ELS JOCS OLIMPICS DE MOSCOU DE 1980

 

EL BOICOT MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA

 

La XXII edició dels Jocs Olímpics de Moscou,  va tenir el seu inici el dia 19 de juliol per finalitzar el 3 d'agost. Eren els temps de la Guerra Freda,  entre els Estats Units i la Unió Soviètica, per la qual cosa, les perspectives  d'una participació massiva dels països vinculats a la família olímpica, no eren massa optimistes.

 

Solament  uns mesos abans del començament dels Jocs, els Estats  Units feia publico el seu boicot, per la presència de les tropes soviètiques a Afganistan,  decisió que van secundar una gran majoria de països, mentre altres governs, donaven llibertat  a les seves federacions per assistir a Moscou, però amb la condició d'enarborar la  bandera olímpica, en comptes de la pròpia.

 

Per la seva banda el President dels Estats Units Jimmy Carter,  va amenaçar amb llevar el seu passaport als esportistes americans, que participessin en els Jocs. Cal  assenyalar que per afegir més força al boicot, les imatges televisives arribades des de Mèxic Califòrnia, van ser interferides.

 

Del  total dels 65 països que es van abstenir, prop d'uns 50, ho van fer per adhesió als Estats Units.  Entre aquests últims va haver-hi 18 països, que van decidir desfilar amb la bandera olímpica, com  així mateix, canviar el seu himne nacional per l'olímpic.Entre aquests últims va estar la delegació espanyola,  que va  presentar l'equip més nombrós de totes les seves participacions olímpiques.

 

Va  ser la primera i última vegada, que una país comunista organitzava uns Jocs.  Com queda assenyalat, va ser el boicot més gran de tota la història olímpica, evidenciant que tant el moviment  olímpic com l'esportiu, són altament mediatitzats per les discrepàncies polítiques.

 

LA CERIMÒNIA D'INAUGURACIÓ

 

 El moment cim dels Jocs. El Jurament dels esportistes, després de la desfilada dels participants

El moment cim dels Jocs. El Jurament dels esportistes, després de la desfilada dels participants

 

Com estava previst, aquest es va celebrar en el nou Estadi Central  Lenin, construït expressament per a aquest esdeveniment, amb una capacitat de 45.000 espectadors,  que van contemplar la desfilada de 5217 esportistes, entre ells 1124 dones que van representar a 81 països.  Malgrat la gran. quantitat d'absències, l'èxit esportiu va ser altament espectacular, amb més plusmarques que  en qualsevol altre esdeveniment olímpic.

 

En el solemne  acte de la Inauguració, aquesta va estar presidida per Leonidas Brezner President de la URSS,  al que van acompanyar l'actual i futur president del COI, l'americà Lord  Killanín i l'espanyol Juan Antonio Samaranch.

 

El  Jurament per part dels esportistes va estar a càrrec de Nikolai  Andriánov, el gimnasta rus mes llaurat de tota la historia olímpica, amb 15 medalles, abans  de l'aparició del nedador americà Michael Phelps. Aquest gran campió, encara aconseguiria  en aquests Jocs, dues medalles d'or, dos de plata i una de bronze.

 

Quan  al portador de la flama olímpica, el triat va ser un altre mite de l'esport rus, el baloncetista  Sergei Belov, considerat com el millor jugador soviètic de la història.

 

 Juan Antonio Samaranch
Juan Antonio Samaranch

Un dels moments mes emotius i importants per a la història de l'olimpisme,  es va produir quan el dia de 16 de juliol, Juan Antonio Samaranch, va ser elegit nou President  del Comitè Olímpic Internacional, el càrrec mes alt, en el comandament de l'esport mundial.

 

Un dels enigmes que van envoltar a aquests Jocs,  va ser el cost real de les noves edificacions, com l'estadi, la  vila olímpica i les seus poli-esportives. Així  mateix, es van condicionar molts carrers i avingudes de la capital moscovita, con tanmateix, la construcció  d'un nou aeroport. Però mai es va dir el cost total, encara que se suposa, per la qualitat de les obres,  que va haver de ser molt alt.

 

ELS MOMENTS MES RELLEVANTS DELS JOCS

 

Com ja queda ressenyat, el gran heroi de les proves de gimnàstica, no va  ser un altre que el soviètic Nikolai Andrianov que una vegada més, va guanyar totes les medalles  en les disciplines que va participar, deixant una plusmarca olímpica, que trigaria anys a ser superada.

 

Entre els assoliments esportius mes destacats que es van  succeir, cal destacar la històrica gesta del gimnasta rus Aleksandr Dityakin, que va guanyar  una medalla en cadascuna de les proves disputades, sent el primer esportista d'aquesta especialitat, a guanyar  vuit medalles en uns mateixos Jocs.

 

Aleksandr Dityakin Nikolai Andrianov
Aleksandr Dityakin Nikolai Andrianov

 

El domini de les nedadores de l'Alemanya de l'Est va ser  aclaparant, guanyant onze de les tretze proves programades, a més d'altres vuit de plata, i set de bronze,  destacant Barbara Krause i Rica Reinisch, amb dues per a cadascuna d'elles.

 

Una altra gesta que va marcar la història en les proves  de natació, va correspondre al soviètic Vladimir Salnikov, en aconseguir rebaixar el topall  dels 15 minuts en els 1500 metres lliures, en aconseguir el crono de 14:58,57,  nova plusmarca olímpica i  mundial. Una altra medalla daurada, també amb rècord olímpic inclòs, la va aconseguir en els 400 metres lliures,  amb el temps de 3:51,31.

 

Per primera vegada en uns Jocs,  es va aconseguir un rècord  mundial en l'especialitat d'alçada, per obra de l'atleta de la Alemanya  de l’Est, Gerd Wessig, en franquejar el llistó situat a 2.36 d'alçada.

 

Sebastian Coe, guanyant els 800 metres al seu compatriota Steve Ovett
Sebastian Coe, guanyant els 800 metres al seu compatriota Steve Ovett

Un dels grans duels atlètics, ho van protagonitzar els britànics Steve  Owett i Sebastian Coe els quals invertint el seu paper de favorits en les dues  proves de mig fons, 800 i 1500 metres llisos, es van repartir cadascun d'ells una prova,  però no en les  seves distancies predilectes.

 

En aquests Jocs  de Moscou, es va produir el principi del final esportiu, d’una de les grans llegendes de  la gimnàstica mundial, la romanesa Nadia Comaneci que malgrat guanyar dos ors i una plata,  no va poder repetir la seva victòria de Montreal en la classificació general individual, que  va guanyar la soviètica Yelena Davidova.

 

Aquella  noia que va meravillar al món, amb una demostració insuperable amb diverses puntuacions de 10.0,  no va poder superar ara, convertida ja en tota una dona, a les actuals i invencibles figures soviètiques.

 

Per  fi, un altre gran de la velocitat mundial, l'italià Pietro  Mennea, es va coronar per primera vegada campió olímpic, en la seva prova preferida dels  200 metres llisos, mentre el britànic Allan Wells, aprofitant-se de l'absència dels velocistes  americans, va guanyar l'or en els 100 metres llisos. Cal assenyalar que l'absència dels grans velocistes  nord-americans, va poder restar espectacularitat per aquestes proves, però no a les seves brillants victòries.

 

 L’italià Pietro Mennea
L’italià Pietro Mennea

En boxa, l'indiscutible púgil cubà Teófilo Stevenson,  va guanyar dins del pes pesat, la seva tercera medalla consecutiva en uns Jocs, en vèncer  al rus Pjotr Zayev. Desgraciadament per  a l'esport mundial, aquesta irrebatible icona cubana, va morir prematurament el passat mes de juliol de 2012,  als 60 anys d'edat, per un sobtat infart coronari.

 

En el  còmput total de medalles guanyades, el llistat ho encapçala la URSS amb 195, seguida de l'Alemanya  de l'Est amb 126 i Bulgària amb 41.

 

Com no podia ser menys, també el marató va seguir deixant la seva petjada.  Aquesta vegada a càrrec de l'atleta de la Alemanya de l'Est, Waldemar Cierpinski, que va  revalidar el seu titulo de Montreal, en guanyar en un agònic final a l'holandès Gerard  Nijboer, que liderava la prova fins al quilòmetre 37, que va ser quan l'alemany, que sempre va  estar a l'expectativa, li va donar abast per superar-li en el quilòmetre final per sol 17seg d'avantatge, amb  la qual cosa, aconseguiria igualar al mític Abebe Bikila en aconseguir per dues vegades consecutives  en uns Jocs la medalla d'or.

 

LA HISTORIA DE UNA MASCOTA

 

Els Jocs de Moscou mai seran recordats com un dels millors  esdeveniments olímpics, però si ho seran per la seva entranyable mascota Misha, un osset  marró dels boscos de Rússia, al que va donar vida el dissenyador rus Víctor Chizikov,  convertint-li en una ensenya internacional, que va acaparar durant molts anys, l'afecte i l'admiració  en tots els països del món.

 

La mascota olímpica Misha
La mascota olímpica Misha

Una escena inesborrable  va succeir el dia de la Clausura dels Jocs, quan un enorme globus dissenyat amb la forma  de Misha, es va enlairar fins l'infinit, no sense deixar abans de partir, de vessar unes llàgrimes  de comiat, que van commocionar a tots els que van tenir la sort de contemplar-ho. Uns anys més tard,  va ser albirat encara volant, pels cels de Sibèria i Alaska, com així mateix  per les zones més septentrionals.

 

La seva imatge amb  milers de dissenys adaptats per a sèries televisives, la seva utilització per a campanyes publicitàries i infinitat  de formats en gairebé tots els països del món, la van convertir no solament com la mes carismàtica,  sinó també com la més comercial de tots els temps. El seu entranyable record, encara perdura en la memòria dels  quals van poder contemplar el seu emocionant comiat, que ni tan sols el pas del temps, ha estat capaç d'esborrar.

 

Curiosament Japó, la seu de la  productora japonesa Nippon Animation, responsable de les sèries televisives, que va secundar  el boicot impulsat per Estats Units, no participant en els Jocs, no va posar objeccions  a aquesta col·laboració, amb la mascota Misha, atès que la invasió russa a Afganistan,  va succeir dos anys abans. A més molt aviat es van adonar, que la figura d'aquesta bella osseta,  impactaria positivament per tot el món, amb la qual cosa el negoci estava assegurat.

 

LA PRESÈNCIA ESPANYOLA

 

Alejandro Abascal i Miguel Noguer medalla d’or en vela
Alejandro Abascal i Miguel Noguer medalla d’or en vela

La delegació espanyola, va ser la més nombrosa de totes les seves anteriors  participacions, amb un total de 221 esportistes, incloses nou dones, tres en gimnàstica artística, quatre  en natació i dues en salts, però cap en atletisme. Es van presentar esportistes en deu esports, destacant per  sobre de tots, els nostres representants en vela Alejandro Abascal i Miguel Noguer,  que van guanyar la medalla d'or en la classe “Flyng Dutchman”.

 

En  la prova de 50 km. marxa, Jordi Llopart després d'una  gran actuació, va aconseguir per a la marxa espanyola, la primera medalla olímpica en aquesta especialitat,  en guanyar la medalla d’argent, la qual cosa també aconseguirien l'equip de hochey sobre herba,  i els piragüistes Herminio Menéndez i Guillermo del Riego, en la classe  K-2500.

 

Novament els piragüistes, seguirien engrossint  el nostre medaller, en guanyar les medalles de bronze, en imposar-se en la classe K-2100, per mediació del  mateix Herminio Menéndez i de Luis Gregorio Ramos. Aquest metall bronzejat  també ho aconseguiria el nedador David López Zubero en els 100 metres papallona.

 

En  el còmput total de medalles, es van guanyar una d'or, dos de  argent i dos de bronze, gesta que fins llavors mai assolida, en cap dels anteriors Jocs.

 

Altres  esports, on es van aconseguir Diplomes olìmpics, van  ser per part dels equips, de bàsquet (1), waterpolo (1), handbol  (1), judo (1), tir (1), rem (2) natació  (1), vela (1), que al costat dels aconseguits per l'atletisme (4),  totalitzen els tretze diplomes guanyats per la delegació espanyola.

 

LES NOSTRES ACTUACIONS ATLÈTIQUES

 

Jordi Llopart
Jordi Llopart

D'altra banda, un altre fet que corroboraria la bona presencia d'Espanya  en aquests Jocs, els Diplomes olímpics, aconseguits pels nostres atletes Domingo  Ramón i Francisco Sánchez Vargas, quart i cinquè classificats en la  prova dels 3000 metres obstacles, com així mateix de José Marín, cinquè en els 20 km i sisè  en els 50 km marxa.

 

Cal recordar que l'opció a aconseguir  aquest diploma, solament la tenen els classificats en cuart, cinquè i sexta de cada prova. Aquesta normativa  es va canviar en els Jocs de Los Angeles de 1984, on es va ampliar fins al vuitè classificat.

 

Pel que fa a la resta dels que van accedir a la final, desprès de superar  les series previes, aquestes foren, Javier Moracho en 110 metros tanques en setè lloc, Antonio  Corgos en llargada en setè lloc i Antonio Prieto als 10000 metres, que  es va tenir que retirar.

 

Altres atletes que varen accedir  directament a la final, sense necessitat de passar les sèries classificatòries, varen ser Eleuterio  Antón en marathón en el vint i dos lloc, Jordi Llopart en 50 km marxa i José  Marín en 20 i 50 km marxa.

 

Un altre actiu  per al nostre col·lectiu atlètic, ho va aconseguir Javier Moracho, en classificar-se per  a la final dels 110 metres tanques, on va aconseguir el setè lloc, amb la marca de 13,78 seg., gesta que aconsegueix  per primera vegada un atleta espanyol, en una final olímpica per carrers, després de superar una eliminatòria  i una semifinal.

 

LA MEDALLA PELS GUANYADORS OLÍMPICS

 

 

Campions olímpics

100 metres

Allan Ells

10,25

GBR

200 metres

Pietro Mennea

20,19

ITA

400 metres

Viktor Marquin

44,60

URS

800 metres

Steve Ovett

1:45,4

GBR

1500 metres

Sebastian Ce

3:38,4

GBR

5000 metres

Miruts Yifter

13:20,91

ETH

10000 metres

Miruts Yifter

27:42,69

ETH

3000 obstàcles

Bronislaw Malinowski

8:09,70

POL

110 metres tanques

Thomas Munkelt

13,39

GDR

400 metres tanques

Volker Beck

47,70

GDR

Alçada

Gerd Wessig

2.36

GDR

Perxa

Wladyslaw Kozakiewicz

5.78

POL

Llargada

Lutz Dombrowski

8.54

GDR

Triple salt

Jaak Uudmäe

17.36

URS

Pes

Vladimir Kiselyov

21.05

URS

Disc

Viktor Rashchupkin

66.64

URS

Martell

Yuriy Sedykh

81.80

URS

Javelina

Dainis Kula

91.20

URS

Relleus 4 x 100

Equipo de URS

38,26

URS

Relleus 4 x 400

Equipo de URS

3:01,08

URS

Decathlò

Daley Thompson

8495 p.

GBR

Marató

Waldemar Cierpinski

2h.11:,03

GDR

20 km. marxa

Maurizio Damilano

1h.23,35

ITA

50 km. marxa

Hartwig Gauder

3h49,2

GDR

Campiones olímpiques

100 metres

Lyudmila Kondratyeva

11:06

URS

200 metres

Bärbel Wöckel

22,03

GDR

400 metres

Marita Koch

47,60

GDR

800 metres

Nadezhda Olizarenko

1:53,43

URS

1500 metres

Tatyana Kazantina

3:56,5

URS

100 metros tanques

Vera Komisova

12,56

URS

Llargada

Tatyana Kolpakova

7. 06

URS

Alçada

Sara Simeoni

1.97

ITA

Pes

Iliona Schoknecht-Slupianek

22.41

GDR

Disc

Evelin Schlaak-Jahl

69.86

GDR

Javelina

María Caridad Colon

68.40

CUB

Relleus 4 x 100

Equipo de URS

41,60

URS

Relleus 4 x 400

Equipo de URS

3:20,12

URS

Pentatlò

Nedezhda Trachenko

4669 p.

URS

 

LA MASCOTA MES EMBLEMÁTICA DE TOTS ELS JOCS

 

Misha, el oset marró que habita en els boscos de Rússia, va ser la mascota dissenyada, per Víctor Chizikov

Misha, el oset marró que habita en els boscos de Rússia, va ser la mascota dissenyada, per Víctor Chizikov

 

Fonts d'informació:

 

Arxius de l’ Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)

Recerca per Internet

Correccions de català per gentilesa d’Anna Martì

Llibres  de la Foundation  Athletic International  (IAAF)

Arxius de  la Reial Federació Espanyola d’Atletisme  (RFEA)

Documentació pròpia

 

Agost de 2012