ELS JOCS OLIMPICS DE SEUL DE 1988
A LA RECERCA DE LA CONCÒRDIA OLÍMPICA
Durant el Congrés del Comitè Olímpic Internacional (COI) celebrat al setembre de 1981, en la localitat alemanya de Baden-Baden, els membres del mateix, estaven lluny de pensar, amb la sorpresa que els va oferir l'escrutini final de les votacions, per designar la seu organitzadora dels Jocs de Seül.
Contra pronòstic i imposant-se a la favorita, que no era una altra, que la ciutat japonesa de Nagoya, la ciutat coreana de Seül, es va portar la victòria per 52 vots, enfront dels 27 de la ciutat nipona. El conflicte estava servit.
Com és conegut, la península de Corea esta dividida en dos sectors. La Corea del Nord i la Corea del Sud, amb la qual cosa el problema que s'aveïnava, podia ser de difícil solució.
La primera pretensió que reclamava el sector del Nord, era la seva participació activa en l'organització, proposant organitzar al seu territori diferents competicions, a la qual cosa es va oposar de forma taxativa el Comitè Olímpic. El seu President Juan Antonio Samaranch, davant d'una crispant tensió i molta pressió política, no va tenir una altra solució, que actuar amb mà de ferro, decidint que solament seria Corea del Sud, qui organitzaria l'esdeveniment olímpic.
Aquesta decisió, va ser el gran premi que va rebre l'Alcalde Seül, Young-El Su-Park, a la seva gran labor i al seu caràcter emprenedor, perquè la seva ciutat pogués ser la seu d'uns Jocs Olímpics.
Però aquesta determinació, va provocar la retirada immediata de Corea del Nord, que va arrossegar amb si a Cuba, Nicaragua, Illes Seychelles i Etiòpia, per la qual cosa aquests Jocs, també van tenir el seu boicot, encara que en aquest cas, solament es va limitar a aquests cinc països.
El treball que va començar a desenvolupar intervinguts la dècada de 1970, va tenir la seva recompensa amb aquesta decisió, la qual va ser rebuda amb immensa alegria per tota la població sud-coreana, inclòs el seu President Park Chong Hee, el líder venerat per tot el país, que es va involucrar totalment en aquesta esdeveniment mundial.
Immediatament van començar les obres, amb la construcció de dues viles olímpiques i 21 noves instal·lacions esportives, entrellaçades entre Seül i Pusan, escometent alhora una gran remodelacio de tota la ciutat i tots els seus entorns, com així mateix el embelliment del riu Han, un autèntic femer, molt propici a crear tot tipus d'infeccions, convertint-ho en un bell canal, potser el més bell de tot el territori asiàtic.
Un dels grans assoliments d'aquests Jocs, una vegada eliminats els problemes del boicot, que tant van danyar les tres últimes cites olímpiques, va radicar en la presència récord de 161 països, que van aportar al seu torn, prop de 9000 esportistes, amb el que pot assegurar-se, que el repte de participació també es va complir amb escreix.
 |
|
El majestuós Estadi Olímpic de Seül, el dia de la Inauguració dels XXIV Jocs Olímpics |
La Cerimònia d'Obertura, es va efectuar en Estadi Olímpic de Seül, una meravella arquitectònica dissenyada per Kim Geun Swoo, amb un aforament proper als 95.000 espectadors, dotat de les tecnologies mes avançades, situat al Complex Esportiu de Seül, de la cabdal coreana.
L'acte Institucional, va ser presidit pel nou President de Corea del Sud, Roh Tae Woo, que va tenir al seu costat al President del Comitè Olímpic Internacional, l'espanyol Juan Antonio Samaranch, al que es considera, com l'altre gran artífex per a la pacificació dels Jocs. Al costat d'ells, altres autoritats i personalitats del govern i membres del COI.
La desfilada dels esportistes, va ser un altre dels moments emblemàtics dels Jocs, amb la presència de 8465 atletes, entre els quals figuraven 2186 dones, representant a 160 delegacions, amb lo qual s’establia un altre fet històric, atès que mai fins a aquest moment, s'havia arribat a aquesta xifra. Però cal significar que solament van desfilar un terç d'aquests participants, perquè possiblement, de fer-ho tots junts, hagués pogut ser un acte inacabable.
El tradicional Jurament dels participants, ho va efectuar la jugadora de l'equipo coreà d'handbol, Shon Mi-Na, medalla d’argent en Los Angeles i or a Seül, la qual va estar acompanyada, pel mític jugador de bàsquet coreà Hur Jae, també conegut com “La Mà de Pedra”, que manté el rècord històric, d'haver estat el jugador que més punts va anotar en un sol partit amb 62 punts, aconseguits en un partit davant Egipte.
EL MOMENT MES EMOTIU DE LA INAUGURACIÓ
 |
|
Fotografia històrica dels Jocs de Berlín 1936, amb els coreans Sohn-Kee-Chang i Shoryu-Nan en el podium, amb el cap i la mirada inclinada cap el sòl, en senyal de protesta |
El moment cim sens dubte, va ser l'arribada a l'estadi de la torxa amb la flama olímpica. Aquest acte va tenir un simbolisme molt profund, recordant els Jocs de Berlín de 1936, on un coreà Sohn-Kee-Chang, nascut a Pyongyang, va guanyar l'or en la prova de marató, reivindicant alhora, la independència de Corea, que en aquell moment, per motius de la II Guerra Mundial, era un protectorat de Japó.
Aquest idolatrat atleta, al que els japonesos li van canviar el nom, pel de Kitel-Són, que en el seu vocable és la traducció del seu veritable nom, es va veure obligat a participar sota la bandera japonesa. Però una vegada en el pòdium, a punt de recollir la seva medalla d'or, va tenir un gest com a protesta, que va commocionar al món.
La seva actitud d'inclinar el cap el sòl, per no veure com era hissada la bandera de Japó, a la part alta de l'estadi, és una imatge que encara avui, és recordada amb orgull per tot el poble coreà.
Quan la torxa va entrar en l'estadi, aquest es va convertir en un autèntic clam en reconèixer el públic, que el portador del foc, era res i res menys, que aquest gloriós atleta. Sohn-Kee-Chang, que es va dirigir directament al pebeter, acompanyat pels seus compatriotes Shoryu-Nan, medalla d’argent en els mateixos Jocs de Berlín, i de Cheng Sunman, un altre emblemàtic maratonista coreà, els quals simultàniament van dipositar la flama en el alt de l’estadi.
EL COMPLICAT TEMA DEL DOPATGE
Els Jocs de Seül, sempre seran recordats, per la maligna plaga del dopatge, que va trobar la seva màxima explosió en la cabdal coreana, per la desqualificació de l'atleta canadenc Ben Johnson, després de guanyar la medalla d'or i la plusmarca mundial, en la prova dels 100 metres llisos.
Després dels antecedents dels últims Jocs més recents, el Comitè Olímpic Internacional, va decidir crear el seu propi Comitè Anti-Dopatge, amb la finalitat d'acabar per sempre, amb aquesta terrible amenaça per a l'esport.
 |
| El canadenc Ben Johnson |
I de debò, que va començar actuant amb contundència, caçant no solament a Ben Johnson, sinó que es va portar per davant a altres deu esportistes, entre els quals hi havia cinc practicants d'halterofília.
L'escàndol va ser majúscul i sense precedents, en quan a la seva dimensió mediàtica, quan es va conèixer oficialment, que al canadenc Ben Johnson, en un control d'orina, se li va detectar un fàrmac, conegut com estazanolol, una de les substàncies més nocives i perilloses per a la salut de l'esportista.
Immediatament, el fornit i a l'excés musculat Ben Johnson, va ser desqualificat i despullat de la seva medalla d'or i la seva plusmarca mundial, després d'haver marcat l'increïble temps de 9,79 seg. en la prova de 100 metres. Va ser sancionat per un període de dos anys, al final dels quals, en un nou control, en tornar a donar positiu, va ser desqualificat per a tota la vida.
Posteriorment, després d'aquesta decisió, a part dels deu atletes ja esmentats, van continuar les operacions d'investigació, que aviat van donar els seus fruits, en veure's involucrats altres famosos i famoses esportistes.
ELS REIS DE LA VELOCITAT A SEÜL
 |
 |
| L’americà Carl Lewis | L’americana Florence Griffith |
Una vegada exposat aquest lamentable tema del dopatge, cal parlar en el capítol positiu, i dins del mateix, s'ha d'esmentar a Carl Lewis, guanyador de dos ors, en 100 metres, salt de longitud i argent en 200 metres. Com així mateix, del seu compatriota, l'atleta també de color Florence Griffith, amb tres or en 100 metres, 200 metres i relleus 4 x 100 metres, a més d'una d’argent en relleus 4x 400 metres, sent considerada la millor atleta dels Jocs.
ELS MOMENTS MES BRILLANTS DELS JOCS
Possiblement, un dels actius mes puntuals dels Jocs, pot ser la gran quantitat de récords superats, amb 19 plusmarques mundials i 47 olímpiques, que són un clar exponent, del nivell aconseguit en aquesta cita de Seül.
 |
| El turc Naim Suleymanoglu, una glòria olímpica |
Un destacat heroi, va aparèixer al món de l'halterofília, quan el aixecador turc Naim Suleymanoglu, va establir en la categoria de 60 quilos, 6 récords mundials fins a aconseguir l'or. En aquest esport es va retirar l'equip de Bulgària, en veure's afectats en els controls anti-dopatge i desqualificats, diversos membres de la seva delegació.
Per primera vegada en la història, una dona va guanyar dues medalles en un mateix any. Es tracta la patinadora Christa Luding-Rothendurguer, de l'Alemanya Oriental, que va guanyar la prova de velocitat en els Jocs d'Hivern i els 1000 metres de velocitat en ciclisme, a l'estiu.
Un triomfador indiscutible en natació, va ser el nord-americà Matthew Biondi, guanyador de cinc medalles d'or, una de argent i una altra de bronze, a més de rebaixar el record mundial, en 50 metres lliures i de relleus 4 x 100, 4 x 200 i 4 x 100 estils.
 |
| El nedador Matthew Biondi el més ràpid del món |
Sense sortir-nos de l'aigua, tampoc s'ha de deixar d'esmentar, a l'alemanya Kristin Otto, que va aconseguir una proesa, mai realitzada per una dona, en guanyar sis medalles d'or. Aquesta extraordinària nedadora, qualificada com una de les millors de tots els temps, va guanyar en aquests Jocs, totes les proves de natació, excepte la braça.
Una imatge simpàtica d'aquests Jocs, va estar en tir amb arc femení, on les tres guanyadores que van copsar el pòdium, representaven a Corea del Sud. Els seus noms, Soo-Nyung Kim, Hee-Kyung Wang i Young-Sook Yun, les quals van culminar amb aquest èxit, tot el treball realitzat des d'uns anys abans.
Després d'un silenci de més de 60 anys, el tennis va tornar a tenir veu en uns Jocs. Per primera vegada es va admetre la participació de tennistes professionals, sent els guanyadors de la medalla d'or,l’alemanya Steffi Graf i el txec Miroslav Mecir.
En aquests Jocs, com succeeix gairebé sempre en les cites olímpiques, va haver-hi els esports d'exhibició que en aquest cas van ser, el beisbol, bàdminton, judo femení, bitlles i taekwondo, en aquest últim, amb la presència espanyola, de cinc dones i quatre homes.
En el capítol de sorpreses esportives, aquestes les podem trobar en dos fets inesperats, com sens dubte són, la derrota de Brasil en futbol davant la URS, i en l'eliminació d'Estats Units davant la mateixa Unió Soviètica en semifinals, de bàsquet, la qual es va imposar a Iugoslàvia en la final.
Per primera vegada, totes les medalles en la prova hípica d'ensinistrament, van ser guanyades per dones. Com igualment cal assenyalar que totes les proves de fons en atletisme, excepte el marató, els guanyadors foren atletes procedents de diferents països del continent africà.
En el comput final del medaller, aquest el va encapçalar la URS amb 132, seguit de l'Alemanya Oriental amb 102 i d' Estats Units amb 94 medalles.
UNA INCIDÈNCIA QUE VA TENIR LA SEVA HISTÒRIA
 |
| Greg Lauganis, el millor saltador |
Un dels grans protagonistes, en salts de palanca i trampolí, va anar sens dubte l'americà Greg Lauganis, considerat el millor saltador en natació de tots els temps, que va repetir els ors guanyats en Los Angeles de 1984, en les especialitats de salt de trampolí de 3 metres i de palanca des de 10 metres i una altra d’argent.
Una fet molt controvertit, va succeir a mitjans de la dècada del1990 quan Greg Lauganis, ja retirat de practica esportiva, va realitzar un manifest públic, donant a conèixer la seva homosexualitat, la qual va despertar totes les alarmes.
Com això va succeir uns set anys abans de la seva declaració, molt ràpid vi a la memòria, el fet succeït en aquests Jocs de Seül, quan en un dels seus salts, va picar amb el seu cap a la vora de plataforma, obrint-li una gran trau que va requerir diversos punts de sutura, però deixant alhora, un reguer de sang en l'aigua, on posteriorment van actuar altres saltadors, que podien haver-se infectat.
Però les investigacions realitzades amb alguns esportistes, que presumptament podien haver-se infectat, aquestes van resultar negatives. Posteriorment aquest gran saltador, ja retirat de l'alta competició, es va passar al món del cinema i del teatre, on va protagonitzar deferents pel·lícules i obres teatrals.
LA PROVA DE MARATÓ
En la mes clàssica i esperada prova, com és el marató, es va contemplar l'arribada més ajustada de tots els temps, on l'italià Gelindo Bordín, va ser l'inesperat guanyador, aconseguint per a Itàlia, la primera medalla d'or en aquesta especialitat.
Realment va ser una prova molt disputada, amb un final antològic. A 5 km. de l'arribada, Bordín es va quedar solament al capdavant, superant al keniata Douglas Wakihuriu i a Almed Daleh de Dijuti, a la recerca d'una victòria que en aquell moment, gairebé tenia assegurada.
 |
| Gelindo Bordín |
Però en aquesta prova, sempre solen ocórrer les coses mes impensables, atès que mancant 2 km., l'italià va disminuir el seu ritme de forma alarmant, sent aconseguit pels seus seguidors, que ràpidament es van destacar com fletxes cap a la meta, a la recerca d'una victòria que solament uns instants, abans donaven per perduda.
Però el miracle sempre apareix d'improvís i més en marató. Quan tot semblava perdut per a Italià, es traient forces d'on no les hi havia, emprèn una ràpida remuntada, per tornar novament al capdavant de la prova, per arribar primer a meta, gràcies a un demolidor sprint final. El seu temps va ser de 2h.10:39,seguit Wakihuriu, en 2h.10:47 i de Saled en 2h.10:59.
Quant a les dones, en aquesta mateixa distància, la guanyadora va ser la portuguesa Rosa Mota, amb 2h.25:40, que en els passats Jocs de Los Angeles de 1984, ja va donar proves de la seva vàlua, conquistant la medalla de bronze. Aquesta atleta, considerada com una de les millors especialistes del món, és reconeguda al seu país, juntament amb Carlos Lopes, com els dos millors esportistes de Portugal, de tota la seva història.
LA PRESÈNCIA D'ESPANYA
La representació d'Espanya en la cabdal coreana, va ser una de les nombroses de tota la seva història, fins a aquest moment. La delegació va estar formeu per 231 esportistes entre els quals s'incloïa, la presència de 31 dones, els quals van participar en 20 esports.
L'abandera de l'equip, va ser S.A.R. Cristina de Borbó, que igual que Reina Doña Sofia a Roma de 1960, va figurar com a reserva en l'equip de vela, en la modalitat de 470.
 |
| José Luis Doreste, medalla de oro en vela, clase Finn |
En aquests Jocs, els menys boicotejats de la història recent, on solament es van abstenir quatre nacions, Espanya va aconseguir 4 medalles, una d'or, una de plata i dues de bronze, en vela, tennis, tir i natació, a més de 15 Diplomes Olímpics, amb la qual cosa, es va evidenciar un lleuger descens en les premiaciones, en relació amb els tres últims Jocs.
Les medalles van ser aconseguides per José Luis Doreste, or en vela, classe “Finn”, Sergio Casal i Emilio Sánchez Vicario, argent en tennis (dobles), i el bronze a càrrec de Sergio López, en 200 metres braça en natació i Jorge Guardiola, en tir al plat
Un altre fet històric per a l'atletisme espanyol, va estar càrrec de Mayte Zúñiga, que a l'igual, que José Manuel Abascal per als homes en els anteriors de Los Angeles, va establir per al nostre esport femení, la primera medalla olímpica espanyola en uns Jocs.
El repartiment dels Diplomes conquistats per la nostra delegació va ser el següent Atletisme (3), Vela (3), Judo (2) i Bàsquet, Hípica, Remo, Halterofília, Piragüisme, Ciclisme, i Gimnàstica Rítmica amb un Diploma en cada esport.
LA PARTICIPACIÓ ESPANYOLA EN ATLETISME
La delegació espanyola tant en dones, com en homes, ha estat fins a aquest moment, la més nombrosa de totes les seves participacions olímpiques, sent la millor classificació, l'aconseguida per Mayte Zúñiga en 800 metres llisos, en passar a la final, després de superar la sèrie i semifinal, amb els temps d'1:58,85 i 1:59,82 respectivament. Amb això aconsegueix, ser la primera medallista femenina espanyola, en uns Jocs Olímpics.
 |
|
Mayte Zúñiga (14) en la final de 800 metres |
En dones: Ana Isabel Alonso, en 10000 metres, Blanca Lacambra en 400 metres llisos llisos, Sandra Myers, en 100 metres llisos, Cristina Pérez en 400 metres tanques, Montserrat Pujol, en 800 metres, Angelines Rodríguez en 3000 metres llisos i Mayte Zúñiga en 800 metres.
En homes: Alfonso Abellán i Honorato Hernández en marató, José Manuel Albentosa i Antonio Prieto en 10000 metres, Manuel Alcalde, Jordi Llopart i José Marin en 20 i 50 km, marxa, Daniel Plaza, Ricardo Pueyo, José Valero en 400 metres tanques, Abel Antón, Alejandro Gómez i Antonio Serrano en 5000 metres, José Javier Arqués, Florencio Gastón i Enrique Talavera en 100 metres, Antonio Corgos en llargada, Cayetano Cornet i Antonio Sánchez en 400 metres llisos, Carlos Sala i Javier Moracho en 110 metres tanques, Antonio Peñalver en decatlò, Arturo Ortiz en alçada, Coloman Trabado i Tomás de Teresa en 800 metres i Valentin Rocando en 4 x 100 metres.
LA MEDALLA OLÌMPICA DE SEÜL
  |
| Campions olímpics | |||
|
100 metres llisos |
Carl Lewis |
9,92 |
USA |
|
200 metres llisos |
Joe Deloach |
19,75 |
USA |
|
400 metres llisos |
Steve Lewis |
43,87 |
USA |
|
800 metres llisos |
Paul Ereng |
1,43,45 |
KEN |
|
1500 metres llisos |
Peter Rono |
3:35,95 |
KEN |
|
5000 metres llisos |
John Ngugi |
13:11,70 |
KEN |
|
10000 metres llisos |
Brahim Boutayeb |
27:21,44 |
MAR |
|
Marató |
Gelindo Bordin |
2h.10,32 |
ITA |
|
3000 obstacles |
Julios Kariuki |
8:05,51 |
KEN |
|
110 metres tanques |
Roger Kingdom |
12,98 |
USA |
|
400 metres tanques |
André Phillips |
47,19 |
USA |
|
Salt d'Alçada |
Gennadly Avdeyenko |
2.38 |
URS |
|
Salt de Perxa |
Sergei Budka |
5.90 |
URS |
|
Salt de Llargada |
Carl Lewis |
8.72 |
USA |
|
Triple Salt |
Cristo Morkov |
17.61 |
BUL |
|
Llançament de Pes |
Ulf Timmermann |
22.47 |
GDR |
|
Llançament de Disc |
Jürgen Schult |
68.82 |
GDR |
|
Llançament martell |
Sergey Lituinov |
84.80 |
URS |
|
Javelina |
Tapio Korjus |
84.28 |
FIN |
|
20 km marxa |
Jozef Pribilinec |
1h.19,57 |
TCH |
|
50 km marxa |
Vyacheslav Ivanenko |
3h.38,29 |
URS |
|
Relleus 4 x 100 |
Equipo de la URS |
38,19 |
URS |
|
Relleus 4 x 400 |
Equipo de USA |
2:56,16 |
USA |
|
Decatlò |
Christian Schenk |
8488 p. |
GDR |
| Campiones olímpiques | |||
|
100 metres llisos |
Florence Griffith –Joy |
10,54 |
USA |
|
200 metres llisos |
Florence Griffith –Joy |
21,34 |
USA |
|
400 metres llisos |
Olga Bryzgina |
48,65 |
URS |
|
800 metres llisos |
Sigrun Wodars |
1:56,10 |
GER |
|
1500 metres llisos |
Paula Ivan |
3:53,96 |
ROM |
|
3000 metres Llisos |
Tatyana Samolenko |
8:26,53 |
URS |
|
10000 metres llisos |
Olga Bondarenko |
31:05,21 |
URS |
|
Marató |
Rosa Mota |
2h.25,40 |
POR |
|
100 metros tanques |
Yordana Donkova |
12,38 |
BUL |
|
400 metres tanques |
Debbie Flintoff-King |
53,17 |
AUS |
|
Salt d'Alçada |
Louise Ritter |
2.03 |
USA |
|
Salt de Llargada |
Jachie Joiner Kersee |
7.40 |
USA |
|
Llançament dePes |
Natalia Lisovskaya |
22.64 |
URS |
|
Llançament de Disc |
Martina Helmann |
72.30 |
GDR |
|
Javelina |
Petra Felke |
74.64 |
GDR |
|
Relleus 4 x 100 |
Equipo de USA |
41,98 |
USA |
|
Relleus 4 x 400 |
Equipo de USA |
3:15,18 |
USA |
|
Heptatlò |
Jackie Joyner-Kersee |
7291 p. |
USA |
|
|
|
Hodori, el tradicional tigre de les selves coreanes. Un dels símbols més emblemàtics de Corea |
Fonts d'informació:
Llibres de l’Associació Espanyola d’ Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí
Recerca per Internet
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA)
Llibre “Las Olimpiadas Modernas” de Conrado Durántez
Llibres de la Internacional Athétic Foundation
Documentació pròpia
Setembre de 2012