ELS JOCS OLIMPICS DE MOSCOU DE 1980

EL BOICOT MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA

 

La XXII edició dels Jocs Olímpics de Moscou,  va tenir el seu inici el dia 19 de juliol per finalitzar el 3 d'agost. Eren els temps de la Guerra Freda,  entre els Estats Units i la Unió Soviètica, per la qual cosa, les perspectives  d'una participació massiva dels països vinculats a la família olímpica, no eren massa optimistes.

 

Solament  uns mesos abans del començament dels Jocs, els Estats  Units feia publico el seu boicot, per la presència de les tropes soviètiques a Afganistan,  decisió que van secundar una gran majoria de països, mentre altres governs, donaven llibertat  a les seves federacions per assistir a Moscou, però amb la condició d'enarborar la  bandera olímpica, en comptes de la pròpia.

 

Per la seva banda el President dels Estats Units Jimmy Carter,  va amenaçar amb llevar el seu passaport als esportistes americans, que participessin en els Jocs. Cal  assenyalar que per afegir més força al boicot, les imatges televisives arribades des de Mèxic a  Califòrnia, van ser interferides.

 

Del  total dels 65 països que es van abstenir, prop d'uns 50, ho van fer per adhesió als Estats Units.  Entre aquests últims va haver-hi 18 països, que van decidir desfilar amb la bandera olímpica, com  així mateix, canviar el seu himne nacional per l'olímpic.Entre aquests últims va estar la delegació espanyola,  que va  presentar l'equip més nombrós de totes les seves participacions olímpiques.

 

Va  ser la primera i última vegada, que una país comunista organitzava uns Jocs.  Com queda assenyalat, va ser el boicot més gran de tota la història olímpica, evidenciant que tant el moviment  olímpic com l'esportiu, són altament mediatitzats per les discrepàncies polítiques.

 

LA CERIMÒNIA D'INAUGURACIÓ

 

El moment cim dels Jocs. El Jurament dels esportistes, després de la desfilada dels participants

 

Com estava previst, aquest es va celebrar en el nou Estadi Central  Lenin, construït expressament per a aquest esdeveniment, amb una capacitat de 45.000 espectadors,  que van contemplar la desfilada de 5217 esportistes, entre ells 1124 dones que van representar a 81 països.  Malgrat la gran. quantitat d'absències, l'èxit esportiu va ser altament espectacular, amb més plusmarques que  en qualsevol altre esdeveniment olímpic.

 

En el solemne  acte de la Inauguració, aquesta va estar presidida per Leonidas Brezner President de la URSS,  al que van acompanyar l'actual i futur president del COI, l'americà Lord  Killanín i l'espanyol Juan Antonio Samaranch.

 

El  Jurament per part dels esportistes va estar a càrrec de Nikolai  Andriánov, el gimnasta rus mes llaurat de tota la historia olímpica, amb 15 medalles, abans  de l'aparició del nedador americà Michael Phelps. Aquest gran campió, encara aconseguiria  en aquests Jocs, dues medalles d'or, dos de plata i una de bronze.

 

Quan  al portador de la flama olímpica, el triat va ser un altre mite de l'esport rus, el baloncetista  Sergei Belov, considerat com el millor jugador soviètic de la història.

 

Juan Antonio Samaranch

Un dels moments mes emotius i importants per a la història de l'olimpisme,  es va produir quan el dia de 16 de juliol, Juan Antonio Samaranch, va ser elegit nou President  del Comitè Olímpic Internacional, el càrrec mes alt, en el comandament de l'esport mundial.

 

Un dels enigmes que van envoltar a aquests Jocs,  va ser el cost real de les noves edificacions, com l'estadi, la  vila olímpica i les seus poli-esportives. Així  mateix, es van condicionar molts carrers i avingudes de la capital moscovita, con tanmateix, la construcció  d'un nou aeroport. Però mai es va dir el cost total, encara que se suposa, per la qualitat de les obres,  que va haver de ser molt alt.

 

 

ELS MOMENTS MES RELLEVANTS DELS JOCS

 

Com ja queda ressenyat, el gran heroi de les proves de gimnàstica, no va  ser un altre que el soviètic Nikolai Andrianov que una vegada més, va guanyar totes les medalles  en les disciplines que va participar, deixant una plusmarca olímpica, que trigaria anys a ser superada.

 

Entre els assoliments esportius mes destacats que es van  succeir, cal destacar la històrica gesta del gimnasta rus Aleksandr Dityakin, que va guanyar  una medalla en cadascuna de les proves disputades, sent el primer esportista d'aquesta especialitat, a guanyar  vuit medalles en uns mateixos Jocs.

 

Aleksandr Dityakin	Nikolai Andrianov

 

El domini de les nedadores de l'Alemanya de l'Est va ser  aclaparant, guanyant onze de les tretze proves programades, a més d'altres vuit de plata, i set de bronze,  destacant Barbara Krause i Rica Reinisch, amb dues per a cadascuna d'elles.

 

Una altra gesta que va marcar la història en les proves  de natació, va correspondre al soviètic Vladimir Salnikov, en aconseguir rebaixar el topall  dels 15 minuts en els 1500 metres lliures, en aconseguir el crono de 14:58,57,  nova plusmarca olímpica i  mundial. Una altra medalla daurada, també amb rècord olímpic inclòs, la va aconseguir en els 400 metres lliures,  amb el temps de 3:51,31.

 

Per primera vegada en uns Jocs,  es va aconseguir un rècord  mundial en l'especialitat d'alçada, per obra de l'atleta de la Alemanya  de l’Est, Gerd Wessig, en franquejar el llistó situat a 2.36 d'alçada.

 

Sebastian Coe, guanyant els 800 metres al seu compatriota Steve OvettS

Un dels grans duels atlètics, ho van protagonitzar els britànics Steve  Owett i Sebastian Coe els quals invertint el seu paper de favorits en les dues  proves de mig fons, 800 i 1500 metres llisos, es van repartir cadascun d'ells una prova,  però no en les  seves distancies predilectes.

 

En aquests Jocs  de Moscou, es va produir el principi del final esportiu, d’una de les grans llegendes de  la gimnàstica mundial, la romanesa Nadia Comaneci que malgrat guanyar dos ors i una plata,  no va poder repetir la seva victòria de Montreal en la classificació general individual, que  va guanyar la soviètica Yelena Davidova.

 

Aquella  noia que va meravillar al món, amb una demostració insuperable amb diverses puntuacions de 10.0,  no va poder superar ara, convertida ja en tota una dona, a les actuals i invencibles figures soviètiques.

 

Per  fi, un altre gran de la velocitat mundial, l'italià Pietro  Mennea, es va coronar per primera vegada campió olímpic, en la seva prova preferida dels  200 metres llisos, mentre el britànic Allan Wells, aprofitant-se de l'absència dels velocistes  americans, va guanyar l'or en els 100 metres llisos. Cal assenyalar que l'absència dels grans velocistes  nord-americans, va poder restar espectacularitat per aquestes proves, però no a les seves brillants victòries.

 

L’italià Pietro Mennea

En boxa, l'indiscutible púgil cubà Teófilo Stevenson,  va guanyar dins del pes pesat, la seva tercera medalla consecutiva en uns Jocs, en vèncer  al rus Pjotr Zayev. Desgraciadament per  a l'esport mundial, aquesta irrebatible icona cubana, va morir prematurament el passat mes de juliol de 2012,  als 60 anys d'edat, per un sobtat infart coronari.

 

En el  còmput total de medalles guanyades, el llistat ho encapçala la URSS amb 195, seguida de l'Alemanya  de l'Est amb 126 i Bulgària amb 41.

 

Com no podia ser menys, també el marató va seguir deixant la seva petjada.  Aquesta vegada a càrrec de l'atleta de la Alemanya de l'Est, Waldemar Cierpinski, que va  revalidar el seu titulo de Montreal, en guanyar en un agònic final a l'holandès Gerard  Nijboer, que liderava la prova fins al quilòmetre 37, que va ser quan l'alemany, que sempre va  estar a l'expectativa, li va donar abast per superar-li en el quilòmetre final per sol 17seg d'avantatge, amb  la qual cosa, aconseguiria igualar al mític Abebe Bikila en aconseguir per dues vegades consecutives  en uns Jocs la medalla d'or.

 

LA HISTORIA DE UNA MASCOTA

 

Els Jocs de Moscou mai seran recordats com un dels millors  esdeveniments olímpics, però si ho seran per la seva entranyable mascota Misha, un osset  marró dels boscos de Rússia, al que va donar vida el dissenyador rus Víctor Chizikov,  convertint-li en una ensenya internacional, que va acaparar durant molts anys, l'afecte i l'admiració  en tots els països del món.

 

La mascota olímpica Misha

Una escena inesborrable  va succeir el dia de la Clausura dels Jocs, quan un enorme globus dissenyat amb la forma  de Misha, es va enlairar fins l'infinit, no sense deixar abans de partir, de vessar unes llàgrimes  de comiat, que van commocionar a tots els que van tenir la sort de contemplar-ho. Uns anys més tard,  va ser albirat encara volant, pels cels de Sibèria i Alaska, com així mateix  per les zones més septentrionals.

 

La seva imatge amb  milers de dissenys adaptats per a sèries televisives, la seva utilització per a campanyes publicitàries i infinitat  de formats en gairebé tots els països del món, la van convertir no solament com la mes carismàtica,  sinó també com la més comercial de tots els temps. El seu entranyable record, encara perdura en la memòria dels  quals van poder contemplar el seu emocionant comiat, que ni tan sols el pas del temps, ha estat capaç d'esborrar.

 

Curiosament Japó, la seu de la  productora japonesa Nippon Animation, responsable de les sèries televisives, que va secundar  el boicot impulsat per Estats Units, no participant en els Jocs, no va posar objeccions  a aquesta col·laboració, amb la mascota Misha, atès que la invasió russa a Afganistan,  va succeir dos anys abans. A més molt aviat es van adonar, que la figura d'aquesta bella osseta,  impactaria positivament per tot el món, amb la qual cosa el negoci estava assegurat.

 

LA PRESÈNCIA ESPANYOLA

 

Alejandro Abascal i Miguel Noguer medalla d’or en vela

La delegació espanyola, va ser la més nombrosa de totes les seves anteriors  participacions, amb un total de 221 esportistes, incloses nou dones, tres en gimnàstica artística, quatre  en natació i dues en salts, però cap en atletisme. Es van presentar esportistes en deu esports, destacant per  sobre de tots, els nostres representants en vela Alejandro Abascal i Miguel Noguer,  que van guanyar la medalla d'or en la classe “Flyng Dutchman”.

 

En  la prova de 50 km. marxa, Jordi Llopart després d'una  gran actuació, va aconseguir per a la marxa espanyola, la primera medalla olímpica en aquesta especialitat,  en guanyar la medalla d’argent, la qual cosa també aconseguirien l'equip de hochey sobre herba,  i els piragüistes Herminio Menéndez i Guillermo del Riego, en la classe  K-2500.

 

Novament els piragüistes, seguirien engrossint  el nostre medaller, en guanyar les medalles de bronze, en imposar-se en la classe K-2100, per mediació del  mateix Herminio Menéndez i de Luis Gregorio Ramos. Aquest metall bronzejat  també ho aconseguiria el nedador David López Zubero en els 100 metres papallona.

 

En  el còmput total de medalles, es van guanyar una d'or, dos de  argent i dos de bronze, gesta que fins llavors mai assolida, en cap dels anteriors Jocs.

 

Altres  esports, on es van aconseguir Diplomes olìmpics, van  ser per part dels equips, de bàsquet (1), waterpolo (1), handbol  (1), judo (1), tir (1), rem (2) natació  (1), vela (1), que al costat dels aconseguits per l'atletisme (4),  totalitzen els tretze diplomes guanyats per la delegació espanyola.

 

LES NOSTRES ACTUACIONS ATLÈTIQUES

 

Jordi Llopart

D'altra banda, un altre fet que corroboraria la bona presencia d'Espanya  en aquests Jocs, els Diplomes olímpics, aconseguits pels nostres atletes Domingo  Ramón i Francisco Sánchez Vargas, quart i cinquè classificats en la  prova dels 3000 metres obstacles, com així mateix de José Marín, cinquè en els 20 km i sisè  en els 50 km marxa.

 

Cal recordar que l'opció a aconseguir  aquest diploma, solament la tenen els classificats en cuart, cinquè i sexta de cada prova. Aquesta normativa  es va canviar en els Jocs de Los Angeles de 1984, on es va ampliar fins al vuitè classificat.

 

Pel que fa a la resta dels que van accedir a la final, desprès de superar  les series previes, aquestes foren, Javier Moracho en 110 metros tanques en setè lloc, Antonio  Corgos en llargada en setè lloc i Antonio Prieto als 10000 metres, que  es va tenir que retirar.

 

Altres atletes que varen accedir  directament a la final, sense necessitat de passar les sèries classificatòries, varen ser Eleuterio  Antón en marathón en el vint i dos lloc, Jordi Llopart en 50 km marxa i José  Marín en 20 i 50 km marxa.

 

Un altre actiu  per al nostre col·lectiu atlètic, ho va aconseguir Javier Moracho, en classificar-se per  a la final dels 110 metres tanques, on va aconseguir el setè lloc, amb la marca de 13,78 seg., gesta que aconsegueix  per primera vegada un atleta espanyol, en una final olímpica per carrers, després de superar una eliminatòria  i una semifinal.

 

LA MEDALLA PELS GUANYADORS OLÍMPICS

 

 

Campions olímpics
100 metres	Allan Ells	10,25	GBR
200 metres	Pietro Mennea	20,19	ITA
400 metres	Viktor Marquin	44,60	URS
800 metres	Steve Ovett	1:45,4	GBR
1500 metres	Sebastian Ce	3:38,4	GBR
5000 metres	Miruts Yifter	13:20,91	ETH
10000 metres	Miruts Yifter	27:42,69	ETH
3000 obstàcles	Bronislaw Malinowski	8:09,70	POL
110 metres tanques	Thomas Munkelt	13,39	GDR
400 metres tanques	Volker Beck	47,70	GDR
Alçada	Gerd Wessig	2.36	GDR
Perxa	Wladyslaw Kozakiewicz	5.78	POL
Llargada	Lutz Dombrowski	8.54	GDR
Triple salt	Jaak Uudmäe	17.36	URS
Pes	Vladimir Kiselyov	21.05	URS
Disc	Viktor Rashchupkin	66.64	URS
Martell	Yuriy Sedykh	81.80	URS
Javelina	Dainis Kula	91.20	URS
Relleus 4 x 100	Equipo de URS	38,26	URS
Relleus 4 x 400	Equipo de URS	3:01,08	URS
Decathlò	Daley Thompson	8495 p.	GBR
Marató	Waldemar Cierpinski	2h.11:,03	GDR
20 km. marxa	Maurizio Damilano	1h.23,35	ITA
50 km. marxa	Hartwig Gauder	3h49,2	GDR

Campiones olímpiques
100 metres	Lyudmila Kondratyeva	11:06	URS
200 metres	Bärbel Wöckel	22,03	GDR
400 metres	Marita Koch	47,60	GDR
800 metres	Nadezhda Olizarenko	1:53,43	URS
1500 metres	Tatyana Kazantina	3:56,5	URS
100 metros tanques	Vera Komisova	12,56	URS
Llargada	Tatyana Kolpakova	7. 06	URS
Alçada	Sara Simeoni	1.97	ITA
Pes	Iliona Schoknecht-Slupianek	22.41	GDR
Disc	Evelin Schlaak-Jahl	69.86	GDR
Javelina	María Caridad Colon	68.40	CUB
Relleus 4 x 100	Equipo de URS	41,60	URS
Relleus 4 x 400	Equipo de URS	3:20,12	URS
Pentatlò	Nedezhda Trachenko	4669 p.	URS

 

LA MASCOTA MES EMBLEMÁTICA DE TOTS ELS JOCS

 

Misha, el oset marró que habita en els boscos de Rússia, va ser la mascota dissenyada, per Víctor Chizikov

 

Fonts d'informació:

 

Arxius de l’ Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)

Recerca per Internet

Correccions de català per gentilesa d’Anna Martì

Llibres  de la Foundation  Athletic International  (IAAF)

Arxius de  la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  (RFEA)

Documentació pròpia

 

Agost de 2012