AQUELLES VIVÈNCIES I ANÈCDOTES QUE NO

SEMPRE SÓN CONEGUDES

 

PRÓLEG 

Succeeix, que quan un ha viscut tants anys, les anècdotes es succeeixen de vegades a un ritme vertiginós. De moment no els prestes massa importància, però amb el pas el temps, van acudint a la teva memòria amb un ritme vertiginós, que és quan valores en la seva dimensió totes aquelles vivències.

 

Puc dir que quan un compleix 90 anys d'edat com és el meu cas, amb una memòria que m'atreviria a dir prodigiosa, acompanyada amb una bona preparació física a la qual dedico, diàriament una atenció molt especial, que em permet afrontar satisfactòriament qualsevol, repte propi de la meva edat.

 

El meu domicili té una àmplia terrassa exterior, a més d'un llarg passadís interior amb un petit gimnàs amb el seu va ampliar mirall, en un dels seus departaments, que em permeten realitzar amb relativa facilitat, la preparació adequada per la meva edat, sense necessitat de sortir al carrer . Són moments molt difícils que reclamen l'atenció de tota la ciutadania, per eliminar aquesta maleïda plaga de l'coronavirus, provocador de la mort de milers de persones a tot el món
 

INTRODUCCIÓ

 

Allà pels anys de 1936-1937, la població de Barcelona inclosa en el que avui és un ampli aparcament inferior a l'actual Plaça de la Catedral, un laberint de carrerons on se celebraven amb més voluntat que encert, les seves festes patronals amb un sense fi d'activitats, on mai podia falta una cursa pedestre per a nens, on els premis sempre eren joguines de l'època, molt cobejats per la gent menuda.

 

Però la "Gran Festa",es produïa amb l'esperada arribada del dia de "SantRoc", on es practicaven tot tipus d'activitats per a gent menuda, com "La Cucanya", Curses de amb sacs, Equilibris sobre un tronc encerat, Carrera a "Pota Coixa" i altres similars. És a partir d'aquí, quan apareix la primera anècdota.

 

Resulta que a la prova pedestre en què participi, quan anava netament destacat, un control situat al carrer del Pí, quan aquest era en direcció contrària a la d'avui, m'agafa d'un braç i em s'aparta de la mateixa . Venda nen fora d'aquí que aviat passaran els corredors, quan li vaig dir que jo era el cap de cursa gairebé al mateix carrer de "La Palla", on estava el meu domicili.

 

Cal dir que tots els nens participavan amb la roba normal d'estar per casa, de manera que no es podia desxifrar, els qui eren els veritables participants en les carreres i els que no.

 

El meu domicili té una àmplia terrassa exterior, a més d'un llarg passadís interior amb un petit gimnàs amb el seu va ampliar mirall, en un dels seus departaments, que em permeten realitzar amb relativa facilitat, la preparació adequada per la meva edat, sense necessitat de sortir al carrer . Són moments molt difícils que reclamen l'atenció de tota la ciutadania, per eliminar aquesta maleïda plaga de l'coronavirus, provocador de la mort de milers de persones a tot el món.

 

Els vaivens d'aquestes curioses i de vegades mal nomenades anècdotes, s'aniran succeint de forma una mica irregular, però totes certes per haver estat testimoni presencial de tot el succeït.

 

Una de les més recordades, va succeir en un hotel de Madrid, on estava concentrat l'equip nacional amb vigílies una trobada internacional. En una habitació es van allotjar un fondista de Castella Lleó al costat d'un velocista asturià. Resulta que a la nit el velocista a l'anar a beure aigua de l'got que tenien a la tauleta de nit, entre els dos llits, ensopega amb la dentadura postissa que hi havia en un d'ells, saltant del llit fet un diable i recordant a molta gent ....

 

En una altra convocatòria a Palma de Mallorca, ens van allotjar en una àmplia nau tipus caserna amb els llits adossades a la paret i aquí si que va poder succeir alguna cosa majúscul. Resulta que l'atleta Romaguera especialista de la prova de 400 metres tancas, dormia com un tronc, quan de sobte l'amic Mayoral, s'acosta a la banda del llit i exibiendo una petita torxa encesa, es posa a l'altura de la seva cara cridant amb fúria, FOC, FOC, el que motiva que el pobre corredor de tanques donés un enorme salt, posant-se a córrer per tota la nau espaordit, donant uns crits enormes, que potser es de veure d'escoltar en la seva llunyana ciutat de Sabadell ....

 

  • Sempre recordaré la que em va passar personalmente, amb motiu del meu primer desplaçament a la ciutat de Freiburg-Breisgau en Alemanía. Aquest primer viatge costejat pel meu sempre recordat amic Joan Antoni Samaranch, el qual em facilita el passatge en ferrocarril, per l'Agència de Viatges Cyrasa situada al carrer Trafalgar, sota de les seves oficines de treball, els quals em donen el bloc de bitllets fins a la mateixa ciutat de Freiburg-Breisgau

 

  • Em va tocar compartir per company amb un "un home efeminat,” que em va dir si creia en l'amor lliure, intentant ficar-me mà, aprofitant-se de la nocturnitat que hi havia. Solució, en la primera estació salto del el tren per protestar a el cap de la mateixa, en el moment que el tren emprèn la seva marxa, amb tot el meu equipatge en ell.

 

  • Solució, veient la meva impotència per solucionar el problema, posen a la meva disposició un cotxe que rabent part fins a la pròxima estació. Recullo el meu equipatge i em estintolament en aquest instant. Em destinen a un altre ferrocarril direcció Basilea, prop ja de Freiburg-Breisgau

 

  • Però novament m'equivoco, pujant a un altre amb direcció a ciutat de Milousse, on no se que pinta aqueste localitat, en aquest viatge. Es pot dir que aquí es va armar la marimorena Uns gendarmes quan varen veure la cara de bon noi perdut pel món, em porten a l'esmentada Basilea, des d'on el tren em deixa a la mateixa estació de Freiburg-Breisgau en la qual ja m'esperaven el personal d'Olímpia Haus, la residència en la qual havia de allotjar.

 

  • La acollida que vaig tindre va ser molt cordial amb aplaudiments dels esportistes becats, que sense saber res d'aquesta aventura meva. Només per la simpatia de ser un atleta espanyol, cosa insòlita en aquest famós lloc. Si sabien que anava a entrenar amb el millor entrenador de l'món, especialista de fons i mig fons, Woldemar Gerschler.

 

ANÉCDOTES QUE VAN SUCCEIR A BARCELONA

 

El meu debut en l'esport de la meva vida va ser representant a l'modest equip de l'C.D.Deportivo Hispano Francès de Barcelona, ​​sota la direcció de Raimundo Camps, entrenador-gerent de la mateixa. Les seves pistes estaven ubicades en paral·lel amb l'actual Club de Futbol Europa, a la part Sud de la mateixa. Eren unes pistes de 300 metres de corda, naturalment de cendra com totes en aquells temps

 

  • La meva missió era, a part d'entrenar, seguir a l'equip per allà on actuava, esperant la meva oportunitat que es va donar l'any 1949 en el Trofeu Primavera a l'actual Estadi de Montjuïc, quan un dels titulars es va lesionar en l'escalfament. Em van dir, tranquil, que vas a sortir de titular. Tu et limites a seguir darrere dels titulars, per guanyar al menys un punt.

 

  • I així va ser, però a l'arribar a la recta final mitjançant un fort esprint arribo vencedor. La bronca que vaig rebre dels atletes com de l'entrenador, va ser d'aquelles que treuen fum, per no seguir les indicacions de seguir darrere d'ells.

 

  • Em van dir que ells es van fiar, però que mai els podria guanyar en condicions normals. La marca va ser 2: 04,1 amb 19 anys d'edat. Ja veieu ganes una prova i en comptes de felicitacions, pals per totes bandes.

 

  • Per descomptat que hi ha moltíssimes, més anècdotes per explicar, però no hauria espai suficient en aquest document, per explicar-les totes. Potser en un altre moment més endavant, em s'atreveixi amb elles, per cert són de “armes tomar” per a tots els gustos, encara que molt picants i atrevides.

 

1

Barris entrant vencedor dels 1500 metres davant dels plusmarquistes

mundials Dan Waren de Suècia i l'americà Don Bowden,

durant Els Jocs Atlettcs Mondials de Juliol de 1958

       a l'Estadi olímpic d'Estocolm

                                                                                          ---------------------------------------------------                                

Fonts d'Informació

Associaciò Espanyola d'Estadístics d'Atletisme. AEEA

  Apunts de la Reial Fedraciò Espanyola d'Atletisme. RFEA

Federaciò International d'Atletisme. IAAF

Reserca per Internet

Documentació Propia

        ----------------------------------