ELS JOCS OLIMPICS DE SIDNEY 2000

ELS PRIMERS JOCS DEL MIL•LENNI

 

Per segona vegada, els Jocs viatgen amb tots els honors, cap el Sud  Pacifico, havent estat els primers celebrats a Melbourne, fa 44 anys. La designació  de Sidney, malgrat el seu petit avantatge de dos punts sobre la candidatura de Pequín,  va ser merescuda i reconeguda per les ciutats  d’Atenes, Pequín, Berlín, Istanbul  i Manchester que van optar a aquesta designació.

 

És  just dir que Austràlia, és un dels països referents dels Jocs de l'Era Moderna,  recordant que en la seva primera edició, celebrada a Atenes l'any 1896, va ser un  dels dos, únics països estrangers que van participar. També en aquests Jocs es va produir un fet històric per  part de un atleta australià  Edwin Flack, que va aconseguir dues medalles d'or en les proves  de mig-fons de 800 i 1500 metres llisos, convertint-se tanmateix, en el  primer referent mundial d'aquestes  emblemàtica prova.

 

Després del fracàs dels Jocs  d'Atlanta, tota la ciutadania australiana, es va bolcar per cooperar amb el Comitè Organitzador,  i poder mostrar al món la seva millor imatge i la seva capacitat de treball. Cal esmentar,  que a més de Sidney, aquests Jocs van tenir subseus a Canberra, Adelaida, Brisbane  i Melbourne amb la qual cosa, solament una gran organització era capaç d'aconseguir un alt nivell  de participació i d'assistència de públic, que sens dubte va aconseguir.

 

L'èxit  d'aquests Jocs, va ser rotund, com ho va qualificar el propi president del CIO,  Juan Antonio Samaranch, en declarar en l'Acte de Clausura, que aquests Jocs van  ser els millors realitzats de tota la història. Àdhuc que existeixen versions, que no aclareixen, si va dir,  un dels millors, o el millor de tots, ja que aquest reconeixement, el tenia,  fins a aquell moment, els Jocs de Barcelona, la ciutat on va néixer el propi president  del Comitè Olímpic Internacional (CIO).

 

El majestuós Estadi de Anz Stadium

 

Amb  aquesta finalitat, es va construir un nou estadi el Anz Stadium amb un aforament de 95.000  espectadors, així mateix un centre de natació, el Sidney Olympic Park Aquatic, amb una  capacitat per 10.000 persones. També, es van edificar nous edificis, diverses seus esportives, un aeroport,  noves vies de circulació, i una Vila Olímpica, dissenyada d'acord amb el problema del medi  ambient. Tot això, equipat amb els més moderns sistemes tecnològics, així com també amb l’objectiu d’aprofitar  la llum solar, per alimentar aquestes instal·lacions.

 

Va ser tant l'èmfasi, que va posar el Comitè Organitzador  en aquest tema del medi ambient, que no va dubtar a incloure en el seu si, a membres de  Greenpeace per col·laborar amb ells, per a la millora d'aquest tema tan preocupant. No hi  ha dubte que a part de l'aspecte esportiu i polític, aquests Jocs seran recordats, com els més ecològics i lluminosos,  de tots els realitzats fins avui.

 

Panorama de la Vila Olímpica de Sidney

Una de les estrelles d'aquestes noves edificacions, va ser l'àmplia Vila  Olímpica, dissenyada per acollir per primera vegada a tots els participants, sent catalogada  posteriorment, com la zona residencial més gran del món, proveïda amb energia solar. El desplaçament, des  d'aquesta anella olímpica, fins a les seus de competició, es podia realitzar caminant, entre 45 minuts el més  llunyà i 5 minuts el més proper. Aquests curts desplaçament, que tant agraeixen els esportistes, va poder  ser un altre dels  motius perquè totes les delegacions, estiguessin albergades en la mateixa residència.

 

No  obstant aquests grans costos econòmics, aquests Jocs estan  considerats com els més rendibles de tota la història, amb uns beneficis a prop 300.000 mil-lions, al canvi.  Un dels recursos perquè això fos possible, va venir de part de les retransmissions per televisió. Es va constatar  que van ser més de 4000 milions, els televidents que van veure en directe, les imatges d'aquests memorables  Jocs.

 

LA CERIMÒNIA D'OBERTURA

 

Juan Antonio Samaranch

La Cerimònia d'Obertura dels XXVII Jocs Olímpic, es va realitzar  el 15 de setembre, en el Anz Stadium, la construcció del qual va finalitzar en 1998,  per inaugurar-ho al març de 1999. Aquest modern estadi, amb una capacitat per acollir a 95.000 persones,  esta situat a l'àrea metropolita de Homebush de Sidney, pertanyent a l'estat  de Nova Gal·les del Sud.

 

La posada en  escena dels Jocs, va estar presidida   per William Deane,Governador General d’Austràlia,  davant el qual van desfilar 10.650 esportista, entre els quals hi havia 4.070 dones, que van  representar a 199 països, tot plegat va suposar un nou de record de participació.

 

Aquests  Jocs, perquè fossin encara més grans, va veure el debut de 22 nous països,  que per primera vegada, debutaven en uns Jocs Olímpics.

 

Per  primera vegada les dues Corees van desfilar juntes, sota la mateixa bandera,  la qual era de color blanc, portant inserida el mapa de la península en color blau. Un país que va estar  absent per motius polítics, va ser l’Afganistan a causa de l'establiment del règim talibà.

 

El Jurament Olímpic, en representació  de tots els participants, el va portar a terme la mítica jugadora australiana d'hoquei sobre herba, Rochelle  Hawkes, posseïdora de tres medalles d'or, en diferents esdeveniments olímpics.

 

Cathy Freeman, encenent el pebeter situat sobre un "llit d’aïgua"

L'honor  d'encendre el pebeter amb el foc olímpic, va ser un altre  dels moments estel·lars, quan l'atleta Cathy Freeman, recollint la torxa en les portes de l'estadi,  es va dirigir cap el  pebeter, situat a la part alta de l'estadi, sobre un llit d'aigua en sintonia  amb la temàtica triada. Cal dir que aquesta atleta, seria la segona dona de la història, a realitzar aquest  simbòlic acte, i la primera nativa, per la seva descendència d'una ètnia aborigen.

 

Un  altre dels punts cim d'aquesta cerimònia, la va constituir, la interpretació de  l'himne nacional, Advance Austràlia Fer, interpretat pel grup Human Nature, i  la cantant Julie Anthony, conjuntament amb l'Orquestra Filharmònica de Sidney.  Aquesta escenificació va ser considerada mundialment, com la glossa més gran a un Himne Nacional,  de totes les realitzades fins avui, en una obertura dels Jocs Olímpics.

 

L'EMBLEMÀTIC RECORREGUT DE LA TORXA

 

Després de l'encès de la torxa, en les ruïnes d'Olimpia el11  de maig, aquesta va ser traslladada per relleus fins a l'Estadi de Marbre d'Atenes, després  d'un recorregut d’onze dies, per tota la geografia de Grècia, perquè tot el país hel·lè,  pogués viure l'experiència de contemplar el pas, de l'emblemàtic foc olímpic.

 

Unes boniques imatges de la “Gran Barrera del Coral”

 

El  trasllat de la flama olímpica, des d'Atenes fins a la illa de Guam,  situada en ple Pacífic Sud, es va efectuar amb avió el dia 20 de maig.  Des de la capital d'aquesta illa, va començar una exòtica gira, visitant dotze països d'Oceania, entre  d’altres, els estats de Papua Nueva Guinea, Samoa, Islas Salomó,  Vanuato o Tonga.

 

Posteriorment,  arribaria a Nova Zelanda, on durant 3 dies, recorreria les principals ciutats  del país, per arribar finalment a Austràlia, on va ser rebuda per una enorme multitud de públic,  sota sons de càntics aborígens, per ser dipositada a la part alta de la muntanya Urulu, on  va pernoctar, fins al dia de la inauguració.

 

Segons  les previsions, la torxa, abans d'entrar en l'estadi, realitzaria un recorregut per tots els sectors de l'àrea  metropolitana de Sidney, per arribar justament al moment apoteòsic, de la seva entrada  al Anz Stadium, on il·luminaria els Jocs fins al dia de la seva cloenda.

 

La torxa travessant per sota de l’aïgua la “Gran Barrera del Coral”

Aquest  recorregut de l'entorxa, és el més llarg de tota la història, amb  prop de 27.000 km., viatjant en tot tipus de transport, des del tren, amb bicicleta, a cavall, en canoa, i fins  i tot per sota de l'aigua, quan es va haver de travessar la  "Gran Barrera del Coral",  en el sector nord-oest d'Austràlia.

 

En  arribar a aquest punt, i encara que  era un curt trajecte, un rellevista, gràcies a una sofistica tècnica, el  va realitzar per sota de l'aigua, per rendir homenatge, al més impressionant món submarí, del nostre planeta.  No es podia deixar un sol racó del país australià sense que la flama olímpica, deixés de visitar.

 

Conforme  la torxa s'anava apropant-se a la ciutat de Sidney,  els organitzadors tenien reservada una sorpresa. EL Comitè Olímpic Australià, va  voler que els cinc últims relleus, foren un homenatge a la dona esportista, seleccionant a les cinc més  gran atletes australianes de tots els temps. Shirley Strickland, Betty Cutber, Realene  Boyle, Shirley Strickland, Debbie Flintoff-King, per part de l'atletisme i Dawn Fraser i Shane  Gould, per la natació, realitzant l'últim relleu, la carismàtica atleta Cathy Freeman,  que esperaria al peu de la columna, per encendre el pebeter, situat a la part alta d'un masteler de  cinc tones d'acer, des d'on il·luminaria tot el Mil·lenni Parc.

 

Una  rèplica de la torxa, encesa en Olimpià, va estar durant quinze  dies orbitant la terra, a bord de la nau espacial “Atlàntic”.

 

LA HISTÒRIA D'UNA MASCOTA

 

La definició de la mascota, que bé podria titular-se, tres mascotes en una,  és una viva imatge de tres animals de la fauna autòctona australiana, entrellaçats entre si, per compondre  un dels logos més originals, que mai es van realitzar.

 

Un  d'ells Olly, que imita a una au típica d'Austràlia, amb molt plomatge i  un gran varietat de colors, que sol viure en la part alta dels arbres,

 

Un  altre Sya, és un animal molt semblat als ànecs, que sobresurt per la seva  llarga cua, que mesura aproximadament uns 50 centímetres, sent el seu habiteu natural, els boscos del sud-oest  del país.

 

I el tercer Millie és un porc  espín típic d'Austràlia, amb gairebé tot el cos recobert de pues que utilitza per defensar-se  dels seus depredadors.

 

Aquests tres noms, tenen un  significat molt directe amb aquests Jocs. En el cas de Olly, prevé de Olympic, el  de Syd de la ciutat de Sidney, i en Míllie, a el  Milenio, que s'inicia amb aquests Jocs.

 

L'OMBRA DEL DOPATGE

 

El tema preocupant del dopatge, planatge constantment en totes les competicions,  especialment en natació, on tota les mirades, es dirigien cap les nedadores xineses, recordant l'escàndol  dels passats campionats mundials de Perth.

 

Davant  el que estava succeint, en l'àmbit esportiu mundial, el IOC va reforçar tot  els seus dispositius de control, amb la finalitat d'acabar amb aquesta xacra del dopatge, que tant mal està  causant a l'esport en general.

 

Durant el curs d'aquesta  olimpíada, es van detectar fins a vuit casos de dopatge en esports tan diferents, com són l'halterofília, el  rem, gimnàstica i atletisme. Però el més inquietant va ser la difusió, que més de 40 atletes de diferents nacionalitats,  no van assistir a Sidney, per haver estat atrapats prèviament, en els seus respectius  centres de preparació.

 

Andreea Räbucan

El cas més lamentable, potser  fos el de la gimnasta romanesa Andreea Räducan, de 16 anys d'edat, guanyadora de la medalla  d'or en la prova combinada, que va conèixer a tan primerenca edat, l'amarga experiència del dopatge.

 

Durant  una anàlisi sanguínia, se li va detectar, que en la  seva sang, hi havia restes d'una droga prohibida, pseudoamericà, que anava introduïda en un  fàrmac per combatre la febre, Nurofen que ella mateix va comprar en una farmàcia, seguint  les instruccions d'un incompetent doctor.

 

Ella ho va negar tot, dient que seguia instruccions del seu metge,  perquè havia d'eliminar un fort refredat. Entre sanglots jurava, una vegada i una altra, que mai havia pres cap pr oducte prohibit, però la resposta del ICO va ser contundent.

 

Si el seu cos contenia restes de dopatge, això era més que suficient, per desqualifi car-la i retirar-li la medalla d'or que havia guanyat. Els detalls, de com va ser introduït en el seu org anisme aquest medicament, era una altra qüestió en la qual el ICO, no havia d'entrar.

 

MISCEL·LÀNIES ESPORTIVES DELS JOCS

 

Aquests Jocs es van caracteritzar per l'alt nivell competitiu, batent-se  43 postergues mundials, sent en halterofília, on més es van aconseguir, amb 19 postergues en categoria femenina  i 4 en categoria masculina.

 

L'atleta australiana, Cathy Freemant després de guanyar la Medalla d'Or, en la prova de 400 metres llisos

 

Si s'hagués de triar a la   “Reina dels Jocs” per a una gran majoria, l'heroïna podia ser l'atleta australiana Cathy  Freemant, que a més de ser la triada per encendre el pebeter, va guanyar la medalla d'or, en  la prova dels 400 metres llisos. 

 

Però d'altra banda, segons  l'opinió d'alguns mitjans de comunicació, la nord-americana Marión Jones, doble vencedora  en 100 i 200 metres llisos, i del relleu de 4 x 400 metres, va poder compartir aquest honor amb l'atleta  australiana, però els dubtes que es van crear al voltant d’ela, per un presumpte dopatge, va generar molts  dubtes, a l'hora de triar, qui de les dues mereixia aquesta distinció.

 

Per  primera vegada l'atletisme, no va poder rebaixar cap rècord mundial, malgrat el gran nivell  competitiu que va tenir, però sí va tenir els seus herois en la pista amb els triomf de Maurici Greene,  de 100 metres, Haile Gebrselassie, en 10.000 metres llisos o el marxador polonès  Robert Korzeniowski, guanyador dels 20 i 50 Km.marxa.

 

Marión Jones

Altres  noms que van donar realç a les proves d'atletisme, entre d’altres van ser Jan  Zeleny, Jonathan Edwards, Michael Johnson entre els homes, i l’esmentada Marión Jones,  Heike Dreschsler o María Mutola, entre les dones. Tots ells van  donar un alt to competitiu, però per primera vegada en la història dels Jocs, el nostre esport no va poder aconseguir  millorar un rècord.

 

Aquest gran nivell de participació, es va completar amb la presència de Sergei  Bubka amb tres intents nuls en salt de perxa i el marroquí Hicham el Guerruj,  que va perdre després de quatre anys, la seva imbatibilitat, en la seva prova predilecta dels 1.500  metres llisos.

 

Dins de l'esport atlètic, es va produir  una agradable sorpresa, amb la millor actuació de Grècia en tota la seva història olímpica  de l'Era Moderna, en aconseguir 13 medalles, repartides amb 4 d'or, 6 de plata i 3 de bronze,  destacant el seu velocista Konstantinos Kenteris, vencedor de la prova de 200 metres llisos,  sent el primer atleta blanc a aconseguir-ho des de 1980.

 

Per  que fa als esports, s'ha de citar a la natació, que amb un fantàstic nivell, es van aconseguir la esgarrifosa  quantitat de 25 rècords mundials, 11 olímpics, i on Austràlia, va mostrar al món,  una vegada més, la seva inesgotable pedrera de grans campions, amb l'aparició d'un nou ídol local en la figura  IanThorpe, que amb 17 anys d'edat, feia el seu debut olímpic, aconseguint 3 medalles d'or  i un nou rècord mundial en els 400 metres lliures.

 

L’australià Ian Thorpe

Un  altre de les grans figures de la natació, va ser l'holandès Pieter van den Hoogenband, amb  un increïble rècord mundial, en la prova dels 100 metres lliures, en marcar un temps de 48,30 seg. La plusmarca  anterior, pertanyia a l'ídol local Ian Thorpe.

 

Per  part de les dones, va destacar poderosament l'holandesa Inge Bruin, en aconseguir  igualment altres 3 medalles daurades, al costat de l'americana Brooke Bennett, la romanesa  Diana Mocanu i ucraïnesa Yana Klochkova, totes elles sent dobles guanyadores  de la medalla d'or..En aquests Jocs, va tornar a aparèixer un altre antiheroi.

 

Dins  de l'esport atlètic, es va produir una agradable sorpresa, amb la millor  actuació de Grècia en tota la seva història olímpica de l'Era Moderna, en  aconseguir 13 medalles, repartides amb 4 d'or, 6 de plata i 3 de bronze, destacant el seu velocista Konstantinos  Kenteris, vencedor de la prova de 200 metres llisos, sent el primer atleta blanc a aconseguir-ho  des de 1980.

 

Aquesta actuació de la representació  grega, amb el seu desè lloc en el medaller final, era el millor estímul i l'auguri de l'èxit, dels propers  Jocs Olímpics, a celebrar a Atenes en 2004.

 

Susanthika Jayasinghe

Una  esportista colombiana, María Isabel Urrutia,va proporcionar al  seu país, la primera medalla d'or olímpica de tota la seva història, en la competició d'halterofília, emulant  a una altra atleta llatina, Claudia Poll que va fer el propi per a Costa Rica en  les proves de natació en els anteriors Jocs d'Atlanta.

 

Si  ens desplacem de continent, veurem que en l'exòtica Sri Lanka,  existia un atleta, Susanyhika Jayasinghe que també per primera vegada, va proporcionar al  seu país la primera medalla olímpica femenina, de tota la seva història, pel seu bronze en la prova de 200 metres  llisos femenins.

 

Una altra de les sorpreses, va tenir  com a protagonista al futbol, on l'equip de Camerun va guanyar la medalla d'or, en derrotar  en la final, a la gran favorita Espanya, després d'un disputat partit que va finalitzar  amb empat a dos, després  reglamentari i la prorroga, en vèncer en la tanda de penaltys a l'equip espanyol  per 5 gols a tres.

 

Un nou esport, que faria furor pocs anys després, i que va fer el debut en  uns Jocs Olímpics, va ser el del triatló, En aquesta primera edició que es va celebrar els  dies 16 i 17 de setembre, es van presentar sis equips, corresponent la victòria en homes, al canadenc Simón  Whitfield. Per part de les dones, la primera vencedora va ser la suïssa Brigitte  McMahon.

 

En la clàssica prova del Marató el triomf  va correspondre al etíop Gezahegne Abera amb un temps de 1h.10:11, seguit Eric Wainaina  de Kenya i de Testaye Tola, de Etiòpia, que  completà el podi de guanyadors.

 

Referent a la categoria  femenina, la guanyadora va ser la japonesa Naoko Takahashi, que va marcar un temps de 2h.23:14  seguida de la romanesa Lidia Simón i de la keniata Joyce Chepchumba.

 

Eric Moussambani

En aquests Jocs, van ser convidats a participar, diversos  països en vies de desenvolupament, entre ells la Guinea Equatorial, on un nedador d'aquest  país,va participar en la prova de natació, dels 100 metres lliures. Es tracta d'Eric Moussambani,  sobrenomenat “l'anguila”, que va trigar a recórrer la distància, en 1 minut, 52,72  seg.

 

El cas anecdòtic ve donat, perquè aquesta sèrie,era  especialment per a aquests nedadors anònims, on alguns no es van presentar per no fer el ridícul, i uns altres  perquè van ser desqualificats per efectuar sortides nul·les, per la qual cosa aquest nedador no va tenir  més remei que realitzar la prova en solitari. Cal dir que en l'última recta, va tenir moltes dificultats per  arribar, corrent el risc d'ofegar-se en els metres finals.

 

El  medaller final va estar encapçalat per USA amb 97 medalles, seguit per Rússia  amb 88 i Xina amb 59. El quart classificat va ser Austràlia, que  amb 58 medalles (16 d’or, 25 d’argent i 17 de bronze) va aconseguir la seva millor actuació en la historia  olímpica.

 

LA PARTICIPACIÓ ESPANYOLA EN ELS JOCS

 

La representació espanyola, va estar composta per un contingent de 323 esportistes  dels quals 218 van ser homes i 105 dones que van prendre part en 22 esports, sent la participació  superior, a la presentada en els últims Jocs d'Atlanta. El portador de la bandera espanyola,  va ser el waterpolista Manuel Estiarte, guanyador de la medalla d'or a Atlanta,  que complia amb aquesta edició, la seva sisena participació olímpica.

 

En  el medaller final, Espanya es va classificar en la posició 25 amb la  conquesta de 12 medalles, de les quals, tres van ser d'or, altres tres de plata i sis de bronze. Un bagatge  inferior de les 6 medalles amb respecte a Atlanta i d'11 amb relació, a de els Jocs  de Barcelona.

 

La representació espanyola als Jocs

 

En relació amb els últims Jocs  d'Atlanta, solament tres esportistes, van repetir medalla, Isabel Fernández, en  judo, Rafael Lozano, en boxa i l'Equip Nacional, en handbol.

 

A  aquest balanç de medalles, se li va unir la consecució de 41  “Diplomes Olímpics” que es concedeix als classificats, entre el quart i vuitè lloc.

 

Aquests  diplomes es van aconseguir en atletisme amb  (8) ciclisme amb (5) Vela amb (5) Judo amb (4) gimnàstica  artística amb (4) piragüisme amb (4) Hípica amb (2)  i natació, voley platja, hoquei herba, waterpolo,  taekwondo, mountain bike, halterofília i triatló,  tots amb un diploma (1).

 

MEDALLISTES D'OR

 

Joan Llaneras	Ciclisme en pista	puntuació individual
Gervasio de Deferr	Gimnàstica	salt de poltre
Isabel Fernández	Judo	-57 kgs.

 

MEDALLISTA DE PLATA

 

Rafael Lozano	Boxa	-58 kgs.
Gabriel Esparza	Taekwondo	56 kgs.
Equip Espanya	Futbol	Torneig per equips

 

MEDALLISTES DE BRONZE

 

Margarita Fullana	Mountain Bike	camp a través
María Vasco	Atletisme	20 km.marxa
Nina Zhivaneyskaya	Natació	200 metres esquena
Alex Corretja i Albert Costa	Tennis	dobles masculins.
Equip d'Espanya	Handbol	Torneig per equips

 

LA PARTICIPACIÓ DE L'EQUIP D'ATLETISME

 

María Vasco, Medalla de Bronze

L'equip d'atletisme va estar compost per 34 homes i 24 dones, amb un pobre  bagatge, en comparació dels anteriors Jocs d'Atlanta, no aconseguint cap medalla. Solament  en la prova de 20 km. marxa, María Vasco, va aconseguir amb el seu 3º lloc, l'única medalla  de tot l'equip espanyol.

 

En el medaller final de la competició  d'atletisme, Espanya es va classificar en el lloc 36 i últim lloc, empatats amb altres  quatre països, Islàndia, Portugal, Sri Lanka, Suècia.

 

DIPLOMES OLÍMPICS

 

Pel que fa a la consecució de “Diplomes Olímpics”, en homes  es van aconseguir vuit, mentre que per part de les dones, no es va poder aconseguir cap.

 

Els  guardonats van ser, Manuel Díaz en 7º lloc en 1500  metres, Juan Carlos Higuero en 8º lloc en 1500 metres, Martín Fiz en 6º lloc  en marató, Luis Miguel Berlanas en 5º lloc en 3000 metres obstacles, Eliseo Martin  en 6º lloc en 3000 metres obstacles, Manuel Martinez en 6º lloc en llançament de  pes, Francisco Fernández en 7º lloc en 20 km. marxa i Valentin Massana en  4º lloc en 50 klm. Marxa.

 

UNA BRILLANT FESTA DE CLOENDA

 

Tot l'èxit i brillantor d'aquests Jocs, va tenir el seu moment capdal, en  la Cerimònia de Cloenda, davant més de 95.000 espectadors, on una vegada més Sidney,  enlluernà al món, amb una escenificació impressionant, on la llum i la música van estar presents,  en tots els actes de cloenda.

 

Aquesta festa de comiat,  va tenir dues parts molt diferenciades. La primera molt protocol·lària i seriosa, com corresponia. I una segona,  on es va deslligar tota la força i bravesa, continguda entre els participants durant els Jocs.

 

J.A.Samaranch, entrega la bandera olímpica, al alcalde de Atenas-2004

El  cerimonial va començar, després de fer la seva entrada en l'estadi,  l'últim corredor de la marató, Elías Rodriguez de Micronèsia, per donar  accés a l'estadi,  uns minuts més tard a tots els esportistes, que seguint  els passos dels dos porta estendards,  l’australià  Ian Thorpe i l’espanyol Iñaki Urdangarrin, passarien a  ocupar  un lloc preferent en el centre de la gespa.

 

La  primera intervenció, la va efectuar el president del comitè organitzador Michael Knight, per  agrair la col·laboració de totes les institucions locals, com així mateix, als voluntaris i a tota la ciutadania,  per la seva col·laboració en aquests memorables Jocs, sense els quals no hagués estat possible, organitzar  aquest grandiós esdeveniment.

 

Seguidament, el president del CIO  Juan Antonio  Samaranch, el  qual abans de lliurar la bandera a l'alcalde de Sidney, Frank Sartor i d’aquest, al  seu homòleg d'Atenes, Dimitri Auramopoulos, com a seu els Jocs de 2004, va anunciar que aquests  de Sidney, havien estat els últims celebrats sota la seva presidència, alhora que declarava,  que havien estat un, dels millors del tota la història.

 

En  aquesta primera fase, es van intercalar actuacions musicals, amb un to que concorda  amb la tristesa de veure arriar la bandera olímpica, i contemplar com s'apagava la flama portada des d'Olimpia.  Les veus suaus i melodioses de la cantant aborigen Cristine Anu i de  la jove Nikki Websten, van completar aquesta primera part, segons el guió establert.

 

La Cerimònia de Cloenda el da 1 d’octubre

Una  vegada finalitzats aquests parlaments, i amb tots els esportistes  esperant la festa final, va donar inici al recital de cançons, sent la primera d'elles, a càrrec de  Slim Dusty, amb la popular cançó de “Waltzing Matilda” que gairebé va embogir  al públic,  sent el preludi del que arribaria una mica més tard.

 

En aquest punt, es va produir una de les sorpreses de la nit, quan un avió  F-111 de l'exèrcit australià, volant a baixa altura, va irrompre en l'estadi mentre entrava  en escena, l'enlluernadora Kylie Minogue, que embogia a tots, amb els seus espectaculars  ritmes.

 

També  van actuar en diversos moments, els més famosos personatges australians, com la model Elie MacPherson,  el jugador de golf Greg Norman, l’actor Paul Hogan (Cocodrilo Dundee),  el grup Men at Work, o Jean Paul Young, entre uns altres.

 

LES VEUS OLIMPIQUES DE LA CLOENDA DELS JOCS

 

La cantant aborigen, Cristine Anu	La australiana Kylie Minogue

 

LA MEDALLA OLÍMPICA DE SIDNEY

 

 

Campions Olímpics
100 metres llisos	Maurice Greene	9,87	USA
200 metres llisos	Kostás Kentéris	20,09	GRE
400 metres llisos	Michael Johnson	43,83	USA
800 metres llisos	Nils Schumann	1:45,08	GER
1500 metres llisos	Noah Ngeny	3:32,07	KEN
5000 metres llisos	Million Wolde	13:35,49	ETH
10000 metres llisos	Haile Gebrselassie	27:07,34	ETH
Marató	Gezahgne Abera	2h.19:11	ETH
3000 obstacles	Ezekiel Kemboi	8:05,81	KEN
110 metres tanques	Anier García	13,00	CUB
400 metres tanques	Angelo Taylor	47,50	USA
Salt de alçada	Sergey Klyugin	2.53	RUS
Salt de perxa	Nick Hysong	5.90	USA
Salt de llargad	Iván Pedroso	8.55	CUB
Tripl salt	Jonathan Edwards	17.71	GBR
Llançament de pes	Arsi Harju	21.19	FIN
Llançament de disc	Virgilijus Alekna	69.30	LTU
Llançament de martell	Szymon Ziolkowski	80.02	POL
Llançament de javelina	Jan Zelezny	90.17	POL
Relleus 4 x 100 metres	Equip de USA	37,61	USA
Relleus 4 x 4 metres	Equip de USA	2:65,35	USA
20 km . marxa	Robert Korzeniowski	1h.18, 59	POL
50 km . marxa	Robert Korzniowski	3h.42,22	POL
Decatló	Erki Nool	8.667 p.	EST

Campiones Olímpiques
100 metres llisos	Marión Jones	10,75	USA
200 metres llisos	Marión Jones	21,84	USA
400 metres llisos	Cathy Freeman	49,11	AUS
800 metres llisos	María Mutola	1:56,15	MOZ
1500metres llisos	Nouria Mérah-Benida	3:57,90	ALG
5000 metres llisos	Gabriela Szabo	14:40,79	ROU
10000 metres llisos	Derartu Tulu	30:17,49	ETH
Marató	Naoko Takahashi	2h.23:14	JPN
100 metres tanques	Olga Shishigina	12,64	KAZ
400 metres tanques	Irina Privalova	53,02	RUS
Salt d' alçada	Yelena Yelesina	2.01	RUS
Salt de perxa	Stacy Dragila	4.60	USA
Salt de llargada	Heike Dreschler	6.99	GER
Triple salt	Tereza Marinova	15.20	BUL
Llançament de pes	Yanina Korolchik	20.56	BLR
Llançament de disc	Ellina Zvereva	68.40	BLR
Llançament de martell	Kamila Skolimowska	71.6	POL
Llançament de javelina	Trine Hattestad	68.91	NOR
Relleus 4 x 100 metres	Equipo de Bahamas	41,95	BAH
Relleus 4 x 400 metres	Equipo de USA		USA
20 km . marxa	Liping Wang	1h.29:05	CHN
Heptató	Denise Lewis	6584 p.	GBR

 

LA MASCOTA DELS JOCS

 

Els “tres cavallers”, la mascota més original i colorista de tots els temps

 

Fonts d'informació:

Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA)

Recerca per Internet

Correccions de català per gentilesa d’Anna Marti

Arxius de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)

Llibre de la IAAF World Records

Llibre de la International Athletic Foundation

Llibre de Julio Bravo Ducal

Documentació pròpia

 

Desembre de 2012