Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTORICS DE LLANÇAMENT DE DISC FEMENÍ

UNA BREU I OBLIGADA INTRODUCCIÓ

Com ha succeït en totes les anteriors cronologies atlètiques de les dones, aquestes mai ho han tingut fàcil. Des de els cims de comandament del propi Comitè Olímpic Internacional CIO, on el seu President Pierre de Frédy Baró de Pierre Coubertin, sempre negant rotundament, qualsevol activitat femenina, va començar un aspre i llarg camí ple d'obstacles, difícils de solucionar i també molt difícil d'entendre.

Des dels mitjans de comunicació, fidels portadors de les decisions del CIO, aquestes eren enlairades als quatre vents, perquè tothom sabés, que l'espectacle que suposava contemplar les evolucions d'una dona, competint en un estadi, juntament amb els homes, no tenia raó de ser.

Costava assimilar, que elles haguessin de realitzar els mateixos esforços, amb el vigor i la força que requereixen algunes proves, per la qual cosa segons algunes opinions, els deures de les dones, haurien de ser molt diferents i allunyats dels estadis, y si eren en la seva pròpia llar, molt millor

L'aparició de la dama francesa Alice Milliat, coneguda com la apassionaria de l'esport femení, que es va convertir com a líder del sufragistes esportiu, no tenint massa dubtes en constituir la Federació Internacional de l'Esport Femení (FSFI) a la capital francesa, l'any 1921, la qual des d'un principi, va ser un incordi continu, tant pel CIO com per a la pròpia federació internacional (IAAF)

Aquesta nova federació, exclusivament creada per a les dones, va tenir una vigència que va durar fins a 1938, una vegada que la IAAF, decidís acollir sota el seu mandat, tot el control de l'atletisme femení, una vegada acceptada prèviament la seva participació en “Els Jocs de Amsterdam” de 1928. Aquest era el repte, que des d'un principi va tenir en ment, Alice Milliat.

(Per entendre en el seu més mínim detall, lo que va representar aquesta nova federació, per a l'activitat de la dona, entreu en l'índex d'aquesta mateixa pàgina de NOTÍCIES, de data 14-11-2006 )

EL COMENÇAMENT DE LA ERA OLÍMPICA PER LES DONES

La primera actuació olímpica , va tenir com a escenari els “Jocs Olímpics de Amsterdam” de 1928, quan el Comitè Olímpic Internacional, va programar amb molta subtilesa i un premeditat estudi de les possibilitats atlètiques per a les dones, en uns Jocs, amb cinc proves, que segons els seus criteris, podrien ser les de 100 metres llisos, salts d'alçada i llargada, considerades com a proves més idònies per a elles, a les quals s'afegiria un llançament, que recordant el seu origen i el seu passat històric, seria la de disc, per la bellesa de la seva execució i la plasticitat dels seus moviments, que ajustava més, al que segons les seves opinions, podia realitzar una dona, en una prova de força.

Però el comitè organitzador, tenia reservada una carta amagada per completar les cinc proves assenyalades. Ni més ni menys que un 800 metres, prova de la qual amb prou feines existien referents, quant a registres i competicions, amb la qual cosa l'espectacle i el fracàs més rotund estava assegurat, a la vista de tot el món..

Efectivament així va succeir. Moltes atletes no especialistes d'aquesta prova, es van inscriure en ella, entre les quals estava, la mítica campiona japonesa Kinue Hitomi, especialista en disciplines de salts i tanques, que impulsades per l'oportunitat de ser considerades com atletes olímpiques, la màxima aspiració de tot esportista, no van volguer perdre aquesta oportunitat.

Halina Konopacka, de Polonia primera campiona olímpica

I amb això, va arribar el drama esperat per molts membres del COI com de l’IAAF, atès que per la seva falta d'experiència i preparació, gairebé totes van arribar extenuades a meta, caient la majoria d’elles al sòl, una vegada superada la meta, mentre unes altres van haver d'abandonar abans d'arribar a ella. Es va tenir que requerir els auxilis sanitaris per ajudar-les a la seva recuperació. Tot un patètic espectacle, que va donar la volta al món, donant peu a tot tipus d’opinions

Aquesta escena va ser un pas en fals, que mai va haver de realitzar-se. Amb ella es van allunyar totes les aspiracions que tenia l'atletisme femení, per a la seva participació en proves de mig fons i fons. Aquest trist episodi, va provocar molts comentaris gens favorables a aquests esforços femenins, la qual cosa va donar a ales a la federació internacional, per fer valer les seves opinions, sobre les actuacions atlètiques de la dona, en proves de llarg resistència.

Immediatament la IAAF, escoltant als entesos de l'època, carregats de raons segons ells, van suspendre aquestes proves, per uns fets ja previstos. No seria fins a “Jocs Olímpics de Roma” de 1960, quan aquesta espectacular disciplina, tornaria a veure la llum verda, en una cita olimpíada.

ELS PRIMERS LLANÇAMENTS DE DISC I ELS SEUS REFERENTS

La primera aparició d'una dona llançant el disc, correspon al nom de l'americana Marian Connelly quan a la ciutat de Painesville, aconsegueix una distància de 16.64m, el dia 16 de maig de 1914, a la qual seguirien altres atletes, durant aquest mateix decenni amb marques bastant discretes, fins que l'austríaca Hilda Muller llança a Viena fins als 23.09m, el 19 de setembre de 1920.

A partir d'aquest instant, ja en l'etapa prèvia a la fundació de la nova federació de la (FSFI), la millora de registres és constant i cada vegada de més qualitat, com ho demostra el registre de l'americana Catherine Prise, quan en un festival organitzat en l'estat de Florida, amb motiu del Fiel Day del College de Tallahassee, sobrepassa per primera vegada dels 30 metres, amb un tir de 30.69m el 18 d'abril de 1923.

Ja en plena activitat i sota el control de la nova federació de l'esport femení, l'atleta de Polònia, Halina Konopacka, supera per diverses vegades la barrera dels 30 metres, fins que finalment en “Els Jocs Olímpics de Amsterdam” de 1928, aconsegueix la glòria, en proclamar-se com la primera atleta Campiona Olímpica, el dia 31 de juliol de 1928, en llançar 39.62m, amb la qual cosa encapçala, la cronologia de millors marques mundials, marcant el camí, pel qual transitarien en el futur, les grans campiones d’aquesta espectacular disciplina.

Una etapa molt interessant i curiosa, començaria en la dècada dels anys 1930, precisament en l’avanç sala de la Segona Guerra Mundial, on l’activitat atlètica, després dels Jocs de Los Angeles de 1932 i Berlín en 1936, es concentra als països de la part oriental d'Europa, on s'estableix una positiva rivalitat entre grans atletes, que alternant-se en els llistats de millors mundials, atreuen tota l'atenció de l'entorn atlètic. Aquest aquesta seria, la segona assignatura pendent d'aprovar per la part de la (FSFI), la qual trobaria la recompensa pel seu positiu treball.

L’americana Lilian Copeland, medalla d’or als Jocs de Los Angeles de 1932

En aquesta primera part de la història del llançament de disc, cal assenyalar els noms de la polonesa Jadwiga Wais, cinc vegades millor marca mundial, amb un registre de 43.79m, aconseguit a Londres el 1 d'agost de 1934, a la qual seguiria l'alemanya federal, Gisela Mauermayer, posseïdora també en el seu moment, d'altres set millors marques mundials, amb un millor registre personal de 48.31m, aconseguit a Berlín el 11 de juliol de 1936. Aquesta última plusmarca mundial, seria reconeguda per la IAAF, com la primera oficial, de la cronologia d'aquesta prova sota el seu control.

Ja dins d'aquest nou cicle, i una vegada finalitzada la contesa bèl·lica mundial, segueixen apareixent noves especialistes, gairebé totes procedents de la Unió Soviètica, on sobresurt en primer lloc la Nina Dumbadze, que per tres vegades millora el record mundial, amb un millor tir de 57.04m a Tbilissi, el dia 18 d'octubre de 1952, la qual dóna pas, a una de les grans especialistes de tots els temps, la seva compatriota Tamara Press.

Faina Melnik, de la GDR

Aquesta atleta possiblement, una de les primeres qüestionades, quant es parla de la sexualitat esportiva d'algunes llançadores de l'Est europeu, va ser posseïdora per sis vegades consecutives, de la plusmarca mundial, amb un millor assoliment de 59.70m aconseguit a Moscou el 12 d'agost de 1965.

Però la progressió no es deté en cap instant. Solament dos anys després de l'última gesta de Tamara Press, una atleta de la Alemanya Federal, Liesel Westermann, rebaixa per quatre vegades, el millor topall mundial, amb un llançament de 63.96m. a Hamburg, el 27 de setembre de 1969. Aquesta gran especialista va ser la primera atleta de la Europa de l'Oest, a passar dels 60 metres, quan a la ciutat de Sao Paulo, aconsegueix un tir de 61.26m el 5 de maig de 1967.

Aquesta època d'or del disc, la culmina, la que sens dubte ha estat la millor llançadora de tota la història, la russa Faina Melnik, que rebaixa tots els topalls aconseguits fins avui, en aconseguir en dotze vegades, la màxima marca mundial, amb un millor registre de70.50m, assolit a la ciutat Sochi, el dia 24 d'abril de 1976, sent alhora també la primera dona a llançar més enllà dels 70 metres. Als Jocs de Munic de 1972, aconsegueix la Medalla d’Or.

A partir d'aquest moment, ja en plena dècada dels anys 1980, amb l'aparició de noves atletes, procedents de diversos països d'Europa de l'Est, especialment de l'Alemanya Oriental, comença una nova era. Igual com va succeir amb els homes, totes les seves marques són molt qüestionades, com així mateix, els seus sistema de preparació i altres aspectes de la progressió dels seus atletes. No és gratuït dir, que va ser el final d'una brillant etapa i el començament d'una altra, que va tenir molt a desitjar.

Si realitzem un repàs, al llistat de marques “All Time”, inserit al final d'aquest històric, veurem en la taula de les 10 millors marques internacionals, que totes elles van ser realitzades en la dècada de 1980, sent la més destacada la de l'actual plusmarquista mundial Gabriele Reinsch, de la República Democràtica d'Alemanya, (GDR), que amb una fabulosa marca de 76.80m aconseguida el 9 de juliol de 1988 en Neubranderburg, posa per davant seu una barrera infranquejable, per a totes les actuals especialistes, que encara perdura després de més de 23 anys de vigència.

ESPANYA CONTÍNUA AMB EL SEU LÒGIC RETARD

Mentre fora de les nostres fronteres l'activitat era cada vegada major, al nostre país l'avanç era molt lent, malgrat que ja al final de la dècada de 1920 i mitjans de la de 1930, Margarita Moles realitzava els seus primers assajos, aconseguint en un festival organitzat a Lisboa, el dia 20 de maig de 1934, una distància de 35.84m, marca molt acceptable en aquell temps, i que feia presagiar una bona progressió. Però com va succeir en moltes altres proves del nostre esport, tot va quedar enfosquit pels avatars de la nostra trista Guerra Civil Espanyola.

Una vegada finalitzat el nostre conflicte armat, tot tornava a començar de zero, sent les dues dècades següents, especialment per a l'atletisme femení, d'un total oblit. Solament algunes esporàdiques competicions, d’un reduït grup de noies, a Barcelona encapçalades per Maria Teresa Baylina, ens deixaven el testimoni, de que encara havien dones al nostre país, que volien practicar el nostre esport. Estem parlant dels anys de 1950.

Aquesta lentitud va anar minvant i ja als finals 1959, renéixer dins de l'atletisme femení espanyol, aquest històric llançament. Les normes de la Secció Femenina, encara eren molt rigoroses, quant a la competitivitat de les dones i més en llançaments.

Margarita Moles, a Madrid l’any 1929

Però a mesura que anaven progressant, els avanços en tots els sectors de la nostra ciutadania, l'esport no podia ser menys, per la qual cosa entre tots, tant les federacions, clubs, universitats, militars, institucions i Frente de Juventudes, van seguir abonant un terreny, en el qual molt aviat, anirien apareixent els nous referents d'aquesta prova.

Un nom que va començar a ser conegut per tots els afeccionats va ser el de l'atleta gallega, Maria Luisa Pena que l'any 1967, ja dominava aquesta parcel·la del disc, alhora que establia una forta i esportiva competència amb atletes, com a l’ Encarna Gambús, Margarita Ramos, Sonia Godall, Olga Riera, Irache Quintanal, Alicia Matejková, intercalant-se entre elles una altra atleta gallega, Angeles Barreiro, dominadora absoluta durant dues dècades, i actualment plusmarquista espanyola, amb un llançament de 60.56m, aconseguida en El Ferrol, el 10 de juny de 1994.

El futur més immediat per a la superació d'aquests registres, com succeeix en totes les especialitats del nostre esport, radicarà en l'aparició de les noves practicants, on en aquests moments, ja sobresurten els noms de Savina Asenjo i Mercedes do San Osorio, com l’avançada, de lo que molt aviat, apareixerà darrera d’elles.

Entranyable foto de María Teresa Baylina, una de les primeres pioneres d’aquesta especialitat, a l’estadi de Montjuic l’ any 1960

Grans referents històrics del segle XIX y XX

1ª  Campiona Olímpica	Halina Konopacka	39.62	POL	Amsterdam	31-7-1928
1ª  Campiona Mundial	Martina Hellmann	68.94	GDR	Hèlsinki	10-8-1983
Millor atleta del Segle XX	Gabriele  Reinsch	76.80	GDR	Neubrandenburg	06.7.1988
1º  Record olímpic	Halina Konopacka	39.62	POL	Amsterdam	31-7-1928
1ª  Record Mundial	Gisela  Mauermayer	44.34	GER	Ulm	04-6-1935

Plusmarcas olímpiques, mundials i continentals

Record Olímpic	Martina Hellmann	72.30	GDR	Seúl	29-09-1988
Record Mundial	Gabriele Reinsch	76.80	GDR	Neubrandenburg	06-07-1988
Record d’Europa	Gabriele Reinsch	76.80	GDR	Neubrandenburg	06-07-1988
Record d’América	Hilda Ramos	70.88	CUB	La Habana	06-05-1992
Record d’Àfrica	Elizna Naude	64.87	RSA	Stellenbosch	02-03-2007
Record d’Àsia	Yanling Xiao	71.68	CHN	Pequin	14-03-1992
Record d’Oceania	Daniela Costian	68.72	NZ	Auckland	22-01-1994

Cronologia de totes les campiones olímpiques

Amsterdam - 1928	Halina  Konopacka	39.62	POL
Los Angeles - 1932	Lilian Copeland	40.58	EUA
Berlín - 1936	Gisela Mauermayer	47.63	GER
Londres - 1948	Micheline Ostermeyer	41.92	FRA
Hèlsinki - 1952	Nina Romashrová	51.42	URS
Melbourne -1956	Olga Fikotová	53.69	CZE
Roma - 1960	Nina Romashková	55.10	URS
Toqui -1964	Tamara Press	57.27	URS
Méjico-1968	Lia Manoliu	58.28	ROM
Munic - 1972	Faina Melnik	66.62	RUS
Montreal-1976	Elekin Schlaak	69.00	GDR
Moscou-1980	Evelin Jahl	69.96	GDR
Los Angeles - 1984	Ria Stalman	65.36	NED
Seul-1988	Martina Hellmann	72.30	GDR
Barcelona - 1992	Maritza Martén	70.06	CUB
Atlanta - 1996	Ike Wyludda	69.66	GER
Sydney - 2000	Ellina Zvereva	68.40	BLR
Atenes - 2004	Natalia Sadova	67.02	RUS
Pequin- 2008	Stepahnie Browm	64.24	EUA

Totes les campiones mundials

Hèlsinki - 1983	Martina Hellmann	68.94	GDR
Roma - 1987	Martina Hellmann	71.62	GDR
Toqui - 1991	Tsvetanka Khristová	71.02	BUL
Stuttgart -1993	Olga Burova	67.40	RUS
Göteborg - 1995	Ellina Zvereva	68.64	BLR
Atenes . 1997	Beatrice Faumuina	66.82	NZ
Sevilla - 1999	Franka Dietzsch	68.14	GER
Edmonton -2001	Ellina Zvereva	67.10	BLR
París . 2003	Irina Yachenko	67.32	BLR
Hèlsinki - 2005	Franca Dietzsch	66.56	GER
Osaka - 2007	Franca Dietzsch	66.61	GER
Berlín - 2009	Daniele  Samuels	65.44	AUS

Les 10 millors atletes internacionals “All Time” sota el  mandat de la IAAF

Gabriele Reinsch	76.80	GDR	Neubrandenburg	06-07-1988
Luz Marina Aguier	76.80	GDR	Neubrandenburg	09-07-1988
Zdenka Silhavá	74.56	CZE	Nitra	26-08-1984
Ilke Wyludda	74.56	GDR	Neubrandenburg	23-08-1989
Diana Sachse - Gansky	74.08	GDR	Chemnitz	20-06-1987
Daniela Costán	73.84	ROM	Bucarest	30-04-1988
Irina Meszynski	73.36	GDR	Praga	17-08-1984
Tsvetanka Khristová	73.20	BUL	Kazanlak	19-04-1987
Gisela Beyer	73.10	GDR	Berlín	20-06-1984
Martina Hellmann	72.92	GDR	Potsdam	20-08-1997

Les 10 millors marques internacionals “All Time” sota el mandat de la (FSFI)

Gisela Mauermeyer	47.99	GER	Munic	14-06-1936
Jadwiga Wajs	44.19	POL	Brussel-les	25-08-1934
Grete Heublein	40.84	GER	Hagen	19-06-1932
Halina  Konopacka	39.62	POL	Amsterdam	31.07-1928
Emilie “Milly” Reuter	38.34	GER	Braunschweig	22-08-1926
María  Vidlaková	31.15	CZE	Praga	11-10-1925
Luciente Velu	30.22	FRA	París	14-09-1924
Lucie Petit-Daigre	28.32	BEL	Brussel-les	21-07-1924
Lucie Petit	27.70	FRA	París	14-07-1924
Ivonne Tembouret	27.39	FRA	París	2-09-1923

Les 10 millors atletes espanyoles “All Time”

Angeles Barreiro	60.56	El Ferrol	10-06-1994
Alice Matejková	59.25	Barcelona	03-09-2000
Irache Quintanal	59.16	Castelló	24-07-2004
Sonia Godall	57.88	Barcelona	19-03-1995
Rita Lora	57.20	Málaga	28-07-2001
Maria Carmen Solé	56.36	A Coruña	06-06-1999
Sabina Asenjo	54.95	Gijón	10-07-2010
Mercedes do Santo Ossorio	54.55	Alicante	30-07-2008
Margarita Ramos	54.20	Valencia	26-06-1992
Olga Riera	51.82	Dole	28-07-1990

Les dues millors llançadores  espanyoles de la història

Angeles Barreiro		Alice Metejková

Les millors atletes espanyoles per dècades

1920 - 1929	Margarita Moles	25.51	23.06-1929	Madrid
1930 -1939	Margarita Moles	35.84	20-05-1934	Lisboa
1940 - 1949	Ana María  Arcusa	22.20	27-06-1948	Barcelona
1950 - 1959	María Teresa Baylina	26.39	15-11-1959	Barcelona
1960 - 1969	Maria L.Garcia Pena	46.70	11-06-1967	Madrid
1970 - 1979	Encarna Gambús	47.60	30-06-1979	Sofia
1980 - 1989	Angeles Barreiro	56.10	30-06-1989	Vigo
1990 - 1999	Angeles Barreiro	60.56	10-06-1994	El Ferrol
2000 - 2009	Alice Matejková	59.25	03-09-2000	Barcelona

              Llistatss tancats el dia 15 de juliol de 2011

 

Tornar a l'índex

Fonts d'informació:

Arxius de l’Associació Espanyola d Estadístics de l’Atletisme (AEEA).
Llistats de l’Association of Athletics Federation.
Recerca per Internet.
Arxius de la Real Federación Espanyola de l’Atletisme (RFEA).
Documentació personal.
Llibres de la International Athletic Foundation