UNA CURIOSA CRONOLOGIA DE LES MILLORS MARQUES ESPANYOLES DELS 1500 METRES A L‘AIRE LLIURE, DES DEL 1900 AL 2011

 

INTRODUCCIÓ

 

Aquesta completa exhaustiva i profunda història de la prova de 1500 metres a Espanya, té una única font d’informació : els arxius de l'Associació Espanyola d'Estadístics d'Atletisme (AEEA) . La seva extensa col·lecció de butlletins reflecteixen tota la història de l'atletisme, no només la del nostre país, sinó també la del més enllà de les nostres fronteres.

L'extraordinari treball desenvolupat pels seus membres durant més de 30 anys és la font inesgotable de documentació d'on he extret tota la informació per poder confeccionar aquest i altres documents històrics que difícilment hagués pogut portar a terme sense ells.

La metodologia emprada per a realitzar aquesta curiosa cronologia dels 1500 metres a Espanya, es pot aplicar igualment a qualsevol altra de les disciplines que conformen el nostre calendari atlètic, però en aquesta ocasió, parlarem d'aquesta emblemàtica prova, la qual sempre he nomenat com “la meva prova.”

 

Actualment la (AEEA) està considerada com una de les associacions més documentades del món a la qual acudeixen puntualment els més acreditats estadístics mundials, quan a l’hora de confeccionar els seus documents atlètics cerquen dades que no es troben en altres fonts de documentació.

 

  

De forma molt especial he de citar a José Javier Etayo, el nostre actual President i a José María García, President d’ Honor , sense ometre els noms deJesús Aranaz, pels seus treballs que fan referència a les dècades de 1940 i 50, així com Ignacio Mansilla, per la seva meravellosa exposició de “Les 1.000 millors marques “All Time” dels 1500 metres a Espanya, editat en el butlletí de la (AEEA) nº 67 el juny del 2003 i a José Luis Hernández, que treient temps d'allà on no n’hi havia, sempre ha trobat l’estona per poder atendre i comentar els meus suggeriments sobre aquesta complicada recopilació.

                                       LA PLUSMARCA ESPANYOLA QUE VA LLANÇAR El MIG FONS                                                      ESPAÑOL ALCAPDAVANT DE L'ÈLIT MUNDIAL

 

Aquesta és sens dubte, la prova més llaurada a nivell internacional de totes les que constitueixen el calendari atlètic espanyol, sent la introductora, en l'àmbit internacional, de la sensació que el nostre atletisme podia aconseguir en un futur molt proper, el màxim guardó mundial, que no podia ser un altre que l'or en uns Jocs Olímpics.

La història mai explicada a Espanya d'aquesta històrica carrera. Això va succeir a la ciutat finlandesa de Turku el dia 29 d'agost de 1958, en una afable i tranquil nit, a les 21 hores, amb una temperatura de 22º C, una humitat de 65 º/º i una velocitat del vent gairebé nul·la. La pista de cendra estava considerada entre les millors del món. L'estadi aquesta situat entre la frondositat dels nombrosos boscos de la ciutat, tenia una capacitat per uns 5000 espectadors, que pràcticament estaven damunt de les pistes.

En aquell moment, un atleta espanyol, Tomás Barris, aconseguia en el bressol de l'atletisme mundial, una marca de 3:41,7 considerada, com la dotzena millor marca del rànquing mundial, solament superada per onze països d'un gran nivell atlètic com Austràlia, Estats Units, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Rússia, Anglaterra i Hongria, però per davant de països com Alemanya, França, Itàlia, Iugoslàvia, Romania o Bèlgica, països considerats igualment, com a grans potències del mig fons mundial. Aquest fet obria totalment, les portes dels més acreditats estadis europeus, per a l'atletisme espanyol.

UNA FOTOGRAFIA HISTÒRICA INÈDITA A ESPANYA

En aquesta per a nosaltres històrica prova, van participar 17 atletes de diferents països, en la qual es van batre simultàniament els rècords absoluts d'Hongria,Espanya i Polònia, amb la següent classificació:

 

No estant autoritzada l'actuació d'atletes llebre, la prova va ser comandada de forma alterna, pels finlandesos Salsola, Vuorisalo i Salonen fins als últims 300 metres finals.

 

HOMOLOGACIÓ OFICIAL DE LA PLUSMARCA

Els temps anotats pels tres jutges de la prova van ser: Tres minuts quaranta-un segons set dècimes Tres minuts quaranta-un segons i set dècimes. Tres minuts quaranta-un segon sis dècimes: Oficialment va ser homologat per la Reial Federació Espanyola d'Atletisme a Madrid ,presidida per Andrés Tuduri, el 15 de gener de 1959, constant en el foli 44, tom 7º en el Llibre de Records reglamentaris, segellat i reintegrat de Timbres.

Aquesta plusmarca es va mantenir imbatible en la taula de rècords espanyols, durant 10 anys, fins que l'aragonès Alberto Esteban la va rebaixar a 3:41,3 en el seu pas per la milla, en un Meeting internacional a Estocolm, el dia 2 de juliol de 1968. Un més després, aquesta marca seria superada a Göteborg, pel madrileny Jorge González Amo, en aconseguir un registre de 3:40,0 el dia 26 d’agost de 1968.

EL CIM DE L'ATLETISME ESPANYOL

Aquest fet memorable va succeir en els inoblidables Jocs de Barcelona del 1992, on Fermín Cacho, amb el seu triomf en els 1500 metres, va posar el fermall de l'or a una llarga i reeixida llista de noms que van tenir una incidència molt positiva perquè aquest històric moment fos una realitat.

LA CRONOLOGIA PER MARQUES DELS 1500 METRES A ESPANYA

Per a molts mitjans de comunicació parlar de la cronologia del 1500 metres a Espanya, és un tema més aviat fàcil, còmode i fins i tot poc documentat quan situen els recents anys 80 com el punt de partida internacional d'aquesta especialitat.

Cal fer constar, però, que la veritable història dels 1.500 metres va néixer a principis del segle XX quan a un basc anomenat Juan Muguerza, se li va homologar oficialment la primera plusmarca espanyola de la distància. És veritablement en aquest moment quan se situa el punt de partida oficial de la cronologia d'aquesta prova.

Jesús Aranaz

No es pot obviar una part molt important d'aquesta història que, com en tots els esports, també té els seus referents que són en definitiva els que sempre marquen el camí a seguir.

En aquests anys, considerats com a màgics dins la precarietat social que existia al nostre país, aquesta prova va anar millorant, sorgint una gran quantitat de noms anònims dels quals destacarem els millors. Els especialistes del 1500 m d’aquest lustre es nomenen en les taules inserides més avall. Serien ells, en definitiva, els que dotarien aquesta prova del llustre que tant necessitava.

Els noms dels madrilenys Daniel Poyán, Manuel Macias, Miguel Revert, Jesús Hurtado, Julio Gómez Almazán, els biscaïns Cesáreo Marín, Dimas Ramos, els gallecs, Carlos Pérez, Manuel Augusto Alonso, Sergio Vázquez i l'asturià Rufino Carpena, se'ls recordarà sempre, entre altres atletes, com els pilars d'aquesta emblemàtica prova, durant la dècada de 1940-1950, considera per molts, com les més difícil de la nostra històrica esportiva, com a conseqüència de la postguerra Civil Espanyola. Sempre en el nostre atletisme, es parlarà d'un abans i un després, d'aquestes complicades dècades.

Per cert Julio Gómez Almazán que va ser repatriat des de Rùssia en 1956, és considerat com el primer atleta espanyol que ostenta un rècord mundial absolut en la prova de relleus de 4 x 800 per clubs, formant part de l'equip de l' Universitat de Moscou, on cursava els seus estudis d'Enginyeria de Camins.

No hem d’oblidar els catalans Domingo Mayoral, José Molins, José María Giménez, entre els quals també es trobava l'autor d'aquest reportatge, considerat per molts com l’impulsor perquè l’atletisme espanyol pogués estar present en els més famosos estadis d' Europa.

 

Va ser a partir d'aquest moment quan va començar una nova època d'esplendor per a la història de la nostra prova. A tal fita no només van contribuir les noves normes oficials que permetien l’accés de les televisions amb els seus respectius espots publicitaris, si no també la professionalitat dels atletes.

Tanmateix un altre canvi decisiu per la millora global del nostre esport va ser la substitució de les pistes de cendra per les actuals de tartan, en la qual el rendiment de l'atleta és sensiblement superior degut a la impulsió que aquestes imprimeixen al seu ritme de carrera. És ben cert que els canvis han suposat sempre una millora, com a qualsevol faceta de la vida i dins l’àmbit de l’esport, per descomptat, no pot ser aliè a aquests.

José Manuel Abascal y José Luis González, en 1980

 

Anomenar els noms il·lustres del mig fons espanyol ens portaria a confeccionar, per al nostre orgull, un llistat inacabable d’atletes on tots han posat la seva part els seus millors esforços per a fer possible aquesta autèntica realitat de convertir aquesta màgica prova en una de les més atractives del calendari espanyol i mundial.

Recordant en tot moment aquelles pioners que ens van obrir camí, hem de fer palès els noms d'Alberto Esteban, Jorge González Estimo, José María Morera, José Luis González, José Manuel Abascal, Reyes Estevéz, Isaac Viciosa, Andrés Manuel Diaz, José Antonio Redolat, Juan Carlos Higuero, Arturo Casado, que entre molts altres, sempre estaran presents a les pàgines d'or d'aquesta prova.

RESULTATS OBTINGUTS EN PISTA DE CENDRA

RESULTATS OBTINUGUTS EN PISTES SINTÈTIQUES

RÀNKING DE LES MILLORS MARQUES ESPANYOLES I LA SEVA APROXIMACIÓ ENANYS AL RECORD MUNDIAL ABSOLUT, EN LES RESPECTIVES ÈPOQUES

(Registres estadístics supervisats per José María García) 
* Llistats tancats el 30 de novembre de 2011

LA FONT D’INFORMACIÓ D’AQUEST DOCUMENT DEL MIG FONS ESPANYOL

AGRAÏMENTS

L'autor d'aquest document vol fer constar que, a l’hora de confeccionar les taules dels millors atletes per dècades, els llistats d'aquestes taules han estat extretes íntegrament dels butlletins editats en el seu moment per la (AEEA).

l el meu agraïment, una vegada més, als meus companys de l'associació perquè de tots ells,repeteixo, he recollit part del seu impagable treball en posar a disposició de l'atletisme espanyol qualsevol faceta de la història del nostre esport.

Desembre de 2011