ELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DE 1992
ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA
Les gestions per organitzar els XXVJocs Olímpics a Barcelona, es van iniciar en 1981, dos anys després, d'implantar-se la democràcia a Espanya. El seu principal impulsor va ser l'Alcalde de Barcelona Narcís Serra, prèvia sol·licitud al Rei Juan Carlos I.
La ciutat de Barcelona, que ja va intentar ser seu d'uns jocs olímpics en 1924 i 1936, va tornar a presentar la seva candidatura pel 1992, convençuda que malgrat la crisi econòmica, que en aquell moment afectava al nostre país, es podia oferir al món, una organització a l'altura de les millor realitzades fins avui.
Posteriorment, quan Pasqual Maragall va accedir a l'Alcaldia de Barcelona, en 1984, convençut totalment, que aquesta cita olímpica podia ser realitat, no va dubtar a involucrar-se plenament en aquesta tasca. El seu primer pas, va ser recaptar el suport de la Generalitat de Catalunya, presidit per Jordi Pujol, així com també, el del Govern d'Espanya, encapçalat pel seu president, Felipe González, que des d'un principi, van recolzar fermament aquest projecte. Tots dos estadistes estaven convençuts, que una gran organització, podia suposar per a Espanya, accelerar la seva entrada a l’élite dels països desenvolupats.
Molt aviat es crea l'Oficina Olímpica, i la planificació de noves construccions esportives en diferents sectors de la ciutat, com així mateix, el projecte d'un nou aeroport i els cinturons de ronda, imprescindibles per a la mobilitat del trànsit rodat.
Cal assenyalar, que abans del dia de l'elecció, el Comitè Organitzador (COOB), ja tenia compromesos a més de 100.000 voluntaris olímpics, amb la qual cosa, ja s'establia el primer rècord. Mai, fins a aquest moment, s'havia superat aquesta xifra.
Una de les grans bases, que es van presentar, va ser recordar al món que en aquest any olímpic es commemoraven el V Centenari del Descobriment d'Amèrica, la celebració de l'Exposició Universal de Sevilla i la capitalitat europea de la cultura a Madrid.
 |
| Juan Antonio Samaranch, en el solemne moment d’anunciar, “A la ville de Barcelona” |
El gran moment, va arribar el dia 17 d'octubre de 1986 en el Palau de Beaulieu en Lausanne, quan el President del CIO Juan Antonio Samaranch, va anunciar que Barcelona, seria la seu dels XXV Jocs Olímpics, en guanyar en l'escrutini final, a la candidatura de París per 47 vots a 23.
EL SOLEMNE ACTE DE LA INAUGURACIÓ
Els Jocs van ser inaugurats, el dia 25 de juliol, per Juan Carlos I Rei d'Espanya, el qual estava acompanyat en la llotja d'honor, per la Reina Doña Sofia, i pel President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, al costat de l'Alcalde la Ciutat, Pasqual Maragall, i el President del Govern Español, Felipe González, així com també de Juan Antonio Samaranch president del CIO i de tota la família de la Casa Reial d’Espanya.
 |
|
Una instantània de la Cerimònia Inaugural de Barcelona-92, amb els cèrcols olímpics, en el centre de l'estadi |
La desfilada dels participants, realitzat en l'Estadi Olímpic de Montjuïc, davant de més de 65.000 espectadors, va ser realment espectacular, sent el banderer de l'equip espanyol, el Príncep Felipe de Borbó i Grècia.
El Jurament, en nom dels 9.360 esportistes, que van representar a 169 països, ho va efectuar el regatista de vela, Luis Doreste Blanco.
El foc olímpic va arribar fins a les portes de l'Estadi, en mans del remer Herminio Menéndez, el qual al seu torn, el va lliurar al jugador de bàsquet, Juan Antonio San Epifanio, encarregat de prendre el foc, en la fletxa que tenia preparada el arquer Antonio Rebollo, un esportista discapacitat, que encertadament, va disparar al pebeter situat en el més alt de l'estadi, per il·luminar així mateix a tota la ciutat de Barcelona.
Va ser una bella cerimònia d'obertura, mai vista fins a aquest moment, interpretada per més de 15.000 voluntaris, sota el disseny de l'empresa Ovidio-Bassat-Sport responsable de l'organització de les cerimònies d'inauguració i clausura, en les quals no van faltar recreacions de la cultura, la història, i l'actualitat de la nostra idiosincràsia nacional.
LA FLAMA OLIMPICA ARRIBA A EMPURIES
El foc olímpic, que va ser encès a Olímpia, prop de les ruïnes del temple de Hera, va ser traslladat mitjançant relleus, fins al port de El Pireo, on va ser embarcat en la fragata Catalunya de l’Armada Española, per arribar a la localitat gironina d’Empuries, el dia 13 de juny, davant de les ruïnes romanes situades, a la vora de la platja, on milers de persones esperaven ansioses la seva arribada, per celebrar i victorejar al símbol més gran dels Jocs Olímpics.
 |
| “La Sirenita d’Empuries, amb el foc olímpic” |
Una nena de 16 anys, María Aguilera, seria la que portaria, en una barca, la flama fins a la costa, per encendre el primer relleu, d'un llarg recorregut, que abastaria tota la península ibèrica i les illes Canàries i Balears, fins a arribar a la cita de Barcelona. La seva imatge des de llavors, va quedar identificada, com “La Sirenita d’Empuries”.
Cal assenyalar que el disseny de la torxa, va ser obra del català André Ricard, que alhora, era membre del Comitè Assessor del COOB.
Aquest gran desplegament organitzatiu, va tenir subsedes, a les comarques de la província de Barcelona, a l'igual, que a les ciutats i comarques de Tarragona, Lleida i Girona, com així mateix, en unes altres, fora de la regió catalana, com van ser Saragossa i València, que van acollir eliminatòries de futbol, en la seva fase prèvia.
LA FORÇA DE LA UNIÓ I LA TRUCADA DE BARCELONA
Els Jocs de Barcelona seran recordats no solament pels seus èxits esportius. El convenciment, la identificació i la integració en aquest projecte, de totes les institucions del país i la seva ciutadania, van fer possible, que l'exemple de la Ciutat Comtal, condís fos de les nostres fronteres, mostrant al món, la força que sol tenir l'esport, quan es deixen aparcats, tots els problemes, ja siguin polítics, racials, ètnics o religiosos.
 |
| L’arquer Antonio Rebollo, llançant la flexa, amb el foc olímpic |
Després de les tres últims Jocs precedents, per primera vegada, no va existir capboicot boicot o condicionament, que apartés a cap país de la trucada olímpica. Una de les notes mes positives, va anar el retorn al si olímpic, de la República de Sud-àfrica, absent des de 1960, una vegada ja superats els problemes de l'Apartheid.
Les repúbliques de Letònia, Estònia i Lituània, absents en uns Jocs des de la 1936, van participar com a països independents, sota les seves respectives banderes nacionals.
La participació de les altres dotze repúbliques, que componen la Unió Soviètica, varen desfilar baix la bandera olímpica i amb la nominació d’ Equip Unificat. Seria a partir dels Jocs d'Atlanta de 1996, quan totes elles, podrien participar amb el nom propi del seu país, enarborant la seva bandera nacional. Igualment seria, en aquesta mateixa cita olímpica, quan la URS, canviaria les seves sigles, per les de Rússia.
De la mateixa forma, que la Unió de Repúbliques Soviètiques, la fragmentació de Iugoslàvia, va portar amb si la independència de les seves petites regions, les quals, a diferència de les soviètiques, si van poder participar amb nom propi, però sense la bandera iugoslava, que va ser suplerta per l'olímpica. Va ser el debut olímpic de Bòsnia -Hercegovina, Croàcia i Eslovènia, va ser un fet històric, que serà recordat, com un altre actiu positiu, a la trucada de Barcelona-1992.
Un altre país que va acudir a aquests Jocs, va ser l'Alemanya Federal, una vegada unificats els dos sectors que la fraccionaven, en un sol equip.
Un retorn esperat als Jocs, va ser la participació de Cuba, després de dos anys d’absència, amb una actuació espectacular, aconseguint 24 medalles, de les quals 14 van ser d'or, 6 de plata i 11 de bronze, sent la boxa, la disciplina on més medalles van guanyar, en aconseguir 7 d'or, i 3 de plata. estacats, va anar el púgil Félix Savón en la categoria dels semipesats, digne successor del mític Teófilo Stevenson.
LA POSTA EN MARXA DE BARCELONA 1992
Perquè Barcelona presentés la imatge que tots desitjàvem, es va edificar a la zona més degradada de la ciutat, una Vila Olímpica, amb capacitat per 10.000 persones, així com també, el nou Parc del Mar, amb una pista d’atletisme i la construcció d'un nou Port Olímpic, on es desenvoluparien les competicions nàutiques. Al mateix temps, s’embellia aquest ampli entorn, amb unes espaioses zones verdes i acollidores, que ho transformarien en un dels llocs més visitats de la ciutat.
 |
| El Palau de Sant Jordi, a Montjuic |
Paral·lelament, es va edificar en la serra de Collserola, prop del parc d'atraccions del Tibidabo, una moderníssima torre de comunicacions, de 288 m. d'altura i de 585 m., si la relacionem, amb el nivell del mar. El seu disseny va ser obra de l'arquitecte anglès Norman Foster, amb una estructura innovadora, que va permetre construir un mirador públic, des del qual s'albira una imatge impressionant, de tota la ciutat comtal i de totes les seves rodalies.
Una altra joia de les noves construccions, ho va significar “El Palau de Sant Jordi” una autèntica obra d’enginyeria, dissenyada per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, on se celebrarien, les competicions de gimnàstica rítmica, voleibol i handbol.
Dins d'aquest anell olímpic de Montjuïc, es va edificar una altra central de comunicacions i telefonia, ideada per l’enginyer valencià Santiago Calatrava, coneguda com “La Torre de Calatrava”, silueta de la qual, es divissa des de qualsevol lloc de la ciutat.
Els pressupostos d'organització, es van aproximar als mil milions de dòlars, dels quals, solament un 9% vi per part de l'administració pública. La resta per cobrir els costos, van venir donats pels drets de TV, sorteig de loteria, patrocinadors, venda d'entrades, emissions de segells, monedes commemoratives, i pel merchandising de la imatge de “Cobi”, la mascota dels Jocs.
L'IMPACTE DE LA MASCOTA EN ELS JOCS
Com va succeir en els anteriors esdeveniments, a partir Munich de 1972, aquest simpàtic personatge, que en principi va aparèixer com un objecte decoratiu i recordatori de cada edició olímpica, es convertiria amb el pas del temps, en una imatge comercial, amb uns ingressos econòmics considerables, segons l'explotació de l'empresa que ho gestionava.
El nostre “Cobi”, que representava la figura d'un gos pastor del pirineo català, creat pel dissenyador valencià Rafael Mariscal, en estil cubista, faria la seva presentació en societat, en el mes de març de 1988, tenint des d'un principi, força crítiques per part dels mitjans de comunicació i d'algun sector de la ciutadania barcelonina.
Malgrat tot, la seva adaptació a diferents esports, i la seva aparició en infinitat d'anuncis i curts metratges de cinema i televisió, van despertar molt ràpid, la simpatia i l'acceptació unànime de tots. El mateix Comitè Olímpic, el va definir com el més avantguardista i més impactant de tota la curta vida de mascotes. Així mateix el propi “Comitè Organitzador” el va definir com una de les principals fonts d'ingressos per ajudar al finançament dels Jocs.
ELS ÈXITS ESPORTIUS MES DESTACATS
Per primera vegada, els Estats Units d'Amèrica, van presentar en bàsquet, a les seves estrelles de la NBA amb els quals, a partir d'aquest instant, se'ls coneixerà, com el “Dream Team”, conformat entre uns altres, per Michael Jordan, Larry Bird, Charles Barkley i Mágic Johnson. Amb una mitjana de 117 punts per partit, l'equip nord-americà no va tenir massa problemes per accedir a la final, on es va imposar a l'equip de Croàcia.
Un estel que va enlluernar amb llum pròpia va ser la nedadora hongaresa Krisztina Egerszegi, considerada com l'heroïna d'aquests Jocs, en guanyar l'or en els 100 i 200 metres lliures i en relleus de 4 x 400 metres estils.
Seguint la tradició de la gimnàstica soviètica en anteriors Jocs, cal assenyalar a Vitaly Scherbo, representat a l'equip Unificat, amb la consecució de sis medalles d'or, en la classificació general i individual per equips. Sens dubte va ser triat com el millor esportista d'aquest esdeveniment olímpic.
 |
| “El Dream Team” de USA |
Un heroi en atletisme, va ser l'atleta d'USA, Kevin Young, en batre la plusmarca mundial de 400 metres barres amb un temps increïble de 46,78, que després de 20 anys, encara roman ìmbatut en la taula de plusmarques.
Cal ressaltar que el britànic Linford Christie, guanyador dels 100 metres llisos, amb una marca de 9,96, es va convertir a les seves 32 anys d'edat, com el velocista més veterà de la història olímpica.
Una agradable presència en les pistes de competició la constitueix l'actuació de la nord-americana Gail Devers. Aquesta extraordinària atleta, que va romandre dos anys assegudes en una cadira de rodes, a causa d'una greu malaltia, va tornar totalment recuperada, per guanyar la medalla d'or, en 100 metres llisos, amb la marca de 10,82.
 |
| Hassiba Boulmerka |
Una altra medalla per a una atleta africana, la va aconseguir l'algeriana Hassiba Boulmerka, en imposar-se contra pronòstic, a totes les favorites, en la prova de 1500 metres, amb el temps de 3:55,30 establint una nova plusmarca d’Africa. Aquesta atleta que va ser rebuda com una heroïna, al retorn a Alger, va ser condemnada pels islamistes, per no portar pantalons llargs, i negar-se a portar el vel, en una actuació pública, per la qual cosa es va veure obligada a emigrar a Europa, per poder entrenar. L'any 1995, va ser guardonada pels seus valors esportius i humans, amb el Premi Príncep d'Astúries de l'Esport.
Per primera vegada, la marxa atlètica femenina va tenir presència en uns Jocs, sent en aquests de Barcelona, sobre la distància de 10.000 metres en pista. Seria, en la cita de Sydney de l'any 2000, quan aquesta seria suplerta pel 20 Km en ruta, que actualment coneixem. La vencedora va ser, Cauen Yueling de Xina, amb una marca de 44:32,0 seg., seguida d'Elena Nikolayeva, de l'equip Unificat, amb 44:33,0 i de Li Chunxiu de Xina, amb 44:41,0.
El medaller va ser encapçalat per l'Equip Unificat, amb 112 punts, seguit per USA, amb 108 punts, i tercer l'Alemanya Federal, amb 82 punts. La Delegació d'Espanya, va aconseguir un rècord històric, en classificar-se en el sisè lloc, amb 23 medalles.
LA PROVA DE LA MARATÓ
La prova de marató, que tancava els Jocs més brillants de la història, es va desenvolupar per un circuit vorejant tota la costa del Maresme, entre les localitats de Mataró fins a Barcelona, la distància de les quals entre ambdues era de 32 quilòmetres, tots ells, vorejant les blaves aigües del mar Mediterrani.
 |
| Hwang Young-Cho |
Una vegada a la ciutat, i abans d'arribar a l'Estadi de Montjuïc, on estava situada la meta, la prova continuava visitant els llocs més emblemàtics de la ciutat, com el temple de la Sagrada Família, l'edifici de La Pedrera, la Casa Batlló, les Rambles, Plaza de Catalunya i Passeig de Gracia, per finalitzar fins a l'alt de Montjuïc, amb un gran desnivell, que evidentment, va influir en les marques registrades.
En aquesta esperada prova, els corredors coreans i japonesos van sorprendre al món, amb unes actuacions magistrals, tenint en compte el brutal desnivell final, de la pujada a l'Estadi Olímpic, quan molts atletes ja exhausts, per l'esforç realitzat, amb prou feines van poder arribar al final.
El guanyador va ser el coreà, Hwang Young-Cho amb un crono de 2h.13,33, en imposar-se en un atapeït duel final, en les dures rampes de Montjuïc, al japonès Koichi Morishita, que va marcar 2h.13,43 i de l'alemany Stephen Freigang, que ho va fer amb 2h.14,00.
La presència espanyola va ser bastant discreta, amb Diego García, classificat en el 9º lloc, amb 2h14,56 seguit de Rodrigo Gavela, en el 18º i Esteban Montiel com el 32 classificat.
Quant a la marató femenina, aquesta va ser dominada per la soviètica,Valentina Yegórova, de l'equip Unificat, amb una marca de 2h.32,11, seguida per la japonesa Yuko Arimori amb 2h.32,11 i de la neozelandesa Lorraine Moller amb 2h.33,59.
L'ACTUACIÓ ESPANYOLA MÉS BRILLANT DE LA HISTÒRIA
 |
| L’equip espanyol, en la desfila inaugural, amb el Prìncep Felipe de Borbón, com abanderat |
Els Jocs de Barcelona, van marcar una fita històrica, mai superada fins avui, amb una actuació estel·lar de la nostra delegació, que va aconseguir 23 medalles, de les quals, 13 van ser d'or, 7 de plata i 2 de bronze, com tanmateix, com així mateix, 41 “Diplomes Olímpics”, xifra igualment, mai aconseguida pel nostre esport.
La selecció espanyola va presentar una delegació formada per 430 esportistes, entre els quals 129 van ser dones. Es va participar, en 25 esports oficials, i en dos d'exhibició, la pilota basca, i el jockey sobre patins.
Una altre de les grans alegries, va venir de la mà de selecció de futbol, en guanyar la medalla d'or, en una competició, que va tenir la presència de 16 països. L'equip espanyol, després de guanyar tots els partits previs, amb un score de 12 gols a favor i cap en contra, va guanyar en la final a Polònia, pel resultat de 3 a 2, en un agònica final, que va resoldre Kiko Narváez, en el minut 90, en recollir un rebutgi del porter polonès a l'àrea petita. Aquest memorable partit es disputar en el Camp Nou, davant la presència de 96.000 enfervorits espectadors.
LA GRAN SORPRESA DELS JOCS
La sorpresa més gran dels Jocs, va tenir com a protagonista, a l'equip espanyol femení de jockey sobre herba. Aquest esport, que va debutar en la cita olímpica de Moscou de 1980, va tenir en els Jocs de Barcelona, la seva quarta edició.
La selecció espanyola, que va estar absent en els tres anteriors Jocs, i amb escassos antecedents internacionals, va guanyar contra pronòstic la medalla d'or, en derrotar en la final a l'equip d'Alemanya, pel resultat de 2 a 1, amb un gol d'or d'Eli Maragall, neboda de l'Alcalde de Barcelona, el qual des de la llotja presidencial, va festejar entusiasmat, aquesta gran gesta. Aquesta memorable final, va tenir com a marc, l'Estadi Olímpic de Terrassa.
 |
|
Les jugadores de l’equip espanyol, lluint les seves medalles d’or, després de vèncer a Alemanya |
MEDALLISTES D'OR
|
José María Van Der Ploeg |
Vela |
Classe Finn |
| Luis Doreste i Domingo Manrique |
Vela |
Flyineg Dutchmann |
| Teresa Zabell i Patricia Guerra |
Vela |
470 femení |
| Jordi Calafat i Francisco Sánchez |
Vela |
470 masculí |
|
Fermín Cacho |
Atletisme |
1500 metres llisos |
| Fernando Plaza | Atletisme | 20 Km marxa |
|
Almudena Muñoz |
Judo |
categoría de 52 kilos |
| Miriam Blasco | Judo | categoría de 56 kilos |
|
Martín López Zubero |
Natació |
200 metres esquena |
|
José Moreno |
Ciclisme |
1 Km contra rellotge |
|
Equip d'Espanya |
Jockey, sobre herba |
Torneig per equips femení |
|
Equip d'Espanya |
Tir amb Arc |
Torneig per equips femení |
MEDALLISTES DE PLATA
|
Arancha Sánchez Vicario i Conchita Martínez |
Tennis |
Dobles femení |
| Jordi Arrese |
Tennis |
Individual masculí |
|
Antonio Peñalver |
Atletisme |
Decatló |
|
Faustino Reyes |
Boxa |
Categoria de 57 quilos |
|
Carolina Pascual |
Gimnàstica |
Gimnàstica rítmica |
|
Natalia Via Dufresne |
Vela |
Classe Europa. |
|
Equip d'Espanya |
Waterpolo |
Torneig per equips masculí |
MEDALLISTES DE BRONZE
|
Javier García Chico |
Atletisme |
Salt de perxa |
|
Arancha Sánchez Vicario |
Tennis |
Individual femení |
LA PRESENCIA DE L'ATLETISMO ESPANYOL
Centrant-nos en el nostre esport atlètic, Espanya va presentar un equip compost per 44 homes i 15 dones, els quals van tenir una brillant actuació, aconseguint un botí, mai assolit pel nostre atletisme, en tots els Jocs Olímpics, realitzats fins avui.
El primer campió olímpic espanyol de la història, va anar el barceloní Daniel Plaza, en imposar-se a tots els favorits, en la prova del 20.000 Km marxa, amb un temps de 1h.21,45, guanyant la medalla d’or.
 |
| Fermín Cacho |
La segona va venir per part de Fermín Cacho, que també contra pronòstic, es va imposar en els 1500 metres, amb una marca de 3:40,12.
La medalla de plata la va assolir Antonio Peñalver, en la prova del decatló, amb una puntuació de 8412 p. En quan a la de bronze, aquesta la va guanyar, Javier García Chico, en salt amb perxa, elevant-se fins als 5.75 metres.
Al costat d'ells, també es van guanyar 2 “Diplomes Olímpics”. Per part dels homes Abel Antón, en la cursa de 5000 metres i de Mayte Zúñiga en els 1500 metres, pel costat de les dones.
LA CERIMÒNIA DE CLOENDA
Aquesta cerimònia, igual que la de la inauguració, va ser un meravellós espectacle, que sempre serà recordat com un fet inesborrable per tots aquells que van tenir la sort de viure-la en directe.
Una vegada finalitzats els protocols oficials, i realitzada el lliurament oficial de la Bandera Olímpica, a la ciutat americana d'Atlanta, com a organitzadora dels propers Jocs de 1996, tot l'estadi va esclatar en un clam de goig i alegria, als sons de les rumbes de Peret, Els Amaya i Els Manolos, mentre tots els participants, sense cap ordre establert prèviament, es van dirigir lliurament , al centre de l'estadi., per acomiadar a la mascota “Cobi”, que en un vaixell de paper, s'anava elevant lentament, fins a perdre's en les profunditats del cel barceloní.
 |
|
La festa final, dels Jocs Olímpics de Barcelona, a l’Estadi de Montjuic |
Una festa, digna dels millors Jocs de la història. Mentre tots els participants agermanats i units pels llaços de l'esport, no cessaven d'abraçar-se i dansar en la gespa del propi estadi, ha on encara ressonaven a la llunyania, els ressons de la cançó que sempre va presidir els Jocs, “AMICS PER SEMPRE”, que interpretats per la soprano britànica Sarah Brigthman i el tenor espanyol José Carreras, va donar la volta al món, amb diverses versions.
Passats els anys, un dels actes més emotius, i relacionats directament amb els Jocs de Barcelona, va estar a càrrec del President, del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, quan a petició pròpia, va demanar que en el seu funeral, sonés aquesta inoblidable cançó.
LA MEDALLA OLÌMPICA DE BARCELONA
| Campions Olímpics | |||
|
100 metres llisos |
Linford Christie |
9,96 |
GBR |
|
200 metres llisos |
Mike Marsh |
21,81 |
USA |
|
400 metrels llisos |
Quince Watts |
43,50 |
USA |
|
800 metres llisos |
William Tanui |
1:43,66 |
KEN |
|
1500 metres llisos |
Fermín Cacho |
3:40,12 |
ESP |
|
5000 metres llisos |
Dieter Bauman |
13:12,52 |
GER |
|
10000 metres llisos |
Khalid Skah |
27:46,70 |
MAR |
|
Marató |
Hwang Young-Cho |
2h.13,33 |
KOR |
|
3000 obstàcles |
Matthew Birir |
8:08,84 |
KEN |
|
110 metres tanques |
Mark MacKoy |
13,12 |
CAN |
|
400 metres tanques |
Kevin Young |
46,78 |
USA |
|
Salt d' alçada |
Javier Sotomayor |
2.34 |
CUB |
|
Salt de perxa |
Maxim Tarasov |
5.80 |
EUN/URS |
|
Salt d' llargada |
Carl Lewis |
8.67 |
USA |
|
Triple salt |
Mike Conley |
18.17 |
USA |
|
Llançament de pes |
Mike Stulce |
21.70 |
USA |
|
Llançament de disc |
Romás Ubartas |
65.12 |
LTU |
|
Llançament de martell |
Andrei Adbuvaliev |
82.54 |
USA |
|
Llançament de javelina |
Jan Zelezny |
89.66 |
CZE |
|
20 km . marxa |
Daniel Plaza |
1h. 21,45 |
ESP |
|
50 km . marxa |
Andrey Perlov |
3h.50,13 |
EUN/URS |
|
Decatló |
Robert Zmëlik |
8611 p. |
CZE |
|
Relleus 4 x 100 metres |
Equip de USA |
37,40 |
USA |
|
Relleus 4 x 400 metres |
Equip de USA |
2:55,74 |
USA |
| Campiones olímpiques | |||
|
100 metres llisos |
Gail Devers |
10,82 |
USA |
|
200 metres llisos |
Gwen Torrance |
21,81 |
USA |
|
400 metros llisos |
Jose Pérec |
48,83 |
FRA |
|
800 metres llisos |
Ellen van Langen |
1:55,54 |
NED |
|
1500 metres llisos |
Hassiba Boulmerka |
3:55,30 |
ARG |
|
3000 metres llisos |
Elena Romanova |
8:46,04 |
EUN/URS. |
|
10000 metres llisos |
Derartu Tulu |
31:06,02 |
ETH |
|
Marató |
Valentina Yegorova |
2h. 32,41 |
EUN/URS |
|
100 metres tanques |
Paraskevi Patoulidou |
12,64 |
GRE |
|
400 metres tanques |
Sally Gunnell |
53,23 |
GBR |
|
Salt d'alçada |
Heikel Henkel |
2.02 |
GER |
|
Salt de llargada |
Heike Dreshsler |
7.14 |
GER |
|
Llançament de pes |
Avetlana Krivelyova |
21.06 |
EUN/URS |
|
Llançament de disc |
Maritza Marten |
68.34 |
CUB |
|
Llançament de javelina |
Silke Renk |
68.34 |
GDR |
|
10000 metres marxa |
Hen Yueling |
44:32,00 |
CHN |
|
Heptatló |
Jakie Joyne- Kerse |
6845 p. |
USA |
|
Relleus 4 x 100 metres |
Equip de USA |
42,11 |
USA |
|
Relleus 4 x 400 metres |
Equip Unificado |
3:20,20 |
EUN/URS. |
LA MASCOTA DE BARCELONA
 |
|
“COBI”, el gos pastor català, un dels grans protagonistes dels Jocs de Barcelona |
Fonts d'informació:
Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA)
Correccions de català per gentilessa de Anna Martí
Llibres de la Internacional Athletic Foundation
Recerca per Internet
Llibres de la IAAF World Records
Documentació própia
Octubre de 2012