QUAN UN RÈCORD ESPANYOL  EN  PISTA  A  L’AIRE LLIURE  HAGUÉS POGUT SER RÈCORD MUNDIAL ABSOLUT

RETARD D’ANYS COMPARANT AMBDÓS RÀNKINGS

Aquesta curiosa cronologia, iniciada per  José María García, President d’Honor de  l’ Associació d’Estadístics de l’Atletisme (AEEA), el Maig del 2001,  de la qual es recullen molts dels passatges d’aquesta recopilació, és un document  suficientment  il-lustratiu per tal de donar a conèixer l’evolució, com així mateix el retard, que tenia el nostre país quan oficialment el nostre esport, l’any 1914, començava a caminar i  posar en ordre  uns moviments atlètics que ja existien a Espanya des del començament del segle XX, sobre tot a les zones rurals que, malgrat la poca o cap informació dels mitjans de comunicació , ja tenien una considerable massa de seguidors.

Si tenim en compte que, a mitjans del segle XIX, a molts països d’Europa i Amèrica ja tenien les seves estructures molt definides, inclós amb el reconeixement de molts registres, que no rècords, que posteriorment varen servir per a oficialitzar alguns registres de certa rellevància. Mentre a Eapanya la manca de federacions era nul-la i la pràctica atlètica molt precària, sent, a partir de l’any 1917, quan es comencen a recollir els fruits d’aquelles llavors que des de 1914, van sembrar els primers dirigents i pioners que van fer posible la constitució de la Federació Espanyola.

Es podia assegurar, pels resultats que arribaven des d’altres països, que el nostre retard en aquells anys era enorme, però almenys ja es començava a caminar, organitzant competicions amb la deguda oficialitat i garantia  quant als seus resultats ens referim i, també, a reconèixer les primeres plusmarques espanyoles.

Amb aquests primers moviments van començar tanmateix, les comparacions amb les activitats i resultats que es feien a l’estranger, arribant a la conclusió  que el retard d’un record espanyol respecte al rècord mundial era de 21 anys, quan l’atleta basc Gabino Lizarza, fa un llançament de disc a 41.44 metres, l’any 1924, con lo qual si el comparemt amb l`historial mundial, veurem que fins els 41.80 de l’hungarés Nandor Fothy, l’any 1903, hauría sigut la millor marca o la diferència d’anys de retard: 1924 – 1903 = 21 anys.

Serà doncs a partir d’aquest punt, des d’on començarem per analitzar i contrastar tots els records espanyols en  distàncies olímpiques, per a poder valorar en la seva justa mesura, tot el progrés del nostre atletisme, tant a Espanya  com en la resta del món.

En aquesta recopilació tan sols s’esmenten el nom dels atletes que en el  moment de realitzar la seva marca, aquesta fós considerada com a Record Absolut d’Espanya a pista a l’aire lliure. Pot ser que algú d’elles més tard millorés la seva propia marca, que no apareix en aquesta estadística, però això estaria degut a que anteriorment un altre atleta ja tingués assolit un registre superior al seu com a rècord espanyol.

Com també pot succedir, que un atleta amb nou rècord superior al seu anterior, pot estar més allunyat del topall mundial.

Manolo Martinez, plusmarquista i recordman d’Espanya en llançament de pes, amb un tret de 21.47 assolit el día 10 de juny de 2002.

Un exemple clar ho tenim en el nostre gran campió en llançament de pes, Manuel Martinez, que amb la seva marca actual, de 21.47, esta a una distancia de  37 anys mes allunyat del topall mundial que el seu anterior de 20.16, amb el qual figura a 30 anys.. És per aquest motiu pel qual solament es evaluan  en aquesta recopilació els records mes próxims a un record mundial, no les marques personals.

Existeisen altres exemples com els de José M. Abascal, que figura en aquesta tabla amb un record espanyol de 3,33,12 assolit l’any de 1982, que posteriorment va rebaixar fins als fantàstics 3,31,13 al any 1986, però que no va poduer ser record espanyol, perquè anteriorment José Luis González, va rebaixar amb una marcar de 3,30,92 l’any de 1985 a la ciutat francesa de Niça.

Igual succeïx amb Josep Molins, en els  5.000 metres, que amb un temps de 14,16,8 en 1960, tampoc va poder ser record espanyol, perquè dos anys abans Manuel A. Alonso, amb 14,16,6 ja se li va anticipar per sols dos dècimes. Existeixen mes casos semblats en altres disciplines, però crec que amb aquesta esposició el tema queda molt clar.

Una altre observació que és necesari fer, es refereix a la prova dels 3.000 metres amb obstàculos, en la qual no he tingut en compte els records nacionals de 1930/33 de mes de 10 minuts (aquesta barrera es va baixar a nivell mundial en 1914, començant a disputar aquesta prova en 1910, pel que qualsevol marca, per dolenta que fora, realitzada fins en 1930,  podría argumentar-se que tenia un retard de 20 anys) Per tot això he començat aquest llistat  incloent els records per sota dels 10 minuts, o sigui a partir de 1934 amb els 9,46,0 de Angel Mur.

Instantania historica del primer record oficial d’Espanya de 3000 m. obstaculos, amb Angel Mur en primer lloc i guanyador amb  9,46,0 a l’any de 1934. Curiós “salt” de la tanca, caient sobre una mullida gespa, plena de flors silvestres per tot arreu...

Sobre aquesta prova mes complicada del que un s’imagina, cal fer esment que no sempre el nombre d’obstacles era el mateix, doncs molt depenia del recorregut de la mateixa. No era el mateix una corda de 500 metres (Montjuic – Colònia) com altres de 450 com l’estadi Jean Bouin de París i altres de menors de 400 metres. Des de l’ any 1954 la IAAF decideix que a partir d’aquesta data sol seran marques oficials les realitzades en pista de 400 metres, amb el pas de 28 vegades les tanques i 7 la fossa d’ aigua, el que totalitzen els 35 obstàculos reglamentaris de l’actualitat.

Altra observació que habria que fer respecte als llançaments, és referent als de disc i javelina. Aixó obeïx  que solament es consideren en aquesta estadística, aquelles marques que es realitzen a partir dels 40 metres, a causa de els dubtes que originen els canvis de mesures dels circulos de llançament, que no sempre són les mateixes en diferents paises i èpoques .Aixi mateix en javelina igualment els canvis de model són un factor a tenir en compte a la hora de les valoracions.

En quant al decathló, que es va començar a disputar de forma oficial en l’any 1911, l’atleta suec Hugo Wieslander i l’ americà J. Austin Menaul mes tard en 1912 van obtenir unes marques superiors reconvertides amb el pas del temps per la tabla editada per la IAAF en 1934 amb una puntuació de 5516 per al primer i de 6095 per al segon.

No obstant això per a situar les coses al punt exacte, de tot aquest moviment d’actuacions i taules de valoració, s’ha de dir que l’americà Harold Osbon, va rebaixar en l’any 1923 aquests registres amb una puntuació de 7351,(amb la taula de l’any 1920), peró que també queda reduïda per la nova taula en vigor de 1950/52 a 5862 punts, que serà des d’on partirem per a valorar el retard en anys d’un atleta espanyol en aquesta especialitat, que en aquest cas correspon a Bernardino Adarraga el qual obté en el 1955 una puntuació de 5850, que li situan a una distància de 32 anys, amb la qual no entra en límit que tenim establert de 30 anys de retard.

Per a ajudar a entendre un poc millor aquest galimatías de les taules de puntuació, diré que aquestes van ser oscil.lant contínuament segons els criteris de la IAAF. Des de la qual habia establerta en 1911 que van canviar en 1920, que van seguir amb altres canvis, els anys 1934-1952-1962-1971-1985, tot la qual cosa reflecteix una complicada comparança en el moment de les valoracions.

També en altres especialitats, tindriam que remuntar-nos  a principis del segle XX, si volem trobar els referents del retard d’ alguns dels nostres rècords anteriors a 1920, sobre tot en la distància dels 5000 metres, si vam esmentar que ja el dia 22 de juliol de 1900, l’atleta anglès Charles Bennet, arribava a  París fent un registre de 15,20,0 molt lluny del que podian realitzar els nostres atletes d’aquells llunyans temps.

 

RÈCORDS  D’ESPANYA                            RÈCORDS  DEL MON

Prova	Marca	Atleta	Data	Atleta	Marca	Data	Retard
100 m.	10,17	VenancioJosé	9-8-00	R.L.Hayes	10,06	15.10.64	36 anys
200 m.	20,59	VenancioJosé	5.9.97	H. Carr	20,36	17.10.64	33 anys
400 m.	44,96	C Cornet	12.8.89	Lee Evans	44,95	30.7.67	22 anys
800 m.	1,43,83	A.Reina	21.9.02	F.Fiasconaro	1,43,7	5.7.73	29 anys
1.500 m.	3,28,95	F.Cacho	13.8.97	N.Morceli	3,28,86	6.9.92	5 anys
5.000 m.	13,02,54	A. García	29.6.01	Moorcroft	13,00,41	7.7.82	19 anys
10000 m.	27,14,44	F.Roncero	4.4.98	F.Mamede	27,13,81	2.7.84	14 anys
110 m	13,34	J.Quiñones	22.7.06	Davenport	13,33	17.10.68	38 anys
400 m v.	49,00	J.Alonso V.	31.8.87	Vanderstock	48,94	11.9.68	19 anys
3.000 obst.	8,07,44	M. Berlanas	30.8.02	HenryRono	8,05,4	13.5.78	24 anys
Altura	2.34	Arturo Ortiz	22.6.91	J. Wszola	2.35	25.5.80	11 anys
Pértiga	5.81	M.Miranda	2.9.00	P.Quinon	5.82	28.8.83	17 anys
Longitud	8.56	Yago Lamela	24.6.99	B.Beamon	8.90	18.10.68	31 anys
Triple	16.93	S.Moreno	4.7.91	J.Schmidt	17.03	5.8.60	31 anys
Peso	21.47	M.Martinez	10.7.02	R.Matson	21.52	8.5.65	37 anys
Disco	68.00	MarioPestano	8.6.04	J.Silvester	68.40	18.9.68	36 anys
Martillo	75.42	M. Campeny	23.2.03	Bondarchuk	75.48	12.10.69	34 anys
Decathlón	8.526	F. JavierBenet	17.5.98	B. Jenner	8.634	30.7.76	22 anys
Jabalina*	81.80	F.Tallón	7.11.75	S. Nikkinen	83.56	24.6.56	19 anys

 

UNA  ARRIBADA  MOLT  POLÈMICA

 

 

Javier Moracho pel carrer 3 ,assolint el record d’Espanya dels 110 metres tanques a l’estadi Serrahima de Barcelona, l’any 1987,  amb un temps13,42 amb lluita amb Carles Sala pel carrer 6.

 

NOVA  NORMATIVA  DE L’ IAAF  EN  JAVELINA

En el llançament de javelina existeixen des del dia 1 d’Abril del 1986, una disposició de la IAAF pel qual es canvia el centre de gravetat de l’artefacte a uns 4 centímetres cap a endavant, cosa que provoca un llançament  mes curt i, alhora, evita les polèmiques caigudes i aterratge de la javelina en el moment de tocar a terra. Des de principis de l’any 1987, la IAAF acceptarà totes les marques que es produeixin amb aquest canvi, però no obstant això fins a final del 31 de desembre del 1986, també es consideren les aconseguides des de el mes d’abril, com és el cas de l’alemany Klaus Tafelmeier, amb un llançament de 85.74 metres el dia 21 de setembre del 1986, a la localitat italiana de Còmo. L’actual record espanyol d’aquesta especialitat es d’en Julian Sotelo, amb un llançament de 78.78 metres assolit l’any 1992, amb el model de javelina de l’any 1986.

 

RÀNKING DE RÈCORDS ESPANYOLS  “ALL TIME” EN RELACIÓ RECORD MUNDIAL  ABSOLUT  A L’AIRE LLIURE

ELS 100  MÉS PRÒXIMS  DE TOTS  ELS TEMPS

Lloc rànking	Anys retard	Atleta	Prova	Marca	Any	Hagués sigut un record fins l´any...	País	Marca	Any
1	2	José L González	1500 m	3,30,92	(85)	Steven Ovett	GBR	3,30,77	(83)
2	3	Tomás Barris	1500 m	3,41,7	(58)	Sandor Iharos	UNG	3,40,8	(55)
	3	AntonioCampos	3000obst	8,21,6	(75)	AndersGärderud	SW	8,20,8	(72)
4	4	Ignacio Sola	Perxa	4. 82	(65)	George Davies	USA	4.83	(61)
5	5	Fermín Cacho	1500 m	3,28,95	(97)	A.Morceli	ALG	3,28,86	(92)
6	6	Alvarez Salgado	5000 m	13,28,4	(71)	Ronald Clarke	AUS	13,25,8	(65)
	6	Mariano Haro	10000m.	27,59,34	(71)	Ronald Clarke	AUS	27,39,4	(65)
8	7	Manuel A.Alonso	3000obst	8,56,2	(58)	V.Kazantsev	URS	8,49	(51)
	7	Mariano Haro	5000 m.	13,26,03	(72)	Ronald Clarke	AUS	13,25,8	(65)
	7	Sánchez Vargas	3000obst	8,18,96	(80)	Benjamin Jipcho	KEN	8,14,0	(73)
	7	DomingoRamón	3000obst	8,15,74	(80)	Benjamin Jipcho	KEN	8,14, 0	(73)
12	8	José M. Abascal	1500 m	3,33,12	(82)	Filbert Bayi	TAN	3,32,2	(74)
13	9	Antonio Amorós	10000m	29,31,4	(58)	Emil Zatopek	TCH	29,28,2	(49)
	9	José L.González	5000m	13,12,34	(87)	Henry Rono	KEN	13,08,4	(78)
	9	Garcia Chico	Perxa	4.71	(89)	W.  Kozakiewicz	POL	5.72	(80)
16	10	F. Aguilar	10000m	28,59,0	(64)	Emil Zatopek,	TCH	8,54	(54)
	10	F.Aritmedi	5000 m.	13.53,4	(64)	Chris Chataway	GBR	13,51,6	(54)
	10	Alvarez Salgado	3000obst	8,38,4	(66)	Sandor Rozsnyói	UNG	8,35,6	(56)
19	11	Angel Mur	3000obst	9,46,0	(34)	E..Ambrosini	ITA	9,36,6	(23)
	11	Jorge G. Amo	1500 m.	3,40,0	(68)	S.Jurgwirth	TCH	3,38,1	(57)
	11	F. Cerrada	5000 m.	13,24,0	(77)	Ronald Clarke	AUS	13,16,6	(66)
	11	Arturo Ortiz	Alçada	2.34	(91)	Jacek Wszola	POL	2.35	(80)
23	12	Luis F. Areta	Triple	16.17	(64)	Ademar Ferreira	BRA	16.22	(52)
	12	Luis M. Garriga	Alçada	2.12	(68)	Charles Dumas	USA	2.15	(56)
	12	José  L.Martinez	Martell	64.62	(68)	M.Krivonosov	URS	65.85	(56)
	12	A. Garcia López	200 m.	20,6	(72)	Peter Radford	GBR	20,5	(60)
	12	Roger Oriol	Perxa	5.35	(79)	Rober tSeagren	USA	5.36	(67)
	12	Alberto Ruiz	Perxa	5.55	(84)	Robert Seagren	USA	5.63	(72)
29	13	José Otero	Martell	60.46	(65)	Sverre Strandli	NOR	61.25	(52)
	13	Alberto Esteban	1500 m.	3,41,3	(68)	Sandor Iharos	UNG	3,40,8	(55)
	13	Javier Moracho	110 m.t.	13,54	(80)	EarlMcCullouch	USA	13,43	(67)
32	14	AlvarezSalgado	10000m	28,53,8	(70)	Sandor Iharos	UNG	28,42,8	(56)
	14	José Alcantara	Martell	65.00	(70)	M. Krivonosov	URS	65.85	(56)
	14	Luis Sarria	200m.	20,6	(74)	Peter Radford	GBR	20,5	(60)
	14	Fabian  Roncero	10000m	27,14,44	(98)	F. Mamede	POR	27,13,81	(84)
36	15	Gómez Urtiaga	3000obst	9,30,0	(43)	Toivo Loukola	FIN	9,25,2	(28)
	15	Vicente Egido	3000obst	8,32,6	(73)	Jerzy Chromik	POL	8,32,0	(58)
	15	G. Marqueta	Alçada	2.16	(75)	JohnThomas	USA	2.17	(60)
39	16	Francisco Martin	Alçada	2.18	(76)	John Thomas	USA	2.22	(60)
	16	Juan Carrasco	Alçada	2.18	(76)	John Thomas	USA	2.22	(60)
	16	José M. Arcos	Perxa	5.75	(76)	Pierre  Houvion	FRA	5.77	(80)
	16	Rafael Cano	Decathló	7489	(68)	Bob Mathias	USA	7690	(52)
	16	Manuel  Soriano	400 m.t.	49,8	(72)	Glenn Davis	USA	49,5	(56)
	16	Martí Perarnau	Alçada	2.15	(73)	Y.Stepanov	URS	2.16	(57)
	16	A. Peñalver	Decathló	8478	(92)	Bruce Jenner	USA	8634	(76)
	16	A. Jiménez	5000 m.	13,08,30	(97)	Henry Rono	KEN	13,06,20	(81)
	16	Enrique Molina	5000 m.	13,07,34	(97)	Henry Rono	KEN	13,06,20	(81)
	16	Alberto García	5000 m.	13,04,64	(98)	D. Moorcroft	GBR	13,00,41	(82)
49	17	F. Suarez Canal	400 m.t.	50,6	(70)	Yuriy Litujev	URS	50,4	(53)
	17	Antonio Prieto	10000m	27,37,49	(90)	D. Bedford	GBR	27,30,8	(73)
	17	Montxu Miranda	Perxa	5.81	(00)	Pierre Quinon	FRA	5.82	(83)
	17	C. Miranda	3000obst	9,22,0	(46)	Toivo Loukola	FIN	9,21,8	(28)
53	18	Antonio Herreria	Pes	17,97	(71)	Parry O’Brien	USA	18.00	(53)
	18	Antonio Páez	800 m	1,45,69	(80)	Peter Snell	NZL	1,44,3	(62)
	18	Antonio Prieto	5000 m	13,18,53	(83)	Ronald Clarke	AUS	13,16,6	(65)
56	19	Manuel A Alonso	5000 m.	14,16,6	(58)	Taisto Maki	FIN	14,08,8	(39)
	19	Fernando Tallón	Javelina	81.80	(75)	Soini.Nikkinen	FIN	83.56	(56)
	19	Antonio Corgos	Llargada	8.23	(80)	Ralph  Boston	USA	8.24	(61)
	19	R. Cabrejas	Alçada	2.23	(80)	Valeri  Brumel	URS	2.25	(61)
	19	Raùl Gimeno	Martell	71.42	(84)	G.Zsivotzky	UNG	73.74	(65)
	19	J. Alonso Valero	400 mt.	49,00	(87)	G.Vanderstock	USA	48,94	(68)
62	20	José Teixeira	3000obst	9,10,0	(53)	V.iso-Hollo	FIN	9,09,4	(33)
	20	Gonzalo Juliani	Javelina	80.08	(73)	F. ”Bud” Held	USA	80.41	(53)
	20	Ramón Cid	Triple	16.69	(80)	O.Fedoseyev	URS	16.70	(59)
65	21	Gabino Lizarza	Disc	41.44	(24)	Nandor Fothy	UNG	41.80	(03)*
	21	Tomás Barris	800 m.	1,48,7	(59)	S.Wooderson	GBR	1,48,4	(38)
	21	FernandoAguilar	5000 m.	14,02,2	(63)	Gunder Hägg	SW	13,58,2	(42)
	21	Andreu Ballbé	800  m.	1,46,59	(76)	Roger Moens	BEL	1,45,7	(55)
	21	Miguel A. Moral	Alçada	2.24	(82)	Valeri Brumel	URS	2.25	(61)
	21	FranciscoFuentes	Martell	72.10	(86)	G.Zsivotzky	UNG	73.74	(65)
71	22	José Brú	Javelina	49.70	(24)	Eric Lemming	SW	50.44	(02)*
	22	Juan Lloveras	110 m.t.	13,5	(78)	Jack Davis	USA	13,4	(56)
	22	ColomanTrabado	800  m.	1,45,15	(84)	Peter Snell	NZL	1,44,3	(62)
	22	José J. Arqués	100 m.	10,21	(86)	Bob Hayes	USA	10,06	(64)
	22	Gaietà Cornet	400 m.	44,96	(89)	Lee Evans	USA	44,95	(67)
	22	F. Javier Benet	Decathló	8536	(98)	Bruce Jenner	USA	8634	(76)
77	23	José Culí	Perxa	3.74	(29)	Leroy Samse	USA	3.78	(06)*
	23	Pascual Banzo	Disc	54.80	(69)	Robert  Fitch	USA	54.93	(46)
	23	José Casabona	400m.t	50,06	(79)	Glenn Davis	USA	49,5	(56)
80	24	Antonio Sánchez	200 m.	20,67	(84)	Livio Berruti	ITA	20,65	(60)
	24	David Martinez	Disc	65.46	(92)	Jay Silvester	USA	66.54	(68)
	24	Martín Berlanas	3000obst	8,07,44	(02)	Henry Rono	KEN	8,05,4	(78)
83	25	Juan Bilbao	Javelina	45.72	(24)	Eric Lemming	SW	49.32	(99)**
	25	José Molins	5000 m	14,27,6	(57)	Lauri Lehtinen	FIN	14,17,0	(32)
	25	S.Garrachón	Disc	57.20	(78)	Simeon G. Iness	USA	57.93	(53)
	25	Martín Vara	Pes	18.34	(79)	P. O’ Brien	USA	18.42	(54)
	25	José Carbonell	100 m.	10,2	(81)	W.Williams	USA	10,1	(56)
	25	Carlos Azulay	400 m.t	49,59	(83)	Glenn Davis	USA	49,2	(58)
	25	Juan A.González	Triple	16.69	(85)	Jozef  Schmidt	POL	17.03	(60)
90	26	Félix Mendizábal	100 m.	11,0	(18)	Cecil Lee	GBR	10,8	(92)**
	26	Ignacio Izaguirre	Javelina	40.55	(20)	Ture Om	SW	40.81	(94)**
	26	Quadra Salcedo	Disc	50,13	(56)	Eric Krenz	USA	51.03	(30)
	26	Carlos Sala	110 m.t.	13, 3	(85)	Martín Lauer	GER	13,2	(59)
94	27	Jaime  Angel	1500 m	4,03,0	(35)	Harold Wilson	GBR	3,59,8	(08)*
	27	Alberto Esteban	800 m	1,47,4	(66)	Rudolf Harbig	GER	1,46,6	(39)
96	28	Luis Agosti	Javelina	54.45	(36)	Eric Lemming	SW	57.33	(08)*
	28	Jesús M. Abadia	Decathló	7671	(80)	Bob Mathias	USA	7690	(52)
	28	Antonio Heras	200 m	45,54	(84)	Louis  Jones	USA	45,2	(56)
	28	Tomás de Teresa	800 m	1,44,99	(90)	Peter Snell	NZL	1,44,3	(62)
100	29	Pedro Apellaniz	Javelina	63.62	(48)	Jonni Myyrä	FIN	66.10	(19)
	29	Antonio Reina	800 m	1,43,83	(02)	F.Fiasconaro	ITA	1,43,7	(73)
102	30	Gregorio  Rojo	5000 m	14,53,6	(42)	H.Kolenhmainen	FIN	14,36,6	(12)
	30	José Coll	10000m	30,54,8	(51)	Paavo Nurmi	FIN	30,40,2	(41)
	30	A. Diaz Gàndara	Pes	17.15	(64)	“Jack” Torrance	USA	17.40	(34)
	30	Antonio Sànchez	400 m.	45,41	(86)	Louis  Jones	USA	45,2	(56)
	30	Manolo Martinez	Pes	20.16	(94)	Dallas Long	USA	20.20	(64)
	30	José M. Pérez	Javelina	73.34	(95)	G.Zsivotzky	UNG	73.74	(65)

*   Data segle  XX
** Data segle  XIX

La font per la recopilació d’aquest recull de dades, te el seu origen  als llibres (cronología mundial,llibre de l’IAAF, cronología espanyola, llibre de la AEEA/EFEA de 1992 amb la seva continuació fins l’any 2006), del meu arxiu personal i sobre tot de la gran colaboració  del nostre President d’Honor de l’AEEA José Maria Garcia.

 

ELS GRANS  REFERENTS DEL MIG-FONS  I  FONS  MUNDIAL

 

   

Emil Zatopek, triple campió olìmpic als Jocs d’Helsinki de l’any 1952, a les proves de 5000 m - 10000 i marató, seguit pel alemà Schade i l’anglés Chris Chataway, a la cursa dels 5000 metres.

 

                     

Els suecs Gunder Hägg i Arne Andersson, els grands referents del mig-fons i fons mundial a mitjans del segle XX i recordmas mundials a la dècada dels anys 1940.

REFLEXIONS  PERSONALS

 

Aquestes taulas estadístiques solament tè la pretensio de valorar  el progrés de les marques aconseguides per  atletas espanyols en époques molt diferenciades entre sí.

Mentre en una d’ elles, la precarietats i la estructura del nostre esport, en comparades amb la resta del món eren molt evidents, en la segona d’elles les facilitats i els avanços que comporta el progrés en tots els ordenis de la vida, han fet factible també en l’esport, i en aquest cas concret l’atletisme, hagin pogut disposar d’unes facilitats que anteriorment no existian i que feien molt difícil la practica atlètica del mateix per part de la nostra joventut.

L’aparició dels nous abanicos  tècnics, les noves disposicions de l’IAAF respecte al profesionalisme, la presència de les televisions amb la seva incidència mediàtica , l’aparici de les beques estatals, els centres de alt rendiment, les pistes sintètiques, la permisió d’atletes “llebres” profesionals, els esponsors personals, l’aparició dels managers, la qualitat dels materials, les modernes instal-lacions, etc han estat factors que han incidit molt positivament a favor del nostre atletismo en tots els seus sectors. 

Són millors els atletas d’avui que els d’ahir.? En absolut. Tant abans con ara l’ésser humà sempre ès el mateix. Sóc dels quals pensa que si s’intercanviessin els uns amb els altres, en les diferentes épocas els resultats serien mes o menys els mateixos.

Mariano Haro i Javier Alvarez Salgado, noms històrics del nostre esport que amb la seva empenta en la dècada dels anys 1960, varen contribuir molt positivament per enlairar l’atletisme espanyol.

Si contrastem les plusmarcas actuals de l’atletisme espanyol, podrem comprovar que alguns dels records, no haguessin estat mundials fins a  més dels 30/40 anys, la qual cosa deixa molt clar, que en tots els temps, sempre han hagut els grans campions que han creat escola i referents positius.

Si ara existeixen els extraordinaris atletas africans, abans també existian els grans corredors , saltadors i llançadors dels  païses escandinaus, russos, anglesos, alemanys, australians,d’ usa, etc, alhora que ja es començaven a albirar el que aviat ens vendria des dels paisrs africans,encapçalats pel inolbidable Abebe Bikila, el 2 vegades campió olìmpic de maratón en els Jocs de Roma-60 i Tòquio-64, entre altres destacades promeses d’aquesta inesgotable pedrera africana, Ès a dir el relleu generacional senpre ha existit i seguirà existint, la qual cosa vol dir, que si s’estableix un record, sempre habra algú per a intentar superar-lo.

El gran perill que existeix i que disvirtua aquesta lògica tan natural que acabo d’exposar, com una opinió molt personal, radiqués en les mesures que s’adoptin per  part de les màximes autoritats mundials, per a combatre aquesta plaga maligna que ens  està envaint del dopatge, mitjançant una farmacologia utilitzada i manipulada per persones sense cap tipus d’escrupulos, que, en lloc d’estar presents en un recinte esportiu, haurien, deberien estar sancionats esportivament per vida, fins i tot en alguns casos en la presó.

Però, qui li posa el “cascavell al gat”, quan estan en joc tants interessos econòmics? No hi ha dubte de que aquesta, és la resposta del milió, però, mentrestant, el càrrec negatiu en la factura de la salut de la nostra juventud, no hi ha dubte que tindrà el seu venciment no moltes dècades després de deixar l’ esport d’alt nivell, en el qual estan  immersos, molts atletes de tot el món.

 

LA VICTORIA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE  ATLETISME  

Fermín Cacho, campió olìmpic als Jocs de Barcelona – 92,  a la prova reina dels 1500 m.