COM ES VALORA COMPLIR 90 ANYS D'EDAT
No hi ha dubte ... El passat dia 1 de febrer de 2020, va ser la data del meu naixement fa 90 anys molt preparat per ser competitiu en tots els ordres de la vida, i la veritat és que estic més que satisfet, tot i portar aparellada dos dies abans, la mort del meu germà Jaume víctima d'un infart fulminant de miocardi.
Una de les sorpreses més inesperades, va anar a l'intentar recuperar el dia a dia de la meva activitat normal, atès que no hi ha més remei, que acceptar la realitat, que de vegades la vida ens depara.
La primera sorpresa prové de la Federació Espanyola d'Atletisme, a l'dedicar-me a la seva pàgina web, una esplèndida entrevista - reportatge realitzada pel prestigiós articulista Alfredo Varona, el detall es pot llegir més avall.
Però la pregunta que em formulo, és la següent: Com és possible que hagi fet tantes coses en tan curt espai de temps. Sembla impossible, però no ho és. La meva activitat constant des de la meva infància, amb les curses a peu a la Festes Patronals dels barris de Barcelona, van ser el meu primer pas per no allunyar-me de l'esport que marcaria tots els passos de la meva vida.
Va ser en l'en la década de 1940, un cop finalitzat el conflicte belico mundial i abans dels primers Jocs Olímpics de Londres de 1948 de la Post-Guerra, l'any 1946, quan vaig tenir l'oportunitat de debutar de forma oficial en una cursa pedestre, que no va ser altra que la llegendària prova de la Jean Bouin de Barcelona, on estava programada per primera vegada, una cursa reservava per a escolars. Això ho vaig llegir a la portada d'un diari que estava penjat al quiosc situat a la Plaça de l'Pí a uns 100 metres del meu domicili del carrer de la Palla, molt coneguda per les botigues d’ anticuaaris.
 |
| La meva arribada en la Jean Bouin l'any 1946 |
Només necessitava apuntar-me a la redacció del diari "El Mundo Deportivo" organitzador de la prova el local estava situat, al carrer de la Diputació, havent d'aportar només les meves dades personals i el nom de Col·legi que debia representar amb el seu nom, que en aquell moment era l'Acadèmia Balmes, situada a la mateixa Plaça de l'Pí.
Rabent com el vent allà va acudir, on em van donar el nombre de el dorsal, i a esperar l'hora de el tret de sortida, que es va efectuar a l'Avinguda de la Diagonal, cantonada amb el Passeig de Gràcia. estant situat el vestuari, en els locals de l'Frontó Comtal ubicat en aquest cèntric punt de la ciutat.
Interrompo aquest redactat, miro en darrera hi m'adono que ja han transcorregut prop de 90 anys. Com és possible que per a mi, la vida hagi estat tan curta, .i alhora tan llarga.
Però si això no fos suficient, la pròpia Federació Espanyola d'Atletisme, comunica a tot el col·lectiu atlètic espanyol, que avui 1 de febrer de 2020, el nostre company i estimat amic Tomàs Barris compleix 90 anys, alhora que rebo centenars de felicitacions, a les quals davant la impossibilitat de contestar a tots, aprofito aquest espai per agrair sincerament el seu record.
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
Barcelona, 1 de febrer de 2020