L'INOBLIDABLE ADEU A UN AMIC DELS SEUS AMICS
UN EMOTIU COMIAT
Parlar de Joan Antoni Samaranch, és relativament fàcil, ja que la seva llarga i brillant trajectòria, des dels diferents alts càrrecs que sempre va ocupar, parlen per si sol, de la seva immensa contribució al desenvolupament i impuls de l'esport mundial i espanyol.
Una altra cosa molt diferent i difícil, és quan això ha de fer-ho un esportista, del qual tant suport va rebre de la seva part, al llarg de una dilatada activitat atlètica, però no crec que sigui aquest el moment adequat, per enumerar tants i entranyables records, viscuts amb aquest gran amic de tants esportistes.
Sí vull deixar constància, amb aquestes breus paraules, després de diversos anys d'haver finalitzat la meva activitat competitiva, sense els titulars dels mitjans de comunicació que durant tants anys vaig ocupar, sent immers en la nebulosa dels records perduts, on de tant en tant, sol els freds llistats de les estadístiques recordaven el nom d'un atleta espanyol, que va contribuir amb el seu esforç per l’impuls de l'atletisme espanyol, res d'això no hagués estat possible sense la presència i el suport incondicional, d'aquesta irrebatible personalitat esportiva, que va ser Joan Antoni Samaranch.
Va ser precisament durant el caminar pels nous senders, quan un es dona per finalitzada la seva etapa competitiva, quan més va augmentar la nostra amistat, i el que em va permetre conèixer a l’ autèntic Joan Antoni Samaranch, i la seva gran dimensió humana, sempre amic dels seus amics, del qual escoltava amb màxima atenció, els seus savis consells, davant dels nous reptes que se m'acostaven fora de les pistes de competició.
Però això segur que també va succeir amb molts altres esportistes, d'aquesta altre família esportiva, com molt encertadament es va referir la seva primogènita Mª Teresa, durant la glossa de les dues vides del seu pare, en el curs del seu entranyable i emotiu parlament, en l'Acte Institucional, celebrat en el "Saló de Sant Jordi, del Palau"de la Generalitat de Catalunya.
Mai t’oblidarem...
SEMPRE CONTINUAREM “CONTANDO CONTIGO”
|
Amb Manolo Santana i Josep Molins, acompanyant el fèretre del nostre inoblidable amic Joan Antoni Samaranch, moments abans d’ arribar a la Catedral de Barcelona. |
22 d’ Abril de 2010