NOTÍCIES I OPINIONS PERSONALS

Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.
Tomás Barris en la actualidad

REFERENTS HISTÓRICS DEL LLANÇAMENT DEL MARTELL FEMENÌ

ELS ORÍGENS D’ AQUESTA PROVA

Sorprenentment el llançament de martell per a les dones, va néixer en el nostre propi país, l'any 1931 quan segons els llistats de la “Internacional Athetic Foundation”, i de la nostra pròpia “Associació d'Estadístics d'Atletisme” (AEEA) ja ens parlen d'uns primers moviments, que van tenir efecte a Madrid, el dia 29 de juny de 1931, quan Lucinda Moles llançava el martell reglamentari de 4 kg. , a la distància de 17.03m., marca que milloraria en el mateix any, Aurora Villa, amb 18.58m.sent un any més tard, la seva germana Margarita Moles, la que llançaria fins als 22.85m, el dia 19 de juny de 1932. Totes elles en la mateixa capital d'Espanya.

Lucinda Moles, llançant el martell
a Madrid l’any 1931

Aquesta pot ser una de les paradoxes, que de vegades té l'esport. Un atletisme en estat embrionari, que a penes gairebé ningú coneixia, sense infrastructura, que no atreu l’atenció per cap costat de l'entorn de l'atletisme femení, resulta que moltes dècades més tard, mundialment se li reconeix, com les autèntiques pioneres del llançament del martell.

En plena polèmica mundial, a la recerca de la paritat de gènere en atletisme, quan es qüestionava àrduament, en tots els àmbits federatius, que les dones no haurien de córrer distàncies superiors als 200m., per el risc que podria comportar per la seva salut, es quan apareixen de forma inesperada un grup de “chiflados” espanyols, que no se'ls ocorre altra cosa, que demostrar que les dones, no solament són capaços de córrer distancies superiors, sinó que fins i tot, llançar el martell, considerat com un dels llançaments més durs i difícils, del calendari de competicions..

El silenci que va envair a tot l'entorn atlètic, després d’aquest "escandalós" fet, va ser gairebé total, fins a arribar a la dècada de 1975, quan ja a molts països, com la Gran Bretanya. EE.UU, Japó, Dinamarca, junt amb l'URS, intentaven canalitzar aquesta idea de llançar el martell, nascuda en terres espanyoles, amb marques molt acceptables, que oscil•len entre els 32.08m. de l'anglesa Rosamary Payne en 1975, i els 64.44m. de la soviètica Alla Fyodorova, aconseguida l'any 1991. Mentrestant en el nostre país aquesta prova, motivat pel canvi polític i social, quedaria assumida a la penombra més fosca.

Davant d'aquests fets tan evidents, l'IAAF va decidir per fi, encendre la llum verda oficial, per poder homologar marques i plusmarques, sent la primera reconeguda com a límit universal, l'assolida per la russa Olga Kuzenkova amb un registre de 66.84 en la població d'Adler el 23 de febrer de 1994.

Però el fet històric be donat per que Espanya fos el bressol d'aquesta prova, que ningú no ens ho pot negar. Quins van ser realment els inductors i quals eren els seus noms..? Aquesta seria la pregunta del milió....Sols se sap que aquests resultats van arribar a l'IAAF, com un fidel testimoni, a més de les fotos que donen fe, de l'esdevingut a Madrid els anys de 1931 i el 1932, el qual arribat el moment, no es va dubtar d'incloure-la com el primer referent d'aquesta especialitat.

Muere mientras entrenaba la atleta polaca Kamila Skolimowska

Kamila Skolimowska
Primera Campiona Olímpica

És partir aquí, com queda explicat, quan després que esperar 63 llargs anys, es torna a parlar d'aquest bell llançament, sent l'atleta russa Olga Kuzenkova, la que encapçala el llistat de plusmarques mundials, que desprès del seu primer record abans assenyalat, superaria en unes altres 5 ocasions, fins a assolir els 73.10m. a Munic, el 22 de juny de 1997, en el curs del "Memorial Bruno Zauli".

Molt aviat s'adhereixen a aquest ránking, que no para de millorar, moltes altres atletes, com la romanesa Mihcaela Melinte amb 73.14m. en Poiana Brasov, el 16 de juliol de 1998, per seguir amb un pom de grans llançadores, entre les quals també sobresurten les atletes de l'Est europeu, com a russa Gulfiya Khanafeyeva amb 77.26m. assolida a Tula el 12 de juny de 2006. Totes elles atretes per aquesta nova prova, una de les més joves en antiguitat, en la qual van trobar l’espai, que no tenien en altres llançaments.

Però el cim no va arribar, fins a l'aparició de la cubana Ypsi Moreno, l’única atleta fora de Europa, que figura en els "All Times" dos vegades Campiona Mundial, acreditant un registre de 76.62 m aconseguit a Zägred el 9 de setembre de 2008, a la seguirien entre d'altres, l'atleta prematurament desapareguda, la polonesa Kamila Skolimowska, amb 76.83 m, Campiona Olímpica en Sydney-2000, convertint-se com la campiona més jove de la història amb 26 anys. Aquesta recordada atleta va morir sobtadament, quan entrenava a la localitat portuguesa de Vila Real de Santo Domingo, d'una embòlia pulmonar el 12 de febrer de 2009.

L’atleta cubana, Ypsy Moreno

La successió de marques com queda dit, és interminable, però no es pot deixar d’omitir els noms de la atleta Aksana Miankova de Biolorusia, amb 77.32 m en el 2008, Tatyana Lisenko amb 77.80m el 2006, per finalitzar amb l'actual plusmarquista la polonesa Anita Wlodarczyk, amb un tret de 78.10m. aconseguint el dia 6 de juny de 2010 a la ciutat de Bydgoszcz.

Però no passarà massa temps, sense que noves aparicions, deixin la seva empremta amb noves plusmarques, d'una prova, que ningú no volia saber res d'ella, i que gràcies a un pressentiment d'un reduït grup d'amants del nostre esport a Espanya, ja es una realitat incontestable.

ESPANYA INTENTA TROBAR EL SEU LLOC EN AQUEST LLANÇAMENT

Margarita Moles-1932

Com va succeir sempre com parlem de l'atletisme al nostre país, les nostres noies van tenir un recorregut llarg i difícil per anar posant els fonaments que tant necessitava el nostre esport, però amb la dificultat afegida respecte als demés nacions, d’haver que aturar totes les seves activitats, pel lamentable esclat de la nostra Guerra Civil, el qual mentre a Europa tot s'anava consolidant, Espanya va estar durant prop d'una dècada, en silenci més absolut.

Van haver de transcórrer 63 anys, com queda dit, des d'aquella llunyana data de 1931, perquè els membres de l'IAAF, decidissin per fi, admetre aquesta prova als seus calendaris oficials, pressionada potser, per la contínua activitat que ja hi havia en molts països, l'epicentre del qual estava situat, com succeeix amb altres proves per a les dones, al bloc conformat pels països de l'Est europeu.

El que al principi semblava impossible, per consolidar aquesta disciplina del martell, cal conèixer un altre punt de referència, per poder valorar l'enorme treball que es va haver de realitzar per arribar aquest objectiu. Mentre que els homes ja van tenir el seu reconeixement, a partir de "Jocs Olímpics de París" el 1900, les dones per la seva part, van haver d'esperar fins a l'any 1995, per aconseguir l'oficialitat reglamentaria, és a dir gairebé un Segle de retard, amb relació als homes.

Mª Dolores Pedrales

És al voltant de mitjans de la dècada dels anys 90, quan van començar al nostre país, els primers assaigs, apareixent a la vegada els primers noms, d’algunes valents atletes, encara que no amb la quantitat de practicants que seria desitjable, sent les primeres practicants, gairebé sempre en proves d'exhibició, Sónia Godall, amb 49.38m. Susana Regüela amb 44.48m. i Carmen Solé, amb 43.38 m. l'any 1994, les més matineres de nostres llançadores, a les quals que van seguir, Raquel Rodríguez amb 34.40m. en 19956 i Miren Josu Querejazu amb 43.54m.1996 a Madrid, un any abans, de que l'IAAF admetés el control i l'oficialitat d'aquesta prova.

Però abans de tancar aquestes primeres activitats de les nostres llançadores al passat Segle XX, hi ha que deixar constància, que Maria Dolores Pedrales que al límit del mateix, aconsegueix la millor marca espanyola d’aquest Centenari, amb un tret de 61.28m. a Vitòria, el 2 d’agost de 1999, a més a més de tenir l’honor, de ser la primera atleta espanyola, per damunt dels 60.00m.

Aquest és el pròleg d'honor d'aquesta disciplina a Espanya, abans de donar pas al nou Segle XXI, on apareixen els noms Erika Soriano amb 60.69m. Laura Redondo amb 63.36m., i la mateixa Maria Dolores Pedrales, amb 67.14m. a punt de donar el relleu, a l'actual Plusmarquista i Campiona d'Espanya Berta Castells, que amb un llançament de 69.36 m aconseguits a la recent “Copa d'Europa per Clubs” en Vila Real do San Antonio (Portugal) consolida el seu domini a Espanya, alhora que deixa oberta la porta per a noves superacions, dins d'un ampli espai que té per davant, que sens dubte sabrà aprofitar.

Grans referents històrics dels Segles XIX – XX - XXI

Millor marca Segle XX Olga Kuzenkova RUS 66.84 Adler 21-02-1994
1ª  Campiona Olímpica Kamila Skolimowska POL 71.16 Sydney Any - 2000
1ª  Campiona Mundial Mihaela Melinte RUM 75.20 Sevilla Any - 1999
1ª  Plusmarquista Olímpica Kamila Skolimowska POL 71.16 Sydney Any - 2000
1ª  Plusmarquista Mundial Olga Kuzenkova RUS 66.84 Adler 21-02-1994

Plusmarquistes Mundials, Olímpiques i Continentals

Record Olímpic Aksana Miankova BLR 76.34 Pequín Any - 2008
Record Mundial Anita Wlodarczyk POL 78.30 Bydgoszcz 06- 06 - 2010
Record d’Amèrica Yipsi Moreno CUB 76.62 Zagred 09-09-2008
Record d’Europa Anita Wlodarczyk POL 76.34 Pequín Any - 2008
Record d’Àfrica Marwa Hussein EGY 68.48 Al-Qähirah 18-02-2005
Record d’Àsia Wenxiu Zhang CHN 74.86 Shijiazhuang 03-08-2007
Record d’Oceania Bronwyn Eagles AUS 71.12 Adelaida 06-02-2003

Cronologia de totes les Campiones Olímpiques

Sydney 2000 Kamila Skolimowska POL 71.16
Atenes 2004 Olga Kuzenkova RUS 75.02
Pequín 2008 Aksana Miankova BLR 76.34

Cronologia de totes les Campiones Mundials a l’ aire lliure

Sevilla 1999 Mihaela  Melinte RUM 75.20
Edmonton 2001 Yipsi Moreno CUB 70.65
París 2003 Yipsi Moreno CUB 73.33
Hèlsinki 2005 Olga Kuzenkova RUS 75.10
Osaka 2007 Betty Heidler GER 74.76
Berlín 2009 Anita Wlodarczyk POL 77.96

Les  10  millors atletes internacionals “All Time” a l’ aire lliure

Anita Wlodarczyk POL 78.30 Bydgoszcz 06-06-2010
Tatyana Lisenko RUS 77.80 Tallín 15-08-2006
Gulfiya Khanafeyeva RUS 77.36 Sochi 26-05-2007
Aksana Miankova BLR 77.32 Minsk 29-06-2008
Betty Heidler GER 77.12 Berlín 22-08-2009
Kamila Skolimowka POL 76.83 Doha 11-05-2007
Martina Hrasnová SVK 76.82 Reims 06-07-2008
Volha Tsander BLR 76.66 Minsk 21-07-2005
Yekaterina Khoroshikh RUS 76.63 Zhukovskiy 24-06-2006
Yipsi Moreno CUB 76.62 Zagred 09-09-2008

LA MILLOR LLANÇADORA MUNDIAL DE TOTS ELS TEMPS

L’ atleta de Polònia, Anita Wlodarczyk, actual Plusmarquista Mundial amb un llançament de 78.30m. assolit a la ciutat de Bydgoszcz, el día 6 de juny de 2010.


Les 10  millors atletes espanyoles “All Time” a  l’aire lliure

Berta Castells 69.36 Vila Real  Santo Antonio 10-06-2010
Mª  Dolores Pedrales 67.14 Valladolid 26-06-2004
Laura Redondo 63.36 Córdoba 05-07-2009
Erika Soriano 60.69 Elche 27-05-2006
Mª. Carmen Vidal 60.61 Castelló 17-02-2008
Raquel Ruth 59.11 Fresno 29-03-2008
Ainhoa Cabré 58.38 Orense 24-02-2002
Laura Rey 58.05 Barbarà  del Vallés 08-03-2008
Susana Regüela 56.67 Valladolid 20-06-2006
Irene Polo 56.50 San Sebastián de los Reyes 30-03-2003

Les millors atletes espanyoles per dècades  a  l’aire lliure

1990 - 1999 Dolores Pedrales 61.28 Vitòria 02-08-1999
2000 - 2009 Berta Castells 68.87 Sevilla 05-06-2004

Llistats tancats el dia 20 de juliol de 2010

LA MILLOR LLANÇADORA ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS

Berta Castells, que encapçala tots els títols i plusmarques espanyoles, amb una millor marca de 69.36m. assolida el dia 10 de juny de 2010 a la ciutat portuguesa de Vila Real do Santo Antonio


Tornar a l'índex

Fonts d'informació:

Recerca per Internet
Arxius de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Arxius de la (RFEA)
Llistats de Juan María Iriondo
Llibres de l’International Athelic Foundation
Documentació propia.

Juliol de 2010