ELS JOCS OLÍMPICS DE PEQUÍN DE 2008

 

UNA ELECCIÓ MOLT PROBLEMÀTICA

 

Els Jocs de la XXIX Olimpíada, a Pequín van  tenir efecte, entre el 8 i el 24 d'agost, després d'unes agres i llargues discussions. Una part de la comunitat  internacional, consideraven que la capital xinesa  no era la idònia per organitzar un esdeveniment  d'aquest calibre, i fins i tot es va proposar un boicot als Jocs.

 

Un  dels punts forts que esgrimien eren les violacions als drets humans, l'alta contaminació atmosfèrica  de la pròpia capital, la falta d'una adequada infraestructura esportiva, així com les precàries xarxes  de comunicació.

 

Tots aquests inconvenients  xocaven frontalment  amb la posició del Comitè Olímpic Internacional COI de la qual el seu president en aquell  moment, Juan Antonio Samaranch, i més tard el seu successor Jacques Rogge,  van ser uns acèrrims partidaris que la capital xinesa, fos la seu triada  com a premi a la seva contribució  a l'esport.

 

Per la seva banda el govern xinès al·legava  que tots aquests suposats problemes, que van sorgir  arran de la seva elecció en 2001, era part d'una  campanya de descrèdit polític i ideològic, per poder desestabilitzar  al règim comunista, per la qual es regia  la República Popular de la Xina.

 

El govern  xinès tenia molt clar els objectius que pretenia aconseguir, que no eren uns altres, que donar a conèixer  a la civilització mundial, la influència de la cultura xinesa i la seva capacitat organitzativa, com ho  tenia molt clar també, el Comitè Olímpic Internacional CIO.

 

Afortunadament  en aquest polèmic tema, es van poder suavitzar posicions, i fins i tot la  pròpia Xina de Taipei, va participar en aquests Jocs, que estaven cridats  a ser un dels majors esdeveniments esportius de tota la història olímpica.

 

EL COST MÉS ELEVAT DE TOTS ELS JOCS

 

Imatge de la modernitat de Pequín, l'any olímpic

 

Aquest elevat cost es va deure entre altres decisions a la construcció de  12 noves instal·lacions esportives i a 19 remodelacions d'unes altres ja construïdes, sent el major percentatge  les referents a l'edificació de l'Estadi Nacional de Pequín i del Centre Aquàtic  Nacional.

 

Com ha vingut succeint en anteriors  Jocs, es va haver de construir i ampliar diferents vies de comunicació del país, com van ser l'ampliació d'una  nova terminal internacional, en l'aeroport de Pequín i de la xarxa del metro, com també  habilitar temporalment els circuits de la prova de marató, ciclisme i marxa atlètica.

 

Totes  aquestes obres es van repartir entre la capital, i les subseus que van acollir  diferents competicions, que van ser Oinhuangdao, Xangai, Shenyang, i Tianjin, referent  al futbol, mentre que a Quingdao es van realitzar les proves de vela, afegint-se també Hong  Kong, com a recurs a les mesures sanitàries que existien a Xina. Aquest  fet va obligar al govern i al Bocob, a traslladar la seu hípica a la seva regió administrativa  especial, d'Hong Kong, que donat aquest estatus, li permet tenir el seu propi comitè  olímpic, amb la qual cosa, el problema va quedar solucionat.

 

La torxa de Pequin

Cal  esmentar, que aquest tipus de designació, és la segona que succeeix  en la història olímpica, recordant  que ja en els Jocs de Melbourne de 1956, l'organització dels mateixos, va haver de traslladar  aquesta mateixa prova a la capital sueca d'Estocolm, pels similars problemes.

 

Tots  aquests entrebancs, que gairebé sempre ocorren en unes olimpíades,  va tirar per terra el pressupost inicial estimat en prop de 13.000 milions de yuanes, equivalents a  1.180 $  encara que s'estima pels estudis realitzats d'aquest concepte, es va excedir uns19,5 milions de yuanes.

 

L'OBERTURA MAJESTUOSA DELS JOCS

 

La data d'obertura va ser triada pel propi Comitè Organitzador,  encara que es va dir que va ser el Govern Xinès qui va imposar aquesta data, condicionada  pel número vuit, el nombre de la sort per a la comunitat xinesa, amb el significat de molts diners i  molta fortuna. Aquest nombre es  present, tant en el dia, el mes i l'any 8-08-2008, a la qual cosa el CIO  no va oposar cap inconvenient.

 

L'Estadi Nacional en la Inauguració dels Jocs

 

Aquesta gran  efemèrides va comptar amb la presència de 10.900 esportistes representant a 204 països, lleugerament superior  a l'última cita d'Atenes. El seu cost va ser gairebé el triple, dels anteriors Jocs de  la capital hel·lena (44.000 milions de dòlars) i considerat fins llavors, com el més costós de tota la història.

 

Una vegada efectuat la desfilada, i mentre en diversos  sectors de Pequín, s'elevaven una gran quantitat de globus amb els cèrcols olímpics, i l'encesa  d'un gran carrusel de focs artificials, es procedia al lliurament de la bandera olímpica, portada per  un grup de nens de 56 ètnies xineses, que sota els seus propis càntics, la lliurarien a oficials de l'exèrcit  xinès, que serien els encarregats d'hissar-la en el masteler de l'estadi.

 

Aquesta  cerimònia va estar presidida per Hu Jintao, el càrrec més alt  del país xinès, davant una munió de prop de 100.000 espectadors, en l'Estadi Nacional de Pequín conegut  popularment com el “Niu d'Ocell”, estant acompanyat per les més altes personalitats  de l'esport mundial i prop de 100 Caps d'Estat així com també, pel president del Comitè Organitzador,  Liu Qi.

 

El president Jacques Rogge

Aquesta gran joia  dels Jocs, va ser dissenyada per la signatura d'arquitectes Herzog & De Meuron, sent considerada  com una de les estructures d'acer més gran del món.

 

El  Jurament dels esportistes  el va realitzar la jugadora de tennis de taula, Zhang  Yining, sent el portador de la flama olímpica en el seu últim relleu, el gimnasta Li  Ning, que mitjançant un sofisticat mecanisme adossat a la seva esquena, va ser elevat cap a l'alt de  l'estadi, com si corregués per l'espai, fins a encendre el pebeter.

 

Després d'una interminable successió  d'estampes del folklore xinès, amb  al·legories a la Gran Muralla, La Ruta de la Seda, als Guerrers de Terracota, i  altres aspectes de la vida quotidiana al país xinès i dels seus referents, la interpretació de l'himne  oficial dels Jocs a càrrec de la cantant anglesa Sarah Brigtman, que repetia actuació, després  dels memorables Jocs de Barcelona 1992, i el famós cantant xinès de música pop, Liu  Huan, que van interpretar de forma magistral, el tema oficial dels Jocs, You and em,  amb el qual, s'arribava al brillant colofó final, que mereixia aquesta fastuosa vetllada d'obertura.

 

Es calcula que van veure aquest esdeveniment, al voltant  d’antre els 1.000 milions i 2.500 milions i fins i tot algunes opinions parlaven de prop dels 4.000 milions,  de televidents de tot el món. Encara que aquestes xifres eren molt difícils de quantificar, estava clar que  era la  cerimònia olímpica més vista de tots els temps.

 

ELS GRANS MOMENTS

 

Aquests Jocs de Pequín han estat un dels més brillants de  la història, on en gairebé tots els esports, es van aconseguir grans gestes que seran els referents a superar  per a les noves generacions.

 

L’americà Michael Phelps

El fabulós nedador americà,  Michael Phelps, va ser considerat com l’esportista més destacat d'aquests Jocs, en aconseguir  guanyar 8 medalles d'or, amb record mundial inclòs en totes elles. Aquestes van ser les proves:100 papallona,  200 papallona, 200 lliures, 200 quatre estils, 100 quatre estils, 400 quatre estils i els relleus de  4 x 100 lliures i 4 x 200 lliures, superant el record del seu compatriota Marz Spitz, des  dels Jocs de Múnic-72.

 

Alhora es va convertir,  com l'esportista que més medalles va guanyar, en una mateixa olimpíada, que sumades a altres anteriors,  eleven el seu palmarès, fins a les 14 medalles daurades, gesta única en la història olímpica.

 

Com no podia ser menys, també la natació va continuar  amb el seu moment estel·lar, quan l'equip d'Estats Units en la prova de 4 x 200m va guanyar  la final a Xina, amb un temps de 7:53,42 amb la qual, va acabar amb el regnat mundial,  que durant 17 anys va establir l'equip de la República Democràtica d'Alemanya. L'equip americà va estar format  per Natalie Coughlin,Carly Piper, Dana Vollmer i Kaitlin Sandeno.

 

En  les proves d'atletisme en categoria masculina, es van batre 10 rècords olímpics,  entre ells 3 mundials, mentre en la categoria femenina les plusmarques superades, van ser 5 entre les  quals, hi havia dos nous topalls mundials.

 

El jamaicà Usain Bolt

Però si parlem del millor atleta d’aquests Jocs, aquest sens dubte va ser  el jamaicà Uasin Bolt guanyador de 3 medalles d'or, en les proves de 100 metres amb 9,96 seg.  200 metres amb 19,30 seg. i relleus de 4 x 100 metres amb 37,10 seg. totes elles, amb rècord mundial inclós.

 

Un altre atleta que va brillar amb llum pròpia va ser  el etíop Kenenisa Bekele, amb els seus 2 ors  en 5.000, amb una marca de 12:57,82 i 10000  metres, amb un temps de 27:07,17. els quals  significant dos nous records olímpics.

 

Una  marca molt significativa , la va aconseguir novament la piragüista alemanya  Bitgit Fischer, que superant-se una vegada més, aconseguia la medalla d'or en 500 k-4 i la  de plata en 500 k-2 amb el que es va convertir, en la primera esportista en guanyar medalles d'or, en sis diferents  Jocs, i la primera dona en medalles d'or guanyades sense interval durant 24 anys.

 

Leontien Zijlaart van Moorsel

Un fet a destacar,  ho va constituir l'actuació de la ciclista holandesa, Leontien Zijlaard van Moorsel, l'esportista  més laureada en la història del seu país, i medallista en els anteriors Jocs de Sidney 2000,  que recuperant-se d'una greu lesió soferta a Atenes 2004, arran d'una caiguda soferta  en la prova de ruta, va poder recuperar-se a temps per acudir a Pequín 2008 i revalidar  els seus títols en la prova de contra-rellotge en ruta i el bronze en la persecució individual en pista.

 

Una inesperada sorpresa, la va proporcionar l'equip d'Argentina,  en batre, contra pronòstic, al tot poderós equip d'Estats Units,  pel tempteig de 89 a 81 en semifinals i imposar-se en la final a Itàlia per 84 a 69 punts.

 

Yelena Isimbàyeva

L'atleta grega Fani Halkia que a punt va  estar de retirar-se de l'atletisme, va voler participar per última vegada en aquests Jocs, guanyant l'or en  la prova de 400 metres tanques, però batent en una les semifinals el rècord olímpic amb una marca de 52,77  seg.

 

Quant a les dones, sens dubte les heroïnes van ser  les atletes russes Yelena Isinbáyeva en perxa amb 5.05 metres i Gulnara Samitova en  3000 obstacles amb 8:58,5 seg. ambdues, amb medalla d'or i plusmarca mundial inclosa.

 

Una  gesta que va donar molt que parlar, per la singularitat del seu protagonista,  es de l’especialista turca en halterofília, Nurcan Taylan , la qual, amb un pes  de 48 kg i una alçada d'1.50 m, va establir 2 rècords mundials, en l'especialitat d'arrencada amb 97,5 Kg.  i un total de 210kg, sent la primera esportista turca, a guanyar una medalla d'or olímpica per al seu país.

 

Una altra gesta va ser a càrrec de la arquera sud-coreana  Sung Hyun Park, quan derrotant en la final al seu compatriota Sung-Lin Lee, va poder mantenir la supremacia coreana en aquesta especialitat, durant 6 edicions consecutives, establint una plusmarca mundial de 682 punts en 72 tirs. Així mateix, va ajudar a la República de Corea a establir un rècord mundial en la prova per equips.

 

Rohullh Nikpay d’Afganistán

Com en tots els Jocs, sempre apareix un esportista que marca amb les seves actuacions un fet històric per al seu país. En aquest cas es tracta del practicant de taekwondo, Rohullh Nikpay, nascut a la ciutat de Kabul cabdal d'Afganistan, que va aconseguir per al seu país, la medalla de bronze en la categoria de -58kg. en vèncer en la final a  Chu Mu-Ien de Taipei.

 

EL TRIST FINAL D'UN SOMNI

 

Una de les anècdotes, que sempre solen aparèixer en una olimpíada, la va  protagonitzar l'atleta de Somàlia de18 anys Samia Yusuf Omar, quan en la seva sèrie de 200  metres llisos, va arribar a la meta 10 segons més tard que última.

 

Samia Yusuf Omar

Aquesta  magnifica atleta, que va ser la banderera de la seva delegació en la desfilada inaugural,  es va guanyar possiblement, l'ovació més tronadora dels Jocs per la seva esportivitat. La precarietat de mitjans  per entrenar al seu país, la misèria i una família trencada, per la mort del seu pare en la guerra, la  va obligar a desplaçar-se a Etiòpia a la recerca d'un millor mitjà de vida, on va conèixer  a destacats atletes, que la van animar a seguir en el seu esport preferit.

 

Aquest  passatge, va succeir dos anys més tard de la clausura. Ella amb un bagatge ple d'il·lusions  i projectes, va voler emular al seu compatriota Mo Farah, que en similars condicions,  va poder refer la seva vida a Anglaterra, formant una família, i trobant l’entorn atlètic  que volia.

 

L'adorable Samia, amb la idea  d'emular al seu compatriota, no va dubtar un instant a emprendre l'aventura, per la qual cosa es va desplaçar  fins a Líbia, para des d'allí, donar el salt definitiu fins a Itàlia.  Però la fatalitat va voler, que ella mai arribés a la costa italiana, en naufragar la patera en què viatjava  juntament amb altres persones, morint ofegada, quan ja s'albirava la costa italiana.

 

Per  poder fer realitat els seus somnis, la mare de Samia, es  va vendre una petita parcel·la de terreny, per poder sufragar-se els costos fins a Europa. En  aquest desgraciat viatge, també van morir altres 18 joves africans.

 

La  trista notícia va arribar a coneixement del Comitè Olímpic Somali, quan  l'atleta d'aquest país, Addi Bile, antic campió mundial de 1500 metres, els va comunicar aquesta  lamentable desaparició.

 

EL RECORREGUT DE LA TORXA OLIMPICA

 

Com sempre és habitual, l'encesa de la torxa va tenir efecte en les ruïnes  d'Olí+mpia el dia 25 de març de 2008, començant un llarg recorregut al voltant del nostre  planeta, en el qual visitaria a 136 ciutats de 23 països. La torxa ja havia estat presentada un any abans,  pel president del Comitè Organitzador ( Bocog) Liu Qi i pel president del  Comitè Olímpic Internacional, el belga Jacques Rogge.

 

Després  de recórrer el país grec, i abans d'arribar a Pequín,  la torxa que va ser embarcada a bord d'un Aeri Bus A330. Visitaria les ciutats de Almaty,  Istanbul i Sant Petersburg, rememorant en certa manera, la Ruta de  la Seda. Anteriorment i en el seu pas per diferents ciutats, va haver de sortejar diverses manifestacions,  organitzades per grups a favor dels drets humans, que exigien amb respecte a l'entorn democràtic,  demanat anul·lar els Jocs programats, a disputar a Pequín.

 

La torxa camì de Pequin

Cal  assenyalar, que el seu pas per diferents països occidentals, va coincidir amb l'esclat  de la revolució del Tibet, precisament en aquest mateix any olímpic.

 

Les  manifestacions van anar augmentant, arribant  fins i tot a apagar-se el foc  olímpic en diverses ocasions, i veure's obligat, el comitè organitzador (Bocog), a desviar  diverses vegades el circuit establert.

 

Seria en Sant Francisco, on aquestes protestes van aconseguir  el seu to més alt, amb una gran pancarta penjada enmig del Golden Gate, demanant un “Tibet  Lliurem” Però a Europa no van ser menys, i on més es va notar la virulència  sobre els drets humans, seria a Londres i París.

 

Si  a Sidney, el foc olímpic va penetrar en el més profund  del seu recorregut, amb una immersió sota el mar, en la Gran Barrera del Coral, en aquests  Jocs de Pequín, la flama,  gràcies a un meticulós operatiu, també va arribar al punt més alt,  el cim l’Everest.

 

En total el recorregut  d'aquest accidentat viatge, s’ estima que va ser de 137.000 km sent els portadors, 21.780 esportistes de  diverses nacionalitats, que van trigar 130 dies per cobrir l'itinerari previst.

 

LA MASCOTA CADA VEGADA MÉS ORIGINAL

 

Per primera vegada una mascota estava composta  per 5 personatges, per formar  en el seu conjunt una imatge molt peculiar, com mai fins ara s'havia dissenyat. Els seus noms i imatges,  van amanits amb el color de cadascun dels anells olímpics

• BEIBEI, asociado a la Amabilidad y pruebas acuáticas

• JINGLING, relacionado con la Inocencia y la halterofilia

• HUANHHUAN, vinculado con el Temperamento y la lucha de combate

• YINGYING, junto a lo Bueno y con el atletismo y la gimnasia.

• NINI,  siempre al lado de la Alegría y con los aros olímpicos.

 

ELS CINC PERSONATGES DE LA MASCOTA

 

 

Aquestes cinc figures que componen en el seu conjunt la mascota oficial,  se la va  denominar com Fuwa (nens de la sort ) sent presentada l'11 de novembre de 2005. Cada  nom representa la duplicació d'una de les síl·labes de la frase Béijïng huänyíng que en  xinès mandarin significa “Pekin els dona la benvinguda”.

 

LA PROVA DE LA MARATÓ

 

Com és habitual aquesta prova dels 42.190 m. considerada per molts com la  més emblemàtica dels Jocs, era esperada amb molta expectació, i també amb un cert temor per part de les atletes,  a causa de la sufocant calor que es predeia a l'hora de començar la mateixa. No obstant la temperatura,  contradient  a les previsions, va ser de 24 graus.

 

Samuel Wanjiru

La sortida  es va efectuar sobre les vuit del matí, a la mateixa plaça de Tiananmen, la més gran  del món, famosa i recordada pels luctuosos successos succeïts, amb motiu de la revolució cultural, on els morts  es van explicar per centenars, segons algunes versions, quan l'exèrcit xinès, sota les ordres del Govern  Socialista de Mao Tse Tung, va intentar resoldre per la força de les armes,  a la famosa i trista Revolució Cultural dels intel·lectuals de Xina.

 

Van  prendre la sortida en la mateixa, prop d'un centenar d'atletes,  destacant-se des del començament els atletes africans que aviat es van distanciar del grup principal.  El vencedor va ser un jove representant de Kenya, Samuel Wanjiru de poc  més de 22 anys, que va donar la primera medalla olímpica d'or, al seu país en tota la seva història, amb una  marca impressionant de 2h.06,32 seg., que millorava el rècord olímpic del portuguès Carlos Lópes,  que ho tènia fixat en 2h.09,21 seg. des dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984. Van  completar aquest podi el marroquí Jaouad Gharir amb 2h.07,16 seg. i l’etíop Tsegay  Kebed amb 2h.10,00 seg.

 

Samuel Wanjiru  va tenir un tràgic final de la seva vida, en morir a l'edat de 24 anys, en un accident que encara  esta pendent per desxifrar. Segons les notícies de la policia del seu país, la seva dona quan tornava a  casa, va trobar a Samuel ficat en el seu llit juntament amb una altra dona.

 

Després  de recriminar-li la seva actitud, va tancar amb clau la porta de  la seva habitació. Solament uns instants després, Wanjiru, presumptament, va saltar des de  la balconada de la seva casa, caient fulminat contra el sòl. Es va suïcidar?, va ser empès?, intent de saltar?  . Aquest tràgic succés va ocórrer uns tres anys després dels Jocs de Pequín, en el mes  de maig de 2011.

 

Quant a les dones, la vencedora Constantina  Tomescu de Romania, encara que no va aconseguir millorar cap plusmarca  amb el crono, sí que es va coronar com la campiona més antiga (homes i dones) de la història amb 38 anys complerts,  arrabassant aquest simbòlic ceptre al portuguès Carlos Lópes que ho posseïa amb 37  anys.

 

Després de l'arribada de l'atleta romanesa, amb una  marca de 2h.26,44, van entrar en un disputadíssim final la keniata Catherine Ndereba amb 2h.27,06  seg i la xinesa Zhou Chunxiu amb 2h.27, 07seg.

 

LA PARTICIPACIO ESPANYOLA

 

El piragüista gallec David Cal

La presència espanyola va estar composta per una delegació de 286 esportistes,  incloent a 122 dones, que van tenir una destacada actuació, superant les aconseguides en les dues últimes  olimpíades. En total es van aconseguir 18 medalles, de les quals 5 van ser d'or, 10 de plata i 3 de bronze.,.  Quant a “Diplomes Olímpics” que corresponen, als classificats entre el 4t i 8è lloc,  es van recollir 36 d'ells, xifra lleugerament per sota  de les assolides en els últims Jocs.

 

Una  dada molt significativa, va estar en la consecució de medalles en 11  esports diferents, per la qual cosa, globalment l'actuació d'Espanya, es pot considerar com  la més brillant, després dels Jocs de Barcelona.

 

El  banderer de l'equip, en la cerimònia d'inauguració, va ser el piragüista David Cal,  comandant una formació, en la qual novament figuraven esportistes del camp professionals, com Rafa  Nadal, Alberto Comptador, Samuel Sánchez o Alejandro Valverde,  entre uns altres, que van tenir una brillant actuació.

 

La  classificació en el medaller final, la va encapçalar USA amb 110 medalles, seguida per Rússia amb 72  i Regne Unit amb 47, ocupant Espanya  el lloc 14º entre 81 països que van aconseguir com a mínim una medalla.

 

Els  “Diplomes Olímpics” van venir per part dels següents  esports: Atletisme (11) Ciclisme (4) Judo (3) Piragüisme  (2) Gimnàstica Artística (2) Triathlón (2) Vela  (2). La resta amb un (1) diploma, va correspondre a Taekwondo, Mountain Bike, Halterofília,  Hokey sobre herba, Handbol, Esgrima, Natació, Bàsquet, Tir i Lluita Lliure.

 

Joan Llaneras	Rafa Nadal	Samuel Sánchez

 

MEDALLISTES D'OR

 

Joan Llaneras	Ciclisme	Individual per punts en pista
Samuel Sánchez	Ciclisme	carrera en línia sobre ruta
Rafa Nadal	Tennis	individual masculí
Fernando Echavarri	Vela	classe Tornat
Antonio Paz	Vela	classe Tornat
Saúl Craviotto	Piragüisme	K-2 500 m
Carlos Pérez	Piragüisme	K-2 500 m

 

MEDALLISTA DE PLATA

 

Anabel Medina	Tennis	dobles femení
Vivi Ruano	Tennis	dobles femení
Iker Martínez	Vela	classe 49*er
Xavier Fernández	Vela	classe 49*er
Gervasio Deferr	Gimnàstica Artística	exercicis en el sòl
Joan Llaneras	Ciclisme	categoria Madison
Antonio Tauler	Ciclisme	categoria Madison
Andrea Fuentes	Natació Sincronitzada	en Duo
Gemma Mengual	Natació Sincronitzada	en Duo
David Cal	Piragüisme	classe C-1 1000 m
David Cal	Piragüisme	classe C-1 500 m
Equip d'Espanya	Hochey herba	.Torneig masculí.
Alba María Cabell, Raquel Corral, Andrea Fuentes, Thais Henríquez, Laura López, Gemma Mengual, Irina Rodriguez, Paola Tirats i Gisela Morón	Natació sincronitzada	categoria per Equips
Equip d'Espanya	Bàsquet	Torneig individual masculí

 

MEDALLISTES DE BRONZE

 

José Luis Abajo	Esgrima	Espasa individual.
Leire Olaberria	Ciclisme en pista	Individual per punts.
Equip d'Espanya	Handbol	Torneig masculí.

 

LA PRESÈNCIA DE L'ATLETISME ESPAÑOL

 

L'actuació de l'equip espanyol d’atletisme, malgrat ser l'esport amb més  “Diplomes Olímpics” aconseguits, va estar molt lluny del que s'esperava d'ell, donat el potencial  de la selecció, on van estar els millors espanyols del moment.

 

Des  de feia 16 anys, l'atletisme espanyol mai havia tornat a a casa sense cap medalla, donant  la sensació, de que el nostre esport estava envellit i acabant una època. Però el preocupant és que darrere  d'ell i pensant en els propers Jocs de Londres de 2012, no albira el canvi generacional que  tots esperaven.

 

El nostre equip d'atletisme va estar compost  per 32 home i 22 dones, sent les actuacions més acceptables, les corresponents als diplomes guanyats per  Jesús Garcia Bragado en 50 km marxa, amb un 4t  lloc igual que Juan Carlos Higuero  en el mateix 4t lloc en 1500 m.seguits en el lloc 5è per Frank Casañas en disc  i per Luis Felipe Méliz en llargada, sent Francisco Fernández en 20 km marxa  el 7é classificat i finalment a la 8ª posició Jackson Quiñones en 110 metres tanques.

 

Per part dels dones, les actuacions  amb dret al diploma ho van aconseguir María Vasco en 20 km marxa, pel seu 5è lloc. En  la 6ª posició es troben Natalia Rodríguez en la seva prova de 1500 m i Beatriz Pascual  en la prova de 20 km marxa, per la altre banda, Ruth Beitia va obtenir diploma  per la seva 7ª posició en alçada i finalment en 8è lloc, Iris Fuentes-Pila a la prova de  1500 metres.

 

La classificació entre els  equips que van aconseguir almenys una medalla, la va encapçalar USA, amb 23 medalles, seguida  de Rússia amb 18 medalles i tercera Jamaica amb 11, sent l’últim equip  entre els 37 classificats,  Lituània.

 

LA INOBLIDABLE CERIMÒNIA DE CLAUSURA

 

L’estadi de Pequin en la Cloenda Olímpica

Si la cerimònia d'obertura ha estat considerada com una de les millors realitzades  fins avui, la de clausura, també dirigida pel cineasta xinès Zhang Yimou, no ho va  ser menys.

 

Un apartat molt especial va estar dedicat als  70.000 voluntaris, sense els quals, segons el president del Bocog,  Liu Qi, no hagués estat  possible aconseguir aquest gran èxit.

 

Després d'unes recreacions  dels passatges mes destacats dels Jocs, van anar desfilant davant els ulls de tots els presents,  diferents interpretacions musicals, donant pas a continuació, als equips participants, que alineats en els seus  respectius sectors en el camp, es va procedir a guardonar als vencedors de la marató que havia finalitzat  hores abans.

 

Finalitzat aquest primer blocg d'actes, l'alcalde  de Pequín Guo Jinlog, va fer lliurament de la bandera olímpica al president del CIO  Jacques Rogge, que aquest lliuraria al de Londres, Boris Johnson,  manifestant,  durant els  parlaments de clausura, que aquests Jocs havien estat excepcionals.

 

Seguidament  el president del COI dóna la paraula  al president de Xina, Hu Jintao que dóna per clausurats els Jocs, d'aquesta XXIX olimpíada.

 

Una vegada lliurada la bandera olímpica a la ciutat  de Londres, fa la seva entrada a l'estadi, el típic bus londinenc  de color vermell, de dues  plantes en el qual es desenganxa un escenari amb la presència dels conjunts musicals i els cantants anglesos  Jimmy Page i Leonis Lewis, els quals amb les seves cançons i els seus  ritmes, donen sortida a un dels moments estel·lars de la nit, amb l'aparició de les Spice Girls,  amb l'afegit de la presència del futbolista anglès David Bechkam, la presència del qual,  és acollida amb una atronadora ovació, quan després d'uns tocs de pilota, envia aquesta a la tribuna del  públic.

 

Les Spice Girls

En aquesta festa, després de l’apagada de la torxa,  van intervenir altres estrelles de la cançó, destacant l'actuació del tenor espanyol Plácido Domindo,  entre altres grans artistes, com el coreà Raín i els xinesos HanHong  i Jackie Chan.

 

Aquest va ser  l'acte de clausura que va tenir l’ esdeveniment olímpic, reconegut per tots com uns “Jocs de Somni”.

 

Campions Olímpics
100 metres llisos	Usain Bolt	9,69	JAM
200 metres llisos	Usain Bolt	19,30	JAM
400 metres llisos	LaShaw Merrit	43,75	USA
800 metres llisos	Wilfred Bungei	1:44,65	KEN
1500 metres llisos	Asbel Kipruto	3:33,11	KEN
5000 metres llisos	Kenesisa Bekele	12:57,8	ETH
10000 metres llisos	Kenenisa Bekele	27:07,17	ETH
Marató	Samuel Wanjiru	2h.06:32	KEN
110 metres tanques	Dayron Robles	12.93	CUB
400 metres tanques	Angelo Taylor	47,25	USA
3000 metres obst.	Brimin Kiprop	8:10,34	KEN
Salt d'alçada	Andrei Silnov	2.36	RUS
Salt de perxa	Steve Hooker	5.96	AUS
Salt de llargada	Irving Saladino	8.34	KEN
Triple salt	Nelsón Évora	17.67	POR
Llançament de pes	Tomasz Majewski	21.51	POL
Llançament de disc	Gerd Kanter	68.82	EST
Llançament de martell	Primoz Kozmus	82.02	POL
Llançament de javelina	Andreas Thorkildsen	90.57	NOR
Relleus 4 x 100 metres	Equipo de Jamaica	37,10	JAM
Relleus 4 x 400 metres	Equipo de USA	2:55,39	USA
Decatló	Bryan Clay	8.791 p.	USA
20 km . marxa	Valeri Borchin	1h.19,01	RUS
50 km . marxa	Alex Schwazer	2h.37:09	ITA

Campiones Olímpiques
100 metres llisos	Selly-Ann Fraser	10,78	JAM
200 metres llisos	Verónica Campbell	21,78	JAM
400 metres lisos	Kristine Ohuruogu	49,62	GBR
800 metres lisos	Pamela Jelimo	1:54,87	KEN
1500 metres llisos	Nancy Jebet Lagat	4:00,23	KEN
5000 metres llisos	Tirunesh Dibaba	15:41,40	ETH
10000 metres llisos	Tirunesh Dibaba	29:54,66	ETH
Marató	Constantina Tomescu	2h.26:44	ROU
100 metres tanques	Dawn Harper	12,54	USA
400 metres tanques	Melanie Walker	52,64 .	JAM
3000 metres obst.	Gulnara Samitova	8:58,51	RUS
Salt d'alçada	Tia Hellebaut	2.05	BEL
Salt de perxa	Yelena Isinbáyeva	5.05	RUS
Salt de llargada	Maurren H.Maggi	7.04	BRA
Triple Salt	Francoise Mbango	15.39	CMR
Llaqnçament de pes	Valeri Vili	20.56	NZL
Llançament de disc	Stephanie Brown	64.74	USA
Llançament de martell	Aksana Miankova	76.34	BLR
Llançament de javelina	Barbora Spotáková	71.42	CZE
Relleus 4 x 100 metres	Equipo de Rusia	42,31	RUS
Relleus 4 x 400 metres	Equipo de USA	3:18,54	USA
Heptatló	Natalia Dobrynska	6.733 p.	UKR
20 km . marxa	Olga Kaniskina	1h.26:31	RUS

 

LA MASCOTA  DELS JOCS

 

“Fuwa”, la mascota més multitudinària de la història olímpica

 

Fonts d'informació:

Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA)

Recerca per Internet

Arxius de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)

Llibres de la IAAF WORLD  RECORDS

Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí

Arxius de la International Athletic Foundation

Documentació pròpia

 

Gener de 2013