ELS JOCS OLÍMPICS D'ATLANTA DE 1996

 

UNS JOCS MOLT QÜESTIONATS

 

La decisió, d'atorgar l'organització dels XXVI Jocs Olímpics,  a la ciutat d'Atlanta (Geòrgia), va portar amb si un cert descontent, per considerar  que Atenes, bressol de l'olimpisme, mereixia ser la ciutat designada. D'altra banda, es deuria  tenir en compte, que Grècia commemorava amb aquesta edició, el “I Primer Centenari”,  de la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna, amb  lo qual, organitzar-los a la capital hel·lena, era lo més just.

 

Un  altre factor que va crear  dubtes en aquesta designació va ser, que per tercera vegada els Jocs se  celebrarien en territori nord-americà, i la quarta en aquest mateix continent, si es comptabilitza, la celebrada  a Montreal, l'any 1976.

 

Les votacions  realitzades a Tòquio, el 18 de setembre de 1980, van donar com a guanyadora  la candidatura  d'Atlanta, amb 51 vots, seguida per Atenes amb 35. Els països que es  van presentar van ser, Grècia, Iugoslàvia, Austràlia, Canadà, Regne Unit i Estats Units.

 

Entre  els actius, que també els va haver-hi, hi ha fer constar,  que tots els països que figuraven en el cens olímpic, van estar presents a Atlanta, entre  ells 14 noves nacions, que ho feien per primera vegada, sent també els Jocs, on més països van aconseguir  com a mínim, una medalla.

 

LA INAUGURACION DELS JOCS

 

Aspecte del Cenntenial Olympic Stadium d’Atlanta, el dia de d’inauguració dels Jocs

Aspecte del Cenntenial Olympic Stadium d’Atlanta, el dia de d’inauguració dels Jocs

 

La Cerimònia d'Inauguració, es va efectuar el dia 19 de juliol, en el Cenntenial  Olympic Stadium, davant més de 80.000 persones, sent presidit l'acte pel president  nord-americà Bill Clinton, davant el qual van desfilar un contingent de 10.310 esportistes,  entre els quals figuraven 3.513 dones, que representaven a 197 països. En tots dos casos, va ser la participació  més nombrosa, de tots els Jocs realitzats fins avui.

 

L'acte  de Jurament en representació de tots esportistes, el va realitzar la jugadora de bàsquet,  l'americana Teresa Edwards, mentre que el portador de la Flama Olímpica, en  l'últim relleu fins a arribar el pebeter, va ser  el mític boxador Muhammad Alí, medalla  d'or en els Jocs de Roma de 1960, que posteriorment, aconseguiria diverses vegades  el títol de campió mundial absolut. Aquest extraordinari boxador, va ser reconegut de forma unànime, com el  púgil més gran de tots els temps.

 

 Muhammad Alí, en el  pebeter
Muhammad Alí, en el  pebeter

En tots els actes i en tot l'entorn que envoltaven, tant dins del clímax  esportiu com a ciutadà, els Jocs van estar amanits amb la melodiosa veu de la cantant cubana Gloria  Estefan , quan interpretava “Reach”, la traducció de la qual a l'espanyol, ve a dir,  “Pots arribar”, que va ser triada com a “Himne Olímpic d'Atlanta” La composició  d'aquesta melodia, va ser obra de la compositora cubana Diane Warren.

 

Aquesta  bella cançó, de la qual es van realitzar diverses versions, amb  intervencions de famosos artistes, com Julio Iglesias, Paulina Rubio, Richy Martín, Plàcido Domindo,  entre altres famosos cantants, que van anar canviant el títol original, segons el país o intèrpret.  Una gran cançó que va ser nominada per als Premis Emmy.

 

LES DISCUTIDES DECISIONS DEL COMITÈ ORGANITZADOR

 

Gloria Estefan 
Gloria Estefan

És molt clar, que el gigantisme d'Atlanta, es va imposar  als referents i a la història olímpica de Grècia. Una de les bases de la ciutat americana,  residia a esgrimir les seves icones més emblemàtiques i recents, com ara, haver estat filmat en aquesta ciutat  , la inoblidable pel·lícula “Lo que el viento se llevó” a més de ser la seu, de la beguda  refrescant més famosa del món.

 

Però si això fos poc, el  magnat Ted Turner, va decidir en 1980, implantar en aquesta localitat, la seu principal de  la cadena televisiva CNN (NewsNetwort) amb la qual cosa, proporcionava a la ciutat, una altra  nova icona, que va influir en gran manera, per ser triada com calmi organitzadora.

 

El  Comitè Organitzador, que va xifrar el pressupost, prop de  4 milions de dòlars, no va dubtar a decidir, que solament l'empresa privada, seria capaç de portar a bon terme  aquest projecte, sense tenir necessitat d'usar diners públics.

 

Tots  els ingressos van provenir de la venda d'entrades, publicitat, patrocinis, a més de les inversions  privades, amb un saldo final, favorable de 10 milions de dòlars, quantitat inferior, als beneficis obtinguts,  en els jocs de Los Angeles de1984, que va ser de 96 milions de dòlars.

 

Amb la finalitat de garantir la seguretat, recordant els luctuosos fets succeïts  en anteriors olimpíades, es va preparar un gran desplegament de vigilància, que no va poder evitar,  un sagnant atemptat terrorista, esdevingut el dia 27 d'agost, en l'exterior del Cenntenial Olympic Stadium,  on l'explosió d'una bomba, va deixar un balanç de dues persones mortes, i més d'un centenar  de ferits.

 

UNA MASCOTA OLÍMPICA  DIFERENT

 

L'original, va ser un gripau, al que se li podien aplicar per ordinador,  diferents variants, al que li van posar per nom “Whatizit”, que ningú sabia el que volia dir.  Aquest logotip olímpic, es va presentar en els anteriors Jocs de Barcelona-92, però sense  esmentar el seu nom, atès que la seva configuració, no acabava de convèncer als propis membres del comitè  organitzador, que el veure-ho per primera vegada, van comentar, “whast is it”, que és això…?

 

D'altra banda, tanmateix els mitjans de comunicació i la  ciutadania ho van trobar fora de lloc, i associat al gran fracàs de l'organització, a la qual van qualificar,  com a ineficient i problemàtica, per la qual cosa van proposar canviar aquest absurd disseny, per un altre  de nou.

 

Després d'algunes modificacions,  del format original, a l'octubre de 1995, es va presentar oficialment, al nou “Izzy” la  mascota mes qüestionada fins avui. Malgrat la seva àmplia divulgació i de l'impecable marxandatgela figura de “Izzy” passarà a la història, com la mascota, que no s'assembla a res.  Comercialment, la van qualificar, com el fracàs comercial més gran, de totes les mascotes olímpiques. Encara  que és just dir, que no deixava de ser una imatge agradable.

 

L'autor del personatge, va ser el dissenyador gràfic John Ryan,  que ho va realitzar per ordinador, que segons la seva visió, representava a un personatge antropomòrfic  de color blau, que identificava a un noi de 15 anys, que podia canviar la seva imatge i posició en qualsevol  moment. La seva idea d'apropar als nens, als Jocs Olímpics, que per cert, ho van acollir  molt bé.

 

Després dels èxits de les anteriors mascotes olímpiques,  els organitzadors van voler oferir al món, una imatge diferent de la seva mascota, que gens tingués  a veure amb el món dels animals, d'on van néixer, tots els dissenys dels anteriors esdeveniments olímpics.

 

ELS FETS ESPORTIUS MÉS RELLEVANTS

 

Van debutar com a nous esports olímpics, el volei-platja masculí, el mountain  bike, el futbol femení, i el rem lleuger femení. En aquesta edició dels Jocs, no va haver-hi a diferència  dels anteriors, cap esport d'exhibició.

 

Al costat dels  fets esportius, sempre solen aparèixer en el transcurs dels Jocs, infinitat d'anècdotes, vivències, curiositats  i personatges, que sempre són interessants de conèixer, alguns dels quals, s’esmenten en aquest apartat.

 

 Miguel Indurain
Miguel Indurain

Un dels fets històrics, es va produir en la competició de  ciclisme, on per primera vegada, es van admetre ciclistes professionals, en competicions olímpiques.

 

La  presència espanyola, amb els seus campions Miguel Induraín  i Abraham Olano, va ser realment espectacular, en guanyar tots dos les medalles  d'or i plata, en la prova contra rellotge en ruta.

 

Així  mateix, altres components de l'equip espanyol, van aconseguir “Diplomes Olímpics”, en  les competicions de ruta i pista, amb la qual cosa s'evidencia, la puixança que tenia en aquell moment, el ciclisme  espanyol.

 

El debut de l'especialitat de bicicleta  tot terreny, (Mountain    Bike) el bressol de la qual, es remunta a la dècada de 1970, per  les zones de Califòrnia, va tenir els seus primers guanyadors olímpics, en l'holandès Bart  Brentjans, amb un temps de 2h. 17,38 i de la italiana Paola Pezzo, que va  trigar en el seu recorregut, 1h. 50,11. Aquestes proves es van disputar en el “Horse Park” al  Comtat de Rockdale, que també va acollir, les competicions d'equitació i pendeló modern.

 

 Marie Jose Perec
Marie Jose Perec

La gran sorpresa, va succeir amb el torneig de futbol, on la selecció de  Nigèria, després de guanyar a Brasil, en la semifinal per 4 a 3, es va imposar  en la final, a l'altra gran favorita Argentina, a la qual també va guanyar, pel tempteig  de 3 gols a 1. Una altra de les grans favorites Espanya, va acabar classificada en el sisè  lloc.

 

Per primera vegada també, francesa, Marie  Jose Perec, va guanyar en uns mateixos Jocs, dues medalles d'or, en les proves de 200 i 400 metres  llisos, a més de ser l'única a repetir-ho dues vegades consecutives, al revalidar la medalla d’or, dels Jocs  de Barcelona de 1992.

 

Un altre èxit esportiu,  va venir per part de l'atletisme, amb la victòria del canadenc Donovan Bailey, el  qual en una de les proves mes esperades, com són sempre, els 100 metres llisos, va marcar un temps de 9,84 que  suposava una nova plusmarca mundial.

 

Centrant-nos en les  pistes de competició, cal destacar per sobre de tots, al nord-americà Michael Johnson, que  a més de guanyar l'or en la prova de 400 metres llisos, també ho va fer en 200 metres llisos, amb un nou  i fabulós rècord mundial, amb la marca de 19,32.

 

Igualment  cal recordar, que Carl Lewis l'or en longitud, amb el que eleva el seu palmarès és aquesta  prova, en aconseguir-ho per quarta vegada consecutiva. El fill del vent, com se li coneix  col·loquialment, va aconseguir amb les seves medalles d'Atlanta, aconseguir fins a un total  de deu d'or.

 

Michael Johnson  Donovan Bailey 
Michael Johnson Donovan Bailey

 

Com no podia ser menys, també la natació, va tenir les seves anècdotes. L'americana  Amy Van Dyken, guanyadora de quatre ors, que jalonaven un brillant historial, va  ser una altra de les protagonistes. Ella, que es definia com la Bad Girl (Noia dolenta) de  les piscines, tenia un caràcter extravertit, irascible, i molt passional, del com va fer una de les seves millor  armes, per disminuir psicològicament als seus rivals.

 

 Amy van Dyken
Amy van Dyken

Des  de la seva mirada fixa i desafiadores, als ulls dels seus rivals, amb gestos ostentosos de la seva superioritat,  fins a arribar, fins i tot en més d'una ocasió, a escopir en la cara dels seus rivals, en plena  competició,

 

Una actuació excel·lent la va protagonitzar,  la nedadora de Costa Rica, Claudia Poll, proporcionant al seu país, la primera  medalla d'or de tota la seva història, en vèncer en la prova de 200 metres lliures, a la recordista mundial,  l'alemanya Franzisca van Almsick i a l'anterior campiona olímpica, de Barcelona,  també alemanya  Dagnar Hase, amb la marca d'1:58,16.

 

Una  altra gran nedadora, la irlandesa Michelle Smith, es convertia,  en una figura nacional, en ser la primera dona d'aquest país, a guanyar una medalla d'or, en uns Jocs  Olímpics, però molt ràpid la nedadora irlandesa, va passar de reina a diable.

 

En  unes anàlisis d'orina, realitzats abans de 1996, se li va detectar un presumpte  intent de dopatge, que comporto, que l'any 1998, s'obrís un nou expedient, que va confirmar el positiu  del primer control. Per això, va ser sancionada per un període de quatre anys, malgrat que ella ho negués  , aquesta  evidencia.

 

 Claudia Poll
Claudia Poll

Una actuació excel·lent la va protagonitzar,  la nedadora de Costa Rica, Claudia Poll, proporcionant al seu  país, la primera medalla d'or de tota la seva història, en vèncer en la prova de 200 metres lliures, a la recordista  mundial, l'alemanya Franzisca van Almsick i a l'anterior campiona olímpica, de Barcelona,  també alemanya  Dagnar Hase, amb la marca d'1:58,16.

 

Una  anècdota amb molt colorit, la va oferir la jugadora alemanya de jockey  sobre herba, Eva Hakembauer, quan en ple partit, i en el moment de llançar un cop franc,  va perdre la seva faldilla, cosa que va arrencar el clam i els aplaudiments del públic, mentre milers de càmeres,  escampades per l'estadi, van immortalitzar aquest moment.

 

Per primera vegada va debutar en uns Jocs, el futbol femení amb la participació  de vuit equips, resultant guanyadora la formació d'USA, en vèncer a la selecció de Xina  amb un resultat de 2 gols a 1.

 

Una novetat  va ser la incorporació per primera vegada del sótbol, exclusivament per a dones, amb la van participar  vuit equips. La final disputada entre les seleccions d'USA i Xina, va acabar  amb la victòria de les americanes, amb el resultats de 3 a 1.

 

Igualment  en el seu debut olímpic, el tennis de taula, va trobar en l'equip de Xina,  al seu referent històric, en guanyar les vuit medalles d'or, tant en la competició individual com per parelles.  Les figuras indiscutibles, guanyant totes les proves, foren Liu Guoliang y Deng  Yaping.

 

 Deng Yaping  Liu Guoliang
Deng Yaping Liu Guoliang

 

El medaller general, el va encapçalar l'equip d'USA amb  101 medalles, seguida de Rússia amb 66 i d'Alemanya, amb 63.al evidència.

 

LA PROVA DE LA MARATÓ

 

Com és habitual, una de les proves més esperades, era la marató, en  el qual  es van presentar en la línia de sortida 125 participants. En contra de les previsions d'una temperatura  sufocant, aquesta no va deixar de ser la normal en aquesta època d'any. 

 

La  prova va ser molt igualada, amb un grup compacte fins al km. 30, on l'atleta de sud-africà,  Josia Thugwane , va imposar un fort canvi de ritme seccionant el grup, del qual es va anar  allunyant, fins a arribar a la meta amb un temps de 2h.12,36, seguit del sud-coreà Lee Bong-Dj.,  que en una gran reacció final, va arribar a només, tres segons de diferència.

 

 Josia Thugwane
Josia Thugwane

La victòria de l'atleta africà, era la segona que aconseguia  Sud  Africa en aquesta clàssica distància, però la primera d'un atleta de color. Cal recordar que en els  Jocs d'Estocolm de 1912, aquesta prova la va guanyar un policia sud-africà, Kenneth  McArthur, quan encara existia l'apartheid.

 

En  referència les dones, que disputaven la seva quarta marató olímpica, la vencedora va ser l'atleta d’ EtiopiaFatuma Roba, que amb una marca de 2h.26, 05, es proclamava, com a primera  atleta africana, a guanyar una medalla d'or, amb un avantatge de dos minuts, sobre la seva immediata seguidora,  la russa Valentina Yegorova, guanyadora d'aquesta competició, en els anteriors Jocs  de Barcelona.

 

Aquesta prova, també tenir la seva anècdota. Es tracta de l'atleta de Laos,  Sirivann Ketavong, que va arribar a meta, amb 3h. 25:16, una hora i mitja de retard, pel  que fa a la guanyadora.

 

Aquesta atleta, que entrenava sobre  camins de terra, gairebé sempre embarrats pel trànsit continu de vaques i altres animals, realitzava la  seva preparació serpentejant entre temples budistes i mercats típics d'aquestes latituds.

 

Malgrat  el seu encomiable esforç, no va poder classificar-se malgrat haver  arribat a l'estadi, atès que la prova es va donar per finalitzada 20 minuts abans. Aquesta decisió dels jutges,  no va ser la mateixa aplicada en la prova masculina, que va ser el que va originar, l'anècdota més puntual d'aquests Jocs.

 

COSES QUE PODEN SUCCEIR EN UNA MARATÓ

 

Una d'aquestes coses va succeir, quan l'atleta de l’Afganistan, Abdul  Baser Wasiqi, que venia acreditat d’una modesta marca de 2h.32, va arribar a la meta, a prop de  unes 3 hores de retard, en relació amb el guanyador de la prova, provocant a la vegada, més d’un conflicte  als organitzadors.

 

Aquest atleta sembla ser, que es va lesionar  pocs dies abans d'assistir  als Jocs, però va decidir prendre la sortida, sabent per endavant, que es  podia convertir en un heroi, si arribava a la meta. La forma d'arribar, ja era una cosa del propi de l'atleta.

 

Només donar-se la sortida, va mostrar un ritme ranquejant  i desesperadament lent, però lluny de retirar-se de la prova, com alguns li demanaven, va continuar corrent.  El seu objectiu  era arribar a meta . Amb un ritme de carrera pesat, gairebé caminant, va anar provocant  un retard abismal, que anava congestionant, tant el tràfic rodat pels carrers, com l'horari previst per  l'organització.

 

Davant la incertesa del que estava succeint,  donat que ningú donava detalls d'aquest atleta, els jutges van decidir, en el cas que arribés, que fos desviat  cap a la zona d'escalfament annexa a l'estadi, on al seu pas, es pararia el crono, mentre ell, continuaria  corrent fins a l'estadi.

 

 Abdul Baser Wasiqi
Abdul Baser Wasiqi

El seu temps de 4h. 24: 17, va ser comunicat per telèfon  al jurat competent  per als efectes oportuns. Aquesta marca, distava gairebé el doble, del temps emprat pel guanyador, però  pels jutges, la marca ja no tenia cap valor... però seguint amb el guió, el van deixar arribar fins a la meta.

 

El problema radicava, en què després d'aquesta prova,  que tancava els Jocs, començaria la Cerimònia de Clausura amb la qual cosa, els treballs per  preparar l'escenari de l'acte, havien començat i  res podien interrompre’ls.

 

Per  a alegria d'uns i desolació per a uns altres, Abdul Baser Wasiqi es  va presentar en l'estadi, totalment buit de públic, amb prop de tres hores de retard, sent rebut, solament  pels obrers, que havien improvisat sobre la moqueta, que ja cobria les pistes, un carreró perquè pogués arribar  a la meta.

 

Aquest atleta que va ser catalogat, com  un exemple de punt d’honor, per alguns mitjans, en canvi en uns altres, el dimonitzaren. En realitat, va ser  un heroi, o va anar un vilà? Aquestes escenes, mai han de repetir-se en uns Jocs Olímpics.  Són una irresponsabilitat, tant per part dels organitzadors, com del propi atleta. No es pot accedir a la  gloria, ni a la història, mitjançant escenes presumptament escenificades.

 

LA PARTICIPACIÓ ESPANYOLA MÉS NOMBROSA DE LA HISTÒRIA

 

La Delegació Espanyola, composta per 292 esportistes, entre ells 95 dones,  va ser fins a aquest moment, la més nombrosa de la seva història. L'honor de portar la bandera nacional en  la Cerimònia Inaugural, va correspondre al gran regatista Luis Doreste Blanco, guanyador  de l'Or a Barcelona-92.

 

 Theresa Zabell
Theresa Zabell

En  el còmput final de guardons, Espanya va ocupar el 13è lloc, amb 5 medalles d'or, 6 de plata  i 6 de bronze. A tot això, se li ha d'afegir l'haver aconseguit 36 “Diplomes Olímpics”,  distinció que s’atorga a tots els esportistes classificats, entre el quart i el vuitè lloc.

 

Aquests diplomes, corresponen a l'atletisme amb  (3), ciclisme amb (4), vela amb (3), piragüisme amb  (7), gimnàstica rítmica amb (2) natació amb (3), judo amb  (2), hípica amb (2), esgrima amb (2) i jockey-herba, volei-platjatir, rem i futbol, amb (1) cadascun.

 

MEDALLISTES D'OR

 

 Miguel Indurain

Ciclisme

individual contra rellotge en ruta

Theresa Zabell

Vela 

470 femení

Fernando León i José Luis Ballester Vela Classe Tornat

Equip d'Espanya

 Gimnasia Rítmica

Torneig per equips femení

Equip d'Espanya

 Waterpolo

Torneig per equips masculí.

 

MEDALLISTES DE PLATA

 

 Fermín Cacho

Atletisme

1500 metres llisos

Abraham Olano

 Ciclisme

contra rellotge individual en ruta

Ernesto Pérez

Judo 

100 quilos

Sergio Bruguera

Tennis

Individual masculí

Arancha Sánchez Vicario Tennis individual femení

Equip d'Espanya

 Jockey sobre hierba

Torneig per equips masculí

 

ELS MEDALLISTES DE BRONZE

 

 Valentín Massana

Atletisme

50 km. Marxa

Rafael Lozano

Boxa

*Mini mosca (48 quilos)

Yolanda Soler

Judo

menys 48 quilos

Isabel Fernández Judo menys de 57 quilos

Conchita Martínez i Arancha Sánchez Vicario

Tennis

 

Dobles femenins.

Equip d'Espanya

 Balonmano

Torneig per equips masculí.

 

LA PARTICIPACIÓ DE L'ATLETISME ESPANYOL

 

La representació de l'equip d'atletisme, va estar conformada, per 40 homes  i 17 dones, dos menys, que en els memorables Jocs de Barcelona, destacant, una vegada més,  Fermín Cacho, que va repetir medalla, encara que canviant, l'or de Barcelona,  per la de plata d'Atlanta.

 

Altres  actuacions  destacades, van anar a càrrec Valentín Massana, aconseguint la medalla de bronze,  en la prova de 50 km. marxa.

 

Quant a el “Diploma  Olímpic”, aquest guardó el van assolir, Enrique Molina i Martín Fiz, en  els 5000 metres i la Marató respectivament, en referència als homes..Quant a les dones, aquesta distinció,  la va aconseguir Rocio Rios, en la Marató femení.

 

LA MEDALLA DELS JOCS D'ATLANTA

 

 

Campions Olímpics

100 metres llisos

Donovan Bailey

9,84

CAN

200 metres llisos

Michael Johnson

19,32

USA

400 metres llisos

Michael Johnson

43,49

EUA

800 metres llisos

Vebjorn Rodal

1:42,58

NOR

1.500 metres llisos

Noureddine Morceli

3,35,78

ARG

5.000 metres llisos

Vénuste Niyongabo

13,07,96

BDI

10.000 metres llisos

Haile Gebrselassie

27,07,34

ETH

Marató

Josiah Thugwane

2h. 12,36

RSA

110 metres tanques

Allen Johnson

12,95

USA

400 metres tanques

Derrick Adkins

47,54

USA

3000 obstacles

Joseph Keter

8,07,12

KEN

Salt d'alçada

Charles Austin

2.39

RUA

Salt de perxa

Jean Galfione

5.92

FRA

Salt de llargada

Carl Lewis

8.50

USA

Triple salt

Kenny Harrisón

18.09

USA

Llançament de pes

Randy Barnes

21.62

USA

Llançament de disc

Lars Riedel

69.40

GDR

Llançament de martell

Balasz Kiss

81.24

HUN

Llançament de javelina

Jan Zelezny

88.16

CZE

20 km . marxa

Jefferson Pérez

1h.20,07

ECU

50 km . marxa

Robert Korzeniowski

3h.43,30

POL

Relleus 4 x 100

Canadá

37,69

USA

Relleus 4 x 400

Estats Units

2,55,99

USA

Decatló

Dan O'Brien

8824 p.

USA

Campiones Olímpiques

100 metres llisos

Gail Devers

10,94

USA

200 metres llisos

Marie-José Perec

22,12

FRA

400 metres llisos

Marie-Jose Perec

48,25

FRA

800 metres llisos

Svetlana Masterková

1,57,63

RUS

1.500 metres llisos

Svetlana Masterková

4,00,83

RUS

5000 metres llisos

Wang Junxia

14,59,88

CHN

10.000 metres llisos

Fernanda Ribeiro

31,01,63

POR

Marató

Fatuma Roba

2h.26,05

ETH

100 metres tanques

Ludmila Engquist

12,58

SWE

400 metres tanques

Deon Hemmings

52,82

JAM

Salt d' alçada

Stefa Kostadinova

2.05

BUL

Salt de llargada

Chioma Ajunwa

7.12

NIG

Triple salt

Inessa Kravets

15.33

UKR

Llançament de pes

Astrid Kumbernuss

20.56

GER

Llançament de disc

Ike Wyludda

69.66

GER

Llançament de javelina

Heli Rantanen

67.94

FIN

10.000 marxa

Yelena Nikolayeva

41,49

RUS

Relleus 4 x 100

Estats Units

41,95

USA

Relleus x 400

Estats Units

3:20,91

USA

Heptatló

Ghada Shouaa

6780 p.

SYR

 

LA MASCOTA DELS JOCS

 

“IZZY”  la controvertida mascota dels jocs 

“IZZY”  la controvertida mascota dels jocs

 

Fonts d'informació:


Recerca per Internet

Arxius de la Real Federación Española de Atletismo (RFEA)

Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí

Llibres de l’ Asociación Española de Estadísticos de Atletismo (AEEA)

Llibres de la Iaaf World Records (IAAF)

Arxius de la International Athletic Foundation

Documentació propia

 

Novembre de 2012