ELS JOCS OLIMPICS DE LOS ANGELES DE 1932
UN DIFÍCIL REPTE PER Al COMITÈ OLÍMPIC
Els Jocs van tornar al continent americà, després dels celebrats en Sant Louis en 1904, en la pitjor època que podia escollir-se, atès que va coincidir en plena Depressió Econòmica Mundial, a principis de la dècada de 1930, afectant a gairebé tots els països del món, pel crack de Wall Street.
Mentre d'una banda, es temia per l'èxit d'un esdeveniment d'aquesta categoria, donada la precarietat econòmica, per l'altre existia la lògica incertesa, de la presència, de moltes nacions, que afectades per aquesta crisi, difícilment podrien assumir el dispendi econòmic, que suposava creuar els oceans, per poder arribar a aquesta cita olímpica.
Aquesta circumstància, va suposar un risc per al Comitè Olímpic, i un gran repte per als organitzadors, que no van dubtar a afrontar aquesta difícil situació, recorrent a totes les personalitats i institucions de Califòrnia, entre les quals també estava inclosa la indústria cinematogràfica d'Hollywood.
Cal ressaltar, que els principals estels mundials del cinema d'aquella època, Charles Chaplín, Gary Cooper, Douglas Fairbanks, van contribuir entre molts altres actors, a convèncer a empreses, patrocinadors, i algun que un altre mecenes, per col·laborar per l'èxit d'aquests Jocs.
La incidència mediàtica d'Hollywood als Jocs va ser molt important |
En l'aspecte econòmic malgrat les comentades precarietats, el benefici va ser lleugerament superior al milió de dòlars, una sorpresa per a tots, donada la gran inversió efectuada en la remodelació del vell estadi, que va passar d'una capacitat de 65.000 espectadors, a una altra amb més de 100 mil, a més de l’acondicionament totes les seves deteriorades dependències.
Pel que fa als resultats esportius, malgrat l’absència d’alguns països, l’èxit va ser molt espectacular, amb la consecució de 28 noves plusmarques mundials i olímpiques, com així mateix, amb una gran presència d'espectadors, en totes les instal·lacions on es van efectuar els esdeveniments esportius.
Per primera vegada en un esdeveniment olímpic, els esportistes masculins van poder conviure conjuntament en la Vila Olímpica, expressament edificada amb aquesta finalitat, mentre les dones, ho van fer en un hotel de luxe, exclusivament reservat per a elles.
LES GRANS INNOVACIONS D'AQUESTS JOCS
Inauguració dels Jocs de Los Ángeles de 1932 |
Aquests Jocs, es recordaran per les noves normes dictades pel CIO, entre les quals destaquen, la utilització d'un pòdium de tres calaixos de diferent nivell d'alçada, per als guanyadors de medalles. Així mateix l'alçament de la bandera del país de cada guanyador, la utilització de la foto finish i del cronometratge elèctric.
També es va instal·lar per primera vegada, un marcador lluminós, amb una àmplia visió des de qualsevol racó de el “Los Angeles Memorial Coliseum”, on es van realitzar tots els habituals protocols , de les Cerimònies d'Inauguració i Cloenda” i la possibilitat de visualitzar els resultats, de totes les proves disputades. Hi ha que esmentar que el “Jurament Olímpic” en nom de tots els participants, ho va realitzar l’atleta belga George Calnan.
ANÈCDOTES I CURIOSITATS OLÍMPIQUES
L'escassa participació de 1325 esportistes, comparada amb la va haver-hi en els anteriors Jocs Amsterdam, on van assistir més de 3000 participants, va arribar a l'extrem d'haver de suspendre's alguns esports, entre ells el futbol, per manca d'equips participants.
Mildred “Babe” Didrikson, als 80 metres tanques |
Un fet rellevant, va ser la consolidació de la presència de les dones, les quals van tenir el seu estendard, en la nord-americana Mildred “Babe” Didrikson, guanyadora de les proves de 80 metres tanques i javelina, amb sengles records mundials. Aquesta emblemàtica esportista que practicava diversos esports, amb un alt nivell de qualitat, va ser proclamada l’any 1950, com a la millor esportista del la primera meitat del segle XX.
Un altre dels grans guanyadors olímpics, va correspondre al velocista de color l'americà, Eddie Tolán, conegut com “l'exprés de mitjanit”, guanyador dels 100 i 200 metres llisos, amb els impressionants registres de 10,3 i 21,2, ambdues homologades, com a noves plusmarques olímpiques. Aquests registres representaven fins a aquell moment, un fet històric, per ser el primer atleta de color, a guanyar en una mateixa olimpíada, la medalla d'or en les dues proves de velocitat.
No estarà de més assenyalar, que en aquells anys, també existien les confusions dels jutges, sent la més sonada, la que va succeir en la prova dels 3000 metres obstacles, quan per una equivocació, els atletes van ser obligats a efectuar una volta de més.
És per aquest motiu, que la marca del guanyador, el finlandès Volmari Iso-Hollo, que figura en la taula de campions olímpics, inserida al final d'aquest document, amb un temps de 10:33,4 sigui tan precària. Però si tenim en compte, que la prova tènia 3.400 metres, llavors la marca ja queda una mica més d'acord amb els registres d'aquella època.
Eddie Tolán, “l’exprès de mitjanit” guanyant als 100 metres llisos |
Sense apartar-nos de l'atletisme, cal dir que en aquests, Jocs de Los Angeles, també seran recordats com l'epíleg, de l'atleta considerat com el més gran del món en proves de fons el finlandès Paavo Nurmi, guanyador de 12 medalles en anteriors olimpíades, al qual se li va privar participar, per al·legar el Comitè Olímpic, que havia percebut diners en metàl·lic, per participar en diverses competicions a Europa, que segons ell, corresponent a despeses de viatges pel vell continent. La seva reclamació no va ser admesa per entendre el CIO que aquests ingressos, vulnerava el status de l'amateurisme.
Com a curiositats que també les va haver-hi, s'hauria d'esmentar, al ciclista italià Ebelado Pavesi, que va canviar el avituallament normal de fruites i verdura per una borsa de “spaguetti”, que es va menjar sense baixar de la bicicleta, durant la prova dels 100 quilòmetres en ruta, que va guanyar amb gran avantatge.
Un altre fet digne de destacar, és l'actuació del nedador japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys d'edat, guanyador de la prova dels 1500 metres lliures, convertint-se en el més jove guanyador d'una medalla olímpica d'or. Aquesta asseveració va ser molt qüestionada, recordant la prova de rem, dels Jocs de París de 1900.
El japonés Kusuo Katamura |
El motiu que va generar aquests dubtes, radicava en el fet que en els Jocs de París la tripulació de el “quatre amb timoner” d' Holanda, favorit indiscutible per guanyar, en efectuar el previ control obligatori, va veure amb sorpresa, que el pes total de la tripulació excedia del reglamentari.
La solució contra rellotge, la van trobar buscant desesperadament pels bulevards de la capital francesa, a un nen que donés un pes inferior al del timoner titular, localitzant finalment a un, que aparentava entre els 9 i 12 anys, amb el qual, després d'una nova verificació del passatge, van guanyar sense moltes dificultats la medalla d'or. Una vegada finalitzada la prova, aquest nen va desaparèixer, i mai més, es va saber res d'ell. Ni el seu el nom, ni la seva edat. (Podeu entrar en l'índex general d'aquesta pàgina, de Notícies, de data de 01-01-2009, per veure la seva fotografia).
Una altra heroïna, aquesta vegada en natació, va ser sens dubte la nord-americana Helena Madisón, guanyadora de l'or en 100 i 400 lliures i el relleu del 4 x 100, amb sengles plusmarques mundials, que liderant a l'equip femení dels EUA, van resultar guanyadores en quatre, de les cinc proves programades. Aquest aclaparador domini de les nedadores americanes, va redimir en certa manera, als homes del seu mateix país, del fracàs que van sofrir, front de la denominada fúria groga dels nedadors del Japó.
Juan Carlos Zabala, el atleta més gran de la historia argentina |
Seguint amb els vencedors més joves, no es pot obviar el nom de l'argentí Juan Carlos Zabala, guanyador del marató, amb 20 anys d'edat. La seva marca de 2h. 31,36 va representar en aquell moment, un nou rècord olímpic. Fins avui cap atleta ha estat capaç de repetir aquesta gesta, en una edat tan primerenca, en una mateixa olimpíada.
Aquest gran fondista argentí, es va constituir en tota una, llegenda en el seu país, per ser el primer atleta de parla hispana en guanyar una medalla d'or, en uns Jocs Olímpics, en la més clàssica i dura de les proves del calendari atlètic.
En aquests Jocs també es van contemplar, una de les primeres anècdotes de Fair Play esdevinguda en uns Jocs Olímpics, quan la esgrimista britànica Judy Gunnes, en principi donada com a guanyadora, es va dirigir als jutges advertint-los, que el seu contrincant Autrichienne Ellen Preis, l'havia tocat dues vegades, renunciant a la seva proclamació com a campiona olímpica.
Seguint amb les anècdotes cal assenyalar que la vencedora de les proves de velocitat de 100 i 200 metres llisos, la polonesa Stanislawa Walasiewicz, una vegada finalitza la seva etapa competitiva, es va dedicar a l'ensenyament atlètic a Estats Units, la nacionalitat del qual va adquirir en 1947.
Stanislawa Walasiewicz , guanyant els 100 metres llisos, amb 11,9 nova plusmarca mundial |
Aquesta gran atleta, va morir per un tret fortuït d'una bala, durant l'atracament a un centre comercial de Cleveland, a l'edat de 69 anys. Una vegada realitzada l'autòpsia es va comprovar, que era posseïdora d'òrgans genitals masculins, encara que existeixen dubtes, per si realment es tractava, d'un cas de hermafroditisme.
LA PRESÈNCIA ESPANYOLA
Santiago Amat en 1932 |
La presència d'esportistes del nostre país, va ser molt limitada. Espanya va participar amb un reduït equip, format per sis participants. Cinc eren tiradors de la prova de pistola, i un en vela, representat per Santiago Amat, guanyador de la medalla de bronze, en l'especialitat en “Classe Monotip” del tipus "Snowbird".
Sobre Santiago Amat, s'ha de conèixer, que abans d'acudir a aquests “Juegos de Los Angeles” ja havia participat en els Jocs de París de 1924 i Ámsterdam en 1928, amb destacades classificacions, que van ser el preàmbul d'aquesta única i merescuda medalla, conquistada per la delegació espanyola.
Pel que fa a l'actuació dels tiradors, en l'especialitat de tir al blanc a 25 metres, els participants responien als noms de Luis Calvet, Julio Castro, Buenaventura Bagaña, Manuel Corrals i José González, obtenint aquest últim, la quarta posició, amb la qual cosa es corrobora, donada l'escassa presència, com una molt bona actuació espanyola, en aquest controvertit esdeveniment olímpic.
Campions olímpics | |||
100 metres llisos | Eddie Tolan | EUA | 10,3 |
200 metres llisos | Eddie Tolan | EUA | 21,2 |
400 metres llisos | William Carr | EUA | 46,2 |
800 metres llisos | Thomas Hampson | GBR | 1:49,7 |
1.500 metrels lisos | Luigi Beccali | ITA | 3:51,2 |
5.000 metr3s llisos | Lauri Lehtinen | FIN | 14:30,0 |
10.000 metres llisos | Janusz Kusociñski | POL | 30:11,4 |
3000 metres obstacles | Volmari Iso-Hollo | FIN | 10:33,4 |
110 metres tanques | George Saling | EUA | 14,6 |
400 metres tanques | Robert Tisdall | EUA | 51,7 |
Relleus 4 X 100 | Equipo de EUA | EUA | 40,0 |
Relleus 4 x 400 | Equipo de EUA | EUA | 3:08,2 |
Marató | Juan Carlos Zabala | ARG | 2h.31,36 |
50 Kms. marxa | Thomas Green | GBR | 4h.50,10 |
Decatló | James Bausch | EUA | 6.735 p. |
Salt d’Alçada | Ducan McNaughton | CAN | 1.97 |
Salt d’Llargada | Ed Gordon | EUA | 7.64 |
Triple salt | ChauheiNambu | JAP | 15.72 |
Salt de Perxa | William Miller | USA | 4.31 |
Llançament de Pes | Leo Sexton | EUA | 16.05 |
Llançament de Disc | Jhon Anderson | EUA | 49.49 |
Llançament de Martell | Pat O’Callaghan | IRL | 53.92 |
Llançament de Javelina | Matti Järvinen | FIN | 72.71 |
Campiones olímpiques | |||
100 metres llisos | Stanislawa Walasiewicz | POL | 11,9 |
80 metres tanques | Mildred “Babe Didrikson” | EUA | 11,7 |
Relleus de 4 x 100 | Equipo de EUA | EUA | 47,0 |
Salt d’Alçada | Jean Shiley | EUA | 1.65 |
Llançament de Disc | Lilian Copeland | EUA | 40.58 |
Llançament Javelina | Mildred “Babe” Didrikson | EUA | 43.93 |
LA MEDALLA PELS GUANYADORS OLÍMPICS
Fonts d'informació:
Recerca per Internet
Llibres de la Asociación Internacional de Atletismo (IAAF)
Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme (AEEA)
Arxius de la Real Federación Española de Atletismo.(RFEA)
Documentació personal
Maig de 2011