ELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DE 1992

 

ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA

 

Les gestions per organitzar els XXVJocs Olímpics a Barcelona, es  van iniciar en 1981, dos anys després, d'implantar-se la democràcia a Espanya. El  seu principal impulsor va ser  l'Alcalde de Barcelona Narcís Serra, prèvia sol·licitud al Rei  Juan Carlos I.

 

La ciutat de Barcelona,  que ja va intentar ser seu d'uns jocs olímpics en 1924 i 1936, va tornar a presentar la seva  candidatura pel 1992, convençuda que malgrat la crisi econòmica, que en aquell moment afectava al nostre  país, es podia oferir al món, una organització a l'altura de les millor realitzades fins avui.

 

Posteriorment,  quan Pasqual Maragall va accedir a l'Alcaldia  de Barcelona, en 1984, convençut totalment, que aquesta cita olímpica podia ser realitat,  no va dubtar a involucrar-se plenament en aquesta tasca. El seu primer pas, va ser recaptar el suport  de la Generalitat de Catalunya, presidit per Jordi Pujol, així com també,  el del Govern d'Espanya, encapçalat pel seu president, Felipe González, que  des d'un principi, van recolzar fermament aquest projecte. Tots dos estadistes estaven convençuts, que una  gran organització, podia suposar per a Espanya, accelerar la seva entrada a  l’élite dels  països desenvolupats.

 

Molt aviat es crea l'Oficina  Olímpica, i la planificació de noves construccions esportives en diferents sectors de la ciutat,  com així mateix, el projecte d'un nou aeroport i els cinturons de ronda, imprescindibles per a la mobilitat  del trànsit rodat.

 

Cal assenyalar, que abans del dia de  l'elecció, el Comitè Organitzador (COOB), ja tenia compromesos a més de 100.000 voluntaris  olímpics, amb la qual cosa, ja s'establia el primer rècord. Mai, fins a aquest moment, s'havia superat aquesta  xifra.

 

Una de les grans bases, que es van presentar,  va ser recordar al món que en aquest any olímpic es commemoraven el V Centenari del Descobriment d'Amèrica,  la celebració de l'Exposició Universal de Sevilla i la capitalitat europea  de la cultura a Madrid.

 

Juan Antonio Samaranch, en el solemne moment d’anunciar, “A la ville de Barcelona”
Juan Antonio Samaranch, en el solemne moment d’anunciar, “A la ville de Barcelona”

El gran moment, va arribar el dia 17 d'octubre de 1986 en el Palau  de Beaulieu en Lausanne, quan el President del CIO Juan Antonio Samaranch,  va anunciar que Barcelona, seria la seu dels XXV Jocs Olímpics,  en guanyar en l'escrutini final, a la candidatura de París per 47 vots a 23.

 

EL SOLEMNE ACTE DE LA INAUGURACIÓ

 

Els Jocs van ser inaugurats, el dia 25 de juliol, per Juan Carlos  I Rei d'Espanya, el qual estava acompanyat en la llotja d'honor, per la Reina Doña Sofia,  i pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, al costat  de l'Alcalde la Ciutat, Pasqual Maragall, i el President del Govern Español,  Felipe González, així com també  de Juan Antonio Samaranch president del CIO  i de tota la família de la Casa Reial d’Espanya.

 

Una instantània de la Cerimònia Inaugural de Barcelona-92, amb els cèrcols olímpics, en el centre de l'estadi

Una instantània de la Cerimònia Inaugural de Barcelona-92, amb els cèrcols olímpics, en el centre de l'estadi

 

La  desfilada dels participants, realitzat en l'Estadi Olímpic de Montjuïc,  davant de més de 65.000 espectadors, va ser realment espectacular, sent el banderer de l'equip espanyol,  el Príncep Felipe de Borbó i Grècia.

 

El Jurament, en nom dels  9.360 esportistes, que van representar a 169 països, ho va efectuar el regatista de vela, Luis Doreste  Blanco.

 

El foc olímpic va arribar fins a les  portes de l'Estadi, en mans del remer Herminio Menéndez, el qual al seu torn, el va lliurar  al jugador de bàsquet, Juan Antonio San Epifanio, encarregat de prendre el foc, en la  fletxa que tenia preparada el arquer Antonio Rebollo, un esportista discapacitat, que encertadament,  va disparar al pebeter situat en el més alt de l'estadi, per il·luminar així mateix a tota la ciutat  de Barcelona.

 

Va ser una bella cerimònia  d'obertura, mai vista fins a aquest moment, interpretada per més de 15.000 voluntaris, sota el disseny de  l'empresa Ovidio-Bassat-Sport responsable de l'organització de les cerimònies d'inauguració  i clausura, en les quals no van faltar recreacions de la cultura, la història, i l'actualitat de la nostra  idiosincràsia nacional.

 

LA FLAMA OLIMPICA ARRIBA A EMPURIES

 

El foc olímpic, que va ser encès a Olímpia, prop de les  ruïnes del temple de Hera, va ser traslladat mitjançant relleus, fins al port de El  Pireo, on va ser embarcat en la fragata Catalunya de l’Armada Española, per  arribar a la localitat gironina d’Empuries, el dia 13 de juny, davant de les ruïnes  romanes situades, a la vora de la platja, on milers de persones esperaven ansioses la seva arribada, per  celebrar i victorejar al símbol més gran dels Jocs Olímpics.

 

“La Sirenita d’Empuries, amb el foc olímpic”
“La Sirenita d’Empuries, amb el foc olímpic”

Una  nena de 16 anys, María Aguilera, seria la que portaria, en una  barca, la flama fins a la costa, per encendre el primer relleu, d'un llarg recorregut, que abastaria tota la  península ibèrica i les illes Canàries i Balears, fins a arribar a la cita  de Barcelona. La seva imatge des de llavors, va quedar identificada, com “La Sirenita  d’Empuries”.

 

Cal assenyalar que el disseny de la torxa, va ser obra del català André  Ricard, que alhora, era membre del Comitè Assessor del COOB.

 

Aquest  gran desplegament organitzatiu, va tenir subsedes, a les comarques  de la província de Barcelona, a l'igual, que a les ciutats i comarques de Tarragona,  Lleida i Girona, com així mateix, en unes altres, fora de la regió catalana,  com van ser Saragossa i València, que van acollir eliminatòries de futbol,  en la seva fase prèvia.

 

LA FORÇA DE LA UNIÓ I LA TRUCADA DE BARCELONA

 

Els Jocs de Barcelona seran recordats no solament pels seus  èxits esportius. El convenciment, la identificació i la integració en aquest projecte, de totes les institucions  del país i la seva ciutadania, van fer possible, que l'exemple de la Ciutat Comtal, condís  fos de les nostres fronteres, mostrant al món, la força que sol tenir l'esport, quan es deixen aparcats,  tots els problemes, ja siguin polítics, racials, ètnics o religiosos.

 

L’arquer Antonio Rebollo, llançant la flexa, amb el foc olímpic
L’arquer Antonio Rebollo, llançant la flexa, amb el foc olímpic

Després  de les tres últims Jocs precedents, per primera vegada, no va existir capboicot boicot  o condicionament, que apartés a cap país de la trucada olímpica. Una de les notes mes positives, va anar  el retorn al si olímpic, de la República de Sud-àfrica, absent des de 1960, una vegada ja  superats els problemes de l'Apartheid.

 

Les  repúbliques de Letònia, Estònia i Lituània, absents en uns Jocs des de la 1936,  van participar com a països independents, sota les seves respectives banderes nacionals.

 

La  participació de les altres dotze repúbliques, que componen la  Unió Soviètica, varen desfilar baix la bandera olímpica i amb la nominació d’ Equip  Unificat. Seria  a partir dels Jocs d'Atlanta de 1996, quan totes elles, podrien  participar amb el nom propi del seu país, enarborant la seva bandera nacional. Igualment seria, en aquesta mateixa  cita olímpica, quan la URS, canviaria les seves sigles, per les de Rússia.

 

De la mateixa forma, que la Unió de Repúbliques  Soviètiques, la fragmentació de Iugoslàvia, va portar amb si la independència  de les seves petites regions, les quals, a diferència de les soviètiques, si van poder participar amb nom  propi, però sense la bandera iugoslava, que va ser suplerta per l'olímpica. Va ser el debut olímpic de Bòsnia  -Hercegovina, Croàcia i Eslovènia, va ser un fet històric, que serà recordat,  com un altre actiu positiu, a la trucada de Barcelona-1992.

 

Un  altre país que va acudir a aquests Jocs, va ser l'Alemanya Federal,  una vegada unificats els dos sectors que la fraccionaven, en un sol equip.

 

Un  retorn esperat als Jocs, va ser la participació de Cuba, després  de dos anys d’absència, amb una actuació espectacular, aconseguint 24 medalles, de les quals 14 van ser d'or,  6 de plata i 11 de bronze, sent la boxa, la disciplina on més medalles van guanyar, en aconseguir 7 d'or,  i 3 de plata. estacats, va anar el púgil Félix Savón en la categoria dels semipesats, digne  successor del mític Teófilo Stevenson.

 

LA POSTA EN MARXA DE BARCELONA 1992

 

Perquè Barcelona presentés la imatge que tots desitjàvem,  es va edificar a la zona més degradada de la ciutat, una Vila Olímpica, amb capacitat per  10.000 persones, així com també, el nou Parc del Mar, amb una pista d’atletisme i la construcció  d'un nou Port Olímpic, on es desenvoluparien les competicions nàutiques. Al mateix temps,  s’embellia aquest ampli entorn, amb unes espaioses zones verdes i acollidores, que ho transformarien en  un dels llocs més visitats de la ciutat.

 

El Palau de Sant Jordi, a Montjuic
El Palau de Sant Jordi, a Montjuic

Paral·lelament,  es va edificar en la serra de Collserola, prop del parc d'atraccions del Tibidabo,  una moderníssima torre de comunicacions, de 288 m. d'altura i de 585 m., si la relacionem, amb el  nivell del mar. El seu disseny va ser obra de l'arquitecte anglès Norman Foster, amb una estructura  innovadora, que va permetre construir un mirador públic, des del qual s'albira una imatge impressionant,  de tota la ciutat comtal i de totes les seves rodalies.

 

Una  altra joia de les noves construccions, ho va significar “El Palau de Sant Jordi” una  autèntica obra d’enginyeria, dissenyada per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, on se celebrarien,  les competicions de gimnàstica rítmica, voleibol i handbol.

 

Dins  d'aquest anell olímpic de Montjuïc, es va edificar una altra central de  comunicacions i telefonia, ideada per l’enginyer valencià Santiago Calatrava, coneguda com  “La Torre de Calatrava”, silueta de la qual, es divissa des de qualsevol lloc de la ciutat.

 

Els pressupostos d'organització, es van aproximar als  mil milions de dòlars, dels quals, solament un 9% vi per part de l'administració pública. La resta per cobrir  els costos, van venir donats pels drets de TV, sorteig de loteria, patrocinadors, venda d'entrades, emissions  de segells, monedes commemoratives, i pel merchandising de la imatge de “Cobi”,  la mascota dels Jocs.

 

L'IMPACTE DE LA MASCOTA EN ELS JOCS

 

Com va succeir en els anteriors esdeveniments, a partir Munich de  1972, aquest simpàtic personatge, que en principi va aparèixer com un objecte decoratiu i recordatori  de cada edició olímpica, es convertiria amb el pas del temps, en una imatge comercial, amb uns ingressos  econòmics considerables, segons l'explotació de l'empresa que ho gestionava.

 

El  nostre “Cobi”, que representava la figura d'un gos pastor del pirineo  català, creat pel dissenyador valencià Rafael Mariscal, en estil cubista, faria la seva  presentació en societat, en el mes de març de 1988, tenint des d'un principi, força crítiques per part dels  mitjans de comunicació i d'algun sector de la ciutadania barcelonina.

 

Malgrat  tot, la seva adaptació a diferents esports, i la seva aparició en infinitat d'anuncis i  curts metratges de cinema i televisió, van despertar molt ràpid, la simpatia i l'acceptació unànime de tots.  El mateix Comitè Olímpic, el va definir com el més avantguardista i més impactant de tota  la curta vida de mascotes. Així mateix el propi “Comitè Organitzador” el va definir com una  de les principals fonts d'ingressos per ajudar al finançament dels Jocs.

 

ELS ÈXITS ESPORTIUS MES DESTACATS

 

Per primera vegada, els Estats Units d'Amèrica, van presentar  en bàsquet, a les seves estrelles de la NBA amb els quals, a partir d'aquest instant,  se'ls coneixerà, com el “Dream Team”, conformat entre uns altres, per Michael Jordan,  Larry Bird, Charles Barkley i Mágic Johnson. Amb una mitjana de 117 punts per  partit, l'equip nord-americà no va tenir massa problemes per accedir a la final, on es va imposar a l'equip  de Croàcia

 

Un estel que va enlluernar  amb llum pròpia va ser la nedadora hongaresa Krisztina Egerszegi, considerada com l'heroïna  d'aquests Jocs, en guanyar l'or en els 100 i 200 metres lliures i en relleus de 4 x 400 metres estils.

 

Seguint  la tradició de la gimnàstica soviètica en anteriors Jocs,  cal assenyalar a Vitaly Scherbo, representat a l'equip Unificat, amb  la consecució de sis medalles d'or, en la classificació general i individual per equips. Sens dubte va ser triat  com el millor esportista d'aquest esdeveniment olímpic.

 

“El Dream Team” de USA
“El Dream Team” de USA

Un  heroi en atletisme, va ser l'atleta d'USA, Kevin Young, en batre la  plusmarca mundial de 400 metres barres amb un temps increïble de 46,78, que després de 20 anys, encara roman  ìmbatut en la taula de plusmarques.

 

Cal ressaltar que el  britànic Linford Christie, guanyador dels 100 metres llisos, amb una marca de 9,96, es va  convertir a les seves 32 anys d'edat, com el velocista més veterà de la història olímpica.

 

Una agradable presència en les pistes de competició  la constitueix l'actuació  de la nord-americana Gail Devers. Aquesta extraordinària atleta, que va romandre dos  anys assegudes en una cadira de rodes, a causa d'una greu malaltia, va tornar totalment recuperada, per guanyar  la medalla d'or, en 100 metres llisos, amb la marca de 10,82.

 

Hassiba Boulmerka
Hassiba Boulmerka

Una  altra medalla per a una atleta africana, la va aconseguir l'algeriana Hassiba Boulmerka,  en imposar-se contra pronòstic, a totes les favorites, en la prova de 1500 metres, amb el temps de  3:55,30 establint una nova plusmarca d’Africa. Aquesta atleta que va ser rebuda com una heroïna,  al retorn a Alger, va ser condemnada pels islamistes, per no portar pantalons llargs,  i negar-se a portar el vel, en una actuació pública, per la qual cosa es va veure obligada a emigrar a Europa,  per poder entrenar. L'any 1995, va ser guardonada pels seus valors esportius i humans,  amb el Premi Príncep d'Astúries de l'Esport.

 

Per  primera vegada, la marxa atlètica femenina va tenir presència en uns Jocs, sent en aquests de Barcelona,  sobre la distància de 10.000 metres en pista. Seria, en la  cita de Sydney  de l'any 2000, quan aquesta seria suplerta pel 20 Km en ruta, que actualment coneixem. La vencedora  va ser, Cauen Yueling de Xina, amb una marca de 44:32,0 seg., seguida d'Elena  Nikolayeva, de l'equip Unificat, amb 44:33,0 i de Li Chunxiu de Xina,  amb 44:41,0.

 

El medaller va ser encapçalat  per l'Equip Unificat, amb 112 punts, seguit per USA, amb 108 punts, i  tercer l'Alemanya Federal, amb 82 punts. La Delegació d'Espanya, va aconseguir  un rècord històric, en classificar-se en el sisè lloc, amb 23 medalles.

 

LA PROVA DE LA MARATÓ

 

La prova de marató, que tancava els Jocs més brillants de la història, es  va desenvolupar per un circuit vorejant tota la costa del Maresme, entre les localitats de  Mataró fins a Barcelona, la distància de les quals entre ambdues era de 32  quilòmetres, tots ells, vorejant les blaves aigües del mar Mediterrani.

 

Hwang Young-Cho 
Hwang Young-Cho

Una  vegada a la ciutat, i abans d'arribar a l'Estadi de Montjuïc,  on estava situada la meta, la prova continuava visitant els llocs més emblemàtics de la ciutat, com  el temple de la Sagrada Família, l'edifici de La Pedrera, la Casa  Batlló, les Rambles, Plaza de Catalunya i Passeig de Gracia,  per finalitzar fins a l'alt de Montjuïc, amb un gran desnivell, que evidentment,  va influir en les marques registrades.

 

En aquesta esperada  prova, els corredors coreans i japonesos van sorprendre al món, amb unes actuacions magistrals, tenint  en compte el brutal desnivell final, de la pujada a l'Estadi Olímpic, quan molts atletes ja  exhausts, per l'esforç realitzat, amb prou feines van poder arribar al final.

 

El  guanyador va ser el coreà, Hwang Young-Cho amb un crono de 2h.13,33,  en imposar-se en un atapeït duel final, en les dures rampes de Montjuïc, al japonès Koichi  Morishita, que va marcar 2h.13,43 i de l'alemany Stephen Freigang, que  ho va fer amb 2h.14,00.

 

La presència espanyola va ser bastant  discreta, amb Diego García, classificat en el 9º lloc, amb 2h14,56 seguit de Rodrigo  Gavela, en el 18º i Esteban Montiel com el 32 classificat.

 

Quant  a la marató femenina, aquesta va ser dominada per la soviètica,Valentina  Yegórova, de l'equip Unificat, amb una marca de 2h.32,11, seguida per  la japonesa Yuko Arimori amb 2h.32,11 i de la neozelandesa Lorraine Moller amb  2h.33,59.

 

L'ACTUACIÓ ESPANYOLA MÉS BRILLANT DE LA HISTÒRIA

 

 L’equip espanyol, en la desfila inaugural, amb el Prìncep Felipe de Borbón, com abanderat
L’equip espanyol, en la desfila inaugural, amb el Prìncep Felipe de Borbón, com abanderat

Els Jocs de Barcelona, van marcar una fita històrica, mai  superada fins avui, amb una actuació estel·lar de la nostra delegació, que va aconseguir 23 medalles, de les  quals, 13 van ser d'or, 7 de plata i 2 de bronze, com tanmateix, com així mateix, 41 “Diplomes Olímpics”,  xifra igualment, mai aconseguida pel nostre esport.

 

La  selecció espanyola va presentar una delegació formada per 430 esportistes, entre els quals 129  van ser dones. Es va participar, en 25 esports oficials, i en dos d'exhibició, la pilota basca, i el jockey  sobre patins.

 

Una altre de les grans alegries, va venir  de la mà de selecció de futbol, en guanyar la medalla d'or, en una competició, que va tenir la presència de  16 països. L'equip espanyol, després de guanyar tots els partits previs, amb un score de  12 gols a favor i cap en contra, va guanyar en la final a Polònia, pel resultat de 3 a 2, en  un agònica final, que va resoldre Kiko Narváez, en el minut 90, en recollir un rebutgi del  porter polonès a l'àrea petita. Aquest memorable partit es disputar en el Camp Nou, davant  la presència de 96.000 enfervorits espectadors.

 

LA GRAN SORPRESA DELS JOCS

 

La sorpresa més gran dels Jocs, va tenir com a protagonista, a l'equip espanyol  femení de jockey sobre herba. Aquest esport, que va debutar en la cita olímpica de Moscou de  1980, va tenir en els Jocs de Barcelona, la seva quarta edició.

 

  La selecció espanyola, que va estar absent en els tres anteriors Jocs, i amb  escassos antecedents internacionals, va guanyar contra pronòstic la medalla d'or, en derrotar en la final  a l'equip d'Alemanya, pel resultat de 2 a 1, amb un gol d'or d'Eli Maragall,  neboda de l'Alcalde de Barcelona, el qual des de la llotja presidencial, va festejar entusiasmat,  aquesta gran gesta. Aquesta memorable final, va tenir com a marc, l'Estadi Olímpic de Terrassa.

 

 Les jugadores de l’equip espanyol, lluint les seves medalles d’or, després de vèncer a Alemanya

Les jugadores de l’equip espanyol, lluint les seves medalles d’or, després de vèncer a Alemanya

 

MEDALLISTES D'OR

 

 José María Van Der Ploeg

Vela

Classe Finn

Luis Doreste i Domingo Manrique

Vela

Flyineg Dutchmann
Teresa Zabell i Patricia Guerra

Vela

470 femení
Jordi Calafat i Francisco Sánchez

Vela

470 masculí

Fermín Cacho

Atletisme

1500 metres llisos

Fernando Plaza Atletisme 20 Km marxa

Almudena Muñoz

Judo

categoría de 52 kilos

Miriam Blasco Judo categoría de 56 kilos

Martín López Zubero

Natació

200 metres esquena

José Moreno

Ciclisme

1 Km contra rellotge

Equip d'Espanya

 Jockey, sobre herba

Torneig per equips femení

Equip d'Espanya

Tir amb Arc

Torneig per equips femení

 

MEDALLISTES DE PLATA

 

 Arancha Sánchez Vicario i Conchita Martínez

Tennis

Dobles femení

Jordi Arrese

Tennis

Individual masculí

Antonio Peñalver

 Atletisme

Decatló

Faustino Reyes

 Boxa

Categoria de 57 quilos

Carolina Pascual

 Gimnàstica

Gimnàstica rítmica

 Natalia Via  Dufresne

Vela 

Classe Europa.

Equip d'Espanya

 Waterpolo

Torneig per equips masculí

 

MEDALLISTES DE BRONZE

 

 Javier García Chico

Atletisme

Salt de perxa

Arancha Sánchez Vicario

 Tennis

Individual femení

 

LA PRESENCIA DE L'ATLETISMO ESPANYOL

 

Centrant-nos en el nostre esport atlètic, Espanya va presentar  un equip compost per 44 homes i 15 dones, els quals van tenir una brillant actuació, aconseguint un botí,  mai assolit pel nostre atletisme, en tots els Jocs Olímpics, realitzats fins avui.

 

El  primer campió olímpic espanyol de la història, va anar el  barceloní Daniel Plaza, en imposar-se a tots els favorits, en la prova del 20.000 Km marxa,  amb un temps de 1h.21,45, guanyant la medalla d’or.

 

 Fermín Cacho
Fermín Cacho

La  segona va venir per part de Fermín Cacho, que també contra pronòstic, es va imposar en els  1500 metres, amb una marca de 3:40,12.

 

La medalla de plata  la va assolir Antonio Peñalver, en la prova del decatló, amb una puntuació de 8412 p. En  quan a la de bronze, aquesta la va guanyar, Javier García Chico, en salt amb perxa, elevant-se  fins als 5.75 metres.

 

Al costat d'ells, també es van  guanyar 2 “Diplomes Olímpics”. Per part dels homes Abel Antón, en la cursa  de 5000 metres i de Mayte Zúñiga en els 1500 metres, pel costat de les dones.

 

LA CERIMÒNIA DE CLOENDA

 

Aquesta cerimònia, igual que la de la inauguració, va ser un meravellós espectacle,  que sempre serà recordat com un fet inesborrable per tots aquells que van tenir la sort de viure-la  en directe.

 

Una vegada finalitzats els protocols oficials,  i realitzada el lliurament oficial de la Bandera Olímpica, a la ciutat americana d'Atlanta,  com a organitzadora dels propers Jocs de 1996, tot l'estadi va esclatar en un clam de  goig i alegria, als sons de les rumbes de Peret, Els Amaya i Els Manolos, mentre tots els  participants, sense cap ordre establert prèviament, es van dirigir lliurament , al centre de l'estadi., per  acomiadar a la mascota “Cobi”, que en un vaixell de paper, s'anava elevant lentament, fins  a perdre's en les profunditats del cel barceloní.

 

 La festa final, dels Jocs Olímpics de Barcelona, a l’Estadi de Montjuic

La festa final, dels Jocs Olímpics de Barcelona, a l’Estadi de Montjuic

 

Una festa, digna dels millors Jocs de la història. Mentre tots els participants  agermanats i units pels llaços de l'esport, no cessaven d'abraçar-se i dansar en la gespa del propi estadi,  ha on encara ressonaven a la llunyania, els ressons de la cançó que sempre va presidir els Jocs, “AMICS  PER SEMPRE”, que interpretats per la soprano britànica Sarah Brigthman i  el tenor espanyol José Carreras, va donar la volta al món, amb diverses versions. 

 

Passats  els anys, un dels actes més emotius, i relacionats directament  amb els Jocs de Barcelona, va estar a càrrec del President, del Comitè Olímpic Internacional,  Juan Antonio Samaranch, quan a petició pròpia, va demanar que en el seu funeral, sonés aquesta inoblidable cançó.

 

LA MEDALLA OLÌMPICA DE BARCELONA

 

 

Campions Olímpics

100 metres llisos

Linford Christie

9,96

GBR

200 metres llisos

Mike Marsh

21,81

USA

400 metrels llisos

Quince Watts

43,50

USA

800 metres llisos

William Tanui

1:43,66

KEN

1500 metres llisos

Fermín Cacho

3:40,12

ESP

5000 metres llisos

Dieter Bauman

13:12,52

GER

10000 metres llisos

Khalid Skah

27:46,70

MAR

Marató

Hwang Young-Cho

2h.13,33

KOR

3000 obstàcles

Matthew Birir

8:08,84

KEN

110 metres tanques

Mark MacKoy

13,12

CAN

400 metres tanques

Kevin Young

46,78

USA

Salt d' alçada

Javier Sotomayor

2.34

CUB

Salt de perxa

Maxim Tarasov

5.80

EUN/URS

Salt d' llargada

Carl Lewis

8.67

USA

Triple salt

Mike Conley

18.17

USA

Llançament de pes

Mike Stulce

21.70

USA

Llançament de disc

Romás Ubartas

65.12

LTU

Llançament de martell

Andrei Adbuvaliev

82.54

USA

Llançament de javelina

Jan Zelezny

89.66

CZE

20 km . marxa

Daniel Plaza

1h. 21,45

ESP

50 km . marxa

Andrey Perlov

3h.50,13

EUN/URS

Decatló

Robert Zmëlik

8611 p.

CZE

Relleus 4 x 100 metres

Equip de USA

37,40

USA

Relleus 4 x 400 metres

Equip de USA

2:55,74

USA

Campiones olímpiques

100 metres llisos

Gail Devers

10,82

USA

200 metres llisos

Gwen Torrance

21,81

USA

400 metros llisos

Jose Pérec

48,83

FRA

800 metres llisos

Ellen van Langen

1:55,54

NED

1500 metres llisos

Hassiba Boulmerka

3:55,30

ARG

3000 metres llisos

Elena Romanova

8:46,04

EUN/URS.

10000 metres llisos

Derartu Tulu

31:06,02

ETH

Marató

Valentina Yegorova

2h. 32,41

EUN/URS

100 metres tanques

Paraskevi Patoulidou

12,64

GRE

400 metres tanques

Sally Gunnell

53,23

GBR

Salt d'alçada

Heikel Henkel

2.02

GER

Salt de llargada

Heike Dreshsler

7.14

GER

Llançament de pes

Avetlana Krivelyova

21.06

EUN/URS

Llançament de disc

Maritza Marten

68.34

CUB

Llançament de javelina

Silke Renk

68.34

GDR

10000 metres marxa

Hen Yueling

44:32,00

CHN

Heptatló

Jakie Joyne- Kerse

6845 p.

USA

Relleus 4 x 100 metres

Equip de USA

42,11

USA

Relleus 4 x 400 metres

Equip Unificado

3:20,20

EUN/URS.

 

LA  MASCOTA DE BARCELONA

 

 “COBI”, el gos pastor català, un dels grans protagonistes dels  Jocs de Barcelona

“COBI”, el gos pastor català, un dels grans protagonistes dels  Jocs de Barcelona

 

Fonts d'informació:


Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA)

Correccions de català per gentilessa de Anna Martí

Llibres de la Internacional Athletic Foundation

Recerca per Internet

Llibres de la IAAF World Records

Documentació própia

 

Octubre de 2012