ELS JOCS OLÍMPICS D'ATLANTA DE 1996
UNS JOCS MOLT QÜESTIONATS
La decisió, d'atorgar l'organització dels XXVI Jocs Olímpics, a la ciutat d'Atlanta (Geòrgia), va portar amb si un cert descontent, per considerar que Atenes, bressol de l'olimpisme, mereixia ser la ciutat designada. D'altra banda, es deuria tenir en compte, que Grècia commemorava amb aquesta edició, el “I Primer Centenari”, de la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna, amb lo qual, organitzar-los a la capital hel·lena, era lo més just.
Un altre factor que va crear dubtes en aquesta designació va ser, que per tercera vegada els Jocs se celebrarien en territori nord-americà, i la quarta en aquest mateix continent, si es comptabilitza, la celebrada a Montreal, l'any 1976.
Les votacions realitzades a Tòquio, el 18 de setembre de 1980, van donar com a guanyadora la candidatura d'Atlanta, amb 51 vots, seguida per Atenes amb 35. Els països que es van presentar van ser, Grècia, Iugoslàvia, Austràlia, Canadà, Regne Unit i Estats Units.
Entre els actius, que també els va haver-hi, hi ha fer constar, que tots els països que figuraven en el cens olímpic, van estar presents a Atlanta, entre ells 14 noves nacions, que ho feien per primera vegada, sent també els Jocs, on més països van aconseguir com a mínim, una medalla.
LA INAUGURACION DELS JOCS
 |
|
Aspecte del Cenntenial Olympic Stadium d’Atlanta, el dia de d’inauguració dels Jocs |
La Cerimònia d'Inauguració, es va efectuar el dia 19 de juliol, en el Cenntenial Olympic Stadium, davant més de 80.000 persones, sent presidit l'acte pel president nord-americà Bill Clinton, davant el qual van desfilar un contingent de 10.310 esportistes, entre els quals figuraven 3.513 dones, que representaven a 197 països. En tots dos casos, va ser la participació més nombrosa, de tots els Jocs realitzats fins avui.
L'acte de Jurament en representació de tots esportistes, el va realitzar la jugadora de bàsquet, l'americana Teresa Edwards, mentre que el portador de la Flama Olímpica, en l'últim relleu fins a arribar el pebeter, va ser el mític boxador Muhammad Alí, medalla d'or en els Jocs de Roma de 1960, que posteriorment, aconseguiria diverses vegades el títol de campió mundial absolut. Aquest extraordinari boxador, va ser reconegut de forma unànime, com el púgil més gran de tots els temps.
 |
| Muhammad Alí, en el pebeter |
En tots els actes i en tot l'entorn que envoltaven, tant dins del clímax esportiu com a ciutadà, els Jocs van estar amanits amb la melodiosa veu de la cantant cubana Gloria Estefan , quan interpretava “Reach”, la traducció de la qual a l'espanyol, ve a dir, “Pots arribar”, que va ser triada com a “Himne Olímpic d'Atlanta” La composició d'aquesta melodia, va ser obra de la compositora cubana Diane Warren.
Aquesta bella cançó, de la qual es van realitzar diverses versions, amb intervencions de famosos artistes, com Julio Iglesias, Paulina Rubio, Richy Martín, Plàcido Domindo, entre altres famosos cantants, que van anar canviant el títol original, segons el país o intèrpret. Una gran cançó que va ser nominada per als Premis Emmy.
LES DISCUTIDES DECISIONS DEL COMITÈ ORGANITZADOR
 |
| Gloria Estefan |
És molt clar, que el gigantisme d'Atlanta, es va imposar als referents i a la història olímpica de Grècia. Una de les bases de la ciutat americana, residia a esgrimir les seves icones més emblemàtiques i recents, com ara, haver estat filmat en aquesta ciutat , la inoblidable pel·lícula “Lo que el viento se llevó” a més de ser la seu, de la beguda refrescant més famosa del món.
Però si això fos poc, el magnat Ted Turner, va decidir en 1980, implantar en aquesta localitat, la seu principal de la cadena televisiva CNN (NewsNetwort) amb la qual cosa, proporcionava a la ciutat, una altra nova icona, que va influir en gran manera, per ser triada com calmi organitzadora.
El Comitè Organitzador, que va xifrar el pressupost, prop de 4 milions de dòlars, no va dubtar a decidir, que solament l'empresa privada, seria capaç de portar a bon terme aquest projecte, sense tenir necessitat d'usar diners públics.
Tots els ingressos van provenir de la venda d'entrades, publicitat, patrocinis, a més de les inversions privades, amb un saldo final, favorable de 10 milions de dòlars, quantitat inferior, als beneficis obtinguts, en els jocs de Los Angeles de1984, que va ser de 96 milions de dòlars.
Amb la finalitat de garantir la seguretat, recordant els luctuosos fets succeïts en anteriors olimpíades, es va preparar un gran desplegament de vigilància, que no va poder evitar, un sagnant atemptat terrorista, esdevingut el dia 27 d'agost, en l'exterior del Cenntenial Olympic Stadium, on l'explosió d'una bomba, va deixar un balanç de dues persones mortes, i més d'un centenar de ferits.
UNA MASCOTA OLÍMPICA DIFERENT
L'original, va ser un gripau, al que se li podien aplicar per ordinador, diferents variants, al que li van posar per nom “Whatizit”, que ningú sabia el que volia dir. Aquest logotip olímpic, es va presentar en els anteriors Jocs de Barcelona-92, però sense esmentar el seu nom, atès que la seva configuració, no acabava de convèncer als propis membres del comitè organitzador, que el veure-ho per primera vegada, van comentar, “whast is it”, que és això…?
D'altra banda, tanmateix els mitjans de comunicació i la ciutadania ho van trobar fora de lloc, i associat al gran fracàs de l'organització, a la qual van qualificar, com a ineficient i problemàtica, per la qual cosa van proposar canviar aquest absurd disseny, per un altre de nou.
Després d'algunes modificacions, del format original, a l'octubre de 1995, es va presentar oficialment, al nou “Izzy” la mascota mes qüestionada fins avui. Malgrat la seva àmplia divulgació i de l'impecable marxandatge, la figura de “Izzy” passarà a la història, com la mascota, que no s'assembla a res. Comercialment, la van qualificar, com el fracàs comercial més gran, de totes les mascotes olímpiques. Encara que és just dir, que no deixava de ser una imatge agradable.
L'autor del personatge, va ser el dissenyador gràfic John Ryan, que ho va realitzar per ordinador, que segons la seva visió, representava a un personatge antropomòrfic de color blau, que identificava a un noi de 15 anys, que podia canviar la seva imatge i posició en qualsevol moment. La seva idea d'apropar als nens, als Jocs Olímpics, que per cert, ho van acollir molt bé.
Després dels èxits de les anteriors mascotes olímpiques, els organitzadors van voler oferir al món, una imatge diferent de la seva mascota, que gens tingués a veure amb el món dels animals, d'on van néixer, tots els dissenys dels anteriors esdeveniments olímpics.
ELS FETS ESPORTIUS MÉS RELLEVANTS
Van debutar com a nous esports olímpics, el volei-platja masculí, el mountain bike, el futbol femení, i el rem lleuger femení. En aquesta edició dels Jocs, no va haver-hi a diferència dels anteriors, cap esport d'exhibició.
Al costat dels fets esportius, sempre solen aparèixer en el transcurs dels Jocs, infinitat d'anècdotes, vivències, curiositats i personatges, que sempre són interessants de conèixer, alguns dels quals, s’esmenten en aquest apartat.
 |
| Miguel Indurain |
Un dels fets històrics, es va produir en la competició de ciclisme, on per primera vegada, es van admetre ciclistes professionals, en competicions olímpiques.
La presència espanyola, amb els seus campions Miguel Induraín i Abraham Olano, va ser realment espectacular, en guanyar tots dos les medalles d'or i plata, en la prova contra rellotge en ruta.
Així mateix, altres components de l'equip espanyol, van aconseguir “Diplomes Olímpics”, en les competicions de ruta i pista, amb la qual cosa s'evidencia, la puixança que tenia en aquell moment, el ciclisme espanyol.
El debut de l'especialitat de bicicleta tot terreny, (Mountain Bike) el bressol de la qual, es remunta a la dècada de 1970, per les zones de Califòrnia, va tenir els seus primers guanyadors olímpics, en l'holandès Bart Brentjans, amb un temps de 2h. 17,38 i de la italiana Paola Pezzo, que va trigar en el seu recorregut, 1h. 50,11. Aquestes proves es van disputar en el “Horse Park” al Comtat de Rockdale, que també va acollir, les competicions d'equitació i pendeló modern.
 |
| Marie Jose Perec |
La gran sorpresa, va succeir amb el torneig de futbol, on la selecció de Nigèria, després de guanyar a Brasil, en la semifinal per 4 a 3, es va imposar en la final, a l'altra gran favorita Argentina, a la qual també va guanyar, pel tempteig de 3 gols a 1. Una altra de les grans favorites Espanya, va acabar classificada en el sisè lloc.
Per primera vegada també, francesa, Marie Jose Perec, va guanyar en uns mateixos Jocs, dues medalles d'or, en les proves de 200 i 400 metres llisos, a més de ser l'única a repetir-ho dues vegades consecutives, al revalidar la medalla d’or, dels Jocs de Barcelona de 1992.
Un altre èxit esportiu, va venir per part de l'atletisme, amb la victòria del canadenc Donovan Bailey, el qual en una de les proves mes esperades, com són sempre, els 100 metres llisos, va marcar un temps de 9,84 que suposava una nova plusmarca mundial.
Centrant-nos en les pistes de competició, cal destacar per sobre de tots, al nord-americà Michael Johnson, que a més de guanyar l'or en la prova de 400 metres llisos, també ho va fer en 200 metres llisos, amb un nou i fabulós rècord mundial, amb la marca de 19,32.
Igualment cal recordar, que Carl Lewis l'or en longitud, amb el que eleva el seu palmarès és aquesta prova, en aconseguir-ho per quarta vegada consecutiva. El fill del vent, com se li coneix col·loquialment, va aconseguir amb les seves medalles d'Atlanta, aconseguir fins a un total de deu d'or.
 |
 |
| Michael Johnson | Donovan Bailey |
Com no podia ser menys, també la natació, va tenir les seves anècdotes. L'americana Amy Van Dyken, guanyadora de quatre ors, que jalonaven un brillant historial, va ser una altra de les protagonistes. Ella, que es definia com la Bad Girl (Noia dolenta) de les piscines, tenia un caràcter extravertit, irascible, i molt passional, del com va fer una de les seves millor armes, per disminuir psicològicament als seus rivals.
 |
| Amy van Dyken |
Des de la seva mirada fixa i desafiadores, als ulls dels seus rivals, amb gestos ostentosos de la seva superioritat, fins a arribar, fins i tot en més d'una ocasió, a escopir en la cara dels seus rivals, en plena competició,
Una actuació excel·lent la va protagonitzar, la nedadora de Costa Rica, Claudia Poll, proporcionant al seu país, la primera medalla d'or de tota la seva història, en vèncer en la prova de 200 metres lliures, a la recordista mundial, l'alemanya Franzisca van Almsick i a l'anterior campiona olímpica, de Barcelona, també alemanya Dagnar Hase, amb la marca d'1:58,16.
Una altra gran nedadora, la irlandesa Michelle Smith, es convertia, en una figura nacional, en ser la primera dona d'aquest país, a guanyar una medalla d'or, en uns Jocs Olímpics, però molt ràpid la nedadora irlandesa, va passar de reina a diable.
En unes anàlisis d'orina, realitzats abans de 1996, se li va detectar un presumpte intent de dopatge, que comporto, que l'any 1998, s'obrís un nou expedient, que va confirmar el positiu del primer control. Per això, va ser sancionada per un període de quatre anys, malgrat que ella ho negués , aquesta evidencia.
 |
| Claudia Poll |
Una actuació excel·lent la va protagonitzar, la nedadora de Costa Rica, Claudia Poll, proporcionant al seu país, la primera medalla d'or de tota la seva història, en vèncer en la prova de 200 metres lliures, a la recordista mundial, l'alemanya Franzisca van Almsick i a l'anterior campiona olímpica, de Barcelona, també alemanya Dagnar Hase, amb la marca d'1:58,16.
Una anècdota amb molt colorit, la va oferir la jugadora alemanya de jockey sobre herba, Eva Hakembauer, quan en ple partit, i en el moment de llançar un cop franc, va perdre la seva faldilla, cosa que va arrencar el clam i els aplaudiments del públic, mentre milers de càmeres, escampades per l'estadi, van immortalitzar aquest moment.
Per primera vegada va debutar en uns Jocs, el futbol femení amb la participació de vuit equips, resultant guanyadora la formació d'USA, en vèncer a la selecció de Xina amb un resultat de 2 gols a 1.
Una novetat va ser la incorporació per primera vegada del sótbol, exclusivament per a dones, amb la van participar vuit equips. La final disputada entre les seleccions d'USA i Xina, va acabar amb la victòria de les americanes, amb el resultats de 3 a 1.
Igualment en el seu debut olímpic, el tennis de taula, va trobar en l'equip de Xina, al seu referent històric, en guanyar les vuit medalles d'or, tant en la competició individual com per parelles. Les figuras indiscutibles, guanyant totes les proves, foren Liu Guoliang y Deng Yaping.
 |
 |
| Deng Yaping | Liu Guoliang |
El medaller general, el va encapçalar l'equip d'USA amb 101 medalles, seguida de Rússia amb 66 i d'Alemanya, amb 63.al evidència.
LA PROVA DE LA MARATÓ
Com és habitual, una de les proves més esperades, era la marató, en el qual es van presentar en la línia de sortida 125 participants. En contra de les previsions d'una temperatura sufocant, aquesta no va deixar de ser la normal en aquesta època d'any.
La prova va ser molt igualada, amb un grup compacte fins al km. 30, on l'atleta de sud-africà, Josia Thugwane , va imposar un fort canvi de ritme seccionant el grup, del qual es va anar allunyant, fins a arribar a la meta amb un temps de 2h.12,36, seguit del sud-coreà Lee Bong-Dj., que en una gran reacció final, va arribar a només, tres segons de diferència.
 |
| Josia Thugwane |
La victòria de l'atleta africà, era la segona que aconseguia Sud Africa en aquesta clàssica distància, però la primera d'un atleta de color. Cal recordar que en els Jocs d'Estocolm de 1912, aquesta prova la va guanyar un policia sud-africà, Kenneth McArthur, quan encara existia l'apartheid.
En referència les dones, que disputaven la seva quarta marató olímpica, la vencedora va ser l'atleta d’ Etiopia, Fatuma Roba, que amb una marca de 2h.26, 05, es proclamava, com a primera atleta africana, a guanyar una medalla d'or, amb un avantatge de dos minuts, sobre la seva immediata seguidora, la russa Valentina Yegorova, guanyadora d'aquesta competició, en els anteriors Jocs de Barcelona.
Aquesta prova, també tenir la seva anècdota. Es tracta de l'atleta de Laos, Sirivann Ketavong, que va arribar a meta, amb 3h. 25:16, una hora i mitja de retard, pel que fa a la guanyadora.
Aquesta atleta, que entrenava sobre camins de terra, gairebé sempre embarrats pel trànsit continu de vaques i altres animals, realitzava la seva preparació serpentejant entre temples budistes i mercats típics d'aquestes latituds.
Malgrat el seu encomiable esforç, no va poder classificar-se malgrat haver arribat a l'estadi, atès que la prova es va donar per finalitzada 20 minuts abans. Aquesta decisió dels jutges, no va ser la mateixa aplicada en la prova masculina, que va ser el que va originar, l'anècdota més puntual d'aquests Jocs.
COSES QUE PODEN SUCCEIR EN UNA MARATÓ
Una d'aquestes coses va succeir, quan l'atleta de l’Afganistan, Abdul Baser Wasiqi, que venia acreditat d’una modesta marca de 2h.32, va arribar a la meta, a prop de unes 3 hores de retard, en relació amb el guanyador de la prova, provocant a la vegada, més d’un conflicte als organitzadors.
Aquest atleta sembla ser, que es va lesionar pocs dies abans d'assistir als Jocs, però va decidir prendre la sortida, sabent per endavant, que es podia convertir en un heroi, si arribava a la meta. La forma d'arribar, ja era una cosa del propi de l'atleta.
Només donar-se la sortida, va mostrar un ritme ranquejant i desesperadament lent, però lluny de retirar-se de la prova, com alguns li demanaven, va continuar corrent. El seu objectiu era arribar a meta . Amb un ritme de carrera pesat, gairebé caminant, va anar provocant un retard abismal, que anava congestionant, tant el tràfic rodat pels carrers, com l'horari previst per l'organització.
Davant la incertesa del que estava succeint, donat que ningú donava detalls d'aquest atleta, els jutges van decidir, en el cas que arribés, que fos desviat cap a la zona d'escalfament annexa a l'estadi, on al seu pas, es pararia el crono, mentre ell, continuaria corrent fins a l'estadi.
 |
| Abdul Baser Wasiqi |
El seu temps de 4h. 24: 17, va ser comunicat per telèfon al jurat competent per als efectes oportuns. Aquesta marca, distava gairebé el doble, del temps emprat pel guanyador, però pels jutges, la marca ja no tenia cap valor... però seguint amb el guió, el van deixar arribar fins a la meta.
El problema radicava, en què després d'aquesta prova, que tancava els Jocs, començaria la Cerimònia de Clausura amb la qual cosa, els treballs per preparar l'escenari de l'acte, havien començat i res podien interrompre’ls.
Per a alegria d'uns i desolació per a uns altres, Abdul Baser Wasiqi es va presentar en l'estadi, totalment buit de públic, amb prop de tres hores de retard, sent rebut, solament pels obrers, que havien improvisat sobre la moqueta, que ja cobria les pistes, un carreró perquè pogués arribar a la meta.
Aquest atleta que va ser catalogat, com un exemple de punt d’honor, per alguns mitjans, en canvi en uns altres, el dimonitzaren. En realitat, va ser un heroi, o va anar un vilà? Aquestes escenes, mai han de repetir-se en uns Jocs Olímpics. Són una irresponsabilitat, tant per part dels organitzadors, com del propi atleta. No es pot accedir a la gloria, ni a la història, mitjançant escenes presumptament escenificades.
LA PARTICIPACIÓ ESPANYOLA MÉS NOMBROSA DE LA HISTÒRIA
La Delegació Espanyola, composta per 292 esportistes, entre ells 95 dones, va ser fins a aquest moment, la més nombrosa de la seva història. L'honor de portar la bandera nacional en la Cerimònia Inaugural, va correspondre al gran regatista Luis Doreste Blanco, guanyador de l'Or a Barcelona-92.
 |
| Theresa Zabell |
En el còmput final de guardons, Espanya va ocupar el 13è lloc, amb 5 medalles d'or, 6 de plata i 6 de bronze. A tot això, se li ha d'afegir l'haver aconseguit 36 “Diplomes Olímpics”, distinció que s’atorga a tots els esportistes classificats, entre el quart i el vuitè lloc.
Aquests diplomes, corresponen a l'atletisme amb (3), ciclisme amb (4), vela amb (3), piragüisme amb (7), gimnàstica rítmica amb (2) natació amb (3), judo amb (2), hípica amb (2), esgrima amb (2) i jockey-herba, volei-platja, tir, rem i futbol, amb (1) cadascun.
MEDALLISTES D'OR
|
Miguel Indurain |
Ciclisme |
individual contra rellotge en ruta |
|
Theresa Zabell |
Vela |
470 femení |
| Fernando León i José Luis Ballester | Vela | Classe Tornat |
|
Equip d'Espanya |
Gimnasia Rítmica |
Torneig per equips femení |
|
Equip d'Espanya |
Waterpolo |
Torneig per equips masculí. |
MEDALLISTES DE PLATA
|
Fermín Cacho |
Atletisme |
1500 metres llisos |
|
Abraham Olano |
Ciclisme |
contra rellotge individual en ruta |
|
Ernesto Pérez |
Judo |
100 quilos |
|
Sergio Bruguera |
Tennis |
Individual masculí |
| Arancha Sánchez Vicario | Tennis | individual femení |
|
Equip d'Espanya |
Jockey sobre hierba |
Torneig per equips masculí |
ELS MEDALLISTES DE BRONZE
|
Valentín Massana |
Atletisme |
50 km. Marxa |
|
Rafael Lozano |
Boxa |
*Mini mosca (48 quilos) |
|
Yolanda Soler |
Judo |
menys 48 quilos |
| Isabel Fernández | Judo | menys de 57 quilos |
|
Conchita Martínez i Arancha Sánchez Vicario |
Tennis |
Dobles femenins. |
|
Equip d'Espanya |
Balonmano |
Torneig per equips masculí. |
LA PARTICIPACIÓ DE L'ATLETISME ESPANYOL
La representació de l'equip d'atletisme, va estar conformada, per 40 homes i 17 dones, dos menys, que en els memorables Jocs de Barcelona, destacant, una vegada més, Fermín Cacho, que va repetir medalla, encara que canviant, l'or de Barcelona, per la de plata d'Atlanta.
Altres actuacions destacades, van anar a càrrec Valentín Massana, aconseguint la medalla de bronze, en la prova de 50 km. marxa.
Quant a el “Diploma Olímpic”, aquest guardó el van assolir, Enrique Molina i Martín Fiz, en els 5000 metres i la Marató respectivament, en referència als homes..Quant a les dones, aquesta distinció, la va aconseguir Rocio Rios, en la Marató femení.
LA MEDALLA DELS JOCS D'ATLANTA
| Campions Olímpics | |||
|
100 metres llisos |
Donovan Bailey |
9,84 |
CAN |
|
200 metres llisos |
Michael Johnson |
19,32 |
USA |
|
400 metres llisos |
Michael Johnson |
43,49 |
EUA |
|
800 metres llisos |
Vebjorn Rodal |
1:42,58 |
NOR |
|
1.500 metres llisos |
Noureddine Morceli |
3,35,78 |
ARG |
|
5.000 metres llisos |
Vénuste Niyongabo |
13,07,96 |
BDI |
|
10.000 metres llisos |
Haile Gebrselassie |
27,07,34 |
ETH |
|
Marató |
Josiah Thugwane |
2h. 12,36 |
RSA |
|
110 metres tanques |
Allen Johnson |
12,95 |
USA |
|
400 metres tanques |
Derrick Adkins |
47,54 |
USA |
|
3000 obstacles |
Joseph Keter |
8,07,12 |
KEN |
|
Salt d'alçada |
Charles Austin |
2.39 |
RUA |
|
Salt de perxa |
Jean Galfione |
5.92 |
FRA |
|
Salt de llargada |
Carl Lewis |
8.50 |
USA |
|
Triple salt |
Kenny Harrisón |
18.09 |
USA |
|
Llançament de pes |
Randy Barnes |
21.62 |
USA |
|
Llançament de disc |
Lars Riedel |
69.40 |
GDR |
|
Llançament de martell |
Balasz Kiss |
81.24 |
HUN |
|
Llançament de javelina |
Jan Zelezny |
88.16 |
CZE |
|
20 km . marxa |
Jefferson Pérez |
1h.20,07 |
ECU |
|
50 km . marxa |
Robert Korzeniowski |
3h.43,30 |
POL |
|
Relleus 4 x 100 |
Canadá |
37,69 |
USA |
|
Relleus 4 x 400 |
Estats Units |
2,55,99 |
USA |
|
Decatló |
Dan O'Brien |
8824 p. |
USA |
| Campiones Olímpiques | |||
|
100 metres llisos |
Gail Devers |
10,94 |
USA |
|
200 metres llisos |
Marie-José Perec |
22,12 |
FRA |
|
400 metres llisos |
Marie-Jose Perec |
48,25 |
FRA |
|
800 metres llisos |
Svetlana Masterková |
1,57,63 |
RUS |
|
1.500 metres llisos |
Svetlana Masterková |
4,00,83 |
RUS |
|
5000 metres llisos |
Wang Junxia |
14,59,88 |
CHN |
|
10.000 metres llisos |
Fernanda Ribeiro |
31,01,63 |
POR |
|
Marató |
Fatuma Roba |
2h.26,05 |
ETH |
|
100 metres tanques |
Ludmila Engquist |
12,58 |
SWE |
|
400 metres tanques |
Deon Hemmings |
52,82 |
JAM |
|
Salt d' alçada |
Stefa Kostadinova |
2.05 |
BUL |
|
Salt de llargada |
Chioma Ajunwa |
7.12 |
NIG |
|
Triple salt |
Inessa Kravets |
15.33 |
UKR |
|
Llançament de pes |
Astrid Kumbernuss |
20.56 |
GER |
|
Llançament de disc |
Ike Wyludda |
69.66 |
GER |
|
Llançament de javelina |
Heli Rantanen |
67.94 |
FIN |
|
10.000 marxa |
Yelena Nikolayeva |
41,49 |
RUS |
|
Relleus 4 x 100 |
Estats Units |
41,95 |
USA |
|
Relleus x 400 |
Estats Units |
3:20,91 |
USA |
|
Heptatló |
Ghada Shouaa |
6780 p. |
SYR |
LA MASCOTA DELS JOCS
 |
|
“IZZY” la controvertida mascota dels jocs |
Fonts d'informació:
Recerca per Internet
Arxius de la Real Federación Española de Atletismo (RFEA)
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí
Llibres de l’ Asociación Española de Estadísticos de Atletismo (AEEA)
Llibres de la Iaaf World Records (IAAF)
Arxius de la International Athletic Foundation
Documentació propia
Novembre de 2012