EL MERCADEIG D'ATLETES A ESCANDINÀVIA

Quan un és convidat a un meeting d'alt nivell en els països nòrdics, el bressol del medi-fons mundial, la il·lusió sempre està per sobre del professionalisme amagat, que generen aquestes competicions.

Els promotors t'envien un bitllet d'avió d'anada i tornada des de Barcelona i des d'aquest punt, comences a ser utilitzat per una infinitat, de personatges que ronden per tots els països escandinaus, fins i tot també per alguns europeus.

Quan tú arribes allà et paguen tots els allotjaments i viatges per l'interior de cada ciutat, l'equivalent a 2 dòlars USA, per les teves despeses de butxaques. Pagar més d'aquesta irrisòria quantitat, porta aparellada la desqualificació de per vida, per part de la Federació Internacional d'Atletisme per professionalitat.

En les meves primeres i reeixides competicions, el primer que m'importava era guanyar credibilitat atlètica, aconseguint plusmarques espanyoles i moltes victòries davant plusmarquistes, olímpics, mundials. El meu nom començava a ser requerit per moltes ciutats de tota Escandinàvia, alhora que contemplava, com el meu nom era utilitzat per aquests personatges.

Casualment, un dia em dirigeixo al corresponsal espanyol de l'Ambaixada Espanyola a Estocolm per a aquesta zona d'Europa, el recordat Ramon Garriga Marquès, exatleta i amic, explicant-li els "tripijocs" que contemplo contínuament, d'aquests personatges abans esmentats, arriban  a la conclusió que aquesta gent tenien establert, un preu fix per a cada organització que requeria la meva presència.

És a dir, teu participaves en diferents ciutats, algunes molt pròximes l'una de l'altra, i els cobraven a cadascuna la quantitat equivalent al desplaçament des de Barcelona a Escandinàvia. Però quan els meves plusmarques ja eren d'una gran qualitat internacional, els organitzadors es dirigien directament a Barcelona, ​​la meva ciutat de residència i les coses van començar a canviar.

En principi jo em comprava el bitllet d'avió anada i tornada, i ells només em pagarien la meitat del desplaçament, amb un bitllet d'avió open. Aquests tiquets d'avió tenen un any de durada i pots utilitzar-los per quilòmetres, per a qualsevol trajecte d'Europa.

Per a ells era perfecte, responent positivament als meus suggeriments Va arribar un moment que tenia damunt de la meva taula, una gran quantitat de bitllets open, dels quals encara guardo els seus resguards com a record. Però el moment de començar a guanyar diners amb el meu esport, sense trencar els dictats de Federació Internacional, és quan utilitzant aquests bitllets, lis comunico als organitzadors que em abonessin, en efecttiu, la meitat del desplaçament des de Barcelona a Escandinavia.

He de dir que aquest sistema el van copiar molts atletes famosos, que varen coincidir en aquestes gires atlètiques, pel Nord d’Europa.

Juan Antonio Samaranch

Amb el pas dels anys i amb el reconeixement del professionalisme pel Comitè Olímpic Intenacional, presidit pel sempre recordat Joan Antoni Samaranch, qualsevol esportista pot actuar lliurement en el seu esport predilecte.

Els millors siguin amateurs o professionals, ja poden conviure conjuntament, recordant que aquesta unió, pot comportar unes seqüeles molt perilloses, quan apareixen els "estímuls" per millorar la condició física de l'esportista.

Un extens llistat de normes que abans eren prohibides, són avui reconegudes per gairebé tots, com un mercat d'il·limitades possibilitats per guanyar diners, encara que sigui a costa de trencar la salut de l'esportista amb el pas del temps.

Així mateix, l'ús de la farmacologia amb els seus productes per millorar la resistència de l'esportista i l'aparició d'una llarga sèrie d'incentius abans prohibits, han convertit aquell atletisme de passades dècades, on el prioritari era aconseguir grans registres internacionals, per canalitzar posteriorment unes hipotètiques guanys econòmics, cap als teus estalvis personals.

No era just per exemple en atletisme, veure els estadis de plens de milers d'espectadors mentre tu el protagonista, havies de conformar-te amb uns miserables 2 dòlars USA, per les teves despeses de butxaca. No hi ha dubte que potser això últim, hagi estat el més just en aquest nou panorama atlètic. Com igualment poden haver estat en altres esports.

Febrer de 2019