AQUELLES VIVÈNCIES I ANÈCDOTES QUE NO
SEMPRE SÓN CONEGUDES
PRÓLEG
Succeeix, que quan un ha viscut tants anys, les anècdotes es succeeixen de vegades a un ritme vertiginós. De moment no els prestes massa importància, però amb el pas el temps, van acudint a la teva memòria amb un ritme vertiginós, que és quan valores en la seva dimensió totes aquelles vivències.
Puc dir que quan un compleix 90 anys d'edat com és el meu cas, amb una memòria que m'atreviria a dir prodigiosa, acompanyada amb una bona preparació física a la qual dedico, diàriament una atenció molt especial, que em permet afrontar satisfactòriament qualsevol, repte propi de la meva edat.
El meu domicili té una àmplia terrassa exterior, a més d'un llarg passadís interior amb un petit gimnàs amb el seu va ampliar mirall, en un dels seus departaments, que em permeten realitzar amb relativa facilitat, la preparació adequada per la meva edat, sense necessitat de sortir al carrer . Són moments molt difícils que reclamen l'atenció de tota la ciutadania, per eliminar aquesta maleïda plaga de l'coronavirus, provocador de la mort de milers de persones a tot el món
INTRODUCCIÓ
Allà pels anys de 1936-1937, la població de Barcelona inclosa en el que avui és un ampli aparcament inferior a l'actual Plaça de la Catedral, un laberint de carrerons on se celebraven amb més voluntat que encert, les seves festes patronals amb un sense fi d'activitats, on mai podia falta una cursa pedestre per a nens, on els premis sempre eren joguines de l'època, molt cobejats per la gent menuda.
Però la "Gran Festa",es produïa amb l'esperada arribada del dia de "SantRoc", on es practicaven tot tipus d'activitats per a gent menuda, com "La Cucanya", Curses de amb sacs, Equilibris sobre un tronc encerat, Carrera a "Pota Coixa" i altres similars. És a partir d'aquí, quan apareix la primera anècdota.
Resulta que a la prova pedestre en què participi, quan anava netament destacat, un control situat al carrer del Pí, quan aquest era en direcció contrària a la d'avui, m'agafa d'un braç i em s'aparta de la mateixa . Venda nen fora d'aquí que aviat passaran els corredors, quan li vaig dir que jo era el cap de cursa gairebé al mateix carrer de "La Palla", on estava el meu domicili.
Cal dir que tots els nens participavan amb la roba normal d'estar per casa, de manera que no es podia desxifrar, els qui eren els veritables participants en les carreres i els que no.
El meu domicili té una àmplia terrassa exterior, a més d'un llarg passadís interior amb un petit gimnàs amb el seu va ampliar mirall, en un dels seus departaments, que em permeten realitzar amb relativa facilitat, la preparació adequada per la meva edat, sense necessitat de sortir al carrer . Són moments molt difícils que reclamen l'atenció de tota la ciutadania, per eliminar aquesta maleïda plaga de l'coronavirus, provocador de la mort de milers de persones a tot el món.
Els vaivens d'aquestes curioses i de vegades mal nomenades anècdotes, s'aniran succeint de forma una mica irregular, però totes certes per haver estat testimoni presencial de tot el succeït.
Una de les més recordades, va succeir en un hotel de Madrid, on estava concentrat l'equip nacional amb vigílies una trobada internacional. En una habitació es van allotjar un fondista de Castella Lleó al costat d'un velocista asturià. Resulta que a la nit el velocista a l'anar a beure aigua de l'got que tenien a la tauleta de nit, entre els dos llits, ensopega amb la dentadura postissa que hi havia en un d'ells, saltant del llit fet un diable i recordant a molta gent ....
En una altra convocatòria a Palma de Mallorca, ens van allotjar en una àmplia nau tipus caserna amb els llits adossades a la paret i aquí si que va poder succeir alguna cosa majúscul. Resulta que l'atleta Romaguera especialista de la prova de 400 metres tancas, dormia com un tronc, quan de sobte l'amic Mayoral, s'acosta a la banda del llit i exibiendo una petita torxa encesa, es posa a l'altura de la seva cara cridant amb fúria, FOC, FOC, el que motiva que el pobre corredor de tanques donés un enorme salt, posant-se a córrer per tota la nau espaordit, donant uns crits enormes, que potser es de veure d'escoltar en la seva llunyana ciutat de Sabadell ....
ANÉCDOTES QUE VAN SUCCEIR A BARCELONA
El meu debut en l'esport de la meva vida va ser representant a l'modest equip de l'C.D.Deportivo Hispano Francès de Barcelona, sota la direcció de Raimundo Camps, entrenador-gerent de la mateixa. Les seves pistes estaven ubicades en paral·lel amb l'actual Club de Futbol Europa, a la part Sud de la mateixa. Eren unes pistes de 300 metres de corda, naturalment de cendra com totes en aquells temps
Barris entrant vencedor dels 1500 metres davant dels plusmarquistes
mundials Dan Waren de Suècia i l'americà Don Bowden,
durant Els Jocs Atlettcs Mondials de Juliol de 1958
a l'Estadi olímpic d'Estocolm
---------------------------------------------------
Fonts d'Informació
Associaciò Espanyola d'Estadístics d'Atletisme. AEEA
Apunts de la Reial Fedraciò Espanyola d'Atletisme. RFEA
Federaciò International d'Atletisme. IAAF
Reserca per Internet
Documentació Propia
----------------------------------