Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÓRICS DEL LLANÇAMENT DEL MARTELL FEMENÌ

ELS ORÍGENS D’ AQUESTA PROVA

Sorprenentment el llançament de martell per a les dones, va néixer en el nostre propi país, l'any 1931 quan segons els llistats de la “Internacional Athetic Foundation”, i de la nostra pròpia “Associació d'Estadístics d'Atletisme” (AEEA) ja ens parlen d'uns primers moviments, que van tenir efecte a Madrid, el dia 29 de juny de 1931, quan Lucinda Moles llançava el martell reglamentari de 4 kg. , a la distància de 17.03m., marca que milloraria en el mateix any, Aurora Villa, amb 18.58m.sent un any més tard, la seva germana Margarita Moles, la que llançaria fins als 22.85m, el dia 19 de juny de 1932. Totes elles en la mateixa capital d'Espanya.

Lucinda Moles, llançant el martell a Madrid l’any 1931

Aquesta pot ser una de les paradoxes, que de vegades té l'esport. Un atletisme en estat embrionari, que a penes gairebé ningú coneixia, sense infrastructura, que no atreu l’atenció per cap costat de l'entorn de l'atletisme femení, resulta que moltes dècades més tard, mundialment se li reconeix, com les autèntiques pioneres del llançament del martell.

En plena polèmica mundial, a la recerca de la paritat de gènere en atletisme, quan es qüestionava àrduament, en tots els àmbits federatius, que les dones no haurien de córrer distàncies superiors als 200m., per el risc que podria comportar per la seva salut, es quan apareixen de forma inesperada un grup de “chiflados” espanyols, que no se'ls ocorre altra cosa, que demostrar que les dones, no solament són capaços de córrer distancies superiors, sinó que fins i tot, llançar el martell, considerat com un dels llançaments més durs i difícils, del calendari de competicions..

El silenci que va envair a tot l'entorn atlètic, després d’aquest "escandalós" fet, va ser gairebé total, fins a arribar a la dècada de 1975, quan ja a molts països, com la Gran Bretanya. EE.UU, Japó, Dinamarca, junt amb l'URS, intentaven canalitzar aquesta idea de llançar el martell, nascuda en terres espanyoles, amb marques molt acceptables, que oscil•len entre els 32.08m. de l'anglesa Rosamary Payne en 1975, i els 64.44m. de la soviètica Alla Fyodorova, aconseguida l'any 1991. Mentrestant en el nostre país aquesta prova, motivat pel canvi polític i social, quedaria assumida a la penombra més fosca.

Davant d'aquests fets tan evidents, l'IAAF va decidir per fi, encendre la llum verda oficial, per poder homologar marques i plusmarques, sent la primera reconeguda com a límit universal, l'assolida per la russa Olga Kuzenkova amb un registre de 66.84 en la població d'Adler el 23 de febrer de 1994.

Però el fet històric be donat per que Espanya fos el bressol d'aquesta prova, que ningú no ens ho pot negar. Quins van ser realment els inductors i quals eren els seus noms..? Aquesta seria la pregunta del milió....Sols se sap que aquests resultats van arribar a l'IAAF, com un fidel testimoni, a més de les fotos que donen fe, de l'esdevingut a Madrid els anys de 1931 i el 1932, el qual arribat el moment, no es va dubtar d'incloure-la com el primer referent d'aquesta especialitat.

Kamila Skolimowska Primera Campiona Olímpica

És partir aquí, com queda explicat, quan després que esperar 63 llargs anys, es torna a parlar d'aquest bell llançament, sent l'atleta russa Olga Kuzenkova, la que encapçala el llistat de plusmarques mundials, que desprès del seu primer record abans assenyalat, superaria en unes altres 5 ocasions, fins a assolir els 73.10m. a Munic, el 22 de juny de 1997, en el curs del "Memorial Bruno Zauli".

Molt aviat s'adhereixen a aquest ránking, que no para de millorar, moltes altres atletes, com la romanesa Mihcaela Melinte amb 73.14m. en Poiana Brasov, el 16 de juliol de 1998, per seguir amb un pom de grans llançadores, entre les quals també sobresurten les atletes de l'Est europeu, com a russa Gulfiya Khanafeyeva amb 77.26m. assolida a Tula el 12 de juny de 2006. Totes elles atretes per aquesta nova prova, una de les més joves en antiguitat, en la qual van trobar l’espai, que no tenien en altres llançaments.

Però el cim no va arribar, fins a l'aparició de la cubana Ypsi Moreno, l’única atleta fora de Europa, que figura en els "All Times" dos vegades Campiona Mundial, acreditant un registre de 76.62 m aconseguit a Zägred el 9 de setembre de 2008, a la seguirien entre d'altres, l'atleta prematurament desapareguda, la polonesa Kamila Skolimowska, amb 76.83 m, Campiona Olímpica en Sydney-2000, convertint-se com la campiona més jove de la història amb 26 anys. Aquesta recordada atleta va morir sobtadament, quan entrenava a la localitat portuguesa de Vila Real de Santo Domingo, d'una embòlia pulmonar el 12 de febrer de 2009.

L’atleta cubana, Ypsy Moreno

La successió de marques com queda dit, és interminable, però no es pot deixar d’omitir els noms de la atleta Aksana Miankova de Biolorusia, amb 77.32 m en el 2008, Tatyana Lisenko amb 77.80m el 2006, per finalitzar amb l'actual plusmarquista la polonesa Anita Wlodarczyk, amb un tret de 78.10m. aconseguint el dia 6 de juny de 2010 a la ciutat de Bydgoszcz.

Però no passarà massa temps, sense que noves aparicions, deixin la seva empremta amb noves plusmarques, d'una prova, que ningú no volia saber res d'ella, i que gràcies a un pressentiment d'un reduït grup d'amants del nostre esport a Espanya, ja es una realitat incontestable.

ESPANYA INTENTA TROBAR EL SEU LLOC EN AQUEST LLANÇAMENT

Margarita Moles-1932

Com va succeir sempre com parlem de l'atletisme al nostre país, les nostres noies van tenir un recorregut llarg i difícil per anar posant els fonaments que tant necessitava el nostre esport, però amb la dificultat afegida respecte als demés nacions, d’haver que aturar totes les seves activitats, pel lamentable esclat de la nostra Guerra Civil, el qual mentre a Europa tot s'anava consolidant, Espanya va estar durant prop d'una dècada, en silenci més absolut.

Van haver de transcórrer 63 anys, com queda dit, des d'aquella llunyana data de 1931, perquè els membres de l'IAAF, decidissin per fi, admetre aquesta prova als seus calendaris oficials, pressionada potser, per la contínua activitat que ja hi havia en molts països, l'epicentre del qual estava situat, com succeeix amb altres proves per a les dones, al bloc conformat pels països de l'Est europeu.

El que al principi semblava impossible, per consolidar aquesta disciplina del martell, cal conèixer un altre punt de referència, per poder valorar l'enorme treball que es va haver de realitzar per arribar aquest objectiu. Mentre que els homes ja van tenir el seu reconeixement, a partir de "Jocs Olímpics de París" el 1900, les dones per la seva part, van haver d'esperar fins a l'any 1995, per aconseguir l'oficialitat reglamentaria, és a dir gairebé un Segle de retard, amb relació als homes.

Mª Dolores Pedrales

És al voltant de mitjans de la dècada dels anys 90, quan van començar al nostre país, els primers assaigs, apareixent a la vegada els primers noms, d’algunes valents atletes, encara que no amb la quantitat de practicants que seria desitjable, sent les primeres practicants, gairebé sempre en proves d'exhibició, Sónia Godall, amb 49.38m. Susana Regüela amb 44.48m. i Carmen Solé, amb 43.38 m. l'any 1994, les més matineres de nostres llançadores, a les quals que van seguir, Raquel Rodríguez amb 34.40m. en 19956 i Miren Josu Querejazu amb 43.54m.1996 a Madrid, un any abans, de que l'IAAF admetés el control i l'oficialitat d'aquesta prova.

Però abans de tancar aquestes primeres activitats de les nostres llançadores al passat Segle XX, hi ha que deixar constància, que Maria Dolores Pedrales que al límit del mateix, aconsegueix la millor marca espanyola d’aquest Centenari, amb un tret de 61.28m. a Vitòria, el 2 d’agost de 1999, a més a més de tenir l’honor, de ser la primera atleta espanyola, per damunt dels 60.00m.

Aquest és el pròleg d'honor d'aquesta disciplina a Espanya, abans de donar pas al nou Segle XXI, on apareixen els noms Erika Soriano amb 60.69m. Laura Redondo amb 63.36m., i la mateixa Maria Dolores Pedrales, amb 67.14m. a punt de donar el relleu, a l'actual Plusmarquista i Campiona d'Espanya Berta Castells, que amb un llançament de 69.36 m aconseguits a la recent “Copa d'Europa per Clubs” en Vila Real do San Antonio (Portugal) consolida el seu domini a Espanya, alhora que deixa oberta la porta per a noves superacions, dins d'un ampli espai que té per davant, que sens dubte sabrà aprofitar.

Grans referents històrics dels Segles XIX – XX - XXI

Millor marca Segle XX	Olga Kuzenkova	RUS	66.84	Adler	21-02-1994
1ª  Campiona Olímpica	Kamila Skolimowska	POL	71.16	Sydney	Any - 2000
1ª  Campiona Mundial	Mihaela Melinte	RUM	75.20	Sevilla	Any - 1999
1ª  Plusmarquista Olímpica	Kamila Skolimowska	POL	71.16	Sydney	Any - 2000
1ª  Plusmarquista Mundial	Olga Kuzenkova	RUS	66.84	Adler	21-02-1994

Plusmarquistes Mundials, Olímpiques i Continentals

Record Olímpic	Aksana Miankova	BLR	76.34	Pequín	Any - 2008
Record Mundial	Anita Wlodarczyk	POL	78.30	Bydgoszcz	06- 06 - 2010
Record d’Amèrica	Yipsi Moreno	CUB	76.62	Zagred	09-09-2008
Record d’Europa	Anita Wlodarczyk	POL	76.34	Pequín	Any - 2008
Record d’Àfrica	Marwa Hussein	EGY	68.48	Al-Qähirah	18-02-2005
Record d’Àsia	Wenxiu Zhang	CHN	74.86	Shijiazhuang	03-08-2007
Record d’Oceania	Bronwyn Eagles	AUS	71.12	Adelaida	06-02-2003

Cronologia de totes les Campiones Olímpiques

Sydney	2000	Kamila Skolimowska	POL	71.16
Atenes	2004	Olga Kuzenkova	RUS	75.02
Pequín	2008	Aksana Miankova	BLR	76.34

Cronologia de totes les Campiones Mundials a l’ aire lliure

Sevilla	1999	Mihaela  Melinte	RUM	75.20
Edmonton	2001	Yipsi Moreno	CUB	70.65
París	2003	Yipsi Moreno	CUB	73.33
Hèlsinki	2005	Olga Kuzenkova	RUS	75.10
Osaka	2007	Betty Heidler	GER	74.76
Berlín	2009	Anita Wlodarczyk	POL	77.96

Les  10  millors atletes internacionals “All Time” a l’ aire lliure

Anita Wlodarczyk	POL	78.30	Bydgoszcz	06-06-2010
Tatyana Lisenko	RUS	77.80	Tallín	15-08-2006
Gulfiya Khanafeyeva	RUS	77.36	Sochi	26-05-2007
Aksana Miankova	BLR	77.32	Minsk	29-06-2008
Betty Heidler	GER	77.12	Berlín	22-08-2009
Kamila Skolimowka	POL	76.83	Doha	11-05-2007
Martina Hrasnová	SVK	76.82	Reims	06-07-2008
Volha Tsander	BLR	76.66	Minsk	21-07-2005
Yekaterina Khoroshikh	RUS	76.63	Zhukovskiy	24-06-2006
Yipsi Moreno	CUB	76.62	Zagred	09-09-2008

LA MILLOR LLANÇADORA MUNDIAL DE TOTS ELS TEMPS

L’ atleta de Polònia, Anita Wlodarczyk, actual Plusmarquista Mundial amb un llançament de 78.30m. assolit a la ciutat de Bydgoszcz, el día 6 de juny de 2010.

Les 10  millors atletes espanyoles “All Time” a  l’aire lliure

Berta Castells	69.36	Vila Real  Santo Antonio	10-06-2010
Mª  Dolores Pedrales	67.14	Valladolid	26-06-2004
Laura Redondo	63.36	Córdoba	05-07-2009
Erika Soriano	60.69	Elche	27-05-2006
Mª. Carmen Vidal	60.61	Castelló	17-02-2008
Raquel Ruth	59.11	Fresno	29-03-2008
Ainhoa Cabré	58.38	Orense	24-02-2002
Laura Rey	58.05	Barbarà  del Vallés	08-03-2008
Susana Regüela	56.67	Valladolid	20-06-2006
Irene Polo	56.50	San Sebastián de los Reyes	30-03-2003

Les millors atletes espanyoles per dècades  a  l’aire lliure

1990 - 1999	Dolores Pedrales	61.28	Vitòria	02-08-1999
2000 - 2009	Berta Castells	68.87	Sevilla	05-06-2004

Llistats tancats el dia 20 de juliol de 2010

LA MILLOR LLANÇADORA ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS

Berta Castells, que encapçala tots els títols i plusmarques espanyoles, amb una millor marca de 69.36m. assolida el dia 10 de juny de 2010 a la ciutat portuguesa de Vila Real do Santo Antonio

Tornar a l'índex

Fonts d'informació:

Recerca per Internet
Arxius de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Arxius de la (RFEA)
Llistats de Juan María Iriondo
Llibres de l’International Athelic Foundation
Documentació propia.