Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÒRICS DE SALT DE LLARGADA FEMENÍ

ELS ORÎGENS D’AQUESTA ESPECIALITAT

Potser sigui aquesta prova, una de les més antigues de tot el calendari femení, si tenim en compte, que ja en els “Jocs de l'Antiguitat” uns 708 aC., estava inclosa en la prova del Pentatló.

Entrant de ple en l'època, que podem considerar moderna, uns anys abans que apareguessin, en el Llibre dels Records, de la “Internacional Foundation”, els noms de les alumnes del “Vassar College” situat a la població de Poughkeepsie, en l'estat de Nova York, de Emma Baker, amb un registre de 3.48, el 9 de novembre de 1895 i de la seva companya d'estudis, Rowena Reed, amb una marca de 4.04, el 15 de maig de 1897, ja va haver en aquest final del segle XIX, un actiu moviment de les dones, que igual que els homes, desitjaven practicar proves atlètiques.

Però el gran problema, estava en el propi Comitè Olímpic Internacional, CIO, que gens volia saber de la integració femenina, en un esport que segons ells, solament estava concebut per a la practica dels homes.

Davant aquesta negativa, el moviment de les dones no es va fer esperar. Amb la finalitat de controlar i poder atorgar la deguda credibilitat, a tots els seus registres, no va haver altra solució que crear un nou organisme, dedicat totalment a les dones, pel que sota la presidència de la francesa, Alice Milliat, una lluitadora innata, per a la defensa de la dona en pro de la seva practica esportiva, va néixer la “Federació Internacional Femenina”, (FSFI). constituïda a París el 1921.

Una de les seves primeres decisions, a més d'organitzar les seves pròpies competicions, va anar reconèixer com primera marca mundial, l'aconseguida per la txecoslovaca Marie Mejzlikova, amb un salt de 5.16 a Praga el 6 d'agost de 1922, a la qual van seguir entre unes altres, la mediàtica i gran atleta japonesa Kinué Hitomi amb 5.50 en 1926 en Göteborg, i més tard de l'anglesa Muriel Gunn, amb 5.57 a Londres, el 1927.

Davant l'evidència que el impuls femení era irreversible, el CIO, no va tenir altra alternativa que acceptar en els seus programes la presència de la dona. El fet que el Barò Pierre de Coubertín, a causa de el seu delicat estat de salut, hagués de cedir la presidència al Comte Henri de Baillet-Latour, va facilitar molt, la resolució d'aquest contenciós, atès que des d'un principi, aquest es va mostrar molt més receptiu, per a dialogar i estudiar les peticions, de Alice Milliat , arribant a la conclusió, que la presència femenina en uns Jocs Olímpics, era inevitable. Aquesta va arribar en els Jocs celebrats Holanda, en 1928.

Amb la finalitat de conèixer amb exactitud, totes les vicissituds per les quals va haver de lluitar l'entorn femení, fins a trobar el seu lloc natural en el nostre esport, recomano, entrar en l'índex general d'aquesta pàgina de Notícies, en el document titulat (Les primeres actuacions femenines de l'atletisme mundial)  que vaig realitzar el dia 14 de novembre de 2006.

L’ATLETISME SOTA EL CONTROL DE L’IAAF

Cal assenyalar que la primera plusmarca mundial reconeguda per la IAAF, ja a les portes dels Jocs de Amsterdam, ho va aconseguir sota les seves sigles, l'anteriorment citada Kinué Hitomi amb 5.98 en Osaka el dia 20 de maig de 1928, en el curs dels Campionats del Japó, record que va perdurar durant 11 anys, fins que l'alemanya Christel Schulz, primera dona a passar dels 6.00 metres, gesta que va arribar a Berlín, durant el curs dels Jocs de la “ISTAF”, amb un salt de 6.12, el dia 30-07-1939 .

La saltadora japonesa Kinué Hitomi - 1926

A pesar que en els “Jocs Olímpics d'Amsterdam” de 1928, a causa de la pressió que rebia per tots els costats, el CIO, no va tenir altra solució, per a sortir del pas i calmar els ànims de tot l'entorn femení, que incloure en aquests Jocs, cinc proves per a les dones, però, sense figurar entre elles, la de longitud, que va haver d'esperar fins als “Jocs de Londres” de 1948, per a ser inclosa per primera vegada en una olimpíada.

COMENÇA L’ASCENSIÒ DEL SALT DE LLARGADA

Una vegada amb la llum verda de la IAAF, les competicions van ser incessants per tots els continents, atur així i tot donada la bondat de les marques, no seria, fins als Jocs de Londres de 1948 , quan aquesta disciplina va poder per fi, ser considerada com una prova més del calendari olímpic.

Va ser per tant la capital anglesa, l'escenari, on per primera vegada una dona, Olga Gyarmati, d'Hongria, es proclamaria, guanyadora d'una medalla d'or, arribant a així mateix, la primera la plusmarca olímpica, amb un salt de 5.69, però no podent accedir al record mundial de la “holandesavoladora” la llegendària “Fanny”Blankers-Koen, que va assolir l'extraordinari registre de 6.25, en la ciutat de Leiden el 19-09-1943.

És a partir d'aquest instant, quan l'aparició de les atletes de la Unió Soviètica i països de l'Europa Oriental, els noms de la qual farien un llistat interminable, monopolitzen tots els llistats internacionals, sent entre unes altres, els noms de Galina Vinogradova de URS, Etbieta Krzesinska de Polònia,Tatyana Shchelkanova de la URS, de la romanesa  Vitorica Viscopoleanu, fins a arribar a la a la russa Vilma Baedauskiene que a la població de Kishinyov, aconsegueix ser la primera dona a sobrepassar els 7.00 metres, amb un salt de 7.07, el dia 18 d’agost de 1978.

És curiós i en certa forma anecdòtic, que entre les 21 saltadores de l'Est d'Europa, que contínuament es van anar passant la plusmarca mundial, d'una a l'altra, sigui precisament una nord-americana, “Jackie” Joyner-Kersee, quan el dia 13- 08-1987 , aconsegueix arrabassar aquesta supremacia, de les atletes europeas, al saltar en Indianápolis, fins a una distància de 7.45 metres, record que a penes li va durar, un any, donat que ja una altre, atleta de la URS, Galina Chistyakova, retorna l'hegemonia, que fins a llavors havien tingut les atletes de l'Europa Oriental, amb una marca de 7.52, actual plusmarca mundial, assolida a Leningrad, el dia 11-06-1988, record que encara roman vigent en la taula de records, després de11 anys.

L’alemanya oriental Heike Drschsler, dues vegades campiona olímpica i mundial

EL NOSTRE ATLETISME TAMBÈ ES DESPERTA

Com en gairebé totes les disciplines femenines a Espanya, les nostres atletes, inicien la seva marxa amb un evident retard, en relació amb gairebé tots els països europeus.

Diferents factors, com l'escassa estructura atlètica del nostre atletisme en general , ha on sempre l'atletisme femení ha estat el qual pitjor malparat. D'una banda als voltants de la de dècada dels anys 1930, va néixer gràcies a l'esforç d'un reduït, però persistent grup d'atletes, un atletisme en estat embrionari, que amb moltes dificultats intentava obrir-se camí. Per un altre costat, la traumàtica post guerra civil espanyola, tampoc lis va afavorir massa per continuar amb el seu treball.

SALTANT LLARGADA L’ANY 1930,  A L’ ESTADI DE MONTJUIC

Carme Sugrañes, saltant 4.41 metres a l’ Estadi de Montjuïc en 1930

En aquesta lluita van destacar principalment, a part d'alguna esporàdica aparició per altres regions, les comunitats de Madrid, Barcelona i Pais Basc. Els noms més d'una vegada esmentats, quan es parla d’aquestes complicades dècades, de Lucinda Moles,amb 4.51 en 1929, Carme Sugrañes, amb 4.41 en 1930, Aurora Vila 4.58 en 1931, les germanes Rosa i Dolors Castelltort, ambdues amb 4.60 en 1932, i Emilia Trepat amb 4.28 en l'any 1933, són entre unes altres, les quals van tancar el cicle d'aquest incipient despertar, de les nostres atletes, abans ja comentat.

Però tot aquesta obstinació, es va venir baix a partir de l'any 1935, pels motius de tots coneguts, de la nostra desgraciada guerra civil, quedant tot derruït, sense federació, sense directius, sense entrenadors, i amb moltes atletes amb seqüeles del conflicte bèl·lic.

Arribats a aquest punt, estem parlant dels anys 1940, es va haver de començar tot de nou. És veritat que va haver algun festival, però sense la confirmació oficial, ni la garantia oficial de certes marques assolides.  Solament l'entusiasme d'algun federatiu, i d'alguns atletes, ja pràcticament retirats de la competició, van ser els quals van intentar reconduir tot.

És obligat deixar constància de l'aparició esporàdica d'alguna atleta, com l’Eulàlia Santos, que va arribar a saltar 4.65, el dia 07-07-1940 en els Campionats del S.E.U. però a partir aquí, ja gairebé quasi tot va acabar per a les nostres noies.

No va anar fins a principis, de 1960, quan alguns noms van començar a ser coneguts entre els nostres afeccionats, com Maria Lluïsa Consegal, Anna Maria Gibert, Blanca Miret, primera atleta a depassar la barrera dels 5 metres, amb un salt de 5.02 el dia 14-010-1963 a Saragossa.

Però serà en els anys 1970, quan ja el llistat de prometedores saltadores, és cada vegada és més evident. Els noms d' Isabel Montañà amb 5.89, Josefina Salgado amb 5.93, sobresurten per damunt d'unes altres, tanmateix amb meritòries marques, per a tancar aquesta dècada amb M.J. Martínez G. que amb un salt de 6.01 metres, li cap l'honor de ser la primera atleta en saltar més enllà dels 6 metres, el dia 27-05-1979 a Barcelona.

Aquest gairebé obligat pròleg d'aquest llistat de marques, és sens dubte el qual podem considerar, com els referents del salt de llargada al nostre país, entre les quals, hem d'incloure a l'atleta del Gimnàstic Barcelonès de la Ciutat Condal Olga Dalmau, 6 vegades plusmarquista nacional amb un millor salt de 6.30 el 10-06-1982 a Barcelona, i quatre vegades Campiona Absoluta d'Espanya de l'especialitat.

ES COMENÇA A ENRIQUIR EL LLISTAT DE MARQUES

L'aparició de la gran Sandra Myers i el seu exemple de plena dedicació al nostre esport, comença a donar els seus fruits, com així mateix l'aparició dels grans i actuals entrenadors que tenim en el nostre país. Els noms d'Antonio Corgos, Rafael Blanquer o Ramón Cid, entre uns altres, tenen molt a veure amb aquesta positiva evolució de les nostres actuals saltadores.

No hi ha dubte que el treball a sigut bé realitzat. Les marques de Concepción Montaner, amb 6.92 de l'any 2005, assolit a Madrid i  de Niurka Montalvo, amb 7.06 actual recordwomwn d'Espanya, primera atleta a passar la barrera dels 7 metres, a Sevilla el 23-08-1999,  no són fruit de la casualitat, sinó d'un treball bé planificat i de la confrontació constant, amb altres atletes del nostre entorn espanyol, com la pròpia Sandra Myers, 6.68, Carlota Castrejana, 6.47, Estrella Roldán i de Virgínia Martínez, ambdues amb 6.45.

LES DUES GRANS ACTIUS DEL SALT DE LLARGADA

Niurka Montalvo		Concepción Montaner

Grans referents històrics dels seglos XIX y XX

Millor marca del segle XIX	Rowena Reed	USA	4.04	Poughkeepsie	15-05-1897
Primera campiona olímpica	Olga Gyarmati	HUN	5.69	Londres	03-08-1948
Primer record olímpic	Olga Gyarmati	HUN	5.69	Londres	03-08-1948
Primer record mundial	Kinué Hitomi	JAP	5.98	Osaka	20-05-1928

Plusmarques olímpiques, mundials i continentals

Record olímpic	Jackie Joyner-Kersee	EUA	7.40	Seül	29-09-1988
Record mundial	Galina Chistyakova	URS	7.52	Leningrad	22-05-1988
Record de Amèrica	Jackie Joyner-Kersee	EUA	7.49	NovaYork	22-05-1994
Record de Europa	Galina Chistyakova	URS	7.52	Leningrad	22-05-1988
Record de Àfrica	Chioma Ajunwa	NGR	7.12	Atlanta	02-08-1996
Record de Àsia	Welli Yao	CHN	7.01	Jinan	05-06-1993
Record de Oceania	Bronwyn Thompson	AUS	7.00	Melbourne	07-03-2002

LES MILLORS SALTADORAS DE DUES ÈPOQUES MOLT DIFERENCIADES

“Fanny” Blankers-Köen – 1943		Galina Chistyakova - 1988

Cronologia de totes les campiones olímpiques de la “Era Moderna”

Londres	1948	Olga  Gyarmati	5.69	HUN
Hèlsinki	1952	Ivette Williams	6.24	NZL
Melbourne	1956	Elzbieta Krzesinska	6.35	POL
Roma	1960	Vera Kolashnikova	6.37	URS
Tokio	1964	Mary Rand	6.52	GBR
Méjico	1968	Viorica Viscopoleanu	6.82	ROM
Munic	1972	Heide Rosendahl	6.78	FRG
Montreal	1976	Angela Voigt	6.72	GDR
Moscú	1980	Tatyana Kolpakova	7.06	URS
Los Angeles	1984	Anisoara Cusmir-Stanciu	6.96	ROM
Seül	1988	Jackie Joyner-Kersee	7.40	EUA
Barcelona	1992	Heike Drechsler	7.14	GDR
Atlanta	1996	Chioma Ajunwa	7.12	NGR
Sidney	2000	Heike Drechsler	6.99	GDR
Atenes	2004	Tatyana Lébedeva	7.07	RUS
Pequín	2008	Maurren Maggi	7.04	BRA

Cronologia de totes les campiones mundials a l’ aire lliure

Hèlsinki	1983	Heike Drechster	7.23	GDR
Roma	1987	Jackie Joyner-Kersee	7.36	EUA
Tokio	1991	Jackie Joyner - Kersee	7.32	EUA
Stuttgart	1993	Heike Drechsler	7.11	GDR
Göteborg	1995	Fiona May	6.98	ITA
Atenes	1997	Lydmila Galkina	7.05	RUS
Sevilla	1999	Niurka Montalvo	7.06	ESP
Edmonton	2001	Fiona May	7.02	ITA
París	2003	Eunice Barbae	6.99	FRA
Hèlsinki	2005	Tianna Madison	6.89	EUA
Osaka	2007	Tatyana Lébedeva	7.03	RUS
Berlín	2009	Brittney Reese	7.10	EUA

UNA DE LES ATLETES MÈS COMPLETES, EN SALTS HORITZONTALS

L'atleta russa Tatyana Lébedeva

Les 10 millors marques mundials de tots els temps

Galina Chistyakova	URS	7.52	Leningrad	11-06-1988
Jackie Joyner-Kersee	EUA	7.49	Nova York	22-05-1994
Heike Drechsler	GDR	7.48	Neubrandenburgo	09-07-1998
Anisora Cusmir-Stanciu	ROM	7.43	Bucarest	04-06-1983
Tatyana Kotova	RUS	7.42	Anency	23-06-2002
Yelena Belesvskaya	URS	7.39	Bryansk	18-07-1987
Inessa Kraveyts	URS	7.37	Kíev	11-06-1988
Tatyana Lébedeva	RUS	7.33	Tula	31-07-2004
Yelena Khlopotnova	RUS	7.31	Alma Atá	12-09-1985
Marión Jones	EUA	7.31	Zürich	12-08-1998

Les millors atletes espanyoles per dècades

1960 - 1969	Rosa María García	5.87	Barcelona	29-09-1968
1970 - 1979	Amanda Naval	6.16	Barcelona	09-09-1979
1980 - 1989	Sandra Myers	6.68 (i)	Oviedo	30-01-1988
1990 - 1999	Niurka Montalvo	7.06	Sevilla	23-08-1999
2000 - 2009	Concepción Montaner	6.92	Madrid	16-07-2005

Les 15 millors atletes espanyoles de tots els temps

Niurka Montalvo	7.06	Sevilla	23-08-199
Concepción Montaner	6.92	Madrid	16-07-2005
Sandra Myers	6.68 (i)	Oviedo	30-01-1988
Arantza Loureiro	6.52	Santander	19-07-2008
Carlota Castrejana	6.47	Basauri	04-07-1998
Estrella Roldán	6.45	Madrid	24-06-1998
Virginia Martinez	6.45	Alacant	06-05-2000
Marta San José	6.44	Saragossa	23-07-2006
Isabel López	6.42	Getxo	15-07-1989
Gregoria Miranda	6.38	Oviedo	03-02-1990
Luisa López	6.37	Sevilla	18-07-1992
Olga Bolshova	6.37	Alacant	18-04-2001
Yolanda Rodriguez	6.36	Monzón	23-07-1994
Dayana Etchenique	6.35	Madrid	21-07-1995
Noroa Agirre	6.35	Oviedo	15-05-2008

Llistats tancats el dia 20-07-2009

Tornar a l'índex

Fonts d'informació

Documentació pròpia
Recerca per Internet
Arxius de la AEEA
Arxius de la RFEA

Agost de 2009