE LE  ATLETES DE L’ALEMANYA DE L’EST

 

 Florence Grifftith  al 1988 elyn Ashfort al 1984 

Florence Grifftith  al 1988

Evelyn Ashfort al 1984

 

EL PRINCIPI DE LES PROVES DE VELOCITAT AL NOSTRE PAIS

 

Com en moltes altres disciplines atlètiques en el nostre país, els primers moviments es van localitzar en els entorns del País Basc, Catalunya i Madrid, on grups molt reduïts de noies, sempre animades i conduïdes per persones amants de l'esport atlètic, van poder efectuar les seves primeres evolucions, en aquelles proves que es van considerar en aquelles dècades, com les més assequibles per a les dones. Un dels grans inconvenients amb els quals van haver d'enfrontar-se, radicava en la poca credibilitat dels afeccionats, que també els havia en el nostre país, per considerar que aquest no era l'esport mes adequat per a elles.

 

UNA DE LES GRANS I AUTÈNTIQUES PIONERES DEL NOSTRE ESPORT

 

La “faldilleta” no era un obstacle per la actuació de les nostres dones. Rosa Maria Castelltort, a l’Estadi de Montjuïc, guanyan la prova dels  80 metres llisos, l’any 1930

La “faldilleta” no era un obstacle per la actuació de les nostres dones. Rosa Maria Castelltort, a l’Estadi de Montjuïc, guanyan la prova dels  80 metres llisos, l’any 1930

 

No obstant aquestes opinions, entre altres inconvenients, com era la falta d'instal•lacions amb una mínima infrastructura, feien molt difícil la captació de noies per a poder practicar aquest esport. El primer nom que apareix en els llistats  de marques en aquesta distància dels 100 metres llisos, es remunta a l'any 1931 sobre la distància dels 80 metres llisos, quan a Barcelona, Maria Rosa Castelltort venç amb una marca de 11,1 seg. per a realitzar més tard, en els 100 metres un temps de 11,8 seg. Amb lo qual aconsegueix la millor marca espanyola el dia 1 de novembre de l'esmentat any 1931.

 

Molt aviat segueixen el mateix camí, altres noies com Emilia Trepat, Carmen Ribé, Aurora Vila, Carmen PérezMaría Morros i Antonia Eguiluz, tanmateix en la dècada dels anys 1930, a les quals s'unirien més tard altres atletes del nord d'Espanya, amb la qual cosa l'activitat encara que era en precari, ja estava assolint un camí, que es va paralitzar bruscament, amb l'esclat de la nostra Guerra Civil en l'any 1936.

 

Una vegada finalitzat el nostre conflicte bèl•lic, excepte alguna esporàdica actuació en els anys 40, l'atletisme femení espanyol, va estar silenciat fins a l'entrada dels anys de 1960, on novament es torna a començar de zero, amb les primeres evolucions d'Eva Gosse, Anna Maria Gispert, Carmen Ruiz i Maria Luisa Consegal, aconseguint  aquesta última, en l'Estadi de Montjuïc Barcelona, un temps de 13,6 considerat oficialment, com la primera plusmarca espanyola, el dia 13 d'octubre de 1960, que dos  anys més tard a Vigo, gaudeix de tenir l'honor, de ser la primera dona a Espanya en baixar dels 12,0 seg. defensant els colors del Club Hispano Francès de Barcelona.

 

 María Luisa Consegal en 1963

María Luisa Consegal en 1963

Sobre l'aparició de Maria Luisa Consegal, molt van tenir a veure els seus pares, Maria Luisa Oliveras i Miguel Consegal, grans referents de l'atletisme català i espanyol, els quals varen saber inculcar tanmateix, als seus altres fills Miquell i Xavier, com aquests van  fer més tard, als seus fills i familiars, la importància de la practica atlètica, com un element bàsic per a la seva pròpia formació com persones, tant fora com dintre de les pistes de competició.

 

Cal deixar constància que la dinastia Consegal sempre serà un referent històric del nostre esport. Tots ells una vegada finalitzeu la seva activitat competitiva, es van involucrar en tasques de formació atlètica, des de diferents estaments ja fos federatius, directius de clubs, entrenadors, jutges y cronometradors.

 

Tots ells sempre, van seguir impartint els seus savis coneixements, per a totes les noves promocions, que anaven sorgint per tot l'àmbit atlètic de Catalunya, amb lo qual cosa, mai va decaure la seva contribució a l'atletisme català i espanyol.

 

    ES CONSOLIDA L'ATLETISME FEMENÍ

 

Una vegada definitivament trencats, molts dels “tabús” que injustament van haver de suportar les nostres atletes, durant aquesta segona etapa, molt aviat van començar a sorgir per tot el territori espanyol, els noms de Emma Albertos, Maria Elena Souto, Maria Luisa Orobía, Blanca Miret, Isabel Montañá, que entre unes d’altres, també van aplanar el camí fins a finals de 1960, per a la integració de nous noms, que també al seu moment, van marcar, una altra nova època molt diferenciada de les anteriors, amb una nova estructura tant d'equipaments com tècnica.

 

L'aparició de les noves pistes de tartán, que tanta influència han tingut per a elevar els nostres llistats de millors marques, van ésser un esperó més, per a la incorporació de nous noms, com l'emblemàtica Rosa Maria Colorado, Pilar Fanlo, Elia Cifuentes, Olga Martorell, Lourdes Valdor, que van ésser amb Teresa RionéSandra Myers, les qui van donar definitivament el to de qualitat, que durant tants va perseguir el nostre atletisme femení.

 

Actualment la presència de les atletes africanes, Glory Alozie, Josephine Onya, conjuntament amb la colombiana Digna Luz Murillo, nacionalitzades i integrades al nostre país, han motivat encara més si cap, la rivalitat s esportiva, que sempre ha imperat entre les nostres velocistes.

 

LA  MILLOR VELOCISTA ESPANYOLA DE LA HISTORÍA

Sandra Myers, l’actual recordwomen absoluta d’Espanya, de 100, 200 y 400 metres llisos a l’aire lliure, la qual amb la seva  positiva aportació, tant va  contribuir pel l’enlairament  de l’atletisme espanyol

 

Sandra Mayers, la reina de la velocitat espanyola, que tant positivament va

contribuir perl'enlairament de l'atletisme espanyol   

      

Els grans referents dels Segles XIX i XX
Millor marca Segle XIX Mamie  Hubbard  * 17,0 EUA Nova York 11-08-1890
Millor marca Segle  XX Florence Grifftith 10,49 EUA Indianàpolis 16-07-1988
1ª  Campiona Olímpica Elizabeht Robinson 12,2 HOL Amsterdam 22-06-1928
1ª Plusmarquista Olímpica  Elizabetht Robinson  12,2  CAN  Amsterdam  22-06-1928 
1ª Plusmarquista Mundial S.Walasiewic 11,7 POL  Varsovia 22-08-1934
           

* Temps cronometrat en  100 iardes.

Cronologies de totes les Campiones Olìmpiques  de la “Era Moderna”
Amsterdam 1928 Elizabeht Robinson 12,2 EUA
Los Angeles 1932 Stanislawa Walasiewicz 11,9 POL
Berlín 1936 Helen H. Stephens 11,5 EUA
Londres 1948 “Fanny” Blankers-Köen 11,9 HOL
Hèlsinki 1952 Marjorie Jackson 11,5 ASUS
Melbourne 1956 Betty Cuthbert 11,82 AUS
Roma 1960 Wilma Rudolph 11,0 EUA
Tòquio 1964 Wyoma Tyus 11,4 EUA
Mèxic 1968 Wyoma Tyus 11,4 EUA
Munic 1972 Renata Stecher 11,07 GRD
Montreal 1976 Annegret Stecher 11,08 GRD
Moscú 1980 Lyudmila Kondratyeva 11,06 URS
Los Angeles 1984 Evelyn Ashford 10,97 EUA
Seül 1988 Florence Friffith 10,54 EUA
Barcelona 1992 Gail Devers 10,82 EUA
Atlanta 1996 Gail Devers 10,94 EUA
Sydney 2000 Marión Jones 10,78 EUA
Atenes 2004 Yulia Nesterenko 10,93 BLR
Pequín 2008 Shelly-Ann Fraser 10,78 JAM
Londres 2012 Shelly-Ann Fraser 10,75 JAM
Rio de Janeiro 2016 Elaine Thompson 10,71 JAM

 

                               DOBLE CAMPIONA OLÍMPICA  A PEQUIN I LONDRES 2008 I 2012

L’atleta de Jamaica Shally-Ann Fraser en la arribada de Pequin

L’atleta de Jamaica Shally-Ann Fraser en la arribada de Pequin

 

 

Les 10 millors atletes mundials  “All Time” a l’ aire lliure
Florence   Griffith EUA 10,49 Indianápolis 16-07-1988
Carmelita   Jeter EUA 10,64 Xangai 20-09-2009
Christine   Arron FRA 10,73 Budapest 19-08-1998
Shally-Ann   Fraser JAM 10,73 Berlín 17-08-2009
Marlene   Ottey JAM 10,74 Milà 07-09-1996
Kerron   Stewart JAM 10,75 Berlín 17-08-2009
Evelyn   Ashfort EUA 10,76 Zürich 22-08-84
Irina   Privalova RUS 10,77 Lausanne 06-07-1994
Ivet Lalova BUL 10,77 Plovdiv 19-06-2004
Dawn Sowell EUA 10,78 Provo 03-06-1989
Torri   Edwards EUA 10,78 Eugene 28-06-2008
Les 10 millors atletes   espanyoles ”All Time” a l’ aire lliure
Sandra   Mayers 11,06 Vigo 23-07-1991
Glory   Alozie 11,14 Lisboa 25-05-2002
Cristina   Castro 11,36 Salamanca 17-07-1992
Josephine   Onya 11,37 Albufeira 26-05-2007
Cristina   Pérez 11,39 Barcelona 13-07-1988
Cristina Lara 11,40 Barcelona 22-07-2017
Estela García 11,41 Gijón 23-07-2016
Blanca Lacambra 11,43 Barcelona 13-07-1988
Digna Luz Murillo 11,43 Castellón 30-05-2009
Teresa Rioné 11,48 Madrid 29-051984

Llistats tancats el dia 23 d' agost de 2017

 

L’ARRIBADA DELS 100 METRES LLISOS ALS “JOCS OLÍMPICS A ROMA DE 1960”

 

dels 100 metres, amb un temps de 11,0 seg. nova plusmarca olímpica i mundial, encara a les  velles pistes de cendra

Wilma Rudoph, coneguda com a la “gasela negra” arribant guanyadora dels 100 metres, amb un temps de 11,0 seg. nova plusmarca olímpica i mundial, encara a les  velles pistes de cendra

 

   Fonts d'Informaciò

Arxius de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme   AEEA

Recerca per Internet

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  RFEA

Llibres de la Federació Internacional d'Atletisme  IAAF

Correcions de català  per Anna Martí

Documentació personal

                                                                                                                                              Maig  de 2010