Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÒRICS DEL LLANÇAMENT DE MARTELL MASCULÍ

UN DELS MÈS REMOTS LLANÇAMENTS.

Encara que existeixen alguns documents que ens parlen que en els Jocs de l'Antiguitat, al costat del llançament del disc i la javelina, tanmateix es realitzava un tercer, que consistia a llançar una bola de ferro agafada amb un curt cable d'acer, no es pot assegurar per manca de dades, que això pogués ser el primer referent d'aquesta disciplina. Tot això succeïa entre els anys 300 i 600 d.C. A partir d’aquí, el silenci més absolut, fins els Segles XVII i XVIII, quan els anglesos la recuperen.

Van ser a les Illes Britàniques, concretament a Escòcia, quan amb motiu de la celebració anyal, dels coneguts "Highland Games" la traducció dels quals es,"Jocs de les Terres Altes", que ja venien celebrant-se durant el curs dels esmentats dos segles, es ha on apareix per primera vegada, entre els exigents torneigs que s'organitzen, la prova del llançament del martell. Aquests desafiaments que es disputaven entre els mesos d'agost i setembre, s’envolten d’un gran espectacle, ple de colorit i bellesa, recomanable per a tots aquells amants dels esports típics rurals, en la seva essència més pura.

Aquests esdeveniments servien per calibrar la força, l'habilitat, la resistència i la destresa dels homes més forts, on la prova del martell, era considerada com una de les més espectaculars, al costat del llançament del pes, del tronc cilíndric de gran dimensió, a més de la tracció a corda entre equips. També se celebren altres disciplines atlètiques, com les de camp a través, velocitat i salts, amb alternança amb altres proves del calendari atletic.

Personalment, i abans de continuar amb aquest document, m'agradaria dir, que l'any 1956, vaig tenir l'honor de ser convidat a participar en els curs d’aquests festivals dels "Highland Games" en la prova de la milla, damunt d’una pista de gespa enfangada per la pluja, del camp de rugbi de l'estadi d'Edimburg, on vaig assolir el primer record espanyol d’aquesta distancia, en una tempestuosa tarda del mes d'agost.

Continuant amb els referents del martell, s'ha de saber, que aquells remots temps dels Segles XVII i XVII, ja existien dos tipus d'artefactes. Un consistia en un block de ferro, molt pesat, amb una cadena molt curta d'uns 30 cn. L’altre era una bola de ferro, amb un pal cilíndric de fusta adossat a la mateixa, amb una anella en el seu extrem, per posar les mans. El llançament consistia en donar girs, amb les dues mans subjectant el martell per damunt del cap, per llançar-lo el més lluny possible, sense cap tipus de gir del cos.

Martell adossat a un pal de fusta

Aquests festivals se'ls completaven amb danses típiques del país, concurs de balls, concerts de gaites i altres habilitats, amb participació també de les dones, a on tots ells, tant per a uns com per d'altres, abillats amb el típic vestit del país, el tradicional Kilt o faldilla escocesa

Però no seria fins i tot el 1828, quan es va intentar canalitzar el llançament del martell, donant-li un format més d’ acord amb el qual avui s’utilitza, ja que en aquell temps, cada clan, ho societat vinculats amb els "Highland Games" decidia a la seva manera qual dels dos, era el més adequat per a aquests desafiaments. Però les diferències de criteri que existien entre els grans clans rivals, la NIAAA i la GAA, feien cada vegada més difícil, la unificació i regulació d'aquesta disciplina, en molts dels seus aspectes tècnics.

ELS PRIMERS MOVIMENTS OFICIALS DEL SEGLE XIX

La primera marca reconeguda, la va establir el britànic Adam Wilson, que va llançar la bola fins als 27.74m. el 10 de maig de 1928 en la població d'Hunters Tryst. En aquesta primera actuació, ja es va utilitzar un tipus de martell molt similar a l'actual.

Martell subjectat per una cadena

El domini d'aquesta prova, prescindint de les modificacions que va tenir aquest artefacte, que van ser molt i diverses, va ser aclaparador per part dels atletes britànics, els quals durant tot el segle XIX i part del XX, van arribar a millorar aquella marca d'Adam Wilson, ni més ni menys, que en 61 ocasions, sobresortint per damunt de tot James Mitch, que ho va fer en 12 ocasions, fins a l'aparició de Jhon Flanagan, un escocès, posteriorment nacionalitzat nord-americà, considerat com la icona d'aquesta especialitat, en aquells remots temps.

Jhon Flanagan, va detenir la millor marca mundial en 18 ocasions, conquerint el millor registre del segle XIX, amb un llançament de 51.10m. assolit a Nova York, el 23 de setembre de 1899. Igualment va pontificar, guanyant per tres vegades seguides la Medalla d'Or als Jocs Olímpics de París l’any 1900, Sant Louis en 1904 i Londres el 1908.

El seu millor registre el va aconseguir a New Haven el dia 24 de juliol de 1909 assolint un tret de 56.18m. Cal fer menció que Jhon Flanagan va representar al seu país d'origen Escòcia, fins a l'any 1901, que es va nacionalitzar com a ciutadà dels EE.UU. d'Amèrica, amb la qual va aconseguir, els seus millors registres i dos dels seus tres títols olímpics

Amb la constitució de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) a Estocolm l'any 1911, una de les seves primeres decisions, va ser l'homologació de algunes d’ aquelles marques que tenien una certa veracitat, entre les quals hi havia la del britànic Pat Ryan, per la seva marca de 57.77m. aconseguida a Nova York el dia 17 d'agost de 1913, la qual lògicament és considerada com la primera plusmarca oficial d'aquesta especialitat. De tot l'anterior fins llavors, sol eren considerats els títols i plusmarques olímpiques, com així mateix, les millors marques mundials, però no com a records, donat que encara no existia la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF).

EL GRAN REFERENT DE TOTS ELS LLANÇADORS MUNDIALS

Jhon Flanagan, el més gran de tots els llançadors mundials, de finals del Segle XIX i primers del XX. Va ser 18 vegades millor marca mundial, i altres 3 vegades consecutives, Campió Olímpic.

EL COMENÇAMENT D'UNA DE NOVA ERA

Harold Connolly

Molt aviat sota el control de la (IAAF) l'aparició i successió de plusmarques va ser aclaparador, per part dels països del bloc de l'Europa de l'Est, que van dominar totalment aquesta especialitat, des de l'any de 1948, fins a nostres dies d'avui, amb la sola intromissió del nord-americà Harodl Connolly, que durant la dècada de 1956 a 1966 va aconseguir trencar l'hegemonia dels Europeus, aconseguint 6 records mundials consecutius i una Medalla d'Or, en els "Jocs de Melbourne de 1956”

D'Harold Connoly s'ha de saber, que en els Jocs de Melbourne, va viure un apassionant romanç amb la Campiona Olímpica de llançament del disc en els mateixos Jocs, la txecoslovaca Olga Fikotová, que va acabar amb un enllaç matrimonial, que va cridar poderosament l'atenció mundial, ja que estàvem en ple període de la guerra freda, entre els aliats i el bloc de l'Est Europa.

Els antecessors d'Harol Connolly van ser tots ells atletes d'una gran qualitat, com a els hongaresos Imre Németh i József Csermák, el soviètic Mikhail Krivonosov, aquest amb 6 records del món, l’últim dels quals va aconseguir a Taixehkent amb 67.32m. el dia 22 d’octubre de 1956, marca considerada en aquells anys de una gran qualitat.

Si parlem dels successors d'Harold Connolly, la llista seria interminable, però recordarem els noms dels russos Anatoly Bondarchuk, amb 75.48m. el 1969, que amb el pas dels anys, seria l'entrenador del més gran de tots els llançadors mundials, l'actual recordista Yuriy Sedykn, el límit universal del qual de 86.74m. roman inamovible des de l'any 1986. Altres antecessors van ser, els alemanys Walter Schmidt amb 79.30 m. el 1975, Karl-Hans Riehm, amb 80.32m. el 1978, sense oblidar-nos del gran atleta també soviètic, Sergey Litvinov amb 84.14m. en 1983 i d’Ivan Tikhon de Bielorússia, amb un tret de 86.73m. assolit a la ciutat de Brest el dia 3 de juliol del 2005.

EL MILLOR LLANÇADOR MUNDIAL DE LA ÉPOCA MODERNA

El llançador de Rusía, Yuriy Sedykn, actual recordman mundial amb una marca de 86.74, assolida a Stuttgart, el dia 22 de juny de 1986.

EL LLANÇAMENT DEL MARTELL A ESPANYA

Els primers llançaments oficials al nostre país, van ser gairebé a parell, amb la constitució de l'IAAF, dins de la segona dècada del passat Segle XX, en la qual l'atleta català Josep Soler, assoleix la millor marca d'aquest decenni, quan llança a Barcelona, fins a la distància de 25.30m. el dia 30 d'octubre de 1919.

Com pot observar-se dins de la precarietat d'aquells anys, el nostre atletisme, sempre mogut per uns quants aficionats, no era al marge del que ja s'esdevenia a gairebé tots els països del món, apareixent en els anys 1920 i 1930, el nom de Fernando García Doctor, que va dominar totalment, amb marques de 40.57m. i 43.23m. aconseguides a Madrid, els anys 1926 i 1931 respectivament.

Lorenzo Martínez, un dels grans del martell

Però com va succeir, amb altres disciplines del nostre atletisme, quan el camí ja estava molt bé assenyalat, tot va quedar bruscament trencat, pel trist conflicte de la nostra Guerra Civil, la qual va acabar amb totes les il•lusions d'atletes i dirigents, d'un esport, que ja havia estat present en uns Jocs Olímpics, organitzat diversos Campionats d'Espanya, disputat encontres internacionals i disposant alhora, de dos bells estadis Tolosa i Montjuïc, que tanta incidència positiva van tenir, per enlairar el nivell atlètic espanyol.

Però si difícil va ser començar, més ho va ser la recuperació del que va quedar enrere. El clima polític i social que es respirava en la postguerra, va ser un gran obstacle difícil de superar, però gràcies a la tornada de la gent, que va sobreviure d'un període per oblidar, la recuperació, encara que lenta, va ser molt ferma.

Com tot ja que dir-ho, és just assenyalar, que la recuperació dels Campionats d'Espanya, com així mateix els Regionals, van tenir molt que veure pels els èxits d’ells, la presència del Front de Joventuts, una pedrera inesgotable, on es van forjar en els seus propis campionats, la gairebé totalitat dels millors atletes espanyols, d'aquells difícils anys, com ho van ser així mateix els Campionats Universitaris i els Militars, que sens dubte van ser el trampolí, que necessitava el nostre atletisme, per donar el salt qualitatiu cap endavant, que feia temps necessitava l’esport en general, tot el qual ens conduiria, amb al pas dels anys, a les cotes més altes de l'atletisme mundial.

La dècada dels años1940 i 1950, poden considerar-se com els grans referents de totes les proves del nostre esport, d’aquesta segona etapa. En l'especialitat del martell, aviat van aparèixer noms molt coneguts, que van pontificar, com el lleonès Lorenzo Martínez, diverses vegades campió i plusmarquista d'Espanya. Aquest fornit atleta lleones, tot una força de la naturalesa, que amb una tècnica molt deficient, era capaç d'assolir marques molt valuoses, com així mateix ho varen aconseguir, els José Mª. Elorriaga, Santiago Urquijo, Salvador Bosch, Ramón Montes, Emilio Mora, entre d’altres destacats atletes.

No va passar massa temps, en aparèixer els successors naturals d'aquesta vella guàrdia de l'especialitat, on els noms de José Luis Falcón, Juan Otero, José Alcántara, Antonio Fibla, Lorenzo Cassi i Raúl Jimeno, van deixar visibles mostres, dels avenços que podia tenir aquesta especialitat, entre els atletes, que ja anaven apareixent per tots els racons de la nostra península, amb marques molt prometedores.

APARICIÓ D’ UNA FUTURA PROMESA DEL LLANÇAMENT DEL MARTELL

Moisés Campeny, actual Plusmarquista absolut d’Espanya, des de l’ any 2003		Javier Cienfuegos, actual Plusmarquista Mundial “junior” des de l’ any 2009

La positiva aparició en l'horitzó d'aquesta especialitat, de Javier Cienfuegos és sens dubte una gran notícia per a una disciplina que fins al moment, sent una de les més atractives de tots els llançaments, passava bastant desapercebuda per a molts aficionats, més atents a altres proves que es disputaven, gairebé sempre simultàniament, amb la del llançament del martell.

La seva recent Plusmarca Mundial "Júnior", amb un tret de 82.93m. és un gran actiu per a aquesta prova, i sens dubte, un baló d'oxigen per a aquest espectacular llançament, que últimament semblava bastant encasquetat en la seva progressió, el que possiblement comportarà, la presència de nous i joves llançadors.

De la seva joventut i de l'afecte que demostra per la seva prova, totalment lliurat a ella, de Javier Cienfuegos, poden esperar-se en un futur, que ja es quasi a la cantonada, grans registres a nivell internacional, del qual tant necessita aquesta especialitat al nostre país.

La presència encara a la taula de records espanyols, de Moisés Campeny amb la seva imbatuda marca nacional de 75.42m. des de l'any 2003, és un fidel testimoni de la bondat del seu registre, que encara després de bastants anys, contínua esperant un successor. Però no s'ha d'oblidar que els records, s'estableixen perquè d'altres els superin, sense oblidar que l'exemple i l'esforç que comporta assolir-los, també queden sempre gravats, en la història de cada especialitat, com un referent a seguir.

Grans referents històrics  dels Segles  XIX – XX - XXI

Millor marca Segle XIX	Jhon Flanagan	GBR	51.10	Nova York	23-09-1899
Millor marca Segle XX	Yuriy Sedykn	URS	86.74	Stuttgart	30-08-1986
Millor marca Segle XXI	Ivan  Tikhan	BLR	86.73	Brest	30-08-2005
1e Campió Olímpic	Jhon Flanagan	GBR	51.01	París	Juny - 1900
1e Campió Mundial	Sergey Litvinov	URS	82.86	Helsinki	09-08-1983
1e Recordman Olímpic	Jhon Flanagan	GBR	51.01	París	Juny - 1900
1e  Recordman Mundial	Patrick Ryan	GBR	57.77	Nova York	17-08-1913

Plusmarquistes Mundials, Olímpics i Continentals

Record Mundial	Yuriy Sedykn	URS	86.74	Stuttgart	30-08-1986
Record Olímpic	Sergey Litvinov	URS	84.80	Seúl	Julio - 1988
Record d’ América	Lance Deal	EUA	82.52	Milà	07-09-1996
Record d’ Europa	Yuriy Sedykn	URS	86.74	Stuttgart	30-08-1986
Record d’ Africa	Chris Harmse	RSA	80.63	Durban	15-04-2005
Record d’ Asía	Koli M urofushi	JPN	84.86	Praga	29-06-2003
Record d’ Oceanía	Stuart Rendell	AUS	79.29	Varazdin	06-07-2002

Cronología de tots els Campions Olímpics

Atenes  *	1896	No va haver martell	--------	-------
París	1900	Jhon Flanagan	EUA	51.01
Sant Luis	1904	Jhon Flanagan	EUA	51.23
Londres	1908	Jhon Flanagan	EUA	51.92
Estocolm	1912	Matthen McGrathi	EUA	54.74
Ambers	1920	Patrick Ryan	GBR	52.87
París	1924	Frederic Tootell	EUA	53.29
Amsterdam	1928	Patrick O’Callghan	IRL	51.39
Los Angeles	1932	Patrick O’Callaghan	IRL	53.92
Berlín	1936	Karl Hein	GER	56.49
Londres	1948	Imre Németh	UNG	56.07
Helsinki	1952	Jozsef Csemák	UNG	60.34
Melbourne	1956	Harold Connolly	EUA	63.19
Roma	1960	Vasilly Rudenkov	URS	67.10
Tòquio	1964	Romuald Klim	URS	69.74
Mèxic	1968	Gyula Zsivótzky	UNG	73.36
Munic	1972	Anatoly Bondarchuek	URS	75.50
Montreal	1976	Yuriy Sedykn	URS	77.52
Moscù	1980	Yuriy Sedykn	URS	81.80
Los Angeles	1984	Juha Tiainen	FIN	78.08
Seúl	1988	Sergey Lituinov	URS	84.80
Barcelona	1992	Andrei Abduvaliev	EUA	82.54
Atlanta	1996	Balasz Kiss	UNG	81.24
Sydney	2000	Simón Ziolkowski	POL	80.02
Atenes	2004	Koji Murofushi	JAP	82.91
Pequin	2008	Primoz Kozmus	SLO	82.02

Cronología de tots els Campions Mundials a l’aire lliure

Helsinki	1983	Sergei Litvinov	URS	82.68
Roma	1987	Sergi  Litvinov	URS	83.06
Tòquio	1991	Yuriy Sedikn	URS	81.70
Stuttgart	1993	Andrei  Abduvaliyev	TYK	81.64
Göteborg	1995	Andrei Abduvaliyev	TYK	81.56
Atenes	1997	Heinz WSeis	GER	81.78
Sevilla	1999	Karsten Kobs	GER	80.24
Edmontón	2001	Szymón Ziólkowski	POL	83.38
París	2003	Ivan Tikhon	BLR	83.05
Helsinki	2005	Ivan Tikhon	BLR	83.89
Osaka	2007	Ivan Tikhon	BLR	83.63
Berlín	2009	Primoz Kozmus	SLO	80.84

Els 10  millors atletes internacionals “All Time” a l’aire lliure

Yuriy Sedykn	URS	86.74	Stuttgart	30-08-1986
Ivan Tikhan	BLR	86.73	Brest	03-07-2005
Sergey Litvinov	URS	86.04	Dresden	03-07-1986
Vadim Devyatovskiy	BLR	84.90	Minsk	21-07-2005
Koji Murofushi	JPN	84.86	Praga	29-06-2003
Igor Astapkovich	BLR	84.62	Sevilla	06-06-1992
Igor Nikulin	URS	84.48	Grodno	09-07-2008
Jüri Tamm	URS	84.40	Banska Bystrica	09-09-1984
Adrian Annus	UNG	84.19	Szombathely	10-08-2003
Tibor Gécsek	UNG	83.68	Zalaegerszeg	19-09-1998

Els 10  millors atletes espanyols  “All Time” a l’ aire lliure

Moisés Campeny	75.42	Jáen	23-02-2003
Javier Cienfuegos	74.77	Castelló	06-06-2009
José  Manuel Pérez	73.34	Madrid	23-07-1995
Raúl Jimeno	72.36	Madrid	01-08-1986
Francisco Fuentes	72.28	Sevilla	01-06-1988
Ignacio Calderón	69.37	Fuenlabrada	15-05-2004
Antón María Godall	69.28	Barcelona	02-08-1991
Alexandre Marfull	68.76	Alfaz del Pí	29-02-1992
José  Manuel Almundi	68.58	Madrid	23-07-1995
Isaac Vicente	68.22	Vila Nova de Cerveira	05-07-2009

Els  millors atletes espanyols per décadas a l’ aire lliure

1910 - 1919	José Soler	25.30	Barcelona	05-10-1919
1920 - 1939	Fernando García Doctor	40.57	Madrid	11-07-1926
1930 - 1939	Fernando García Doctor	43.23	Madrid	07-06-1931
1940 - 1949	Lorenzo Martinez	43.98	Lleó	21-08-1949
1950 - 1959	José  María Elorriaga	52.98	Madrid	09-03-1959
1960 - 1969	José  Luis Martínez	64.62	La Corunya	21-07-1968
1970 - 1979	José  Alcántara	66.94	Barcelona	24-09-1978
1980 - 1989	Raúl Jimeno	72.36	Madrid	01-08-1986
1990 - 1999	Moisés Campeny	73.65	Palafrugell	01-03-1999
2000 - 2009	Moisés Campeny	75.42	Jaén	23-02-2003

Llistats tancats el dia 20-06-2010

Fonts d'informació:

Recerca per Internet
Arxius de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Arxius de la (RFEA)
Llistats de Juan María Iriondo
Llibres de l’International Athelic Foundation
Documentació propia.

Tornar a l'índex