|

|
PERFÍL ESPORTIU DE TOMÀS
BARRIS
L'atleta que va obrir les portes d'Europa

-
Molt s'ha escrit d'ell, des de que
es va iniciar en el món de l'atletisme, en el seu debut a
la Jean Bouin en categoria escolar de l'1 de gener de 1.947.
La seva trajectòria atlètica ha mantingut una constant
ascendent, malgrat els alts i baixos que semblaven denotar una moral
feble en els seus primers anys de contacte amb les pistes de competició.
-
La transformació de Tomàs
Barris en un atleta de nivell mundial, no va ser fruit de l'atzar,
sinó de la seva voluntat i tenacitat en posar-se a disposició
de l'entrenador finlandès Olli Virho, que va estar
vuit mesos a Barcelona per tal de preparar als atletes catalans
per als II Jocs del Mediterrani, que es van disputar al vell Estadi
de Montjuïc a l'estiu de 1.955.
-
L'arribada d'Olli Virho fou
una gestió directa de l'Ajuntament de Barcelona
i de Joan Antoni Samaranch, que van ser els qui van costejar
l'estada del tècnic finlandès, que va introduir entre
nosaltres l'entrenament intensiu i controlat. Quan se'n va anar
a Finlàndia, Olli Virho va seguir mantenint contacte
amb Barris, a qui va inculcar la confiança en les seves pròpies
forces.
-
Però el tècnic de més
prestigi mundial de l'època, es trobava a l'Institut d'Educació
Física de la universitat alemanya de Friburg. A Woldemar
Gerschler se'l coneixia llavors pel fabricant de rècords
del món i campions olímpics, tals com Rudolf
Harbig, el luxemburguès Josy Barthel, Gordon
Pirie, el belga Roger Moens, etc. Amb Gerschler
treballava el doctor Hans Reindell, que realitzava estudis
sobre la capacitat de resistència de l'ésser humà.
Completava el grup el conegut psicoanalista Dr. Schilge.
Obtenien grans resultats, però també foren molts els
atletes que es van cremar a Friburg. Intel.ligentment, Barris
sempre va saber adaptar a la seva persona l'ensenyament rebut.
-
La gran explosió de Tomàs
Barris mai s'hagués produït sense l'ajuda de Joan
Antoni Samaranch, qui sempre va confiar en ell, donant-li el
seu suport personal per tal de realitzar tants viatges com fossin
necessaris a la bella capital de la Selva Negra. Els èxits
no es van fer esperar...
-
Fou a partir de l'any 1.957 quan a
les Pistes Universitàries de Madrid, es va disputar l'encontre
Espanya-Alemanya, i on Tomàs Barris va aconseguir l'única
victòria espanyola, vencent en els 1.500 metres a l'ex-plusmarquista
mundial Werner Luegg, fet que li va obrir les portes dels
més acreditats estadis alemanys i dels països nòrdics,
considerats el bressol de l'atletisme mundial..
-
Va actuar junt a l'equip nord-americà
i d'altres figures mundials en les seves participacions estiuenques
per Europa, vencent a plusmarquistes mundials i a campions olímpics.
la seva popularitat va ser enorme i en els informes que remetien
les ambaixades espanyoles al Ministeri d'Assumptes Exteriors, Tomàs
Barris figurava en un primer pla. Aquell any 1.957, la Delegació
Nacional d'Esports li va concedir la Copa Baró Güell
com a millor esportista espanyol a nivell internacional. Posteriorment,
el govern espanyol li va concedir la Cruz al Mérito
Civil i la Federació Internacional (IAAF) li va atorgar
la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu.
-
Les participacions europees de Tomàs
Barris van continuar durant molts anys, però el cim de la
seva trajectòria atlètica la va assolir a la ciutat
finlandesa de Turku quan el cronòmetre es va aturar, al final
d'una memorable cursa de 1.500 metres, en 3'41.7'', la 13ª
millor marca mundial de l'any i la 20ª de tots els temps. Era
un rècord d'Espanya en aquells moments, superior al de països
de gran tradició atlètica com Alemanya, França,
Noruega, Itàlia, Romania, Bèlgica, Iugoslàvia,
etc. Sols 12 països al món tenien en el seu llistat
de rècords nacionals un temps millor que el rècord
espanyol.
-
En parlar als nostres dies dels progressos
del mig-fons espanyol, aconseguint
títols olímpics i brillants actuacions als campionats
mundials, no podem oblidar el precursor de la distància:
Tomàs Barris, que es va retirar de l'atletisme de competició
sense conèixer les pistes sintètiques, corrent amb
sabatilles de claus llargs sobre pistes de cendra, sense comptar
amb atletes llebre, sense ajudes ADO, ni sponsor,
etc. que feia que s'hagués d'assegurar el seu futur fora
de l'ambient esportiu.
-
Tomàs Barris ha sigut una
figura brillant a la història de l'esport espanyol, en una
època on va destacar també Joaquim Blume com
a estrella mundial de la gimnàstica. Fer comparacions entre
l'ahir i l'avui no és aconsellable donat que les circumstàncies
no són les mateixes. Han passat més de 40 anys de
la gesta de Tomàs Barris a Turku, i en tot moment se li recorda
que va obrir les portes a Europa a l'atletisme espanyol d'alta competició.

|
Una de les últimes fotografies de Joaquim Blume,
amb Tomàs Barris a Sabadell, dies abans de la seva tràgica desaparició
en accident aeri l'any 1.959
|
Aquest perfil és una col.laboració de Francesc
Castelló, historiador de l'atletisme català.
|