Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTÒRICS DE LLANÇAMENT DE JAVELINA, FEMENÍ

LES PRIMERES COMPETICIONS

Com no podia ser de cap altra forma, va haver de ser a Finlàndia, com va succeir amb els homes, on el llançament de javelina assoleix uns límits d'acceptació entre els aficionats, molt superiors fins i tot a les proves de mig fons i fons, on els atletes finlandesos, eren pràcticament invencibles. Però per a tot aquell que no conegui en profunditat, els orígens més remots de la seva història, es pot dir que hi ha documents, on es parla de certes competicions d'àmbit local, on les dones no eren alienes a les mateixes, el segle XIX.

Els primers resultats recollits en el llibre dels Records de la IAAF, ens recorden que en 1909, una atleta finlandesa Anna Kuparinen, aconsegueix llançar el dard a 17.99 en la localitat de Sakkola, el dia 4 de juliol de 1909, a la que aviat, imitarien altres compatriotes seves, per a dominar totalment aquesta prova, en la qual altra atleta del mateix país, Sandra Kipaila, aconsegueix llançar en Padasjoki, el dia 5 de juliol de 1914, fins a una distància de 28.84 metres. S'ha de deixar constància, que aquests llançaments es van realitzar amb unes javelines, de les quals el seu pes era de 800 grams, el mateix que actualment tenen les utilitzades pels homes.

Cal fer esment, que a diferència dels homes, aquests moviments de l'atletisme femení, sempre van trobar un rebuig unànime, per part de la IAAF que gens volia saber dels mateixos, pel que la lluita, que es va organitzar, entre tot el col•lectiu femení i la Federació Internacional, va tenir una enorme repercussió per tot l'àmbit mundial

La solució o millor dita, la millor arma de les dones, va anar la creació de la seva pròpia “Federació Internacional de les Dones” (FSFI), per iniciativa de la dama francesa Alice Milliat, que va contar amb la col•laboració de les més importants atletes de l'època, creant les seves pròpies regles i els seus campionats.

Ellen Braumüller en 1932

En aquesta nova etapa i referint-nos a la javelina, ja amb el seu pes reglamentari de 600 grams, van començar a destacar grans atletes amb registres d'un acceptable qualitat, de la qual la seva recordwomen , fins al moment de ser admesa oficialment per la IAAF, va ser l'alemanya Ellen Braumüller que va llançar a Berlín, el dia 12 de juny de 1932, fins a una distància de 44.64 metres.

El llançament de javelina, és potser l'única disciplina que no té orígens anglosaxons, malgrat que ja als “Jocs de l'Antiguitat”, estava inclosa en la prova del maculí, però malgrat aquest referent històric, no va ser inclosa al calendari olímpic fins als “Jocs de Londres” el 1908, mentre que les dones van haver d’esperar el seu torn, fins als “Jocs de Los Àngeles” el 1932, on la mítica atleta americana Mildred Didrikson, considerada de forma unànime com la millor esportista de la història, va aconseguir ser la primera llançadora de la historia, en assolir una Medalla d’Or, inclòs tanmateix, la plusmarca olímpica.

Ja en l'Era de l'IAAF i amb la integració total de l'atletisme femení a aquest organisme, l'evolució d'aquesta prova es dispara fins a límits impensables en aquelles èpoques. Per una part per la constant aparició de grans campiones, i per una altra banda, pels nous formats de javelina, pel qual com va succeir amb els homes, es va haver de parcel•lar en dues etapes molt diferenciades, alhora de confeccionar els llistats de millors marques.

Petra Felke

Un d'aquests rànquings, arriba a fins a la data del 1 de maig de 1999, amb la utilització del model denominat Antic, i altra a partir d'aquesta data, amb el nou format de javelina, Moderna, del qual la diferenciació ambdós, era el punt de gravetat de les mateixes, atès que va haver de desplaçar-se en aquest últim model, més cap a la punta de la javelina, amb la finalitat d'escurçar en un 20% aproximadament, el vol de la mateixa, que en alguns estadis, representava un seriós perill per a la integritat física dels espectadors.

Trine Hattestad

Als llistats inserits al final d'aquest document es poden observar, les diferenciacions, quant a marques es refereix, com així mateix a les 10 millors "All Time" tant internacional, com espanyol.

En el primer dels llistats, van sobresortir l'anglesa Fátima Whitbread amb 77.44 metres el 1986, la finlandesa Tiina Lillak, amb 74.76 metres el 1983, com així mateix entre d'altres, la noruega Trine Hallestad, amb 72.12 el 1993, però per d’amunt de totes, l'alemanya oriental, Petra Felke que va arribar a llançar a Potsdam fins als 80.00 metres, el 9 de juliol de 1967.

En el segon llistat, la primera plusmarca oficial va correspondre a Osleidys Menéndez de Cuba amb 71.70 metres, assolits el dia 14 d’agost de 2005 a Hèlsinki, amb motiu dels Campionats Mundials, plusmarca que va ser superada tres anys més tard, per la txeca Bàrbora Spotäková, que amb un llançament de 72.28 metres, aconseguit a Stuttgart, el 13 de juliol de 2008, es proclama, com l'actual plusmarquista mundial.

LES DUES MILLORS LLANÇADORES MUNDIALES DE JABALINA

La txeca Bàrbora Spotäková		La cubana Osleidys Menéndez

ELS PRIMERS MOVIMENTS A ESPANYA

Uns anys abans del primer Campionat oficial d'Espanya, celebrat al 1931, a Madrid, ja hi va haver en algunes llocs de la Castella i Catalunya, uns lleugers moviments, a on alguns documents, ja ens parlant d’una atleta madrilenya, Carmen Herrero ha on al curs d’un festival organitzat por la "Real Sociedad Gimnàstica", llança la javelina a una distancia de 26.44 metres, el dia 23-06-1929. Tanmateix a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, un any més tard, es celebra un festival de presentació oficial del "Club Femení i de Ressort", on ja estava inclosa aquesta prova, el dia 21-04-1930.

Però on és oficial por primera vegada un Campionat d'Espanya, és a la capital d'Espanya, els dies 24 i 25 d'octubre de 1931, on Aurora Villa es proclama, com a la primera dona campiona d’aquesta disciplina, amb un llançament de 22.07.

De tots és conegut que l'activitat atlètica femenina en el nostre país, sempre va estar marcada per uns paràmetres plens de molta precarietat en tots els seus aspectes, tant d'estructura com tècnics, però encara així, aquesta activitat, va poder continuar fins a l'any 1935. Amb l’esclat del nostre conflicte bèl•lic, tot va quedar paralitzat fins a la dècada de 1960, per lo qual tanmateix va contribuir, les reticències de les autoritats esportives d’aquella època, poc propenses a les activitats atlètiques de les dones.

Maria José Fernández

És a partir de 1963 quan apareixen al nostre firmament atlètic, els noms de Pilar Pardo, amb 42.40 el 1966, Maria José Fernández, amb 52.36 el 1970, Aurora Moreno, amb 54.52 en 1984 i Nativitat Vizcaino, amb 60.64 el 1986 són considerades, entre altres, com els primers referents d'aquesta època nova i incipient, en aquesta especialitat.

Quan. l'IAAF va posar en vigor, reconèixer oficialment totes les plusmarques que es registressin, a partir del 1 de maig de 1999, com va succeir amb els homes, tretze anys abans, quedaven anul•lades totes les plusmarques assolides amb anterioritat a aquesta data, alhora que començava una nova etapa en aquesta complicada, però atractiva disciplina.

Amb la idea de mantenir viva la memòria històrica d’aquesta prova, l’IAAF, confecciona dos llistats diferenciats, com queda explicat anteriorment, lo qual cosa també succeeix a Espanya Aquesta decisió sens dubte, no afecta la consecució dels títols assolits anteriorment, que es conservaran vigents a tots els anuaris.

Natividad Vizcaino

Una vegada actualitzada aquesta complicada i difícil prova, és quan comença un nou cicle de llançadores espanyoles, amb l'aparició de nous noms, entre les quals destaca l'actual plusmarquista espanyola Mercedes Chilla amb brillants actuacions, el cim de les quals ho va assolir amb una medalla de Bronze en els “Campionats d'Europa” a Göteborg, l'any 2006, amb un registre de 61.98 metres, que al costat de la seva actual plusmarca, espanyola, assolida a Mònaco, el dia 20 d'agost de 2006, amb una marca de 63.20 metres, li dona per a aquesta prova, el llustre que tant necessitava al nostre país.

Sense tenir en compte el model de javelina, vull enumerar les atletes que per primera vegada, van superar el límit d'unes distàncies molt difícils d’assolir en aquells anys.

La primera dona en superar la barrera dels 30 metres, va ser l'atleta de Galícia, Maria Luisa Pena, amb 31.86 a Barcelona, el 18-08-1963, sent la immediata en passar dels 40 metres, la madrilenya Maria Pilar Pardo, amb 40.84 a Madrid, el 06-07-1966. Li va seguir per sobrepassant per primera vegada els 50 metres, una altra atleta gallega Maria José Fernández, amb 52.36 a Barcelona, el 26-05-1970, per a finalment ser la mítica Nativitat Vizcaino, la que va aconseguir llançar-ne més enllà dels 60 metres, a la localitat francesa d'Épinal, el dia 05-07-1986 aconseguint arribar fins als 60.64 metres.

LA MILLOR LLANÇADORA ESPANYOLA DE TOTS ELS TEMPS

L’actual campiona i plusmarquista espanyola, Mercedes Chilla, recollint el relleu de totes les seves avantpassats, enlaira per primera vegada el nivell espanyol, als llocs de honor de l’ àmbit internacional

Els  grans referents dels  segles XX - XXI

 

Millor marca del segle XX	Trine Hattestad	NOR	68.19	Fana	28-07-1999
1ª. Campiona Olímpica	Mildret Didrikson	EUA	43.68	Los Angeles	14-08-1932
1ª. Campiona Mundial	Tiina Lillak	FIN	70.82	Hèlsinki	15-06-1983
1ª  Plusmarca Olímpica	Mildret Didrikson	EUA	43.68	Los Angeles	14-08-1932
1ª  Plusmarca Mundial	Nan Gindele	EUA	46.74	Chicago	18-06-1932

 

Plusmarquistes olímpiques, mundials i continentals

Record  Olìmpic	Osleidys Menéndez	CUB	71.53	Atenes	27-08-04
Record  Mundial	Bàrbora Spotäková	CZE	72.28	Stuttgart	13-09-08
Record d’Europa	Bàrbora Spotäková	CZE	72.28	Stuttgart	13-09-08
Record d’Amèrica	Osleidys  Menéndez	CUB	71.70	Hèlsinki	14-08-05
Record d’Àfrica	Sunette Villoen	RSA	65.43	Belgrad	07-07-09
Record d’Àsia	Jianhua Wei	CHN	63.92	Pequín	18-08-00
Record d’Oceania	Lousie Currey	AUS	66.80	Runaway	05-08-00

 

Cronologia de totes les campiones olìmpiques de l’ Era Moderna

Los Ángeles	1932	Mildret Didrikson	43.68	EUA
Berlín	1936	Tilly Fleischer	45.18	GDR
Londres	1948	Herma Bauma	45.57	AUT
Hèlsinki	1952	Dana Zätopkova	50.47	CZE
Melbourne	1956	Ineze Jaunzeme	53.86	URS
Roma	1960	Elvira Ozolina	55.98	URS
Tokio	1964	Mihaela Penes	60.54	RUM
Mèxic	1968	Angela Németh	60.36	RUM
Munic	1972	Ruth Fuchs	63.88	GDR
Montreal	1976	Ruth Fuchs	65.94	GDR
Moscú	1980	Maria Colón	68.40	CUB
Los Ángeles	1984	Tessa Sanderson	69.56	GBR
Seül	1988	Petra Felke	74.68	GDR
Barcelona	1992	Silke Renk	68.34	GDR
Atlanta	1996	Heli Rantanen	67.94	FIN
Sidney	2000	Trine Hattestad	68.91	NOR
Atenes	2004	Osleidys Menéndez	71.53	CUB
Pequín	2008	Bàrborà  Spotäková	71.42	CZE

 

Totes les campiones  mundials  en  pista al aire lliure

1983	Hèlsinki	Tiina Lillak	70.82	FIN
1987	Roma	Fatima Whitbread	76.64	GBR
1991	Tokio	Demei Xu	68.78	CHN
1993	Stuttgart	Trine Hattestad	69.18	NOR
1995	Göteborg	Natalía Shikolenko	67.56	BLR
1997	Atenes	Trine Hattestad	68.78	NOR
1999	Sevilla	Miréla Manjani-Tzelili	67.09	GRE
2001	Edmonton	Osleidys Menéndez	69.53	CUB
2003	París	Miréla Manjani-Tzelili	66.52	GRE
2005	Hèlsinki	Osleidys Menéndez	71.70	CUB
2007	Osaka	Bàrbora  Spotäková	67.07	CZR
2009	Berlín	Steffi Nerius	67.30	GER

 

Les 10 millors atletes  “All Time”    ( Mod. anterior a 1999 )

Petra Felke	GDR	80.00	Potsdam	09-09-1988
Fatima Whitbread	GBR	77.44	Stuttgart	28-08-1986
Tiina Lillak	FIN	74.76	Tampere	13-06-1983
Sofia  Sakorafa	GRE	74.20	Khania	29-09-1982
Tessa Sanderson	GBR	73.58	Edimburg	26-06-1983
Anna Verouli	GRE	72.70	Khania	20-05-1984
Anje Kempe	GDR	72.16	Celje	05-05-1984
Trine Hattestad	NOR	72.12	Oslo	10-071993
Antoaneta Selenska	BUL	71.88	Zàgreb	15-08-1981
Ivonne Leal	CUB	71.82	Kobe	30-08-1985

(Totes aquestes  marques varen ser  anullades com records, per l’ IAAF, a partir del dia 1 de maig de 1999 ) 

Les 10 millors atletes “All Time”    ( Mod. actual des de 1999 )

Bàrbora Spotáková	CZE	72.28	Stuttgart	13-09-2008
Osleidys Menéndez	CUB	71.70	Hèlsinki	14-08-2005
Maríya Abakumova	RUS	70.78	Pequin	21-08-2008
Cristina Obergföl	GER	70.20	Munic	23-06-2007
Trine Hattestad	NOR	69.48	Oslo	28-07-2000
Steffi Nerius	GER	68.34	Elstal	31-08-2008
Sonía Bisset	CUB	67.67	Salamanca	06-07-2005
Miréla Manjani Tzelili	GRE	67.51	Sidney	30-09-2000
Tatyana  Shikolenko	RUS	67.20	Mònaco	18-08-2000
Tanja Damaske	GER	66.91	Erfürt	04-07-2008

 

Les 10 millors marques espanyoles “All Time” ( Mod. anterior a 1999 )

Natividad  Vizcaino	60.64.	Épinal	05- 07-1986
M. Idoia Mariezkurrena	57.18	Salamanca	22-07-1997
Marta Miguez	57.00	València	31-05-1997
Cristina Larrea	56.10	Gandia	04-07-1993
Mercedes Chilla	55.32	Pto.Sta. Maria	23-01-1999
Aurora Moreno	54.52	Barcelona	30-06-1984
Maria Belen Palacios	54.36	Pamplona	04-06-1994
Maria José Fernández	52.36	Barcelona	26-05-1970
InmaculadaNespereira	51.96	Vigo	12-07-1997
Maria José Máiquez	50.58	Barcelona	03-08-1000

 

Les 10 millors marques espanyoles “All Time  ( Mod. actual, des de 1999 )

Mercedes Chilla	63.20	Mònaco	20-08-2006
Marta Miguez	59.43	València	21-07-2001
M. Idoia Mariezkurrena	57.50	Gavà	28-05-2000
Eva Uroz	53.22	Castelló	04-03-2000
Patrícia Pérez	51.93	Saragossa	28-07-2007
Marta Alonso	51.70	Jaén	06-07-2005
Elia Pascual	50.76	Saragossa	28-07-2007
Eva Falagan	50.53	Basauri	26-03-2000
Núria Ferrer	49.95	Los Realejos	04-03-2006
Esther Gutiérrez	49.83	Saragossa	22-07-2006

Les millors atletes espanyoles per dècades

1930 -1939	Aurora Villa	27.34	Barcelona	08-10-1932
1940-1949	Sense activitat  *	--------	---------	-----------
1950-1959	Sense activitat  *	--------	---------	-----------
1960 -1969	Pilar Pardo	42.40	Brussel.les	21-08-1966
1970 - 1979	Mª. José  Fernández	52.36	Barcelona	26-05-1970
1980 - 1989	Natividad Vizcaino	60.64	Epinal	05-07-1986
1990 - 1999	Marta Miguez	57.59	Vitòria	02-08-1991
2000 - 2009	Mercedes Chilla	63.20	Mònaco	20-08-2006

* ( Sense activitat oficial )
(Llistats tancats el dia 31 de desembre de 2009)

Tornar a l'índex

Fonts d'informació:

Arxius de l’AEEA
Recerca per Internet
Arxius de la RFEA
Documentació pròpia
Arxius de l’IAAF