LES PRIMERES ACTUACIONS FEMENINAS
DEL ATLETISME MUNDIAL

              La complicada integració de les dones al nostre esport

Com en totes les coses de la vida, també a l’esport, les dones ho han tingut molt més pitjor que els homes. Quan l’atletisme masculí començava amb els seus primers moviments a la dècada dels anys 1820, elles ho feien a finals del segle XIX, concretament a l’any 1885. Tot va començar a la petita vila de Poughkeepsie a l’estat de New York,  on existia el “Vassar College,” un centre dedicat a l’educació de senyoretes, que aprofitaven sempre la festa del “field day” o “dia del camp”, per a la pràctica de tot tipus de jocs tant lúdics com a esportius.

Al voltant de l’esmentat centre educatiu, existien àmplies zones vorejades d’espessos boscos, camps de gespa, arbreda, prats, etc;  on s’improvisaven petits espais  per ubicar unes pistes  on poder realitzar les seves primeres evolucions atlètiques que, amb el pas del temps, alguna d’elles seria reconeguda per a figurar al “Llibre dels Rècords” de la International Athletic Foundation.

El primer festival oficial reconegut en aquell temps, va tenir lloc el dia 9 de Novembre de 1895, amb un míting conformat per cinc proves, al qual cada any, quan arribava el “field day” se li afegien altres disciplines. Els seus resultats no podien ser comparats amb els dels homes donat que aquests ho realitzaven en unes condiciones i pistes normals, mentre que elles ho feien on podien.

Però també s hauria de dir que, aquests festivals del “Vassar College” amb motiu del “field day”,  varen tenir la seva  continuïtat fins l’any 1937 i, poc a poc, varen saber trobar el  lloc natural  on poder desenvolupar  les seves actuacions atlètiques,  en les mateixes condicions que els homes i, a més a més  assolir la satisfacció de que una de les seves alumnes fos reconeguda amb el pas del temps com  la primera dona rècord-women mundial a la història del salt d’alçada.  Estem parlant de la Laura Brownell, que el dia 9 de Novembre de 1895, durant el transcurs del festival del “field day” es va enlairar a 1 metre i 22 centímetres, encapçalant el llistat d’aquesta especialitat al “Llibre de Rècords” de la IAAF.

Tot això va succeir a USA, però a Europa encara era molt pitjor. Això de córrer, saltar o llançar, era totalment rebutjat per una gran majoria de la societat de l’època, sobretot a les Illes Britàniques,  on se les  considerava com a suffragettes o alguna cosa més lletja, pel qual no se’ls permetia competir en els mateixos festivals, havent de buscar els seus propis espais per tal de poder-ho dur a terme.

Era creença general, sobretot a Alemània, que les seves evolucions atlètiques eren seguides per tot el públic amb una mitja mirada, per una part veien les seves evolucions, mentre que per una altra part,  ho feien sobre “alguna cosa” que despertava una certa “descàrrega elèctrica” per part dels homes, actitud aquesta que, segons els comentaris dels mitjans de comunicació,  no agradava a l’entorn social i elitista d’aquella època.

L’informe d’un diari alemany, l’any 1904 deia: “Sols anomenarem a les guanyadores pel seu nom. El nostre principi de considerar a cadascú com a molt respectable, mentrestant no es demostri el contrari, creiem que estem assumint que..... estem tractant de dones respectables, que les seves  famílies no poden estar d’acord en fer públic els seus noms complets perquè poden atraure l’atenció pública en veure els seus cognoms, al llistat dels seus resultats. Per tant, solament mencionarem que en aquesta o en aquella altra prova,  les guanyadores varen ser les senyoretes,  Ingrid  o la senyoreta Helga”.

  BUSCANT EL SEU LLOC A LA IAAF  I  ALS  JOCS  OLÍMPICS

Està molt clar que això, a més a més de ridícul, no podia continuar sent tan ambigu. Cada cop s’afegien més noies, quasi sempre per iniciativa d’altres dones, que se sentien agreujades per aquesta discriminació, que res havia de veure amb l’abans  esmentada comparació de les “suffragettes” i no varen parar en la seva lluita per a que la IAAF reconegués  la seva presència oficial  a l’igual que la  dels homes.  La Federació Internacional Atlètica Amateur (IAAF), constituïda l’any 1912 amb motiu dels “Jocs Olímpics d’Estocolm”, no contemplava aquesta possibilitat, ni conjunta ni separada dels homes, malgrat que les dones, als “Jocs de l’ Era Antiga”,molt abans de Crist, ja tenien els seus propis jocs que es realitzaven uns mesos després que els dels homes. Per cert, s’ha de  conèixer que la presència de les dones a les graderies, per veure els jocs del homes estava prohibida.

A més a més, el considerat com a artífex i creador dels “I Jocs Olímpics de l’Era Moderna”, el baró francès Pierre de Coubertin, no va contribuir a ajudar-les massa ja que sempre va manifestar un rebuig irreversible a la presència de les dones als Jocs Olímpics. Si per ell fos, les dones mai haurien estat presents en cap Olimpíada, perquè, segons les seves paraules, “el deporte femenino no es práctico, ni interesante, ni estético, además de incorrecto”. Per al baró, l’únic heroi olímpic és l’esportista  individual masculí i adult, una frase lapidaria que va pronunciar l’any 1936, tres anys abans de la seva mort, quan els Jocs ja eren un esdeveniment d’interès mundial.

Madame Alice Milliat

Una peça fonamental de tot el moviment femení, va ser la presència i la iniciativa particular de madame Alice Milliat, a la qual se la coneixia amb el sobrenom de la  pasionaria de l’esport femení; nascuda a Nantes el 1884,  sempre va practicar esport, especialment el rem, sent la principal  promotora i fundadora, l’any 1915, del “Club Femení de París”, per a promoure l’esport femení de la ciutat i poder donar un pas més tard, l’any 1919, per a  la constitució de la Federació Internacional de l’Esport per a la Dona (FSFI) amb seu a la capital francesa.  S’hauria de dir que sempre va comptar amb el gran suport de moltes atletes, sent  destacable com a una de les més impulsives, la japonesa  Kinue Hitomi, la primera dona de l’oposició femenina contra les tradicions natives del país asiàtic i, d’una altra gran lluitadora, com era l’americana Mildred “Babe”Didriksen, atleta amb un gran impuls i una forta mediació per a trobar la igualtat entre homes i dones en tots els aspectes, tant socials  com a esportius.

L’aparició de la FSFI es va convertir en un cert martiri per a Coubertin i per la IAAF, als quals se’ls va exigir l’entrada de les dones però, malgrat una altra negativa,  madame Milliat va organitzar els “I Jocs Mundials Femenins” a París, l’any 1922, amb un gran èxit que es va tornar a repetir quatre anys més tard a Göteborg,  on encara va ser major el nombre de participació.

L’equip femeni americà participant als Jocs Mundials Femenins a París l’any de 1922.

Davant d’aquesta evidència, el llavors President de la IAAF, J.S.Edstrom, no va  tenir més remei que començar a fer un projecte, que donés la possibilitat de donar entrada, per primera vegada a la història de l’atletisme femení,  als “Jocs Olìmpics d’Amsterdam” el 1928, programant tan sols cinc proves :100 metres llisos, 200 metres llisos, relleus 4x4, salt d’alçada i llançament de pes.

Va ser tan gran l’aldarull que varen provocar aquestes manifestacions que el President del COI, el comte Baillet-Lafour, va demanar l’eliminació d’aquesta prova aconseguint l’efecte que desitjava, donat que varen tenir que esperar 32 anys per tal de que   tornés a ser admesa al programa olímpic,  als “Jocs de Roma”, el 1960.   Però,  si parlem de curses més llargues com la marató, podem dir que  aquesta no va fer la seva aparició,  fins als “Jocs de Los Angeles”, el 1984.

No obstant, madame Milliat va tornar amb les seves pressions i va tornar a organitzar els “III Jocs Mundials Femenins”, a Praga l’any 1930, amb la participació rècord de 16 països, la qual cosa es va tornar a repetir quatre anys més tard, amb el “IV Jocs Mundials Femenins”, a Londres l’any 1934. Finalment, el moviment olímpic va  claudicar per a obrir definitivament  les portes del Jocs a les dones que, al llarg del temps varen anar guanyant la seva pròpia personalitat esportiva.

Alice Milliat va morir a París l’any  1957 i les seves despulles varen anar a descansar al cementiri de Nantes. Cada atleta olímpica actual és un homenatge a la seva memòria.

La FSFI es va dissoldre el 1938 una vegada l’atletisme femení va entrar, de manera  ferma, al programa del COI.

Exposat tot això, i donada la diversitat de criteris a l’hora de reconèixer marques i rècords oficials per part  de les dues Federacions, faré un recull  de marques de tres diferents etapes, enquadrades en tres apartats estadístics, dels quals el primer serà, el període on no existia la FSFI, el segon, seria una vegada conformada aquesta i, un tercer, amb l’ oficialitat i control de la IAAF fins  l’any  1950.

A partir d’aquest punt, ja es dóna per suposada que tots coneixem molt bé la situació actual de la dona dins del nostre entorn atlètic, amb la incorporació també de noves disciplines que en aquells temps no existien en el  calendari atlètic internacional.

MILLORS MARQUES DEL SIGLE XIX

Desde 1890 fins 1900

Atleta	Prova	Temps	País	Lloc	Data
Mamie Hubbard	100 iardes	17.0	USA.	New York	11/08/1890
Eva Francisco	100 iardes	13.00	IRL	Dublín	08/08/1890
Mabel Guiness	100 iardes	12.0	IRL	Dublín	25/06/1891
M. Nolan	100 iardes	12.0	IRL	Dublín	25/06/1891
Isabel Adams	200 iardes	34.0	USA	Poughkepsei	14/05/1898
Fanny Borden	200 iardes	34.1/2	USA	Poughkepsei	15/05/1897
Emma Baker	Alçada	1.17	USA	Poughkepsei	09/11/1895
Laura Browell	Alçada	1.22	USA	Poughkpsiei	09/11/1895
Emma Baker	Llargada	3.48	USA	Poughkepsie	09/11/1895
Rowena Reed	Llargada	4.04	USA	Poughkepsie	15/05/1897

     MILLORS MARQUES  MUNDIALS ABANS DE LA F. S. F. I.

   Desde 1900 fins 1921

Atleta	Prova	Temps	País	lloc	Data
Maria Kiessling	100 mts.	12,9	GER	Munich	29/08/1920
Adele Bierbrauer	400 mts	70.0	AUT	Viena	29/06/1918
Lucie  Bréard	800 mts	2,30,1/5	FRA	Strasbourg	23/05/1920
Lucie Cadiès	1500 mts.	5,54,3/5	FRA	París	28/07/1918
Joan Belasco	Alçada	1.62	GBR	Ramsgate	19/02/1920
Maria Kiessling	Llargada	5.54	GER	Munich	17/05/1920
Mildred Carl	Perxa	2.20	USA	New Haven	01/01/1919
Ellen Hayes	Triple	10.21	USA	Sweetbriar	07/04/1913
Violette Gouraud	Pes	8.75	FRA	París	29/06/1919
Hilda Muller	Disc	23.09	AUT	Viena	19/09/1920
Martta Votila	Javalina	30.45	FIN	Urjala	01/01/1916

       MILLORS MARQUES MUNDIALS SOTA EL MANDAT DE LA F.S.F.I

..Desde 1921 fins 1936

Atleta	Prova	Temps	País	Lloc	Data
S. Walasiewi	100  m.	11, 6	POL	Warsava	04/08/1934
S. Walasiewicz	200  m.	23 ,6	POL	Warsava	04/08/1934
Kinue Hitomi	400  m.	59, 0	JPN	Tokio	05/05/1928
Georgette Lenoir	800  m.	2,30,2/5	FRA	París	20/08/1923
Anna  Mushkina	1500 m.	5,07, 0	URS	Alma Ata	16/06/1934
Mayorie Clark	80 tanques	11, 4/5	RSA	Pietermaritb	02/04/1931
Mildret Didriksen	Alçada	1. 65	USA	L Angeles	08/07/1932
Nuriel Gunn	Llargada	5. 57	GBR	London	01/08/1927
Kinue Hitomi	Triple	11. 62	JPN	Tokio	17/10/1926
Zoya Romanova	Perxa	2.53	URS	Moskva	26/08/1935
Grete Heublein	Peso	13. 70	GER	Bielefeld	16/08/1933
G. Mauermayer	Disc	47.12	GER	Dresden	25/08/1935
Ellen Braumüller	Javalina	44. 64	GER	Berlin	12/06/1932
Violette Piercy	Marató	3h.40,22	GBR	Chiswick	03/10/1926

              
  MILLORS MARQUES MUNDIALS  SOTA EL MANDAT DE LA IAAF

Desde 1936 fins 1950

Atleta	Prova	Temps	País	Lloc	Data
F.Blankers-Koen	100 mts..	11, 5	HOL	Amsterdam	13/06/1948
S.Walasiewicz	200 mts.	23, 6	POL	Warsava	15/08/1935
M.Marit Hemstad	800 mts.	2,10, 0	NOR	Oslo	16/08/1946
F.Blankers-Koen	80 tanques	11, 0	HOL	Amsterdam	20/06/1948
F.Blankers-Koen	Alçada	1. 71	HOL	Amsterdam	30/05/1943
F.Blankers-Koen	Llargada	6.25	HOL	Leiden	19/09/1943
Klavdiya Tochenov	Pes	14. 86	URS	Tbilisi	30/10/1949
Nina Dumbadze	Disc	53. 25	URS	Moskva	08/08/1948
N.Smirnitskaya	Javalina	53. 41	URS	Moskva	05/08/1949

Fent una ullada al quadre estadístic sota el control de l’IAAF, podrem comprovar que hi ha  manca de moltes disciplines que, actualment, són habituals dins de tots els calendaris atlètics del món. És per això que, a mesura que la Federació Internacional anava incorporant de forma progressiva noves proves oficials,  poc a poc, les dones amb la seva constància i la seva tenacitat han anat assolint i fent realitat el somni d’aquelles pioneres de finals del segle XIX que, tant varen lluitar per trobar el lloc que els corresponia, per tal de poder compartir i gaudir tots junts un esport que mai,  hauria d’haver tingut cap tipus de limitació ni sectarisme.

L’holandesa Fanny Blankers-Koen, considerada la millor atleta mundial del segle XX, a una instantània dels Jocs Olìmpics a Londres l’any 1948.

NOVES  DISCIPLINES  INCORPORADES  SOTA EL MANDAT  DE LA  I.A.A.F.

  Les noves proves,  per ordre d’ aparició, al calendari atlètic

800 metres llisos:	Karolini “Lina”Radke-Batschauer (GER) con 2,23,4/5 en Breslau el dia :	07/06/1927
Perxa:	Diane Bragg (USA) amb 2.59 en Fort Wayne el dia	01.01.1952
Marató :	Merry Lepper USA  amb 3h.37,07 en Culver el dia	16.12.1963
1500 metres :	Anne Smit (GBR) amb 4,17,3 en Chiswich, el dia	03.06.1967
100 metres tanques:	Karin Balzer (GER)  amb   13.3 en Warsava el dia	20.06.1969
400 metres tanques:	Krystyna Kacperczyk (POL) amb 56,51 en Ausburg el dia	13.07.1974
Martell :	Rosemary Payne (GBR)  amb 32.08 en Leicester el dia	20.07.1975
5000 metres llisos:	Paula Fudge GBR amb 15,14,51 en Knarvik/nor el dia	13.09.1981
10000 metres llisos :	Yelena Sipatova, (URS) amb 32.17.20 en Moscú el dia	19.09.1981
Triple Salt :	Li Huirong (CHN) amb 14,54 en  Sapporo el dia	25.08.1990
3000 metres obst.	Cristina Casandra RUM. amb 9.43.64 en Bucarest el dia	07.08.2000
20 klms. Marxa:	Wang Yan (CHN)  amb 1h. 26,22 en Guangzhov  el dia	19.11.2001

--------------------------------------

El proper comentari atlètic serà per a convidar-vos a fer un passeig pels inicis de l’atletisme a casa nostra, des de principis del segle XX fins a l’any 1950. És a dir, els 50 primers anys de la nostra història atlètica.