Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTORICS DELS 400 METRES TANQUES FEMENÍ

ANTECEDENTS

Com a totes les disciplines del calendari de proves femenines, aquesta especialitat, dels 400 metres tanques, també va tenir les seves dificultats, per trobar el lloc, que li corresponia, al igual que els homes, ja ho tenien programat a tots els esdeveniments olímpics, des de l’any de 1900.

Els 400 metres tanques femení, varen tenir un complicat pròleg, com a les altres proves de tanques, com els 80 i 100 metres, les quals, dècades més tard varen incidir positivament, perquè aquesta també fora reconeguda, dins del calendari atlètic internacional.

Però abans, es van tenir que superar molts inconvenients, degut a la tossuderia de l’IAAF, per decidir-se acceptar-la. Finalment, davant la pressió exercida per tot l’àmbit atlètic internacional, no va tenir més remei que claudicar acceptant-la baix la seva tutela.

Les al·legacions esgrimides per l’IAAF, eren bàsicament, la seva protecció per les dones, davant els esforços d’algunes proves, que podien provocar problemes per la seva salut, especialment, al moment estel·lar de ser mares. Aquestes paraules  van ser pronunciades al seu moment, pel propi president del CIO, Pierre de Coubertín.

Pierre de Frédy, el nom de naixença del Baró Pierre de Coubertín, sempre va considerar, que l’únic heroi a un estadi, era l’atleta masculí, musculós, fort i vigorós, mentrestant les dones tenien altres missions per a complir a la vida. S’ elles desitjaven practicar esport, els hi havia de més assequibles, però mai, amb la pràctica de disciplines atlètiques, que des de temps immemorials, sols anaven destinades per els homes.

Es veritat que el pas del temps, sempre situa les coses al seu veritable lloc, i malgrat que amb un evident retard, certes proves per dones, es van anar introduint poc a poc a molts festivals conjuntament amb les masculines.

La primera de les proves que es podien catalogar, com difícils d’assumir, dins d’aquesta faceta “protectora” de la Federació Internacional, va ser la dels 80 metres tanques, quan pocs anys abans dels “Jocs d’Amsterdam” de 1928, una atleta txecoslovaca, Ludmila Sychová, va assolir al curs de un festival organitzat en Varsòvia, el dia 6 de juliol de 1926, un temps de 13”0 sota les sigles de la FSFI, que representaven a la encara Federació Internacional Femenina.

Per altre part, la primera prova dels 80 metres tanques femenina, sota els auspicis de l’IAAF, que per fi, va acceptar oficializar-la, va ser quan la alenaran Ruth Engelhard, va obtenir a Londres el 11 d’agost de 1934, la marca de 11”6, que no va ser possible acceptar-la, com a plusmarca mundial, per motius, que sols l’IAAF hauria de saber, però el primer pas ja estava realitzat, encara que hi havia per davant, un llarg camí per a recórrer.

L’atleta holandesa, Fanny Blankers- Köen, considerada com a la millor del Segle XX, va ser el referent indiscutible de totes les especialistes mundials.

Anys més tard, la mítica holandesa Fanny Blankers-Köen, considerada com a la millor atleta del Segle XX, va participar en aquesta mateixa distancia, a la ciutat d’Amsterdam, el dia 20 de juny de 1948, a les vigílies dels “Jocs Olímpics de Londres” de 1948, aconseguint un temps de 11”0, amb el vist i plau de l’IAAF, que poc a poc, no va tenir més remei, que anar assumint, lo ja era un fet inevitable. L’introducció de la resta de proves femenines, als seus programes.

A partir d’aquest moment, la Federació Internacional, va tenir que anar modificant els seus propis reglaments, per acceptar, no sols aquesta disciplina, sinó més, a totes altres.  que seguien  essent fora del seu control, perquè tinguessin la mateixa actualització que les dels homes.

Retornant als 400 metres tanques, una de les primeres decisions, va ser canviar els 80 tanques pels 100 metres tanques, distancia a la qual el referent, seria l’atleta de la Alemanya Oriental, Marín Balder, quan a Varsòvia, assoleix el temps de 13”3 el 20 de juny de 1969.

Una vegada vist l’acceptació mundial que va tenir aquesta especialitat, l’IAAF, va decidir, que al igual que els homes, també les dones, haurien de tenir les seves pròpies dues proves de tanques, per lo que junt als 100 metres, es va acceptar de una vegada, incloure la de 400 metres tanques.

Seria a partir d’aquest punt, quan la prova dels 400 metres, ja era una realitat després de reconèixer la Federació Internacional , de forma oficial la marca de la polonesa Danuta Piecyk, amb un temps de 56”7 al curs d’una competició organitzada a Varsòvia, el 11 d’agost de 1973.

Però una altre vegada es tenia que fer esperar, fins el 13 de juliol de 1974, quan a la ciutat de Ausburg, l’atleta de Polònia Kystyna Kacperczyk amb un registre de 56”51 fora acceptada oficialment, com la primera plusmarca mundial.

Actualment tots aquells somnis, ja son una realitat irreversible, pel qual tants anys va lluitar, la francesa Alice Melliat, coneguda com a la apassionaria de l’esport femení.

LA PROGRESIÓ DE LS 400 METRES TANQUES

Una cop feta aquesta introducció, la primera plusmarca mundial acceptada per l’IAAF, com ha quedat reflectit anteriorment, correspon a la atleta polonesa, Krystyna Kacperczyk, obrint pas, perquè altres atletes anessin cimentant el camí, amb marques molt valuoses, a les quals s’anomena al final d’aquest document, que encapçalat per la russa Xulilla Pechonkina, amb una marca de 52”34, apareix també, la primera campiona olímpica, als “Jocs de Los Angeles” de 1984, quan sorgeix l’atleta del Marroc, Naval El Moutawakel, que amb una marca de 54”61, assoleix la medalla d’or, sent a la vegada, la primera atleta del continent africà, en tenir aquest honor, de pujar al lloc més alt del pòdium olímpic.

Avui aquesta gran campiona, es membre del Comitè Olímpic Internacional, com a responsable del sector d’evacuació esportiva, al costat de altres atletes mítics, com poden ser el mateix Sergei Bukka o l’anglès Sebastián Coe, entre d’altres antics atletes.

Al dia d’avui, aquesta disciplina ja es totalment consolidada a tots els esdeveniments internacionals, però el seu límit encara es troba una mica lluny, com a moltes proves femenines, sempre plenes de sorpreses, com va succeir als inoblidables Jocs de Barcelona, quan contra tot pronòstic, una atleta EUA, es va proclamar campiona olímpica, Sally Gunnell, fins llavors, considerada, com a un atleta amb moltes possibilitats de futur, però encara lluny, per assolir un títol olímpic, el qual va aconseguir brillantment amb la marca de 53,23.

Actualment la plusmarca mundial pertany a la atleta de russa, Yuliya Pechonkina, amb un registre de 52,34 assolida a la ciutat de Tula el 8 d’agost de 2003.

LA INCIDENCIA D’AQUESTA PROVA A ESPANYA

Tanmateix al nostre país, les nostres atletes varen assumir molt aviat, aquesta nova prova, desconeguda fins llavors, dins del nostre entorn atlètic. Una de les primeres a fer-ho, va ser l’atleta de Sabadell, Montserrat Pujol, que entrenada pel Josep Molins, molt  ràpidament, va encapçalar tots els rankings espanyol, essent plusmarquiste mundial de la categoria júnior, amb un temps de 57”94, assolit el dia 17 de juny de 1978, a la ciutat de Sittard. La seva progressió va ser impressionant, amb moltes internacionalitats representant a l’equip d’España, com així mateix, el fet d’assolir el record espanyol absolut, amb la marca de 57”29 obtinguda a Maribor el dia 24 de juliol de 1982 que es mantenir imbatible durant molts anys.

Altres noms molt destacats en aquesta prova, foren els de Rosa Colorado, Eva Paniagua,  Maria José Martínez, Esther Lahoz, que van ser, les que van donar el pas definitiu, per l’aparició de Miriam Alonso, Coro Olivero i Laia Forcadell, aquesta ultima, amb moltes possibilitats, d’aconseguir, el passatge pels propers  “Jocs de Londres” del 2012, per poc que pugui, mantenir la seva progressió del darrer any.

Totes elles, van anar engrandint el llistat de marques del nostre país,  tenint sense cap tipus de dubte, digui lo que es digui, el referent de l’actual recordwomen absoluta d’Espanya, Cristina Pérez, la qual va assolir a Seül el dia 26 de setembre de 1988, un temps de 55,23, assolint  anteriorment vuit  records a  la mateixa prova i cinc títols de campiona absoluta d’España.

Esther Lahoz		Laia Forcadell

Actualment aquesta disciplina, com a la majoria de les proves femenines en el nostre país, te un evident retard, si la comparem amb la quasi totalitats de llistats, de millors marques internacionals. No obstant també es ben cert, que la recuperació de les nostres noies, es cada cop més sòlida.

Aquesta recuperació desprès de tants anys, sense saber quasi res, del nostre atletisme femení, més aviat per motius polítics, que no per esportius, ens passa ara, la seva factura, que sense dubte, no trigarà massa, en ésser amortitzada, com ja se esta demostrant, amb l’aparició de les primeres medallistes, als més importants esdeveniments atlètics internacionals.

Els grans referents del segle XX

1a Campiona Olímpica	Naval El Moutawakel	MAR	54,61	Los Angeles	1984
1a Campiona Mundial	Yekaterina Fesenko	URS	54,14	Hèlsinki	1983
1er Record Olímpic	Naval El Moutawakel	MAR	52,61	Los Angeles	1984
1er Record Mundial	Kristyna Kacperczyk	POL	56,51	Ausburg	1974

Plusmarcas Olímpicas, Mundiales y Continentales

Record Olímpic	Melaine Walker	JAM	52,64	Pequín	20-08-2008
Record Mundial	Yuliya Pechonkina	RUS	52,34	Tula	08-08-2003
Record d'Europa	Yuliya Pechonkina	RUS	52,34	Tula	08-08- 2003
Record d'América	Kim Batten	EUA	52,61	Göteborg	11-08-1995
Record d'África	Nezha Bidouane	MAR	52,90	Sevilla	25-08-1999
Record d'Asia	Quina Han	CHN	53,96	Pequín	09-09-1993
Record d'Oceania	Debbie Flintoft-King	AUS	53,17	Seül	28-08-1988

Campeonas olímpicas de los Juegos de la “Era Moderna”

Los Ángeles	1984	Naval El Moutawakel	54.61	MAR
Seül	1988	Debbie Flintoft-King	53,17	AUS
Barcelona	1992	Sally Gunnell	53,23	GBR
Atlanta	1996	Deon Hemmings	52,82	JAM
Sidney	2000	Irina Priválova	53,02	RUS
Atenes	2004	Fani Halkia	52,77	GRE
Pequín	2008	Melaine Walker	52,64	JAM

LA MILLOR DE TOTES EN AQUESTS MOMENTS

L’atleta russa Yuliya Pechonkina, l’actual recordwomen mundial, d’aquesta espectacular, prova dels 400 metres tanques.

Cronología de totes les Campiones Mundials a l'aire lliure

Hèlsinki	1983	Yekaterina Fesenko	54.14	URS
Roma	1987	Sabine Busch	53,62	GDR
Tokio	1991	Tatiana Ledosvskaya	53,11	URS
Stuttgart	1993	Sally Gunnell	52,74	GBR
Göteborg	1995	Kim Batten	52,61	EUA
Atenes	1997	Nezha Bidouane	52,97	MAR
Sevilla	1999	Daimi Pernía	52,89	CUB
Edmonton	2001	Nezha Bidouane	53,34	MAR
París	2003	Jana Pittman	53,22	AUS
Hèlsinki	2005	Yuliya Pechonkina	52,90	RUS
Osaka	2007	Jana Rawlinson	53,31	AUS
Berlín	2009	Melanie Walker	52,42	JAM

Las 12 millors marques mundials de tots els temps a l'aire lliure

Yuliya Pechonkina	RUS	52,34	Tula	08-08-2993
Kim Batten	EUA	52,61	Göteborg	11-08-1995
Tonja Bufort-Baikey	EUA	52,62	Göteborg	11-08-1995
Melaine Walker	JAM	52,64	Pequín	01-01-1983
Sally Gunnell	GBR	52,74	Stuttgart	19-08-1993
Fani Halkia	GRE	52,77	Atenas	22-08-2004
Sandra Farner-Patrich	EUA	52,79	Stuttgart	19-08-1993
Dein Hemmings	JAM	52,82	Atlanta	31-07-1996
Daimi Pernía	CUB	52,89	Sevilla	25-08-1999
Nezha Bidouane	MAR	52,90	Sevilla	25-08-1999
Marina Stépanova	URS	52,94	Tashkent	17-09-1982
Sheena Tosta-Johnson	EUA	52.95	Sacramento	10-03-1982

           (Llista tancada el 20 de juny de 2009)

Las mejores atletas españolas por décadas

1970 - 1979	Montserrat Pujol	57,94	Sittard	14-05-1980
1980 - 1989	Cristina Pérez	55,23	Seül	26-09-1988
1990 - 1999	Miriam Alonso	55,45	Monochil	10-07-1996
2000 - 2009	Coro Olivero	55,27	Almeria	29-09-1988

Todas las atletas españolas por debajo de los 60 segundos

Cristina Pérez	55,23	Seül	26-09-1988
Coro Olivero	55,27	Almeria	29-06-2005
Miriam Alonso	55,45	Monochíl	10-07-1996
Eva Paniagua	56,11	Monochil	10-07-1996
Laia Forcadell	56,24	Jerez	24-06-2008
Montserrat Pujol	57,29	Maribor	24-07-1982
Rosa Colorado	57,41	Barcelona	20-09-1980
Laura N. Sotomayor	57,98	Ciudad Real	01-07-2007
Sandra Myers	58,00	Madrid	27-08-1987
Cèlia Medina	58,16	Soria	20-07-2004
Irene Cepeda	58,36	Sevilla	25-07-1999
Esther Lahoz	58,40	Getxo	29-06-1991
Beatriz Montero	58,40	Saragossa	23-07-2006
Raquel Villar	58,50	Sevilla	25-07-1999
Olga Ortega	58,69	Salamanca	12-06-2007
Idoia Granda	58,85	S. Sebastián	24-07-1992
Maria Jesús Moya	58,85	Madrid	23-07-1995
Angeles Rodríguez	59,16	Andorra	01-07-2007
Ana Mª. Comaschi	59,20	Santa Fe	19-06-1992
Yolanda Tello	59,30	Alcorcón	19-06-1993
Maria José Martínez	59,40	Madrid	19-07-1980
Begoña Valero	59, 57	Madrid	11-07-1995
Juana Martinez	59,77	Barcelona	16-06-1985

           (Llista tancada el 29 de juny de 2009)

L’ INDISCUTIBLE PLUSMARQUISTA I CAMPIONA D’ESPANYA

L’atleta canària Cristina Pérez, recordwomen absoluta d’Espanya, i el referent actual, de totes les especialistes espanyoles.

Tornar a l'índex

Fonts d'informació

Recerca per Internet
Documentació pròpia
Arxius de la AEEA
Arxius de la RFEA
Llibres de l’IAAF.