ELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES DE 2012

 

POSSIBLEMENT ELS JOCS MILLOR ORGANITZATS

 

Els Jocs Olímpics de Londres, es van celebrar des del dia  27 de juliol fins al 12 d'agost, sent representats per 10.500 esportistes de 204 països. L'elecció de la ciutat  anglesa, es va efectuar a Singapur el 6 d'agost de 2005 en competència  amb París i Madrid. Aquesta última que mai havia organitzat uns Jocs, va  passar la primera votació, però no va poder accedir a la fase final.

 

La  capital espanyola, no obstant això, va superar a Nova York, Moscou, Alemanya, l'Havana,  Rio de Janeiro i Istanbul, demostrant que estava capacitada per organitzar aquest esdeveniment  olímpic. Per a Londres, va significar ser la tercera vegada que acollia uns Jocs Olímpics,  que ja havia organitzat en els anys de 1908 i 1948.

 

El  nou Estadi situat al Parc Olímpic, va ser construït en un antic abocador,  que posteriorment es convertia en una àmplia zona industrial, situat en     el sector de Stratford als  afores de Londres, amb una superfície de 200 hectàrees. Tot aquest entorn va ser  transformat en àmplies i frondoses zones verdes, on se situaria la Vila Olímpica i altres  noves nou construccions esportives. Fora d'aquest eix principal, igualment es van remodelar altres espais ja  construïts, convertint-los en seus de competició.

 

Aquest  monumental Estadi, va ser construït pel gabinet d'arquitectes de l'australià Rod Seard, que  va lliurar l'obra acabada l'any 2011, amb un cost en dòlars USA de prop de 526 milions Aquesta joia arquitectònica,  conformada per més de 10.000 tones d'acer i una capacitat per 80.000 espectadors, va ser habilitada  una vegada finalitzats els Jocs, per a una capacitat de 57.000 seients, dotant-lo  d'una major fluïdesa,  alhora que reduïa els costos de manteniment.

 

Vista àrea de la Vila Olímpica de Londres
Vista àrea de la Vila Olímpica de Londres

Com ha vingut succeint en moltes olimpíades durant les últimes dècades, la  capital londinenca tampoc va poder assumir el pressupost inicial, que en aquest cas era de 3700 milions de  dòlars USA, quantitat que gairebé es va quadruplicar, fins als 14.720 milions, a causa dels alts costos d'edificació  d'altres instal·lacions, entre les quals es troba l'esmentada Vila Olímpica, i la  remodelació d'antics equipaments esportius, nous vials de circulació i per sobre de tot, el dispendi que va  comportar reforçar les mesures de seguretat, que solament per aquest concepte, van tenir un cost proper als  357 milions.

 

Aquest pressupost està considerat, com el més  alt d'uns Jocs Olímpics, en les últimes dècades de la nostra època moderna.

 

LA INAUGURACIÓ DELS JOCS

 

Aquesta cerimònia, que va estar dirigida pel director i guanyador d'un Oscar  Danny Boyle, la Reina Isabel II va portar a terme l’obertura,  acompanyada  pel Duc d'Edimburg, el príncep de Gales, membres de la Família  Reial Britànica, l'arquebisbe de Canterbury Rowan Williams, l'alcalde de Londres,  Boris Johnson i el primer ministre del Regne Unit, David Cameron. Al costat  d'ells, estaven igualment, els presidents del Comitè Olímpic Internacional Jacques Rouge i  del Comitè Organitzador Sebastian Coe.

 

L’Estadi Olímpic i el pebeter en primer terme, en la Inauguració dels Jocs Olímpics

L’Estadi Olímpic i el pebeter en primer terme, en la Inauguració dels Jocs Olímpics

 

Entre les personalitats assistents, es trobaven més de 120 caps d'estat i  diferents líders polítics, entre els quals es pot esmentar a Ángela Merkel d'Alemanya, Dmitry  Medvedez de Rússia, Joshihiko Noga de Japó, i la destacada presència de  la Reina d'Espanya Donya Sofia, junt amb el Príncep Alberto de Mònaco i  la primera dama d'Estats Units, Michelle Obama.

 

Igualment  per part del món de l'espectacle, estaven entre altres celebritats, els actors Brad  Pitt i Angela Jolie, destacant en l’àmbit de l’esport, la presència del considerat,  com el més gran tots els temps, Mohamed Alí.

 

Entre els parlaments cal ressaltar les paraules del president del Comitè OlímpicJacques Rogge, quan al final del seu discurs, va dir que els Jocs tornaven a casa. amb la qual cosa va provocar la primera gran ovació d’aquest acte de obertura.

 

Una vegada efectuada la desfilada de tots els participants, es va realitzar el Jurament dels esportistes, a càrrec l'atleta Sarah Stevenson. L'encàrrec de fer arribar la flama olímpica fins al pebeter, va ser realitzat per un reduït grup de set joves promeses de l'esport de Gran Bretanya, els quals van encendre al uníson, el foc que il·luminaria els Jocs.

 

Cal esmentar que l'arribada de la bandera olímpica, va estar presidida per la música de la pel·lícula ALÍ, que interpretada per l'actor Will Smith, narra la vida del gran Mohamed Alí, el qual va tenir presencia física en aquest acte, encara que per breus moments, en portar aquest símbol olímpic, al costat dels joves portadors.

 

Mohamed Alí 
Mohamed Alí

La seva aparició en pista, va provocar una atronadora  ovació de tots els espectadors, que van voler fer patent el seu homenatge a aquesta icona de l’esport mundial. Una vegada hissada la bandera i el foc olímpic il-luminant l’estadi, es va donar per finalitzat aquest preàmbul protocol-lari, donant pas a un dels espectacles mes vistosos, de tota la història olímpica.

 

Una gran desfilada amb recreacions dels passatges més típics del Regne Unit, des de la seva mística i rural economia a la revolució industrial, continuant amb el pas de les seves gents i costums recordant els més remots i els moderns referents de la seva història.

 

Entre tot això, es va poder escoltar el màgic repicar de la campana més gran  d’Europa, amb un pes de 27 tones, una meravellosa obra d'art, elaborada per a aquesta efemèrides  per la Whitechapel  Bell Foundry, la mateixa que va forjar a l’any 1858, la campana  del Big Ben londinenç.  El seu so es va escoltar, al donar entrada a una obra de Shakespeare,  ja prevista en aquest gran acte d'obertura.

 

Totes  aquestes emblemàtiques estampes, van ser amenitzades amb belles melodies de la banda anglesa  Muse la composició de la qual Survival, va ser designada com la cançó oficial  dels Jocs. Va tancar aquestes gairebé quatre hores de programació, la veu de Paul McCartney amb  una de les seves cançons més esperades, HeyJude.

 

CURIÓS FINAL DE RECORREGUT DE LA TORXA

 

Amb el ritual de sempre, la torxa va ser encesa a la vall d’Olímpia  pels rajos solars, en les ruïnes del Temple de Hera, sent lliurada per les sacerdotesses  a l'històric nedador grec Spyros Gianniotis, campió de gran fons en mar obert, per  donar inici a un recorregut per tot el país grec i incloent algunes de les seves illes.

 

Aquest  recorregut per relleus, va tenir una durada de 7 dies amb final en  l'estadi de marbre de Panatenaikos on va arribar el 17 de maig, per ser lliurat a la Princesa  Ana del Regne Unit i embarcada l'endemà, a bord d'un avió batejat amb el nom de “Luciérnaga”, per aterrar a la Base Aèria de Cuidrose.

 

El  trajecte del foc olímpic per tot el territori britànic, va ser realitzat per 3500  rellevistes, tenint una durada de 70 dies, durant la qual va visitar, Anglaterra, Escòcia, Irlanda  del Nord i Gales amb una breu incursió en la República d'Irlanda per arribar a la  capital britànica, el dia 27 de juliol, data de la inauguració dels Jocs. 

 

El colofó d'aquest cerimonial, va començar quan la flama ja dins de la capital londinenca,  va ser embarcada en una canoa patronejada pel futbolista David Beckhamn, qui la va lliurar  a l'històric remer anglès, Steve Redgrave cinquè  campió olímpic, una llegenda de l'esport  anglès, que va ser l'encarregat de portar-la fins a l'estadi.

 

L’encés de la torxa a Olímpia 
L’encés de la torxa a Olímpia

Davant  una enorme expectació, aquesta icona de l'esport britànic, la lliuraria a un reduït grup de 7  joves promeses de l'esport britànic, que van ser triats per antics i emblemàtics campions del Regne  Unit, els quals al costat d'aquestes joves promeses, van donar una volta d'honor a l'estadi.

 

El nom d'aquests històrics responen a Lynn Davies atletisme,  Duncan Goodhew natació, Kelly Holmes atletisme, Mary Peters pentatlón,  Shirley Robertson vela, Daley Thompson atletisme i el propi  Redgrave. El format de la torxa va ser un disseny de Barber Osgerby,  conformada per 8000 forats, el mateix nombre dels seus portadors, i la distància del seu llarg recorregut.

 

UNA ESCENA MOLT TÍPICA D’HUMOR ANGLÈS

 

Però el punt àlgid de la nit, va estar en la recreació  d'una escena de la  pel·lícula de Games Bond 00, amb un curt metratge ideat pel director cinematogràfic Danny  Boyle, amb la participació directa de la Reina Isabel II, on s'observa en  la pantalla gegant de l'estadi, com Daniel Graig, emulant a l'últim James Bond l'agent  de ficció 00, rescata a la regenti de 86 anys del Palau de Buckingham, des d’un  partirien en helicòpter, cap a l'estadi olímpic.

 

La Reina Isabel II i Daniel Graig. dirigint-se a l’ helicòpter
La Reina Isabel II i Daniel Graig. dirigint-se a l’ helicòpter

En aquest  precís instant, mentre el públic estava visionant el salt del propi Craig i la Reina,  saltant en paracaigudes, s'apaga la pantalla, i apareixen baixant lentament del cel, dos dobles,  amb la mateixa vestimenta,  des d'un aparell que sobrevolava l'estadi.

 

Proper  a tocar el sòl, desapareixen els focus que giren cap a la llotja presidencial, on  davant la sorpresa de tots, apareix La seva Majestat La Reina, igualment abillada amb el mateix  vestit, al costat del seu espòs el príncep Felipe II, tot això en una difícil i extraordinària  sincronització.

 

ELS FETS MÉS DESTACATS DELS JOCS

 

Per molt poc marge, es va perdre una ocasió històrica. Que tots els països  participants, estiguessin representats per homes i dones. Tres països que mai van tenir presència femenina,  Aràbia Saudita, Catar i Brunei, van trencar la seva tradició i van optar,  encara que fora amb una participació molt reduïda, que les seves dones, estiguessin presents, en uns Jocs  Olímpics. Però en canvi Barbados, Nauru, Sant Cristóbal i Nieves,  solament ho van fer amb homes. 

 

Aquests Jocs van  destacar pel seu alt nivell en gairebé tots els esports, per la qual cosa a diferència d'altres edicions dels  Jocs, els èxits individuals van quedar en certa manera, una mica enfosquits, encara que possiblement la gesta  més assenyalada, fora la del kenià David Rudisha amb el seu or i record mundial, en la  prova de 800 metres, amb la increïble marca d'1:40,91.

 

Encara  que tanmateix el jamaicà Usain Bolt, per les seves tres medalles d'or, en 100 metres amb  9,63, amb nou rècord olímpic inclòs, 200 metres amb 19,32 seg. i el relleu 4 x 100 amb 36,84 seg. igualment  nou rècord mundial, potser pogués compartir amb David Rudisah, per ostentar aquest honor.

 

El kenià David  Rudisha El jamaicà Isain Bolt
El kenià David  Rudisha El jamaicà Isain Bolt

 

Altres destacades figures van ser la nord-americana Allyson Félix  guanyadora de 3 medalles d'or en 200 metres i relleus de 4 x 100 i 4 x 400 metres llisos i el britànic  Mohamed Farah, or en 5000 i 10000 metres. 

 

Pel  que fa a un altre candidat mereixedor de la proclamació del més destacat, va ser  el nedador americà  Michael Pheps, que igual que Usain Bolt, reeditant els seus èxits de  Pequín, va aconseguir quatre medalles d'or en 100 papallona, 200 quatre estils, 4 x 100 quatre  estils i 4 x 100 metres lliures i 2 d’argent en 200 papallona i relleus 4 x 100 metres lliures. Després  d'aquest últim esdeveniment Phelps va anunciar la seva retirada definitiva de la competició,  quan comptava amb 27 anys d'edat i acumulant en el seu poder un total 22 medalles d'or, en totes les seves  intervencions olímpiques.

 

Un nedador de Xina, Sun  Yang, va aconseguir sorprenentment un gran rècord mundial en la prova de 1500 metres lliures, en  aconseguir la fantàstica marca de 14:31,02., havent guanyat prèviament l'or en els 400 metres lliures i l’argent  en 200 metres lliures.

 

Seguint en natació i referent  a les dones, va destacar poderosament l'holandesa Ranomi Kromowidjojo amb els seus ors i plusmarques  mundials, en les proves de velocitat de 50 i 100 metres lliures.

 

 Michael Phelps
Michael Phelps

Cal assenyalar que tant l'atletisme com la natació, van aconseguir la collita  més positiva de tots els esports, en aconseguir el primer 4 plusmarques mundials i altres 7 olímpiques,  conjuntament entre homes i dones. Pel seu costat la natació, que sempre va tenir una brillant presència en  tots els Jocs, va aconseguir 6 plusmarques mundials i altres 7 olímpiques, també compartides entre homes i dones.

 

Un fet a destacar va ser la presència de la judoka  de 16 anys d'edat d'Aràbia Saudita, Wojdan Shaherkani, primera dona d'aquest  país a participar uns Jocs Olímpics. Encara que és cert, que va ser a punt de no poder participar,  atès que la Federació Internacional de Judo, no permet la utilització del hijab,  però després de gestions amb la delegació d'Aràbia Saudi, es va arribar a un acord per concedir-li  un permís especial, previ un retoc del seu hijab, que permetia cobrir-se el pèl. Aquest canvi respectava  la sensibilitat cultural musulmana, alhora que li donava aquesta opció històrica de competir.

 

En  la seva primera actuació, va haver d'enfrontar-se a la portorriqueña  Melissa Mojica, en la categoria -78 quilos, que amb una gran experiència, però també  amb molta suavitat, donat per la inexperiència del seu rival, solament va necessitar uns segons per fer un  ippon, que li va donar la victòria.

 

L'altra participant de  les dues que va presentar Aràbia Saudita, va ser la mig fondista Sarah Attar,  que resideix i entrena a Califòrnia, que va arribar última en la seva sèrie dels 800 metres,  enmig d'una gran ovació de tots els presents.

 

Sarah Attar, a l’arribada dels 800 metres
Sarah Attar, a l’arribada dels 800 metres

Igualment cal fer esment, que tots aquests esportistes sense un rellevant  historial esportiu, són convidats a participar mitjançant una wil card, per part del COI,  sense haver de realitzar cap marca prèvia de preselecció, com succeeix  amb tots els esportistes,  que són inscrits directament pels seus propis països.

 

Un  altre atleta que també va entrar en la història olímpica, va ser el sud-africà Oscar Pistorius,  com a primer participant en uns Jocs, per la seva condició d'atleta amb doble amputació.

 

El tennis que ja va tenir en els Jocs de París de 1900 presència  testimonial com a esport d'exhibició, amb el pas del temps com en altres esports, va aconseguir el  seu lloc en el calendari oficial, sent precisament en aquests de Londres de 2012, després de  més de 113 anys de la seva primera exhibició, on va aconseguir el seu  cènit, quan el britànic Andy  Murray i el suís Roger Federer, van jugar la final del torneig en les pistes del  All England Club de Wimbledón, amb el triomf del primer. 

 

Pel  que fa  referència a les dones, l'americana, Serena Williams, es va  coronar com la reina femenina en vèncer a la russa María Sharapova en una disputada final.  Cal assenyalar que en aquest torneig olímpic, en jugar-se a Wimbledon, van quedar sense efecte  tots els protocols, que té establerts aquesta històrica pista. Per una vegada els tennistes van poder vestir-se  com millor els semblava, i saltar-se per una vegada, tota la parafernàlia dels costums anglesos, en  aquestes especials i elitistes pistes esportives.

 

La britànica Nicole Adams, primera campiona olímpica de boxa femení 
La britànica Nicole Adams, primera campiona olímpica de boxa femení

Per primera vegada en la cronologia d'esports olímpics, la boxa femenina  va estar present en tres categories, pes mosca, lleuger i mitjà, amb la participació de 36 dones, sent la britànica  Nicola Adams, la primera campiona, en vèncer per punts en la final, a la xinesa Ren  Cancan.

 

Una de les relatives sorpreses  que sovint succeeixen en uns Jocs, va ocórrer en futbol, on Mèxic arribant a la final, va derrotar  a la gran favorita Brasil, pel tempteig de 2 gols a un. La tercera classificada va  ser Corea del Sud.

 

Quant al medaller general,  aquest va ser encapçalat per la delegació d'Estats Units, amb 104 medalles, seguit de  Xina amb 88 i Regne Unit amb 65.

 

Aquestes  medalles, que sempre és bo recordar, solament van ser al 100 % d'or, plata i bronze, fins  als Jocs d'Estocolm de 1912. Seria a partir dels Jocs d'Anvers de 1920, quan  sistemàticament anirien perdent part de la seva puresa, per l'adulteració dels seus metalls, arribant a  aquests de Londres, on segons l'opinió generalitzada, serien compostos per aquests percentatges.

 

  • Medalla d'or: Amb un 1,34% d'or, 7% de coure i 93% de plata.
  • Medalla de plata: Amb un 93% de plata i el 7% de coure.
  • Medalla de bronze. Tota ella aquesta fabricada en coure.

 

L'OMBRA DEL DOTPAGE ENFOSQUEIX ELS JOCS

 

Malgrat totes les previsions i el reforçament dels controls de dopatge, tampoc  a Londres van poder solucionar aquesta xacra, que permanentment està tacant l’esport  mundial. En diferents controls van ser caçats diversos esportistes, encara que set d'ells ho van ser en l'avantsala  dels Jocs per la qual cosa, van ser expulsats dels mateixos, sense arribar a participar.

 

La neozenlandessa Valeie Adams
La neozenlandessa Valeie Adams

Quant  als participants que sí que van prendre part en els esdeveniments  olímpics, a dos d'ells  els foren  retirades les medalles d'or. Ens estem referint a la llançadora de pes  de Bielorússia Nadzeya Ostapchup, a la qual mitjançant la intervenció del COI va  ser expulsada dels Jocs, després de donar positiu en una anàlisi d'orina, on es va detectar metenolona,  medicament prohibit, ocupant el seu lloc, la neozelandesa Valerie Adams,  guanyadora d'aquesta disciplina a Pequín - 2008, amb la qual cosa, va revalidar la seva  medalla d'or en uns Jocs.

 

L'altre trist protagonista va  ser l'albanès Hysen Pulaku, de 20 anys d'edat, especialista en aixecament de peses, per un  positiu en ingerir el fàrmac estanozolol. Tots dos casos, van passar un posterior contra anàlisi,  el qual va corroborar la presa d'aquests medicaments prohibits.

 

Altres  esportistes, que no van poder superar els controls establerts pels organismes internacionals,  van ser un judoka americà, una atleta sirià, una ciclista russa, un italià de marxa atlètica, una remera  brasilera, un llançador bielorús, un saltador grec, un atleta colombià i una gimnasta uzbeka, tots ells varen  ser expulsats dels Jocs.

 

LA MASCOTA DELS JOCS

 

La mascota dels Jocs, no va ser triada a l'atzar, sinó que té uns referents  molt concrets. Els seus noms Wenlock i Mandeville provenen del poble Nuch  Wenlock, situat al comtat de Shropshire, recordant que en aquest lloc el  Baró Pierre de Coubertin, va ressuscitar l'any 1858, la idea de restaurar els Jocs  Olímpics de l'Antiguitat.

 

Les mascotas Wenlock i Mandeville 
Les mascotas Wenlock i Mandeville

Aquestes mascotes estan  carregades de símbols. L'altra mascota Mandeville, és el nom de la mascota dels Jocs  Paralímpics de 2012, prové de l'hospital de Stoke Mandeville, situat en Aylesbury,  capital del comtat de Buckinghamshire, on Ludwig Guttman va  arribar en 1940, per engegar una unitat espinal, per ajudar a antics soldats que patien lesions medul·lars  a practicar esport, organitzant competicions atlètiques per a esportistes amb cadires de rodes.

 

En  1948 paral·lelament amb els Jocs de Londres de 1948Guttman va organitzar els Jocs Olímpics de Wenlock per a soldats  discapacitats per la segona guerra mundial, que van ser el referent dels actuals Jocs Paralímpics.

 

Quant al disseny de les esmentades mascotes,  aquestes van estar inspirades en les últimes gotes d'acer líquid, que va sobrar de la construcció de l'última  vida de suport de l'estadi. El seu disseny es va deure a Michael Morpurgo, triant en principi  una figura molt estranya, que gairebé espantava als nens, en comptes d'alegrar-los, que era del que es  tractava.

 

Aquest personatge representava una figura amb  braços i cames, però sense dits, amb un sol ull en el front, que en realitat era una càmera que observava i  gravava tot el que trobava per davant. La insígnia que porten en el cap, és una reproducció que recorden els  fars que porten les típiques taxis negres de la ciutat, sobre el seu capó. El cap de Wenlock té  forma de podi, portant en els seus canells, uns braçalets amb els colors dels cèrcols olímpics.

 

Aquesta  estrambòtica figura va ser presentada al maig de 2010,  en un col·legi de primària de Londres, sent en principi rebutjada per ser massa abstracta  i que no representava l'esperit dels Jocs, i a més segons alguns, s'assemblava més aviat a la creu gamada dels  nazis, que no a un símbol dels Jocs. Però molt ràpid, gràcies a la seva divulgació per tota la ciutat, es  va guanyar tant l'afecte de nens com de majors.

 

LA PROVA DE LA MARATÓ

 

La prova dels 42.195 metres, que tancava les competicions olímpiques, es  va celebrar sobre les 11 del matí del dia 12 d'agost, en el The Mall, prop del Palau  de Buckingham, amb una temperatura de 27 graus, en un emblemàtic recorregut pel centre de la ciutat,  conformat per alguns estrets carrers londinencs, que li van donar a la prova tot aquest sabor ciutadà, que  sempre desprèn la capital anglesa. 

 

L’ugandès Stephen Kiprotich
L’ugandès Stephen Kiprotich

Prop d'un centenar  de corredors van prendre la sortida, en una prova que van dominar des d'un principi, els atletes de Kenya  i Etiòpia grans favorits de la prova, els quals fins al quilòmetre 35, van  liderar la competició.

 

Seria a partir d'aquest punt, quan  sorprenentment va sorgir  l’ugandès Stephen Kiprotich, que sempre va ser al darrere dels kenians  , quan va llançar un fulminant i definitiu canvi de ritme, que no van poder seguir, ni Abel Kirui  ni Wilson Kipsang.

 

Els últims  metres van permetre presenciar una frenètica lluita, entre l’ugandés Kiprotich i el keniata  Abel Kirui, van arribar a la meta, amb un reduït  marge de temps de tan sol 26 segons. El temps de Stephen Kiprotich va ser de  2h.08, 01 seguit d'Abel Kirui amb 2h 08, 27 i de Wilson Kipsang amb 2h.09,37.

 

Els esmentats atletes keniates, van lluitar fins a l'extenuació  per aconseguir l'or, molt motivats pel desig de retre homenatge al seu compatriota Samuel  Wanjiru guanyador en els anteriors Jocs de Pequín, el qual va morir un any abans  d'acudir a Londres, en caure des de la balconada del seu pis en un estrany accident, que encara  avui ningú ha pogut esclarir.

 

L’etiop Tiki Gelana 
L’etiop Tiki Gelana

Quant a les dones, aquestes  van disputar la seva competició set dies abans que els homes, en el mateix recorregut que ells, imposant-se  e un emocionant final l'atleta etíop Tiki Gelana, avantatjant tan sol per 5 seg. a la  keniata Priscan Jeptoo i per 21 seg. a la russa Tatiana Petrova-Arjipova. La  marca de Tiki Gelana va ser de 2h.23, 07 que representava una nova plusmarca olímpica,  seguida com queda esmentat, per Priscan Jeptoo amb 2h.23,12 i la de russa Tatiana  Petrova-Arjipova amb 2h.23,29.

 

LA PRESÈNCIA ESPANYOLA ALS JOCS

 

La Delegació Espanyola va estar composta per un total de 166 homes i 112  dones, sent l'atletisme, l'esport amb més esportista amb un total de 27 atletes, seguit del futbol amb 18 i  tercer l'hoquei-herba amb 16 jugadors.

 

El portador de la  bandera de l'equip nacional, que en principi havia de ser el tennista Rafa Nadal, va ser substituït  a última hora pel jugador de bàsquet Pau Gasol, a causa d'un lesió que va sofrir el  primer, en un partit de tennis .En la Cerimònia de Clausura el banderer d'Espanya.  va ser el piragüista Saúl Craviotto.

 

Joel González, Medalla d’Or
Joel González, Medalla d’Or

Entre  els actius aconseguits, destaca el taekwondo, esport que per primera vegada, aconsegueix per a  Espanya, una medalla d'or en la història d'aquesta disciplina. El seu autor el gironí Joel  González, que ja ostentava la supremacia mundial en la categoria -58, a més dels títols de  campió mundial i europeu. L'afegit a aquest èxit, va estar en les 2 medalles, amb la plata de Nicolás  Garcia en - 80 kg en homes, i de Brigitte Yagüe en - 49 kg., en dones.

 

Altres grans èxits, van ser l'or conquistat per  María Alabau en la classe RS:X i el trio format per Támara Echegoyen,  Ángela Pumariega i Sofia Toro, també en vela, en clase Elliot. Aixi mateix cal     destacar les 11 medalles de plata i altres 4 de bronze, en diferents especialitats, amb  l'afegit dels 30 “Diplomes Olímpics” en diferents esports, balanç sol superat pels Jocs de  Barcelona de 1992.

 

MEDALLISTES D’OR

 

Marina Alabau

Vela

Classe  RS:X

Joel González

Taekwondo

Categoria  -58 kg.

Támara Echegoyen 

Vela

Classe Elliott

Ángela Pumariega

Vela

Classe Elliott

Sofía Toro

Vela

Classe Elliott

 

MEDALLISTES D’ARGENT

 

Mireia Belmonte

Natació

200 metres papallona

Mireia Belmonte

Natació

800 metres lliures

Ona Carbonell

Natació sincronitzada

Duet

Andrea Fuentes

Natació sincronitzada

Duet

Javier Gómez Noya

Triatlón

Prova individual

Brigitte Yagüe  

Taekwondo

Categoria – 49 kg .

David Cal

Piragüisme

C-1 1000 m.

Nicolás García

Taekwondo

Categoria -80 kg .

Saúl Craviotto

Piragüisme

Categoría K-1 200 m

Equipo femenino

Waterpolo

Torneig femení

Equipo masculins

Basquet

Torneig Masculí

 

MEDALLISTES DE BRONZE

 

Maider Unda

Lluita lliure

Categoría 72 kg .

Maialen Chourraut

Taekwondo

Especialidad eslalón

Equipo femenino

Piragüisme

Torneu femenina

Equipo femenino

Natació sincronitzada

Torneu femenina

 

LA PRESÈNCIA DE L’ATLETISME ESPANYOL

 

Malgrat algunes bones actuacions, com les de Ruth Beitia, i  els marxadors Beatriz Pascual i Miguel Angel López, l'actuació global  del nostre atletisme, va ser bastant discreta, repetint-se el succeït a Pequín en 2008, amb  el retorn a Espanya sense cap medalla.

 

ELS DIPLOMES OLÍMPICS DE L’ATLETISME

 

Rurth Beitia, la millor atleta en  los Jocs de Londres 
Rurth Beitia, la millor atleta en  los Jocs de Londres

Els guardonats amb “Diploma Olímpic”, serien la saltadora  d'alçada Ruth Beitia, per la seva 4ª posició, la qual cosa representa ser la millor atleta  espanyola en aquests Jocs.. El marxador Miguel Angel López, pel seu 5ª lloc en els 20 km  marxa, el discòbol Frank Casañas, pel seu 7º i la marxadora Beatriz Pascual per  la seva 8ª classificació en els 20 km. marxa, son els que van completar els quatre diplomes guanyats en  atletisme.

 

La consecució de el “Diploma Olímpic” s'atorga a tots aquells  esportistes classificats, des del 4t lloc al 8è, ambdós inclosos, en totes les disciplines i en  tots  els esport.

 

La classificació per països  en atletisme va ser la següent: USA amb 29 punts, Rússia amb 18 i tercera  Jamaica amb 13 fins a un total de 34 països, que almenys van guanyar una medalla.

 

EL FESTIVAL DE CLOENDA

 

 

Aquest festival de comiat, va començar a les 21 hores, amb la interpretació  per la cantant anglesa Emeli Sandé de la cançó “read all a bout it” que  va ser el tret de sortida, per donar pas a un brillant carrusel d'actes, tal com es mereixien aquests memorables  Jocs, considerats com una organització d'altíssim nivell.

 

Aquesta  cerimònia, dissenyada per Kim Gavin, va ser un tribut a la música del Regne  Unit,  titulada Simfonia de música britànica amb una desfilada inacabable  de les millors cançons britàniques dels últims 50 anys, veient actuar a cantants tan carismàtics com, els  Rollings Stones, Mike Oldfiel, The Who, Ray Davis, Emile Sandé, Muse, les Spice Girls,  entre altres destacats cantants melòdics, de la història musical de les Illes Britàniques.

 

John Lennon
John Lennon

Però si hem d'escollir un moment emotiu, aquest  sens dubte serà el record a John Lennón, la cançó del qual  Imagine,  interpretada per un petit grup de nens vestits de blanc. Al mateix temps que apareixia la seva imatge en la  pantalla de l'estadi, en un vídeo dissenyat per la seva vídua Yoko Ono, que va emocionar a  tots els espectadors.

 

Però tampoc es pot oblidar, escoltar  la veu de Freddie Mercury, el desaparegut membre de Queen, quan se’l va  visionar en la pantalla de l'estadi, interpretant la seva famosa melodia Freedom.

 

Tot  seguit, van desfilar en fila índia, els banderers dels països  participants, darrere dels quals van seguir per grups, els components de la resta d'esportistes. Tots ells  després d'efectuar una volta a l'estadi, van anar a ocupar els seus espais reservats, en la gespa, des d’ on  van poder contemplar la resta de la cerimònia i participar al final, a la desbaratada  festa, que sempre apareix  al final dels Jocs.

 

Una vegada formats a les seves  respectives zones, es va procedir a la proclamació dels vencedors de la prova de marató, disputada al matí,  L'arribada, d'aquesta clàssica prova, en comptes d’efectuar-se en l'estadi olímpic, es va realitzar en els limítrofs  del propi Palau de Buckingham, sent coronat com a campió, l’ugandés Stephen Kiprotich.

 

 La bandera olímpica,de Londres a Pekín
La bandera olímpica,de Londres a Pekín

En l'apartat de parlaments, en presència  de les personalitats convidades, van destacar els efectuats pel president del Comitè Organitzador, Sebastian  Coe amb esment especial a les forces de seguretat, i als més de 40.000 voluntaris, sense  els quals aquesta memorable efemèrides, no hagués estat possible realitzar.

Així  mateix el president del Comitè Olímpic Internacional Jacques Rogge,  després d'unes breus paraules d'agraïment a tots els estaments oficials del Regne Unit, va  fer lliurament de la bandera olímpica a l'alcalde de Londres Boris Johnson, que al seu  torn la va lliurar al seu homòleg de Rio de Janeiro, Eduardo Paes, seu dels propers Jocs  en 2016.

Quan només passava un minut de les 12 de la nit, es va extingir la flama  olímpica, alhora que apareixien en  escena, el grup The Who, interpretant la cançó My  Generation, que va ocasionar el disloqui final de tota la família olímpica, en el centre de l'estadi.

He d’esmentar que tots aquests esdeveniments, van ser  acompanyats d’uns inacabables focs artificials, tant dins de l’estadi, com a tot l’entorn de la capital anglesa.

LA MEDALLA DELS JOCS

Campions Olímpics

100 metres llisos

Usain Bolt

9,63 r.o

JAM

200 metres llisos

Usain Bolt

19,32

JAM

400 metres llisos

Kirani James

43,94

GRN

800 metres llisos

David Rudisha

1:40,91 r.m.

KEN

1.500 metres llisos

Taufik Majlufi

3:34,08

ARG

5000 metres llisos

Mohamed Farah

13:41,66

GBR

10000 metres llisos

Mohamed Farah

27:30,42

GBR

110 metres tanques

Aries Merrit

12,92

USA

400 metres tanques

Félix Sánchez

47,63

DOM

3000 obstacles

Ezequiel Kemboi

8:18,56

KEN

Marató

Stephen Kiprotich

2h.08:01

UGA

Salt d'alçada

Ivan Ukhoy

2.38

RUS

Salt amb perxa

Rènaud Lavillenie

5.97 r.o

FRA

Salt de llargada

Greg Rutherford

8.31

GBR

Triple salt

Christian Taylor

17.81

USA

Llançament de pes

Tomasz Majewski

21.89

POL

Llançament de disc

Robert Harting

68.27

GER

Llançament de martell

Krisztián Pars

80.59

HUN

Llançament de javelina

Keshorn Walcott

84.58

TRI

20 km marxa

Ding Chen

1h.18:46 r.o.

CHN

50 km . marxa

Sergéi Kirdiapkin

3h.35:59 r.o.

RUS

Decatló

Ashton Eaton

8.869 p.

USA

Relleus 4 x 100 metres

Equipo de Jamaica

36,84 r.m.

JAM

Relleus 4 x 400 metres

Equipo de Bahamas

2:56,72

BAH

Campiones olímpiques

100 metres llisos

Shelly.Ann Fraser

10,75

JAM

200 metres llisos

Allyson Felix

21,88

USA

400 metres llisos

Sanya Richards-Ross

49,55

USA

800 metres llisos

María Savinova

1:56,19

RUS

1500 metres llisos

Ash Cakir Alptekin

4:10,23

TUR

5000 metres llisos s

Meseret Defar

15:04,25

ETH

10000 metres llisos

Tirunesh Dibaba

30:20,75

ETH

100 metres tanques

Sally Pearson

12,35 r.o.

NZA

400 metres tanques

Natalia Antiuj

52,70

RUS

3000 m . obstacles

Yulia Zaripova

9:06,72

RUS

Marató

Tiki Gelana

2h.23:07 r.o.

ETH

Salt d' alçada

Anna Chicherova

2.05

RUS

Salt amb perxa

Jennifer Suhr

4.75

USA

Salt de llargada

Brittney Raese

7.12

USA

Triple salt

Olga Rypakova

14.98

KAZ

Llançament de pes

Valeri Adams

20.70

NZA

Llançament de disc

Sandra Perkovié

69.11

CRO

Llançament de martell

Tatiana Lysenko

78.17 r.o.

RUS

Llançament de javelina

Barbora Spotáková

69.55

CZE

20 km . marxa

Elena Lashmanova

1h.25:02 r.m.

RUS

Heptaló

Jessica Ennis

6.955 p.

GBR

Relleus 4 x 100 metres

Equipo de USA

40,82 r.m.

USA

Relleus 4 x 400 metres

Equipo de USA

3:16,88

USA

 

LA MASCOTA  OLÍMPICA

 

 

Fonts d'informació:

Llibres de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA)

Recerca per  Internet

Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí

Arxius de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)

Llibres de la International Athletic Foundation

Referents de l’IAAF World Rècords

Documentació pròpia

 

Febrer de 2013