Aquesta pàgina web d'opinions personals oberta pels meus fills, és l'única finestra oberta on he pogut expressar i intervenir directament per tal de donar la meva visió de l'actualitat del nostre atletisme.

REFERENTS HISTORICS DELS 100 METRES LLISOS FEMENÍ

UNA PROVA MESURADA PER DOS SISTEMES DIFERENTS

Encara que molts analistes atlètics de l'època moderna del nostre esport, situen l'aparició d'aquesta prova en l'any 1902, la veritat és que a la fi del Segle XIX, ja s'havien desenvolupat competicions sobre aquesta distància, però sempre mesurades per iardes (91.44m).

La cronologia de les 100 iardes va començar quan l'atleta americana Mamie Hubbard, va recórrer aquesta distancia en 17,0 seg. a Nova York, el dia 11 d'agost de 1890, marca que molt aviat milloraria la britànica Eva Francisco, amb un més que acceptable temps de 13,0 seg.a Dublín el 8 d'agost de 1891, a la qual seguirien una correlació d'atletes americanes i del Regne Unit, que any darrera d’any, anirien millorant les seves marques, fins a arribar al dia 16 de juliol de 1920, quan l'anglesa Mary Lines amb 12,0 seg. aconseguiria la primera plusmarca mundial, sota el control de la nova “Federació Internacional de l'Esport Femení” (FSFI) fundada a París l'any 1919, però no reconeguda per la IAAF, que encara trigaria uns anys per oficialitzar-la la qual cosa va succeir, quan la atleta sud-africana Barbara Burke, aconsegueix el dia 20 d'abril de 1935 a Pretoría, la marca de 11,seg.

“Fanny” Blankers-Köen La millor atleta del Segle XX

Com es pot deduir la prova que predominava eren les mesurades per iardes, on sobresortien en les seus ránkings, els noms més emblemàtics d'aquella època com els de l'holandesa “Fanny” Blankers-Köen, les australianes Marjorie Jackson, “Betty” Cuthbert, Marlene Mathews, l'americana Wyomia Tyus, entre altres destacades figures d'aquell temps, fins a arribar a l'any de 1970, quan l'atleta de (TPE) Chi Cheng, amb una marca de 10,0 seg. aconseguida en Pòrtland, el 13 de juny de 1970, la qual es considerada com la millor marca de tots els temps.

Amb aquesta nova plusmarca, es tanca gairebé per complet el llistat d'aquesta prova, que des de feia anys ja havia perdut tot el seu carisma, donant pas als 100 metre amb mesura pel sistema mètric, com desitjaven quasi tots els països de l’entorn atlètic mundial.

ELS ORÌGENS DE LA PROVA DELS 100 METRES LLISOS

Curiosament en contrast, amb el que gairebé sempre era creença general, que el bressol del nostre esport, eren les Illes Britàniques, aquesta dels 100 metres, va néixer en els països nòrdics, concretament a Finlàndia, on una atleta d'aquest país, Aino Rannanpaa va guanyar una prova, amb un temps gairebé testimonial de 17,4 a Hèlsinki, el dia 16 de maig de 1902, que molt aviat altres vuit compatriotes seves, anirien millorant lentament, amb temps molt discrets, fins que l'aparició de l'alemanya María Kiessling, assenyalant una marca de 12,8 seg., el 3 d'agost de 1918 a Frankfurt, atorga a aquesta incipient prova, el to de qualitat que tant necessitava.

De totes maneres aquesta disciplina va haver de conviure durant bastants dècades, amb la mesurada per iardes, però la presència, de la nova federació (FSFI), com va fer anteriorment amb les 100 iardes, reconeix com a primera plusmarca mundial amb mesures mètriques, el temps assolit per la txecoslovaca Marie Mejzliková de 13,3/5 seg. a Praga el 5 d'agost de 1922. Mentre tot això succeïa, la IAAF, que gens volia saber de les evolucions de les dones, sota el seu control, es mantenia al marge de tot tipus de plusmarques mundials.

Elizabeth Robinson al 1928 La primera campiona olímpica de la historia

Pressionada per diferents estaments esportius de molts països, i pel propi col•lectiu atlètic mundial, encapçalat per les seves figures més il•lustres, com l'americana Mildred “Babe” Didrikson i la japonesa Kinue Hitomi, autèntiques lluitadores al costat de la presidenta de la (FSFI) la francesa Alice Milliat, per a la recerca de la paritat amb els homes en esdeveniments esportius, l’IAAF no va tenir més remei que donar el seu braç a torçar, acceptant com un gest de bona voluntat, la presència femenina en els “Jocs Olímpics de Ámsterdam de 1928”, incloent en el seu calendari de proves cinc competicions, entre les quals figura la de l00 metres llisos, de la qual la guanyadora va ser l'americana Elizabeth Robinson, assolint la primera medalla d'or, amb un temps de 12,2 seg., marca que va compartir amb altres dos atletes canadenques, que la van acompanyar al pòdium, el qual representava un nou record olímpic, però no mundial.

Cal significar que aquesta marca solament va ser dos dècimes inferior a la del guanyador dels primers “Jocs d'Atenes de 1896”, el també americà Tom Burke, que va guanyar l'or olímpic amb la marca de 12,0 seg. Aquestes marques de Ámsterdam, no desmereixien de les assolides pels homes, alhora que deixava palès, del que en un futur podrien arribar a fer les dones, en altres proves atlètiques.

L'ENLAIRAMENT DEFINITIU D'AQUESTA EMBLEMÀTICA PROVA

Una vegada exposats tots els inconvenients que van precedir a aquesta estranya discrepància per a oficialitzar de manera definitiva aquesta disciplina, la Federació Internacional l’(IAAF) va acceptar a partir de l'any 1934, responsabilitzar-se de tot el control de les dones, però assumint des d'un principi, solament algunes disciplines del calendari olímpic.

Una vegada arribada aquesta llegendària pretensió, la “Federació Internacional de l'Esport Femení” (FSFI) es va dissoldre en l'any 1938. Alice Milliat, l'ànima i fundadora de la mateixa, va morir a París l'any 1957. sent enterrats les seves restes en Nantes. Es diu que cada nova atleta, que arriba a participar a uns Jocs Olímpics, és un homenatge a la seva memòria.

Però no seria fins a l'any l'any 2001, quan l'atletisme femení, va tenir per fi incorporades en el seu calendari, totes les mateixes disciplines que els homes, sent l'última prova incorporada, la dels 20 klms. marxa, quan es va reconèixer la marca de l'atleta de Xina, Wang Yan, amb un temps de 1h.26,22 el dia 19 de novembre de 2001 en la ciutat de Guangzhov.

Stanislawa Walasievicz Primera recordwomen del món

La primera marca mundial oficial reconeguda per la IAAF va correspondre a l'atleta txecoslovaca, Stanislawa Walasievwicz, quan va assolir a Varsòvia, un temps de 11,7 seg., el dia 26 d'agost de 1934, que obria el camí per a altres noves atletes, entre les quals va sobresortir per damunt de totes, l'americana Wilma Rudoph, coneguda com la “gasela negra” guanyadora de tres ors en els “Jocs de Roma de 1960”, que juntament amb la seva compatriota Wyomia Tyus i les polacas Irena Kirszenstein i Irena Szewinska, mantindrien intacte fins a finals dels anys 1960, tots els valors olímpics, que sempre va mantenir aquesta prova.

Però el pas del temps, com succeeix amb moltes cosa de la vida, també el nostre esport va tenir les seves innovacions i les seves variants, que poques èpoques abans, ningú podia preveure, la qual cosa va canviar tots els hàbits fins a llavors coneguts.

EL COMENÇAMENT D'UN ATLETISME DIFERENT

Una de les primeres novetats ho va constituir la fabricació de les pistes de tartán, homologades per la Federació Internacional, seguida de l'acceptació per part de totes les Institucions atlètiques mundials, del professionalisme en tots els seus aspectes, la qual cosa varen saber aprofitar positivament, totes les televisions del món, que van saber imposar les seves normes a tots els organitzadors dels grans esdeveniments internacionals, inclosos els Jocs Olímpics.

Tot aquest conjunt de novetats, van portar amb si, unes altres ja no tan lògiques novetats, com poden ser la permissió dels “atletes llebres professionals” fins a llavors terminantment prohibit, com així mateix la intromissió de la farmacologia, amb els problemes que aquesta comporta, que desgraciadament tots coneixem.

A partir d'aquestes noves perspectives, l'aparició de noves atletes, com així mateix la contínua successió de grans plusmarcas mundials, encapçalades, per una gran majoria d’atletes de la part oriental del nostre continent, ha on la mirada de tots els ulls del món, es dirigeixen a un punt molt concret, que no era altre, que l’Alemanya de l'Est, on a partir de l’any 1970, neix una nova versió del nostre esport, quan atletes d’aquests països sorprenen a l'univers atlètic, amb marques impensables d'igualar per les velocistes d'altres nacionalitats.

Marlies Görh al 1983 Primera campiona mundial

Els noms de Renate Meissmer, Renate Stecher, Ellen Strophí, Marlies Oeisner, Marlies Görh són la punta de llança d'aquesta nova era de la velocitat femenina, les quals acaparant tots els records mundials. Tot aquest domini, va acabar gairebé al mateix temps, quan es van unificar les dues Alemanyes, apareixent entre uns altres, els noms, els de les americanes Evelyun Ashfort i l'actual plumarquista mundial Florence Grifftifh, que amb marques de 10,79 i 10,49 seg. aconseguides els anys 1983 i 1988, van trencar definitivament aquest domini tan qüestionat de les atletes d'Alemanya de l'Est.

El progrés després d'aquesta fosca etapa, és imparable com ho testifica el fet, que prop de 50 atletes han rebaixat fins a avui, la mítica marca dels 11,0 seg, entre les quals destaquen poderosament, les atletes de Jamaica, Marlene Ottey amb 10,74, Kerron Stewart amb 10,75 Shally-Ann Fraser amb 10,73, sent aquesta l'última, la doble campiona olímpica a Pequín de 2008 i mundial a Berlín de 2009, a les quals se’ls adjunta en els llistats mundials, el nom de l'americana Carmelita Jefer, amb una gran marca de 10,64 seg., la segona millor a la història d’aquesta cursa, assolida a el dia 10 de juliol de 2009 en Xangai.

LES ATLETES AMERICANES QUE VAN TRENCAR LA HEGEMONIA DE LES
ATLETES DE L’ALEMANYA DE L’EST

Florence Grifftith al 1988		Evelyn Ashfort al 1984

EL PRINCIPI DE LES PROVES DE VELOCITAT AL NOSTRE PAIS

Com en moltes altres disciplines atlètiques en el nostre país, els primers moviments es van localitzar en els entorns del País Basc, Catalunya i Madrid, on grups molt reduïts de noies, sempre animades i conduïdes per persones amants de l'esport atlètic, van poder efectuar les seves primeres evolucions, en aquelles proves que es van considerar en aquelles dècades, com les més assequibles per a les dones. Un dels grans inconvenients amb els quals van haver d'enfrontar-se, radicava en la poca credibilitat dels afeccionats, que també els havia en el nostre país, per considerar que aquest no era l'esport mes adequat per a elles

UNA DE LES GRANS I AUTÈNTIQUES PIONERES DEL NOSTRE ESPORT

La “faldilleta” no era un obstacle per la actuació de les nostres dones. Rosa Maria Castelltort, a l’Estadi de Montjuïc, guanyant la prova dels 80 metres llisos, l’any 1930

No obstant aquestes opinions, entre altres inconvenients, com era la falta d'instal•lacions amb una mínima infrastructura, feien molt difícil la captació de noies per a poder practicar aquest esport. El primer nom que apareix en els llistats de marques en aquesta distància dels 100 metres llisos, es remunta a l'any 1931 sobre la distància dels 80 metres llisos, quan a Barcelona Maria Rosa Castelltort venç amb una marca de 11,1 seg., per a realitzar més tard, en els 100 metres un temps de 11,8 seg. Amb lo qual aconsegueix la millor marca espanyola el dia 1 de novembre de l'esmentat any 1931.

Molt aviat segueixen el mateix camí, altres noies com Emilia Trepat, Carmen Ribé, Aurora Vila, Carmen Pérez, María Morros i Antonia Eguiluz, tanmateix en la dècada dels anys 1930, a les quals s'unirien més tard altres atletes del nord d'Espanya, amb la qual cosa l'activitat encara que era en precari, ja estava assolint un camí, que es va paralitzar bruscament, amb l'esclat de la nostra Guerra Civil en l'any 1936.

Una vegada finalitzat el nostre conflicte bèl•lic, excepte alguna esporàdica actuació en els anys 40, l'atletisme femení espanyol, va estar silenciat fins a l'entrada dels anys de 1960, on novament es torna a començar de zero, amb les primeres evolucions d'Eva Gosse, Anna Maria Gispert, Carmen Ruiz i Maria Luisa Consegal, aconseguint aquesta última, en l'Estadi de Montjuïc Barcelona, un temps de 13,6 considerat oficialment, com la primera plusmarca espanyola, el dia 13 d'octubre de 1960, que dos anys més tard a Vigo, gaudeix de tenir l'honor, de ser la primera dona a Espanya en baixar dels 12,0 seg. defensant els colors del Club Hispano Francès de Barcelona.

María Luisa Consegal en 1963

Sobre l'aparició de Maria Luisa Consegal, molt van tenir a veure els seus pares, Maria Luisa Oliveras i Miguel Consegal, grans referents de l'atletisme català i espanyol, els quals varen saber inculcar tanmateix, als seus altres fills Miquell i Xavier, com aquests van fer més tard, als seus fills i familiars, la importància de la practica atlètica, com un element bàsic per a la seva pròpia formació com persones, tant fora com dintre de les pistes de competició.

Cal deixar constància que la dinastia Consegal sempre serà un referent històric del nostre esport. Tots ells una vegada finalitzeu la seva activitat competitiva, es van involucrar en tasques de formació atlètica, des de diferents estaments ja fos federatius, directius de clubs, entrenadors, jutges y cronometradors.

Tots ells sempre, van seguir impartint els seus savis coneixements, per a totes les noves promocions, que anaven sorgint per tot l'àmbit atlètic de Catalunya, amb lo qual cosa, mai va decaure la seva contribució a l'atletisme català i espanyol.

ES CONSOLIDA L'ATLETISME FEMENÍ

Una vegada definitivament trencats, molts dels “tabús” que injustament van haver de suportar les nostres atletes, durant aquesta segona etapa, molt aviat van començar a sorgir per tot el territori espanyol, els noms de Emma Albertos, Maria Elena Souto, Maria Luisa Orobía, Blanca Miret, Isabel Montañá, que entre unes d’altres, també van aplanar el camí fins a finals de 1960, per a la integració de nous noms, que també al seu moment, van marcar, una altra nova època molt diferenciada de les anteriors, amb una nova estructura tant d'equipaments com tècnica

L'aparició de les noves pistes de tartán, que tanta influència han tingut per a elevar els nostres llistats de millors marques, van ésser un esperó més, per a la incorporació de nous noms, com l'emblemàtica Rosa Maria Colorado., Pilar Fanlo, Elia Cifuentes, Olga Martorell, Lourdes Valdor, que van ésser amb Teresa Rioné i Sandra Myers, les qui van donar definitivament el to de qualitat, que durant tants va perseguir el nostre atletisme femení.

Actualment la presència de les atletes africanes, Glory Alozie, Josephine Onya, conjuntament amb la colombiana Digna Luz Murillo, nacionalitzades i integrades al nostre país, han motivat encara més si cap, la rivalitat s esportiva, que sempre ha imperat entre les nostres velocistes.

LA MILLOR VELOCISTA ESPANYOLA DE LA HISTORÍA

Sandra Myers, l’actual recordwomen absoluta d’Espanya, de 100, 200 y 400 metres llisos a l’aire lliure, la qual amb la seva positiva aportació, tant va contribuir pel l’enlairament de l’atletisme espanyol

Els grans referents dels Segles XIX i XX

Millor marca  Segle XIX	Mamie Hubbard  *	17,0	EUA	Nova York	11-08-1890
Millor marca  Segle  XX	Florence Grifftith	10,49	EUA	Indianàpolis	16-07-1988
1ª  Campiona Olímpica	Elizabeht Robinson	12,2	HOL	Amsterdam	22-06-1928
1ª  Campiona Mundial	Marlies Göhr	10,97	GRD	Hèlsinki	08-08-1983
1ª Plusmarca Olímpica	Elizabeht Robinson	12,2	HOL	Amsterdam	22-06-1928
1ª  Plusmarca Mundial	S. Walasiewicz	11,7	POL	Varsovía	26-08-1934

* Temps cronometrat en 100 iardes. 

Plusmarquistes olímpics, mundials i continentals

Record Mundial	Florence Grifftith	10,49	EUA	Indianàpolis	16-07-1988
Record Olímpic	Florence Griffith	10,62	EUA	Seül	24-09-1988
Record d’Europa	Cristine Arron	10,72	FRA	Budapest	19-08-1998
Record d’Amèrica	Florence Grifftith	10,49	EUA	Indianàpolis	16-07-1988
Record d’Àfrica	Glory Alozie	10,90	NGR	La Laguna	05-06-1999
Record d’Àsia	Li Xunmeli	10,79	CHN	Xangai	18-10-1997
Record d’Oceania	Melinda Gainsford	11,12	AUS	Sestierre	31-06-1994

Cronologies de totes les Campiones Olìmpiques  de la “Era Moderna”

Amsterdam	1928	Elizabeht Robinson	12,2	EUA
Los Angeles	1932	Stanislawa Walasiewicz	11,9	POL
Berlín	1936	Helen H. Stephens	11,5	EUA
Londres	1948	“Fanny” Blankers-Köen	11,9	HOL
Hèlsinki	1952	Marjorie Jackson	11,5	ASUS
Melbourne	1956	Betty Cuthbert	11,82	AUS
Roma	1960	Wilma Rudolph	11,0	EUA
Tòquio	1964	Wyoma Tyus	11,4	EUA
Mèxic	1968	Wyoma Tyus	11,4	EUA
Munic	1972	Renata Stecher	11,07	GRD
Montreal	1976	Annegret Stecher	11,08	GRD
Moscú	1980	Lyudmila Kondratyeva	11,06	URS
Los Angeles	1984	Evelyn Ashford	10,97	EUA
Seül	1988	Florence Friffith	10,54	EUA
Barcelona	1992	Gail Devers	10,82	EUA
Atlanta	1996	Gail Devers	10,94	EUA
Sydney	2000	Marión Jones	10,78	EUA
Atenes	2004	Yulia Nesterenko	10,93	BLR
Pequín	2008	Shelly-Ann Fraser	10,78	JAM

         DOBLE CAMPIONA OLÍMPICA I MUNDIAL A PEQUIN I BERLIN ALS 2008 I 2009

L’atleta de Jamaica Shally-Ann Fraser en la arribada de Pequin

Totes les campiones mundials en pista a l’aire lliure

1983	Hèlsinki	Marlies Görh	10,97	GRD
1987	Roma	Silke Gladis	10,90	GRD
1991	Tòquio	Katrin Krable	10,99	GRD
1993	Stuttgart	Katrin Krable	10,99	GER
1995	Göteborg	Gail Devers	10,82	EUA
1997	Atenes	Gwen Torrence	10,85	EUA
1999	Sevilla	Marion Jones	10,83	EUA
2001	Edmontón	Marión Jones	10,70	EUA
2003	París	Zhanna Pintusevich	10,82	UCR
2005	Hèlsinki	Lauryn Williams	10,93	EUA
2007	Osaka	Verónica Campbell	11,1	JAM
2009	Berlín	Shelly-Ann Fraser	10,73	JAM

Les 10 millors  atletes mundials  “All Time” a l’ aire lliure

Florence Griffith	EUA	10,49	Indianápolis	16-07-1988
Carmelita Jeter	EUA	10,64	Xangai	20-09-2009
Christine Arron	FRA	10,73	Budapest	19-08-1998
Shally-Ann Fraser	JAM	10,73	Berlín	17-08-2009
Marlene Ottey	JAM	10,74	Milà	07-09-1996
Kerron Stewart	JAM	10,75	Berlín	17-08-2009
Evelyn Ashfort	EUA	10,76	Zürich	22-08-84
Irina Privalova	RUS	10,77	Lausanne	06-07-1994
Ivet Lalova	BUL	10,77	Plovdiv	19-06-2004
Dawn Sowell	EUA	10,78	Provo	03-06-1989
Torri Edwards	EUA	10,78	Eugene	28-06-2008

Les 10 millors atletes espanyoles ”All Time” a l’ aire lliure

Sandra Mayers	11,06	Vigo	23-07-1991
Glory Alozie	11,14	Lisboa	25-05-2002
Cristina Castro	11,36	Salamanca	17-07-1992
Josephine Onya	11,37	Albufeira	26-05-2007
Cristina Pérez	11,39	Barcelona	13-07-1988
Blanca Lacambra	11,43	Barcelona	13-07-1988
Digna Luz Murillo	11,43	Castelló	30-05-2009
Teresa Rioné	11,48	Madrid	29-05-1984
Yolanda Diaz	11,48	Salamanca	20-06-1987
Belén Recio	11,48	Göteborg	08-08-2006

Les millors atletes espanyols per dècades

1930 - 1939	Rosa M.Castelltort	13,8	Barcelona	01-11-1931
1940 - 1949	Denise  Huet	14,0	Barcelona	27-06-1948
1950 - 1959	No hubo actividad	-----	-----------	----------
1960 - 1969	M. Luisa Orobía	12,1	La Corunya	08-06-19  67
1970 - 1979	Dolores Vives	11,99	Barcelona	15-6-79
1980 - 1989	Sandra Myers	11,36	Barcelona	9-9-89
1990 - 1999	Sandra Myers	11,06	Vigo	23-7-91
2000 - 2009	Glory Alozie	11,14	Lisboa	25-5-02

(Llistats tancats el dia 20 de maig de 2010)

L’ARRIBADA DELS 100 METRES LLISOS ALS “JOCS OLÍMPICS A ROMA DE 1960”

Wilma Rudoph, coneguda com a la “gasela negra” arribant guanyadora dels 100 metres, amb un temps de 11,0 seg. nova plusmarca olímpica i mundial, encara a les velles pistes de cendra.

Fonts d'informació:

Arxius de la Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)
Recerca per Internet
Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA)
Llibres de la Federació Internacional de l’ (IAAF)
Documentació personal

Tornar a l'índex