ELS JOCS OLIMPICS DE LOS ANGELES DE 1932

 

UN DIFÍCIL REPTE PER Al COMITÈ OLÍMPIC

 

Els Jocs van tornar al continent americà, després dels celebrats en Sant  Louis en 1904, en la pitjor època que podia escollir-se, atès que va coincidir en plena Depressió  Econòmica Mundial, a principis de la dècada de 1930, afectant a gairebé tots els països  del món, pel crack de Wall Street.

 

Mentre  d'una banda, es temia per l'èxit d'un esdeveniment d'aquesta categoria, donada la precarietat econòmica,  per l'altre existia la lògica incertesa, de la presència, de moltes nacions, que afectades per aquesta  crisi, difícilment podrien assumir el dispendi econòmic, que suposava creuar els oceans, per poder arribar a  aquesta cita olímpica.

 

Aquesta circumstància, va suposar  un risc per al Comitè Olímpic, i un gran repte per als organitzadors, que no van dubtar a  afrontar aquesta difícil situació, recorrent a totes les personalitats i institucions de Califòrnia,  entre les quals també estava inclosa la indústria cinematogràfica d'Hollywood.

 

Cal  ressaltar, que els principals estels mundials del cinema  d'aquella època, Charles Chaplín, Gary Cooper, Douglas Fairbanks, van contribuir entre molts  altres actors, a convèncer a empreses, patrocinadors, i algun que un altre mecenes, per col·laborar per  l'èxit d'aquests Jocs.

 

La incidència mediàtica d'Hollywood als Jocs va ser molt important
La incidència mediàtica d'Hollywood als Jocs va ser molt important

En l'aspecte econòmic malgrat les  comentades precarietats, el benefici va ser lleugerament superior al milió de dòlars, una sorpresa per a tots,  donada la gran inversió efectuada en la remodelació del vell estadi, que va passar d'una capacitat de 65.000  espectadors, a una altra amb més de 100 mil, a més de l’acondicionament totes les seves deteriorades dependències.

 

Pel que fa als resultats esportius, malgrat l’absència  d’alguns països, l’èxit va ser molt espectacular, amb la consecució de 28 noves plusmarques mundials  i olímpiques, com així mateix, amb una gran presència d'espectadors, en totes les instal·lacions on es van  efectuar els esdeveniments esportius.

 

Per primera vegada  en un esdeveniment olímpic, els esportistes masculins van poder conviure conjuntament en la Vila  Olímpica, expressament edificada amb  aquesta finalitat, mentre les dones, ho van fer en un hotel  de luxe, exclusivament reservat per a elles.

 

LES GRANS INNOVACIONS D'AQUESTS JOCS

 

Inauguració dels Jocs de Los Ángeles de 1932
Inauguració dels Jocs de Los Ángeles de 1932

Aquests Jocs, es recordaran per les noves normes dictades pel CIO,  entre les quals destaquen, la utilització d'un pòdium de tres calaixos de diferent nivell d'alçada,  per als guanyadors de medalles. Així mateix l'alçament de la bandera del país de cada guanyador, la utilització  de la foto finish i del cronometratge elèctric.

 

També  es va instal·lar per primera vegada, un marcador lluminós, amb una àmplia visió des de qualsevol racó de  el “Los Angeles Memorial Coliseum”, on es van realitzar tots els habituals protocols , de  les Cerimònies d'Inauguració i Cloenda” i la possibilitat de visualitzar els resultats, de  totes les proves disputades. Hi ha que esmentar que  el “Jurament Olímpic” en nom de tots els  participants, ho va realitzar l’atleta belga George Calnan.

 

ANÈCDOTES I CURIOSITATS OLÍMPIQUES

 

L'escassa participació de 1325 esportistes, comparada amb la va haver-hi  en els anteriors Jocs Amsterdam, on van assistir més de 3000 participants, va arribar a l'extrem  d'haver de suspendre's alguns esports, entre ells el futbol, per manca d'equips participants.

 

Mildred “Babe” Didrikson, als 80 metres tanques 
Mildred “Babe” Didrikson, als 80 metres tanques

Un  fet rellevant, va ser la consolidació de la presència de les dones,  les quals van tenir el seu estendard, en la nord-americana Mildred “Babe” Didrikson,  guanyadora de les proves de 80 metres tanques i javelina, amb sengles records mundials. Aquesta emblemàtica esportista  que practicava diversos esports, amb un alt nivell de qualitat, va ser proclamada l’any 1950, com  a la millor esportista del la primera meitat del segle XX.

 

Un  altre dels grans guanyadors olímpics, va correspondre al velocista de color l'americà,  Eddie Tolán, conegut com “l'exprés de mitjanit”, guanyador dels 100 i 200  metres llisos, amb els impressionants registres de 10,3 i 21,2, ambdues homologades, com a noves plusmarques  olímpiques. Aquests registres representaven fins a aquell moment, un fet històric, per ser el primer atleta  de color, a guanyar en una mateixa olimpíada, la medalla d'or en les dues proves de velocitat.

 

No  estarà de més assenyalar, que en aquells anys, també existien les  confusions dels jutges, sent la més sonada, la que va succeir en la prova dels 3000 metres obstacles, quan  per una equivocació, els atletes van ser obligats a efectuar una volta de més.

 

És  per aquest motiu, que la marca del guanyador, el finlandès Volmari Iso-Hollo,  que figura en la taula de campions olímpics, inserida al final d'aquest document, amb un temps de  10:33,4 sigui tan precària. Però si tenim en compte, que la prova tènia 3.400 metres, llavors la marca ja  queda una mica més d'acord amb els registres d'aquella època.

 

Eddie Tolán, “l’exprès de mitjanit” guanyant als 100 metres llisos 
Eddie Tolán, “l’exprès de mitjanit” guanyant als 100 metres llisos

Sense apartar-nos de l'atletisme, cal dir que en aquests, Jocs de  Los  Angeles, també seran recordats com l'epíleg, de l'atleta considerat com el més gran del món en  proves de fons el finlandès Paavo Nurmi, guanyador de 12 medalles en anteriors olimpíades,  al qual se li va privar participar, per al·legar el Comitè Olímpic, que havia percebut diners  en metàl·lic, per participar en diverses competicions  a Europa, que segons ell, corresponent  a despeses de viatges pel vell continent. La seva reclamació no va ser admesa per entendre el CIO  que aquests ingressos, vulnerava el status de l'amateurisme.

 

Com  a curiositats que també les va haver-hi, s'hauria d'esmentar, al ciclista italià Ebelado  Pavesi, que va canviar el avituallament normal de fruites i verdura per una borsa de “spaguetti”,  que es va menjar sense baixar de la bicicleta, durant la prova dels 100 quilòmetres  en ruta, que va guanyar amb gran avantatge.

 

Un altre  fet digne de destacar, és l'actuació del nedador japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys d'edat,  guanyador de la prova dels 1500 metres lliures, convertint-se en el més jove guanyador d'una medalla olímpica  d'or. Aquesta asseveració va ser molt qüestionada, recordant la prova de rem, dels Jocs de París  de 1900.

 

El japonés Kusuo Katamura 
El japonés Kusuo Katamura

El motiu que va generar aquests dubtes,  radicava en el fet que en els Jocs de París la tripulació de el “quatre amb timoner” d' Holanda, favorit indiscutible per guanyar, en efectuar el previ control obligatori,  va veure amb sorpresa, que el pes total de la tripulació excedia del reglamentari.

 

La  solució contra rellotge, la van trobar buscant desesperadament pels bulevards  de la capital francesa, a un nen que donés un pes inferior al del timoner titular, localitzant finalment  a un, que aparentava entre els 9 i 12 anys, amb el qual, després d'una nova verificació del passatge, van  guanyar sense moltes dificultats la medalla d'or. Una vegada finalitzada la prova, aquest nen va  desaparèixer, i mai més, es va saber res d'ell. Ni el seu el nom, ni  la seva edat.  (Podeu entrar en l'índex general d'aquesta pàgina, de Notícies, de data de 01-01-2009, per veure la seva fotografia).

 

Una altra heroïna, aquesta vegada en natació, va ser sens dubte la nord-americana  Helena Madisón, guanyadora de l'or en 100 i 400 lliures i el relleu del 4 x 100, amb  sengles plusmarques mundials, que liderant a l'equip femení dels EUA, van resultar guanyadores  en quatre, de les cinc proves programades. Aquest aclaparador domini de les nedadores americanes, va  redimir en certa manera, als homes del seu mateix país, del fracàs que van sofrir, front de la denominada fúria  groga dels nedadors del Japó.

 

 Juan Carlos Zabala, el atleta més gran de la historia argentina
Juan Carlos Zabala, el atleta més gran de la historia argentina

Seguint  amb els vencedors més joves, no es pot obviar el nom de l'argentí Juan Carlos Zabala, guanyador  del marató, amb 20 anys d'edat. La seva marca de 2h. 31,36 va representar en aquell moment, un nou rècord  olímpic. Fins avui cap atleta ha estat capaç de repetir aquesta gesta, en una edat tan primerenca, en una  mateixa olimpíada.

 

Aquest gran fondista argentí, es va constituir en tota una,  llegenda en  el seu país, per ser el primer atleta de parla hispana en guanyar una medalla d'or, en uns Jocs Olímpics,  en la més clàssica i dura de les proves del calendari atlètic.

 

En  aquests Jocs també es van contemplar, una de les primeres anècdotes de Fair  Play esdevinguda en uns Jocs Olímpics, quan la esgrimista britànica Judy  Gunnes, en principi donada com a guanyadora, es va dirigir als jutges advertint-los, que el seu contrincant  Autrichienne Ellen Preis, l'havia tocat dues vegades, renunciant a la seva proclamació  com a campiona olímpica.

 

Seguint amb les anècdotes cal  assenyalar que la vencedora de les proves de velocitat de 100 i 200 metres llisos, la polonesa Stanislawa  Walasiewicz, una vegada finalitza la seva etapa competitiva, es va dedicar a l'ensenyament  atlètic a Estats Units, la nacionalitat del qual va adquirir en 1947.

 

 Stanislawa Walasiewicz , guanyant els 100 metres llisos, amb 11,9 nova plusmarca mundial
Stanislawa Walasiewicz , guanyant els 100 metres llisos, amb 11,9 nova plusmarca mundial

Aquesta  gran atleta, va morir per un tret fortuït d'una bala, durant l'atracament  a un centre comercial de Cleveland, a l'edat de 69 anys. Una vegada realitzada l'autòpsia  es va comprovar, que era posseïdora d'òrgans genitals masculins, encara que existeixen dubtes, per si realment es tractava, d'un cas de hermafroditisme.

 

LA PRESÈNCIA ESPANYOLA

 

Santiago Amat en 1932 
Santiago Amat en 1932

La presència d'esportistes del nostre país, va ser molt limitada. Espanya  va participar amb un reduït equip, format per sis participants. Cinc eren tiradors de la prova  de pistola, i un en vela, representat per Santiago Amat, guanyador de la medalla de bronze,  en l'especialitat en “Classe Monotip” del tipus "Snowbird".

 

Sobre  Santiago Amat, s'ha de conèixer, que abans d'acudir a aquests “Juegos de  Los Angeles” ja havia participat en els Jocs de París de 1924 i Ámsterdam  en 1928, amb destacades classificacions, que van ser el preàmbul d'aquesta única i merescuda medalla,  conquistada per la delegació espanyola.

 

Pel que fa a  l'actuació dels tiradors, en l'especialitat de tir al blanc a 25 metres, els participants responien als noms  de Luis Calvet, Julio Castro, Buenaventura Bagaña, Manuel Corrals i José González, obtenint  aquest últim, la quarta posició, amb la qual cosa es corrobora, donada l'escassa presència, com una molt bona  actuació espanyola, en aquest controvertit esdeveniment olímpic.

 

Campions olímpics
100 metres   llisos Eddie Tolan EUA 10,3
200 metres   llisos Eddie Tolan EUA 21,2
400 metres   llisos William Carr EUA 46,2
800 metres   llisos Thomas Hampson GBR 1:49,7
1.500   metrels lisos Luigi Beccali ITA 3:51,2
5.000   metr3s llisos Lauri Lehtinen FIN 14:30,0
10.000   metres llisos Janusz Kusociñski POL 30:11,4
3000 metres   obstacles Volmari Iso-Hollo FIN 10:33,4
110 metres tanques George Saling EUA 14,6
400 metres tanques Robert Tisdall EUA 51,7
Relleus    4 X 100 Equipo de EUA EUA 40,0
Relleus 4 x 400 Equipo de EUA EUA 3:08,2
Marató Juan Carlos Zabala ARG 2h.31,36
50 Kms.   marxa Thomas Green GBR 4h.50,10
Decatló James Bausch EUA 6.735 p.
Salt d’Alçada Ducan McNaughton CAN 1.97
Salt d’Llargada Ed Gordon EUA 7.64
Triple salt ChauheiNambu JAP 15.72
Salt de Perxa William Miller USA 4.31
Llançament de Pes Leo Sexton EUA 16.05
Llançament de Disc Jhon Anderson EUA 49.49
Llançament de  Martell Pat O’Callaghan IRL 53.92
Llançament  de Javelina Matti Järvinen FIN 72.71
Campiones olímpiques
100 metres llisos Stanislawa Walasiewicz POL 11,9
80 metres   tanques Mildred    “Babe Didrikson” EUA 11,7
Relleus de  4 x 100 Equipo de EUA EUA 47,0
Salt d’Alçada Jean Shiley EUA 1.65
Llançament de Disc Lilian Copeland EUA 40.58
Llançament    Javelina Mildred    “Babe” Didrikson EUA 43.93

 

LA MEDALLA PELS GUANYADORS OLÍMPICS

 

 

 

Fonts d'informació:

 

Recerca per Internet

Llibres de la Asociación Internacional de Atletismo (IAAF)

Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme (AEEA)

Arxius de la Real Federación Española de Atletismo.(RFEA)

Documentació personal

 

Maig  de 2011