ELS  JOCS OLIMPICS DE PARIS DE 1924

UNA ASSIGNATURA PENDENT

Després del gran fiasco dels “Jocs de París de 1900”, considerats de forma unànime com els pitjor organitzats de la història, el President del COI, el francès Baró Pierre de Coubertín, no tènia una altra cosa en ment, que no fos rescabalar-se, en un futur no gaire llunyà, d'aquest desastre, succeïda precisament al seu propi país.

Van haver de transcórrer dues dècades, per fer possible, que França demostrés al món, la seva veritable capacitat d'organització, amb uns impecables Jocs a la capital francesa, l'any 1924.

Un any abans d'acabar el seu mandat al capdavant del COI, Pierre de Coubertín, va fer valer la seva enorme dimensió mediàtica, per aconseguir que París, tornés a repetir, per primera vegada en la història, una nova edició dels Jocs Olímpics, que es van titular, també per primera vegada, com els “Jocs Olímpics d’Estiu”.

Si s'ha d'esmentar, el nom d'un esportista que va deixar la seva petjada en aquests Jocs, va ser sens dubte, el finlandès Paavo Nurmi, reconegut com el més “gran de tots els temps”, el qual en aquest esdeveniment de París, va aconseguir guanyar 5 medalles d'or en les proves de 1500 i 5000 metres, amb un interval entre ambdues, inferior a una hora, deixant constància de la seva gran capacitat de recuperació A més de guanyar la prova Cros Country Individual i la de relleus de 3 x 3000 metres, va finalitzar la seva memorable actuació, amb la consecució d'una cinquena medalla, en el Cros Country per Equips.

Paavo Nurmi

Sumats aquests guardons als aconseguits en els anteriors Jocs d'Anvers de 1920, on va guanyar 3 medalles d'or i 1 de plata, i els que posteriorment aconseguiria en els de Amsterdam de 1928, amb 3 d'or i 2 de plata, completen un total de 12 medalles olímpiques, que justifiquen amb escreix el sobrenom de “El més gran” i el més reeixit de la història olímpica.

Continuant amb la saga dels atletes finlandesos, s'ha de dir, que Finlàndia va aconseguir en aquests Jocs, 37 medalles, superada solament, per l'equip dels EUA d'Amèrica. Els noms de Ville Ritola, Albín Stendros, guanyador el primer dels 10000 metres i 3000 obstacles, i el segon del marató, van anar entre uns altres, els que van acompanyar al gran Paavo Nurmi per merèixer l'elogi unànime de tot el món, amb el qualificatiu dels finlandesos voladors.

Tornant al mític Paavo Nurmi, cal fer constar, que va asseure un precedent pel fet, de córrer amb un rellotge de polsera, per mesurar el temps i calcular la seva velocitat de carrera. En aquell temps, se li va considerar com un avantatjat tecnològicament sense precedents. Actualment infinitat de corredors fan el mateix, en gairebé totes les proves de fons i marxa atlètica, després de l'esdevingut fa 86 anys.

MISCELANEAS OLÍMPIQUES

Aquests Jocs també es recordessin, per l'aparició d'un dels nedadors més il•lustres de la història, Johnny Weissmuller. Conegut universalment més tard, com l’intèrpret de les pel•lícules de “Tarzán”.Aquest mític nedador austro-americà, va anar el primer nedador a baixar del minut en la prova dels 100 metres lliures, amb un temps de 58,6 seg. aconseguit en Almeda el dia 9 de juliol de 1922. A París va guanyar l'or en aquesta distància, amb 59,0, com així mateix les medalles d'or en les proves de 400 metres lliures i relleus 4 x 400 metres lliures. Com a component d'equip de waterpolo va aconseguir la medalla de bronze.

Aquest grandíssim campió, va arribar a posseir al llarg de la seva carrera com a nedador, gens més ni res menys, que 24 records mundials absoluts, a més d'infinitat de títols americans en diferents distàncies. Com a actor cinematogràfic va realitzar 31 pel•lícules com intèrpret de l'esmentat “Tarzán”. Cal recordar que Johnny va ser un nen poliomelitic fins als 13 anys, en què va començar a nedar. Mai en la seva carrera com a nedador amateur, va poder vèncer-li ningú.

Però parlant de pel•lícules, potser per als afeccionats d'avui, els soni més el nom dels atletes britànics, Harold Abrahams i Eric Lidde, participants en aquests mateixos Jocs, i les històries dels quals es reflecteixen en la cinta “Carros de Foc”.

Johnny Weissmuller

Un altre detall d'aquests Jocs va ser la consecució per primera vegada, d'una medalla d'or, a càrrec d'un atleta de color, per l'americà William DeHart, guanyador del salt de llargada, amb una marca de 7.44 metres.

Per primera vegada es va adoptar a París, el lema olímpic, “Citius, Altius, Fortius” (més ràpid, més alt, més fort) a més de ser la primera olimpíada en la qual va tenir el seu propi logotip.

Per última vegada es va disputar la prova de Cros Country, en les seves dues modalitats individual i per equips, passant a disputar-se al programa hivernal de competicions. 

Es va considerar, que el mès de juliol, no era una data adequada, per la tòrrida calor del sol en aquests mesos, deixant la seva empremta, donat que sols varen poder arribar a la meta 12 dels 28 participants, tots ells en unes precaries condicions fìsiques, a causa de les altes temperatures registrades. El vencedor Paavo Nurmi, va guanyar amb un minut i mitj d'avantatge sobre el seu inmediat seguidor, el tambè finlandès Ville Ritola, sense un esforç aparent, sobre un accidentat recorregut de 10 kilòmetres.

LA PRESENCIA D’ ESPANYA EN AQUESTS JOCS

La delegació espanyola va estar composta per 82 esportistes entre els quals, solament hi havia 2 dones, que van participar en atletisme, futbol,  waterpolo, boxa, vetlla, tennis, hipica, salts, tir, rem, natació, esgrima i lluita, l'actuació de la qual va ser molt deficient, no aconseguint cap medalla.

L’abanderat de l'equip espanyol en la cerimònia d'obertura, va anar l'atleta Félix Mendiázal, participant en l'anterior olimpíada d'Anvers en 1920. En aquests Jocs es va iniciar el costum d'hissar les banderes, del CIO, del país amfitrió i de la ciutat de la propera cita olímpica.

La decepció més gran la va proporcionar el futbol, on un equip integrat entre altres destacats jugadors com, Zamora, Samitier, Piera, Vallana, Peña, Aguirrezabala, va caure eliminada en el seu primer partit davant Itàlia per 1 gol a 0, amb gol en pròpia porta de Vallana. La final la va guanyar Uruguai, en vèncer a Suïssa per un clar 3 a 0. S'ha d'esmentar que van participar 22 equips.

En atletismo nuestros velocistas, Félix Mendizábal y Junqueras, pasaron la primera eliminatorias, pero fueron eliminados en la siguiente. El mejor resultado de nuestros atletas, fue el de Dionisio Carreras, 9 clasificado en la prueba del marathón.

En atletisme els nostres velocistes, Félix Mendizábal i Junqueras, van passar la primeres eliminatòries, però van ser eliminats en la següent. El millor resultat dels nostres atletes, va anar el de Dionisio Carreras, 9 classificat en la prova del marató.

L'equip de pol espanyol, va aconseguir la millor classificació, en aconseguir el quart lloc, vencent a França per 15 a 1, amb una puntuació de 3 punts. La vencedora va ser Argentina amb 7 punts.

Lilí Alvarez en 1924

En tennis, la nostra gran campiona Lilí Alvarez, primera dona espanyola participant en uns Jocs Olímpics, va aconseguir arribar fins als quarts de final. L'altra participant espanyola, Rosa Torras passo sense pena ni glòria, en la seva esporàdica participació en aquesta disciplina.

D'altra banda el boxador Virtiá Barrera, va aconseguir accedir als vuitens de final, en la categoria del pes mosca.

En la prova de Cros Country Individual, el participant espanyol Aguilar, va caure al sòl en ensopegar amb un obstacle, donant-se un fort cop en el cap a resultes de la qual, va sofrir una seriosa fractura de crani. Cal dir que el recorregut era infernal al voltant de l'entorn d'un polígon industrial, amb trams empedrats, i uns altres amb una mala herba a l'altura de les genolls, que impedia la visió dels corredors. La temperatura al voltant dels 40 graus, va anar el principal problema dels atletes.

UNES  BONIQUES FOTOS DELS FINLANDESOS VOLADORS

Albín Stendrós guanyant el marató, amb. un temps de 2h.41:22,6 amb mes de 6 minuts d’ avantatge sobre el  inmediat seguidor

Ville Ritola medalla d’ or als 3000 obstácles i 10.000 metres, davant de Paavo Nurmi, guanyador dels 1500 i 5000 metres

LES MEDALLAS  PER  ALS CAMPIONS OLIMPICS DE PARIS 1924

Fonts d'informació:

Arxius de la RFEA

Recerca per Internet

Llibres de l’Internacional Athletic Foundation

Arxius de l’ AEEA

Documentació pròpia

Setembre de 2010