ANÈCDOTES I CURIOSITATS DELS JOCS OLÍMPICS D'ATENES DE 1896
INTRODUCCIÓN
Van haver de transcórrer més de 1500 anys des de la finalització dels “Jocs de l'Antiguitat”, perquè el món recuperés la puresa i els valors de l'olimpisme. Com no podia ser d'una altra forma, Atenes fou l'escenari d'aquest memorable esdeveniment, en el qual es va bolcar tota la ciutadania grega en unes jornades d'incontenible fervor patriòtic.
No hi ha dubte que esmentar els Jocs Olímpics, és recordar l'esdeveniment esportiu més universal de l'època moderna. Tots coneixem el nom d'infinitat de grans esportistes, que gràcies a la seva tenacitat i al seu treball, han aconseguit gestes i plusmarques impensables, molt poques dècades enrere. En realitat aquests són, ni més ni menys, els actius que fan gran l'esport i propaguen la seva dimensió mundial.
Però en cada cita olímpica i dins de la seva varietat d'esports, sempre existeixen altres elements que agrada conèixer i que no sempre han tingut la divulgació que per la seva originalitat mereixien. Estic parlant d'aquelles anècdotes i curiositats, que paral·lelament amb els Jocs han vingut succeint durant qualsevol època dels mateixos, on la picardia i la genialitat han acaparat l'atenció de tots els afeccionats.
El fet d'organitzar-se per primera vegada aquest gran esdeveniment, dels “ I Jocs de l'Era Moderna”, va portar amb si moltes incidències i anècdotes, que intentaré enumerar amb la major veracitat possible, atès que en aquella època les versions que es van difondre, gairebé sempre portaven aparellada la fantasia de molts dels comunicadors.
 |
| Dimitris Vikelas |
Tot va començar el dia 6 d'abril de 1896 amb la designació del francès Pierre de Fredi “Baró de Coubertín”, que substituïa a l'anterior president de el “Comité Olímpic Internacional”, el grec Dimitrios Vikelas el qual va presidi el moviment olímpic, des de 1894 fins a 1896.
Sens dubte el millor escenari per a la recuperació dels antics Jocs, no podia ser un altre que l'estadi Liburgo construït gairebé quatre segles a. c. i seu dels primers “Jocs de l'Antiguitat”, rebatejat posteriorment una vegada efectuada la seva remodelació, amb el nom de Panathinaikó, on en menys d'una hora, 80.000 espectadors omplien l’aforament de l’estadi, mentre que altres 10.000 ocuparien els petits monticles situats al voltant del mateix.
JOCS D'ATENES DE 1896
Van participar catorze països, Alemanya, EUA França, Hongria, Gran Bretanya, Austràlia, Dinamarca, Suècia, Àustria, Bulgària, Xile, Itàlia, Suïssa i Grècia, que en conjunt van ser representats per 241 homes dels quals gairebé 200 d'ells eren de nacionalitat grega. En aquest primer esdeveniment olímpic, no va haver-hi participació de les dones.
Els esports seleccionats van ser nou, atletisme, natació, gimnàstica, ciclisme, tennis, halterofília, rem, lluita i tir. Les proves de rem i vela, aquesta fora de concurs, no es van poder celebrar, per les fortes onades de la mar.
En aquesta primera edició, solament rebien medalla els dos primers classificats de cada prova. Al primer se li lliurava una medalla de plata i una branca d'olivera i al segon una medalla de bronze i una branca de llorer. No es donaven medalles d'or perquè es considerava que interferia les regles de l'amateurisme. A tots els guanyadors se'ls lliurava així mateix, un diploma oficial dels Jocs.
El lliurament de guardons s'efectuava en la Cerimònia de Clausura, sota els sons de la música d'un himne compost amb lletra del poeta grec Kostis Palamas i música de Spyridon Samaras, que personalment va dirigir l'orquestra. Malgrat que en diferents Jocs sempre sonava una música en els actes cerimonials, aquest himne no va ser declarat com a oficial, fins als Jocs de Roma de 1960.
Tanmateix en aquests primers Jocs no va haver encesa de la torxa, un dels símbols dels mateixos, que sí seria oficial, a partir d'Amsterdam de 1928, quan es va encendre per primera vegada el pebeter de l'estadi. El mateix va succeir en els actes protocol·laris amb el Jurament dels atletes i jutges, que van ser obligatoris a partir dels Jocs d'Anvers de 1920 i de Mùnic de 1972 respectivament.
Cal assenyalar que en les primeres edicions dels Jocs, un esportista que tingués acreditat uns registres esportius acceptables, podia inscriure's a nivell personal, sempre que es pagués les despeses que comportava la participació en l'esdeveniment olímpic.
El primer campió olímpic de la història moderna, 1500 anys després dels “Jocs de la Antiguitat”, va ser el nord-americà James B. Connolly, vencedor del triple salt amb 13.71, el dia 6 d'abril de 1896. Aquest atleta que va efectuar el desplaçament en un vaixell de càrrega i en ferrocarril, va córrer amb tots els costos pel seu compte inclòs l'estada, atès que en aquell temps no existia encara la vila olímpica, que si va aparèixer a partir dels Jocs de Los Angeles de 1932.
Una atípica incidència, va succeir en la prova de fons en mar obert, amb una distància de 1200 metres, havent de portar als participants en barcasses al lloc de la sortida, deixant-los sols per nedar en línia recta fins a la costa, que donat l'estat de la mar i la fredor de l'aigua, solament van prendre la sortida nou participants, sense cap barcassa d'acompanyament.
Però la gesta d'aquests nedadors, no era el triomf, sinó mantenir la seva flotabilitat , atès que l'altura de les ones feien perillar la seva integritat física, com va manifestar el vencedor de la prova l'hongarès Alfred.Hajos, que va haver de realitzar un esforç sobrehumà sense importar-li massa la seva classificació. El que l’importava era arribar viu a la costa que era la seva única salvació.
 |
| El nedador Alfred Hajos |
Les proves de natació es van celebrar en mar obert a l’Abadia de Zea prop del Pireo, amb una mar embravida amb ones de més de tres metres, celebrant-se totes les proves en una única jornada. Les disciplines escollides van ser 100 metres lliures,500 metres lliures, 1200 metres lliures.
Conforme transcorrien les jornades, la decepció dels afeccionats grecs anava en augment al no poder guanyar cap medalla. Era tanta l'ansietat de la població, que fins i tot es va incloure una prova en mar obert no oficial, de 100 metres, en la qual solament podien participar mariners que anessin de nacionalitat grega.
Però era tan fort el temporal que dels dotze inscrits solament tres van acudir a la sortida. Va guanyar Malokinis amb un temps de 2,20 seg. amb un avantatge sobre el segon classificat de més d'un minut.
Però quan major era la decepció, va arribar inesperadament l'explosió de goig que tota la nació esperava. Va haver de ser un humil i laboriós pastor de la localitat de Marussi, anomenat Spyridón Louis, que contra pronòstic es va alçar amb la victòria amb més de vuit minuts d'avantatge sobre el seu perseguidor, també de nacionalitat grega, en un recorregut entre Marató i Atenes . Va ser tan gran l'alegria i l'entusiasme, que el propi Rei Jorge I de Grècia i el Príncep Constantino, van saltar a la pista per acompanyar al vencedor, corrent al seu costat els últims metres. Cal assenyalar que Spyridón Louis, va estar 24 hores resant, per menjar-se el dia de la prova una gallina sencera.
En aquesta prova van participar 17 atletes dels quals vuit van abandonar o van ser desqualificats. Es comentava posteriorment, que la distància total de la prova oscil·lava al voltant dels 40 quilòmetres, que donada les dificultats d'aquella època pel mesurament del recorregut, va poder haver estat possible. El temps oficial de Spyridon Louis va ser de 2h.58, 50. Cal afegir que tots els participants eren de nacionalitat grega, menys el tercer classificat l'hongarès Gyla Kellner que va trigar 3h. 06,35 Als altres atletes classificats no se'ls va prendre cap temps oficial. Com a anècdota s’hauria de dir que el grec Spyridon Belokas va arribar en tercer lloc, però va ser desqualificat, per descobrir-se que havia pujat a un carro.
Cal assenyalar que Spyridon Louis, no va tornar a córrer mai més. Gràcies al seu triomf va ser obsequiat amb diferents prebendes, entre les quals hi havia una considerable quantitat de diners en metàl·lic, per la qual, va ser desqualificat pel Comitè Olímpic, perquè això vulnerava els límits de l'amateurisme.
 |
| Spyridon Louis |
Una incidència històrica va tenir lloc abans de donar-se la sortida de la marató. Una dona grega anomenada Stamis Rovithi, va demanar permís per córrer juntament amb els homes, sent-li denegada la seva petició, a la qual cosa ella sense pensar-s’ho dues vegades, va sortir totalment sola darrera d'ells, per un recorregut paral·lel i altern per no entorpir als atletes, parant-se solament un moment per beure un got d'aigua, quan ja hi havia depassant a molts homes que anaven abandonant per l’esforç realitzat.
Quan va arribar a les portes de l'estadi, ja completament buit de públic, li van prohibir entrar, optant per fer un recorregut al voltant del mateix, per arribar amb més de quatre hores de retard en relació amb l'últim classificat. Aquest fet va aixecar moltes crítiques, perquè es coincidia que l'esforç de l'atleta bé mereixia aquest premi.
Existeix la creença que una altra atleta grega Melpóneme, també pretenia el mateix, però no existeix l'evidència que això fos així. D'altra banda existeix algun document, que insinua que possiblement es tracti de la mateixa persona.
Si l'heroi nacional va ser sens dubte Spyridon Louis, l'atleta més destacat dels Jocs, va ser l'alemany Carl Schumann, participant en quatre disciplines, atletisme, gimnàstica, halterofília i lluita grecoromana, guanyant un total de 4 medalles de plata i altres quatre de bronze.
Una altra anècdota de les moltes que van ocórrer va succeir en la sortida dels 100 metres llisos, quan el nord-americà Thomas Burke l'únic dels participants, va recolzar un genoll i els braços en el sòl, els quals en principi dubtaven si això comportava alguna irregularitat, atès que tots els altres atletes ho feien dempeus en diferents postures. El vencedor va ser Burke amb 12 segons justs, que va repetir victòria en els 400 metres llisos amb 54,2.
De totes maneres el primer campió grec de la història, va ser un dels professionals autoritzats a participar, encara que en un esdeveniment separat. El seu nom Leonidas Pyrgos, guanyador en esgrima, dins de l'especialitat de floret.
En les competicions de ciclisme, que es van disputar en un velòdrom a l'aire lliure, van participar cinc països, amb un programa compost per cinc proves en pista i una en carretera, entre Marató i Atenes, amb un recorregut d'anada i tornada, de 87 km. que es va adjudicar el grec Aristidis Konstantinides. Però va ser al curs de les proves en pista on va sorgir l'anècdota.Va cridar molt l'atenció per celebrar-se en un velòdrom, les competicions de 100 km. i les 12 hores.
Cal dir que en la segona de les esmentades proves, solament es van presentar a la sortida dos participants, un ciclista i un esgrimista. Sota un temps infernal amb pluja i vent, va guanyar sorpresivament, Adof Schmal un membre de l'equip d'esgrima d'Àustria.
En halterofília un esport que gairebé acabava de néixer, que quasi sempre es disputava a l'aire lliure, va tenir com a escenari el propi Estadi Panatenaikó. Es van presentar solament dos participants, un danès Viggo Jensen i un escocès Launceston Elliot, els quals en un equilibrat enfrontament van acabar empatats, per la qual cosa va haver de realitzar-se un desempat que també va finalitzar en taules. Va ser el propi Rei Jorge I de Grècia, en la seva qualitat de jutge suprem, qui va atorgar la victòria al danès pel seu millor estil. Això va provocar un cert descontentament entre alguna de les delegacions, que no estaven acostumats a aquestes decisions.
El medaller final va estar encapçalat per Estats Units amb 90 medalles, sent l'últim Luxemburg amb 1 medalla.
 |
 |
|
Nedadors protegint-se del fred abans de pujar a les barcasses per anar a la sortida
|
L'americà Thomas Burke, amb les mans en el sòl, en la sortida dels 100 m. llisos
|
 |
 |
|
Els francesos Léon Flameng i Paul Masson les vencedors de ciclisme en pista
|
Sortida de natació en mar obert, amb les barcasses com a línia de sortida
|
Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs d'Atenes 1896
Fons d’ informació:
Llibres de la Associació d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA)
Correccions de català per gentilesa d’Anna Martí
Llibres de la Federació Internacional de Atletisme (IAAF)
Recerca per Internet
Documentació pròpia
Abril de 2014