ELS HIGHLANDS GAMES DE LES TERRES ALTES D'ESCÒCIA

AMB LA SEVA INCIDÈNCIA A ESPANYA

 

ELS ORÍGENS MÉS REMOTS

 

El Rey Malcón III

Seria fins el segle XI, quan el Rei Malcon III d'Escòcia, organitza una cursa a peu, amb la idea de trobar el missatger ideal per al seu tall, escollint un dur traçat sempre ascendent fins al cim de la muntanya Craig Choinich, un cim privilegiat des don es contempla la població de Braemar, localitat on es disputen cada any, des del mes de maig fins a l'agost, els Jocs dels Highlands que daten de diversos segles enrere.

 

Els Jocs del Highland Games, són un compendi de demostracions de la cultura escocesa de les Terres Altes, entre les quals destaquen els balls típics, proves esportives rurals, amb l'afegit de les competicions esportives modernes, com l'atletisme, rugbi, el futbol, el ciclisme, la lluita, amb l'afegit de la seva incomparable folklore tradicional escocès, a la qual assisteixen cada any milers de persones vingudes de tot el món, en els quals la participació de la dona en tots els seus esdeveniments culturals i esportius, va ser un fet real.

 

En aquests jocs esportius, també es va marcar i va assenyalar, el camí per a la paritat de gènere, que tants problemes va trobar posteriorment, en gairebé tots els àmbits de la societat mundial i que encara, no fa molts anys semblava un fet irreversible.

 

Aquests festivals també coneguts com els Jocs de les Terres Altes, es desenvolupen en les zones del nord d'Escòcia on suposadament estan, segons alguns historiadors, els orígens del nostre actual atletisme modern i el punt de partida dels Jocs Olímpics, on possiblement es va disputar la primera carrera a peu.

 

.

Tot és bo per començar

Actualment es celebren més de 60 Highlands Games en ciutats y pobles de tot el país de Escocía com així mateix en altres continents como América del Norte, Canadá y Australia, sempre amb conexions escocesas.

 

Però potser el més famós de tots siguin els marevellosos festivals dels "Jocs del Cowal Highlands" que se celebra a Duncon (Escòcia) cada mes d'agost, al qual assisteixen milers de persones. Però la localitat que potser porta el titular dels Jocs de les Terres Altes, és el poblet de Braemar, que celebra el súper festival cada any, el primer dissabte de setembre i al qual solen assistir SS. MM. Els Reis d'Anglaterra.

LA PARAULA ATLETISME

 

Però sabem d'on surt aquesta desconeguda frase atletisme, que en aquelles llunyanes èpoques ningú sabia definir ?. Només era la cursa a peu la qual atreia a molts participants. Però bucendo a la història profunda, s'arriba a la conclusió que és un vocable grec anomenat. Athlon.

 

Això vol dir, ni mes ni menys, que es tracta d'un compendi de, lluita, competició i combat, dificil d'entendre en aquells temps, atès que una de les màximes dels Highlands, el donen la cordialitat dels seus propis concursos de danses, de gaites, tambors, balls, música, entre d'altres espectacles i sempre relacionats amb els aspectes més tradicionals de la seva cultura, per la qual cosa no entenien això de les lluites i els combats, que no tenien a veure amb el colorit i la bellesa d'aquestes incomparables festes.

 

Si a tot això, li adjuntem el folklore típic amb els seus personatges sempre abillats amb el típic Kilt (faldilla i pantalons curts a quadres) tant per a homes com per a dones, dins de l'entorn d'uns paratges incomparables molt propis de la bellesa natural que ofereixen aquestes zones de les Terres Altes d'Escòcia, s'arriba a la conclusió de ens trobar-nos, davant un espectacle únic al món, ple de colorit, alegria i tradició 

 

EL PRIMER PAS PER RECUPERAR ELS JOCS

OLIMPICS DE L'ANTIGÜETAT

 

William Jackson

Ja en aquells temps, va aparèixer un atleta corredor, en proves de fons, anomenat William Jackson, que a la ciutat de Perkam, va aconseguir una marca en els 10.000 metres, de 32: 35,0 el dia 5 d'abril de 1847, un bon registre, tenint en compte les dificultats del terreny, donada la precarietat tècnica que hi havia en aquells temps, per córrer per un camí amb un mínim de garantia de poder aguantar la verticalitat.

 

Es diuen que aquests Jocs van inspirar al Baró Pierre de Coubertin, que ja planejava la recuperació dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna, quan l'any 1886, amb motiu de l'Exposició Universal de París, va tenir l'oportunitat de presència una exhibició dels Highland Games.

 

I des d'aquí va començar l'anhelat retorn, que es va consolidar amb els "I Jocs Olímpics d'Atenes l'any 1896" que ja mai van deixar de celebrar excepte les dues vegades, obligats per la interrupció provocada per les Guerres Mundials de 1918 i 1940

MENTRESTANT QUE SUCCEÏA A ESPANYA

 

Arran de la primera prova a peu a Espanya, reconeguda com la més antiga del nostre país es va disputar a localitat d'osca de Monzón l'any 1585, amb motiu de les seves Festes Patronals, que va ser un gran èxit d'assistència, varen anar emergint, tot tipus de competicions per tota la geografia espanyola.

 

Van començar els reptes personals amb desafiaments de tota mena, i amb ells les apostes, que n'hi va haver de tots tipus, aparexén per fi, l'ídol que tots buscaven, en la figura de Mariano Bielsa, conegut com el andarín de Osca Chistavín de Berbegal, que va desafiar a tot aquell que volgués mesurar-se amb ell, siempres amb diners en joc.

 

El seu duel contra la locomotora italiana, Aquil·les Bargossi, considerat per aquell temps, com el "primer andarín del món", va tenir lloc a la plaça de toros de Saragossa el 22 d'octubre de 1882.

 

Bielsa va totalitzar 81 voltes a la plaça en 43 minuts (apoximadamente14.600) mentre el seu rival va haver de conformar amb donar 79 voltes i mitja, davant d'un públic que omplia la plaça, que va aceptar amb un gran rebombori i entusiasme, la victòria del seu compatriota. Aquesta victòria va tenir una gran repercussió a tot el territori espanyol.

 

Cal assenyalar que l'aposta entre els dos caminadors, era de 500 pessetes, però Chistavin va haver de conformar amb els 25 durs que l'italià, que es va negar pagar mitjançant moltes excuses. A això caldria afegir els 30 durs lliurats pel Rei Alfons XII, que aprofito per rebre'l, atès que estava a Aragó per inaugurar el començament de les obres del ferrocarril de Canfranc.

 

Chistavin

S'obria de dir que amb la celebració a Barcelona de la primera cursa a peu en 1898, aquesta va arribar conjuntament amb el futbol i l’atletisme ​​amb la apariciò del F.C.Barcelona. Va ser de la mà del suís Hans Gamper que a més es va convertir en un personatge històric de l’esport català en totes les seves vessants.home clau en la història esportiva de Barcelona.

 

Si ens situem en l'Era d'aquells llunyans segles, la cursa a peu tenia la seva incidència en qualsevol lloc del món, atès que era la base de tots els esports practicats en aquelles èpoques, on cada un, li donava la nominació que volien. El córrer, caminar, enfilar-se, marxar, saltar, era una cosa tan natural en qualsevol esport, com el caminar.

 

Si no tens la cursa a peu no pots fer res. El que no era de rebut, és que molts historiadors entrant en aquelles llunyanes referències per parlar d'aquest esport, ja parlaven portats per les seves fantasies periodistes, de proves de Camp a Través, Cross Country, de l'klm.vertical i altres competicions com podien, ser les grans caminades, que només eren controlades per entusiastes aficionats.

 

Si ens situem en l'Era de Aquells llunyans segles, la cursa a peutenia les seves incidència en qualsevol lloc del món, atès que era la base de tots els esports coneguts en aquella llunyana època, on cada un, li donava la nominació que volien. El córrer, caminar, trepar, anar-se'n, saltar, era una cosa tan natural en qualsevol esport.

 

Si no tens la curs a a peu no pots fer res. El que no era de rebut, és que molts historiadores entrant en aquelles llunyanes referències, ja parlaven de competicions, portats per les seves fantasies periodistes, del Camp a Través, del Cros Country, del klm. vertical i altres nominacions com podien ser les grans caminades, que només eren controlades per entusiastes aficionats. Cal assenyalar que aquestes denominacions no eren pròpies d'aquells anys, simplement perquè encara no és existir cap legislació fiable que el justifiqués,

LA PRIMERA COMPETICIÓ PEDESTRE A BARCELONA

 

Va ser a finals del segle XIX, quan la cursa a peuja estava a la l'avantguarda del nou atletisme. La primera cursa te lloc a Barcelona el 9 de desembre de 1898. Va ser una iniciativa de Jaume Vila, que exercia com a professor del "Gimnàs Tolosa" situat al carrer del Duque de la Victòria, al costat del carrer Canuda.

 

Camí de la Plaça de Sarriá

Amb la finalitat de posar a prova els bons entrenaments s'organitza una cursa, amb la participació dels professors Julián García Ismael, Alegre, Eusebio Gràcia, conjuntament amb el propi Jaume Vila i el mestre d'esgrima Eduardo Alessodi.

 

Els corredors van sortir del carrer Duque de la Victòria, a les 5 hores Quan la ciutat encara era a les fosques, davant del propi gimnàs, per seguir pel carrer Bergara i el camí empedrat del carrer Balmes por el qual transitava el tramvia 14 que en certa manera les marcava en camí a seguir, fins a la Plaça de Sarrià.

 

Es deia que la distància era de uns 14 km., segons es reflex en el llibre titulat en majúscules de CARRERES A PEU, escrit per Albert Maluquer, l’historiador esportiu de la època, publicat per l'Editorial Ibèrica de Barcelona el dia 10 de juliol de 1916, on s'explica que el recorregut d'anada i tornada s’invertien uns 55 minuts, per tornar al punt de sortida, quan encara es fosc i no se hi havia trencat l'alba.

                                                                                                

(Aquesta fotografia es historia pura del nostre atletisme )

 

MISCELANIAS D'IMATGES DELS HIGHLANDS GAMES

 

                                                    

---------------------------------------

 

Fonts d’Informaciò.

 

Arxius de l’ Associació Espanyola d’ Estadístics d’ Atletisme AEEA
Recerca per Internet
Apunts de l’ International Athletic Foundatión IAAF
Arxius de la Reial Federaciò Espanyola d’Atletisme. RFEA
Documentaciò Própia.

 

Juliol de 2019